biblioteca

10anys1998-2008Octubre2008REVISTA DE VIDRERESParlem de... La bibliotecaParlem amb... Rosa Boada Daranas

nORMES PER A LES COL·LABORACIOnSTothom que vulgui pot enviar la seva col·laboració a la revista, sempre i quan l’article en qüestió no superi els 3.300 caràcters, inclosos els espais, el que representa unes 40 línies a cos 12. El Rec Clar. C/Catalunya, 29. 17411 Vidreres, o a elrecclar@hotmail.com.Una altra norma d’estricte compliment és que els articles han d’estar signats, amb el nom i els cognoms de l’autor i un telèfon o adreça de contacte. En el cas d’entitats o associacions legalment constituïdes, poden signar amb la seva denominació oficial.Els articles poden acompanyar-se amb fotografies i en aquest cas el Consell de Redacció es reserva el dret de publicar-les o no, en funció de l’espai disponible. El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb els articles que apareixen firmats.Taula de serveisTelèfons d’interèsCentre d’Emergències de Catalunya .................... 112InformacióInformacióciutadana..........................................ciutadana..........................................012012Mossos d’Esquadra ............................................ 088Mossos d’Esquadra ............................................ 088Bombers ............................................................ 085Bombers ............................................................ 085AjuntAmentAjuntAmentOficines municipals ............................. 972 85 00 25OficinesFax OficinesmunicipalsMunicipals.................................................... 972972858500005025Vigilants Fax Oficines .................... Municipals 972 ....................... 85 00 00 / 670 972 06 85 77 00 40 50Vigilants Assistent .................... Social ................................... 972 85 00 00 / 670 972 06 85 77 01 40 70Assistent Llar de Jubilats Social .................................... 972 85 01 09 70 07Llar Jutjat de de Jubilats Pau ....................................... 972 85 18 09 70 07Jutjat Biblioteca de Pau Joan ....................................... Rigau 972 85 12 18 85 70Biblioteca Centre Cívic ........................................... Francesc Llobet 972 85 00 12 67 85Piscina Centre Cívic Municipal ........................................ 972 85 00 27 67PavellóPiscina MunicipalMunicipal................................(oficines).................. 972972858514004527Pavelló Municipal (públic) .................... 972 85 12 14Pavelló Municipal (oficines).................. 972 85 14 45..... web: www.vidreres.com - e-mail: vidreres@ddgi.esPavelló Municipal (públic) .................... 972 85 12 14enSenYAment..... web: www.vidreres.com - e-mail: vidreres@ddgi.esLlar enSenYAmentd’Infants ....................................... 972 85 09 17Col·legi Sant Iscle ................................ 972 85 01 03Preescolar Llar d’Infants Sant ....................................... Iscle 972 85 08 09 36 17Col·legi Salvador Sant Iscle ................................ Espriu 972 85 08 01 08 03IES Preescolar ..................................................... Sant Iscle 972 85 07 08 11 36Col·legi Salvador Espriu ...................... 972 85 08 08SAnItAtIES ..................................................... 972 85 07 11Centre d’Assistència Primària (CAP) ..... 972 85 01 56Farmàcia SAnItAtVilardell ............................... 972 87 50 09Farmàcia Centre d’Assistència Adzet .................................. Primària (CAP) 972 87 85 56 01 66 56Farmàcia Moré... Vilardell ................................ 972 85 87 05 50 75 09Farmàcia Adzet .................................. 972 87 56 66COnSeLL COmARCALFarmàcia Moré... ................................ 972 85 05 75Oficines .............................................. 972 84 21 61COnSeLL COmARCALFax Oficines ....................................... 972 84 08 04Recaptació Oficines .............................................. 972 84 01 21 78 61Recaptació Fax Oficines (Oficines ....................................... Vidreres) 972 85 84 10 08 94 04Protectora Recaptació animals .......................................... (Tossa de Mar) 972 34 84 20 01 30 78tRAnSPORtSRecaptació (Oficines Vidreres) ............. 972 85 10 94Protectora animals (Tossa de Mar) ........ 972 34 20 30Autocars R. Mas SL ............................. 972 85 04 25TEISA tRAnSPORtS ................................................. 972 26 01 96SARFA................................................ 972 85 01 57Autocars R. Mas SL ............................. 972 85 04 25Taxi Rafael Vico ......... 972 85 11 39 / 609 31 69 32Renfe...................................................TEISA ................................................. 972902262400120296SARFA................................................ 972 85 01 57ALtReS Taxi Rafael SeRVeIS Vico ......... 972 85 11 39 / 609 31 69 32Funerària Renfe................................................... La Selva de germans Blanquera 902 i Albarracín 240 202(24 hores) .................. 972 85 06 63 / 699 46 01 33ALtReS SeRVeISRectoria .............................................. 972 85 00 61EnhER Funerària (avaries) La Selva ................................. de germans Blanquera 900 i Albarracín 77 00 77Comissaria (24 hores) .................. Sta. Coloma 972 de 85 Farners 06 63 ...... / 972 699 84 46 27 01 57 33Fax Rectoria Comissaria .............................................. Sta. Coloma 972 84 85 22 00 01 61Bombers EnhER (avaries) Maçanet ................................. de la Selva 972 900 85 77 88 00 28 77Veterinari Comissaria (consultes Sta. Coloma privades) Farners .............. 972 85 84 01 27 14 57972 85 87 85Fax Comissaria Sta. Coloma ................ 972 84 22 01Correus i Telègrafs ............................... 972 85 11 33Bombers Maçanet de la Selva .............. 972 85 88 28horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30Veterinari (consultes privades) ..............i dissabtes972de 9:3085 01a1413Gaià .......................................................... exòtics www.adoptaranimals.org972 85 87 85........................................Admissions: Correus i Telègrafs 692 972 22 85 36 11 06 33.........................................Adopcions: horari: de dilluns a divendres de 665 8:3009 a 05 14:30 42.........................................Voluntariat: i dissabtes 692 de 9:30 22 25 a 17 13Farmàciesde guàrdianOVembRe juLIOL 2008 2008VILARdeLL: ............................Setmana de l’1 al 6mORé: .................................................. Dies 1 i 2Adzet: ..................................Setmana del 7 al 13VILARdeLL: mORé: .................................Setmana .............................Setmana del del 143 al al 20 9Adzet: VILARdeLL: ................................Setmana.........................Setmana del 10 21 al 16 27Adzet: .............................................Del 28 al 31mORé: .................................Setmana del 17 al 23VILARdeLL: .........................Setmana AgOSt 2008 del 24 al 30Adzet: ............................................... De l’1 al 3mORé: ...................................Setmana del 4 al 10VILARdeLL: ........................SetmanadeSembRe 2008de l’11 al 17Adzet: .................................. ................................Setmana del de 18 l’1 al al 24 7mORé: .................................Setmana del 25 al 31mORé: ...................................Setmana del 8 al 14VILARdeLL: .........................Setmana SetembRe 2008 del 15 al 21Adzet: VILARdeLL: ...................................... ............................Setmana Dies del de 22 l’1 al al 257Adzet: ..................................Setmana del 8 al 14VILARdeLL: .............................................. Dia 26mORé: .................................Setmana del 15 al 21Adzet: VILARdeLL: ............................................. .........................Setmana Dies del 227 al i 28Adzet: .............................................Del 29 al 30mORé: ....................................... Dies del 29 al 31OCtubRe 2008Adzet: ................................................ mAçAnet de LA SeLVA De l’1 al 5mORé: ...................................Setmana del 6 al 12FARmàCIA RIeRAVILARdeLL: .........................Setmana del 13 al 19Adzet: ................................Setmana Plaça Major, 15 • 972 85 80 del 7120 al 26mORé: ..............................................Del FARmàCIA AnnA mAzÓ 27 al 31Carrer Fira, 33 • 972 859 262RIudAReneSFARmàCIA mASÓCtra. Santa Coloma, 34 • 972 85 61 37SILSFARmàCIA ALtImIRCtra. Santa Coloma, 4 • 972 85 30 38VIdReReSFARmàCIA mORéCatalunya, 48 • 972 85 05 75FARmàCIA VILARdeLLCarrer de Girona, 37 • 972 87 50 09FARmàCIA ISAbeL AdzetCarrer Josep Pla, 60 • 972 875 666Edita: AJUNTAMENT DE VIDRERESConsell de Redacció: Joaquim Daban, Ramon Garriga, Gemma Masnou, Joaquim Bayé, Anna Viader, Josep Borrell, Assumpció Moré,Júlia Vilardell, Isabel AdzetCol·laboradors: Josep Formiga, Àngel Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi PresasProducció: JJ Comunicació, SL (Coordinació periodística: Carles B. Gorbs • Disseny: Oriol Riu • Maquetació: Martí Riu)Portada: CastanyesContraportada: Festa MajorHorarisde serveisOFICInES MunICIPALS Estiu: dedilluns a divendres, de 8 del matí a3 de la tarda. hivern: de dilluns adivendres, de 9 a 2 del matí i de 3 a6 de la tarda.BIBLIOTECA MunICIPAL De dillunsa dissabte, de 10 del matí a 1 de latarda i de 4 a 8 del vespreALCALDIA, GOVERnACIó,PERSOnAL (Ruth Rosique) dimarts idijous 9-13 i hores convingudesuRBAnISME, OBRES I SERVEIS,hISEnDA(Jaume Figueras) dimarts 17-18 ihores convingudesESPORTS, EnTITATS,COMunICACIó I InFORMACIó ICuLTuRA (Jaume Camps) dimarts 21-22i hores convingudesSAnITAT, TERCERA EDAT, SERVEISSOCIALS, ACOLLIDA, COMERç(Lluís Ferrer) dilluns 18.30-20.30 ihores convingudesCLínICA VETERInàRIA VIDRERESC/ Josep Pla, 56 bis · VidreresTels: 972 851 010 – 661 558 392Servei de 24 horesuRBAnISME, hABITATGE, MEDIAMBIEnT, PATRIMOnI, MEDI RuRALI TuRISME (Jordi Pruneda) dimarts17-19 i hores convingudesEnSEnyAMEnT, FESTES, JOVEnTuTI CuLTuRA (Anna Viader) dijous20-21 i hores convingudesSERVEIS TèCnICS (Lluís Lloret i Quer,ARQuITECTE TèCnIC, I Jordi Llinàsi Joana, ARQuITECTE TèCnIC,InSPECTOR D’OBRES) Dimarts,dimecres i dijous, de 2 a 3 de latarda i hores convingudes.SERVEIS SOCIALS(ASSISTEnTA SOCIAL) Dijous, de 9del matí a 2 de la tarda.JuTJAT DE PAu Dilluns, dimecres idivendres, de 9 del matí a 2 de latarda.RECOLLIDA DE TRASTOS VELLSSegon i últim dimecres de cada mes.amb el suport deImpressió: Gràfiques Fornells • Dipòsit legal: GI-235-98

Sumariserveis........................................... 2editorial........................................... 3Parlem de.............................................. 4Parlem amb.............................................. 8des de la Casa de vila......................................... 12actualitat......................................... 16I així ens va…Arcadi Oliveres, economista i, no obstant això, home savi, quanva ser a Vidreres fent una xerrada el setembre passat, va definir elcapitalisme com aquell sistema que privatitza els guanys i socialitzales pèrdues. Ara, que ens diuen que hi ha crisi, sembla que enstocarà pagar els plats trencats entre tots mentre que els que s’hanaprofitat de l’època de bonança per enriquir-se de manera obscenai que en bona mesura han provocat el daltabaix, es deuen estar atipantamb el que van treure de la mamella mentre l’exprimien sensevergonya i amb total impunitat, perquè no s’ha pas sentit dir quecap hagi anat a la presó.Al nostre poble, la crisi està esclatant de manera prou evident: noméscal veure amb quina pressa han tancat les immobiliàries i quantscartells d’“en venda” es veuen penjats als edificis, alguns a mig fer. Iquanta gent s’està quedant sense feina. I com es queixen els comerciantsque no es fa calaix. I com l’Ajuntament ens adverteix que si nohi ha ingressos tampoc no es pot gastar (tot i que, en aquest cas, larepetida excusa “no hi ha diners”, no ens ve pas de nou).editorialanem a estudi......................................... 25Medi ambient......................................... 30Curar-se en salut......................................... 33esports......................................... 34Opinió......................................... 43Plou i fa sol......................................... 45denominació d’origen......................................... 46Fem una queixalada......................................... 50res Clar......................................... 51agenda......................................... 52Però si parlem de crisi és perquè suposem que hi ha hagut unaèpoca prèvia de bonança. I el que ens caldria preguntar-nos és quèha deixat aquesta època de riquesa al nostre poble. A part del fetque la població de Vidreres ha crescut aquests darrers anys d’unamanera com no ho havia fet mai a la seva història i que, per tant,ara som més a compartir la crisi (les penes compartides diuen quesón menys penes), què podem dir que ha quedat per a les generacionsfutures com a llegat col·lectiu d’aquesta època de vaquesgrasses? hem sabut aprofitar al nostre poble l’època de creixementeconòmic en benefici de tots plegats?L’economista savi va parlar de les flagrants injustícies que escanyenla humanitat, de la colla de delinqüents que la governen, deles mans enguantades que mouen els fils d’aquest teatrí de titelles.I també va parlar que un altre món és possible, que hi ha altresmaneres de portar les relacions entre els humans. Però hi haviapoca gent escoltant l’home savi. Deu ser que preferim escoltar elscants de sirenes dels qui ara proposen “refundar el capitalisme”.I així ens va.el Consell de RedaccióEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008el rec Clar pel món......................................... 57Dediquem aquest editorial a la memòria d’Antoni Porta3

Parlem de...PARLEM DE…La bibliotecaPetita història de labiblioteca Joan Rigaui Sala de VidreresAlbA Gutiérrez CAmpsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Per acabar el Batxillerat cal fer un treball de recerca. Jovaig decidir fer-lo sobre els diferents tipus de bibliotequesque hi ha (perquè volia estudiar –i estudio– Biblioteconomiai Documentació): nacionals, universitàries,escolars, públiques... Però la part més interessantd’aquest treball de recerca és l’estudi aprofundit dela biblioteca de Vidreres des de 1961, any en què esva fundar, fins a finals del 2007. Vaig fer un buidatgemolt exhaustiu de les actes dels plens de l’Ajuntament ide la Comissió Municipal Permanent, copiant totes lesanotacions que tractessin de la biblioteca per poder-neestudiar l’evolució. També vaig parlar amb totes lesbibliotecàries que hi havien treballat i em van explicaralgunes de les anècdotes que recordaven.Segons les actes de l’AjuntamentTot llegint les actes, he descobert informacions molt curiosessobre la història del poble de Vidreres com, perexemple, que l’alcalde Ramon Gorbs va participar enun concurs nacional per a l’elecció del “mejor alcaldede España”, convocat pel diari Pueblo de Madrid (30novembre 1963). Encara que no va guanyar el concurs,el poble de Vidreres en va treure profit: l’enllumenatpúblic, el clavegueram i unes escoles noves. I, amés a més, una biblioteca municipal.un cop inaugurades les noves “Escoles nacionals”,quedaren lliures les dues sales de la planta baixa del’Ajuntament. La sala de l’esquerra seria ocupada perla biblioteca i la sala de la dreta estaria destinada alFrente de Juventudes (27 novembre 1960).Les obres de remodelació de l’antiga escola, perconvertir-la en biblioteca, van costar 26.500 ptes.,la biblioteca abans de la remodelació, l’any 1981 (fotocedida per ramon Garriga)cedides per la Diputació Provincial amb caràcterextraordinari (25 febrer 1961). La biblioteca va serinaugurada el dia 23 d’abril de 1961. A l’acta del 29d’abril d’aquest any es felicita l’alcalde de Vidreresper la magnífica biblioteca.Les actes recullen totes les despeses de la biblioteca,per exemple, “Papelería Española, sello de goma parala biblioteca: 41 ptas.” (29 abril 1961); “DomingoGotarra, por una botella de gas biblioteca: 130 ptas.y pago carretilla, estufa y pantalla de 8 placas: 2.000ptas.” (24 febrer 1962); “Maria Turró, limpieza biblioteca:375 ptas.” (29 juny 1963); “D. Francisco Martí,trabajos y material carpintería armario biblioteca:4.950 ptas.” (31 octubre 1964).El primer Ajuntament democràtic va invertir una bonapart del pressupost en la remodelació de la biblioteca.Després de molts enrenous amb els constructors, s’adjudical’obra a Construccions Fullà (15 gener 1982).El mobiliari també es renova: 677.779 ptes. per comprararxivadors, làmpades... (5 març 1982).Mentrestant, es van rebent lots de llibres que envia elServei de Biblioteques de la Generalitat: 56 volums (11juny 1982). Es renova la moqueta, que costa 243.204ptes. (24 setembre 1982) i el jardí.4

L’any 1983, la biblioteca entra a formar partde la Xarxa de Biblioteques de la Generalitatde Catalunya. Aquí comença la nova etapad’esplendor de la biblioteca Joan Rigau iSala. Acabades les obres de remodelació,es tria com a data per a la inauguració el 23d’abril i hi assisteix el president de la Generalitat,Jordi Pujol.Parlem de...Les actes també recullen informacions anecdòtiques,com ara la picabaralla entre labibliotecària Lluïsa Vidal i un grup de nensque anaven a la biblioteca a passar l’estona,conflicte que acabaria amb un petit incendide la palmera del pati (26 octubre 1984); ola invasió de tèrmits, que obligarà a realitzarobres d’arranjament del mobiliari per tal de foragitar elsparàsits (7 febrer 1986).Els avenços tecnològics arriben molt a poc a poc. Fins aljuliol de l’any 1987 tota la feina de la biblioteca s’haviade fer manualment. no és fins aquest mes que es comprauna màquina d’escriure Olivetti, que costa 120.000 ptes.(24 juliol 1987). Caldrà que passin set anys fins que labibliotecària sol·liciti un ordinador (24 febrer 1993); laimpressora no arribarà fins a l’any següent (25 juliol1994) i valdrà 96.000 ptes. La connexió a internet hauràd’esperar encara tres anys (30 setembre 1997).El 1983, la biblioteca tenia un fons de 5.464 llibres,que anirà augmentant amb l’entrada a la xarxa debiblioteques i les subvencions derivades, i amb elpressupost ordinari de l’Ajuntament. A partir de l’any1990, la bibliotecària aprofitarà totes les ofertes quees presenten per tal de comprar obres en llengua catalana,com ara la Història Universal de l’Art (130.000ptes.) o la Història de la Literatura Catalana (67.000ptes.) (16 febrer 1990). A partir del 1995 començaa haver-hi manca d’espai i s’han de donar de baixaalguns llibres i revistes. És evident que els temps canvien,i els fons de la biblioteca es van actualitzant:l’any 2005 comença l’adquisició de material audiovisuali de contes infantils en llengua anglesa.Segons la Xarxa de Biblioteques, quan un poble sobrepassaels 5.000 habitants, li correspon un equipamentsuperior: més espai, més personal i més serveis. Ja que23 d’abril de 1982, dia de la inauguració de la biblioteca. segon perla dreta, Jordi pujol, president de la Generalitat, dret al seu costat,l’alcalde de Vidreres, Josep sala. D’esquerra a dreta, la primera donaés la germana del sr. rigau, la segona és la filla Anna maria rigau i, acontinuació, hi ha el regidor ramon Garriga. Al final de la taula hi ha elfill del senyor rigau, en Jordi rigau (foto cedida per ramon Garriga).des de principis de l’any 2001, Vidreres va sobrepassaraquesta xifra, es va iniciar el nou projecte per a la novabiblioteca Joan Rigau i Sala: l’edifici es construeix alpati de Can Xiberta i avui dia ja és una realitat.Segons les bibliotecàriesLa primera bibliotecària va ser la Dolors Ruvirola.un dia va rebre la visita de l’alcalde Ramon Gorbs,el qual li va demanar si es volia fer càrrec d’obrir labiblioteca unes hores a la setmana. Ella va acceptar laproposta, però el fet de compatibilitzar la seva feinade mestra a Calella amb l’atenció de la biblioteca vacomportar que només s’obrís els dissabtes a la tarda iels diumenges al matí. Recorda que hi havia una bonacol·lecció d’obres clàssiques i també moltes novel·lesjuvenils; per això, el diumenge al matí, sortint de missa,la biblioteca s’omplia de joves que anaven a llegir unaestona. També recorda que, durant un temps, moltslectors demanaven el mateix llibre. Es veu que un dial’alcalde va interessar-se per aquesta obra, però varesultar que era un llibre prohibit pel règim franquistai va decidir de retirar-lo. Llàstima que la Dolors norecorda ni el títol ni l’autor!L’Anna Maria Farriol va treballar només dos anys ala biblioteca: va plegar l’any 1968, quan es va casar.Encara recorda que a l’hora de tancar s’havia d’apagarel llum des de dins i llavors travessar tot el passadísexterior fins al carrer. Ja que era fosc i teniapor, esperava cada vespre que l’anés a buscar el seupromès. no hi havia lavabos, però sí una comuna queEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 20085

