Quintana

Abril2005REVISTA DE VIDRERESParlem de... Santa Susana de CaulersParlem amb... Teresa Quintana Alucó

Normes per a les col·laboracionsTothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3.300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12. El Rec Clar. C/Catalunya, 29. 17411 Vidreres, o a elrecclar@hotmail.com. Una altra norma d’estrictecompliment és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial. Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dretde publicar-les o no, en funció de l’espai disponible.ServeisTelèfons d’interèsCentre d’Emergències de Catalunya ......... 112Informació ciutadana. ................... 012Mossos d’Esquadra ..................... 088Bombers ............................. 085AjuntamentOficines municipals ............. 972 85 00 25Fax Oficines Municipals. ......... 972 85 00 50Vigilants ......... 972 85 00 00 / 670 06 77 40Assistent Social ................ 972 85 01 70Llar de Jubilats ................ 972 85 09 07Jutjat de Pau .................. 972 85 18 70Biblioteca .................... 972 85 12 85Centre Cívic .................. 972 85 00 67Piscina Municipal .............. 972 85 00 27Pavelló Municipal (oficines) ....... 972 85 14 45Pavelló Municipal (públic) ........ 972 85 12 14EnsenyamentLlar d’Infants. ................. 972 85 09 17Col·legi Sant Iscle .............. 972 85 01 03Preescolar Sant Iscle ............ 972 85 08 36Col·legi Salvador Espriu ......... 972 85 08 08IES ......................... 972 85 07 11SanitatCentre d’Assistència Primària (CAP) . 972 85 01 56Farmàcia Vilardell......................... 972 87 50 09Consell ComarcalOficines ..................... 972 84 21 61Fax Oficines .................. 972 84 08 04Recaptació ................... 972 84 01 78Protectora animals (Tossa de Mar) .. 972 34 20 30TransportsAutocars R. Mas SL ............. 972 85 04 25TEISA ....................... 972 26 01 96SARFA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 972 85 01 57Taxi Rafael Vico ... 972 85 11 39 / 609 31 69 32AltresRectoria ..................... 972 85 00 61Enher (avaries) ................ 900 77 00 77Comissaria Sta. Coloma de Farners . 972 84 27 57Fax Comissaria Sta. Coloma ...... 972 84 22 01Bombers Maçanet de la Selva ..... 972 85 88 28Veterinari (consultes privades) 972 85 01 14 / 972 8587 85Correus i Telègrafs. ............. 972 85 11 33(Horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 idissabtes de 9:30 a 13)Horaris de serveisOficines municipals _ Estiu: de dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda. Hivern: de dilluns adivendres, de 8 del matí a 2/4 de 7 de la tarda.Biblioteca municipal _ De dilluns a dissabte, de 10del matí a 1 de la tarda i de 4 a 8 del vespreAlcaldia (Àngel Teixidor) _ Dimecres, de 7 a 8del vespre. Divendres, de 6 a 8 de la tarda i horesconvingudes.Hisenda (Josep Font i Caballé) _ Dimecres d’1 a2 de la tarda i hores convingudes.Cultura i festes (Pere Comalada i Cardona) _Dimarts de 10 a 11 del matí i hores convingudes.Ensenyament (Francesc Falgueras iBaquero) _ Dilluns de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 delvespre i hores convingudes.Governació (Agnès Banús i FoRmiga) _Dimarts de 5 a 6 de la tarda i hores convingudes.Urbanisme (Carles Mallart i Figueres i JordiDaranas i Pla) _ Dimecres d’11 del matí a 1 de latarda i hores convingudes.Recursos humans, obres i serveis (JordiDaranas i Pla) _ Dimecres d’1 a 2 de la tarda ihores convingudes.Comerç, consum i turisme (Carles Mallart iFigueras) _ Dimecres d’11 del matí a 1 de la tarda ihores convingudes.Sanitat, serveis socials i medi ambient (ÀngelTeixidor i Joher) _ Dimecres de 10 a 11 del matí ihores convingudes.Esports (Joan Julià i Solé) _ Dilluns de 5 a 6 dela tarda i hores convingudes.Serveis tècnics (Lluís Lloret i Quer, arquitectetècnic, i Jordi Llinàs i Joana, arquitectetècnic, inspector d’obres) _ Dimarts, dimecres idijous, de 2 a 3 de la tarda i hores convingudes.Serveis socials (assistenta social) _ Dijous, de9 del matí a 2 de la tarda.Jutjat de pau _ Dilluns, dimecres i divendres, de 9del matí a 2 de la tarda.Recollida de trastos vells _ Segon i últimdimecres de cada mes.Farmàcies deguàrdia de l’ABSde Sils-Vidreres-Maçanet-RiudarenesMaig 2005Diumenge 1...................................................SilsDissabte 7, Diumenge 8................Vidreres (Moré)Dissabte 14, Diumenge 15...................RiudarenesDilluns 16................................Vidreres (Vilardell)Dissabte 21, Diumenge 22........Vidreres (Vilardell)Dissabte 28, Diumenge 29...................... MaçanetJuny 2005Dissabte 4, Diumenge 5..................................SilsDissabte 11, Diumenge 12............Vidreres (Moré)Dissabte 18, Diumenge 19...................RiudarenesDivendres 24..................................................SilsDissabte 25, Diumenge 26........Vidreres (Vilardell)Juliol 2005Dissabte 2, Diumenge 3.......................... MaçanetDissabte 9, Diumenge 10................................SilsDissabte 16, Diumenge 17............Vidreres (Moré)Dissabte 23, Diumenge 24...................RiudarenesDissabte 30, Diumenge 31........Vidreres (Vilardell)La resta de dies feiners, les farmàcies de guàrdiasón les següents: dilluns-Maçanet, dimarts-Sils,dimecres-Vidreres (Moré), dijous-Riudarenes,divendres-Vidreres (Vilardell).La resta de dies feiners, les farmàcies de guàrdia sónles següents: dilluns-Maçanet, dimarts-Sils, dimecres-Vidreres, dijous-Riudarenes.Les guàrdies són localitzades.Maçanet de la Selva, Farmàcia Riera:Plaça Major, 15 - 972 85 80 71Riudarenes, Farmàcia Masó:Ctra. Santa Coloma, 34 -972 85 61 37Sils, Farmàcia Altimir:Ctra. Santa Coloma, 4 - 972 85 30 38Vidreres, Farmàcia Moré:Catalunya, 46 - 972 85 05 75VIDRERES, FARMÀCIA VILARDELL:Carrer de Girona, 37 - 972 87 50 092

29ElSumari2-Serveis3-Editorial4-Parlem de...7-Parlem amb...10-Des de la Casa de Vila20-El debat22-Biblioteca23-Actualitat25-Anem a Estudi30-Esports37-Mascotes38-Lloc de noms40-El viatge43-Fem una queixalada45-Medi ambient48-L’hort i el jardí49-Temps era temps50-Opinió54-La sortida56-Passatemps57-Agenda59-Ranxoamb la col.laboració deEdita: AJUNTAMENT DE VIDRERES - Consell de Redacció: Joaquim Daban, Montse Ciurana, Montse Vila, Ramon Garriga, Gemma Masnou, Joaquim Bayé, Anna Viader i Pere Comalada. Col·laboradors: Àlex Alegre, Josep Formiga, Àngel Teixidor, Josep Giralt, Eduard Adrobau, Anna Vila, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi Presas, IsabelBoada, Raül Valls - Fotocomposició: JJ Comunicació - Disseny: Lluís RibasImpressió: Gràfiques Fornells - Dipòsit legal: GI-235-98 - Portada: Nevada a Vidreres. Foto Montse Vila i Montse Ciurana.Consell de RedaccióQuina commemoracióliterària hem decelebrar?Enguany, la major part de les institucions i entitats de caràctercultural de l’Estat espanyol han coincidit en fer una merescudacommemoració al voltant dels quatre-cents anys de l’apariciód’una de les novel·les més importants de la literatura universal:el Quixot.No obstant això, fa la sensació que aquesta magna celebraciópot eclipsar altres efemèrides destacades del nostre país i, desd’aquest revista, voldríem fer-ne un petit recordatori.En primer lloc, caldria destacar la commemoració del centenaride naixement de Joan Coromines, el lingüista més importantsdel nostre país, que fou autor de dues de les obres més voluminosesi transcendentals per a la nostra llengua: el DiccionariEtimològic i l’Onomasticon Cataloniae. A partir d’un treballrigorós i metòdic sobre l’origen i l’evolució de les paraules,Coromines no només va aconseguir el reconeixement d’intel·-lectuals d’arreu del món, sinó que també va fer possible que elcatalà assolís, científicament, un prestigi internacional.Una altra efemèride important és el centenari de l’aparició dela novel·la Solitud, de Caterina Albert, coneguda literàriamentamb el pseudònim de Víctor Català. Es considera aquesta obrala millor novel·la del Modernisme i un dels cims de la literaturacatalana de tots els temps. A més, cal valorar el fet que fos escritaper una dona en un moment en què no era gens habitual.També hem de recordar els vint anys de la mort de SalvadorEspriu, un dels escriptors més reconeguts del nostre país, quefou autor d’una densa obra que ha esdevingut tot un referentcívic i històric fins i tot més enllà del seu reconegut valor literari.Finalment, un grup d’entitats també ha impulsat la commemoraciódel desè aniversari de la mort d’Ovidi Montllor: poeta,cantant, rapsode, actor... a qui es recorda com una personaseriosa i irònica, crític amb la seva societat i amb ell mateix.Habitualment, anava abillat amb una clàssica indumentària decolor negre i solia anar amb en Toti Soler, bon amic seu i granmúsic que l’acompanyava amb la guitarra.Confiem que amb aquestes commemoracions es faci una bonadifusió de la vida i l’obra d’aquestes personalitats. Cal suposarque els mitjans de comunicació i les editorials no escatimaranesforços per tal de fer-nos arribar programes especials, dossiers,articles... No obstant això, per tal d’assegurar-ne la difusióa tots els vidrerencs, seria interessant que a la nostra poblaciós’organitzessin activitats al voltant d’alguna d’aquestes efemèrides,perquè és conegut de tothom que la vitalitat i la normalitatcultural d’un país es mesura, també, pel coneixement que elsseus ciutadans tenen de les seves figures i les seves obres mésemblemàtiques.3EditorialREVISTA DE VIDRERES

Parlem de...La notaria de VidreresJosep Formiga i BoschVidreres disposà de notaria durant més de 600 anys, en concretentre el 1259 i el 1875. La primera referència que tenim és del 3de febrer de 1259, quan era notari de Vidreres Berenguer Oliver.4De la comarca de la Selva,la notaria més antiga de laqual es té referència és Amer,de l’any 1238, i llavors ve lade Vidreres, s’ha de tenir encompte que en aquell tempsVidreres era una de les poblacionsamb més habitants de lacomarca. Però tot i l’antigor dela notaria, el primer manualconservat és dels anys 1465 al1472, el següent és del 1546al 1547, i a partir del 1595s’han conservat gairebé totsfins a l’abolició de la notariael 1875. Actualment una partdels manuals de la notaria estroben dipositats a l’Arxiu Històricde Girona (1465-1805)i a l’Arxiu Històric Comarcalde Santa Coloma de Farners(1805-1875); a part hi hapergamins de la notaria deVidreres, datats a partir delsegle XIII, dipositats a l’ArxiuDiocesà de Girona, l’ArxiuFidel Fita d’Arenys de Mar ia l’Arxiu Històric Municipal deCalella.La notaria de Vidreres estavasota domini directe del beneficide Sant Pau de l’altar del mateixnom de la parròquia de SantaMaria de Vidreres. Els primersnotaris, fins al segle XVI, erenalhora capellans que obtenienel benefici de Sant Pau. En elssegles XIV i XV Vidreres vaperdre població i importància,i així molts notaris de Vidreresho eren alhora d’altres notariesmés grans com Hostalric,Lloret o Blanes, i els notaris jano residien a Vidreres i en llocseu anomenaven un substituta Vidreres. D’aquesta maneraPere Camprodon (1569-1571),també era notari d’Hostalric;Francesc Cortils (1578-1584),notari d’Hostalric, de Tordera ide Maçanet de la Selva; PereBosch i Vila (1595-1607),notari d’Hostalric; MiquelVinyes (1613-1619), notaride Maçanet de la Selva i deCaldes; Baldiri d’Aluart (1630-1655), notari de Caldes i deMaçanet de la Selva; FelipBòria (1656-1657), notari deCaldes.A mitjans segle XVII era senyorútil i propietari de la notaria enJoan Baptista Vila, que tambéera notari d’Hostalric. El seufill Francesc Vila i Recasensel 1681 va vendre a cartade gràcia la notaria a l’Ajuntamentde Vidreres per 400lliures. L’Ajuntament arrendàla notaria a quatre notaris:Francesc Vernet (1681-1687),notari d’Hostalric; HonoratOliver (1688-1693), també

Teresa Quintana AlucóLa Teresa era modista abans de casar-se, feina que va deixarper treballar amb el seu marit a l’empresa distribuïdora de begudesBalmanya. Va posar-se al capdavant del negoci ara fa uns quinze anys,quan es va quedar vídua. Fins llavors “havia estat fent les factures,netejant els sifons i carregant i descarregant camions”. Explica que“l’empresa es va fundar l’any 1927 i recordo el meu sogre anant arepartir sifons i gasoses per les cases, però pel que tinc entès la fàbricade gasoses ja l’havia muntada el pare de la meva sogra, un avi del meumarit”.Parlem amb...Montse CiuranaLa feina que feia i la que fa hacanviat molt al llarg dels anys.Actualment, “tot i que he delegatmolt a en Josep Maria, elmeu fill, m’encarrego del temadels proveïdors, dels bancs idel personal; i sobretot vigilar,vigilar bastant!”. Es considera“una persona que li agradenles coses ben fetes i intento queaixí es facin, me’n preocupobastant”.Als inicis, l’empresa Balmanyaera “molt familiar, però lescoses han canviat i l’àrea dedistribució que abracem enaquests moments és molt gran:pràcticament tota la comarcade la Selva, exceptuant la partcostanera, i part de la delGironès”. El canvi que comentala Teresa es concreta en què“abans de morir el meu marit hihavia tres camions i ara tenimdisset vehicles; abans érem sistreballadors i ara en som dinou,més un parell de reforç a l’estiu”.Per a tasques “d’administraciói comptabilitat som cincdones i la resta són homes, quees dediquen al repartiment”.Per la feina que desenvolupa,la Teresa sempre ha de negociaramb homes. “Ara aquesttema ja el tinc superat, però alprincipi va ser molt dur. Jo novaig tenir problemes d’agafar7

Parlem amb...aquest negoci perquè ja estavadarrere el meu marit i vaig feruna continuació, simplementem vaig posar a davant. Va serdifícil, però, perquè hi haviahagut molts comentaris de gentque em deia que no me’n sortiria,però que s’han convertit enfelicitacions al cap d’uns anysperquè, en un món que està pled’homes i en el qual les competènciessón molt grans, me n’hesortit bé”.Creu que “a l’hora de negociar,segons els comentarisdels homes, les dones sommés dures”. Pel que es refereixa això, la Teresa ha viscutmoments agradables i d’altresde desagradables. Recorda que“una situació molt agradable vaser quan va venir un proveïdor,un senyor que es va jubilar ies volia acomiadar, que em vafelicitar perquè, segons em vadir, hi havia molta gent que nodonava un duro per mi i haviademostrat el que realment potfer una dona”. Aquesta va seruna situació que la va impressionarmolt i que recordaràsempre; malgrat que també diuque “he rebut comentaris moltdolents pel fet de ser una donaemprenedora”.La Teresa comenta que per toton s’ha mogut al posar-se aldavant de l’empresa, les convencionsde proveïdors de lesaigües o de les cerveses, perexemple, “és un món masculí,i si hi ha dones, acompanyenel marit”. Li ve a la memòriaque “una vegada érem en unaconvenció de la cervesa Dammi un senyor que tenia al costatem va preguntar: -I vostè, quèhi fa aquí? Li vaig contestarque hi feia el mateix que ell”.Explica que “fins que no hedelegat al meu fill, qui ha portatla batuta del negoci he estat jo,he anat sempre sola, i això amolts homes els sorprèn. Moltsempresaris admiren que unadona se’n surti tant o més béque ells!”. Aquests comentarisels ha escoltat arreu i explicaque “fa uns anys vaig estar alConsell d’Administració delGrup Costa Brava, un grup decompres, i allà encara era méssorprenent: què hi fa una dona,quan per norma sempre hi hahomes. Del grup de setze socis,jo sóc l’única dona!”.La feina que fa ara amb la defa cinc anys diu que ha canviatforça: “ja que és el meu fill queja porta moltes àrees, des del’organització del repartimentfins a la comercial i el temainformàtic”. Una jornadanormal “arribo a les vuit delmatí, el meu fill ha obert a tresquarts de set, i faig les gestionsbancàries i d’arxiu. Desprésrepasso factures i albarans ifaig un volt pel magatzem. Joplego a dos quarts de vuit delvespre perquè la feina méscarregosa és la que ara portaen Josep Maria!”. La Teresarecorda que uns anys enrere“qui obria era jo, qui tancavaera jo... dedicació exclusiva!”.La Teresa diu que “els meusesforços, al llarg d’aquestsanys, han estat el de fer unaempresa digna, molt maca, perpoder-la deixar en condicionsal meu fill. Afortunadament ho8

Parlem amb...he aconseguit, m’ha costat moltsacrificis, molts tips de plorar imoltes nits sense dormir! No hefet mai quinze dies de vacancesi estic satisfeta perquè crecque aquest treball ha tingut unarecompensa”. Explica que “tincdos orgulls a la vida, un és elmeu fill i l’altre és l’empresa”.La Teresa es considera unadona “molt emprenedora i aqui li agrada molt arriscar-se” ides de la perspectiva dels anysi de l’experiència, creu que “lesclaus perquè un negoci funcionies basa en el personal que hitreballa, en l’assessorament i enmolt dinamisme. La meva políticaper portar aquesta empresal’he basada en què la gent quehi treballa hi estigui bé i n’estiguicontenta. He intentat ques’hi estigui a gust perquè si noés així no es fa la feina ben fetai això no ho permeto”. Creu que“amb un bon equip de personeses pot tirar endavant un negocicom aquest” i explica que alprincipi “jo portava la comptabilitat,ho feia tot a mà, ambnou treballadors i tres camionsde repartiment. Més endavantho vaig anar informatitzant toti va començar a entrar més personal,perquè jo sola no podia.És per això que cal buscarpersonal de confiança i aracrec que tinc una plantilla moltmaca”. A més a més afegeixque “l’equip de persones quetreballa a Balmanya és moltjove, potser hi fa que el meu fillho sigui i considero que en lafeina del repartiment una personagran no pot rendir igualque una de jove, perquè s’hande moure moltes caixes quepesen. Una persona jove, desprésde començar a treballar ales set del matí i acabar a lesset de la tarda, al vespre encaraté ganes d’anar de gresca od’agafar una pilota i fer quatrexuts per aquí fora!”. A la Teresali dolen segons quins comentarissobre el jovent perquè “crecque n’hi ha de molt maco!, i joa casa n’he tingut!”.Pensa també que “un altre delsaspectes importants és el client:si no hi ha bons clients no hi hanegoci. El client es mereix totel respecte i sempre el millortracte. Crec que un dels èxitsd’aquest negoci és que tenimclients molt fidels i nosaltresintentem donar molt bon serveii el màxim d’atenció possible.Jo conec els clients més anticsde l’empresa i sóc la primerad’atendre el telèfon i parlaramb ells”.El que la Teresa desitja és que“en Josep Maria vagi agafantmés responsabilitats cada diai jo mica en mica anar-me’napartant i jubilar-me, que novol dir deixar de venir a l’empresa,perquè aquest negoci ésla meva vida, sinó aconsellar-loi ajudar-lo en tot el que pugui”.9

