Quintana

Aiguaviva-Parc 2a partManuel Valdivieso BarnetoRegidor de la PCCV a l’Ajuntament de VidreresVeïns de Vidreres, no sé siquan aquesta revista surti i latingueu a les vostres mans, jas’haurà realitzat l’enderroc dela betzinera Mas Cabanyesd’Aiguaviva-Parc.En compliment de la providènciadel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC) dedata 8 de març de 2005, queordena a l’Ajuntament que enel termini improrrogable de 15dies s’hagi donat complimenta l’ordre d’enderroc de labetzinera, aquest Ajuntamentha emès, el proppassat dia 15de març, el Decret d’Alcaldianúmero 20/2005 en el qualresol el següent:Ordenar al Sr. MansuetoSayols i Vendrell i a l’entitatmercantil Repsol Comercial deProductos del Petróleo S.A. aquè en l’improrrogable terminide 15 dies procedeixi al’enderroc del que fou edificata l’empara de la llicènciad’obres atorgada al Sr. MansuetoSayols per la Comissióde Govern de l’Ajuntament deVidreres en data 24 de novembrede 1988, per a la construcciód’una estació de servei a lacarretera GI-680.Aquesta llicència d’obres,concedida al Sr. Sayols, inclouun restaurant, una betzinera,les instal·lacions de rentat deturismes i autocars, un tallermecànic i la instal·lació delsdipòsits de combustible i el d’aiguaper a l’extinció d’incendis.Veïns de Vidreres, aqueststemes d’irregularitats nos’acaben aquí, ja que cadadia surten nous casos de presumptescorrupcions i cadacop més grans, ja que quan sesolucionen uns problemes se’ndestapen d’altres.Amb les impugnacionsrealitzades pel Sr. Sayols il’Ajuntament per oposar-se al’enderroc de la betzinera, s’haaportat un contracte de venda,de l’any 1990, per la vendade 10.000 m 2 de zona verda,on hi ha ubicada la betzinera,de part del Sr. Sayols a Repsolper un import de 25 milions depessetes.Ara preguntem i exigimal Consistori que se’ns aportiel contracte de venda, o depermuta o de cessió realitzatsper l’Ajuntament a favor del Sr.Sayols, perquè aquests terrenyssón zones verdes i en el seu diael promotor de la urbanitzacióSr. Sayols els va cedir sensecàrrec a l’Ajuntament tal commarca la llei.El cost dels terrenys destinatsa parcel·les, zones verdes,vials i infraestructures, més elprojecte urbanístic, els serveis iel benefici del promotor, dividitpels metres quadrats destinats ala venda, és el que estableix elpreu inicial per metre quadrat.Per tant, els parcel·listes hempagat la part corresponent a leszones verdes amb la compra dela parcel·la.La urbanització fou rebudaper l’Ajuntament el dia 12d’agost de 1983, segons unacertificació que obra en el meupoder.El Departament d’Urbanisme,el juliol de 1996, emcertifica documentalment quel’Ajuntament de Vidreres haviarecollit i acceptat, sense capcàrrec, els terrenys corresponentsa zones verdes i carrersde la urbanització, tàcitamenti de facto, perquè aquests terrenyssón de domini públic.El que no va fer en el seudia l’Ajuntament de Vidreresfou enregistrar aquests terrenysal Registre de la Propietat deSanta Coloma de Farners, peròel fet de no enregistrar-los nopriva que els terrenys fossin del’Ajuntament de Vidreres.El 26 de setembre de 1996,l’Ajuntament inscriu al Registrede la Propietat de SantaColoma tota la infraestructurade la urbanització d’Aiguaviva-Parc, zones verdes, vials, enllumenat,xarxa d’aigua potable,xarxa de clavegueram i EDAR(Dades del Registre número8.053, volum 153 número57.2).La sentència 480 del TSJC,de data 8 d’abril del 2003, enel seu fonament jurídic quartdiu el següent: En definitiva y ala vista de todo lo expuesto enlos anteriores apartados, hemosde concluir en la estimación delrecurso interpuesto al concurrirdiversas irregularidades, elconjunto de todas la cuales hade dar lugar a la anulación delas modificaciones aquí impugnadassobre el Plan General deObra y el Plan Parcial de 1974.“Aleshores el Pla Parcial actualés el de 1974”.L’Ajuntament, el 8 d’abrilde 2003, data de la sentència,encara no havia modificat eltractament de les zones verdes11Des de la Casa de la Vila