Parlem de...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008es conservava de l’antiga escola de nenes. “hi anavapoca gent –diu–, i els pocs nens que hi entraven feienmolt de xivarri i sovint els havia d’avisar”. Encaraguarda un bon record d’alguns lectors habituals, comara en Francesc Babot i en Josep Xirgu.La Maria Massa va substituir la seva neboda AnnaMaria en la tasca de bibliotecària. Recorda que hifeia molta fred i que per escalfar el local només hihavia una petita estufa de butà. A més de fitxar elsnous llibres, s’encarregava de la neteja. Encara li vea la memòria que per endur-se un llibre a casa elsusuaris havien de pagar una pesseta. El préstec eraper a quinze dies, però algunes persones no erengaire complidores i tornaven el llibre més tard.En Frederic Bruget és l’únic bibliotecari masculí quehi ha hagut. Va començar aquesta feina els dimartsi els divendres al vespre, que eren els dos únicsdies que tenia lliures, perquè, a part de treballara la RAM, els altres dies de la setmana s’encarregavade l’entrenament de futbol, patinatge artístici hoquei sobre patins. Explica que s’hi va estar unscinc anys sense cobrar res i que amb la implantaciódels ajuntaments democràtics el van substituir perposar-hi una noia amb un horari més ampli i ja ambun sou.La Maria àngels Formiga tenia només setze anysquan es va presentar a la prova d’accés queconvocava l’Ajuntament per fer de bibliotecària.no recorda exactament quan cobrava perquè liingressaven els diners directament al banc, però síque tota la feina s’havia de fer de forma manual.hi havia el llibre de registre dels préstecs on haviad’apuntar el títol del llibre, l’autor i el nom i cognomsdel lector. Treballava de cinc a vuit de la tardai, alguns dies, el seu germà petit li anava a fercompanyia i, de passada, matava els tèrmits quees menjaven els prestatges de fusta. L’any 1982 liva sortir una feina amb un horari incompatible iva deixar la biblioteca. no oblida que, abans deplegar, va haver d’embalar tots els llibres a causade les obres de remodelació.La Lluïsa Vidal és actualment la directora de labiblioteca Fages de Climent de Figueres, el seupoble, però ella es va estrenar com a bibliotecàriaa Vidreres. Encara estudiava quan es va presentara les oposicions d’auxiliar de biblioteca que havia6Dolors ruvirola, la primera bibliotecària.

convocat l’Ajuntament. Recorda que l’alcalde (enJosep Sala) li concedia tot el que li demanava ique hi havia un regidor molt alt i molt amable (enRamon Garriga, sens dubte) que l’anava a visitarcada tarda per veure si necessitava qualsevol cosa.Des de la biblioteca, va organitzar un curset deballs de saló juntament amb Joan Pérez Gras. Feiatantes activitats que l’Ajuntament li va posar unaajudant, la Mercè Rovira.La Immaculada Pinero va ocupar el càrrec entre1985 i 1987, en substituir l’anterior bibliotecària,fins que l’Ajuntament va convocar unconcurs-oposició per cobrir la plaça de formadefinitiva. Ella s’hi va presentar juntament ambsis o set persones més, entre les quals s’hi trobavala Gemma Ciuró, que va resultar la guanyadorade la plaça. M’explica que li va sabergreu deixar la feina perquè li agradaven moltels nens i nenes que hi anaven a fer els deures.Actualment, l’Imma és mestra.La història dels últims 20 anys de la biblioteca JoanRigau i Sala és, en realitat, la història de bona partde la vida de la Gemma Ciuró. Des de l’any 1987 finsavui dia ella ha estat l’ànima de la nostra biblioteca.Gemma Ciuró, l’actual bibliotecària.La Gemma té molt clar que la biblioteca no és unlloc on ha de regnar un silenci absolut, sinó que pera ella és un “supermercat de la informació” i quela funció del bibliotecari és saber vendre-la. La sevatasca de tots aquests anys ha estat intentar convèncerels diversos equips de govern de l’Ajuntament peraconseguir ajudes i subvencions. Té un bon recorddel Premi de Dinamització Lectora que li va donarel Ministerio de Cultura l’any 1997. Va guanyar unlot de 300 llibres de literatura infantil i juvenil per lapresentació de dos projectes: un taller per celebrarels 300 anys del relat de la Caputxeta Vermella i larealització d’un conte escrit pels mateixos nens pertal de desenvolupar la imaginació i la creativitat. Lamés curiosa de les anècdotes que m’ha explicat laGemma té com a protagonista involuntari el capellà:un dia va entrar a la biblioteca per tornar-li un volumd’una enciclopèdia que unes persones s’havien endutsense permís feia tres mesos i no s’atrevien a lliurar-lopersonalment. Ella li va preguntar el nom d’aquellespersones, però el capellà, prudent, va contestar-lique es diu el pecat però no el pecador.La Gemma ha tingut un munt de substitutes en èpoquesde vacances, de permisos d’estudis i de maternitat:l’Assumpció Aregay, la natàlia Rocabruna (recordaque un dia va descobrir un dragó immens alsostre de la biblioteca i va haver d’avisar elsvigilants municipals), la Montserrat Ciurana(no ha oblidat que el programa informàticque utilitzava era tan elemental que, quanpolsava la tecla “S” de “sortir”, se li esborravenles anotacions que havia fet duranttot el dia), la Sònia Gallego, la Maria delMar Ferrer, la Maria Ciuró, l’Irma Soler(que, per desgràcia, va morir d’accidentde trànsit l’agost del 2004), la Consol Pozo(que encara hi treballa) i la Mireia Pons. LaRaquel Russo va guanyar la plaça d’auxiliarde biblioteca el juliol del 2006, però al capde pocs mesos va demanar la baixa.Ara, quan s’acaba d’inaugurar la novabiblioteca Joan Rigau i Sala al pati de CanXiberta, és un bon moment per recordarla petita història de la vella biblioteca desota l’edifici de l’Ajuntament.Parlem de...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 20087

Parlem amb...PARLEM AMB…Rosa BoadaDaranasUna vida dedicada a ensenyarGemma masnouAquest curs 2008-2009, Vidreres celebra el 25è aniversari del CEIP SalvadorEspriu. Parlar del col·legi Salvador Espriu és, com no, parlar de la Rosa,una mestra lligada 25 anys a aquesta escola.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200825 anys en elSalvador EspriuA partir de quin curs vas passar a realitzarla tasca de directora?Quan va inaugurar-se l’escola (encara que oficialmentno s’ha inaugurat mai) el curs 1983-84 em van nomenardirectora per a tres cursos, després ho vaig deixar,i el curs 1998-99 vaig tornar a accedir al càrrec, ija recentment el maig passat em van nomenar per aquatre cursos més.Així en total, quants anys portes com adirectora?Si no m’equivoco, dotze anys.L’any 1983, amb l’obertura de l’escola Salvadorespriu, els mestres amb més antiguitates van quedar a l’escola que hi haviahagut tota la vida, el Sant Iscle, i la novageneració de mestres, entre els quals hihavia la Rosa, amb 29 anys, van passardel Sant Iscle a la nova escola.Per quin motiu se li va posar al col·legi elnom de “Salvador espriu”?El motiu exacte no el sé. Va ser l’Ajuntament qui elva triar. Quan nosaltres vam obrir l’escola, el curs1983-84, ja era l’escola Salvador Espriu, encaraque, llavors, molta gent li deia, i aquí al poble eraconegut, com “el col·legi nou”.A banda de ser la directora del centre,també realitzes la teva tasca de mestra…Doncs sí, mai no he deixat de fer de mestra. Aquest cursfaig els suports de matemàtiques a Cicle Superior, és laprimera vegada que no sóc tutora d’una assignatura,ja que generalment feia les matemàtiques a 5è i 6è.durant aquests 25 anys, com a directora icom a mestra, quins canvis més importantshas notat en la trajectòria del centre?Canvis en 25 anys n’hi ha hagut molts, però jo elsagruparia principalment en dos: d’una banda elscompresos en el període 1993-96, que va ser quanvam començar a tenir pàrvuls, quan va deixar defer-se 7è i 8è de l’antiga EGB i els alumnes d’aquestaedat van anar a l’Institut a fer 1r i 2n d’ESO i unabona part de la plantilla de mestres, els que feienclasses als grans, van traslladar-se també a l’Institut;aquí vam notar un canvi gran.D’altra banda, ha sigut en aquests últims cinc anys, quasisense adonar-nos-en, que l’escola ha passat de ser unaescola d’una línia (un nivell per curs) a ser una escola dedues línies (dos nivells per curs) i, al mateix temps, s’haaplicat la 6a hora, cosa que ha dificultat, i dificulta moltíssim,la coordinació entre els mestres. Abans tots teníemel mateix horari, ara no és així, un comença a una hora,l’altre a una altra, cadascú té el seu propi horari. Aquellahora de 12 a 1 en què hi érem tots i que anava tan béper coordinar, programar, parlar de com resoldre certesqüestions, aquella hora, ja no hi és.8

Parlant en números, recordes quants alumneses van escolaritzar en el primer curs1983/84 i quants ho han fet en l’actual2008/09?I tant que ho recordo! Érem uns 250 alumnes i noméshi havia 8 grups, això vol dir que a cada classe hihavia prop de 40 alumnes.Aquest curs som 367 alumnes i 18 grups, poc més de20 alumnes per classe i, encara que sembli impossible,ara és més difícil portar una classe.Parlem amb...Quants directors ha tingut el centre finsavui en dia?Si no em deixo ningú, crec que de moment n’hi hahagut 5: l’Assumpta Valls, en Jaume Call, en QuimBayé, la Teresa Clapés i jo.durant aquests anys has treballat conjuntamentamb molts altres mestres i molts,també com tu, vidrerencs. Recordes quinsvan començar amb tu i d’alguna maneravau ser els que vàreu engegar el funcionamentd’aquest centre educatiu?És clar que ho recordo: el curs 1983-84 érem l’AssumptaValls, en Llorenç Solé i jo de Vidreres; també hi havia la nuriDaban, la nuri Coromines, en Francesc Casademont, quesón mestres que sense ser de Vidreres han treballat moltsd’anys a Vidreres; en Francesc i la nuri Daban encara hitreballen. El curs següent, el 84-85 va incorporar-se enQuim Bayé i el 85-86 la Clara Perxachs i en Jaume Call,a partir d’aquí s’hi va anar afegint altra gent.Actualment, dels que van començar en elsseus inicis, quins mestres seguiu actualmenten el centre?En aquests moments, seguim en el centre des del primercurs, la nuri Daban, l’Assumpta i jo, fa 25 anys quetreballem en el Salvador Espriu, però totes tres havíemtreballat ja abans al Sant Iscle. una altra persona queno és mestra, però que també treballa des del primerdia al centre, és la Dolors Garcia, la cuinera.Amb l’arribada de la Reforma educativa apartir de l’any 1992 ets vas plantejar l’opcióde passar a treballar al primer cicle deSecundària com altres mestres en el seumoment van decidir fer o sempre vas tenirla rosa al pati del sant iscle al curs 60-61molt clar quedar-te i continuar la teva tascaa Primària?Sí, m’ho vaig plantejar, fins i tot diré que durant uncurs vaig estar dubtant, però l’escola va pesar moltmés i vaig decidir quedar-me i la veritat és que crecque aquest és el meu lloc.Com es porta això de treballar en el mateixpoble on s’ha nascut i viscut sempre?A mi no m’ha comportat cap problema. La majoria depares saben diferenciar quan estàs a l’escola treballanti quan estàs al poble comprant o participant enles activitats. Crec que ho he sabut portar força bé.explica’ns alguna anècdota que hagis viscuta l’escola.Tinc una anècdota que, mirat des de la perspectivaactual, sembla increïble per qüestions, sobretot, deresponsabilitat. Cap al curs 1984-85, més o menys,vam començar a anar de colònies (cosa que abansno es feia), en aquest aspecte vam ésser pioners. hianàvem els dissabtes perquè els pares no diguessinque els seus fills perdien massa dies. Els nens i unamestra anaven amb l’autocar i una altra mestra i laDolors, la cuinera, amb cotxe particular per poderportar tot el que necessitàvem per a aquells dies,des de la carn, la fruita, els productes de neteja, etc.Entre la Dolors i nosaltres fèiem les activitats per alsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 20089

Parlem amb...El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008nens i nenes; eren uns dies esgotadors. Però tinc unrecord inoblidable d’aquelles colònies, amb aquellsnens tan agraïts i il·lusionats.Ara recordo també una altra anècdota molt divertida.un dia que plovia molt vaig anar a acompanyar unnen de 3r a casa seva i de camí ens vam parar a labústia de davant a Can Furroy i li vaig dir al nen “tirala carta” i el nen, em va contestar: –Rosa la tiro?– sítira-la, i ell sí que agafa la carta i la tira a l’aire ambtanta mala sort que va caure dins un bassal. És clar,em va faltar dir-li que la tirés a la bústia. El nen ja vafer el que li vaig dir!La Rosa,d’alumna a mestraCom recordes el teu pas com a alumna perl’escola?A la meva època tots els nens i nenes del pobleanàvem al col·legi Sant Iscle. Era una alumna unxic xerraire, però tenia molt d’interès per tot el quèfèiem a l’escola. Acadèmicament era força bona.Però si alguna cosa destacaria és que en aquellaèpoca vaig fer grans amigues i dic amigues perquè,llavors, l’escola no era mixta, les aules dels nenseren en un costat de l’escola Sant Iscle i les de lesnenes, a l’altre costat. hi havia el pati dels nens i elde les nenes. Per tant, si eres nena, només et relacionavesamb nenes i, si eres nen, només amb nens.També vaig adquirir valors com ara compartir, ajudar,tolerar. Tinc un bon record del meu pas per l’escola.Què et va portar a fer-te mestra?no ho sé. Des que tinc ús de raó sempre he dit quevolia ser mestra. De petita, quan jugàvem, ja volia sersempre la mestra. La meva germana no ho podia sermai, sovint ens enfadàvem per aquest motiu. Quanvaig ser més gran i vaig anar a Girona a estudiar, noem va costar gaire decidir-me. ho tenia clar.Primer vaig fer el Batxillerat lliure al Sant Iscle fins als12 anys; dels 13 als 16 anys vaig acabar els estudisde Batxillerat a l’Institut Vicens Vives de Girona. Desprésvaig estudiar el COu i, seguidament, vaig anar ala facultat, ‘La normal’, a estudiar el Magisteri i obtenirla qualificació de diplomada en Matemàtiques iCiències naturals.de quin mestre i/o professor en guardesun especial record en la teva etapa com aalumna?En especial de la Srta. Carolina Juandó i de la Srta.Leonor Desvilar, que primer van ser les meves mestres,i després les meves companyes de professió, a l’escolaSant Iscle. Les dues van ser excel·lents mestres i moltbones companyes. Precisament va ser la Srta. Carolinaqui em va proposar i animar a agafar la direcciódel Salvador Espriu.Abans d’ensenyar a Vidreres, vas passarcom tots els mestres per altres poblacions.Com van ser els teus inicis com a mestra?L’any 1975-76 vaig començar a treballar de mestra aCassà de la Selva, però només va ser un mes. Desprésja vaig passar a una escola rural de Vulpellac, on josola tenia cap a una cinquantena de nens i nenes desde P3 a 8è. La meva estada a aquesta escola rural vaser una experiència molt enriquidora, perquè a partde la tasca d’ensenyar vaig haver d’aprendre a fermoltes altres coses i molt diverses. Recordo que a l’escolano hi havia timbre com ara, i cada matí sortiaa fora a picar de mans per donar l’entrada a tots elsalumnes. En tenir jo sola alumnes de totes les edats i,a més a més, junts en una mateixa aula, agrupava elsnens i nenes per coneixements o, altres vegades, peredats i els distribuïa en seccions, i amb les tres pissarresque hi tenia a l’aula hi repartia diferent feina pera cada secció.Després, el curs 1976-77 vaig entrar a treballar ja aVidreres al col·legi Sant Iscle, on vaig estar de mestra aP-4, a 3r i vaig ser també paral·lela del Sr. Mustera a 5è;i a partir del curs 1983-84 ja a l’escola Salvador Espriufeia classes a cicle mitjà i més endavant a cicle superior.Tasca de direccióen un centreSi haguessis d’animar un mestre/a a serdirector, quin consell des de la teva pròpiaexperiència li donaries?no m’agrada massa donar consells, però de la maneraque jo ho visc, ser director d’escola no és només una feina,és viure l’escola, és implicar-te en un projecte, és sentir-tepart de l’escola; li diria que si no ho veu així, que no ho faci.10

