JOSEP VALLRIBERA: MULTIPLES · OBRA GRÀFICA 1997–2010 (Edicions H. Jenninger) ISBN 978-84-939139-4-6

J O S E P V A L L R I B E R A 

M ULTIPLES I OBRA GRAFICA 1997 - 2010

J O S E P V A L L R I B E R A 

MULTIPLES I OBRA GRÀFICA 1997 - 2010 

EDICIONS H. JENNINGER 

Josep Vallribera 

MULTIPLES I OBRA GRÀFICA 1997–2010 

EHJ – Edicions H. Jenninger (La Pobla de Benifassà) 

48,— Euro (D/A/CH) 

ISBN 978-84-939139-4-6

54 

https://www.amazon.de/gp/offer-listing/8493913944/ref=sr_1_1?__mk_de_DE=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&keywords=9788493913946&qid=1588291380&sr=8-1&dchild=1 

Hier können Sie dieses Buch sofort und bequem via amazon direkt beim Verlag bestellen : 

J LINK PER MAUSKLICK 

Und hier könnten Sie uns gerne eine Nachricht schreiben: digitalakrobaten@gmail.com

INDEX 

Introducció Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Diretor Ludwig Museum Koblenz.............6 

Einleitung Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Direktorin Ludwig Museum Koblenz................8 

Preface Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Diretor Ludwig Museum Koblenz..................10 

1997.....................................................................................................................12 

1998.....................................................................................................................20 

1999.....................................................................................................................26 

2000.....................................................................................................................28 

2001.....................................................................................................................44 

2002.....................................................................................................................72 

2003.....................................................................................................................76 

2004.....................................................................................................................82 

2005.....................................................................................................................94 

2006....................................................................................................................112 

2007...................................................................................................................122 

2008...................................................................................................................142 

2009...................................................................................................................198 

2010...................................................................................................................226 

Biografía............................................................................................................237 

Accio d’art..........................................................................................................240 

Kunstaktionen....................................................................................................242 

art actons...........................................................................................................245 

3 






4 

54 





CATÀLEG DEMULTIPLES IOBRAGRÀFICA 1997 - 2010 

WERKVERZEICHNIS DER MULTIPLES UND DRUCKGRAFIK 1997 - 2010 

CATALOGUE OFTHE MULTIPLES AND GRAFIC WORK 1997 - 2010 

5 






JOSEP VALLRIBERA 

Varietat d’estils, lacontrovèrsia, la incomoditat iel nedar contra corrent són els trets que Josep Vallribera 

reivindica per asimateix i per alaseva obra. 

Sovint és una actitud derebuig interior, degran autonomia, que només vol obeir-se, iun cert escepticisme 

cap a l'empresa artística afectada, que la converteix en un autèntic. Estima l'argument, 

l'enfrontament verbal amb elseu homòleg pel que fa al'art ila política, igual que tot elseu art 

s'orienta cap aun diàleg provocatiu avegades. 

Josep Vallribera va iniciar-se al’art através de la fotografia, per això nosorprèn gens que als recusos 

estilístics daquesta tècnica tinguin una forta presèntacia a les seves obres. Ala imatge fotogràfic se 

superposen gairebé sempre la pintura, el dibuix o l’escriptura. Aquestes intervencions poden ser molt 

contingudes, gairebé poètiques. 

L’escepticisme de Vallribera es dirigeix sobretot contra el mercat de l’art modern, contra les modes i 

els corrents als quals hom pràcticament es veu obligat asotmetres si pretén estar enprimera fila. A 

ell, l’etern objector illuitador solitari, aquestes normes li inspiren desconfiança. Amb un agut pensament 

analític, Vallribera observa l’evolució de l’art igaudeix defensant la seva pròpia posició. Però 

precisament aquest escepticisme, elconeixement dela posició del galerista idelade l’artista, perquè 

Vallribera coneix les dues per experiència pròpia, l’han portat aafermar-se en allò que ès clarament 

fonamental, laseva perspectiva artística: elfactor subjectiu, la mirada cap endins, al’àmbit on rauen 

les seves confrontacions personals amb associacions, emocions ivisions, però també amb les seves 

pors. Quan millor es posa demanifest aquest aspecte és quan Vallribera deixa de banda el factor 

conceptual, és a dir, directament en el dibuix. Els rastres de dibuix es troben dispersos entota laseva 

obra parlen un llenguatge encara més incisiu. 