Des de la Casa de la VilaReflexions des de l’oposicióGrup per al Progrés de Vidreres PSCEls ciutadans de Vidreres volem qualitat devida i igualtat de serveis, a ser possible, coma les grans ciutats. Hem de deixar de bandales diferències polítiques i els colors partidistes,el que realment interessa és que la gentdel poble tingui coberts tots o la majoria delsserveis.Aquest problema social in crescendo, en quèens trobem actualment, era bandera principalde tots els grups polítics en l’última legislatura(fins i tot en un d’ells figurava un plànol delfutur geriàtric de Vidreres). Després de dosanys de mandat, en el pressupost d’aquestany 2005, no s’ha establert ni tan sols el projectede cap tipus de geriàtric ni centre de dia.En el funcionament normal d’un Ajuntament,primer de tot es pressuposta un projecte deconstrucció, després de ser aprovat, s’hauriade realitzar un estudi econòmic per alfinançament i, un altre any, es realitzaria unpressupost d’adjudicació per a la construcció(on entraria a subhasta). Amb tot això volemdir que encara que l’actual equip de governs’afanyés, la gent del poble no veuria començar,ni tan sols els fonaments, del futur geriàtrico centre de dia.Des del nostre grup ens hem preocupat d’anarcobrint aquestes necessitats a mesura que lademanda real existia. Projectes vers un granventall de possibilitats eren guardats i preparatsper a la seva sortida pressupostària,segons la prioritat.Actualment, ens trobem amb un greu problemasocial ja que, fins i tot a les grans ciutats, nose n’acaben de sortir satisfactòriament acausa de la gran demanda i a la poca oferta.El creixement idoni de la població hauria deser piramidal, és a dir, que la gent jove fos labase i a la punta, la gent gran. Ara mateix,no només aquesta piràmide no existeix, sinóque el creixement és a l’inrevés. Hi ha moltapoblació de gent gran i poca de jove. Aquestarealitat és viscuda per moltes famílies i si hiafegim la necessitat de què la població joveha de treballar moltes hores fora de casa, enstrobem amb què les famílies que tenen al seucàrrec gent gran, moltes vegades no podenatendre’ls com els agradaria i tampoc nopoden disposar de cap tipus de servei que elsajudi a realitzar aquesta funció, a no ser queestiguin disposats a aportar, moltes vegades,més del doble del seu jornal perquè siguinatesos en un geriàtric privat.Què hauria fet el Grup per al Progrés deVidreres (PSC)? Possiblement tampoc noestaria construït el geriàtric, però us podemassegurar que, al final d’ aquesta legislatura,s’hauria començat.Hem de ser coherents amb el que fem i tenirseguretat a l’hora de prendre decisions. No espot anar dient i no aclarir res. El projecte delcentre del poble va ser modificat per l’actualequip de govern, fent un canvi en l’asfaltat pera la col·locació de llambordes. Suposadamentfeia més bonic i, possiblement, la intencióera que fos només per a vianants. Ara fa mésde sis mesos es va convocar des de l’equipde govern una assemblea popular decisòriaper a la circulació dels dos carrers del centredel poble. L’assemblea va decidir que fos devianants però, actualment, aquests dos carrerstenen la mateixa funcionalitat de sempre. Lacoherència en el canvi de projecte, lligada ala decisió d’aquella assemblea, seria suficientperquè un equip de govern decidís d’unavegada com queden aquests carrers. A més,creiem que és important saber que la modificaciódel projecte ha suposat uns 50 milionsde les antigues pessetes, que incidirà directamenten les arques municipals de l’Ajuntament,és a dir, en la gent del poble.Sabem que les decisions són difícils i devegades àrdues, ja que, difícilment, tots elsveïns quedaran contents, però creiem que,després d’haver pres una decisió econòmicatan important que afecta directament a totun poble, ja seria hora que els polítics a quila gent ha confiat la direcció del poble, ensaclarissin el dubte i ens expliquessin què volenfer.10

Aiguaviva-Parc 2a partManuel Valdivieso BarnetoRegidor de la PCCV a l’Ajuntament de VidreresVeïns de Vidreres, no sé siquan aquesta revista surti i latingueu a les vostres mans, jas’haurà realitzat l’enderroc dela betzinera Mas Cabanyesd’Aiguaviva-Parc.En compliment de la providènciadel Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC) dedata 8 de març de 2005, queordena a l’Ajuntament que enel termini improrrogable de 15dies s’hagi donat complimenta l’ordre d’enderroc de labetzinera, aquest Ajuntamentha emès, el proppassat dia 15de març, el Decret d’Alcaldianúmero 20/2005 en el qualresol el següent:Ordenar al Sr. MansuetoSayols i Vendrell i a l’entitatmercantil Repsol Comercial deProductos del Petróleo S.A. aquè en l’improrrogable terminide 15 dies procedeixi al’enderroc del que fou edificata l’empara de la llicènciad’obres atorgada al Sr. MansuetoSayols per la Comissióde Govern de l’Ajuntament deVidreres en data 24 de novembrede 1988, per a la construcciód’una estació de servei a lacarretera GI-680.Aquesta llicència d’obres,concedida al Sr. Sayols, inclouun restaurant, una betzinera,les instal·lacions de rentat deturismes i autocars, un tallermecànic i la instal·lació delsdipòsits de combustible i el d’aiguaper a l’extinció d’incendis.Veïns de Vidreres, aqueststemes d’irregularitats nos’acaben aquí, ja que cadadia surten nous casos de presumptescorrupcions i cadacop més grans, ja que quan sesolucionen uns problemes se’ndestapen d’altres.Amb les impugnacionsrealitzades pel Sr. Sayols il’Ajuntament per oposar-se al’enderroc de la betzinera, s’haaportat un contracte de venda,de l’any 1990, per la vendade 10.000 m 2 de zona verda,on hi ha ubicada la betzinera,de part del Sr. Sayols a Repsolper un import de 25 milions depessetes.Ara preguntem i exigimal Consistori que se’ns aportiel contracte de venda, o depermuta o de cessió realitzatsper l’Ajuntament a favor del Sr.Sayols, perquè aquests terrenyssón zones verdes i en el seu diael promotor de la urbanitzacióSr. Sayols els va cedir sensecàrrec a l’Ajuntament tal commarca la llei.El cost dels terrenys destinatsa parcel·les, zones verdes,vials i infraestructures, més elprojecte urbanístic, els serveis iel benefici del promotor, dividitpels metres quadrats destinats ala venda, és el que estableix elpreu inicial per metre quadrat.Per tant, els parcel·listes hempagat la part corresponent a leszones verdes amb la compra dela parcel·la.La urbanització fou rebudaper l’Ajuntament el dia 12d’agost de 1983, segons unacertificació que obra en el meupoder.El Departament d’Urbanisme,el juliol de 1996, emcertifica documentalment quel’Ajuntament de Vidreres haviarecollit i acceptat, sense capcàrrec, els terrenys corresponentsa zones verdes i carrersde la urbanització, tàcitamenti de facto, perquè aquests terrenyssón de domini públic.El que no va fer en el seudia l’Ajuntament de Vidreresfou enregistrar aquests terrenysal Registre de la Propietat deSanta Coloma de Farners, peròel fet de no enregistrar-los nopriva que els terrenys fossin del’Ajuntament de Vidreres.El 26 de setembre de 1996,l’Ajuntament inscriu al Registrede la Propietat de SantaColoma tota la infraestructurade la urbanització d’Aiguaviva-Parc, zones verdes, vials, enllumenat,xarxa d’aigua potable,xarxa de clavegueram i EDAR(Dades del Registre número8.053, volum 153 número57.2).La sentència 480 del TSJC,de data 8 d’abril del 2003, enel seu fonament jurídic quartdiu el següent: En definitiva y ala vista de todo lo expuesto enlos anteriores apartados, hemosde concluir en la estimación delrecurso interpuesto al concurrirdiversas irregularidades, elconjunto de todas la cuales hade dar lugar a la anulación delas modificaciones aquí impugnadassobre el Plan General deObra y el Plan Parcial de 1974.“Aleshores el Pla Parcial actualés el de 1974”.L’Ajuntament, el 8 d’abrilde 2003, data de la sentència,encara no havia modificat eltractament de les zones verdes11Des de la Casa de la Vila

Des de la Casa de la Vilai els 40.000 m 2 de la betzineraencara eren zona verda.Per quina raó els políticsde Vidreres regalaren 40.000m 2 de zona verda que a preuactual s’estima en uns 700 milionsde les antigues pessetes?Vull fer-vos saber que noestem disposats a tolerar aquestesmaniobres, i poso totes lesdades documentals que facinfalta a disposició dels veïns deVidreres que vulguin saber laveritat de tot el que s’ha fet forade la llei.Nova maquinària alservei de la vila12Una altra presumpta malversacióde béns públics és elpoliesportiu d’Aiguaviva-Parc;el Pla Parcial de 1974, enl’apartat 1.2 “sistema viario”,diu el següent: Las redes viariastienen dos tipos de vía, larodada y las peatonales quepermiten el acceso a cualquierpunto del Plan y sobre todo ala zonas verdes y deportivas deuso público. (18.150 m 2 són dezona esportiva pública).Això vol dir que el municipiha de recollir aquesta propietati gestionar-la, com per exempleel Casino La Unió, per mitjà decontracte i no que l’Ajuntamentrebutgi les propietats que lipertanyen i que hem pagatentre tots els parcel·listes ambla compra de les parcel·les.Per concloure, vull recordara tots els veïns de Vidreres quecal esbrinar què hi ha darrerede totes aquestes operacions,ja que aquestes presumptesconcessions que fan els políticsamb el que és patrimoni delmunicipi i no d’ells, ho paguemels veïns amb més impostos imenys serveis.Eduard RuzConcessionari del Servei de recollida d’escombrariesDes de finals d’estiu, al nostre municipi disposem d’una nova maquinàriaper als serveis de recollida de residus sòlids urbans i recollidaselectiva.Per a la recollida de residus sòlids urbans, Vidreres compta amb unapremsa d’última generació, el nou model GPM III. Aquesta premsacompactador va ser la primera d’aquest model a posar-se en funcionamenten tota la província de Girona i es tracta d’una premsa quecompleix amb les últimes normatives de contaminació acústica; aixòvol dir que a Vidreres tenim la premsa més silenciosa que actualmenthi ha al mercat.Pel que fa al servei de recollida selectiva (paper-cartró, vidre i envasoslleugers), Vidreres disposa d’un nou camió i d’un compactadorespecial per a la recollida de la fracció selectiva.Des d’aquestes línies aprofito per recordar-vos que tenir un poble mésnet és cosa de tots!

El Parc d’Activitats de Vidreres i elscanvis que s’estan produint en elnostre entornCarles MallartCoregidor d’Ur b a n i s m e a l’Ajuntament de VidreresAl febrer del 2003 es va aprovar el nou Pla Generalde Vidreres de forma definitiva i que entre altresmolts aspectes incloïa la previsió d’un nou Parcd’Activitats (Polígon Industrial) situat al Pla de Vidreres,d’unes 56 Ha. incloent carrers, zones verdes,campes de maniobra, equipaments, etc. amb unaparcel·lació neta d’un 50%, aproximadament.Fa uns dos mesos hem constatat la creació de la“Plataforma Salvem el Pla de Vidreres”, en principicontrària a aquest nou equipament de serveis establerten el PGOUM. Tota la nostra consideració i respecteper aquesta nova Plataforma, no és pas dolentdiscrepar en el diàleg, creiem que poden ajudar, imolt, a l’Ajuntament de Vidreres a prendre decisionsque més convenen als vidrerencs i vidrerenques; sesorprendrien de la quantitat de punts en comú enquè coincidim amb el programari o raó d’ésserd’aquesta Plataforma. Cal engegar ponts de diàleg,contrast d’opinions i dintre el que més convé perVidreres veure què es pot fer.com s’hauria de gestionar el 10% d’aprofitamentmig de l’Ajuntament (28.000 m 2 nets).Avui hi ha una realitat que haurem de tenir encompte i no podem obviar, i que és que el 80% delsterrenys estan venuts a una sola firma i el 20% delsque queden estan en tràmit de vendre, com tothomsap. Excepte en un supòsit de trasllat de terrenys,difícil però no impossible, si no fos així, la indemnitzaciód’una possible desclassificació a dia d’avui nobaixa dels 30 euros/m 2 (brut) malgrat que al seu diapuguin haver costat a 12 o 24 euros, tal com estanavui les coses; multiplicat pels possibles 560.000 m 2(bruts) fan una xifra milionària sobre els 15 milionsd’euros (2.500 milions de pessetes).Difícil, sí, impossible, no. Al nostre entendre noméshi ha una solució i que passa pel diàleg, acostarposicions i prendre decisions del que més convé aVidreres. Si els components de la Plataforma hovolen, en els propers mesos es podran debatre totesles possibilitats per difícils que semblin. Podria ésserque no fos possible desclassificar sense indemnitzacióals propietaris, de les 100 pessetes a 1-1-2002als 1,2 euros (200 pessetes) d’avui.Des de la Casa de la VilaPràcticament tothom estarà d’acord en què aVidreres “manca feina”, però no ara, sinó ja des desempre. Són centenars de ciutadans que cada matívan a treballar fora del T.M. de Vidreres i el fenomenva en augment i també pensant en el futur, mancanodrir a l’Ajuntament de nous recursos econòmicssense incidir directament en les economies domèstiquesi poder portar a terme labors de redistribucióde polítiques socials, serveis, benestar...No volem entrar en el debat de si el futur Parc d’Activitatsde Vidreres està previst en el lloc adient (Plade Vidreres), això ho podrem debatre àmpliamenten els propers mesos i totes les opinions són respectables,segurament sigui el punt “més calent” de totel debat, és un aspecte difícil però no impossible sis’arriba a aquesta conclusió i es troben els recursoseconòmics adients per promoure un trasllat de lloc,altres aspectes com la conveniència de desenvolupar-lotot plegat o per fases, a quin tipus d’indústriesi/o empreses de serveis volem, com està el mercat,Amb la introducció de l’euro a pràcticament totEuropa i a Espanya en general, ens hem empobrit iquasi tot el que valia 100 pessetes ara fa poc més detres anys, avui val 1,2 euros (200 pessetes), i aixòha passat amb els productes que comprem cadadia, els productes d’alimentació, els habitatges, elsterrenys, alguns serveis, quasi tot s’ha doblat o aixíserà l’any 2005 en què estem.Què ha passat amb els sous? I amb les pensions?Ah! Això no, aquestes 100 pessetes del dia de laintroducció de l’euro, avui estan a 0,69 euros (115pessetes a tot estirar) poc més o menys en termes derendes del treball o pensions que rep la tercera edat,i això és un debat que està al carrer, encara que enscosta adonar-nos per l’efecte immobiliari. Tot aixòcombinat amb el fet que els terrenys i els habitatgeshagin duplicat els seus preus, o fins i tot triplicat, ensdóna una sensació de riquesa que entenem és falsai clarament errònia, pensem que això no pot acabarbé. Ens estarem acostant al final del cicle? Aquesta13

Des de la Casa de la Vila14progressió de preus té aturador? Pensem que sí.Els bancs i entitats d’estalvi, que són especialistesen “cuidar la vinya”, han aprofitat el baix preu deldiner per allargar els terminis de les hipoteques, quehan passat dels 12-15 anys en què estaven fa pocsanys a uns terminis actuals de 30 anys i no tardarema veure generalitzats els de 50 anys d’aquí a poc. Hiha una creença popular de què els habitatges o terrenysmai no han baixat de preu aquí a Catalunya,i aquesta afirmació quasi és certa, amb excepcionscom el 1982 i el 1992, ara bé, també és cert quemai no s’havia produït una acceleració de preus comla que hem viscut els últims anys de doblar o triplicarels preus dels béns immobiliaris (1997-2005).L’explosió de la bombolla immobiliàriaQuè passarà en el futur respecte aquest tema? Tot éspossible, tot és obert. Pot passar que els preus immobiliariss’estabilitzin i que no s’apugin els propers10 anys, posem per cas, o també pot passar que labombolla immobiliària es desinfli i podem arribara veure unes baixades d’un 30%. Difícil, però noimpossible: avui la situació sembla que no té aturadori això és com la borsa “qui l’encerta l’endevina”.Que poden pujar més els preus? També pot ésser,ara bé, semblaria que hi ha símptomes al mercat dequè podríem estar arribant al final del cicle.El sistema ha perjudicat greument als petits empresaris,als treballadors per compte d’altri i, sobretot,als pensionistes i als que no tenen cap mena de propietatper l’efecte del que explicàvem anteriorment.A Alemanya els preus dels habitatges avui estanbaixant perquè han sortit al mercat milers de pisosque estaven tancats. EUA acaba d’apujar un 0,25%el preu del diner i abans de què s’acabi el 2005 estàprevista una nova pujada d’un altre 0,25%. El petrolija es veu a quins preus està; serà difícil que baixidels 50 $ el barril. Al Japó, prenem nota dels preusimmobiliaris, en termes reals es mantenen idènticsdes de 1982 fins avui, amb una forta pujada al1987 i una forta davallada posterior; país que hatingut processos deflaccionaris (el contrari que lainflació). Veritat que sembla impossible? Doncs bé,és ben cert. Al Japó ja es fan hipoteques a 100 anys,si cada generació són 30 anys, saben qui acabaràpagant l’habitatge. Arribarem a això?Què està passant al nostre entorn de Vidreres?Mirem cap a l’aeroport de Vilobí i al seu voltant:Temes com el de Ryanair, amb els vols de baix costa 17 destinacions d’Europa i que això no és unamoda, això és el futur; per posar un exemple, aEstats Units fa més de 20 anys que funcionen aqueststipus de vols i aquí és d’una competència imparable.Aquest aeroport el tenim lluny pel que fa a les sevespossibles molèsties i a prop de Vidreres si el sabemaprofitar. Un dia en parlarem àmpliament: això, juntamentamb el TGV, que tard o d’hora tindrem, enscanviarà la vida si no ho està fent ja.Ah, un petit incís, el futur que ve seran els creuersde baix cost que té previst implantar la companyiaEasyjet, que opera a Reus amb vols de baix cost.Palamós pot ser un port clau pel tema dels creuers debaix cost. Al temps. Tampoc està lluny de Vidreres.Un tema greu i que afecta molt a Vidreres referental TGV és l’etern debat de si pararà a Girona iFigueres exclusivament. Creiem que seria un enormeerror, donem suport totalment a la parada del TGVa l’aeroport de Vilobí amb trens llançadora fins aGirona ciutat; tota la Selva marítima i la interior se’nressentiran si finalment el TGV no para a l’aeroportde Vilobí.Al costat de l’aeroport s’està construint el CIM laSelva, la inauguració del qual està prevista l’any2006. Promogut per l’empresa pública Cimalsa,és una gran promoció logística que havia d’ésserel Parc d’Activitats de Vidreres pensat ara fa uns 10anys i que avui ens ha quedat una mica fora de joc,perquè els temps han canviat i per la promoció delCIM la Selva de 22,5 Ha. entre Riudellots i Vilobíd’Onyar, a més del Parc d’Activitats Econòmiquesque es promourà al costat tot aprofitant les sinergiesentre el centre logístic i l’aeroport. No ens hauràpassat una mica el tren? Hi som a temps? Cal tenirhoen compte? Insistim, Vidreres necessita feina.Caldes de Malavella, vorejant la N-II, està en tràmitde qualificar 100 Ha. com a industrials, encara queel projecte va bastant retardat. Maçanet, a tot el llindarde la N-II, ha ampliat el seu polígon industrial,que de 25 Ha. passarà a 100 Ha., globalment. ASils, el desenvolupament immobiliari residencial ésimpressionant, amb unes previsions que parlen demés de 500 habitatges nous en breu.Tot plegat va lligat amb el nostre tema de debat delParc d’Activitats de Vidreres, debat que no ens hapas d’espantar, tot el contrari, és bo pensar diferenten algunes qüestions malgrat que al final s’haurande prendre decisions polítiques que podran agradarmés o menys, però allò important és que siguin lesmés convenients pel Vidreres del futur i els seusciutadans.