Crec que les dues condicions són necessàries, peròsi em diguessin que en triés una, triaria la vocacióper educar. Sens dubte, a l’hora de dirigir l’escola,a mi personalment, m’ha estat molt més necessariser mestra que saber gestionar. una escola noés una empresa i espero que no ho sigui mai. Ésnecessari que mantingui sempre un tarannà democràtici no jeràrquic.Parlem amb...és el mateix educar vint-i-cinc alumnesde cop que educar un fill?no, no és el mateix, ni crec que ho hagi de ser. Larelació que un nen/a té amb els seus pares és diferentde la que té amb els seus mestres. un alumne,el tindràs com a màxim dos o tres cursos, el teufill/a, tota la vida.Quin perfil o quines característiques creusque ha de tenir un director/a d’un collegide Primària?En diré unes quantes, però això no vol dir que joles tingui. Crec que s’ha de tenir força capacitat detreball, s’ha de ser organitzat, s’ha de tenir moltaenergia. També és important tenir autoritat i serforça tolerant i comprensiu.de les moltes facetes que et toquen fercom a directora, quina tasca consideresque és la més feixuga o la de més responsabilitat…?Últimament, una de les tasques més feixugues ésel tracte amb certs pares. Abans, si el mestre/aavisava un alumne, els pares li donaven suport.Ara, cada dia es qüestionen més les decisions queprenen els/les mestres i els hi és fàcil desautoritzar-te.Jo voldria aprofitar aquest punt per fer unareflexió i és que els mestres volem el millor per alsnostres alumnes, igual que els pares, o sigui, que elque hem de fer és anar a l’una per aconseguir-ho.hi ha pares que creuen més el que els hi diu el seufill que no pas el que els diu el mestre/a. I crec ques’equivoquen.des de la teva experiència, què creus queés més necessari en la tasca de ser directora:vocació per educar i/o capacitat pergestionar?Ha de recaure en l’escola tota la responsabilitatd’educar un fill/a?Categòricament no, l’educació d’un nen o nena hade recaure principalment en la seva família i és quejo, com a pare o mare, no voldria que ningú m’arrabassésaquest dret. Estic d’acord en què l’escolaeduqui (no només ensenyi), però no en què siguiun deure exclusiu.Com a mestra i mare et va tocar teniralgun dels teus fills com a alumnes?Sí, vaig tenir l’Anna, la meva filla a classe, peròopino que si pots escollir és millor no tenir-lo i hodic pel fill, no per la mestra. Després amb en Jordi,el meu altre fill, no hi vaig coincidir mai.Com veus l’escola del futur?Crec que hi ha d’haver canvis. El sistema educatiu had’estar més deslligat de la política. no és normal quecada vegada que hi hagi un canvi polític comporticanvis en el sistema educatiu. En aquests últims anysencara no hem paït una reforma que ja en tenim unaaltra a sobre, i així és molt difícil treballar.hi ha vegades que tinc la sensació que ens trobemen vaixell sense rumb. necessitem que es defineixibé un model amb l’objectiu clar a seguir. I això,sens dubte, ha d’anar acompanyat, en el dia a dia,per fomentar entre tots, escola i família, la culturade l’esforç en el nen que en aquests darrers anyssembla estar-se perdent.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200811

des de la Casa de la vilaCompromís i solidaritatPSC. GRuP DEl PRoGRéS DE VIDRERESAvui en dia, veiem com hi ha un greu problema Perquè al cap i a la fi els ciutadans, i tant de bode “tant se me’n fotisme” de molts ciutadans respectede la política, per la falta de credibilitat de no volen que els polítics es desacreditin els uns alsquedés clar d’una vegada a tota la classe política,molts polítics, per la seva manca de criteri i per altres, sinó que facin propostes sensates, cooperinno saber posar, a vegades, el bé comú per sobre entre si i passin de les paraules als fets de maneradel bé particular o partidista.oberta i ben intencionada amb l’únic objectiu dedonar un servei útil i honest a la societat.Cal recordar i remarcar que tots els partits políticsadquireixen uns compromisos socials, ètics i I és en aquests moments de dificultats econòmiques,com l’actual, a on la gent més desitja quemorals, tant envers els seus votants com enversla societat en general. no obstant això, la ciutadaniaveu com dia a dia aquests compromisos trin el compromís sensat i solidari envers la ciu-els seus representants polítics responguin, demos-passats, presents i futurs moltes vegades queden tadania, deixin de fer-se la punyeta i vagin tots aendreçats al calaix o s’intenten amagar, ja sigui una. Perquè a l’igual com succeeix en el terrenyfruit de la indecisió per prendre decisions o ja de les relacions humanes, on els vertaders amicssigui per quedar bé segons el moment. Aquestesmalsanes actituds per desgràcia fan palesa polític, és en els moments de dificultat quan des-es coneixen en les adversitats, també en el mónuna alarmant manca de responsabilitat i sensatesaque al nostre entendre poden resultar molt qui és polític per simple ambició i oportunisme,cobrim qui és polític per compromís i vocació iperilloses per a la credibilitat de la democràcia o sigui, qui és que actua tenint sempre presentactual. Per desgràcia, el ciutadà veu massa sovint les bones maneres, el joc net, la coherència, laaquestes actituds reflectides en polítics, l’objectiu col·laboració, la humilitat i la crítica constructivadels quals és desacreditar i posar traves a la feina i responsable, vingui d’on vingui i sigui del colordels altres companys, malgrat saber perfectament que sigui.que la seva actitud repercuteix en el benestar i laprosperitat de la societat en la qual viuen i conviuendiàriament.perquè creiem que estem treballant en la bonaCom a grup, seguirem treballant com fins ara,direcció per tirar endavant projectes del passat,Sortosament encara, en aquesta societat, la gent millorar el dia a dia i avançar amb pas ferm capdel carrer veu amb alegria i esperança com hi al futur del nostre poble. Volem, doncs, aprofitarha polítics dignes d’admiració, que amb treball un cop més aquestes línies, per intentar transmetreuns valors universals i una actitud davant laresponsable, bones maneres, respecte cap a lespersones i assumint riscos sense desentendre’s vida que ajudin a generar un esperit crític i participatiuper mantenir viu l’interès de la gent ambdels seus votants ni de la societat, mira de tirarendavant la tasca per a la qual ha estat elegit. la política.12El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 42 • Octubre 2008

CË \ eX d f iX d \ ek d l e` Z ` gX cDes de fa uns mesos, hem pogut observar que el governmunicipal de Vidreres no funciona, segurament, causatper la manca d’idees, cansament i manca de ganes detreballar. Des del punt de vista de les vidrerenques i vidrerencs,el mal ambient que es respira a la casa de la vilapot ser culpa de la prepotència d’alguns que utilitzen lafrase “Nosaltres en sabem més”, i per la imposició decriteris i enrocament continuat dels altres.joRDI CaMPS - GEnt DEl PoblE, REGIDoR DE l’ajuntaMEnt“No es pot demanar segons què, a segons qui”jordi Pujoltroben actualment, serà la que ens dirà si la coalició decideixcontinuar endavant o trencar el pacte. De momenthi ha hagut un seguit de missatges via diaris, espiralsde tensió per a temes puntuals, un rerefons amb el Parcd’Activitats, entre altres coses, que fan pensar que el futurdel govern municipal estigui trontollant, que tot penja d’unfil. Això provoca incertesa i provisionalitat i ens podemtrobar amb alguna sorpresa el dia menys pensat.des de la Casa de la vilaPodem veure que l’enamorament que van tenir al principi,s’està esvaint. Diuen que quan una persona s’enamorapassa per 3 fases (enamorament, constatació demancances i acceptació), ara mateix es troben al final dela segona fase, tot iniciant la tercera.La primera, per a l’actual equip de govern, va començardesprés que es trenqués el primer pacte, PSC-Ciu, pacteque es va trencar perquè no s’havien especificat bé lescoses abans. “Vidreres is different”. El nou govern es vaposar a treballar de seguida i els dos partits que l’integren,PSC-ICV, semblava que tenien l’empenta suficient per tirarendavant un Ajuntament, llavors i ara, mancat de moltesinfraestructures, polítiques socials, etc. Aquesta empentaque portaven va desaparèixer molt ràpidament.La segona fase va començar quan uns van començara veure que els altres utilitzaven certa prepotència i, amés, no estaven per la labor de treballar el temps quehavien de dedicar a l’Ajuntament i, per als altres, quanvan començar a veure que molts projectes i estudis noservirien per a res i que el radicalisme estètic que estavencomençant a imposar a l’Ajuntament no era bo per a lesarques municipals. Tot això desemboca, pels dos costats,a tenir ganes de buscar nous aliats per continuar governanto per formar un nou equip de govern, sembla ser queningú no ha trobat aliats. Volem recordar al PSC que són4 regidors i no 7, com sempre s’han pensat erròniament.La tercera i última fase, que és la que creiem en què esLa nostra feinaLa nostra feina, i per això ens vam presentar, és la voluntatde servir al poble de Vidreres. nosaltres no podemconstruir escoles, fer sales polivalents, fer créixer el pobleamb l’equilibri que necessita, fer polítiques socials...,però sí que podem intentar fer que els que actualmentgovernen facin les coses ben fetes.Des de la nostra posició hem aconseguit, entre moltesd’altres coses, que l’Ajuntament assumeixi el cost desoterrar les línies elèctriques i telefòniques de la zonadel casc antic a on actualment s’hi estan fent obres. Percert, creiem que aquest soterrament l’han d’assumir lesempreses responsables d’aquest servei. Els regidors d’urbanisme,el dia del ple extraordinari celebrat a principisde setembre, es van presentar amb la intenció de noparlar d’aquest punt, i parlar-ne més endavant, el quehagués significat que els veïns s’haguessin trobat haventde pagar més del que tocava.També hem defensat el no desenvolupament d’un plaurbanístic, començat a l’anterior legislatura per ERC imodificat per l’actual equip de govern PSC-ICV, per a laconstrucció de 400 pisos protegits a l’entrada de Vidreres.És una “núvia molt lletja que l’hauran de vestir moltmaca,” perquè la construcció d’aquests pisos representariala creació d’un ghetto, encara que els que governin,s’entestin a negar-ho. Això seria un Goba 2 multiplicat pervint. I sinó, que donin un vol per “la Mina” de Barcelona.CENS DE POBLACIÓdel 16 de juny al setembre de 2008La població de Vidreres ha augmentat en 44 habitants. ha passat dels 7.625 del mes de juny als 7.669 delmes de setmebre de 2008. D’aquests 4.023 són homes i 3.646 són donesFont: Padró Municipal d’habitantsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008 13

des de la Casa de la vilaL’habitatge deprotecció oficialAcabem de contractar un pla local d’habitatge, ambla finalitat de treure a la llum quants habitatges fanfalta a Vidreres, per a quines rendes (qui se’ls potpagar als preus actuals i qui no), de quina mena i aquins llocs –entre els pendents d’urbanitzar– s’haurand’edificar.De moment recordem que tenim concertat amb laGeneralitat la construcció de 30 apartaments per ajoves que s’emancipin (lloguer de 5 anys màxim),al solar de l’antic escorxador. Anem a tramitar unamodificació del Pla General per poder-ho fer i ja estàencarregat el projecte constructiu (tres plantes, respectantl’escorxador).Recordem també que la Generalitat va decidir promoureuna “àrea residencial estratègica” (ARE) alsector del costat de l’institut, front al Rec Clar. Vamrebre la decisió amb satisfacció perquè es podrienposar a la venda habitatges de protecció oficial(uns 150 dels 300 possibles), en un poble on ara nopots trobar-ne cap, i perquè la promoció a càrrecde la Generalitat facilita molt les coses. Per exemple,permet resoldre problemes del sector, com obrir elvial de circumval·lació que ha de seguir el Rec Clarfins a connectar amb la zona del col·legi SalvadorEspriu, ja que permet un bon projecte de zona verdaque recuperi la ribera del Rec Clar per al gaudi detothom, o pot reservar algun solar més d’equipamentjunt a l’IES.La sorpresa ha estat quan els urbanistes contractatsper la Generalitat ens han presentat la proposta d’urbanització:edificis de tres, quatre i cinc plantes... toti que els vam advertir que la majoria de grups políticsvolem conservar un caràcter de poble a Vidreres ique per això volem un màxim de 3 plantes.EnERGIa X VIDRERESAra la Generalitat aprovarà inicialment el pla parcial,després l’exposarà al públic i vindrà l’hora dela veritat, ja que per posar-lo en marxa només es potfer amb un conveni entre Generalitat i Ajuntament. Ésa dir, sense l’acord municipal no hi haurà ARE.El nostre grup hem decidit que no donarem suport auna promoció amb edificis de més de tres plantes,a no ser que arquitectes de confiança ens justifiquinque en aquest lloc concret més de tres plantes no hifan mal (no creen “efecte pantalla” ni sensació dedensitat) i això convenç a la majoria del Ple.Per això necessitem aquest pla de l’habitatge, perpoder parlar amb la Generalitat de què ens cal i quèno, amb total independència i coneixement de causa.Doncs l’ARE, com el Parc d’Activitats, ens arribasense una planificació territorial prèvia (per què aquíi no en un altre lloc?). Tot i que necessitem habitatgede protecció oficial, no sabem quant ni a quin ritme.En qualsevol cas, l’ARE haurà de ser al servei de lesnecessitats pròpies de Vidreres, no d’altre lloc. Si sentiuque són pisos “per als gitanos de la Mina”, no en feucas: o és paranoia, o és demagògia interessada.Alhora, si més no, aquest projecte d’urbanitzaciópodrà servir per posar sobre el paper una bona solucióper a la façana del poble, davant el Rec Clar i elRieró. ha posat en evidència que l’Ajuntament ha dedonar una solució única a aquesta zona de contacteentre el sòl urbà i el no urbanitzable que tenim entreel CAP i camp de futbol, seguint les rieres. no espot urbanitzar a trossos, s’ha d’harmonitzar com hade ser el vial de circumval·lació i la zona verda quedóna a les riberes, tot respectant, integrant i millorantaquests espais naturals que ens envolten.14El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 42 • Octubre 2008

Un any i mig en “estat de xoc”GlòRIa SElIS I MaSnou - ConVERGènCIa I unIóBenvolguda alcaldessa,ser, segons aquell pla de xoc, que alguns de nosaltresconservem en un calaix de casa.Durant aquest mes d’octubre farà ja un any i mig quesou al capdavant de l’Ajuntament de Vidreres. no Ara fa un any i mig de la vostra entrada al capdavantdubto de les vostres intencions i les de tot l’equip de del govern i “no ho dubteu”, res no ens hauria plagutgovern municipal, ben al contrari: en el vostre programai en el full de ruta i de pla de xoc que us vàreu com a portaveu del grup en aquest Consistori, quemés, al grup de Ciu a l’Ajuntament i a mi mateixafixar en entrar al govern ho deixàveu ben clar, i per pensar en què tot funcionava més o menys bé, que laaltra banda, ningú no s’embolica amb la feina de dirigirtot el poble si no és amb les ganes de fer les coses en qui el poble n’havia delegat la responsabilitat elgestió municipal estava en bones mans i que aquellsben fetes i amb la intenció de fer d’aquest poble un que més els preocupava era el benestar dels veïns.espai on tothom pugui viure-hi bé.ningú no pren la decisió d’encapçalar una llistaper assumir durant quatre anys la trajectòria de totaAra bé, si després del temps que ha transcorregut, una comunitat amb la intenció de no fer res i encarahaguéssim de passar comptes, tinc la percepció que menys de fer les coses mal fetes.més enllà de les bones intencions inicials i de l’empenta–que per cert va durar ben poc– dels primers Ara, després del temps passat, seguim sense dubtar-ne,però sovint, quan sortim al carrer o algun veídies, no hi hauria gaire res més.o veïna ens exposa les problemàtiques que impedeixenel benestar quotidià propi i d’altres persones, lesCreiem que aquesta és una etapa delicada, amb algunesdificultats per governar i molts conflictes dins el aparences i allò que sentim a dir podrien arribar anostre terme municipal –sovint generats per la vostra menar-nos a la conclusió contrària i no podem deixarmanera de fer– que han fet que grans projectes que de preguntar-vos per què els carrers són bruts; perencara no sabem com acabaran, i ni tan sols si acabaran,passessin al davant del dia a dia. Ara bé, hi ha canonades de la xarxa de distribució d’aiguaquè hi ha una deixalleria encallada; per què encarasabeu què passa?que es rebenten i per què no s’han renovat; per quèencara no s’ha informat al veïns sobre els nous dipòsitsi per què no s’han rehabilitat els aparcaments deQue molts veïns no tenim la percepció que aquells quevàreu prometre fer de Vidreres un bon lloc per viure, Can Xiberta.per treballar-hi, educar-hi la mainada, ens estigueuproporcionen el lloc que tots els veïns i veïnes ens En definitiva, moltes qüestions a una situació que nomereixem. Repeteixo el que he dit abans: sembla com sabem si es deu a l’estancament, a la deixadesa o asi des de l’Ajuntament, de la cadira del despatx estant, un sistema de prioritats que a molts ens resulta incomprensible.Potser podríeu, ara que disposem d’unahi hagi més interès per anar sortint del pas dels conflictes–Déu n’hi do els que hi ha hagut al llarg d’aquests empresa de comunicació i d’un diari local (que es veumesos–, sovint generats per la vostra gestió, que no que sí que eren prioritaris), aprofitar la infraestructuraper anar dissenyant el poble que Vidreres havia de i fer-nos cinc cèntims dels interrogants exposats.des de la Casa de la vilaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008 15

actualitatPremis amb la TargetaComerç a Vidreresassociació de comerciants i empreses de serveis de vidreresDurant la Festa Major, l’Associació de Comerciantsi Empreses de Serveis de Vidreres (ACESV)ha fet entrega de 2 caps de setmana per a duespersones a Port Aventura als veïns premiats per lesseves compres amb la Targeta Comerç. Aquestaacció s’emmarca dins la campanya de llançamentde la Targeta Comerç que promou la Federació deComerç de la Selva a través dels més de 600 establimentsque representa.A més d’aquests premis, properament s’entregaranels vals de 300 euros en viatges corresponents alspremis de la campanya d’estiu i que es podran bescanviara les agències Marbrava Tours i Viatges laSelva de Vidreres.Si vas fer compres amb la Targeta Comerç per valorde 50 € o més durant el mes abans de la Festa Major,tu podries ser un dels 3 propers afortunats!El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008moment de l’entrega dels viatges a Daniel CachineroGonzàlez i Jessica bueno Aguilar.Festa del Cava& Salsafí:canvi de dataEs comunica que aquest any la Festa del Cava& Salsafí coincidirà amb la diada de Sant Iscle,patró del municipi. Aquest canvi de calendari,acordat per la Junta i proposat per la Comissióde Festes, vol ampliar l’oferta d’activitats ques’ofereixen durant la festa petita del municipi igenerar un marc lúdic adient per a la celebracióde la Festa. us hi esperem a tots!La Targeta Comerç es pot demanargratuïtament en qualsevol delsestabliments associats i permetals seus usuaris utilitzar-la comuna targeta de crèdit i de dèbit més –independentmentde quina sigui l’entitat bancària–, i beneficiar-se dedescomptes, regals i altres tipus de promocions.16

