Quintana

El Parc d’Activitats de Vidreres i elscanvis que s’estan produint en elnostre entornCarles MallartCoregidor d’Ur b a n i s m e a l’Ajuntament de VidreresAl febrer del 2003 es va aprovar el nou Pla Generalde Vidreres de forma definitiva i que entre altresmolts aspectes incloïa la previsió d’un nou Parcd’Activitats (Polígon Industrial) situat al Pla de Vidreres,d’unes 56 Ha. incloent carrers, zones verdes,campes de maniobra, equipaments, etc. amb unaparcel·lació neta d’un 50%, aproximadament.Fa uns dos mesos hem constatat la creació de la“Plataforma Salvem el Pla de Vidreres”, en principicontrària a aquest nou equipament de serveis establerten el PGOUM. Tota la nostra consideració i respecteper aquesta nova Plataforma, no és pas dolentdiscrepar en el diàleg, creiem que poden ajudar, imolt, a l’Ajuntament de Vidreres a prendre decisionsque més convenen als vidrerencs i vidrerenques; sesorprendrien de la quantitat de punts en comú enquè coincidim amb el programari o raó d’ésserd’aquesta Plataforma. Cal engegar ponts de diàleg,contrast d’opinions i dintre el que més convé perVidreres veure què es pot fer.com s’hauria de gestionar el 10% d’aprofitamentmig de l’Ajuntament (28.000 m 2 nets).Avui hi ha una realitat que haurem de tenir encompte i no podem obviar, i que és que el 80% delsterrenys estan venuts a una sola firma i el 20% delsque queden estan en tràmit de vendre, com tothomsap. Excepte en un supòsit de trasllat de terrenys,difícil però no impossible, si no fos així, la indemnitzaciód’una possible desclassificació a dia d’avui nobaixa dels 30 euros/m 2 (brut) malgrat que al seu diapuguin haver costat a 12 o 24 euros, tal com estanavui les coses; multiplicat pels possibles 560.000 m 2(bruts) fan una xifra milionària sobre els 15 milionsd’euros (2.500 milions de pessetes).Difícil, sí, impossible, no. Al nostre entendre noméshi ha una solució i que passa pel diàleg, acostarposicions i prendre decisions del que més convé aVidreres. Si els components de la Plataforma hovolen, en els propers mesos es podran debatre totesles possibilitats per difícils que semblin. Podria ésserque no fos possible desclassificar sense indemnitzacióals propietaris, de les 100 pessetes a 1-1-2002als 1,2 euros (200 pessetes) d’avui.Des de la Casa de la VilaPràcticament tothom estarà d’acord en què aVidreres “manca feina”, però no ara, sinó ja des desempre. Són centenars de ciutadans que cada matívan a treballar fora del T.M. de Vidreres i el fenomenva en augment i també pensant en el futur, mancanodrir a l’Ajuntament de nous recursos econòmicssense incidir directament en les economies domèstiquesi poder portar a terme labors de redistribucióde polítiques socials, serveis, benestar...No volem entrar en el debat de si el futur Parc d’Activitatsde Vidreres està previst en el lloc adient (Plade Vidreres), això ho podrem debatre àmpliamenten els propers mesos i totes les opinions són respectables,segurament sigui el punt “més calent” de totel debat, és un aspecte difícil però no impossible sis’arriba a aquesta conclusió i es troben els recursoseconòmics adients per promoure un trasllat de lloc,altres aspectes com la conveniència de desenvolupar-lotot plegat o per fases, a quin tipus d’indústriesi/o empreses de serveis volem, com està el mercat,Amb la introducció de l’euro a pràcticament totEuropa i a Espanya en general, ens hem empobrit iquasi tot el que valia 100 pessetes ara fa poc més detres anys, avui val 1,2 euros (200 pessetes), i aixòha passat amb els productes que comprem cadadia, els productes d’alimentació, els habitatges, elsterrenys, alguns serveis, quasi tot s’ha doblat o aixíserà l’any 2005 en què estem.Què ha passat amb els sous? I amb les pensions?Ah! Això no, aquestes 100 pessetes del dia de laintroducció de l’euro, avui estan a 0,69 euros (115pessetes a tot estirar) poc més o menys en termes derendes del treball o pensions que rep la tercera edat,i això és un debat que està al carrer, encara que enscosta adonar-nos per l’efecte immobiliari. Tot aixòcombinat amb el fet que els terrenys i els habitatgeshagin duplicat els seus preus, o fins i tot triplicat, ensdóna una sensació de riquesa que entenem és falsai clarament errònia, pensem que això no pot acabarbé. Ens estarem acostant al final del cicle? Aquesta13