Convergència de Vidreresrenova per 4 anys més amben Carles Mallart com apresident local del partitDes de la Casa de la VilaSecció Local de Convergència Democràtica de CatalunyaPer esther molasFa poc l’assemblea de militants de Convergènciade Vidreres, mitjançant votació, va renovar laconfiança per 4 anys més i fins al 2008 amb enCarles Mallart com a president local del partit aVidreres, càrrec que ja ocupava des de juny del2001.Estàs content?Sí, estic satisfet de com van les coses per a CiUa Vidreres, ja que des del 2001 vàrem poder revitalitzarel partit de Convergència i gràcies a lespersones que vàrem integrar la llista a les passadeseleccions municipals de maig de 2003 i tots elsmilitants, simpatitzants i votants es va poder ser al’Alcaldia de Vidreres per dos anys i a l’equip degovern de l’Ajuntament per 4 anys mitjançant elspactes amb ERC.Com va la tasca a l’Ajuntament?Les coses van bé, estem satisfets de la feinafeta, s’han tirat endavant molts projectes i s’hanassentat les bases per a molts temes de futur que esmaterialitzaran en els propers temps.Tenies clar que aconseguiríeu fer llista a l’Ajuntament?Partíem d’una situació desfavorable en nohaver fet llista a les municipals de 1999, peròquan es treballa amb seriositat, rigor, ganes i darreretens un partit o coalició com CiU, els resultatshavien d’arribar. Àngel Teixidor és un gran candidat:alcalde i persona que va saber aglutinar lespersones adients i que ha treballat i ho seguirà fentpel poble de Vidreres. Crec que tenim candidat peranys, ningú no dubta del seu lideratge, tot respectantla seva decisió personal d’ésser candidat a lesmunicipals del 2007.Com veus el pacte CiU-ERC a l’Ajuntament?He de reconèixer que al principi, al juliol del2003, ens va trobar a tots una mica amb el pascanviat, ningú no tenia experiència a l’equip degovern i això una mica es paga; avui està tot superati normalitzat treballant amb el “dia a dia” iamb importants projectes de futur. Dintre la discrepànciade criteris, que és bona, moltes vegadesarribem a acords i consens. Crec que el pacte funcionamés bé del que creia al principi, malgrat queno tot el que es va escriure s’ha complert.Com veus les coses de cara a les municipals del2007?Sense descartar a ningú, o bé hi haurà unarepetició de resultats -PSC: 4 regidors, ERC: 4 regidorsi CiU: 4 regidors-, que no és descartable, obé em decantaria per uns resultats de 3, 4 i 5 regidorsper cada una de les formacions assenyaladessense que serveixi l’ordre exposat. On estarà laclau? La clau estarà en els ponts de diàleg de cadauna de les formacions envers les altres, fins i tot quitingui 3 regidors pot arribar a l’Alcaldia per als 4anys. No crec que es repeteixi això de 2 anys i 2anys d’aquesta legislatura.Hi haurà canvi d’Alcaldia els propers mesos, talcom està pactat?No veig per què no hauria d’ésser així. És boque el poble de Vidreres hagi pogut observar elsmandats del PSC fins al 2003, CiU del 2003 al2005 i ERC del 2005 al 2007, ja que cada gruphaurà mostrat l’estil, les formes i maneres de fer.Què penses del PSC de Vidreres?En política hi ha una cosa que és l’alternançaen el govern, ara li toca a l’oposició; però esticconvençut que tornarà a pesar en la vida municipal,si sap restablir els ponts de diàleg amb tots elsgrups.Et tornaràs a presentar a les municipals del 2007?Sóc un home de partit i estic a disposició deCiU perquè faci el que cregui més convenient,qualsevol decisió em semblarà correcta, ho decidiremconjuntament pocs dies abans de tancar lesllistes.15

Des de la Casa de la Vila16Resum dels acords més importantsde les Juntes de Govern LocalSessió del 19 de gener de 2005Actes festiusAutoritzar el Club de Genets Vidreres a portar aterme la desfilada de cavalls pel centre del pobleamb motiu de la festa de Sant Antoni Abad, aixícom a ocupar els Horts d’en Pere Pau.Aprovar el pagament de 550 euros al Club deGenets Vidreres, en concepte de subvenció ambmotiu de la festivitat de Sant Antoni Abad.Activitats culturals infantilsAssignar a l’entitat Grup Rialles de Vidreres unasubvenció de 2.400 euros, corresponents a l’exercici2004.Aprovar el pagament de 1.400 euros al GrupRialles de Vidreres, corresponents a la subvencióassignada i tenint en compte que ja s’haviaconcedit a l’entitat una bestreta de 1.000 eurosa compte.BibliotecaAprovar la compra de prestatgeries per a la Bibliotecamunicipal, necessàries per a la col·locació denou material per un import de 300,90 euros.Actualitzar l’obra “Història de la música catalana,valenciana i balear” amb dos suplements nous dela Història de la Guerra Civil que presenta l’editorialEdicions 62 per un import de 400 euros.Aprovar l’adhesió a la campanya de dinamitzaciócultural a les biblioteques que promou la Diputacióde Girona, d’acord amb les bases publicades.Llar d’infants municipalComprar armaris per ubicar a la Llar d’infantsmunicipal per un import de 719,48 euros.Serveis SocialsAprovar la compra de llibres que ha presentatl’Associació de pares i mares del CEIP Sant Isclei l’educadora social del municipi per un import de802,08 euros.EntitatsAutoritzar l’Associació de Comerciants i Empresesde Serveis de Vidreres a fer ús de les instal·lacionsdel Centre Cívic municipal com a seu de l’entitat,sempre i quan les activitats programades s’adeqüina la programació del Centre Cívic i tenint encompte la polivalència dels espais del centre.Sessió del 26 de gener de 2005EsportsAutoritzar la celebració, els dies 18, 19 i 20 defebrer, del Campionat de Catalunya absolut ijúnior de raids 160 km (individuals i per equips)i una prova de 80 km i una altra de 40 km (velocitatcontrolada) puntuables per al Campionat deCatalunya d’aquestes modalitats hípiques. Per a lacelebració d’aquest acte l’Ajuntament ha fet arranjarel camí que va des de la C-35 fins a Can Massai pel que fa a suport logístic i econòmic, també haautoritzat la utilització de l’equip de so municipali de 50 tanques de seguretat i ha atorgat 300euros per fer front a les despeses que es derivende la celebració de l’acte i 100 obsequis per alsparticipants.Aprovar l’informe tècnic referent a la certificaciónúmero 1 i única de l’obra CG-1997/0419PGque correspon a la construcció d’unes grades ambvestidors al camp de futbol, 2a fase. Trametreaquest acord junt amb l’informe tècnic al ConsellComarcal de la Selva i demanar l’ingrés de lasubvenció corresponent.Obres i serveisNomenar, amb caràcter provisional, Jordi MasRovirola com a responsable de la Brigada municipalde manteniment.AlcaldiaAprovar el conveni entre l’Ajuntament de Vidreresi la Universitat de Girona per redactar els Plans deprotecció civil obligatoris al municipi i per fer-ne elmanteniment.Sessió del 2 de febrer de 2005Obres i serveisAprovar una despesa de 33.766,43 euros corresponentals costos d’explotació de la depuradorade la Urbanització Aiguaviva Parc durant l’exercicide 2004.CulturaAprovar la realització dels treballs d’excavacióarqueològics de la capella de Sant Iscle i SantaVictòria de Vidreres, d’acord amb la propostasegüent: Personal: 1 arqueòleg i 2 auxiliars d’excavació.Durada: 4 setmanes de treball de camp i

5 dies d’elaboració de la memòria. Aquesta excavacióés la 1a fase d’un pla director d’actuacióarqueològica sobre la zona del castell. Aquestaacció la portarà a terme l’empresa especialitzadaen treballs arqueològics Janus conjuntament ambel Grup d’Esplai de Vidreres. La primera aportaràla direcció i responsabilització dels treballs i elsegons aportarà la part de voluntariat mitjançantles estades de joves. A més, l’Ajuntament vol quetots els veïns que vulguin puguin col·laborar en lestasques d’excavació, només cal manifestar-ho al’Àrea de Cultura.Aprovar la proposta presentada per l’Àrea deCultura de l’Ajuntament de Vidreres, per a l’organitzacióper part de l’Ajuntament de diferents concertsmusicals i representacions teatrals al municipique es duran a terme els mesos de maig i junyde 2005 en el marc de les actuacions proposadespels ajuntaments de Maçanet, Sils i Vidreres sotala denominació “Temporada plana de la Selva”.La programació aprovada és: Orquestra Jove dela Selva, el 29 de maig a la Pista del Casino “laUnió”; Living Costa Brava, el 5 de juny al Teatredel Casino “la Unió”; The Dust Queen, l’11 de junya la Plaça de l’Església; i un concert de rock espanyol,el 18 de juny a la Pista esportiva.EntitatsAprovar el pagament de 6.272,20 euros a laJunta de Compensació del Pla Parcial La Goba deVidreres en concepte de subvenció corresponent al’exercici.GovernacióNomenar Carles Montiel Cortés com a personalinterí de l’Ajuntament, de l’escala d’administracióespecial, subescala serveis especials, classe vigilants,grup E.EsportsAprovar les següents sol·licituds formulades pelClub d’Aeromodelisme Vidreres en relació ambla celebració del XIV Open Internacional Vila deVidreres els dies 25, 26 i 27 de maig de 2005:Trametre el pressupost i el programa d’actes alConsell Comarcal de la Selva i a la Diputacióde Girona per sol·licitar la seva col·laboracióaportant trofeus i subvenció econòmica, adequarla Pineda d’en Mazó i els sanitaris de la zona pera l’acampada dels participants i autoritzar l’ús deles dutxes del col·legi Salvador Espriu i del Pavellóesportiu, portar l’aigua fins als sanitaris instal·latsa la zona.Sessió del 10 de febrer de 2005EntitatsAprovar el pagament de 2.778 euros a l’entitatCasino “la Unió” en concepte de subvenció puntualper fer front a les despeses d’organització delsactes de la Festa Petita del 2004.Aprovar el pagament de 683 euros a l’Associacióde mares i pares de la Llar d’infants municipal enconcepte de subvenció corresponent a l’exercicidel 2004.Creació nova entitatRegistrar l’associació “Salvem el Pla. Vidreres perviure-hi” com a entitat del municipi de Vidreres.Serveis SocialsAprovar el conveni de col·laboració entre elConsell Comarcal i l’Ajuntament de Vidreres pera l’establiment, manteniment i ampliació de laxarxa bàsica dels serveis socials de responsabilitatpública a la comarca de la Selva.Pàgina web de VidreresAtès que l’Ajuntament de Vidreres té intenció deconfeccionar una pàgina web del municipi i que,per fer-ho, s’ha de contractar una empresa quecreï i mantingui aquest servei, i tenint en compteles converses mantingudes al respecte, es convidaa presentar ofertes a les empreses següents: RafelMasó, Xlocal.com, Top Produccions, Bosco dissenygràfic i web, Lamantis.com i AT Informàtica.TurismeAtès l’interès de l’Ajuntament en la creació d’unaoficina de turisme de titularitat municipal que estiguien funcionament tot l’any, se sol·licita al ConsellComarcal de la Selva la instal·lació d’aquestservei a Vidreres.Sessió del 16 de febrer de 2005Obres i serveisAprovar el pressupost presentat per l’empresa ElVilar per dur a terme els treballs d’esporga de 201arbres situats a la zona verda de Mas Flassià, entreels carrers Sant Jordi, Francesc Macià i Miramar,per un import de 5.771,20 euros més IVA.Aprovar el pressupost presentat per l’empresaJoan Font Viola SL per fer amb motonivelladora elstreballs d’arranjament del camí comprès entre CanMundet i Terra Negra-Carretera de Tossa.EntitatsAprovar el pagament de 8.010,92 euros a l’Entitaturbanística de conservació de la Unitat d’Actuació26 “Puig Ventós” en concepte de subvenció corresponenta l’exercici del 2004.17Des de la Casa de la Vila

Des de la Casa de la VilaEsportsRenovar per un període d’un any (de l’1 de general 31 de desembre del 2005) el contracte demanteniment preventiu de les instal·lacions de climatitzaciódel Pavelló municipal d’esports, subscritentre l’Ajuntament i l’empresa Terundar SL, per unimport de 1.801,99 euros anuals.Medi ambientAprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntamenti el Consell Comarcal de la Selva pel quales delega en aquest òrgan la funció de gestionarles relacions derivades del conveni subscrit perl’Agència de Residus de Catalunya i les societatsEcoembres i Ecovidrio.EnsenyamentAprovar el conveni de col·laboració entre l’Ajuntamenti l’Escola d’Educadors Galligants per portara terme els cursos de formació ocupacional per aaturats del Pla FIP i que estan subvencionats pelServei d’Ocupació de Catalunya.Sessió del 2 de març de 2005EsportsAutoritzar l’entitat Amics de la Moto l’organitzaciódel “XIV Motocros de Vidreres” el proper dia 26de març i del “I Trial de Vidreres” el dia 15 demaig al circuit del Carbonet i rodalies.Concedir a Isaac Pons Adrogué una ajuda econòmicade 245 euros en concepte de subvencióesportiva per fer front al cost de la llicència necessàriaper participar en els campionats estatal imundial de trial.EsportsAprovar la compra a l’empresa TP Sports de duesporteries per ubicar al camp de futbol municipal.Pla Local de JoventutAprovar el Pla Local de Joventut 2005-2006 presentatpel tècnic superior de Cultura de l’Ajuntamenti que en aquests dos anys té previst assolir elssegüents objectius:- Posar a disposició dels joves mecanismes iserveis públics que atenguin les seves necessitatseducatives i d’inserció laboral.- Consolidar el curs per a l’obtenció del GES(Graduat en Educació Secundària) en base al quedisposa la normativa per a la formació d’adultsdel Departament d’Educació i mitjançant l’EscolaMunicipal d’Adults de Vidreres, per permetre queels joves obtinguin una titulació mínima per a l’accésal món laboral i acadèmic.- Consolidar la borsa de treball de l’Ajuntamentde Vidreres com a punt de dinamització, detecció iorientació laboral i acadèmica per a aquells casosque es detecten a partir de la demanda de treball.- Permetre al jove compaginar la seva inserciólaboral amb l’obtenció d’acreditació acadèmicamínima.- Crear i aprofitar una xarxa interinstitucionalque suporti aquesta actuació a nivell local i comarcal(Ajuntament, Àrea Bàsica de Salut, ConsellComarcal, etc.).BibliotecaAprovar la compra de les obres “Gran EnciclopèdiaPlaneta” i “Història de la Humanitat” de laUnesco, ambdues de l’editorial Planeta.EntitatsAprovar el pagament de 1.000 euros al Grup Riallesde Vidreres en concepte de bestreta i a comptede la subvenció de l’exercici del 2005.18Sessió del 9 de març de 2005Obres i serveisPortar a terme els treballs d’arranjament del camíde Can Morell, des de l’encreuament del castellfins als camps, posant greda i anivellant-lo.Realitzar els treballs d’arranjament del camí desde Can Gener fins al castell de Sant Iscle i la construcciód’un passallís de formigó.

Temes remarcables dels plensmunicipalsSessió del 25 de gener de 2005Sol·licitud de subvenció per a la millora del Centred’Atenció Primària de VidreresConsiderant que el DOGC número 4293, de 3de gener de 2005, publica l’ordre SLT/466/2004,de 22 de desembre, per la qual es fa pública laconvocatòria de subvencions a la construcció,ampliació, remodelació i equipament de consultorislocals i centres d’atenció primària de titularitatmunicipal i n’aprova les bases.Tenint en compte que l’Ajuntament de Vidreresdesitja acollir-se a aquesta convocatòria ambla finalitat de millorar part de l’equipament i delmobiliari del CAP, ja sigui per qüestions de salutlaboral en el cas del mobiliari o per adequar-se ala normativa vigent en el cas del material.El Ple acorda sol·licitar la màxima subvenció possibleper dur a terme una millora de l’equipament idel mobiliari del CAP. L’Ajuntament es comprometa realitzar la inversió per la qual se sol·licita lasubvenció per la totalitat de l’import que puja a10.148,72 euros.compromís.Executades les obres recentment i destinades al’ús general en la seva totalitat, els serveis tècnicsmunicipals han emès la liquidació comprensiva detots els costos de l’obra als efectes de l’aplicacióde les contribucions especial i de la qual resultaun cost real d’1.261.611,51 euros, és a dir,353.239,56 euros més que el cost previst inicialment,quantitat que l’Ajuntament assumirà.Les quantitats més significatives d’aquestesobres són les següents:Cost real de l’obra:1.261.611,51 ECost inicial assumit per l’Ajuntament:644.230,25 EExcés assumit per l’Ajuntament: 353.239,56 ESubvencions:264.141,71 eurosBase imposable a càrrec dels propietaris (36% delcost inicial)231.922,89 eurosDes de la Casa de la VilaSessió del 22 de febrer de 2005Liquidació definitiva de les contribucions especialsde l’obra d’urbanització del nucli anticEl cost previst a càrrec dels propietaris era,segons l’ordenació concreta aprovada, de231.922,89 euros, resultants d’aplicar sobre elcost previst a càrrec de l’Ajuntament (644.230,25euros) el percentatge aprovat del 36%.El cost previst per a l’execució de les obres erade 908.371,95 euros.En el decurs del procediment administratiu queva portar a l’aprovació de l’acord esmentat, es vaposar de manifest per part dels veïns afectats lapreocupació que aquest cost es veiés superat ambescreix durant l’execució de les obres.L’anterior equip de govern, sensible a aquestapreocupació, es va comprometre a exigir als veïnsafectats únicament el cost previst al seu càrrec, és adir, 231.922,89 euros i, en el cas que el cost realfos superior, l’Ajuntament assumiria la diferència.L’actual equip de govern, sensible també ambla preocupació dels veïns, i respectant la voluntatde l’anterior equip de govern, vol mantenir aquell19

El debatEl parc d’activitats deVidreresRecentment, l’equip municipal ha impulsat la construcció d’unparc d’activitats que ocuparà unes 57 hectàrees al Pla de Vidreres.Paral·lelament ha sorgit una plataforma de vidrerencs, Salvem el Pla,que s’oposen a la creació d’aquest projecte.En aquesta edició de la secció “El debat” volem saber què n’opina lagent del poble. La pregunta proposada és la següent: Esteu d’acordque es faci el parc d’activitats al Pla de Vidreres?Anna i eva viader solerDOLORS RUTLLAN FULLÀ“No, perquè on he nascut estàal mig de la zona a on es volfer el parc d’activitats i destruiràmolta natura i una de les poqueszones agràries de la població”.DAVID GAL·LOP i MARGARETANNE“Sí, però potser no exactamentcom està planejat. Penso queés important per Vidreres pro porcionar llocsde treball a la població que creix molt de pressa.Es pot desenvolupar el projecte però sense destruirel medi del Pla; crec que es pot buscar una soluciómillor”.jOSEP FORMIGA BOSCH“No, primer s’han de marcarles prioritats en un poble i després si es decideix fer un polígon, ubicar-lo entre tots”.jOSEP MERCADER COSTA“Sí, perquè ens ha de donarvida, i si no es fa es pararà elprogrés. Ja fa molts anys ques’hauria d’haver fet”.ANTONIETA CALL ADROBAU“No estic d’acord en què es facial pla de Vidreres, s’hauria debuscar una altra zona”.PETRA INFANTE ROJA“Sí, perquè donarà vida alpoble”.ANTONIO ALCAYDE RICO“No, perquè el polígon actualencara no està del tot complet, ino crec que en falti més”.ALBERT TERMES SITJÀ“Sí, però no em sembla bé ques’hagi de fer expropiantpropietats de la gent del poble,es podria fer en terrenys quepertanyin a l’Ajuntament”.SANDRA ALCAYDE TOLEDO“No, perquè es perdrà l’entornnatural que hi ha”.jOSEP MARIA LARRUYSALABERT“Sí, perquè s’ha de promoure ipotenciar Vidreres, perquè arael poble no és tan actiu comabans”.20