L’ACESV promourà una campanyaper la reducció dels residusassociació de comerciants i empreses de serveis de vidreresactualitatEls impactes de les bosses de plàstic denansa d’un sòl ús repercuteixen tanten el medi natural com en el mediurbà, sobretot a través dela generació de brutícia iels efectes en els processosde gestió de residus.La població és el consumidorfinal de les bossesde plàstic però també ensón responsables altressectors, com el comerç,que han contribuït agenerar-ne l’hàbit de la sevautilització i, per tant, han defer esforços per desincentivar els seus clients a utilitzar-lesdesmesuradament. Per això l’ACESV, conjuntamentamb la Federació de Comerç de la Selva,iniciarem una campanya mediambiental de sensibilitzaciói prevenció de residus domèstics encaminadaa la reducció de l’ús de les bosses de plàstic.Amb l’objectiu principal d’incentivar i premiarl’ús de bosses reciclables, la campanya Comerçnatural, Comerç la Selva pretén introduirmesures de prevenció que aportin solucions a laproblemàtica de l’excés d’envasos i embolcallsde la nostra societat i introduir entreels establiments associatsel factor mediambientalcom un valor afegit dequalitat del comerç deproximitat de la Selvainterior, tot promovent idifonent entre els consumidorsi consumidoresnous hàbits de consummés responsables socialmenti ecològicament.Aprofitant l’extensa xarxadel teixit comercial de la comarca, els establimentsadherits a l’ACESV disposaran de bosses reutilitzablesper regalar als seus clients amb la presentació d’un valbescanviable i n’incentivaran la seva utilització.Comerç natural, Comerç La Selva.Més informació:http://www.residusiconsum.org/catlliurebosses/http://www.fcs.cat/El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200817

actualitat: X j X c[ \ cal Y ` cX k ` g \ ej ` f e` j k XActivitats realitzadesLa Junta directivaexhibició de CountryEl diumenge 6 de juliol, a la mitja part del ball, laIsabel Tomàs i el seu grup de companys de ball, vanoferir-nos una exhibició de country. Tots ballen extraordinàriamentbé.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008torneig amistós de PetancaEl divendres 18 de juliol es va celebrar a Lloret de Marun partit amistós de petanca. Van participar els casalsde Blanes, Lloret, Tossa i Vidreres. Va haver-hi premisde participació per a tots. Ens vam sentir, comentenunes jugadores del nostre Casal, molt ben acollits i ensho vam passar molt bé. Volem aprofitar per animartothom perquè s’apunti i vingui a jugar a petanca ambnosaltres. Podeu dirigir-vos al Casal de Jubilats o alCentre Cívic. us hi esperem...excursionsEl dimecres 13 d’agost vàrem sortir de Vidreres endirecció cap al Montseny. El Parc natural del Montsenyofereix moltes possibilitats per fer excursions i caminadeso simplement per passejar, fruit d’un paisatge degran qualitat. Vam anar al Centre d’Informació CanCasades a la Vall de Santa Fe, on vam poder gaudird’un instructiu i amè audiovisual “Les quatre estacionsal Montseny”. Realment és digne de veure. A continuacióvàrem fer una visita a Viladrau, una de les poblacionsmés boniques del Massís del Montseny. Desprésvam dirigir-nos cap a Sant Feliu de Buixalleu per dinar.Vàrem ballar, com de costum, i tornar cap a casa.diada del Soci 2008El dijous 18 de setembre vam celebrar la nostra Diadadel Soci d’enguany. un total de 165 socis vam dirigirnos,amb autocars, al restaurant El Molí de la Selva,on tingué lloc el dinar de germanor. Després de lacorresponent sobretaula, el duet musical àngel i Polens va oferir un excel·lent repertori de ballables ambel qual vam posar fi a la nostra festa.Activitats que es realitzarantaller “Amics Lectors”Per gentilesa de “Fundació la Caixa”, tindrà lloc en elnostre Casal el taller de lectura “Amics Lectors”.Inici: 30 setembre 2008Final: 16 desembre 2008horari: cada dimarts, de 4 a 2/4 de 6 de la tardaDinamitzador: David hernándezLlibre: “historia de una maestra, Josefina R. Aldecoa”.El taller és gratuït per a totes les persones interessades.excursionsEl dimecres 15 d’octubre tenim programat anar cap aReus per visitar el Parc Samà. L’arquitecte encarregatde l’obra fou Josep Fontseré, autor del Parc de la Ciutadellade Barcelona. Després de la visita ens dirigiremal “Gran Bufet de Cambrils” per dinar. Ja de tornadafarem una paradeta sorpresa, i cap a Vidreres.El dimecres 12 de novembre, sortirem en direcció Vicper parar-nos a esmorzar a La Gleva. Tot seguit anirema visitar el Museu del Coure. Aquesta excursió, tal comanunciàvem en el Rec Clar núm. 42, s’havia projectatper al dimecres 16 de juliol i no es va poder fer. Lafarem el mes de novembre, si no surt cap entrebanc.El mes de desembre, per al dimecres dia 17, prepararem,com cada any, una excursió de prenadal. Demoment, encara no tenim res definit.18

il gM` k iX i` j 18Z k ` m` k X k j [ \ c[ X ii\ ik i` d \ j k i\Grup vitrarisactualitatEntre els mesos de julioli setembre (tenint presentque hi ha el període devacances enmig), lesdiferents seccions de lanostra entitat han dut a termeles següents activitats:Claudia Cardinale; vam poder escoltar l’excel·lent músicade nino Rota i vam poder contemplar els famosos personatgesfellinians. El fòrum posterior a la pel·lícula fou, pera molts dels assistents, ben clarificador.Secció: Les sortides lúdiques i culturalsSecció: L’AteneuEl dia 26 de setembreel president de Justícia iPau, Arcadi Oliveras, vaoferir-nos una conferènciaben interessant. Varessaltar les contradiccionsi els interessos que hihavia darrere el sistemacapitalista i va evidenciar Arcadi Oliveras. Conferènciala manca de sensibilitat a la sala d’actes el dia 26 desetembre. Foto: Jbdels països “occidentals”en aportar solucions per millorar la pobresa i lespenúries del “tercer món”. A la seva xerrada, el professord’economia aplicada a la universitat Autònomade Barcelona va parlar-nos de la seva visió sobre l’actualcrisi que fa trontollar l’economia dels principalspaïsos desenvolupats. Ens en quedem amb una fraseben concloent: “El sistema capitalista és aquell que privatitzaels beneficis i socialitza les pèrdues”.Secció: el cinefòrumDesprés del parèntesi de l’estiu, el retorn a l’activitat pera la secció del cinefòrum es va fer el dia 19 de setembreamb una de les millors pel·lícules de la història del cinema:“Fellini 8 i mig”, dirigida per Federico Fellini. En aquestfilm, considerat com una biografia del propi Fellini, vamveure desfilar actors de la talla de Marcello Mastroianni oruta literària a romanyà de la selva el dia 12 de juliol.en commemoració de l’Any rodoreda. Foto Jb.Tot i les vacances d’estiu, aquesta secció ha continuatprogramant activitats. El dia 12 de juliol es va organitzaruna ruta literària a Romanyà de la Selva que, ambmotiu de l’Any Rodoreda, ens portà per diferents indretsque formaren part del món literari de Mercè Rodoredadurant els darrers anys de la seva vida. una rapsode ensen llegí diferents textos que ens ajudaren a reconèixer elsllocs retratats per l’autora.I per als dies 29, 30 i 31 d’agost, es va prepararuna sortida a l’Expo Saragossa 2008. Els assistentsvam visitar els pavellons de l’Expo i vam gaudir desortida a l’expo saragossa 2008. imatge presa durant lavisita al palau de l’Aljaferia el 31 d’agost. Foto: JV.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200819

actualitatles activitats lúdiques programades per a aquestesdeveniment: “El despertar de la serpiente” del Circdu Soleil, “El hombre vertiente” o “Iceberg, sinfoníapoético visual” de Calixto Bieito... També vam poderredescobrir alguns llocs ben interessants i bonics de laciutat de Saragossa: la seu vella, la basílica del Pilar,el palau de l’Aljaferia i les restes del teatre romà Caesaraugusta.vigilants, la comissió de festes, els grallers de Vidreres,en Lluís Vilaplana, en Ramon Delemus, la Bodega Cala Fina, Can Batallé, Xocolates “Carlemany”, les pubillesi els hereus de Vidreres... Des d’aquí, volem agrair-vosa tots la vostra ajuda, com també la participaciói el suport que ens heu donat els socis i els veïns delpoble. A tothom... moltes gràcies.Secció: els costums i les tradicionsCom diu la tradició, després de la festa major s’had’organitzar la festa del Tornaboda i, per això, eldia 14 de setembre la nostra entitat va preparar elcorreaigua, la festa de l’aigua i la berenada popular.Enguany, però, vam introduir algunes novetats interessants:la ruixada als hereus i les pubilles, i la participaciód’un grup de batukes que també va amenitzarla festa. I com cada any, hem comptat amb la collaboracióde l’Ajuntament, la brigada municipal, elsels hereus i les pubilles a punt de ser remullats a la festadel tornaboda. Dia 14 de setembre. Foto: Jb.I per al quart trimestre (d’octubre a desembre) ja tenim programades les següents activitats:El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Secció de L’Ateneu:24 D’OCTUBRE:Conferència de Francina Carles:“Dones a la guerra civil”7 DE NOVEMBRE:Conferència de Dolors Úbeda:“La intel·ligència emocional”28 DE NOVEMBRE:Conferència de núria Tió:“Fantasies eròtiques”Secció: el cinefòrum17 D’OCTUBRE:“Invasiones bárbaras”Director: Denys Arcand14 DE NOVEMBRE:amb motiu de la festa de Sant IscleProjecció de curtmetratges vinculats a VidreresCoorganitzat amb nanook21 DE NOVEMBRE:“Dogville” - Director: Lars von Trier19 de desembre: “Good Bye Lennin”Director: Wolfgang BeckerSecció: Les sortides lúdiques i culturals25 D’OCTUBRE:sortida a Barcelona per anar a veure el musical“Spamalot”, dirigit pel Tricicle.16 DE NOVEMBRE:Amb motiu de la festa de Sant IscleVisita guiada al castell de Sant IscleSecció: els costums i les tradicions21 DE DESEMBRE:Caga Tió popularus agraïm la vostra participació en totes les activitatsprogramades i confiem que ens acompanyareuen les d’aquest proper trimestre.Moltes gràcies.20

B\ [ f l ^ f l J \ e\ ^ X cProjecte Solidari i Participatiude Cooperació per al Desenvolupamentactualitatmontse ciurana, montse viLa i isis LLinàs (Grup intercuLturaL Jamia Kafo)grup Intercultural jamia KafoLes pluges van arribar a Kedougou amb una intensitatpoc habitual, segons la gent de la ciutat. haplogut durant dies i dies seguits amb el conseqüentdesbordament del riu Gàmbia al seu pas per Kedougou,fet que ha provocat que s’inundessin tots elscamps que hi són limítrofs i que la gent ja haviacomençat a cultivar. Molts petits camperols hanperdut les collites per subsistir durant el proper any,bàsicament de cereals.un moment de la donació del material de cuina al Centrede Formació de Noies de Kedougou.La nostra feina durant aquest trimestre ha estat continuaramb els treballs de construcció d’una aula al’escola Sadio Ba. En aquests moments ja està completamentacabada, amb el mobiliari corresponent a l’interior.A partir de la primera quinzena d’aquest mes,els nens i les nenes d’aquesta escoladisposaran d’una nova aula.Vam començar a construir l’aulaamb el poc ciment del qual disposàvem,i tot fent mans i màniguesen vam trobar cada setmana unamica més. El mateix ens passavaamb la resta de materials necessaris(bigues de ferro, planxes dezinc o pintura). Els treballs tambévan tenir la seva complexitatquan vam haver de tallar diversosarbres o quan un camió quetransportava sorra per a la construccióva fer caure una part delmur i la porta exterior de l’escola. Vaja, que comen cada una de les feines, una complicació darreral’altra. A més a més, cal afegir-hi la dificultat de ferassecar els maons que construeixen artesanalmentel vehicle tot terreny de JamiaKafo pertany al Centre de salutde Kedougou.per les pluges reiterades durant aquesta època. Sortque vam tenir alguns dies de treva i va lluir el sol!!!Els pupitres construïts pels alumnes del Lycée Tecniquede Kedougou ja estan instal·lats a les duesaules de l’Escole Maternelle. Malgrat que haginestat nois en període de formacióqui els han elaborat, crecque són de molt bona qualitat.El procés ha estat lent,de fet, podem dir que s’haretardat un parell de mesos, icom us podeu imaginar, per lamateixa raó de sempre, no hihavia a Kedougou la quantitatde fusta necessària. Vaja, quel’emplaçament geogràfic de laciutat ens ha jugat molts entrebancsi actualment la situacióha empitjorat, ja que amb lespluges tan fortes les carreteress’han acabat de fer malbé deltot i el trànsit de camions de mercaderies, a part deser deficient, resulta perillós. A tall d’anècdota, usexpliquem que durant uns dies del mes d’agost esva tallar un tros de la carretera nacional de SenegalEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200821

actualitatCentre de Salut, per guardar medicamentsen el cas que sigui necessari.El material de cuina de la casa onhem viscut durant un parell d’anysl’hem traspassat al Centre de Formacióde noies. Algunes noies accedeixena cursos de formació bàsica enhostaleria i de cuina i restauració.Vam pensar que el material els podiaser útil per afegir-lo com a materialdidàctic, del qual els professors vanmolt escassos.l’interior de l’aula construïda a l’escola sadio ba,amb els pupitres instal·lats.nosaltres vam marxar de Kedougou eldia 3 de setembre, tot fent camí cap(concretament el tram de Kaolack a Kafrinne) perquè a Vidreres. Mai no havia vist la carretera en el malel trànsit de camions era impossible pels accidents estat com està en aquests moments! I ara, a esperard’aquests vehicles, que sempre van amb sobrecàrregai que rellisquen i bolquen al costat de la via i, reptes a Kedougou.el relleu per acabar el projecte..., encara ens quedenevidentment, no hi ha grues per ajudaren els treballs per tornar a posar el l’exterior de l’aulacamió dret.construïda a l’escolasadio ba.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008La biblioteca continua funcionant a moltbon ritme, hem ampliat el fons amb unscinc-cents llibres nous que vam comprarel mes d’agost a Dakar, ja estantots catalogats i llestos per ser utilitzatsde cara a aquest inici de curs escolar.Principalment hem adquirit llibres delprograma escolar senegalès demandatsper les escoles i els dos institutsde Kedougou: lectures obligatòries pera l’alumnat, llibres de didàctica per alprofessorat i obres de cultura general.Abans de marxar cap a Vidreres hihavia 210 persones abonades al serveide préstec.El cotxe del Grup Intercultural JamiaKafo és a l’hospital de Kedougou. Elpersonal l’utilitza com ambulància i perfer serveis de compra de medicamentsbàsics a Tambacounda (a 250 quilòmetresde Kedougou). També vam ferla donació del frigorífic de casa alAquesta foto del riu Gàmbia al seu pas perKedougou està presa al mateix lloc de la foto queapareixia al rec Clar núm. 42. és ben palès elcreixement del cabal del riu.22

: F CC8> < > 8EK< I 81 L eX k if Y X [ X ^ \ ^ X ek \ iX gX j j X [ X g \ iX ` ^ l XactualitatcoLLa GeGantera de vidreresAquest any, la Trobada Geganterade la Festa Major va ser una micapassada per aigua.Per sort només una mica, ja que cap a les 6 dela tarda, que és quan arriben les colles per fer laplantada, va començar a ploure.no sabíem què fer, si sortir, no sortir... Per a lagent que vivim aquestes festes, ens fa una mica deràbia no poder celebrar-la i per això, finalmententre totes les colles, decidírem d’arriscar-nos ianar fent la cercavila fins a la plaça, això sí, apas una mica més decidit, i férem el ball de plaçaconjunt amb totes les colles participants.1 FOtOVolem aprofitar per donar una sèrie d’agraïments,en primer lloc a les colles geganteres convidades,que tenien moltes ganes de fer gresca, Caldes deMalavella, Can Farnaca de Riudarenes, SantaSusanna i Pallejà (aquesta última població no vapoder fer la seva cercavila, perquè aquell dia, síque plovia). Al conserge del Casino, perquè en casde pluja molt forta durant la cercavila, ens deixavaentrar tots els gegants dins el Bar. A la direcció deles escoles Sant Iscle i Salvador Espriu, per deixar-nosles seves instal·lacions per fer el sopar deles colles. I finalment, a la regidora de festes, perla seva presència durant la cercavila i entrega derecords a les colles i a l’Ajuntament de Vidreresper la seva col·laboració.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200823

actualitatLa consolidació i futurde la nova bibliotecaLa nova biblioteca funciona ja des del mes de maig i són moltes les bonesnotícies que ens acompanyen.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008d’aquesta nova etapa endestacarem algunes:u Tenim 100 famílies inscrites en el projecte Nascutsper llegir. La nena que té el número 100 és laClara Bigas Fors. Benvinguda a la biblioteca!!!u Durant els mesos de juliol i agost hem superat els5.000 préstecs de documents als 6.600 visitants.u Des de principis d’aquest mes la biblioteca disposade zona wifi, on ens podrem connectar gratuïtamenta Internet. Aquest servei complementa els15 ordinadors de servei públic que ja teníem.I ara parlarem de plans de futur.Què tenim previst per al propertrimestre?doncs tot això:u Curs d’informàtica per a la formació d’usuaris(gratuït). Podeu demanar informació a la biblioteca.u Tallers per a joves dins del projecte que hempresentat al Premi Maria Moliner que atorga elMinisterio de Cultura:· Taller de dibuix manga (gratuït)· Taller d’expressió literària (gratuït)· Taller de punts de llibre (gratuït)· Concurs de declaracions d’amor (gratuït)· Visites guiades a tots els centres educatius deVidreres.u Programació de tardor a la biblioteca queconsta de dues xerrades, una sessió de contes per aadults i quatre sessions de contes per a nens.u Inclusió de la biblioteca en el grup de Bibliotecaassociades a la unESCO.u Subscripció al servei Diaris del Món. Aquest serveipermet obtenir amb immediatesa una còpia exacta del’edició en paper dels diaris que es publiquen arreudel món. Això dóna un gran valor d’actualitat, mésenllà de les edicions digitals dels propis diaris, quenormalment són resums de l’edició en paper.u Activitat “hora del Conte” per a tots els nens inenes d’educació infantil de Vidreres en horari escolar.Programació de tardorOCtubReXerrada sobre les flors de Bach:“La teràpia de les flors de Bach davantels trastorns de l’adolescència”A càrrec de Valentin Breedveld.Dia: 2 d’octubre · hora: 18:00 h.Xerrada “L’alimentació infantil”A càrrec d’Eduardo Ramos (metge pediatra),Elsa Gubert Salzmann (llevadora) i Sussi SalipBardalet (infermera pediàtrica).Dia: 23 d’octubre · hora: 10:30 h.“La castanyera i altres contes de la tardor”A càrrec de: l’Espina de la Sardina.Dia: 30 d’octubre · hora: 18:00 h.nOVembRe“Contes de follets i barrets de bolets” acàrrec de la Companyia Borinot Groc.Dia: 13 de novembre · hora: 18:00 h.“Contes de ratolins”A càrrec de Joan de Boher.Dia: 27 de novembre · hora: 18:00 h.deSembReEspectacle per a adults: “Contes de MercèRodoreda, senyores i minyones”,A càrrec d’Assumpta Mercader i Rosa Pou.Dia: 5 de desembrehora: 21:00 h.“Carta als Reis” a càrrec de País de Xauxa.Activitat que forma part del projecte Nascutsper Llegir.Dia: 18 de desembrehora: 18:00 h.Des de la biblioteca és molta la feina que s’estàfent amb ganes i il·lusió. Intentem, tal com diu lamissió de la biblioteca, arribar a tots els públics ique tothom, quan entri a la biblioteca, se senti coma casa seva i pugui trobar-hi allò que busca.De tot això nosaltres en traiem la satisfacció queens arriba dels usuaris i la certesa de què fem lafeina ben feta.Gràcies per la vostra confiança!I... llegiu molt aquesta tardor.24

