Quintana

La fita i el suro al cim del Puig Ventós.Turó del Terme Blau rep el nom d’una pedra termenald’aquest color. I la Serra del Cacuero, que recorda elbosquerol que hi va fer barraca per carbonejar, enva arrencar un tros i hi va plantar cacauets.I com sempre passa, hi ha alguns noms que enscriden l’atenció perquè ens desconcerta el seu significato la seva aplicació concreta. D’on ve el nomdel Puig de la Borrassa, a la partió Vidreres-Tossa?Fa referència a la tela elaborada amb borra o al sacde gemecs (gaita) tal com s’anomena al Rosselló? Iel Turó o Puig de Fresa? I encara vegem-ne algunsaltres de força curiosos: el Turó de les Maletes, elTuró de la Bandera, el Turó del Marro (que es potreferir als residus del cafè, a un joc infantil, a unamanera de pronunciar la paraula marrà, o potseral mot marrada, o sigui, camí que fa voltes), el Puigde Salada (o hauríem d’escriure Celada?), el Puigdels Terraristos (també dit Terravistos), la Serra de lesEstimbes (estimba podria ser una forma de timba, osigui precipici) o la Serra de les Teules.Menció especial mereix Altimiri, una elevació de lesMuntanyes de Cabanyes des de la qual es dominauna panoràmica magnífica. Als mapes no hi apareix,sinó que hi trobem la forma Altimira per designarun sector proper. És interessant perquè es diuaixí mateix, Altimiri, sense l’introductor Puig o Turó iperquè és un topònim absolutament singular, que alsdiccionaris només apareix com a paraula referida aun cognom d’origen germànic o com a nom d’unaplanta medicinal. Per als meus informadors, gransconeixedors del territori als quals dec bona part deles informacions aquí consignades, i bons exemplesde la saviesa popular, l’etimologia de l’indret, donadesles seves característiques, no deixa lloc a capdubte: “És lloc Alt, pugi i Miri”.Lloc de nomsEl Puig Ventós i Caulès des de les proximitats del Puig Torroella.39