MARC SOLER ZURITA“No, perquè la gent que volpassejar no podrà gaudir de lavegetació que hi ha enaquesta zona i les cases depagès desapareixeran. A més,l’arribada d’indústria contaminarà l’entorn”.EMÍLIA ESCRIBANOgONZÀLEZ“Sí, crec que això va bé pelpoble, perquè hi ha molt pocaindústria i hi ha jovent que had’anar a fora a treballar”.El debatCentenari dela Cambra deComerç de SantFeliu de GuíxolsActualitataquesta zona”.ÀNGEL SERRA MADRENYS“No, perquè visc a l’altrecostat de les naus, concretamenta cal Borni, i no m’agradariaque hi hagués un polígon enEl passat 19 de febrer, la Cambra deComerç de Sant Feliu de Guíxols va complir100 anys (1905-2005).FRANCISCO DELGADOgONZÀLEZ“Sí, perquè tot el que siguicrear llocs de treball va bé pelpoble”.MARTA VILA BOSCH“No, perquè ja hi ha prou nausindustrials i fer aquest polígonsignifica potenciar les empresesgrosses i no em sembla bé”.MODESTO GONZÀLEZFERNÀNDEZ“Sí, perquè crec que donariafeina i vida a la gent del poblede Vidreres”.jORDI FIGUERAS BOADA“No, perquè va en contra del’ecologisme. No, perquè potencia les grans empreses respecteles petites i les mitjanes. No,perquè té unes dimensionsmassa grosses per al poble. No, perquè és el plade Vidreres i és un espai que s’ha de conservar”.La Cambra aplega els pobles de Cassàde la Selva, Castell-Platja d’Aro-S’Agarò,Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, SantaCristina d’Aro, Tossa de Mar i Vidreres.L’acte va ser presidit pel conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, JoaquimNadal, acompanyat pel president de laCambra de Sant Feliu, Joan Puig, presidentsd’altres cambres de Catalunya i representantsdels pobles membres.Per part de l’Ajuntament de Vidreres vaassistir als actes el regidor de Comerç,Consum i Turisme, Carles Mallart.Dues qüestions varen impulsar a Vidreres aparticipar en la creació de la Cambra deComerç a Sant Feliu l’any 1905, i era tot eltema del suro, avui quasi testimonial, ambuna indústria puntera entre nosaltres com ésla firma Jovanet, i més tard el tema turístic,als quals s’ha afegit recentment el temade la dinamització comercial de Vidreresque promou l’Associació de Comerciantsi Empresaris de Serveis de Vidreres i laCambra de Sant Feliu, molt activa últimament.21

BibliotecaCoses de la nostrabibliotecaGemma Ciuró SolerUna vegada més ens dirigim atots vosaltres per explicar-voscoses de la nostra biblioteca.Les activitats que hem anatduent a terme durant tot l’hivernhan estat un gran èxit, tant perla seva qualitat, com per lagran quantitat de públic assistent.Cada vegada la bibliotecase’ns queda més petita!Per a aquesta primavera, coincidintamb el tercer trimestreescolar, hem programat unaaltra sèrie d’activitats, subvencionadestambé per la Diputació,molt divertides i que es faran elsdijous a les 6 de la tarda.També volem comentar-vos quel’any passat la nostra biblioteca,juntament amb les deBlanes, Roses i Palafrugell, vaser escollida com a bibliotecapilot per endegar el projecte“Nascuts per Llegir” a lescomarques gironines. Aquestprojecte intenta fer arribar labiblioteca al nen des del primermoment de la seva vida, és adir, quan encara forma partde la mare, o tan sols, quan ésencara un desig.Per dur a terme aquest projectes’ha creat a la biblioteca unracó de llibres anomenat “Serpares”, en el qual es pot trobartot tipus d’informació sobrel’embaràs, el nadó, aspectespsicològics de la primera infància,l’alimentació, la son, etc.Periòdicament es faran xerradesals grups que assisteixen alCAP a fer els cursos de preparacióal part i s’informarà delsllibres i el material que hi ha aProperes activitatsla biblioteca.També es crearà un racó decontes a la sala d’espera dePediatria del CAP, per talque els nens puguin fullejarcontes mentre esperen la sevaconsulta. L’equip de pediatriacomptarà amb guies de lecturaamb contes que en algunmoment poden ajudar el nen asuperar alguna angoixa (naixementd’un germà, pors, petitsproblemes, etc.), dins la campanya“Recepta-li un conte”.En el marc d’aquest projectetambé es realitzarà un taller perensenyar als pares a explicarcontes als nens anomenat “Unbon conte, un pipí, un petó... ia dormir”.Bé, només resta recordar-vosque us esperem a les activitatsque tenim programades pera aquesta primavera que bensegur us agradaran molt!Finalment, cal avançar-vos les activitats que han estat programadessota el títol “Contes i flors”:•“Històries d’un lleó”, de Sessi Sitjà, dijous 7 d’abril a les 6 dela tarda, a la biblioteca.•“Cavallers armats, rovellats i senyors de Pam i Pipa”, del BorinotGroc, dijous 21 d’abril a les 7 de la tarda, a la biblioteca.•“Contes d’ara i de sempre. Contes populars catalans”, de l’Escarabat,dijous 12 de maig a les 6 de la tarda, a la biblioteca.•“Sóc un pallasso”, de Claret Clown, dijous 26 de maig a les 6de la tarda, a la biblioteca.•“Trinco, trinco”, de Samfaina de Colors, dijous 16 de juny a les6 de la tarda, al pati de la biblioteca.22

Programa de la 30a Fira deTractoristes30 d’abril, 7 i 8 de maig de 2005ActualitatDissabte 30 d’abril:• A les 10 de la nit: Concert depresentació del nou disc de LluísLlach, al pavelló poliesportiuDissabte 7 de maig:• A les 10 del matí: Inauguracióde la Fira. Inici de lesdiferents activitats, amb animaciómusical a càrrec del grup Zafarí.Xerrada-col·loqui “El futur de lapagesia” al Centre Cívic• A 2/4 d’11 del matí: Inscripcionsper al 2n Concurs defotografia• A les 12 del migdia: Vol defalcons a càrrec de cetrers delBaix Llobregat• A la 1 de la tarda: Cessamentde les activitats fins a les 3 de latarda• A les 3 de la tarda: Inscripcionsper a la tractorada• A 2/4 de 4 de la tarda: Sortidade la 9a ruta de tractors pelsvoltants de Vidreres• A 2/4 de 5 de la tarda: Jocstradicionals a càrrec del Grupd’Esplai Vidrerenc• A les 5 de la tarda: Demostracióde xerracs i destrals. Concertmusical a càrrec del grup depercussionistes Sambaleiros• A les 6 de la tarda: Demostracióde gossos pastors amb ramata càrrec de l’Armand Flaujat deCal Menistro. Concert musicalinterpretat per Les Violines• A continuació: Concert demúsica popular tradicional acàrrec de Maria Laffitt• A les 7 de la tarda: Arribadade la tractorada• A les 8 del vespre: Contesi llegendes a la vora del foc, acàrrec dels nostres avis• A les 9 del vespre: Tancamentde la FiraDiumenge 8 de maig• A 2/4 de 9 del matí: Esmorzar• A les 9 del matí: Trobada decotxes i motos clàssiques• A 2/4 de 10 del matí: Concursd’habilitat de tractoristes• De 10 del matí a 1 de latarda:• Demostració de navegacióde vaixells en miniatura a càrrecde Amics del vaixell de Lloret deMar• Inici de les demostracionsdels artesans• Continuació del 2n concursde fotografia• Animació a càrrec del grupde música tradicional gitanaromanesa Ensemble Kusturika• Demostració de sega amàquina i a mà• A les 11 del matí: Primer concursde Bitlla catalana a Vidreres• A les 12 del migdia: Sardanesamb la cobla Selvamar• A les 2 de la tarda: Cessamentde les activitats per dinar,que comptarà amb l’animació del’acordionista Kusturica i amb elsegüent menú: Faves i pèsols ofegats,de primer plat; Carrillera devedella a l’estil de la Selva ambsalsafins del Pla de Vidreres, desegon plat; i Moreneta, de postres;tot acompanyat de pa, vi iaigua• A les 4 de la tarda: Demostracióde doma de rucs. Jazz enviu amb Enric Canadà & PereMartínez i Nito• A les 5 de la tarda: Proveseqüestres a càrrec del Centrehípic la Garrotxa• A les 6 de la tarda: Dansatradicional amb l’Esbart Dansairede Sils• A les 7 de la tarda: Ball de fide festa a càrrec dels Grullers• A les 9 del vespre: Clausurade la 30a Fira de Tractoristes deVidreresDemostracions d’oficisartesanals:• Picapedrer• Cisteller• Espardenyer• Boter• Ferrer• Escloper• Filadora• Bufador de vidre• Ferrer cavalls• Piper• CarboneresExposicions fixes:• Gemmologia de la comarcadel Gironès• Bruixes i herbes medicinals,als baixos del Centre Cívic• Biomassa• Aprofitament del suro• Invents que han canviat lahistòria• Flora i fauna de les comarquesgironines• Cistells miniatura• Exposició de la Vall de Llémena• Jardins, a càrrec de DissenyVerd• Obrador de pa• Estris del bosc• Galliner• Mostra de bestiar• Exposició de mel, a càrrec deJaume RouraDurant tota la fira hi haurà elssegüents serveis:• Bar• Ponis• WC portàtils• Aparcament a l’esplanadadel pavelló i davant del recintede la Fira• Transport públic gratuït dinsde la vila amb parades al pavellópoliesportiu, la parada d’autobusos,davant de la farmàcia i al’entrada de la FiraNota: La Junta de la Fira esreserva el dret de modificar laprogramació23

ActualitatPassejada de l’AssociacióSalvem el PlaEl diumenge 13 de març l’Associació Salvem elPla de Vidreres va organitzar una passejada pelsector del Pla afectat pel projecte del Parc d’Activitats.Hi van participar cent vuitanta persones quevan sortir de la plaça de l’església, van travessarel Rec Clar als Horts d’en Pere Pau, van continuarfins a can Seres, cal Traginer, can Caselles i vanacabar a can Tonet, on va tenir lloc un esmorzara base de pa amb tomata i botifarres, seguit dediversos parlaments a càrrec d’un representantdels Naturalistes de Girona, de la plataforma Planacumade Maçanet i de l’entitat organitzadora.Casal del Jubilat i Pensionistade VidreresEl socis i la junta volem manifestar el nostre agraïmenta l’Ajuntament de Vidreres, que ha fet possibleles instal·lacions de la calefacció i l’aire condicionatals locals del nostre Casal. Repetim: Moltes gràcies!Els socis d’aquest Casal expressem el nostre totalreconeixement als membres de la junta que durantvuit anys i presidida per l’amic Frederic, s’hanocupat de l’administració de la nostra entitat. Totssabem que aquestes tasques solen ser delicades,ja que costa d’aconseguir que tothom estiguicontent. Ells les han desenvolupat amb eficàcia,flexibilitat i molta tendresa; tots en som testimonis.Frederic, Joan (encara que no siguis aquí, estàsentre nosaltres), Mariano, Josep, Francesc, Emília,Anna, Maria i Victòria, rebeu la nostra més efusivafelicitació. Des del dia 5 de desembre de 2004,presideix la nova junta del nostre Casal un altreamic per a tots nosaltres: en Joan Giralt i Roca. Ésfill de Vidreres, estima el poble i està molt arrelat ala nostra vila. Ens permetem presentar les personesque formen part de la junta actual del Casal:-Joan Giralt Roca, president-Mariano Abellán Amate, vicepresident-Rosa Raset Romaguera, secretària-Alfred Oliver Bisbe, tresorer-Emília Falgueras Aymerich, Frederic Bruguet Juan,Pere Pedragosa Trullàs i Vicens Fullà Massa, vocalsEsperem portar endavant la nostra tasca tan bécom ens sigui possible. Mentrestant rebeu, amics deVidreres, la nostra més calorosa salutació.24

L’escola no s’acaba a lesaulesAnem a EstudiCEIP Sant IscleCada dia portem els nostres nens i nenes al’escola perquè adquireixin un munt de coneixements,aprenguin a ser bones persones i esfacin grans amb seny i saviesa. Això és el quepretenem pares, mestres i educadors en el nostretreball quotidià.Però l’àmbit de l’escola no s’acaba dins del’espai del recinte escolar, a les aules, els patiso en les lliçons dels llibres i les explicacions delsprofessors, sinó que sovint és convenient, ja siguiper ampliar coneixements, entendre millor certsconceptes o per afavorir hàbits de convivència,programar activitats a la recerca de noves experiènciesmés enllà de l’espai habitual.A l’escola Sant Iscle, aquest curs hem pensat queserien adients aquestes sortides com a complemental treball que es fa a la classe:Els nens de P3 hem esperat a fer sortides llarguesal segon trimestre. Primer hem fet algunes sortidescurtes pel poble. Amb la visita a la granja de canPau, a Peratallada, vam estrenar-nos en el fet deviatjar en autocar, cosa que els feia molta il·lusió,i vam poder observar de prop els animals degranja, a més de donar-los menjar.El mes de maig anirem a Girona a la sala La Planetaper gaudir d’una obra de teatre musicada,“La Cantata dels Músics”, i esperem que faci bontemps per acabar de passar un bon dia per ladevesa, dinant, jugant i passejant.Els de P4, al desembre, vam anar a la FundacióMona, a Riudellots, on a més d’observar elssimpàtics ximpanzés, vam realitzar uns divertitstallers, pensats per entendre millor com viuen iactuen aquests animals.Al març s’ha anat a l’Aquàrium, vam poder conèixermolts tipus de peixos, alguns de ben curiosos,i veure de ben a prop els temibles taurons.Els alumnes de P5, només començar el curs, al’octubre, ja vam anar de colònies, al “Corraldel Mataró” (Arbúcies). Allà vam dormir duesnits, i vam conviure d’una manera ben diferenta com ho fem a l’escola amb tots els companysi companyes, amb la companyia de les mestres iels monitors.Al mes de març havíem d’anar al Museu delCinema de Girona i a l’Aeroport, però a causadel fred i la neu d’aquella setmana, està previstfer aquesta sortida al mes de maig.Finalment, al mes d’abril farem una sortidaconjunta amb els nens de P4 i P5 a l’Auditoride Barcelona on assistirem a l’obra “Wimoweh,Els camins de la Veu”, que fa un recorregut per25

Anem a Estudila música i les veus. Després anirem al Parc delPoblenou.Els nens i nenes de cicle inicial vam anar aldesembre al Teatre Nacional de Catalunya aveure l’obra musical de titelles Hansel i Gretel.Vam aprofitar el viatge per passejar i jugar alParc del Poblenou.Al mes de març vam visitar els estanys de Sils,on vam aprendre moltes coses sobre la flora i lafauna d’aquest indret tan proper nostre. Després,els de 1r vam aprofitar per muntar a cavall al’hípica, i els de segon vam visitar la fàbrica FritRavich de Maçanet de la Selva.Per a aquest últim trimestre tenim previst anar decolònies a l’escola del mar “Mondieu” de Platjad’Aro, on esperem passar-ho molt bé i alhoraaprendre més coses sobre els peixos i el mar.Els alumnes de 3r al novembre vam anar a l’Auditoria veure l’obra “Metàl·lics”. Vam escoltar iveure un quintet de vent-metall, dues trompetes,una trompa una tuba i untrombó. Després vam fer unpassejada per Barcelona aveure el Parc Güell.Amb els de 4t, al maiganirem a fer una activitatmolt especial que consistiràen anar a cantar a l’Auditoriamb altres 800 nensd’altres escoles. Cantarem“La Cantata: l’Assembleadels Infants” on analitzemles causes de la guerra ireclamem la Pau del Món.Els pares podran assistirhi.També es farà una visitaa les mines de sal deCardona. Allà podremveure les mines pròpiamentdites, les estalactitesi estalagmites. Visitaremun museu on tenen diferentsmaquinàries i faremun taller.Els alumnes de cicle superior,el primer trimestre,vam fer una sortida alPla de l’Estany, primer aSerinyà, on hi ha unescoves prehistòriques. Méstard, a Banyoles, amb elTren Pinxo vam fer una volta al llac, va ser moltdivertit. El Tren Pinxo ens va portar fins a Porquereson hi ha “Les estunes”, que són una menad’esquerdes molt grans que hi ha a la terra. Al’abril anirem a Barcelona, primer a l’Aquariumi després anirem a l’Auditori, a escoltar “Els sonsde la terra”, on 30 músics poliinstrumentistesomplen l’espai de l’Auditori amb sonoritats tradicionalspròpies de l’àrea catalana i d’altrescultures mediterrànies properes.Al maig, els alumnes de 5è aniran a una trobadade corals escolars que es farà a Girona, on participarantotes les escoles de la zona. Cada escolacantarà dues cançons individualment i dues cançonsen comú amb les altres escoles.Finalment, també al maig, tots els alumnes decicle superior farem la sortida final de curs, alParc Olímpic del Segre, on farem diverses baixadespel canal olímpic i també una gimcanacultural per La Seu d’Urgell.26

“Ens mengem la mona”Anem a EstudiEls nens i les nenes de parvularidel Salvador Espriu hemfet de cuiners i hem elaboratuna mona de Pasqua a laclasse. L’hem fet de xocolataamb Lacasitos i decorada ambplomes de colors. Ha quedatboníííííííísima!27

Anem a EstudiEl nou institutMartí Boada, 1r d’ESOEl nou institut està molt ben equipat, és molt gros i hiha moltes aules noves i més de cada assignatura. Lesclasses són més amples i espaioses i no com abans alsbarracons, que s’hi estava molt estret.El disseny del nou institut està ben fet, únic que encarano han acabat les obres de l’exterior, una de les cosesque trobo a faltar és una porta al final del passadís.Suposo que al final de les obres ja hi serà, però demoment no hi és.Un problema és quan a 2/4 de 6 de la tarda els autocarsaparquen allà davant i faque fins i tot es pugui fer cuaper poder marxar.Una cosa que diu força gentés que potser ens sentimmassa controlats amb totes lescàmeres.No vull participar.porta d’entrada. Fa fred, és un dia nuvolat. Al fi, desprésd’un quart d’hora, obren les portes. Ens fan anaral pati i posar-nos en files per curs. Entra 1r A, 1r B, inosaltres, 1r C. Anem a l’aula; travessem els tres mòduls.Arribem a l’aula a les nou. Fa una mica de fred perquès’ha acabat el gasoil de la calefacció. Ens deixen asseure’nson vulguem. Ens donen el mapa i ens expliquen lanova normativa, gens diferent de l’altra. A les deu sortima fer una volta per l’institut. Quan, després de català,sortim al pati, ens adonem que no hi ha ni porteries,ni cistelles. Ara ja portem uns dies a l’institut, i no hi haencara desdoblaments. Enlloc de timbre, ens han posatuna música. En general, a mi m’agrada més estar aquíque no pas en les barraques.28El nou IESKoen Álvarez, 1r d’ESOPrimer dia després de vacances,a davant del nou IES deVidreres, una gran munió degent està esperant davant laEl vestíbul, amb secretaria i consergeria a la dreta