: < @ GJ X cmX [ f i< j gi` lEstem d’aniversariceip saLvador espriuanem a estudiuna de les activitats que es duen aterme per a la celebració del 25èaniversari és l’elaboració d’unllibre. Per aquest motiu, demanemla col·laboració de totes aquellespersones (pares, mares, mestres,“exmestres”, alumnes, “exalumnes”i persones que han estat properesal CEIP d’alguna manera)que ens facin arribar escrits totexplicant experiències pròpies,anècdotes i records.Totes les aportacions, que seranmolt ben rebudes, es poden ferarribar a la mateixa escola o al’adreça :b7004906@xtec.cat.Agraïm la vostra col·laboració idisposició.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200825

anem a estudi: < @ GJ 8EK@ J : C

@ < J M@ ; I < I < J 1 L eg if a\ Z k \ j ` e^ l cX iI si provem d’aprendre,tot allò que ens cal, d’unaforma més amena, pràcticai potser més divertida?Bé, ens caldran una pilade recursos, materials, degestió i humans.Cerquem-los, demanemlosi engeguem-los!Educació ha anat dotant els centres de més recursos a midaque han anat canviant les seves necessitats. Els recursos solenarribar sempre amb un desfasament de temps més o menysllarg, però arriben, i en el nostre cas, Educació preveu unrecurs anomenat Projecte Singular dins dels Programes dediversificació curricular. Aquest recurs va adreçat a alumnesque a partir de 3r d’ESO presenten dificultats generalitzadesd’aprenentatge i un baix nivell de competènciesen la majoria de matèries, alumnes que amb dinàmiquesd’aprenentatge molt més pràctiques arriben a l’assolimentde les competències mínimes demandades per l’etapa.- D’acord, no és ben bé el que somiàvem, però ésl’eina que ara per ara hem trobat que ens permet feralgunes millores en l’educació d’una petita part del’alumnat i que voldríem fer amb tots els alumnes.A l’IES Vidreres hem començat el curs amb força novetats,les més rellevants han estat la nova direcció, ambmoltes ganes que tot funcioni, i l’engegada del ProjecteFractal. En aquest últim, participen nou alumnes delcentre de quart d’ESO, un total de cinc professors i uneducador social. Aquests alumnes cursen el quarantaper cent de les hores lectives en centres col·laboradorsdel mateix municipi, com ara la Llar d’Infants, l’ATO,Joan isart (tutor deL proJecte sinGuLar Fractal)Ferreteria Furroy, el casal d’avis, la perruqueria, unaempresa de pintures i un altre forn de pa i pizzes.Per fer possible aquest projecte, l’Ajuntament de Vidreresi el Departament d’Educació han signat un convenide col·laboració en l’atenció educativa a la diversitat del’alumnat d’educació secundària del municipi al segoncicle de l’ESO de l’IES Vidreres. Gràcies a aquest conveni,els alumnes poden realitzar una incorporació al mónlaboral de forma tutoritzada i orientada, i formar part dela seva formació en l’Educació Secundària Obligatòria.El nom de “Fractal” té la raó de ser pel seu significatmetafòric, ja que a partir d’una base sòlida de coneixementscom a patró, podem avançar i seguir generantconeixement, de manera que la base patró es repeteix is’amplia alhora, pensant en els alumnes que participenen aquest projecte, com una projecció cap endavant,guiant-los en el coneixement i utilització dels seus propisrecursos, de manera que aquest coneixement personalels permeti seguir aprenent amb més seguretat i eficiènciai que també siguin més crítics i respectuosos amb elseu entorn emocional, social i mediambiental.Tots aquests alumnes compleixen condicionants de tipusemocional o social desfavorables per al seu còmodedesenvolupament i adquisició de competències bàsiquesen la integració social i, per tant, troben en aquestprojecte una forma diferent d’aprendre. La seva orientacióva destinada al món laboral o a la continuaciódels estudis en cicles formatius especialitzats.Aquests alumnes, juntament amb els seus pares i el seututor a l’IES Vidreres, han signat un “Contracte Pedagògic”,amb el qual es comprometen a l’aprofitamentd’aquests recursos i a la seva renúncia en el cas d’incomplimentde les seves obligacions com a alumne.Apa, doncs, vinga! Tots a treballar!anem a estudiEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200827

anem a estudiEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008factors, externs i interns, socials i familiars, personalsi impersonals que hi intervenen i que condicionen elseu desenvolupament de tal manera que no hi ha capgarantia d’èxit; i malgrat aquesta ombra constant defracàs, malgrat les dificultats que s’han d’afrontar,malgrat el defalliment d’una jornada ingrata i infructuosa,continuen en la seva tasca educativa dia reredia, ja que educar no és menys que l’esforç diari iconstant per aconseguir transmetre de paraula, d’actitudi de fet aquell esperit inquiet i curiós que preténcultivar l’essència de la pròpia persona. Perquè tanimportant és aprendre a sumar números com a sumaramics, tan important és conèixer els límits de l’universcom els límits del respecte i la tolerància, o tanimportant és saber entendre la fórmula de l’aiguacom el seu valor social i mediambiental.La uEC de Vidreres no és una aula més de l’institut,no ho pot ser; els nois i noies que hi assisteixenvénen del rebuig, són fills de la discriminació. hanestat apartats del sistema educatiu, i ho hem consentitsense tenir en compte que algun dia un d’ells podriaser el nostre fill; amb l’etiqueta de “conflictius” aterrena la uEC amb aparença d’autosuficients i decidits,com la majoria dels nois de la seva edat, però elcert és que suporten una gran càrrega de baixa autoestimai una por terrible a la incertesa del seu futur,del futur que nosaltres estem dibuixant amb els nostressistemes, com pateix qualsevol adolescent. Foradel sistema també afronten amb por el seu present,marcat de lluny per la mirada distant de la majoriaque creiem tenir-lo ben resguardat sota les directriusdels sistemes que venerem.Tot plegat, que no és menys que un desgavellsocial, familiar i personal, no s’arregla amb l’ensenyamentreglat i disciplinat dels continguts i lesmatèries del currículum escolar tan sols; fa faltauna gran dosi de vocació social, molt esperit deservei, i una atenció de màxima qualitat per sabereducar en la diferència sense caure en la discriminació.Aquests són els preceptes de la uEC deVidreres, un referent educatiu que molts pares javoldríem tenir per als nostres fills i filles.28

CX L < : [Les vicissituds històriquesmanipulades per l’ésserhumà han acabat generantalgun tipus de sistema capaçde fer front al caos queens pertany per dret naturali dibuixar ordenadament elcamí que la humanitat hade seguir per anar escrivintla seva història.Sistemes mil·lenaris com el militar, el jurídic o el polític,o més actuals com el capitalista són exemples clars dela passió històrica de l’home per crear mecanismes decontrol i ordre. Però tot sistema comporta, per definició,un component de marginació àmpliament coneguti acceptat amb total normalitat; de fet, el procés de sistematitzaciórequereix d’engranatges soferts sotmesosa un ritme uniforme i contingut, per la qual cosa lespeces més fluixes d’aquest engranatge que no suporteno interfereixen en la marxa sistemàtica són rebutjadeso expulsades.El sistema educatiu, com a sistema que és, i malgrattotes les seves aspiracions pedagògiques, tambéaguanta el seu reducte discriminatori; és una parcel·lacreixent d’estudiants que, per diferents motius, nopoden seguir el ritme dels seus companys immersosen la “normalitat” del sistema. Dins d’aquest “forasistema” es troba la uEC de Vidreres, la unitat d’EscolaritzacióCompartida de l’Institut d’EducacióSecundària, actualment ubicada al Centre Cívic. Enaquesta mena d’aula externa, que gaudeix d’un títolmolt honorable malgrat la realitat en la qual es troba,s’està realitzant un autèntic treball de formació dels\ M` [ i\ i\ jtanJa KoLacnynostres adolescents, tot i que el reconeixement que repde la institució educativa catalana es redueix a unasimple dada en les estadístiques del fracàs escolar. Defet, les uEC són un producte més del sistema escolar,nascudes originàriament per acollir, de forma compartidaamb els instituts corresponents, aquells nois i noiesamb dificultats o mancances incapaços d’aprofitar totsels recursos que se’ls ofereixen des de l’escola; ambel temps, però, han esdevingut el racó dels desperfectes,el refugi on s’han d’amagar les diferències i lesdistorsions del sistema d’ensenyament. Vista aquestaevolució, podríem pensar que el sistema –o els seustitulars o representants– s’avergonyeix d’haver estat elcreador i l’impulsor d’aquestes unitats educatives, unracó dels malendreços que, avui per avui, no té moltclar si s’han d’ubicar i on s’han de situar en la casagran de l’escolarització catalana.Tot plegat ens pot semblar una incoherència, però elcert és que és així; tan incoherent com el fet que, perentendre bé el funcionament de la uEC de Vidreres,hauríem de començar per un precepte del tot antisistema:encomiar un treball minoritari al marge delsparàmetres actuals que il·lustren les nostres decisionsquotidianes, és a dir, els de productivitat, rendibilitati resultats quantificables. Això vol dir que no podempensar en inversions, ni en rèdits ni en rebaixes degran consum quan es tracta d’educació; si parlemde la uEC estem parlant d’un reduït grup de joves,de professionals educadors i d’atenció individualitzada,però també estem parlant de la fonamentaltasca d’educar els nostres joves. Els professionals dela uEC, amb l’educadora responsable al capdavant,estan esprement aquest petit recurs educatiu ambdedicació i esforç, amb imaginació i talent, atenentpersonalment els nois i noies que hi assisteixen iadaptant-se constantment a les seves realitats individualsper tal d’apropar-se més al seu entorn. Elsprofessionals de la uEC són prou conscients que ellímit més gran de l’educació és la gran quantitat deanem a estudiEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200829

Medi ambientUna aproximacióals transgènicsDe plantes transgèniques en cultiu n’hi ha diversesper tot el món i un nombre més gran que s’investiguenper a futures aplicacions. Sovint es té la concepcióque fàcilment podem consumir transgènicssense saber-ho. Si un producte en conté més del0,9% en el seu contingut ho ha d’indicar.Quins avantatges tenen els transgènicsrespecte als cultius tradicionals?Els transgènics que hi ha en aquest moment s’hanmodificat per tal que siguin resistents a insectesherbívors, o als herbicides, com el cas de l’arròsdaurat (que forma part de la dieta bàsica de gairebéla meitat de la població mundial), el blat demoro, o el cotó. A causa d’aquestes característiquesla seva producció és superior i amb menordespeses, ja que no és necessari invertir tant enfitosanitaris (no fa falta fumigar contra els insectes)i, a més, en presentar resistència als herbicides,es poden aplicar aquests sense perjudicarles espècies plantades i eliminar les espècies nodesitjades (males herbes) i així s’ajuda a augmentarla producció.Però, d’on vénen els transgènics?Ja fa dècades que l’ésser humà intenta modificargenèticament els animals domèstics, o les plantes,per tal que produïssin més, tinguessin més resistència...Això ho feia en creuar els individus quemés interessava, per exemple, si volia que les oveeduardadrobauEls organismes modificats genèticament (OMG) porten la polèmica des de laseva legalització el 1998, tant per l’opinió dels consumidors, com de polítics,agricultors i ecologistes, llevat la comunitat científica, que s’ha mantingut engeneral amb una sola veu.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008lles produïssin més llana creuavaels individus que tenienmés llana, així probablementels descendents adquirienaquesta característica opotser, fins i tot, produirien més llana que els progenitors.O la clonació, que no és res més que plantarun esqueix, i aconseguim un individu genèticamentigual del qual n’hem extret l’esqueix. Cada vegadaque es planta un esqueix, com ara esqueixos degerani, s’està clonant un individu.En canvi, la diferència amb els transgènics és la“precisió”, enlloc de creuar varietats i esperar quel’atzar incideixi sobre una característica concreta.30

Per introduir un gen nou s’aprofita l’habilitat d’unbacteri, que quan infecta les plantes és capaç d’introduiralguns dels seus gens per controlar-la. Labiotecnologia utilitza aquesta característica perincorporar els seus propis gens a través del bacteri,i anul·la la seva capacitat per danyar les cèl·lulesde la planta.En el blat de moro Bt se li ha introduït un gen queprocedeix del bacteri Bacillus thuringiensis, queprodueix una proteïna tòxica per a diversos insectesherbívors i totalment innòcua per als humans. L’opciótransgènica evita, en aquest cas, l’ús d’insecticides,que influeix negativament sobre el medi ambient. Al’estat Espanyol se’n cultiven unes 75.148 hectàreesi s’estima que representa un 25% de la producciótotal. Aquesta producció es destina per a pinsosd’animals.els transgènics poden causarproblemes de salut?un dels dubtes i pors que generen els transgènicsa la població és a nivell de salut, ja que lagent no acaba de veure clares les repercussionsque poden tenir el fet de menjar productes quecontenen plantes transgèniques. Amb qualsevolaliment que ens mengem, des d’un enciam aun tall de carn, ens mengem els gens d’aquestsorganismes.El nostre sistema digestiu degrada els gens, proteïnes...,fins a molècules assimilables, o sigui, queteòricament és el mateix si ens mengem blat demoro transgènic o blat de moro no transgènic.Són perjudicials per al medi ambient?un dels problemes que es plantegen és la possibilitatde passar els gens transgènics a les varietatssilvestres, “teòricament és possible”, de forma naturalespècies genèticament properes s’hibriden, unexemple és el creuament de l’alzina (Quercus Ilex) idel suro (Quercus Suber), que poden donar a lloc aun híbrid conegut com a surolí, el qual té característiquesdels dos individus.En el cas de transgènics, si hi hagués espècies genèticamentproperes es podria produir aquest fenomen,tot i que normalment els híbrids generats sónestèrils. A més, l’única planta transgènica que espot cultivar a la unió Europea és el blat de moroanomenat Bt. Pel que fa a les espècies transgèniquesmés esteses en el món són: el blat de moro, la soja,l’arròs daurat i el cotó.El blat de moro és una planta d’origen americà, pertant, no és autòctona, fet que fa que en el nostrepaís no hi hagi plantes autòctones genèticamentprou properes per tal que es puguin hibridar.Les oportunitats dels transgènicsMolts dels projectes actuals s’encaminen a un possibleús mèdic per combatre virus, bacteris quecausen malalties com la diarrea, la SIDA, la ràbiao l’hepatitis B. Fa un temps (9 mesos) l’empresaSemBiosys Genetics va anunciar que en tres anyspodrà comercialitzar insulina produïda per unaplanta, la qual cosa farà que aquest medicamentpugui aplicar-se de forma gasosa (més fàcil) is’abaratirà el seu cost.una altra branca de la recerca és estudiar la utilitzacióde les plantes com a matèria primera per ferbiocombustibles, millorar les qualitats dels alimentsperquè siguin menys nocius o aconseguir bioplàsticsdegradables.Medi ambientEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200831

Medi ambientEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008La proliferació delcranc americàés dolenta per al medi ambient?u RESPOSTAEl cranc de riu americà(Procambarus clarkii) és uncranc originari del nord-est deMèxic i del centre-sud delsEstats Units. Va arribar a lapenínsula ibèrica l’any 1974,i es va introduir com a espècieper a consum humà.Posteriorment, a causa de “repoblacions”, alliberaments...,aquest cranc es va anar expandint per lapenínsula ibèrica.Aquesta espècie de cranc és portadora d’unamalaltia d’origen fúngic (l’afanomicosi), del qualell n’és immune però que causa la mort al crancde riu autòcton (Astropotamobius pallipes), amés presenta una gran resistència en períodesde sequera, ja que s’enterra i pot superar així elperíode més hostil. També presenta unes característiquesque el fan molt resistent a la contaminaciói a les aigües amb molt poc oxigen.Les alteracions que causa aquest cranc en elmedi ambient són diferents:Desplaça l’espècie de cranc autòcton i fa que gairebés’hagi extingit del tot, queden unes poquespoblacions de cranc autòcton a les capçaleres d’algunsrius de la Garrotxa i del Gironès (fa poc s’haEL LECTORPREGunTAPodeu adreçarles vostres preguntessobre medi ambienta l’adreça electrònicade la revistaelrecclar@hotmail.comdescobert una de les darrerespoblacions de crac autòctonque hi ha a la comarca delGironès).Té una capacitat de reproduir-se molt més elevadaque el cranc autòcton, a més presenta unadieta omnívora, la qual cosa fa que causi greusestralls en els ecosistemes naturals: sobre explotaciód’algues i vegetals aquàtics, depredaciósobre larves de peixos, insectes i un greu problemaés la gran depredació que fan sobre elsous dels amfibis.En zones de canals causen problemes per lacanalització d’aigües.El fet és que és una espècie que està alterant deforma greu els nostres rius, i que serà de moltdifícil eradicació o, fins i tot, impossible.Malgrat aquestes alteracions sembla que el crancamericà comença a ser un recurs alimentari pera la fauna autòctona, la qual cosa fa que en unpunt sigui positiu, ja que pot ser una font d’alimentimportant per a espècies d’aus i mamífers.32

La insuficiència cardíacaLa insuficiència cardíacaés una malaltia potencialmentgreu en la qual el corja no pot fer la seva feinade bombejar sang i ferlaarribar a totes les partsdel nostre cos. La sang ésl’aliment bàsic de cada unade les nostres cèl·lules.Tot i que es pot presentar de manera sobtada, lainsuficiència cardíaca és una malaltia crònica iduradora. Això vol dir que va apareixent poc apoc i que no marxa i, per tant, necessitarà atencionspersistents.Com a conseqüència d’aquest bombeig deficitari, lasang s’estanca al fetge, panxa, cames o pulmons, laqual cosa comporta que aquests òrgans funcionin demanera deficitària i generin complicacions generals.u Què la provoca?La insuficiència cardíaca està provocada essencialmentper la hipertensió arterial i per malalties cardíaquescom l’infart de miocardi i les arítmies. Altresprocessos estructurals i funcionals del cor com unacardiopatia congènita, alteracions de les vàlvules delcor, el cor dilatat, tumor cardíac, malaltia pulmonar otambé alteracions de les tiroides.Aquesta malaltia és més freqüent amb l’edat. Peròtambé s’és més propens de patir-la si es té sobrepès,diabetis, si es fuma o es consumeix alcohol o cocaïna.u Què notarem?Els símptomes més freqüents d’aquesta malaltia són:- Cansament o debilitat- Tos sense causa- Peus i turmells inflatsànGeL teixidor (doctor en medicina)- Augment de pes- Dificultat per dormir estirat- Creixement de l’abdomen i de les venes del coll- Orinar més de nit- Palpitacions- Pèrdua de ganahi ha pacients que no noten cap símptoma i apareixla malaltia com a conseqüència d’una infecció,anèmia, arítmia o malaltia renal.no calen gaires proves per diagnosticar la malaltiaperquè la simptomatologia que pot presentarja orienta el diagnòstic. Amb una analíticabàsica, un electrocardiograma o una radiografiade pulmons és suficient per confirmar el diagnòsticinicial fet amb els símptomes que refereix elmalalt. no obstant, el metge decidirà si s’han defer altres exploracions més complexes, sobretotde cara a valorar l’evolució de la malaltia i lesseves complicacions.u tractamenthi ha diferents medicaments que actuen sobre lamalaltia i ajuden a controlar-la. S’administraranen funció de la gravetat i de les complicacions quesorgeixin. hem de tenir present que poden sorgircomplicacions, tant per part de la pròpia malaltiacom també a conseqüència de la medicació, peraixò cal fer un seguiment periòdic dels afectats.El més important és controlar la tensió arterial,però també hi ha altres malalties com el colesterol,la diabetis i l’obesitat que influeixen sobrela malaltia, i poden provocar complicacionsmolt greus.Cada persona és responsable de la seva salut,per aquesta raó convé seguir les indicacions tècniquesdels professionals de la medicina, manteniruns hàbits saludables amb dieta equilibrada,baixa en sal i productes salats, no fumar, evitarl’alcohol, evitar l’obesitat i fer l’exercici físic adequata cadascú.Curar-se en salutEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200833

esportsAtlètic Vidreres5 anys de competicionsatLètic vidreresCom cada any, després de la gresca i la xerinola de la Festa Major delsmembres de l’Atlètic amb la participació de la Barraca, comença la part mésdura però més important per a tots: la pretemporada.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Al llarg d’aquest mes de setembre i octubre, el costècnic de l’Atlètic, el Sr. Antonio i els seus ajudants,preparen els fonaments per a una temporada que esperfila amb moltes novetats a nivell esportiu i institucionalamb una finalitat bàsica, fer créixer l’Atlètic.Després d’aquests quasi dos mesos de preparació ide partits amistosos, arribarà la lliga a finals d’octubre,temporada especial per a tots nosaltres, jaque, com ja hem comentat en d’altres articles, celebremel cinquè aniversari.És per això que no ens volem oblidar de tots elsjugadors que han defensat els colors vermell i negreal llarg d’aquests primers anys, i que esperem queen siguin molts més.Santi, José, Miguel, Lucas, Jordi, Toni, Sergio, Antonio,Oscar, Eduard, Fran, Antonio, Juan José, Abel,Jaume, Cristian, Albert, Juan, Dani, Julio, Marc,Sandy, David i Manel.Finalment, com sempre, us convidem a entrar ala nostra web:www.vidreresfsc.comque després de 3 anys de funcionament ha estatrenovada totalment, renovació que segueix leslínies de la imatge institucional, en la qual hitrobareu tota la informació de l’Atlètic, com araestadístiques, fotografies, resultats, calendaris,i molt més.Força Atlètic!34

