Quintana

Anem a EstudiL’entrada principal de l’institutEl nou institutHelena Xirgu, 1r d’ESOHe començat el primer d’ESO en els “barracons” i m’hihe estat tot el primer trimestre amb l’esperança -tal comens han dit els professors- de continuar-lo al nou Institut.El 10 de gener de 2005, per fi, hi hem anat.Està situat al davant de la zona esportiva i del col·legiSalvador Espriu. De lluny es pot entreveure que constade tres mòduls connectats, un gimnàs, un menjador, unabiblioteca i una àmplia zona esportiva.En arribar-hi ens vam esperar tots a fora fins que ensdeixessin entrar, mentrestant, jo estava parlant amb lesmeves amigues sobre el que els reis ens havien portat. Alcap d’un quart d’hora d’esperar es van obrir les portesque ens durien en aquell edifici grandiós. Vam anar alpati i només de veure la gran pista que hi havia i tot elterreny exterior, ens vam quedar meravellats, almenys joUna aula d’ESOsí. Al cap d’una estona, van sortir els tutors de cada cursi ens van conduir a l’interior del centre per anar a pararcadascú a la seva aula; la nostra està a l’últim mòdul. Hivam entrar i vàrem contemplar els grans finestrals que hiha a la classe en comparació als barracons, on noméshi havia unes finestres petites. L’aula és més gran quel’antiga, sobretot és més ampla.Per l’efecte de l’encerat, el terra rellisca una mica imés d’una persona hi ha caigut. A l’Institut també hiha càmeres de vigilància perquè a la nit no hi entrin arobar.Comencen les classes i després del pati en tenim degimnàstica. El professor ens porta a veure el gimnàs; ésmolt gran, té parquet i també hi ha un escenari (potseralgun dia hi representarem una obra de teatre!, ves asaber...). Després de gimnàstica tocava fer crèdit variablei havíem d’anar al laboratori. L’amplitud del nouedifici, per primera vegada, ens va desorientar, a mi i aunes amigues meves, i ens va costar trobar les escales. Eldimecres tocava plàstica i vam anar a l’aula de dibuix.Aquesta és molt gran i hi ha unes taulesespecials per dibuixar.Trobo que hi ha molta diferència entreels “barracons” i l’Institut on ara estem.Tot i que en els “barracons” no m’hitrobava malament, ara, en aquest edificidefinitiu i amb més serveis, fa quem’hi senti més a gust.Ara que ja ho he explicat tot, noméspuc dir que estic molt contenta depoder tenir un institut al poble. Crecque això és un privilegi que tenim elsnois i les noies de Vidreres.29