Anem a EstudiL’entrada principal de l’institutEl nou institutHelena Xirgu, 1r d’ESOHe començat el primer d’ESO en els “barracons” i m’hihe estat tot el primer trimestre amb l’esperança -tal comens han dit els professors- de continuar-lo al nou Institut.El 10 de gener de 2005, per fi, hi hem anat.Està situat al davant de la zona esportiva i del col·legiSalvador Espriu. De lluny es pot entreveure que constade tres mòduls connectats, un gimnàs, un menjador, unabiblioteca i una àmplia zona esportiva.En arribar-hi ens vam esperar tots a fora fins que ensdeixessin entrar, mentrestant, jo estava parlant amb lesmeves amigues sobre el que els reis ens havien portat. Alcap d’un quart d’hora d’esperar es van obrir les portesque ens durien en aquell edifici grandiós. Vam anar alpati i només de veure la gran pista que hi havia i tot elterreny exterior, ens vam quedar meravellats, almenys joUna aula d’ESOsí. Al cap d’una estona, van sortir els tutors de cada cursi ens van conduir a l’interior del centre per anar a pararcadascú a la seva aula; la nostra està a l’últim mòdul. Hivam entrar i vàrem contemplar els grans finestrals que hiha a la classe en comparació als barracons, on noméshi havia unes finestres petites. L’aula és més gran quel’antiga, sobretot és més ampla.Per l’efecte de l’encerat, el terra rellisca una mica imés d’una persona hi ha caigut. A l’Institut també hiha càmeres de vigilància perquè a la nit no hi entrin arobar.Comencen les classes i després del pati en tenim degimnàstica. El professor ens porta a veure el gimnàs; ésmolt gran, té parquet i també hi ha un escenari (potseralgun dia hi representarem una obra de teatre!, ves asaber...). Després de gimnàstica tocava fer crèdit variablei havíem d’anar al laboratori. L’amplitud del nouedifici, per primera vegada, ens va desorientar, a mi i aunes amigues meves, i ens va costar trobar les escales. Eldimecres tocava plàstica i vam anar a l’aula de dibuix.Aquesta és molt gran i hi ha unes taulesespecials per dibuixar.Trobo que hi ha molta diferència entreels “barracons” i l’Institut on ara estem.Tot i que en els “barracons” no m’hitrobava malament, ara, en aquest edificidefinitiu i amb més serveis, fa quem’hi senti més a gust.Ara que ja ho he explicat tot, noméspuc dir que estic molt contenta depoder tenir un institut al poble. Crecque això és un privilegi que tenim elsnois i les noies de Vidreres.29

EsportsConstitució de l’Escolad’Escacs Vidreres30S’ha constituït una nova entitat al poble: l’Escolad’Escacs Vidreres, que ja porta uns quantsmesos en funcionament, després d’haver nascutcom una iniciativa dels participants del Torneigd’Escacs “El Tigre del Casino”, celebrat l’anypassat i que es repetirà el proper 22 de maig.L’arrancada ha estat inesperada i després dediverses reunions amb poques persones elsdissabtes a la tarda al Casino “la Unió”, hempassat a ser uns quinze membres. Per això, desprésd’aquest èxit inicial, hem començat unesclasses d’escacs, el mateix dissabte, impartidespel mestre català (MC) Robert Ewin, classes quevan dirigides a adults i a nens prodigi com enRasen Medinyà (de 6 anys) i d’altres que ensarriben de les classes que imparteix en CarlesRos (vigent campió a batre del Tigre del Casino)tant al Centre Cívic com al col·legi SalvadorEspriu.Ja ho sabeu. L’Escola va dirigida -especialment-a tots aquells que preferiu fer esport desd’una cadira. I per què córrer i cansar-se per ares? Us ho assegurem, val més jugar a escacs,que és l’únic esport amb el qual pots fer exercicismentre fumes i beus (ep!, això només elsmajors d’edat!).Torneig comarcal a Santa Coloma iHostalricA la categoria benjamí es va lluir l’Aleix Fornellsque el primer dia va humiliar els seus rivals ambel trist mat del pastor. I per què no? El fi justificaels mitjans, i així va aconseguir posar-se primera la classificació! Aquest noi tindrà futur en elsnegocis! A la mateixa categoria, el callat Èrik(un dels nois amb més projecció de l’Escola) esva posar segon a un sol punt de l’Aleix.En la categoria aleví, les noies van triomfar,dels nois val més no parlar-ne. La catalanad’origen rus Daria Nagornaia, l’Anna Fullài l’Aina Soley van quedar primera, segona itercera, respectivament. Qui diu que els escacssón un esport d’homes?En la categoria cadet els resultats van serirregulars però positius. L’Albert Sagrera, enSagre, va quedar primer, i l’Albert Gironès, enGiro, va quedar segon. El fracàs total va serper al Gerard Ros, en gas gas, que només téla moto al cap, i no es deixa ensenyar pel seugermà.Els juvenils van fer-ho molt bé. En Carles Ros, deCan Xixa, i en Pere Garriga van quedar primeri segon, respectivament, i gràcies a Déu quenomés eren tres, que el tercer era dolentíssim ique per postres van pactar unes taules perquèaquest pobre noi no es pogués classificar.El millor de tot, però, és que Vidreres va serel poble que va aportar més participants (finsa setze, l’Escola té uns quaranta-cinc alumnes),superant pobles amb una llarga tradicióescaquística com Lloret i Tordera, i superanttambé, en premis acumulats, la resta de pobles.L’absència més destacada va ser la de l’AlbertLloreda, en Llore, que després de preparar-seespecialment amb el mestre de l’Escola, alllevar-se, va tenir un atac de pànic i va passartot el dia al llit. Per això, ara també s’ha apuntata ioga, per poder tranquil·litzar els nervis ensituacions crítiques.Torneig ProvincialEl president de l’Escola ha imposat la censuraen aquest apartat.AgendaClasses d’escacs: Els divendres a 2/4 de 7 dela tarda al Centre Cívic. Els dissabtes a 2/4 de5 de la tarda al Casino la Unió, per a adults iiniciats.Torneig infantil: El dissabte 21 de maig a les4 de la tarda al Centre Cívic, amb berenar -només per als nens que es portin bé-.Torneig d’Escacs “El Tigre del Casino”: Eldiumenge 22 de maig a 2/4 de 10 del matíal Teatre del Casino “la Unió”, amb esmorzarper als que ajudin a preparar les taules, dinaramb els participants que s’ho paguin i berenarsoparde tots amb l’àrbitre (aquest només si noha generat cap polèmica arbitral).

Resultats de les atletesvidrerenquesEsportsJéssica Soto a l’esquerra, amb la medalla d’orpenjada en l’estatal a Saragossa.L’atleta vidrerenca Jéssica Soto (Girona-CostaBrava) es va proclamar campiona d’Espanyacadet en pista coberta a Saragossa en la provade salt amb perxa, igualant la seva millormarca de la temporada (3’20 m). També esva penjar la medalla d’or en el campionat deCatalunya cadet amb un salt de 3’15 m.L’atleta Bàrbara Ramon (Girona-CB) es vaclassificar en la 15a posició de la categoriapromesa en el Campionat d’Espanya de Croscelebrat a Toro (Zamora) el passat 20 defebrer. Va recórrer un total de 8 km amb untemps de 33’18”. A banda del resultat individual,l’atleta vidrerenca va ser la 3a catalanaclassificada i juntament amb les seves companyesde selecció: M. Ortiz, M. Izaguirre iM. Ocaña van obtenir el títol per autonomiesper davant d’Extremadura. En el Campionatd’Espanya per Clubs es classificà 4a entre lespromeses (60a absoluta) i conjuntament ambles seves companyes d’equip finalitzaren en19a posició. En el Campionat de CatalunyaAbsolut de Cros celebrat el 30 de gener aCalldetenes l’atleta vidrerenca es classificà 4aen la categoria promesa. A nivell territorial,es va proclamar Campiona de Girona promesade cros en la final territorial celebrada aBàrbara Ramon amb la selecció catalanapromesa guanya el títol estatal de crosper autonomies.Santa Coloma de Farners; i va destacar tambéla seva victòria absoluta en una de les provesdel circuit gironí, el cros de Salt.L’atleta Ester Sesé (Girona-CB) en categoriacadet va aconseguir bons resultats en la restade proves del circuit gironí de cros: 5a en elcros de Banyoles, 2a en el cros de Salt, 3a enel cros d’Olot i 5a en el Campionat Territoriala Santa Coloma de Farners. En el Campionatde Catalunya de Cros es classificà en 6aposició.L’atleta Elvi Saénz (Girona-CB) es va penjarla medalla de bronze en el Campionat deCatalunya Absolut de pista coberta en laprova de salt d’alçada amb una molt bonamarca de 1’65 m, quedant-se molt a prop dela marca mínima per al Campionat d’EspanyaAbsolut en pista coberta.L’atleta Malika Vekens (Girona-CB) es classificàen 6a posició en el Campionat deCatalunya en pista coberta de la categoriajúnior en la prova de salt d’alçada amb unmillor salt de 1’45 m.L’atleta vidrerenca Gemma Masnou (J.A.Sabadell) ha hagut de renunciar a participaren la resta de proves del calendari atlètic perlesió.31

Club Olímpic VidreresEsportsEls atletes del Club Olímpic Vidreres han finalitzatja la temporada de cros amb la seva participacióen la resta de proves del circuit gironí en lesCROS DE BANYOLES16 de generPRE. BENJAMI FEMENÍ1 Paula Vellvé8 Mariona Campmajó13 Andrea FullàBENJAMÍ FEMENÍ9 Leire Sánchez21 Laia Martínez25 Eva MartosINFANTIL MASCULÍ7 Albert SeséCROS DE SALT23 de generPRE. BENJAMÍ FEMENÍ1 Paula Vellvé19 Nora Guari20 Anna Placín25 Mariona Campmajó29 Mireia BoadaBENJAMÍ FEMENÍ15 Leire Sánchez21 Sandra Jaumà26 Eva Martos29 Laia MartínezINFANTIL MASCULÍ9 Albert Sesédiferents categories de promoció. Els resultats hanestat els següents:CROS DE STA. COLOMA (Camp Territorial)6 de febrerPRE. BENJAMÍ FEMENÍ1 Paula Vellvé13 Nora Guari16 Anna Placín19 Andrea FullàPRE. BENJAMÍ MASCULÍ28 Arnau VellvéBENJAMÍ FEMENI14 Leire SánchezINFANTIL MASCULÍ9 Albert SeséCROS D’OLOT13 de febrerPRE. BENJAMÍ FEMENÍ1 Paula Vellvé5 Nora Guari6 Andrea Fullà7 Anna Placín8 Mireia BoadaPRE. BENJAMÍ MASCULÍ17 Arnau VellvéBENJAMÍ FEMENI10 Leire Sánchez14 Laia Martínez32Un cop acabat el cros, van iniciar la temporadade pista amb la seva participació en el CampionatTerritorial de promoció el passat 12 de febrer a lesCAMPIONAT TERRITORIAL PROMOCIÓLloret de mar, 12 de febrer60 metres llisos pre benjamí femení1 11”3 Paula Vallvé2 11”7 Anna Placín3 12”1 Mireia Boada5 12”1 Nora Guari7 13”0 Andrea Fullà60 metres llisos benjamí femeni3 9”9 Laia Martínez6 10”7 Leire Guari60 metres llisos infantil femení13 12”5 Cristina Pujol600 metres llisos prebenjami femení1 2’29”4 Paula Vallvé3 2’52”1 Nora Guari4 2’56”8 Anna PlacínEn el campionat de Catalunya de pista cobertal’atleta Cristina Pujol en categoria infantil quedàpistes d’atletisme de Lloret de Mar. Els resultats delsatletes vidrerencs en aquest campionat han estatels següents:8 3’16”1 Andrea Fullà9 3’24”6 Mireia BoadaDisc infantil femeni5 12,42 Cristina Pujol60 metres llisos prebenjami masculí5 12”3 Arnau Vallvé6 12”8 Ivan Labrador60 metres llisos benjamí masculí10 11”2 Hèctor Labrador600 metres llisos prebenjamí masculí5 2’46”5 Arnau Vallvé6 2’46”5 Ivan Labrador600 metres llisos benjamí masculí6 2’2”6 Hèctor Labrador600 metres llisos benjamí femeni7 2’30”9 Leire Guari13 2’41”5 Laia Martínezsubcampiona en la prova de salt en perxa amb unmillor salt de 2’20 metres.

Club de Patinatge Artísticde VidreresEsportsEl dissabte 12 de març de 2005, es varencelebrar els Jocs esportius de la Selva al municipid’Anglès, competició en la qual el Club de PatinatgeArtístic de Vidreres va participar amb lapresentació dels seus patinadors i patinadores méspetits (Nivell Base) amb una molt bona actuació.Les patinadores i patinadors de Nivell Base delclub són: Marta Aguilar, Clàudia Tenorio, MarcAntequera, Sara Iglesias, Paula Sacasa, LauraEspín, Irene Monroy i Camila Tabárez.Per altra part, el dissabte 19 de març, es va dura terme a Lloret de Mar la 1a Fase comarcal en elsnivells 1-2-3 i preliminars de diferents categories,mentre que la 2a Fase (Final) va tenir lloc el dissabte9 d’abril a Riudarenes.En representació del nostre club, hi van prendrepart Núria Antequera i Cristina Gómez (NivellPreliminar - Categoria Prebenjamí), Marta Prieto iDesirée Rodríguez (Nivell Preliminar - CategoriaBenjamí) i Jeny Jiménez (Nivell Preliminar - CategoriaAleví).Activitats del Club Tennis VidreresL’equip masculí del Club de Tennis Vidreres vaparticipar durant el mes de febrer en el XXXVIICampionat gironí d’equips absoluts-grupbronze.Els jugadors del club inscrits en aquest campionateren: Josep A. Holgado, Gerard Vidal,Josep Artigas, Jordi Serra i Joan Colls.En la primera eliminatòria ens va tocar contra elClub Tennis Guíxols “B” a les seves pistes, peròcom que les tenien glaçades vàrem decidir jugara les nostres. El partit es va jugar el dissabte dia26 de febrer a les tres de la tarda i els vàremguanyar per 4 a 3.El diumenge dia 27 de febrer a les 9 del matíens va tocar jugar la segona eliminatòria contrael Club Natació Olot a les nostres pistes i elvàrem perdre per 3 a 1, i aquí es va acabar elcampionat.33

L’Escola de Futbol Vidrerenca, 2a alCampionat de futbol 7de Castell-Platja d’AroEsportsEls dies 26, 27 i 28 de marc es va celebrar la 14aedició del Campionat de Futbol 7 de Castell-Platjad’Aro, amb la participació de 16 importants conjuntsde tot Catalunya. L’equip dels prebenjaminsdel Club Escola de Futbol Vidrerenca va obteniruna meritòria segona plaça a la classificaciófinal.La participació dels vidrerencs va ser fulgurant,van esdevenir l’equip revelació del torneig, tantpels resultats assolits com per la qualitat del jocque van desplegar els nois. Els elogis van ser unànimesi molts entrenadors i públic d’equips rivalsvaren felicitar el joc dels Aniol Ribas, Jaume Riera,Àlex Jimenez, Joan Rutllan, Javi Zafra, Jordi Rutllan,Roger Valls, Zayol Jabby, Eric Galindo i MarcBurjachs, magistral i entusiàsticament dirigits peren Jaume Riera, Punxet.Només la E.F. Sant Feliu de Guíxols, amb unamainada de volum i edat més què sospitosos,van poder aturar el joc viu i eficaç dels infants deVidreres. Els resultats no donen lloc a cap dubte:a la primera jornada estrena amb l’Artés, de lacomarca del Bages, amb un 6 a 0 a favor nostre;seguidament, victòria sobre el Gironès, per 5 a 2;i finalment derrota davant els “ufanosos” del SantFeliu, per 5 a 0. La segona jornada, l’èxit va sertotal, victòria sobre els nostres veïns i vells conegutsdel Tordera per 3 a 2, passeig triomfal davant elBegur amb un 5 a 0, i remuntada heroica enfrontel Terrassa, que tot i que es va avançar en el marcadorva acabar perdent per 3 a 1.Ja érem a la final! I a qui teníem davant? De nouel Sant Feliu. Però les coses ja no van anar igualque al primer partit i els nostres valents van plantarcara. Corrent entre cuixes que en feien dues deles seves, els hi van posar difícil als santfeliuencs.Van patir per guanyar-nos i els darrers minuts elsnervis davant els atacs incisius dels nostres, els vanfer estar pendents del rellotge. Finalment 2 a 1,sots-campions i vencedors morals d’un torneig queels nostres petits trigaran a oblidar. Felicitats alsguanyadors i al seu entrenador!El Pla de Vidreres no dóna només paisatges degran bellesa i bons productes de la terra, també hisurten futbolistes de qualitat que ens prometen mésgols i més jornades de bon futbol. Endavant nois...i no pareu!34

XVè Open Internacional Vila deVidreres World Cup - AeromodelismeEsportsClub Aeromodelisme VidreresEl passat cap de setmana 26 i 27 de març tinguélloc a les Pistes de les Bòries la 15a edició del’Open Intnal. Vila de Vidreres World Cup,competició organitzada pel Club AeromodelismeVidreres amb la col·laboració de l’Ajuntamentde Vidreres, la Diputació de Girona i el ConsellComarcal de la Selva.Aquesta prova ha estat la primera puntuablede la Word Cup en les modalitats de: F2A,B,C i Di no puntuable per la World Cup en les modalitatsde: F2E i F2F. A la vegada era prova puntuableinterterritorial, pel campionat de Catalunya i pelcampionat d’Espanya i selecció nacional en totesles modalitats.El divendres 25 tingueren lloc els vols d’entrenamentlliures i el dissabte i diumenge els volsde competició. L’edició d’enguany comptà ambla participació d’esportistes de: Portugal, França,Itàlia, Rússia i Espanya entre els quals cal destacarla presència del francès S. Delabarde (campiód’Europa), l’italià Alberto Magi (3r classificat enel campionat d’Europa) i el francès Beinger Gilbert(campió d’Europa i del Món). A nivell de resultats,cal destacar el Rècord d’Espanya establert per laparella Pérez-Aldecoa en la modalitat de F2C ambun nou registre de 3’09”22.L’aeromodelisme vidrerenc va estar representatper: J.C. Acerete (F2B), Bermejo (F2B), la parellaformada per Gracia-Roca (F2C) i la parella Figueres-Mata(F2F-Godyear).Resultats:• F2A (Velocitat): 1.- Jean Magne (FRA) 295,663km/h; 2.- Lluís Parramon (ESP) 290,322 km/h; 3.-Ivo Pirazzoli (ITA) 286,624 km/h.• F2B (Acrobàcia): 1.- Serge Delabarde (FRA);2.- Alberto Magi (ITA); 3.- Beinger Gilbert (FRA);5è.- J.C. Acerete; 10è.- Bermejo.• F2C (Curses): 1.- Sánchez-Carracedo (ESP);2.- Pérez-Aldecoa(R.E.) ; 3.- Contente-Gouláu(POR); 5è.- Gracia-Roca.• F2D (Combat): 1.- Adriano Molteni (ITA); 2.-Francesc Mons (ESP); 3.- César Picado (ESP).• F2E (Combat diesel): 1.- Jordi Roura (ESP); 2.-Jaume Garcia (ESP);3.- Mario Rioja (ESP).• F2F (Curses-Godyear): 1.- Figueres-Mata(ESP); 2.- Pereira-Serghei (POR); 3.- Delabarde-Ramproux (FRA).35

EsportsClub Volei VidreresGiro Parquet Volei VidreresBenvolguts lectors, en el Rec Clar de l’octubredel 2004 us vam fer arribar la nostra il·lusiód’intentar pujar de categoria, per tal de créixercom a club; doncs bé, ho hem aconseguit.El passat 12 de març ens vàrem classificar enla 2a posició del grup d’ascens, posició quedóna dret a jugar l’any vinent al Campionat deCatalunya Territorial “A” (autonòmic), la qualcosa ens omple d’orgull.No ha estat fàcil, ja que hem jugat dues fasesben diferents. En la primera fase el nivellera molt variat, tot i així vam quedar en 2aposició (els tres primers tenien dret a jugar lafase d’ascens). Després de les festes de Nadalva començar la competició de veritat, ja queen aquest cas el nivell era molt igualat i elsdesplaçaments més llargs (hem anat fins aTarragona), però a les nostres jugadores noels ha faltat coratge i sobretot sacrifici; i nova ser fins l’últim partit de la 2a fase on vamsumar els punts necessaris per adjudicar-nosla 2a posició que dóna dret a l’ascens directede categoria, quin patiment!És per això que vull donar les gràcies a lesveritables protagonistes, o sigui a: Vane, Eva,Montse, Valèria, Neus, Laura Puig, LauraPagès, Milena, Clara, Anna, Judit i Lourdes.Enhorabona i gràcies per ser com sou...Una menció que vull fer com a president; GRÀ-CIES a tots aquells que cada dissabte ens heuvingut a veure als nostres partits al pavelló,vosaltres també hi heu tingut molt a veure entot això.36

