Quintana

El Viatge42Naturalment, aquestallei fou portada al TribunalConstitucionaldel Canadà i algunsarticles han estat declaratsinconstitucionals. Iaixí s’inicià una batallalegal que encara continuai que mostra comés possible, en un estatfederal, una lluita legislativasobre aspectesconflictius sense apel·lar a altres armes quela batalla jurídica. Carretera rural de Saguenay.Per acabar voldriaapuntar alguns aspectesper a la reflexió. Primer detot em sembla interessant recordarque al Quebec ha estat possibleconvocar dos referèndumssobre la seva independència,sense que això hagi suposatcap trencament de l’estat federaldel Canadà. També cal subratllarel consens en la societatquébécoise, des de la revoluciótranquil·la, sobre la qüestió lingüística,des dels conservadorsals independentista. Dins l’àmbitjurídic cal mostrar la diferènciai l’avenç que suposa el pas dela Loi 22 a la Loi 101 (si bé secelebra la primera com el definitiupas a la normalització lingüísticadel país, és en la segonaon es troben els aspectes quepermeten parlar d’aquesta normalitat):l’article primer de lallei 101 diu que El francès ésla llengua oficial del Quebec;i aquesta afirmació es defensaamb un annex on es detallen lessancions per l’incompliment delsarticles de la llei (no cal insistiren la importància que té aquestQuebec: “hom sap que aquestasimple llei provincial, adoptadaper un Estat “no sobirà”, constitueixuna veritable proesa,probablement única al món,almenys en aquest moment.En general, no és corrent queun Estat no sobirà protegeixi“tant” la seva llengua regionalenfront de la llengua majoritàriaa la resta de l’Estat”. I continuademolidorament: “el bilingüismeoficial, com l’experiència delpassat ha demostrat, constitueixla més gran amenaça per a lavitalitat del francès, perquè comportala degradació de la llenguade la majoria afavorint elmonolingüisme dels anglòfons iassegurant el predomini de l’anglèsen tots els sectors”.Els québécoises no entendrien lanecessitat d’una rotonda per distribuirel trànsit perquè se circulaamb el civisme; com tampoc noentendrien que no poguessinviure en la seva llengua. Moltsquébécoises no entenen ques’hagin de separar del Canadàperquè aquest tingui una altraaspecte per al compliment d’una llengua majoritària. Peròllei lingüística; tampoc no cal fercap comentari sobre què passaen el nostre país). I per finalitzarvoldria citar les paraules de JacquesLeclerc de la Universitat deLaval 1 , com a exemple de comes contempla la situació des deltampoc no accepten que se’lsimposi una llengua aliena. Hi haconflicte però no necessàriamentviolència. S’ha de poder viureamb la llengua que un desitgiusar, però sense reduir la minoritària,en aquest cas el francès,a un ús privat. Perquè els parlantsde distintes llengües puguinconviure aquestes han d’estaral mateix nivell legal. L’únicaforma que el bilingüisme oficialno ofegui la menys potent, éspotenciar la minoritària, el francès,o el català, en el nostre cas.No es tracta, doncs, de prohibiro forçar la gent a parlar una oaltra llengua; es tracta que unno se senti estranger en la sevallengua. S’ha de poder compraren català o mirar cinemaen català. Ni més ni menys.Potser no cal construir rotondes,que molts travessen pel mig, estracta de parar i cedir el pas.“Cada llengua és una finestraque dóna a un altre món, aun altre paisatge, a una altraestructura de valors humans”,com diu George Steiner. Podemafegir-hi que quan una llenguaes deteriora o mor es perd unaforma de vida, una manera deveure la vida.Notes:1Aquests comentaris es poden trobara Jacques Leclerc de la Universitat deLaval La politique linguistique et laCharte de la langue françaises dinsL’aménagement linguistique dans lemonde en la següents adreça http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/amnord/quebecpollng.htm