: cl Y K\ ee` j M` [ i\ i\ jcLub tennis vidreresesportsTal com fem en els últimsnúmeros, us actualitzemles activitats realitzadespel Club i us avanceml’agenda per a aquestcurs.En primer lloc, un anymés parlem del Campusd’Estiu de Tennis que esfa a les pistes municipals.Aquest any la participació ha estat més alta que l’anteriori fins a uns 40 nens i nenes en van prendre partal llarg d’alguna de les sis setmanes que va durar.Estem molt contents de com va funcionar, però esperemmillorar-lo en el futur. L’últim dia del campus esva disputar un torneig entre els més joves del qual enva sortir guanyador Joan Rutllan, seguit de Pol Oliveri Arnau Fernández. En la categoria femenina el triomfse’l va emportar Dèlia Brufau, seguida de ClàudiaMares i Laura Trias.Respecte al proper projecte, no és altre que l’Escola deTennis, en el qual tenim un grup nombrós d’alumnes: cl Y < j gf ik ` l C\ j I X Y X j j \ j [ \ M` [ i\ i\ jCursa ciclista de Festa MajorEl dissabte 6 de setembre, durant els actes de la FestaMajor de Vidreres, el Club Esportiu les Rabasses vamorganitzar un any més la cursa ciclista puntuable pera la Copa Catalana sènior-màster 30.La cursa federada es va fer en el circuit urbà de MasFlassià, amb una participació de 29 participants.Els corredors havien de donar voltes a un circuit deque, en el moment que llegiuaquestes ratlles, ja comencena picar amb la raquetales primeres boles de la temporada.Bona part d’aquest grupestan interessats a participaren algunes competicions anivell provincial i, qui sap,a nivell de Catalunya. usrecordem que encara sou a temps d’apuntar-vos-hi,només cal enviar un correu electrònic a:tennisvidreres@hotmail.comEl Club també ofereix per als adults classes d’iniciaciói/o perfeccionament en hores convingudes,ens adaptem en tot el possible als vostreshoraris.Esperem seguir creixent i millorant com a entitat,però el nostre primer objectiu és millorar el lamentableestat de les pistes, ja que ens impedeix jugarcompeticions a nivell federatiu.cLub esportiu Les rabasses de vidreres1.100 metres durant una hora i, un cop superat aquesttemps, fer 4 voltes més per acabar. El guanyador vaser l’Eduard Verges, del Bigmat Prat-Luct.Després de la cursa federada es va donar el tretde sortida a la cursa infantil popular, en la qual elscorredors participants havien de donar 2 voltes alcircuit urbà.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200835

esportsBàsquet Sporting CaulèsLa nova temporadasportinG cauLèsEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Ja hi tornem a ser! S’acaben lesvacances, s’acaba la ressaca dela Festa Major, i per acabar detornar a la normalitat comencemnova temporada.ment de la temporada passada, en laqual van salvar la categoria al tercerpartit de la promoció de descens i encamp contrari, aquest any esperenconsolidar-se a 3a catalana. no seràEsportivament aquest anyfàcil, ja que l’equip presenta algunesnovetats com són les baixes i altes,comptarem amb dos equips,el cadet i el sènior masculí.tant de jugadors, com d’entrenadors,situació a la qual s’hauran d’adaptar.Lamentem que per manca dejugadores ens ha estat impossiblecontinuar amb l’equip sèniorfemení. Gràcies Laia, Maria,Anna, natàlia, nuri, Alba,l’equip sénior.Des d’aquí, també volem donar lesgràcies a en Jordi i en Joan per lesdues temporades que ens heu entrenati els èxits aconseguits. I tambéíngrid, Maria, Anna, Gemma i Sandra per aquestes 3 a en Jaume Quintana, en Jordi Presas i Carles Palou,temporades i els bons moments que ens heu fet passar. que després de moltes temporades han decidit penjarles samarretes, encara que esperem que sigui temporalment.Després de l’any d’adaptació, tant per part dels jugadorsConseqüentment, donem la benvinguda a l’Oriolcom per part del Club, esperem poder millorar la Verdés i a en Sergi Brugué.classificació de l’any passat pel que fa a l’equip cadet.La temporada passada alguns dels jugadors eren L’equip estarà format pels següents jugadors: àngel Teixidord’una categoria per sota a la que els tocava competir“Txetxu”, Jordi Creixans “Caparro”, Marc Tàpiesi això va fer-ho més complicat, ja que a aquestes “Ex-Cassano”, Sergi Brugué “En Ginesta”, Eduard Botaedats les diferències físiques són substancials. Aquesta “Botitx”, Albert Bayer “Rex”, David “El noi de Barcelona”,temporada esperem consolidar l’equip i aspirar a estarJosep Fàbrega “harri”, Oriol Mora “uri”, Raülamunt. L’equip que aquest any competirà al Campionat Real “Tito”, Òscar Oliveras “Sucio” i Albert QuintanaTerritorial Cadet nivell “B”, estarà integrat per en Sergi “El Presi”, i estarà entrenat per l’Oriol Verdés.Pérez, Pere Deulofeu, Albert Coca, FrancisCastaño, Albert Argés, Arià Bayé, Pol Pruneda,àngel Daban, Jordi Vidal, Xavi Bañerasi Martí Serra. Com a entrenadors, persegona temporada consecutiva, tindran aen Raül Real i l’Eduard Bota.només resta comentar que l’equip hacomençat d’allò més bé la temporada, ambuna victòria a casa contra el B.C. Anglès pernomés un punt, 53-52. ànim!!!Referent a l’equip sènior, després del pati-l’equip Cadet36

L’equip ha començat la lliga amb dues derrotes, la primeraper dinou punts de diferència a camp del Farners,i la segona per nou punts de diferència a casa contrael Tordera; però esperem que no es desanimin i puguinaconseguir aviat les primeres victòries.Per últim, volem donar les gràcies a totes les personesque han passat pel bar de la Festa Major, pel Correbous,a tots els socis que any rere any ens aporten laseva ajuda, als “ultra Sporting”, que no fallen mai i ensanimen a cada partit, i en general a tothom que d’unamanera o altra col·labora amb el nostre Club. Gràciesa tots vosaltres podem continuar fent allò que més ensagrada, que és la pràctica del bàsquet.Moltes gràcies a tothom i ja ho sabeu, ens podeu venira veure cada dues tardes de dissabte, a les 17:30 elscadets, i a les 19:00 els sèniors.A reveure!!esportsLes darreres activitatsnou patí vidrerencAquesta temporada 2008 s’ha creat el Nou Patí Vidrerenc, que va fer unaexhibició de presentació de la nova entitat el mes de febrer d’enguany.hem reprès la nostra activitat esportiva el dia15 de setembre.Durant aquest temps s’ha creat l’espectacle “marineres:pesquem!”, perquè quan ens convidessinaltres clubs poder disposar d’una actuació japreparada.Les actuacions realitzades en festivals han estat:8 de juny a Sarrià de Ter14 de juny a Sils28 de juny a Anglès5 de juliol a Fornells de la Selva6 de juliol a Santa Coloma de FarnersPer diferents motius hem estat convidats i no hempogut assistir a Maçanet de la Selva, Caldes deMalavella, Girona (Sant Gregori) i Lloret de Mar.Abans d’anar de vacances vam fer el sopar de germanor,en el qual hi havia tots els patinadors/esamb els respectius familiars. El sopar va tenir lloc alCamp de Futbol de Vidreres.També, abans de les vacances, el club va muntaruna sortida a MARInELAnD, a la qual van apuntar-s’hiels nens/es que van voler del Club.Qualsevol que estigui interessata començar a practicar aquestesport ens pot trobar elsdimecres al pavelló o trucar altelèfon: 607 976 774El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200837

esports8k c\ k ` j d \Jessica Soto, es consolida al’elit mundial juniorGemma masnouDel 8 al 13 de juliol la Jessica va participar amb la selecció espanyola júnior enel Campionat del Món Júnior de pista a la localitat de Bydgosczcz (Polònia). En lafase de qualificació es va classificar en 7a posició del Grup B amb un millor saltde 3m 80cm, i va demostrar un cop més la regularitat de tota la temporada.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Amb aquest resultat la Jessica esva quedar a les portes de la granfinal on només hi accedien les 12millors saltadores, i tenint en compteque s’hi va accedir amb 3m 90cm,marca que la Jessica aquesta temporadaja havia superat en algunacompetició, l’atleta vidrerenca vaestar fregant el passi a aquesta finalque va veure com se li escapava perben poc. En la classificació generalla Jessica va quedar en una excellent14a posició, tenint en compteque es tracta d’un mundial i que estroba encara en el primer any dela categoria i l’espera l’any vinentl’europeu júnior.En la gran final de salt amb perxales dotze finalistes van superar labarrera dels 4 metres guanyant laprova l’atleta russa Valeriva Volikamb un salt de 4m 40cm.Podi a l’encontre Internacionalde RabatEl 2 d’agost, la Jessica va participaramb la selecció espanyola júnior al’Encontre Internacional del Mediterranicelebrat a Rabat (Marroc),disputat entre les seleccions delMarroc, Algèria, França, Itàlia,Tunísia i Espanya. Va pujar al podien 3a posició en la prova de salt ambperxa amb un salt de 3m 80cm.gemma masnou i jessica Soto,finalistes a l’estatal absolutTres atletes vidrerenques van participara finals de juliol a la competicióatlètica estatal més important de latemporada: el Campionat d’EspanyaAbsolut de Pista a l’Aire lliure celebrata Santa Cruz de Tenerife.Les vidrerenques Gemma Masnou (JAS)i Bàrbara Ramon (CA Lloret-LaSelva)van córrer en la final dels 3.000 metresobstacles. La Gemma va posar rúbricaa una excel·lent temporada en classificar-seen 8a posició i assolir lloc definalista en el seu retorn a una provadominada per a atletes professionalscom Rosa Morató, Zulema Fuentes-Pila i Marta Domínguez i que l’atletavidrerenca havia deixat aparcada desdel 2004 per problemes físics ja totalmentsuperats. En la mateixa prova, laBàrbara –participar en aquesta final jaera tot un premi– es va classificar en la22a posició.En el salt amb perxa la Jessica, igual quela Gemma, també va aconseguir lloc definalista i es va classificar en 6a posicióamb un millor salt de 3m 80cm.la Gemma durant la final dels3.000 metres obstacles de l’estatalabsolut a tenerife amb el grupcapdavanter.la Gemma i la bàrbara en el seupas per la ria durant la final.la Jessica agafa embranzida persuperar el llistó en el mundialjúnior de polònia.38

G` e^ $ gf e^III Torneig de Ping-pong de Vidreresamics deL pinG-ponGesportsPer tercer any consecutiu, hemorganitzat el torneig de ping-pongde la Festa Major. El torneig s’estàfent gran i està madurant. És unfet objectiu, ja que els númerosparlen per si sols.Aquest any han participat 73 persones, 20 mésque l’any passat, hem disposat de 10 taules deping-pong i hem repartit més de 10premis. Però el que a nosaltres ensmotiva més per seguir enredantnosa organitzar el torneig ésla gent. El torneig ve a ser unacte més de la Festa Major, icom a tal, el més importantno és guanyar,sinó passar una bonaestona, sentir-se partactiva del poble i gaudir d’unesport que no és dels més típics a pesarde la seva popularitat, i on la gent respon, cadaany més.Per això volem donar les gràcies a tots els participants,grans i petits, nois i noies, a tots els collaboradors:Farmàcia Moré, Can Pou, EurointerConsultors, Càmping Riembau, Bar Clàssic, Cala Lídia, hotel Florida, Water World, a l’Ajuntamentde Vidreres i a totes les persones, que nosón poques, que desinteressadament fan possibleaquest acte. El vostre suport és clau per nodefallir.El torneig es recolza en tres eixos, participants,col·laboradors, i com no, el ping-pong. I enaquest aspecte, estem molt i molt satisfets de lespartides que es van poder gaudir en el torneig.Independentment del nivell de cada un, la diversiói l’espectacle estan presents en totes les partides.En la categoria dels joves, va guanyar el torneigen D. nava, que va imposar-se al clan heredia quevan ocupar la resta de podis. Impressionant en Pol,com amb només 10 anys va aconseguir la meritòria2a posició. En categoria absoluta, en Josep Gualva destronar al vigent, i fins aleshores únic campiódel torneig, Antoni Rovelló. Així va revenjar-se de laderrota de fa dos anys al Teatre del Casino. Pel quefa als vidrerencs, el millor va ser en Jordi Port, tot unclàssic en les posicions capdavanteres. Parlantde clàssics, aquest any hem vist moltescares noves, esperem poder nombrarlosd’aquí a poc, com a clàssics deltorneig. Pel que ens han dit, totsvolen repetir, i intentar millorar laseva actuació.Aquest any, més gent s’ha atrevitdavant el repte del torneig.L’any que ve, a tots aquells queno acabeu de fer el pas de venir,cal dir-vos que ja no valen més excuses. Des del torneigintentem millorar per tal que no us quedi mésalternativa que venir, millorant les xarxes, les taules,fent lliguetes per tal de jugar més partides, posantun horari de tardes, posant fotos de vaquillas a lesparets perquè no us enyoreu si sempre anàveu al correbousel dissabte a la tarda, donant menjar i aiguagratis perquè la ressaca passi millor... Així que l’anyque ve no valdran les excuses.Esperem que hagueu gaudit del torneig i de la FestaMajor, i ja sabeu que si voleu ajudar-nos, fer-nosalgun suggeriment, muntar un club de ping-pong,fer unes partides, o demanar-nos a on vam comprarles napolitanes que donàvem al torneig, podeufer-ho a:pingpong.vidreres@gmail.comEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200839

esportsEscacsEi! tu, sí, sí, tu!club d’escacs vidreresEi! tu, sí, sí, tu! que veus comcada dia hi ha més companys a labanqueta i tens menys possibilitatsde jugar –ni que sigui ni cincminuts– amb Els Joves. I què dirde tu que jornada rere jornadaassumeixes una derrota rere l’altraamb l’Atlètic de Vidreres? I tuque has de lluitar per mantenir lacategoria amb l’Sporting Caulès?A tots vosaltres us diem que usapunteu al Club d’Escacs Vidreres,on sempre seràs titular de l’equip,on tindràs la victòria assegurada,on no pensaràs a mantenir sinó apujar de categoria.Activitats:uEls dijous, de 21 a 23 hores, entrenamental Casino “la unió” per als jugadors federats acàrrec d’en Xavier Mateu (2.238 punts d’ELO).u Els divendres, classes de 18 a 20 hores, al CentreCívic de Vidreres per jugadors que s’inicien.u Els dissabtes, partides i comentari de les mateixesa càrrec d’en Robert Guiral (2.128 puntsd’ELO) de 17 a 20 hores, al Casino “la unió”.uEls diumenges al matí, esmorzar al Casino“la unió” i partida del campionat provincial.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008I com podríem oblidar-nos de tu, actor dels Trinòlegsque després d’anys de llunyanes gires perVidreres, Sils i Maçanet t’has quedat sense oficini benefici. Com tampoc no ens oblidem de vosaltresjugadors de bàsquet i futbol que aneu rere lapilota desesperadament, sense arribar a tocar-lamai. I què dir de vosaltres pares que acompanyeuels vostres fills pels pavellons i pels campsde futbol i que us agradaria jugar un esportamb ells? Doncs a tu actor et diem que t’esperenmoltes gires per les sales d’escacs de la província,a vosaltres jugadors us assegurem que semprepodreu arribar a tocar les peces i a tots els paresque podreu jugar amb i contra els vostres fills enigualtat de condicions (o no!).I què dir de totes aquelles parelles que estan mésunides que mai perquè els diumenges de competicióno discuteixen perquè un se’n va a jugar aescacs a Girona i l’altra de compres a Platja d’Aro?I d’aquells pares que poden –per fi– “disfrutar” d’undia en parella perquè deixen els seus fills jugantpartides de mai no acabar?Pd. Volem acabar fent el nostre petit homenatge al’Agrupació Sardanista de Vidreres i en especial al’Albert Masó (antic jugador d’escacs) que, després dequinze anys, deixa la presidència d’aquesta entitat.Des dels escacs et volem donar les gràcies per ser unapersona més de les moltes compromeses amb el teixitassociatiu, cultural i social de Vidreres i que, malauradament,gairebé sempre passen desapercebudes.Joan sureda, novaincorporació del Clubd’escacs Vidreres.40

D f k f Z ` Z c` j d \M@ @ @ : l ij X 8d \ i` Z X eX : X d g` f eX k [ \ > ` if eXmotocLub amics de La moto de vidreresesportsEl municipi de Vidreres va reunir, el diumenge 31 d’agost, professionalsdel món del motociclisme en la VIII Cursa Americana–Campionat deGirona, organitzada pel Motoclub Amics de la Moto de Vidreres.Precisament la competició era la penúltima provapuntuable del campionat de Girona. La jornada –enla qual s’hi van inscriure 120 pilots en un total de 5categories– va ser tot un èxit, no només per la professionalitatdels pilots i per la gran afluència de públic,sinó també perquè aquest any l’organització vamuntar el circuit dins mateix dela població. Tanmateix, el circuit,que estava marcat sobreun terreny argilós, va afavorirque no s’aixequés pols i el seutraçat ample, pla i ràpid vaagradar molt als pilots.En la competició es vanpoder veure professionalsde cinc categories diferents:Júnior 125 Gi-250 4T, Open,Aleví 50 c.c, Aleví 65 c.c. iJuvenil-Cadet 85 c.c.Precisament, en una de lescategories, la Júnior 125 Gi-250 4T –en la quales van repartir els 35 pilots en els grups A iB– van disputar dues mànegues classificatòriesen les quals hi va participar el vidrerenc JosepRalló, que va quedar en segona posició en la primerade les dues mànegues. En la segona, Rallóprenia la iniciativa i s’avançava a AlexandreLladó –guanyador de la primera mànega– i vaentrar 16 segons i 750 mil·lèsimes per davant. Eltercer lloc l’ocupava Gerard Clotes, que va sumar10 segons 333 mil·lèsimes més que Lladó.A la cursa final –d’aquesta categoria– disputadapels millors 25 pilots dels dos grups, Josep Rallótornava a guanyar en entrar a meta en solitari afavoritper la caiguda, a pocs metres de l’arribada,d’Alexandre Lladó, que va anar segon enganxat alpilot de casa des de la setena volta. Ferddy Amaroquedava 2n, va arribar 13 segons 810 mil·lèsimesper darrere de Gerard Clotes que ho feia en 3r lloci, per últim, JorgeOrtega, que va arribaramb 1 segon295 mil·lèsimes perdarrere de Clotes.Pel que fa a la competiciód’Open hi vanparticipar un total de31 pilots:Júnior superior, Sèniorsi Veterans i vancórrer en un sol grupdisputant un totalde dues mànegues iuna final. En Open –dels 31 pilots Júniors Superior,Sèniors i Veterans– van córrer en un sol grup en disputardues mànegues i una final. Els pilots Sèniorsdel MC Costa Brava, Carlos Cañadas i Alex hercevan ser els protagonistes de la categoria. A la cursadecisiva, Carlos Cañadas assolia la 1a posició ambun avantatge de 8 segons i 838 mil·lèsimes respecteal seu company de motoclub, Alex herce. La terceraplaça del podi la va completar el pilot de la categoriaVeterans Josep Zurita, que va quedar 11 segonsi 849 mil·lèsimes per darrere d’herce. La quartaplaça se la va endur Juli Pujol, pilot de la categoriade Veterans, que trepitjava la meta 3 segons i 629mil·lèsimes després de Zurita.El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200841

esportsEn la competició d’Aleví 50 c.c, nil Pons, amb la sevaMetrakid automàtica, es va fer amb la victòria ensumar dues primeres posicions a les mànegues classificatòries.A la primera mànega entrava amb quasi 20segons d’avantatge respecte a Gervasio Cañas, queho feia per davant de Silver Gómez amb una diferènciade 5 segons. A la classificació final, nil Pons s’enduiala màxima puntuació en pujar al capdamunt delpodi, la segona posició va ser per a Silver Gómez queempatava a punts amb el tercer, Gervasio Cañas, quecompletava el calaix dels vencedors. La quarta plaçala va guanyar el pilot de Martorelles, Sergio Sánchez,que havia quedat 4t, en totes dues mànegues.Perales, que va sumar un 3r i un 4t lloc quedava enquarta posició.Per últim, en la categoria de Juvenil-Cadet 85 c.c, elprotagonista de la categoria va tornar a ser GerardGarcia, que conqueria el primer lloc del podi desprésde sumar dues victòries a les classificatòries. A la primeramànega Gerard Garcia entrava en solitari ambun marge de 17 segons i 287 mil·lèsimes de diferènciarespecte al segon classificat, que va ser nil Brussot.Al cap de poc més d’1 segon de Brussot, entravaArtur navarra, de tercer. A la segona mànega es vanEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008En la penúltima categoria competien l’aleví 65 c.c.El vencedor va ser el pilot mataroní Enric FranciscoMontlleó, que va ser el primer en totes dues mànegues.A la primera mànega, Francisco arribava a lalínia de meta amb 3 minuts 453 segons d’avantatgerespecte al segon, que va ser nil Pons, el qual va precediràngel Perales, que feia 3r i, finalment, Pol Pratsi Roger Olivé van finalitzar dins el mateix segon detemps. A la segona mànega, Enric Francisco tornavaa vèncer seguit de Pol Prats, Roger Olivé i a la final vaser novament Enric Francisco qui s’enduia la victòriaacompanyat de Pol Prats –que va quedar en segonaposició– i de nil Pons, que completava el podi. àngelFerddy Amaro (33) i Gerard Clotes (34)tornar a repetir les mateixes posicions alcapdavant de la cursa: Gerard Garciatornava a repetir l’entrada en solitariamb més de 17 segons d’avantatge,seguit de nil Brussot i d’Artur navarra.La quarta plaça en totes dues màneguesse la va endur el jove pilot de Sarrià,Joaquim Ruiz.Gerard Garcia Güell (99)42