Ferides, onze maneres decurar-lesIsabel BoadaEl seu animal de companyia és el seu milloramic, però aquest sentiment no és compartitper altres animals del barri, i per això moltesvegades hi ha baralles i algun d’ells surt ambalguna esgarrapada o alguna ferida més omenys important. També fora de casa es trobaun bon número de perills que poden ocasionaralgun que altre accident. Farem un petitrepàs del que es pot fer al respecte.Prengui precaucionsLa majoria d’experts recomana posar unmorrió al gat o gos abans de curar-li les ferides,ja que si li toca una zona dolorida ésmolt probable que el vulgui mossegar. Si no té capmorrió a mà, se’n pot improvisar un amb una venao una corda, però si l’animal comença a vomitar,haurem de retirar el morrió ràpidament, abansque s’ofegui.Tapi-li el capSi el seu animal és molt petit per fer servir unmorrió, tapi-li prèviament el cap amb una fundade coixí, una tovallola o una manta. Sempre ambcompte de no ofegar-lo.Comenci pel principiAturar l’hemorràgia és el més important. El mésaviat possible, pressioni amb força sobre la feridaamb la mà o amb una gasa. Mantingui la pressiófins que la ferida deixi de sagnar. Si l’hemorràgiano s’atura, porti l’animal al veterinari de seguida.Retiri el pèlUn cop controlada l’hemorràgia, s’ha de netejarmolt bé la ferida. Comenci a tallar el pèl quel’envolta. El millor és fer-ho amb una maquinetaelèctrica. És necessari treure el pèl perquè si s’embolicapodria formar una infecció.Protegeixi la feridaPer evitar que els pèls tallats li caiguin a sobre, caltapar ben bé la ferida.Faci una neteja profundaÉs molt important deixar córrer l’aigua sobre laferida per eliminar els gèrmens o porqueries quepodrien provocar una infecció. En aquests casosels millors antisèptics són l’aigua i el sabó; desprésja es podrà aplicar una pomada antisèptica.Deixi que es llepiQuan un gos o un gat té una ferida, la seva llenguaes posa a treballar automàticament. No s’interposiamb la mare naturalesa. Les llepades no li farancap mal i poden netejar la ferida de brutícia.Aguanti-li el cap ben altEncara que unes quantes llepades són bones, elsgossos i els gats als quals s’ha cosit una feridapoden llepar-se fins al punt de fer-se mal i desferels punts. Per evitar-ho, posi a l’animal un collarespecial de tipus “campana” perquè no s’hi arribi,però assegurant que li resulti còmode per menjar ibeure normalment.Deixi passar el solTot i que un bon embenatge ajuda a aturar l’hemorràgia,en la majoria dels casos resulta innecessari.Molts cops, quan més es tapa una ferida méstarda en curar-se totalment.Atenció amb els pòsits de pusMalgrat que la majoria de ferides lleus es curensoles, a vegades es produeixen pòsits de pus sotala pell que indiquen la presència d’una infecció. Siel pus no es drena, la infecció pot créixer internament.No intenti curar un pòsit pel seu compte, siho fa perdrà un temps molt valuós.Consulti el veterinariLa majoria de les ferides poden tractar-se a casa,els talls profunds necessiten atenció professional,però sempre és aconsellable la mirada d’un veterinari,que ens aconsellarà i curarà el nostre animald’una manera professional.Mascotes37

Lloc de nomsEls CimsLlagostera, Cassà, les Gavarres, Girona i, al fons, el Pirineu, des del Puig Ventós.Una bona part del terme municipal de Vidreres està ocupatper la Serralada Litoral, o tal com en diem aquí, per les Muntanyes deCabanyes i Muntanyes de Caulès. Són turons suaus, granítics, geològicamentparlant molt antics, que s’eleven damunt el Pla de Vidreresper anar a caure precipitadament damunt el mar a Lloret i Tossa. Avuiestan coberts en bona part de boscos i urbanitzacions, però només migsegle enrere era habitual trobar-hi camps, horts, carboneres… i moltescases de pagès habitades per homes i dones que van posar nom a cadaracó. En aquest article parlarem dels noms que han rebut algunes deles discretes elevacions d’aquestes humils muntanyes.Joaquim Bayé38Els noms dels nostres llocs elevats vénen introduïtspels termes Turó, Puig i Serra. Els dos primers apareixenutilitzats indistintament, o sigui que no es facap diferència entre el que és un turó i el que és unpuig, i fins es dóna el cas que un mateix cim pot seranomenat, segons el parlant, amb l’un o l’altre.Podem trobar elevacions que s’anomenen a partird’alguna característica física o per l’indret on estroben. Així, el nom del punt més elevat del nostreterme municipal, el Puig Ventós, de 422 m., s’explicaper si mateix. Al seu cim hi ha una fita geodèsica iun suro aïllat que és visible des de ben lluny, a mésd’una panoràmica esplèndida sobre la Selva i elGironès. També el Puig Verd, el Turó de les Roques,el Turó Rodó, el Turó de Caulès, la Serra Curta, laSerra Llarga i la Serra del Mig tenen noms bastantevidents.D’altres agafen el nom d’alguna persona, com elTuró d’en Berto, el Turó d’en Xerremín, la Serra d’enReiner, la Serra d’en Milà (o Milans) i, probablement,el Puig Torroella. O també de les plantes que elcaracteritzen, com el Puig de la Murtra, el Puig delRoure, el Turó de la Vinya o la Serra del Pi.Alguns cims tenen elements concrets que els singularitzende manera especialment atractiva. Així, el TuróCastellar (o Castellà), al cim del qual hi ha la based’una torre de defensa probablement relacionadaamb el castell de Sant Iscle. L’escriptura d’aquestnom amb “r” o sense de pendrà de si considerem delgovernador d’un castell (Castellà) o del nom donat aun territori agregat a un castell. El Puig de Basses deuel seu nom a les basses que es van formar en els pousque antigament havien servit per caçar llops i que finsfa pocs anys encara s’hi podien veure pels voltants. El

La fita i el suro al cim del Puig Ventós.Turó del Terme Blau rep el nom d’una pedra termenald’aquest color. I la Serra del Cacuero, que recorda elbosquerol que hi va fer barraca per carbonejar, enva arrencar un tros i hi va plantar cacauets.I com sempre passa, hi ha alguns noms que enscriden l’atenció perquè ens desconcerta el seu significato la seva aplicació concreta. D’on ve el nomdel Puig de la Borrassa, a la partió Vidreres-Tossa?Fa referència a la tela elaborada amb borra o al sacde gemecs (gaita) tal com s’anomena al Rosselló? Iel Turó o Puig de Fresa? I encara vegem-ne algunsaltres de força curiosos: el Turó de les Maletes, elTuró de la Bandera, el Turó del Marro (que es potreferir als residus del cafè, a un joc infantil, a unamanera de pronunciar la paraula marrà, o potseral mot marrada, o sigui, camí que fa voltes), el Puigde Salada (o hauríem d’escriure Celada?), el Puigdels Terraristos (també dit Terravistos), la Serra de lesEstimbes (estimba podria ser una forma de timba, osigui precipici) o la Serra de les Teules.Menció especial mereix Altimiri, una elevació de lesMuntanyes de Cabanyes des de la qual es dominauna panoràmica magnífica. Als mapes no hi apareix,sinó que hi trobem la forma Altimira per designarun sector proper. És interessant perquè es diuaixí mateix, Altimiri, sense l’introductor Puig o Turó iperquè és un topònim absolutament singular, que alsdiccionaris només apareix com a paraula referida aun cognom d’origen germànic o com a nom d’unaplanta medicinal. Per als meus informadors, gransconeixedors del territori als quals dec bona part deles informacions aquí consignades, i bons exemplesde la saviesa popular, l’etimologia de l’indret, donadesles seves característiques, no deixa lloc a capdubte: “És lloc Alt, pugi i Miri”.Lloc de nomsEl Puig Ventós i Caulès des de les proximitats del Puig Torroella.39

El ViatgeQuebec, un país senserotondesRamon LlorensFotos: Lluïsa Garcia40Mai no faig fotografies en elsmeus viatges. Deixo que lesimatges s’emmagatzemin enel meu esperit. No sé mai quèretindrà la meva memòria i quèexpulsarà. Allò que queda retingutretorna regularment a partird’associacions lògiques, o no tanlògiques. Dels dos viatges quehe fet al Quebec, m’he quedatamb dues instantànies: la mancade rotondes a les carreteres i laqüestió lingüística. Potser no sóndues imatges inconnexes.Parlem de la primera. Quanarribes a una cruïlla, trobes unstop (perdó, una arrête). Ningúno té prioritat, tothom s’atura.Després et mires i passa, habitualment,el primer que haarribat. Això s’esdevé en totesles carreteres i en tots els carrersd’aquest país. No vaig veureuna altra forma de cruïlla en totsels desplaçaments pel país quevaig fer. Ni una rotonda. Notroben estrany que un país tanavançat hagi prescindit del quesembla el progrés definitiu enla distribució del trànsit modern?Com pot funcionar un país deset milions d’habitants senserotondes? Com poden evitar elcaos circulatori en una ciutatde tres milions d’habitants, comés Montreal, sense rotondes?Arrêtes i semàfors, les armesde l’ordre automobilístic en elQuebec. I, és clar, l’educaciódels conductors. O el civisme. Oel respecte pels altres, en podendir com vulguin.El Quebec és l’estat més grandel Canadà, un 15,5%, i té unaCentre comercial i financer de Montreal, la capital delQuebecextensió com França, Alemanyai l’Estat Espanyol junts. El81,5% de la població és francòfona,un 8,8% té com a llenguamaterna l’anglès i hi ha un 9,7%que no són d’expressió francesani anglesa. Davant d’aquestesxifres es preguntaran per quètrobo extraordinari que el francèssigui la llengua majoritària.Doncs bé, per dues raons.Primera per la pressió culturali social que exerceix l’anglès atot Nord-amèrica, i no solamentals Estats Units, sinó també ala resta del Canadà. I segona,perquè el fet que el francès siguimajoritari als carrers del Quebecés una novetat que no té més de30 anys. Fou el 1974 quan, perprimer cop, es promulgà unallei que parcialment proclamavael francès com a única llenguaoficial al Quebec. M’agradariainsistir en el matís: el francès ésl’única llengua oficial al Quebec,mentre que el Canadà és unestat multilingüístic (l’administraciót’atén en francès, anglès i,des de fa molt poc temps, en lesllengües que parlen els indis).Les semblances entre els nostresdos països són tan evidents, comles diferències. Estem parlantd’un país amb un nombre semblantd’habitants, i amb unesdates semblants en la seva lluitanacional. El que han aconseguital Quebec en trenta anys noté res a veure amb el que hemaconseguit a Catalunya en elmateix període. Jo vull parlarprecisament d’això: del procésseguit en el Quebec per capgiraruna situació lingüísticaque amenaçava amb convertirel francès en una llengua desegona categoria i tancada enl’ús privat o folklòric. És clar queno es pot obviar què hi ha darreredel francès del Quebec: unamaquinària cultural i lingüísticamolt potent; un estat, el francès,disposat a defensar l’idiomaa qualsevol part del planeta; i,sobretot, una voluntat, la delsquébécoises, absolutament decididaa fer del francès una llenguanormal, en tots els àmbitsde la vida. Així com es parenen els arrêtes i educadament etdeixen passar, utilitzen el francès

amb la mateixa educaciói fermesa. Imposen el seuidioma com la cosa mésnatural del món, sensecircumloquis ni sentimentsde culpabilitat. Condueixenla normalitat de l’idiomasense rotondes. Ambtranquil·litat, però senseconcessions. Vegem-ne,per si ens serveix per aalguna cosa, la històriad’aquesta revolució.La del Quebec és unarevolució tranquil·la (Révolutiontranquille). S’iniciàel 1960 amb la derrotaelectoral del partit conservador,de caire tradicionalista(tan tradicionalistaera la societat québécoiseque no es permetia votar finsals 21 anys i l’ensenyament eramonopoli de l’església catòlica).Entre aquesta data i el 1974,data emblemàtica en la lluitadel Quebec, es fan els primersavenços per a la recuperaciótotal del francès com a llenguanormal. La primera mesura foucrear una oficina de la llenguafrancesa amb l’objectiu de millorarl’ús i la qualitat de la llengua.I penso que cal subratllarla qüestió de l’ús (em permetoobrir un breu parèntesiper senyalar que el futurde les llengües es juga,precisament, en la qüestióde l’ús, i si volen hi podemafegir en l’ús social, queés l’àmbit vital d’una llengua).Una segona intervenció,aquesta vegadadels conservadors, fou lacreació d’un Ministeri dela Immigració que exigeixel coneixement del francèsals nouvinguts. Tambéobliguen l’etiquetatge enfrancès dels productes alimentaris.El gran escull és l’ensenyament.Cap dels governsEl parlament del Quebec.d’aquests anys s’atreveix alegislar sobre aquesta qüestió.Arribem al 1974, els liberalspromulguen la Loi 22, Loi surla langue officielle. Aquesta lleiobliga a què el francès sigui lallengua única de l’administració,dels serveis i del treball. És unallei ambiciosa i valenta, peròsegueix sense atrevir-se a entraren l’àmbit de l’ensenyament: noaclareix si els estudiantsde llengua anglesa tenenl’obligació de saber i usarel francès. El descontentamentsocial va fer perdreles eleccions als liberals. Detotes maneres, la societatquébécoise celebra la datade 1974 i la Loi 22 coma l’any de la recuperaciódel francès com a llenguaoficial i única del Quebec.En la celebració del trentèaniversari, la ministra deCultura i Comunicacions,Mme. Line Beauchamp, vasubratllar que en la llenguaes fonamenta el Quebeccom a estat sobirà. Elsdemanaria atenció a lesseves paraules i que fessinun exercici de ficció pensant enquè passaria si algun consellerde la Generalitat fos capaç depronunciar aquestes paraulesrespecte al català: “L’afirmació ila promoció de la identitat québécoisereposa sobre la sevallengua oficial, que institueixel sentiment de pertànyer a lacomunitat. Per això és essencialassegurar-ne l’ús, valorar-ne eldomini i millorar-ne la qualitat”.El 1976 arriba al poder el Partiquébécoise, independentista. Laseva prioritat és la qüestiólingüística. L’any següentes promulga la Loi 101,Charte de la langue française,que ha de permetreals québécoises viure iafirmar-se en francès. Elpas sembla definitiu: elfrancès ha de ser l’únicallengua de l’administració,de la justícia, deltreball, dels negocis, i del’ensenyament. L’àmbit del’ensenyament és abordatamb tota la fermesa possibleper aconseguir quetots els estudiants coneguini usin el francès entots els aspectes de la vida.El Viatge41

El Viatge42Naturalment, aquestallei fou portada al TribunalConstitucionaldel Canadà i algunsarticles han estat declaratsinconstitucionals. Iaixí s’inicià una batallalegal que encara continuai que mostra comés possible, en un estatfederal, una lluita legislativasobre aspectesconflictius sense apel·lar a altres armes quela batalla jurídica. Carretera rural de Saguenay.Per acabar voldriaapuntar alguns aspectesper a la reflexió. Primer detot em sembla interessant recordarque al Quebec ha estat possibleconvocar dos referèndumssobre la seva independència,sense que això hagi suposatcap trencament de l’estat federaldel Canadà. També cal subratllarel consens en la societatquébécoise, des de la revoluciótranquil·la, sobre la qüestió lingüística,des dels conservadorsals independentista. Dins l’àmbitjurídic cal mostrar la diferènciai l’avenç que suposa el pas dela Loi 22 a la Loi 101 (si bé secelebra la primera com el definitiupas a la normalització lingüísticadel país, és en la segonaon es troben els aspectes quepermeten parlar d’aquesta normalitat):l’article primer de lallei 101 diu que El francès ésla llengua oficial del Quebec;i aquesta afirmació es defensaamb un annex on es detallen lessancions per l’incompliment delsarticles de la llei (no cal insistiren la importància que té aquestQuebec: “hom sap que aquestasimple llei provincial, adoptadaper un Estat “no sobirà”, constitueixuna veritable proesa,probablement única al món,almenys en aquest moment.En general, no és corrent queun Estat no sobirà protegeixi“tant” la seva llengua regionalenfront de la llengua majoritàriaa la resta de l’Estat”. I continuademolidorament: “el bilingüismeoficial, com l’experiència delpassat ha demostrat, constitueixla més gran amenaça per a lavitalitat del francès, perquè comportala degradació de la llenguade la majoria afavorint elmonolingüisme dels anglòfons iassegurant el predomini de l’anglèsen tots els sectors”.Els québécoises no entendrien lanecessitat d’una rotonda per distribuirel trànsit perquè se circulaamb el civisme; com tampoc noentendrien que no poguessinviure en la seva llengua. Moltsquébécoises no entenen ques’hagin de separar del Canadàperquè aquest tingui una altraaspecte per al compliment d’una llengua majoritària. Peròllei lingüística; tampoc no cal fercap comentari sobre què passaen el nostre país). I per finalitzarvoldria citar les paraules de JacquesLeclerc de la Universitat deLaval 1 , com a exemple de comes contempla la situació des deltampoc no accepten que se’lsimposi una llengua aliena. Hi haconflicte però no necessàriamentviolència. S’ha de poder viureamb la llengua que un desitgiusar, però sense reduir la minoritària,en aquest cas el francès,a un ús privat. Perquè els parlantsde distintes llengües puguinconviure aquestes han d’estaral mateix nivell legal. L’únicaforma que el bilingüisme oficialno ofegui la menys potent, éspotenciar la minoritària, el francès,o el català, en el nostre cas.No es tracta, doncs, de prohibiro forçar la gent a parlar una oaltra llengua; es tracta que unno se senti estranger en la sevallengua. S’ha de poder compraren català o mirar cinemaen català. Ni més ni menys.Potser no cal construir rotondes,que molts travessen pel mig, estracta de parar i cedir el pas.“Cada llengua és una finestraque dóna a un altre món, aun altre paisatge, a una altraestructura de valors humans”,com diu George Steiner. Podemafegir-hi que quan una llenguaes deteriora o mor es perd unaforma de vida, una manera deveure la vida.Notes:1Aquests comentaris es poden trobara Jacques Leclerc de la Universitat deLaval La politique linguistique et laCharte de la langue françaises dinsL’aménagement linguistique dans lemonde en la següents adreça http://www.tlfq.ulaval.ca/axl/amnord/quebecpollng.htm

La cuina dolçaJoan GrimalFruits vermellsA la primavera i camí de l’estiu la naturaens sorprèn amb una multitud de fruites iverduretes, entre elles una família potsermés majestuosa que altres, els fruits vermells.Tot i poder trobar-los tot l’any, ésmillor no ser impacients i esperar a laseva època, tant pel seu preu com pelseu sabor. La més representativa és lamaduixa: dolça, perfumada, lleugeramentàcida i un pèl eròtica. La recordem coronantpastissos de nata, crema o macedònies,macerades amb suc de taronja, licori d’un subtil toc de vinagre pels més exigents.Els altres fruits vermells poden ser: elsgerds, les mores, la grosella (blanca, vermellai negra), els aranyons (vermells inegres), les maduixetes de bosc (presentsencara a les vores d’algun rierol de Vidreres) i lacirera.Com a preparacions per a aquestes fruites,podríem destacar els sorbets i estofats; acompanyadeshabitualment de làctics com el formatgefresc, tipus mató o la xocolata blanca. A l’hora denetejar-les no les submergirem amb aigua, noméscal passar-les ràpidament per aigua per tal deconservar-ne les aromes i mirar de consumir-les nomassa fredes, ja que no seríem capaços de gaudirlesal màxim.Maduixes macerades amb cremade cacauIngredients (per a 4 persones):- crema- 200 cc d’aigua- 160 g de sucre- 85 g de cacau en pols- 160 g de nata líquida- 4 fulles de gelatina- maduixes macerades- 250 g de maduixes- 80 g de sucre- ¼ de litre de suc de taronja- vinagre i pebre blanc al gustPer a la crema:1.- Per elaborar la crema posarem tots els ingredientsen fred, en un cassó, excepte la gelatina, quel’haurem de remullar primer en aigua freda.2.- Portarem els ingredients del cassó a ebullició,ajudant-nos d’unes varetes perquè no se’nsenganxi.3.- Una vegada hagi bullit, el retirarem del foc idesfarem les cues de gelatina.4.- Colarem la crema i la deixarem reposar unes 2hores a la nevera perquè agafi cos.Per a les maduixes macerades:Una vegada netes les maduixes, les tallarem aquarts i les deixarem en un recipient amb tots elsingredients de la recepta.Muntatge del plat:En un plat soper o en un bol hi abocarem la cremade cacau. Pel damunt hi posarem les maduixesmacerades. Podem acabar decorant-ho amb unesfulles de menta que ens donaran frescor i color.I per acompanyar-ho:Per a aquest postre he escollit un vi intens i especiat,fruita madura, floral. Es tracta del “Dolç deMendoza”, un vi dolç de la varietat Monastell D.O.43Fem una queixalada

