Quintana

-cal deixar el cotxe en una casa abandonada, propde la carretera- veurem un muntacàrregues, que téuna utilitat molt peculiar. Serveix per pujar-hi el porcviu, que serà sacrificat a peu del santuari per fer-hila matança del poc. Veritablement, el grup que hoorganitza témolta moral.Durant seglesva ser un prioratbenedictí,que depeniadel monestirde Sant Estevede Banyoles. Eltemple va patirdanys en elsterratrèmols de1427-1428 iel 1779 es varefer, essent unlloc de devociópopular. Actualments’ha fetun gran esforçper mantenir lesinstal·lacions encondicions, tot ique, de tant entant, lamentablement,algunsbrètols hi hanocasionat destrosses.Podem, abans Santuari de Santa Maria de Finestresde marxar,enfilar-nos pelcamí de darrere del santuari i pujar fins on hi haviael castell. El camí és molt dret i, la veritat, poca cosaes veu, per no dir res. Això sí, la vista és formidable.Agafem el cotxe i, si us sembla, fem una mica decamí en direcció a Mieres per veure el monument ala Dama de la Garrotxa, dedicat el 1978 a MiquelOliva, arqueòleg gironí, mort quatre anys abans.Baixem, altre cop, fins a Sant Aniol i seguim la carreteraque porta a Girona fins que a mà dreta veuremun rètol que diu: La Barroca. Es tracta d’un camísense asfaltar, que es pot fer amb cotxe normal, peròmillor amb 4x4. Abans -i parlem de 60 anys enrerelagent de Sant Esteve de Llémena anava per aquestcamí a mercat a Amer cada setmana. Tres hores benllargues per pujar i si fa o no fa les mateixes pertornar. Quan anaven portaven bestiar per vendre iamb els diners aconseguits compraven els productesque no tenien a casa. Quan haureu fet el camí ambcotxe us adonareu com n’és de lluny.Pujarem en un indret que bàsicament és natura. Hiha unes masies escampades, poques, i s’ha de reconèixerl’esforç de les autoritats per fer-hi arribar lallum. L’església parroquial s’ha restaurat -l’any 1991vaig escriure en les meves Guies de El Punt que lateulada havia començata caure i si no s’hiposava remei cauriatota- i ara fa unabona impressió. Lallum també ha arribata l’església, un edificique va ser refetal segle XVII, peròque trobem ja citatdocumentalment el985, dedicat a SantAndreu.Al costat mateix del’església hi ha la rectoria,aquesta sí queinsalvable, totalmenten ruïnes. I pensarque encara no facent anys allí hi viviael rector, amb la inseparablemajordoma,que deia missa cadadia i baixava a peude tant en tant finsa Sant Esteve perdesprés arribar-se aGirona a comprar llibreso utensilis per altemple.Continuem el camíper arribar-nos al santuari d’Elena, situat dalt delpuig d’Elena. El panorama ens ha canviat. Hem pujatdalt de la carena i se’ns obre una vista immensa perla banda d’Amer, les Guilleries i la Garrotxa. Es notaque hi ha gent que s’ha preocupat de la conservaciódel santuari, un edifici romànic d’una nau i un solabsis, amb campanar de paret i un porxo davant dela façana, que em va recordar aquelles esglesiolesde pagès amb porxo, on els homes feien petar laxerrada abans de començar la missa, mentre que lesdones entraven tan bon punt arribaven, per resar oanar a confessar-se de no sé quins pecats.En començar la crònica, parlava d’anar a peu.Per descomptat que és una ruta per mantenir-seen forma tot caminant o, com vaig poder veure eldia que hi vaig pujar, amb bicicleta, que Déu n’hido. Ara ja ens hem guanyat el dinar. Baixem sensepresses, fruint una altra vegada del camí.55La sortida