Al Grup d’Esplai VidrerencGemma viLabrú LaGuardaDes de principis d’agost que estic donant voltes a aquest persones que estimen i creuen amb el que fan, i no ensescrit, a aquestes quatre ratlles d’agraïment amb les quals adonem que tot aquest esforç no és en va, sinó que en elavui m’enfronto sobre el paper, i dic m’enfronto perquè ja fons ens fa a tots una mica més feliços.porto un bon grapat d’esborranys, quasi amb la certesa Voldria donar les gràcies a tots els nois i noies, monitors ique les meves paraules les llegirà molta gent. Però és quan monitores, a totes aquelles persones del Grup d’Esplai Vidrerencque estiu rere estiu fan possible el casal, per la vostracau a les meves mans un exemplar del programa de laFesta Major d’enguany i llegeixo l’escrit del Grup d’Esplai dedicació i afecte cap als nens i nenes, per les colònies iVidrerenc que crec just fer extensives les meves paraules. les meravelloses “festes” que heu organitzat, per la fantàsticatasca que tots plegats heu portat a terme any rere anyAmb el nostre atabalament diari, dins una societat enla qual sembla que fins i tot la felicitat es compra i es dins l’esplai, fins a contar-ne ja 15,... per aquest tros de felicitatque aquest estiu ens heu brindat als meus fills i a mi!ven, ens passa per desapercebut que al darrere hi ha totauna inversió de temps i esforç personal de tot un grup de De tot cor, gràcies!OpinióEl pregó d’enguanydoLors ruviroLa i fusténo cal dir, i a més m’agrada, que assisteixo al pregóanual de la Festa Major. També, com a vidrerenca,és motiu de trobades no sempre fàcils, malgrat viureen la mateixa població.En els nostres quefers humans, avui tendim a lamassificació. Doncs bé, no em vaig considerar unamés en mig de la multitud. Qui més, qui menys,tots ens coneixem. I els presents, no érem pocs: milcadires?El pregó és la portalada d’una munió d’actes,activitats i tradicions que han de divisar el perfili el tarannà del poble. En aquesta ocasió em vanreviscolar les progressives etapes de la meva vida,des de petita força al sopluig de la nissaga delsRigau-Vinyals.El Sr. Rigau –abans, als mestres, se’ls tractava devostè– batuda en mà, m’ensenyà solfeig i la Sra.Vinyals, m’impartí tota la Primària, tot convencent elsmeus pares perquè cursés Batxillerat i Magisteri.Però, en aquesta ocasió, em centro en el pregoner,l’Albert, tercera generació de l’estirp que,malgrat que resideix a Barcelona i Madrid, mantéllurs domicilis de Vidreres per no perdre les arrelsvidrerenques.En alguna ocasió, pregoners m’han fet patir amb elseu vocabulari groller i matusser. Molt diferent delque m’ensenyaren. Avui els mestres han d’encararindefensos el que sovint s’utilitza.Aquest escardalenc estil és per assaborir l’atenció oper demostrar la pròpia vàlua? Les rialles i aplaudiments–conscients o inconscients– no són sempresinònims de qualitat. A vegades penso que algunes“gracietes” poden amagar carències, limitacions ooportunismes. no falta el pregoner que utilitza lamordacitat. La ironia és una habilitat que requereixintel·ligència i finesa per no ofendre ningú. Per aixòsovint és l’arma defensiva quan no es tenen prouarguments.L’Albert, ràpidament va sintonitzar amb el públic. Encomençar el seu parlament, demanava un enlairamentde mans als qui havien conegut els seus avis, elmatrimoni Rigau-Vinyals. En el seu contingut, va tenirun estil planer i familiar, en parlar de casa nostra. Iva acabar amb un veritable missatge breu, taxatiu iprofund: “Visca Vidreres, cony”.A primer cop d’ull pot semblar que enalteixo un motque abans he refusat i que faci brollar una “rialleta”al lector. Els seus sinònims, deixant de pensaren fisiologia femenina, són: “personalitat, caràcter,geni i una mica de tossudesa!”.Que més pot desitjar una vidrerenca i, lògicament,un vidrerenc?El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200843

OpinióMés pàrquings de bicicletesserGi Lucha faLGuerasQuan anava a cinquè me’n vaig adonar un dia i un i després la tornem a deslligar per anar a un altre lloc; oaltre que havia de lligar la bicicleta als arbres i als la lliguem als senyals, arbres o bancs. Com a conseqüènciade tot això acabem molestant els vianants, conductorssenyals. Ja fa anys que vaig amb bicicleta i visc a MasFlassià, davant del parc, i per això vaig amb aquest i les persones que volen asseure’s als bancs.mitjà de transport, per anar al “col·le” i per jugar. El És per aquest motiu que m’he decidit a fer aquestaproblema és per anar al poble amb bicicleta.protesta, per mirar de poder aconseguir més pàrquingsde bicicletes. Per exemple: davant del Merca-Què passa quan vaig al poble amb bicicleta? Que noes troben pàrquings de bicicletes i per això tots els que dona, a la Biblioteca nova, i a totes les places on anemanem amb bicicleta la deixem lligada davant de la botiga els nens a jugar.Sobre l’estalvi de l’aigua i el seu preuJosep font i cabaLLéEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Voldria fer unes consideracions sobre el consum d’aigua ala nostra vila i el preu que es paga per un nombrós col·lectiu.En un cas concret –referit al consum del primer trimestred’enguany– es facturen 30 metres cúbics de consummínim, i el consum real és de 25 metres cúbics, segonsfactura.És evident que aquest sistema no afavoreix gens ni mical’estalvi d’aigua, al contrari, l’estimula. Per què haig d’estalviaraigua, es diu el consumidor, si pagaré el mateix?El segon aspecte del sistema, també ben poc afortunat,és que penalitza econòmicament el consumidor modest,format per una o dues persones, jubilades en molts casosi “mileuristes” en no menys. Se’ls cobra una aigua queno han consumit. Això es pot qualificar de moltes maneres,menys just.I tot fent –si se’m permet– unes consideracions més tècniques,diré que les empreses privades que, gairebésempre, per concessió administrativa, subministren aiguapotable a determinades poblacions i que apliquen el sistemade “consum mínim”, el justifiquen dient que tenenunes despeses d’infraestructura, de gestió, d’administració,etc…, independentment de si subministren o no,aigua. Cal sumar-hi, a més a més, el benefici comercial.no és el cas nostre, ja que l’Ajuntament presta un serveials ciutadans. Aquí només s’han de cobrir costos, és adir, els ingressos han de cobrir estrictament les despeses.De cap manera s’han de buscar excedents o superàvitsen els ingressos per sufragar altres despeses.Als serveis administratius de l’Ajuntament, o una empresadelegada, no els ha de ser molt difícil de calcular quin ésel consum global d’aigua i el seu cost i d’aquí el preu permetre cúbic a facturar.És possible que la factura que s’hagués de pagar no fosmolt diferent de l’actual, però seria més justa i transparent.Ara, anem totalment a les fosques amb possiblesabusos vers els més febles econòmicament.44

Resum meteorològicde l’estiu del 2008Valors mitjansTemperaturaHumitatPressióVelocitat del ventDireccióPrecipitació mensualValors extremsTemperatura màximaTemperatura mínimaHumitat màximaHumitat mínimaPressió màximaPressió mínimaVelocitat màxima del ventPrecipitació màximajuliolIgual com l’any passat, l’estiu del 2008 el podemconsiderar moderat, “normal”. no hi ha hagut nigrans oscil·lacions tèrmiques, però tampoc gransonades de calor ni dies amb temperatures inferiorsa les normals. Pluviomètricament, tampoc nohi ha hagut una sequera extrema ni grans tempestes.Així doncs, podem parlar a grans tretsd’un estiu amb temperatures moderadament càlides,i amb pics de calor que no s’han perpetuatmolts dies seguits, i que es trencaven per algunatempesta que refrescava l’ambient per un parellde dies.Si estudiem les dades mes a mes, tenim unesmitjanes pràcticament iguals els mesos de juliol(22,5ºC) i agost (22,8ºC). Aquestes mitjanes sónAgostºC l/m 2SetembreJordi presaslleugerament superiorsa les de l’any2007, quan lesmitjanes eren unestemperatures 0,4ºCinferiors el juliol, ifins a 1,2ºC l’agost.Pel que fa al setembre,ha registratunes mitjanes moltinferiors a les delsmesos precedentsa causa de la granamplitud tèrmica entre màximes i mínimes. Mentreaquestes mínimes van registrar durant diversos diesconsecutius valors propis de la tardor (fins a 5,2ºCel dia 28 de setembre com a mínima absoluta deltrimestre) durant els dies, la temperatura s’enfilavafins a valors propers als 30ºC.Pel que fa a la precipitació, aquesta ha estatmolt repartida en un parell de tempestes cadames, i els registres dels mesos de juliol i agostsón relativament habituals (sovint són inferiors).El que ja no és tan habitual és registrar tan sols31l/m 2 durant el mes de setembre, ja que és unaquantitat molt escassa comparada en registreshabituals (sovint podem acumular el centenar delitres durant aquest mes).Plou i fa solEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200845

denominació d’origenGal.c\ j 1 Una perspectiva gal.lesamirant endarrerei endavantdavid i marGaret GaLLopEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008No és coincidència quenosaltres vinguéssim aCatalunya després de viure50 anys a Gal·les. Elsdos països tenen molt encomú políticament i culturalment.Això va propiciarque la nostra integraciófos molt fàcil.Gal·les té una població de 3 milionsd’habitants i recentment ha guanyatun cert grau d’independència delgovern central de Londres. De totesmaneres, encara forma part delRegne unit juntament amb Anglaterra,Escòcia i Irlanda del nord.La opressió que hi va haver durant700 anys –des del rei Eduard I, elqual havia oprimit militarment elsceltes de Gal·les sota el lideratge de Llewelyn apGrufydd– van desencadenar que a mitjans del segleXX sorgissin atacs terroristes anàrquics. un d’aquestsatacs va ser un atemptat contra el tren que portavael Príncep de Gal·les en una de les visites als seusterritoris.A partir dels anys 80 les coses van adquirir un cairemés pacífic, que va portar a una proposta que va serdebatuda a la house of Commons (la casa dels comuns)de Londres, amb la finalitat de donar alguna independènciaa Gal·les. A l’últim moment, però, es va produiruna traïció, ja que la proposta no es va dur a terme.A finals dels anys 90 la proposta d’independènciava tornar a prendre forçaa causa de la pressió conjunta ambEscòcia al govern de Londres. Aquestasituació va ser més favorable, tot i quetothom sabia que només la meitat dela població eren partidaris d’aquestaproposta independentista.El 1997, a través d’un referèndum,la població va poder decidir si volia46

la independència. Elresultat va ser moltajustat, de fet no es vasaber fins al recomptedels vots de l’últimacomarca que finalmentvan donar com a guanyadorala proposta afavor de l’autonomia.A continuació es va construir a la badia de Cardiffla seu del Parlament (Senedd), un edifici totalmentnou i modern, alhora que es van escollir els 60representants polítics que en formen part.Per tant, Gal·les es veu molt identificada ambCatalunya, ja que aquí també es va viure un procésd’autonomia semblant. Aquest fet, juntament ambuna estada l’any 1997 a la universitat Rovira i Virgilide Tarragona (en la qual vaig aprendre català),van fer que em volgués instal·lar a Catalunya desprésde jubilar-me.Tot i que Gal·les té molts atractius, la vista del mardes de Tarragona (el balcó del Mediterrani), lesvinyes del Penedès i una visita al barri Gòtic i parcGüell de Barcelona em van fer veure que era l’horade sortir dels plujosos i atrafegats carrers de Cardiffper començar una nova aventura a Catalunya.Això es va produir l’any 2002 coincidint amb elmeu 60è aniversari, any en què vaig jubilar-me. Ifinalment vaig arribar aquí juntament amb la mevaesposa i els meus sogres.I com és com vam arribar a Catalunya? Que noens agradava la gent de Gal·les? O hi haviaalguna cosa sobre aquest país que no podíemtolerar? no. La gent gal·lesa és més acollidoraque l’anglesa i això ho demostra perquè encaratenim molts amics gal·lesos, tot i que nosaltressom anglesos.La gent de Gal·les és apassionada i orgullosa, peròté tendència a ser irresponsable. A les ciutats, perexemple, els homes beuen massa cervesa. En elcas de les dones, aquestes sovint tenen sous baixosi el poc que guanyen s’ho gasten als fast-foods icomprant tabac. una altra característica dels gallesosés que són apassionats amb les coses que elsimporten.En són exemples la seva identitat gal·lesa, les sevesamistats, les seves famílies i, sobretot, el seu rugbi.De fet, tot i que nova Zelanda, Sud-àfrica o Françasón ara mateix els més bons amb aquest esport, elsgal·lesos no perden l’esperança de tornar a ser elscampions, tal com va passar als anys 70.un dels atractius de la ciutat de Cardiff és la sevaarquitectura, molt apreciada, sobretot en obres deprincipis del segle XX, ja que aquest fet va coincidiramb una època de molta riquesa per a laciutat, la qual provenia de la comercialització deferro i carbó feta per Lord Bute, que va ser l’homemés ric del món durant aquella època. Actualment,un dels atractius arquitectònics de Cardiff és elmodern estadi del Millenium.denominació d’origenEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200847

denominació d’origenEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Les quatre ciutats més grans de Gal·les estan situadesal llarg de la costa sud, a on hi havia la majoriad’indústria pesant. Si continuem cap al nord trobemles valls on hi havia les mines de carbó i foneries deferro. Ara només queda una mina en funcionamenti les valls s’han fet verdes.Actualment, han aparegutdues noves indústries: unesque es dediquen a la recerca ia les noves tecnologies (I+D) ialtres que produeixen energiaelèctrica mitjançant molins devent (parcs eòlics).A fora de la regió del Sud deGal·les, gairebé tot són prats de pastura per a xais(un dels plats preferits dels gal·lesos) i vaques.Els turons i les valls semblen onades. I a tot arreuhi ha pobles pintorescosamb castells magnífics i riusrics amb truites i salmons.Cap al nord-oest hi ha unamuntanya que en gal·lèss’anomena yr Wyddfa i enanglès Snowdon. És la muntanyamés alta de Gal·les iAnglaterra, però té només1.085 metres d’alçada. unamica més lluny hi ha una zona grisosa, on hi haroca pissarra (material utilitzat per fer teulades,molt habituals a les cases de Gal·les).Els gal·lesos tenen la reputació de ser personesque estimen molt la música. D’aquí han sorgitcantants d’òpera com Bryn Terfel, un dels mésconeguts. També cal destacar les corals formadesnomés per homes (Male Voice Choir), quetrobem a tot el país de Gal·les i que arribena estar a un nivell molt professional. Els cantsque fan són molt harmònics, aconsegueixen serbonics i moguts.En contradicció a l’estereotipgal·lès de persones apassionadesper l’esport, els cigarrets,les apostes i els menjars ràpids,també n’hi ha que són personesamb cultura a les quals elsagrada la música i la poesia.un dels autors de poesia mésconeguts en el país va ser Dylan Thomas, que vaescriure alguns poemes bonics i còmics, fins queva morir a causa de la beguda.Els festivals culturals més conegutssón els de Eisteddfod (deliteratura i poesia) i el festivalde música i dansa realitzatsindividualment (Pavarotti vaser el més conegut) o per grupsd’arreu del món.La llengua gal·lesa és més antigaque el català, però té una històriasimilar. Després de la desfeta dels natiusceltes, la llengua va ser suprimida contundentmentper Eduard I al segle XIII. Però recentmentha ressorgit. Els pares poden escollir que els seusnens estudiïn en escoles gal·leses, en les qualscada assignatura s’ensenya en gal·lès. Però lamajoria de les escoles són angloparlants, tot i48

que han de cursar la llengua gal·lesa obligatòriament.La majoria de les escoles gal·leses són al’oest i nord del país, però a tot arreu és un fetindiscutible que les escoles de llengua gal·lesaofereixen un nivell mésalt educatiu.A part dels magníficscastells, la joia de Gallesés la costa que estroba a la part sud, oest inord. Al llarg d’aquestescostes podem trobar castellsconstruïts pels opressorsdels gal·lesos. La part mésimpactant de la costa és la delnord-oest, on hi ha grans penyasegatsque acaben amb cales rocoses.Però la costa oest és igualment maca ambplatges amples de sorra fina.Els nostres amics de Vidreres que van viatjar ambnosaltres (Jordi Presas, Jordi Pagès, Tània i MartaPresas), al mes d’agost, poden assegurar que elnivell de gastronomia és bastant alt. Els plats tradicionalssón el “cawl” (brou) fet amb xai, a mésd’altres com “laver bread” (un tipus d’alga sovintmenjada per esmorzar amb bacon). Els plats mésmoderns són de carn, peix i marisc. Però tambévan poder comprovar que el preu d’una copa de viva ser de 4.75 € a la majoria de restaurants. Aixòés un dels inconvenients de la vida al Regne unit.Però ara us adonareu perquè em trobo tant a gustaquí, la part més bonica i pintoresca de Catalunya,que té tants boscos, valls, muntanyes i platges.La meva vista preferida és la de l’ermita d’Argimonti les muntanyes de les Guilleries. La mevadona, la Margaret, prefereix la vista de la CostaBrava, entre Santa Cristina i Tossa de Mar des d’unvaixell. Però tots dos coincidimamb les vistes que tenim delsPirineus un dia clar d’hiverndes del nostre dormitori.Espero que hagi estat just ambla gent gal·lesa. un cop experimentatque tenim set mesos mésde bon temps, el bon acollimentdels vidrerencs i vidrerenques,la bellesa de la Selva des de lesmuntanyes fins als mar, i la varietatde menjars i begudes que podem trobarde manera econòmica en botigues i restau-rants de la població, va fer que, entre tot plegat,no tinguéssim cap dubte a triar Catalunya. A més,tenim la visita de la nostra família i amics, que s’hitroben molt bé i hi estan d’acord.Ara fa més de 6 anys de la nostra arribada, juntamentamb els meus sogres Stella (de 89 anys) iBert (85 anys). Tots quatre continuem gaudint de lavida de Vidreres.Per acabar, voldria afegir que al Regne unit si tensdiners i sort de tenir una casa gran, poder pagar preusalts a les botigues i restaurants per menjar i beure, isi et pots permetre fer dos viatges per anar a un altrepaís amb un clima més temperat, és un lloc confortable.nosaltres, però, tenim la sort que podem tornarde tant en tant per a una estada curta quan cal.denominació d’origenEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200849