Fem una queixalada44Alacant, de les bodegues d’Enrique Mendoza.Cassoleta de crema amb fruitsvermellsIngredients (per a 4 persones):- crema- 1 litre de llet- 10 rovells d’ou- 80 g de farina blat de moro (mariana)- 180 g de sucre- 1 beina de vainilla- llimona, canyella i taronja- pasta brisa- 150 g de mantega pomada- 115 g de sucre de llustre- 1 ou- 250 g de farina- 20 g de blat de moro (maizena)- sal- fruits vermells variats- gelatina de pomaPer a la crema:1.- Reservarem una petita part de la llet per desferhila maizena i amb la resta aromatitzarem lesespècies i els cítrics.2.- Emulsionarem el sucre amb els rovells i afegiremla mescla abans feta de llet i maizena.3.- Escaldarem amb la llet aromatitzada i colada,la mescla dels rovells. Ho portarem tot plegat alfoc, fins que ens espesseeixi.4.- La reservarem a la nevera.Per a la pasta brisa:1.- Barrejarem tots els sòlids (sucre llustre, maizenai sal).2.- Abocarem la mantega als sòlids i ho barrejaremamb les mans fins aconseguir una massagrumollosa, que acabarà de lligar l’ou que ensfalta per afegir a la preparació.3.- No treballeu gaire la massa, ja que aquestaens agafaria nervi i ens dificultaria la feina d’estirar-hoamb el curró.4.- Deixarem reposar la massa 1 hora a la neveraper acabar-la estirant a uns 2 mm de gruix ambl’ajuda de farina perquè no se’ns enganxi al taulell.5.- Folrarem els motlles de cassoletes i les courema 180ºC uns 12-13 minuts.Es tracta d’una cocció en blanc. Això significaque haurem de tapar les cassoletes amb un paperd’alumini i un pes al damunt (com pot ser arròs ocigrons crus), per impedir que la massa ens creixidurant la cocció.Muntatge del plat:Un cop tinguem les cassoletes fredes les farciremamb la crema per acabar-les decorant amb fruitsvermells. La gelatina ens pot ajudar a fer-les mésatractives a la vista, tal com fan a les pastisseries.

Reduïm, reutilitzemi reciclem (I)Medi AmbientEduard Ruz EstévezA Catalunya, l’any 2003 es van produir3.714.000 tones de deixalles, un 33% mésque l’any 1993. Això significa que diàriamentfem 1,6 kg de deixalles per habitant. I nomésse n’aprofita el 20%; de la resta, el 63% va alsabocadors i el 17% a les incineradores.Composició de la brossa (en pes)La bossa d’escombraries que llencem al contenidorverd del nostre municipi s’integra de: brossaorgànica 38%, paper i cartró 21%, plàstics 16%,vidre 8%, metalls 5%, residus perillosos 1% ialtres 11% (Font: PROGEMIC, 2001).Les fraccions de paper-cartró (iglú blau),plàstics-envasos (iglú groc), vidre (iglú verd) imetalls-altres (recollida d’andròmines) ja sónpresents al nostre municipi; però encara ensqueda un pas per fer: reciclar la fracció mésabundant, la brossa orgànica.Composició dels envasos i embalatges(en pes)El total dels envasos i embalatges representa el35,5% de les deixalles, i aquests es divideixenen: plàstics 14,18%, vidre 7,97%, paper-cartró6,44%, mixtes 2,59%, metalls fèrrics 2,78%,metalls no fèrrics 2,16%, fusta 0,38% i altres0,01% (Font: Estudi composició brossa, CEPA,1992, PGRMC).Els envasos1.- VidreÉs el material més ecològic per a la fabricaciód’envasos, es pot reutilitzar de 40 a 60 vegadesi per a la seva fabricació s’utilitza: sílice, que lidóna resistència; calç, que proporciona durabilitat;i sosa, que disminueix el punt de fusió dela barreja.Dintre del vidre en podem distingir de duesclasses:-Vidre retornable: ampolles de cava (deixalleria/gestor autoritzat) i ampolles d’aigua, cervesa,refrescos i llet (botiga).-Vidre no retornable: ampolles de vidre de coloro transparent.El reciclatge del vidre comporta uns gransavantatges per al medi: estalvia un 26,65 el consumd’energia, estalvia un 50% el consum d’aigua i disminueixla contaminació atmosfèrica en un 20%.Es recomana que sempre que puguem compreml’aigua, els refrescos, la llet, el vi, el cava, etc. enenvasos retornables. També es recomana retornarles ampolles de cava a la deixalleria o gestor autoritzat.Al contenidor de vidre no hi podem posar: bombetes,fluorescents, ceràmica, porcellana i vitrex.2.- LlaunesAquest tipus d’envàs és l’exemple més clar d’una culturaque cada cop s’imposa més a la nostra societat,la cultura d’usar i llençar. Només la ignorància delsseus efectes fa que el consum de llaunes augmenti.Les llaunes que trobem a les botigues i comerçospoden ser de dos tipus:-Llaunes fèrriques: es fabriquen a partir d’acer, cosaque implica consumir un material no renovable i ocasionaruna gran quantitat de residus minerals, aixícom un greu impacte sobre el medi. Per fabricar unatona d’acer es generen 4 tones de residus sòlids i esconsumeixen 5.000 kw/h d’energia.-Llaunes d’alumini: gens recomanables, i a païsoscom Alemanya s’estan retirant del mercat pel seuimpacte social i ambiental. Per fabricar una tonad’alumini s’han d’extreure de 4 a 5 tones de mineralde bauxita, es consumeixen 15.000 kw/h d’energiai les emissions a l’atmosfera són devastadores: 30 kgde diòxid de sofre i 4,5 kg de fluoramina (substànciamolt contaminant).És recomanable evitar els envasos d’un sol ús i calrecordar que, tot i fer servir un envasos retornables,el millor residu és el que no es produeix.45

Medi AmbientL’espinós (Gasterosteusgymnurus)Anna Vila GispertÀrea d’Ecologia de la Universitat deGironaCom és?L’espinós és un peix petit, queno arriba a fer més de 5 cmde longitud total. Es caracteritzaperquè la primera aletadorsal presenta 3 radis espinosos, d’aquí el seu nom.Mascle d’espinós.On i com viu?Viu en llacs, trams baixosdels rius i rieres, sempre queles aigües siguin tranquil·lesi riques en vegetació. S’alimentabàsicament de petitsinvertebrats, però a vegadestambé de vegetals. La reproduccióté lloc entre abril imaig i al llarg del períodede reproducció els masclespresenten una coloració vermellaintensa a la part ventraldel seu cos. Els masclesconstrueixen un niu (Foto 2)i estimulen la femella perquèentri al niu mitjançant unadansa en zig-zag (Foto 3). Lafemella diposita al niu de 50a 100 ous (Foto 4), i llavors elmascle deixa anar l’espermadamunt dels ous o festeja unaaltra femella perquè entri alniu i també dipositi els ous.El mascle té cura dels ous idels joves (Foto 5) ventilantconstantment el niu.Foto 5. Juvenils d’espinósamagats entre la vegetació.DistribucióEs distribueix a la franjaAtlàntica des del sud deFrança fins a l’estret deGibraltar i també en elMediterrani. A Catalunya esMascle d’espinós construint el niu amb restes de vegetació.46

Medi AmbientMascle d’espinós estimulant la femella perquè entri al niu.distribueix àmpliament peròen petits enclavaments moltlocalitzats. Prop de casanostra se’n han vist exemplarsa la capçalera del rec Clari la riera de la Belladona aVallcanera.Estat de conservacióA Espanya es tracta d’unaespècie en perill d’extinció ia Catalunya està catalogadacom una espècie protegida.La introducció d’espèciesexòtiques que s’alimentend’altres peixos, la introducciódel cranc americà queprovoca terbolesa als cursosd’aigua, les canalitzacions deles lleres dels rius i la contaminacióhan fet que aquestaespècie es trobi greumentamenaçada. Aquests factorshan fet minvar considerablementl’àrea de distribuciói les poblacions d’aquestaespècie, de manera que perevitar la seva extinció caldriaentre altres coses controlarels abocaments a les aigüescontinentals, controlar lesespècies exòtiques i impedirla introducció de noves espècies.Mesures de conservacióLa Generalitat de Catalunyai la Generalitat Valencianaporten cinc anys col·laborantper recuperar el peix espinós.El projecte va començar l’any2000, quan el peix espinóses va extingir a la ComunitatValenciana. Va ésser llavorsquan es va començar un programade cria en captivitatque a partir de l’any 2003 esva iniciar també a Catalunya,concretament a les instal·lacions del Centre IctiològicOus d’espinós a punt d’eclosionar aproximadament 6dies després de la fecundació.Juvenils d’espinós amagats entre la vegetació.47

L’hort i el jardíLa bellesa d’un suiseki48Amics del bonsai de la selvaSuiseki: Són pedres de mida petita, sempreformades naturalment, admirades per la sevabellesa i poder de suggerir una escena natural oun objecte associat amb la natura.Característiques: La pedra ha de ser més granque una joia, però no tan pesada com perquèuna persona de força normal no pugui aixecarla.Les que són més grans es consideren pedresd’exterior o de jardí (niwa-ishi); dins d’aquestagamma de mides, les pedres més valoradessón les que es caracteritzen per la seva duresai resistència.Per triar una pedra de duresa i mides adequades,tindrem en compte les seves qualitats estètiques,color, pàtina o textura, forma harmoniosai equilibrada, defectes, allò que ens suggereix,etc. Fent aquestes reflexions, el col·leccionistacerca informació sobre les tres qualitats estètiquescomunes a tots els suiseki, que són: el poderde suggestió, els colors tènues i l’equilibri.Poder de suggestió: La bellesa d’un suisekideriva del poder de la pedra per suggerir unaescena o un objecte. Durant segles, els col·leccionistes han cercat pedres que excitin laimaginació. Abans del segle XIX, les pedres mésadmirades eren les que suggerien una muntanyaprop d’un llac o una illa en el mar. Ja al segleXX, els gustos dels japonesos havien canviat,pràcticament qualsevol pedra que suggereixi unescenari natural o bé un objecte relacionat ambla natura es pot considerar com a suiseki.Les possibilitats de suggestió dels suiseki podenser pràcticament il·limitades, tot i que sovint,quant més simple és la pedra, més gran és laseva riquesa expressiva.Colors: El colors tradicionals dels suiseki sónombrívols i tènues. Les pedres de colors mésprofunds -especialment el negre i el gris- o méssubtils -com el marró, el verd, el blau, l’ocre iel vermell- són més apreciades que les de colorsclars.Els suiseki més cotitzats són els que presentenuna subtil barreja de colors o una pàtina tacadade verds o negres, fent imaginar penya-segats icavitats.Per estimular aquesta pàtina tan desitjada,alguns col·leccionistes reguen sovint les sevespedres i les mantenen en llocs ombrívols. A més,durant les exposicions les polvoritzem amb aiguaper intensificar el seus colors.Equilibri: Per jutjar una pedra, cal examina-lades de cadascun dels seus 6 angles principals:-davant, darrere, esquerre, dreta, a dalt i a baixala recerca d’elements simètrics no repetitius,irregulars i contrastats en equilibri harmoniós.Aquests elements són importants per escollir la caradel suiseki, que serà per a on el presentarem.

Les escoles de VidreresTemps era empsNois que anaven a l’Escola Nacional de Vidreres l’any 1922, amb el director del centre, PereAlemany. (Foto: V. Fargnoli - Col·lecció Pilar Bayell).Escola de noies de Vidreres dels anys 30. La mestra era Àngela Barbarà. (Foto: Col·leccióPilar Bayell).49

OpinióM’agraden les coses tal comestan. M’agrada Vidreres50Jordi Corona i SanmartínVidreres ha de continuar tal i com és ara: un pobleentre mar i muntanya. El planejament urbanísticvigent preveu un macro polígon industrial i d’ocid’unes 60 hectàrees, ampliables a 100, ubicat alPla de Vidreres, i etiquetat amb l’eufemisme de Parcd’activitats. Una infraestructura d’aquestes dimensionssobrepassa de forma insultant les necessitatsd’un poble com Vidreres.Em tranquil·litza la idea que hi ha coses que cauenpel seu propi pes, i la incoherència d’una propostacom el Parc d’activitats és tan evident, que estictotalment convençut que mai no s’arribarà a desenvolupartal com està plantejat actualment.El model de desenvolupament que vol el poblede Vidreres crec que no passa per la instal·lacióincontrolada d’empreses forasteres, sinó que calinvertir en un desenvolupament basat en els nostrespropis valors: un entorn natural de mosaic de planaagrícola i forestal travessat per rieres, cada dia mésescàs arreu de Catalunya; el patrimoni cultural; lagastronomia; els petits comerços amb producteslocals; la tradició agrària; la vivacitat del movimentassociatiu; etc.Cal tenir en compte que la ubicació d’aquest Parcd’activitats, enmig de les millors terres de conreu deVidreres (entre la Crta. de Lloret i la N-II, aproximadamententre la Liberto i el Restaurant Can Castells);en una zona inundable en període de fortes pluges;en una zona de gran valor paisatgístic i ecològicque fa de connexió entre diversos espais naturals;i en un espai rural necessari per al mantenimentde l’activitat social i cultural de Vidreres (hi trobemmasies habitades i és un espai de lleure); implica:una agressió irreversible sobre el nostre entorn,sobre el nostre paisatge: la fragmentació del territorii la destrucció per sempre d’una part de la identitatdel poble de Vidreres.Al Pla de Vidreres hi viu gent. Allí tenen la sevavida; el dia dia d’aquestes persones depèn d’aquestentorn. Permetrem que vinguin inversors forasters idestrueixin i s’enriqueixin amb l’espai de Vidreres?Sou conscients del que implica el desenvolupamentdel Parc d’activitats? Teniu ganes que on avui diaés una plana agrícola s’hi instal·lin naus industrialsi carrers asfaltats? Què li sembla al petit comerciantde Vidreres que a la perifèria del poble s’hideixin instal·lar magatzems comercials de tot tipusd’oferta? Què li sembla al poble de Vidreres queallí apareguin locals nocturns d’oci amb llicència dediscoteca que atreguin els caps de setmana a centenarsde persones provinents d’arreu? És aquest elmodel de poble que volem?Fa gairebé dos anys que visc a Vidreres. I la veritat,si vaig venir a viure-hi no és per passar undiumenge a la tarda al McDonald’s i a uns multicinesals afores del poble! M’estimo més continuarpassejant pels camps i veure de fons la silueta delMontseny i Les Guilleries! N’estic fart que els interessoseconòmics d’uns pocs passin per damunt lespersones.I no us cregueu els arguments que diuen que el Parcd’activitats ja no es pot tirar enrere perquè caldriapagar indemnitzacions amb valor d’uns dos milmilions de les antigues pessetes. Avui dia no calindemnitzar res, perquè no hi ha iniciat res. Simplementhi ha una previsió al Planejament urbanísticque permet, en algun moment, el desenvolupamentd’un macro polígon industrial i d’oci en un indretconcret del Pla de Vidreres.El Carmel i la vocació deserveiRafel Badia MasLa política territorial és, per damunt de tot, una einamolt sòlida de construcció, comunicació i cohesiód’un territori, que té la finalitat de dotar-lo de lesinfraestructures necessàries per projectar el progrési facilitar la normalitat de les relacions entre tots elssectors que conformen una societat; és el punt deconvergència de totes les inèrcies d’un país ambuna sola finalitat: treballar conjuntament per satisferles necessitats d’un país i mantenir-lo dins de lesinèrcies del progrés al llarg del pas del temps; és adir, és l’aplicació pràctica de la política entesa comuna vocació de servei i encaminada a la vertebració

OpinióA tota la gent de VidreresCarme, David, Joan, Anna i les respectives famílies.Ens agradaria poder posar en paraules tot el quevolem dir, però la veritat és que ens costa molt.D’alguna manera us voldríem donar les gràcies perhaver estat en tot moment al nostre costat, cadascúde la manera que ha pogut, fent-nos sentir moltestimats. En especial, volem agrair a tots el seusamics i amigues, que li vau fer passar les estonesde l’hospital una mica més suportables, fent-la riured’aquella manera que tan trobem a faltar.Ella, i nosaltres, ens hem sentit tan acompanyats...A vegades l’ Íngrid deia que no podia imaginar-seque la gent l’estimés tant!... Tant de bo mai ho haguéshagut de saber! Mentre va poder, sempre tenia l’habitacióplena de gent, i quan ja no podíeu entrar,tots sabíem que també estàveu amb ella. Les infermeresli deien que era molt bonic poder estar sempreacompanyada de les persones que més t’estimen.Per això li deien que era una persona molt especial.Gràcies a en Joan i a tots els que l’estimemva ser molt feliç i sobretot, molt valenta(ara ella diria: mama estàs exagerant!).També m’ agradaria donar les gràcies a les empreseson tenim els nostres lloc de treball per haver-nosdeixat sentir que el que més ens importava eral’Íngrid i molt especialment l’empresa de l’Íngridper fer que es sentís tan estimada i feliç a la feina.Ella sempre deia que havia tingut molta sort d’estartreballant a casa vostra. I tenia tota la raó!Gràcies també al Reclar, perquè d’alguna maneraus podem agrair a tots haver-nos fet arribar elvostre petit gra de sorra.La meva ..., la teva..., la nostra estimada Íngrid....Podria dir-ne tantes coses i atribuir-li tants adjectius!...Amable, riallera, intel·ligent, amb caràcter,amiga, afable, incondicional, carinyosadecidida, alegre, agraïda, fidel, oberta,forta, sentimental, bona persona, genial ...El seu pas per aquesta vida ha estat molt curt però,tot i això, ens ha deixat plens de bons moments,d’alegria i d’estimació. És per això, entre moltesaltres coses, que tan l’enyorem i la trobem a faltar.Res no ho arregla, però fa una mica més suportable,el que no es pot suportar.Ara només m’agradaria demanar-vos unacosa: que la porteu, sempre, al vostre coramb aquell gran, blanc, dolç i pur somriure.De tot cor.Resum meteorològic de l’hivern del 200552Xavier Vinyes Jordi PresasDues paraules poden ser suficients pera definir aquest hivern del 2005: fred(molt) i sequera.Anem per passos doncs i comencemper a les temperatures. Si habitualmenta l’hivern hi ha força dies de glaçadesi amb temperatures inferiors als 0ºC,enguany, els dies que s’ha baixatd’aquest llindar han sigut 64: 27 dels 31dies de gener; 22 dels 28 dies de febrer;i 15 dies de març, encadenant fins a 29dies consecutius des del 14 de febrerfins al 14 de març. Cal tenir en comptedoncs, que mentre l’hivern passat perexemple, es van registrar 34 dies deglaçada, aquest any, n’hi ha hagut30 més. A més, també cal destacar lamarca mínima de –10.2ºC registrada eldia 27 de gener, i els –10ºC del 28.D’altra banda, continuem acumulantdèficit important d’aigua. L’hivern haseguit la tendència iniciada el juny del2004, en què les pluges són escasses omolt escasses depenent dels mesos, i sibé es pot considerar que la tardor passada va ser molt poc plujosa,encara menys ho ha sigut aquest hivern, que tan sols s’ha “salvat” pels84 litres caiguts durant el febrer.Les gràfiques ens mostren el comportament de les temperaturesmitjanes, així com la quantitat d’aigua sumada per mes.VALORS MITJANSTEMPERATURAHUMITATPRESSIÓVELOCITAT DEL VENTDIRECCIÓPRECIPITACIÓ MENSUALEXTREMSTEMPERATURA MÀXIMATEMPERATURA MÍNIMAHUMITAT MÀXIMAHUMITAT MÍNIMAPRESSIÓ MÀXIMAPRESSIÓ MÍNIMAVELOCITAT MÀXIMA DEL VENTPRECIPITACIÓ MÀXIMADIES AMB TEMPERATURES INFERIOR A –0ºCGENERFEBRERMARÇ3.5ºC 4.1 ºC 7.5ºC58% 68% 67%1015.5 hPa 1010.7 hPa 1011.1 hPa1 m/s 1 m/s 1.1 m/s182º (S) 176º (S) 112º (SE)1 l/m 2 84 l/m 2 33 l/m 215.7ºC dia 20 17.7ºC dia 12 20.7ºC dia 29-10.2ºC dia 27 -6.1ºC dia 1 -5.6ºC dia 889% dia 16 95% dia 11 95% dia 1620% dia 30 25% dia 15 26% dia 61032.2 hPa dia 6 1030.2 hPa dia 10 1027.2 hPa dia 17999.7 hPa dia 26 994.1 hPa dia 22 997.2 hPa dia 317 m/s dia 25 21.9 m/s dia 14 15.2 m/s dia 71 l/m 2 dia 2 26 l/m 2 el dia 7 16 l/m 2 dia 2927 22 15