Fem una queixaladaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008Per Tot Sants,panellets i castanyesEls panellets, típicament catalans, són dolços;tradicionalment es preparen per Tots Sants,juntament amb les castanyes o els moniatoscuits, i els licors dolços com el moscatell o lamistela. Els panellets s’elaboren amb patata(o moniato), ametlles, ous i sucre; els méstípics van coberts de pinyons, tot i així, ambel pas del temps, aquesta recepta ha evolucionatbastant, i ara mateix podem trobar a lespastisseries panellets de tots els gustos: coco,xocolata, llimona, maduixa…L’origen d’aquestes postres com a menjar típicde la diada de Tot Sants no és massa clar.Els panellets es relacionen amb antics àpatsfuneraris, en alguns indrets la gent portavaels panellets a l’església i se’ls menjava en elmateix temple. Pel que fa a les castanyes i elsmoniatos, s’explica que durant la nit del 31d’octubre, dia en què les esglésies tocavenen memòria de tots els difunts, els campanersrecuperaven les forces i feien passar la fredmenjant castanyes cuites, un dels fruits mésabundants durant aquesta època de l’any.Sigui quin sigui l’origen d’aquesta tradició, elcert és que encara es manté. Per aquest motiuanimo a tots aquells intrèpids que gaudeixincuinant, a preparar la següent recepta.Josep borreL i ripoLLElaboració:S’ha de coure el moniato al forn a 180 ºC ipelar-lo un cop cuit. Es passa per un passa puréi es barreja i s’amassa amb el sucre i la farinad’ametlla. una vegada haguem fet la massa, sesepara en quatre parts iguals, per tal de prepararels quatre tipus de panellets: pinyons, coco,xocolata i menta. Amb una de les quatre parts, enfarem boles més petites (50 grams, aproximadament)per tal d’elaborar els panellets de pinyons.Panellets de pinyons: es passen les bolesper pinyons, es col·loquen en una plata per anaral forn, es pinten amb ou batut i es posen al forndurant 8 minuts a 180 ºC.Panellets de coco: Es barreja una de les tresparts amb 100 grams de coco ratllat. S’amassa,se’n fan boles, es pinten amb ou batut i es posenal forn durant 8 minuts a 180 ºC.Panellets de xocolata: Es barreja una deles tres parts amb 100 grams de xocolata ambpols. S’amassa, se’n fan boles i es posen al forndurant 8 minuts a 180 ºC.Panellets de menta: Es barreja una de lestres parts amb 50 cl de menta líquida. S’amassa,se’n fan boles i es posen al forn durant 8 minutsa 180 ºC.La receptaIngredients per fer un kg de panellets:· 350 grams de farina d’ametlla· 350 grams de sucre· 350 grams de moniato· 2 ous50

es ClarEstimat doctor,M’he passat els mesos previs a l’estiu planejantel viatge de vacances i a fer dieta perquèm’entrés el bikini. Ara l’estiu, el viatge i elbikini ja han passat i ja no trobo sentit a lavida. Això és la depressió postvacacional?Què puc fer?EVAEstimada Eva,Em sap greu contradir-la, però el que tévostè no és síndrome postvacacional, deu seralguna altra cosa. Ja menja fruita tres cops aldia? Té plantes a casa? Barreja Baileys ambCoca-Cola? Fuma Ducados sense filtre? hodic perquè he descobert que és absolutamentimpossible patir síndrome postvacacional alnostre poble.M’explico. L’altre dia, mentre anava passejantper la Festa Major, pensava. Veiala parada del “Tiro” dels Germans Prat, laparada del “Tiro” del costat que no hi vamai ningú, els autosdexoc amb aquellaxumba-xumba alienant surant en l’ambient,alguna xurreria amb xurros que fan honoral seu nom, els “caballitos” donant voltessense parar creant al mateix temps una terriblemetàfora sobre la condició humana...Era estrany. L’ambient era d’una decadènciapròpia d’una pel·lícula de Tim Burton, peròla gent estava contenta.A la canalla li faltaven dos telenotícies (ambanglès això es diu borrowing, és a dir, expressiómanllevada) per tornar a l’escola i saltavenamunt i avall al ritme dels hits “quarantaprincipalistes”del moment. La gent havia de tornara treballar al cap d’unes hores però estavafeliç! uns segons de reflexió van donar pas auna veritat irrefutable... Visc enganyat!no pot ser que estiguem a primers de setembrei la gent estigui la mar de contenta... Perquè? Vaig anar al pavelló a buscar la dona ila cunyada (per aquest ordre) i vaig dir-los:“Ep! Vaig a casa a fer una cosa!”. un coparribat, vaig buscar la resposta allà on escontesten totes les preguntes. Vaig engegarel Google i vaig escriure “Why are vidrerencshappy in september?”. Vaig trobar unarticle d’un tal Radievik. Començava dientque si els catalans ja érem estranys perquècelebràvem que un 11 de setembre ens vantancar la paradeta, ara imagineu-vos unpetit poblet prop de la Costa Brava on, a mésa més, el primer de setembre tothom té unsomriure a la boca! Radievik s’esgarrifava.Més endavant apuntava diferents teoriesentre les quals hi havia la següent: SosteniaRadievik que la Festa Major a Vidreres antigamentera en una altra època de l’any. Elque passa és que un alcalde prefranquista,al més pur estil Charles Fourier, va decidirque Vidreres havia de ser una vila perfecta,utòpica, un lloc on no existís la infelicitat ion tothom estigués content treballant per lacomunitat en la mesura de les seves possibilitats.una de les seves primeres lleis va ser (icito Radievik textualment) “To change the dayof the Big Party and put it in september. Andthen people is happy and then people don’ttouch what it doesn’t sound”. no tradueixoel text perquè em veig incapaç d’igualar lacapacitat de síntesis de Radievik.Com ja veu estimada Eva, el seu mal no ved’aquí, perquè Vidreres és immune a aquestsíndrome. Li aconsello ferventment que peresvair aquest sentiment s’apunti a Line DanceCountry. Durant el primer mes funciona.Dr. ManzanequeEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200851

agendaActivitats[ Ë f Z k l Y i\ X [ \ j \ d Y i\ [ \ ) ' ' /El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008OCTUBRE24 d’octubre21:30 horesSALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENTATENEU – CONFERÈNCIA DE FRANCINA CARLESDONES A LA GUERRA CIVILGRUP VITRARIS25 d’octubre19:30 horesTEATRE VICTÒRIASORTIDA PER VEURE EL MUSICAL SPAMALOT DIRI-GIT PEL TRICICLEGRUP VITRARIS25 d’octubreDe 17:00 a 20:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS(Gratuït – Obert a tothom)CLUB ESCACS VIDRERES26 d’octubre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓMOSTRA DE TEATRE – “MARGARIDOIES” DE LACOMPANYIA GTV I SETPAX DE VIDRERESGRUP TEATRAL VIDRERENC26 d’octubre06:30 horesDAVANT OFICINA AGENTS MUNICIPALSEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALSDE LES COMARQUES GIRONINESGRUP EXCURSIONISTA VIDRERES(+ info 647 580 668 – Pere)26 d’octubre18:00 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT EL PENSIONISTA30 d’octubreDe 21:00 a 23:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS(Gratuït – Obert a tothom)CLUB ESCACS VIDRERES30 d’octubre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALALA CASTANYERA I ALTRES CONTES, A CÀRREC DEL’ESPINA DE LA SARDINABIBLIOTECA MUNICIPAL30 d’octubre18:00 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL DE TARDACASAL DEL JUBILAT EL PENSIONISTA31 d’octubreDe 20:00 a 21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESAUDICIÓ ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL31 d’octubre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALATALLER DE CÒMIC MANGABIBLIOTECA MUNICIPAL52

31 d’octubre18:00 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL – BERENARCASAL DEL JUBILAT EL PENSIONISTANOVEMBRETot el novembreTot el diaBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALAEXPOSICIÓ DEL TALLER DE CÒMIC MANGABIBLIOTECA MUNICIPAL1, 8, 15, 22 i 29 de novembreDe 17:00 a 20:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS(Gratuït – Obert a tothom) - CLUB ESCACS VIDRERES2 de novembre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓMOSTRA DE TEATRE – “MITGES VERITATS” DE LACOMPANYIA BENET ESCRIBÀ DE SANT FELIU DEGUÍXOLS - GRUP TEATRAL VIDRERENC2, 9,16, 23 i 30 de novembre06:30 horesDAVANT OFICINA AGENTS MUNICIPALSEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALSDE LES COMARQUES GIRONINES(+ info 647 580 668 – Pere)GRUP EXCURSIONISTA VIDRERES6, 13, 20 i 27 de novembreDe 21:00 a 23:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS(Gratuït – Obert a tothom)CLUB ESCACS VIDRERES7, 14, 21 i 28 de novembreDe 20:00 a 21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESAUDICIÓ ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL7, 14, 21 i 28 de novembre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALATALLER D’EXPRESSIÓ LITERÀRIA: NARRACIÓ CURTAPER A JOVES - BIBLIOTECA MUNICIPAL7 de novembre21:30 horesSALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENTATENEU – CONFERÈNCIA DE DOLORS ÚBEDA “LAINTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL” - GRUP VITRARIS8 de novembre21:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓ1a FESTA INTERNACIONAL JAUME FERRER“Vidreres cap al món, el món cap a Vidreres”Presentació de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial.Trobada de les col·lectivitatsCONVIVERE – ACCIÓ INTERCULTURAL9 de novembreA partir de les 09:00 horesPISTA D’AEROMODELISMECAMPIONAT DE CATALUNYACLUB AEROMODELISME VIDRERES9 de novembre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓMOSTRA DE TEATRE – “HA ARRIBAT UN INSPEC-TOR”, DE LA COMPANYIA LLAVOR D’ART DEL PLADEL PENEDÈSGRUP TEATRAL VIDRERENC13 de novembre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACONTES DE FOLLETS I BARRETS DE BOLETS,A CÀRREC DE LA COMPANYIA BORINOT GROCBIBLIOTECA MUNICIPAL13 de novembre21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESII JORNADES DE TARDORAMPAS I AJUNTAMENT DE VIDRERESagendaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200853

agendaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200814 de novembreVespre – nitTEATRE CASINO LA UNIÓCINEFÒRUMPROJECCIÓ DE CURTMETRATGES(FESTA PETITA)GRUP VITRARIS I NANOOK14 de novembre22:30 horesPAVELLÓ MUNICIPALCONCERT DE MUSICA AMB DIFERENTS GRUPS(FESTA PETITA)SOROLL14, 15 i 16 de novembreTot el diaTOTA LA VILAFESTA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA(FESTA PETITA)PROGRAMACIÓ A PARTENTITATS DE VIDRERES15 de novembreA partir de les 16:00 horesRECORREGUT PEL LA VILA I FINALITZACIÓ A LAPLAÇA LLUÍS COMPANYSCERCAVILA AMB ELS GEGANTS DE VIDRERES,ESBART DANSAIRE DE SILS, TRABUCAIRES I XOCO-LATADA(FESTA PETITA)COLLA GEGANTERA DE VIDRERES I JERC15 de novembre19:00 horesPAVELLÓ MUNICIPALCONCERT AMB LA BLANES ORQUESTRA(FESTA PETITA)AJUNTAMENT DE VIDRERES15 de novembre11:00 horesPAVELLÓ MUNICIPALELECCIÓ DE L’HEREU I PUBILLA 2008-2009DE VIDRERES I BALL AMB LA BLANES ORQUESTRA(FESTA PETITA)COMISSIÓ PUBILLATGE VIDRERES16 de novembreMatíCASTELL DE SANT ISCLEVISITA GUIADA I EXPLICACIÓ DE LES DARRERESEXCAVACIONS AL CASTELL DE SANT ISCLEGRUP VITRARIS16 de novembre11:30 horesESGLÉSIA DE SANTA MARIAMISSA SOLEMNE DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIAPER UNA CORAL I CONCERT AMB CORAL(FESTA PETITA) - RECTORIA DE VIDRERES16 de novembreMatíCENTRE DE LA VILAFESTA DEL CAVA I EL SALSAFÍEsmorzar de forquilla i salsafinsTrobada de xapes de cavaConcurs de cuina amb salsafinsMostra de cavistesI moltes més activitats... (FESTA PETITA)ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS IEMPRESES DE VIDRERES, I PENYA BLAUGRANA16 de novembre10:00 horesCENTRE DE LA VILA5a RUTA DELS TAPERSTROBADA DE MOTOS I COTXES CLÀSSICS(FESTA PETITA) - CLÀSSIC MOTOR CLUB VALL D’ARO16 de novembre17:00 horesPLAÇA LLUÍS COMPANYSSARDANES AMB LA COBLA FOMENT DE LA SAR-DANA I CASTANYADA(FESTA PETITA)BELLA DANSA16 de novembre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓMOSTRA DE TEATRE – “UN DIA NO MÉS?” DE LA COM-PANYIA GRUP DE TEATRE RIELLENC DE RIELLS – VIABREA(FESTA PETITA) - GRUP TEATRAL VIDRERENC54

20 de novembre21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESII JORNADES DE TARDORAMPAS I AJUNTAMENT DE VIDRERES21 de novembre21:30 horesTEATRE CASINO LA UNIÓCINEFÒRUM:DOGVILLE DE LARS VON TRIERGRUP VITRARIS23 de novembre17:30 horesTEATRE CASINO LA UNIÓESPECTACLE INFANTIL GIRALLUNA AMB MARCELGROSRIALLES VIDRERES27 de novembre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACONTES DE RATOLINS,A CÀRREC DE JOAN DE BOHERBIBLIOTECA MUNICIPAL27 de novembre21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESII JORNADES DE TARDORAMPAS I AJUNTAMENT DE VIDRERES28 de novembre21:30 horesSALA D’ACTES DE L’AJUNTAMENTATENEUCONFERÈNCIA DE NÚRIA TIÓ“FANTASIES ERÒTIQUES”GRUP VITRARIS28 de novembre17:30 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL – BERENARCASAL DEL JUBILAT EL PENSIONISTAdeSembRe4, 11 i 18 de desembreDe 21:00 a 23:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS(Gratuït – Obert a tothom)CLUB ESCACS VIDRERES5 de desembre21:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALAESPECTACLE PER A ADULTS: CONTES DE MERCÈRODOREDA,A CÀRREC D’ASSUMPTA MERCADER I ROSA POUBIBLIOTECA MUNICIPAL5, 12, 19 de desembreDe 20:00 a 21:00 horesCENTRE CÍVIC FRANCESC LLOBET DE VIDRERESAUDICIÓ ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICAESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL6, 7 i 8 de desembreDe 17:00 a 21:30 horesTEATRE CASINO LA UNIÓQUINA NADALENCACLUB PATÍ VIDRERES7, 8, 21 i 28 de desembre17:30 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL DE TARDA7, 14, 21 28 de desembre06:30 horesDAVANT OFICINA AGENTS MUNICIPALSEXCURSIONS PER DIFERENTS ENTORNS NATURALSDE LES COMARQUES GIRONINES(+ info 647 580 668 – Pere)GRUP EXCURSIONISTA VIDRERES16, 13, 20 i 27 de desembreDe 17:00 a 20:00 horesCASINO LA UNIÓTROBADA D’ESCACS (Gratuït – Obert a tothom)CLUB ESCACS VIDRERESagendaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200855

agendaEl Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 200814 de desembre17:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓSARDANES AMB LA COBLA BAIX EMPORDÀI BALL AMB EMIENBELLA DANSA18 de desembre18:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALACARTA ALS REISA CÀRREC DE PAÍS DE XAUXABIBLIOTECA MUNICIPAL19 de desembre19:00 horesBIBLIOTECA JOAN RIGAU I SALARECITAL LITERARIA CÀRREC DELS JOVES DEL TALLER D’EXPRESSIÓLITERÀRIABIBLIOTECA MUNICIPAL19 de desembre21:30 horesTEATRE CASINO LA UNIÓCINEFÒRUM:GODD BYE LENNIN DE WOLFGANG BECKERGRUP VITRARIS21 de desembre11:30 horesESGLÉSIA DE SANTA MARIACONCERT DE NADALESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL IRECTORIA DE VIDRERES21 de desembreDe 17:00 a 19:00 horesPLAÇA DE L’ESGLÉSIATIÓ POPULARGRUP VITRARISDel 22 de desembre a 3 de gener de 2009De 15:00 a 20:00 horesPAVELLÓ MUNICIPAL - PARC INFANTIL VIDRERENC(+ info a 615 213 674)GRUP D’ESPLAI VIDRERENC26 de desembre17:30 horesCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTABALL – BERENARCASAL DEL JUBILAT I EL PENSIONISTA26 de desembre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓELS PASTORETSPASTORETS DE VIDRERES27 de desembre12:00 horesPLAÇA DE L’ESGLÉSIARECOLLIDA DE CARTES PEL CARTER REIALCOMISSIÓ DE REIS28 de desembre18:00 horesTEATRE CASINO LA UNIÓELS PASTORETSPASTORETS DE VIDRERES5 de gener de 200918:00 horesRECORREGUT PER LA VILACAVALCADA DE REISCOMISSIÓ DE REIS56

EL REC CLARVA PEL MÓNSI VIATGEU, US PODEU ENDURentretenimentsUN EXEMPLAR DE EL REC CLARI FER-VOS FOTOS ALLÀ ON SIGUEU.FOTO: La família Babot porta la revista a San Diego (Califòrnia)EN AQUESTA SECCIÓ PUBLIQUEMLES IMATGES DE LA NOSTRA REVISTAANANT PEL MÓN.ENVIEU LES FOTOS A:elrecclar@hotmail.comFOTO: Família Daban–Sunyer amb Andrius Pamorskisa la ciutat de Alytus (Lituània)El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008FOTO: Família Marès Planas a París (França)FOTO: Laura i Oriol amb el Rec Clar a Roma (Itàlia)57

FOTO: Josep, Mercè, Esteve i Rosa, ambSanta Klaus, on viu aquest sobre la líniadel Cercle Polar àrtic, a Rovaniemi(Lapònia Finesa)FOTO: Família Pérez Artau a Praga (República Txeca)FOTO: Maria Soler i Maria Fernández a París (França)FOTO: Arià Bayé alsmegalits de Karnag(Bretanya)

FOTO: Jordi, Tània, David, Margaret, Marta i Jordi a la sortida de la visita oficial delparlament de Gal·lesFOTO: Marina Surósal Canal du Midi(França)El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 43 • Octubre 2008FOTO: La família GómezMassa al Machu Picchu(Perú)59

FESTA MAJOR DE VIDRERES 2008FOTO: La Selva Comunica