La preocupació pel paisatgeRaül VallsAquests darrers dies ha estat trames al Parlamentl’avantprojecte de llei de protecció i gestió del paisatgede Catalunya. Aquesta llei, llargament esperada, és latransposició del “Conveni europeu del paisatge”, signata Florència el 20 d’octubre de 2000 i on es posaven lesbases per a la seva preservació, gestió i planificació i ontambé, més enllà del valor purament natural, ecològic icultural es destacava el seu valor i potencial econòmic.Dit clar i català, el paisatge pot crear llocs de treball.Aquest darrer mes de gener es feia un altre pas moltimportant en aquest mateix sentit al constituir-se l’Observatoridel paisatge de Catalunya amb seus a Olot iBarcelona.La llei catalana del paisatge el defineix com “una àrea,tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qualés el resultat de la interacció de factors naturals i/ohumans” . Per tant, quan parlem de “paisatge” no ensreferim només als valors estètics d’espais “inalterats” perla mà humana, sinó que ens referim també a aquells quehan estat profundament humanitzats per segles d’activitatssocials i econòmiques, com és el cas de les nostrescontrades vidrerenques.L’objecte de la llei és, com diu en el seu article 1, “elreconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació delpaisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seusvalors patrimonials, culturals, i econòmics, amb undesenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, lallei promou la integració del paisatge en les polítiquesd’ordenació territorial i urbanística i en la resta depolítiques sectorials que hi incideixin. També és objected’aquesta llei promoure la sensibilització de la societatpaisatgística”. Per tant, no val tot i hi ha límits que convécomençar a tenir clar.La preocupació pel paisatge no apareix només en elcontext d’una major consciència ambiental, sinó enun moments de preocupants tendències de destrucciói uniformització del nostre entorn. Lluny queden elsnegres temps del “desarrollismo franquista” com a únici gran paradigma d’urbanització salvatge sota l’únicaconsigna del benefici a qualsevol preu. Els anys norantai el que portem del segle XXI estan sent demolidors perals nostres entorns, tant els naturals, com els culturals.Diferents fenòmens perfectament identificats, com laperiurbanització, la ciutat difusa, el continuo urbà,desproporcionades infraestructures viàries, zonificacionsi especialitzacions excessives, artificialitzacions moltscops innecessàries, amenacen amb uniformitzar la grandiversitat paisatgística que ha caracteritzat el nostre paísi amb dur a l’extinció les singularitats autòctones.El paisatge de la plana selvatana, del que Vidreres i elseu entorn és una mostra destacada, és un d’aquestspatrimonis col·lectius que molts i moltes voldríem veurepreservats. La seva singularitat és un valor de futur moltimportant que no pot ser menyspreat. Que sigui possibleun esdevenidor de progrés, que combini i mantinguil’equilibri entre activitats econòmiques, tant les vellescom les noves, i un entorn que no perdi les seves senyesd’identitat, és un dels objectius que la renovada planificacióterritorial ha d’abordar amb energia. Un paisatgeequilibrat, divers i estèticament ric és també un elementimportant per a la pròpia identitat i la qualitat de vida.Posar fre a uns models urbanitzadors o d’implantacióde noves activitats econòmiques que van consumint unterritori que és finit i fràgil és una prioritat de primerordre si no es vol acabar desnaturalitzant i desfigurantel paisatge. Donar valor a les nostres terres, preservantlesi millorant-les és un objectiu de futur davant del qualens cal fer un front comú. Hi ha alternatives i cal que lesOpinióPer Sergi Puig53

La sortidaSantuari de Finestres i laBarrocaPep CollelldemontAquesta vegada no hauremde recórrer gaires quilòmetres.Farem una passejadaper la nostra Vall de Llémena,d’una riquesa extraordinària,tant pel que fa a paisatgecom a monuments. Les poblacionsde la Vall de ben segurque les coneixem tots, peròpotser no hem pujat mai a laBarroca o al santuari de laMare de Déu de Finestres. Entot cas, sempre és bo parlaruna mica de la importànciahistòrica d’aquest indret.Normalment fem els viatgesamb cotxe, i aquesta vegadano serà pas diferent. Però perals qui els agrada caminar,ens trobem en uns indrets ideals per agafar la motxillai fer cames. Amb tot, si volem pujar fins a la Marede Déu de Finestres o veure les quatre pedres queresten de l’antic castell, no ens quedarà més remeique caminar una estona.Sant Aniol de Finestres és l’únic municipi de la Vall deLlémena que pertany a la Garrotxa. O sigui, estemal final de la Selva i al començament de la Garrotxa.Els llocs que visitem es poden recórrer en un sol diade primavera, estiu o tardor. Podem, per exemple,anar al matí a Finestres, parar a dinar a can Tura,de Sant Aniol, o a un dels restaurants de Sant Estevede Llémena, i a la tarda pujar a la Barroca. Ambtot, deixeu-me que us doni un consell d’amic, a canTura val més anar-hi un dia directament a dinar, ofer només una part de la ruta, perquè quan sortiu delrestaurant no crec pas que estigueu en condicions defer excursions, més aviat una migdiada per pair.Per pujar al santuari de Finestres hi ha una carreteraprou bona que es pot fer amb cotxe normal, tot i quejo hi vaig pujar amb el 4x4 i vaig anar més tranquil.Aquest camí de terra surt de l’entrada al poble deSant Aniol, davant de can Tura, i dóna la volta finsa Mieres. Una possibilitat, per tant, és entrar peruna banda i sortir per altra, sempre acompanyatsd’una paisatge feréstec únic, sense pràcticamentvida humana.Qui diria que la serra de Finestres havia estat famés de 19 segles un lloc importantíssim per a laEsglésia parroquial de la Barroca.història del nostre país? Doncs sí, una mica mésamunt del santuari hi ha encara unes runes del quehavia estat el castell de Finestres, esmentat ja el 947en la consagració de l’església de Santa Maria delcastell. Es tractava d’una fortalesa modesta, peròimportant pel seu lloc estratègic. Els remences el vanposseir i en feren un centre important d’operacions. Iun detall, Alfons de Borbó i d’Àustria i Maria de lesNeus de Braganza i Borbó van fer estada dalt delsantuari en temps de les guerres carlines. La parellareial havia entrat per la frontera francesa el darrerdia de l’any 1872 i va dormir a can Galceran deSadernes. L’endemà, amb cavalls i mules, van iniciarcamí cap a Finestres, però encara farien unaparada, segurament prop dels Arcs de Santa Pau.Després arribarien a Finestres, on foren acollits pelrector, un carlí de soca-rel. El motiu de la pujada eraentrevistar-se amb el general Savalls, fet que va tenirlloc el 8 de gener. El dia següent, de nit, van iniciarel retorn, però “abans s’encomanà a la Mare deDéu i s’acomiadà del senyor rector”, segons explicaRamon Grabolosa en el llibre Santa Pau i la sevabaronia.El castell pertanyia en els seus inicis als comtes deBarcelona i va acabar essent dels barons de SantaPau.Fem una passejada pels volts del santuari, que eral’antiga església parroquial del poble de Finestres,quatre cases situades al peu del castell. Mentre pugem54

-cal deixar el cotxe en una casa abandonada, propde la carretera- veurem un muntacàrregues, que téuna utilitat molt peculiar. Serveix per pujar-hi el porcviu, que serà sacrificat a peu del santuari per fer-hila matança del poc. Veritablement, el grup que hoorganitza témolta moral.Durant seglesva ser un prioratbenedictí,que depeniadel monestirde Sant Estevede Banyoles. Eltemple va patirdanys en elsterratrèmols de1427-1428 iel 1779 es varefer, essent unlloc de devociópopular. Actualments’ha fetun gran esforçper mantenir lesinstal·lacions encondicions, tot ique, de tant entant, lamentablement,algunsbrètols hi hanocasionat destrosses.Podem, abans Santuari de Santa Maria de Finestresde marxar,enfilar-nos pelcamí de darrere del santuari i pujar fins on hi haviael castell. El camí és molt dret i, la veritat, poca cosaes veu, per no dir res. Això sí, la vista és formidable.Agafem el cotxe i, si us sembla, fem una mica decamí en direcció a Mieres per veure el monument ala Dama de la Garrotxa, dedicat el 1978 a MiquelOliva, arqueòleg gironí, mort quatre anys abans.Baixem, altre cop, fins a Sant Aniol i seguim la carreteraque porta a Girona fins que a mà dreta veuremun rètol que diu: La Barroca. Es tracta d’un camísense asfaltar, que es pot fer amb cotxe normal, peròmillor amb 4x4. Abans -i parlem de 60 anys enrerelagent de Sant Esteve de Llémena anava per aquestcamí a mercat a Amer cada setmana. Tres hores benllargues per pujar i si fa o no fa les mateixes pertornar. Quan anaven portaven bestiar per vendre iamb els diners aconseguits compraven els productesque no tenien a casa. Quan haureu fet el camí ambcotxe us adonareu com n’és de lluny.Pujarem en un indret que bàsicament és natura. Hiha unes masies escampades, poques, i s’ha de reconèixerl’esforç de les autoritats per fer-hi arribar lallum. L’església parroquial s’ha restaurat -l’any 1991vaig escriure en les meves Guies de El Punt que lateulada havia començata caure i si no s’hiposava remei cauriatota- i ara fa unabona impressió. Lallum també ha arribata l’església, un edificique va ser refetal segle XVII, peròque trobem ja citatdocumentalment el985, dedicat a SantAndreu.Al costat mateix del’església hi ha la rectoria,aquesta sí queinsalvable, totalmenten ruïnes. I pensarque encara no facent anys allí hi viviael rector, amb la inseparablemajordoma,que deia missa cadadia i baixava a peude tant en tant finsa Sant Esteve perdesprés arribar-se aGirona a comprar llibreso utensilis per altemple.Continuem el camíper arribar-nos al santuari d’Elena, situat dalt delpuig d’Elena. El panorama ens ha canviat. Hem pujatdalt de la carena i se’ns obre una vista immensa perla banda d’Amer, les Guilleries i la Garrotxa. Es notaque hi ha gent que s’ha preocupat de la conservaciódel santuari, un edifici romànic d’una nau i un solabsis, amb campanar de paret i un porxo davant dela façana, que em va recordar aquelles esglesiolesde pagès amb porxo, on els homes feien petar laxerrada abans de començar la missa, mentre que lesdones entraven tan bon punt arribaven, per resar oanar a confessar-se de no sé quins pecats.En començar la crònica, parlava d’anar a peu.Per descomptat que és una ruta per mantenir-seen forma tot caminant o, com vaig poder veure eldia que hi vaig pujar, amb bicicleta, que Déu n’hido. Ara ja ens hem guanyat el dinar. Baixem sensepresses, fruint una altra vegada del camí.55La sortida

EntretenimentsGiraltFem poble totentretenint-nosHoritzontals: 1- En tres mots, desesperadament.2- El cavall de bastos. Petit present quees fa com a expressió d’afecte, a l’inrevés. 3-Doblada en àrab. Cabellera del blat de moro.Un quart de vuit. Centre de plaers. 4- Substànciaque s’extreu del fruit del cascall, empradacom a narcòtic, al revés. La negació. Llegumcollit a l’inrevés. Te. 5- So causat per unaressonància. Gos. D’aspecte desagradable ala vista. 6- Van juntes a Caulès. Coses empescadesque hom afegeix a successos reals quenarra, en una paraula, empatollada. Nota deldirector. 7- Té coneixements adquirits per l’estudi.Pala de tall acerat. Es diu del qui va ambcompte excessiu en les despeses, a l’inrevés.8- Senyal de tràfic que obliga a aturar-se. Tanquenl’infinit. Fusta del davant o del darrere dela sella de muntar, al revés. Escrita en basc.9- Raïm que no ha arribat a madurar. Vocalque no es troba a les oportunitats. Conjunt depersones que canten plegades. 10- El fet de feruna nova tria. Branca del suro que queda secaa l’arbre i en quedar podrida la fusta i el pelegrísencer, alguns ocells hi fan el seu niu.Verticals: 1- Apedaçar o sargir la roba sensemirar-s’hi gaire. 2- Tanquen el cercle. Pèld’un animal. 3- Corretja que es posa al llomde l’haveria perquè aguanti els altres guarnimentsen el seu lloc, de baix a dalt. Postura,capteniment. 4- Edil decapitat. Les primeres desempre. Peix de cap gros i aplanat, comestiblemolt apreciat, a l’inrevés. 5- Administradors decases importants. Afirmació. 6- Tros de troncd’arbre que serveix com a seient. Del mateixpaís que un altre. 7- Euskadi ta Askatasuna.Demano almoina. 8- Encercla el sedàs. Fustaestreta i de poc gruix emprada per aguantarles teules. Repetida com a pertot. 9- Pala petitaque s’usa per fer clots i sembrar-hi llavors.Oxigen. Cercle tancat. Llatina. 10- Existeix.Cassons fets de suro que serveixen per a beureaigua, a la biorxa. 11- Fer semblar a algú mésvell del que és. La rodona de Fornells. 12- Lestenim entre mans. Es posen davant el perill. Lesgaites en són un de gemecs. 13- Demà en seràun altre. Anirà. Plantígrad. 14- El pas d’unvehicle, el trepig, etc., pitjar la terra estovadaper la mullena.1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1412345678910Sopa de lletresHi heu de trobar el nom de 18 municipis de les comarques gironines.Amb les lletres escadusseres podreu llegir una frase fetaper dir fer circular notícies o xafarderies.P A U L A S E B P O R CS A R U A D U I R P A EE E L E T A R - A M S SI O U S T C A L P P U EC S S Q E S A R O - A SU E A L A M O N - I S AB N R Ç O D E G V V L CR A A S O L A I A E I TA L N N L D L C R L S EF B E A L L O P S E L S56Solució Sopa de Lletres:Solució: Besalú, Cadaqués, Camprodon, Esponellà, Arbúcies, Llívia, Espolla,Celrà, Riudaura, Pals, Alp, Pau, Blanes, Setcases, Palamós, Llagostera, Sils,Flaçà.Frase feta: Portar ous a vendre. Giralt

Activitats de la primavera del 2005AgendaDiumenge 24 d’abrilAudició de músicaHora: 5 de la tardaLloc: Centre CívicOrganitza: Ajuntament i Escola de MúsicaMunicipal de VidreresDissabte 30 d’abrilConcert de Lluís LlachHora: 10 nitLloc: PavellóOrganitza: Comissió de la Fira de TractoristesDiumenge 1 de maigConcert de corals i orquestresEscoles de Música Municipals de SantaColoma de Queralt i de VidreresHora: 12 del migdiaLloc: Esplanada de Can ManlleuOrganitza: Ajuntament i Escola de MúsicaMunicipal de VidreresDies 7 i 8 de maigFira de Tractoristes(Veure programació a part)Dies 11, 18 i 25 de maigXXIII Jornades Culturals de PrimaveraHora: 9 del vespreLloc: Centre CívicOrganitza: Ajuntament de VidreresDiumenge 15 de maigEspectacle teatral de RiallesCia. Baldufa interpreta “Embolic a lagranja”Hora: 2/4 de 6 de la tardaLloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Grup Rialles de VidreresDivendres 20 de maigTeatre dins la Temporada Planade la SelvaFoco Boig Teatre presenta “Qui porta latruja a manà”Hora: 2/4 d’11 de la nitLloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Ajuntaments de Maçanet, Silsi VidreresDissabte 21 de maigII Torneig d’escacs infantilHora: 4 de la tardaLloc: Centre CívicOrganitza: Ajuntament i Escola d’EscacsVidreresDiumenge 22 de maigII Torneig d’escacsHora: 2/4 de 10 del matíLloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Ajuntament i Escola d’EscacsVidreresDies 25 i 27 de maigXIII Jornades Culturals de la Llar de JubilatsHora: 6 de la tardaLloc: Llar de JubilatsOrganitza: Ajuntament i Llar de Jubilatsde Vidreres57

agenda58Diumenge 29 de maigAudició musicalHora: 5 de la tardaLloc: Centre CívicOrganitza: Ajuntament de VidreresMúsica dins la Temporada Planade la SelvaConcert de l’Orquestra Jove de la SelvaHora: 7 de la tardaLloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Ajuntaments de Maçanet, Silsi VidreresDiumenge 5 de junyMarxa de l’EscarletHora: 8 del matíLloc: Pavelló municipalOrganitza: Club Olímpic VidreresTeatre dins la Temporada Planade la SelvaCascai Teatre presenta “Living CostaBrava”Hora: 7 de la tardaLloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Ajuntaments de Maçanet, Silsi VidreresDissabte 11 de junyMúsica dins la Temporada Planade la SelvaConcert de The Dust QueenHora: 11 de la nitLloc: Pista Casino “La Unió”Organitza: Ajuntaments de Maçanet, Silsi VidreresDies 11 i 12 de junyLudibàsquet(Veure programació a part)Dissabte 18 de junyTeatre infantil i juvenilHora: 6 i 9 de la tarda i 9Lloc: Sala Teatre Casino “La Unió”Organitza: Grups de teatre infantil i juvenildel Centre CívicBall a benefici de l’AECC-Catalunya contra el càncerAmenitzat per Àngel i PolHora: 10 de la nitLloc: Pista Casino “La Unió”Organitza: Junta Local de l’AECCMúsica dins la Temporada Planade la SelvaConcert de So“r”ollHora: 11 de la nitLloc: Pista poliesportivaOrganitza: Ajuntaments de Maçanet, Silsi VidreresDiumenge 19 de junyFestival musical de final de cursHora: 6 de la tardaLloc: IES VidreresOrganitza: Ajuntament i Escola Municipalde Música de VidreresDijous 23 de junyRevetlla Jove de Sant JoanSopar i concertHora: 9 del vespreLloc: Pl. Església i C. CatalunyaOrganitza: Alternativa Som i SeremDivendres 24 de junyFesta de Sant JoanAudició de Sardanes i BallHora: 6 de la tardaLloc: Pl. EsglésiaOrganitza: Agrupació Sardanista “BellaDansa”Dies 27, 28, 29 i 30 de junyRecollida de llibres reutilitzatsPrograma d’intercanvi de llibres deVidreresHora: matí i tardaLloc: Centre CívicOrganitza: Ajuntament de Vidreres iComissió del Programa

anxoRanxo2005Fotos: Estudi Albert59

Any de neu2005