És com si, i això és observable atota l’obra deVallribera, l’actuació artística estigués guiada per 

l’emoció, i per tant alimentada per una font del subconscient, però enunsegon pas quedés definida 

temàticament atravès d’una estructura intel-lectual. Per aVallribera l’emoció no és suficient, per a ell 

sempre és important la reflexió sobre l’actuació artística, només tolera l’acompanyat d’aquest segon 

nivell d’explicació. Des d’aquest punt de vista, molts dels seus treballs se situen en la intersecció dela 

pintura gestual, que es permet incursions en l’informal sense residir-hi enrealitat, con una complexa 

interpretació intel-lectual. Per a ell, l’art ésart en la interpretació que fa el mateix artista. 

L’art ila vida es combinen en una barreja insòlitament efervescent, tan radical que en ell esdesperta 

l’art delavivència més directa, iés així que una vida sense l’art, sense friccions amb els diferents 

posicionaments artístics, l’avorreix profundament. 

Voler recloure Josep Vallribera enunmoviment picòric seria inoportú ialavegada absurd. No hi ha 

res que més li desagradi que els ismes en els qual s’obstina d’insistir la literatura sobre la història de 

l’art. Com si es proposés contradir les tesis acadèmiques, amb l’afany de no deixar-se encasellar, 

Josep Vallribera canvia amb fervor d’estil idemitjà d’expressió que només capti l’atenció del públic 

durant uns breus moments. Vallribera noes deixa classificar, però laseva obra ésfàcilment reconeixible. 

Quan se li fa una pregunta, otambé alguna observació crítica, Vallribera esremet, sense amagar 

un cert orgull, aPicasso, el qual, afirma, sempre vaseguir el seu propi impuls imai no es va deixar 

condicionar pels judicis del món de les arts. 

6 

54 





Qué fa doncs que la seva obra resulti tan inconfusible malgrat la seva oposició aferrissada que 

l’encasellin? Un dels trets que més criden l’atenció de la seva visió artística són els traços curts, més 

aviat al-lusius que no pas descriptius, dels seus temes parcialment apòcrifs, que oscil-len entre la 

intuïció ila realitat més concreta isovint generen una sensació de desarrelament, deconfusió ofins i 

tot de desfiguració. De forma irreal, en els seus quadres apareixen personatges odibuixos que semblen 

xamans procedents d’una realitat allunyada però encara molt vigent. Les persones hi juguen 

sempre un paper decisiu, sobretot als caps, que són representats deliberadament com un centre sòsmic. 

Com espectres màgics traspassen els límits del quadre, frontalment des de la perspectiva de 

l’observador. Noés possible defugir-los i inevitablement atrauen totes les mirades. Són d’una bellesa 

indomable, avegades recorden als rostres de dolor que atribuïm als difunts de les imatges dels antics 

peregrins cristians, aJesucrist amb lacorona d’espines, inundate desang, fins al tema recorrent però 

sempre vigent de l’Ecce Homo. 

El poliglotisme ilaconsiència històrica no són únicament aspectes importants en l’obra deVallribera 

sinó que hi tenen una influència directa. Així, per a l’espanyol que només es veu com acatalà difícilment 

resulta res més important imentalment estimulant que l’autonomia política: éslafont d’on brolla 

la llengua, la gènesi històrica, la independència política i l’orgull personal. 

Vallribera fasevir la llengua com unmissatge: no sempre en el sentit que hom reconeix i entén per a 

les paraules, sinó també com un entramat de diferents llengües, que en ell coexisteixen amb els 

mateixos drets ique irradien una part d’aquell cosmos enel qual es mou l’artista. En els seus viatges i 

estances a diferents països europeus com Espanya, França, Alemanya, Àustria, Itàlia, etc. sempre es 

va veure fortament influït per la personalitat cultural de cada inderet. Però, de totes aquestes cultures 

vives que, com amínim durant els anys seixanta fins als vuitanta, van saber imprimir en grans lletres 

la seva identitat cultural ivan experimentar imantenir una consciència distintiva, Josep Vallribera sent 

com amés pròpia la cultura catalana. És aquesta una cultura que ha influït profundament en la seva 

manera desentir ide pensar i que sempre l’ha marcat lingüísticament en el context delaseva obra. 

La llengua esdevé per ell una línia fronterera, que limita d’una manera com ningú que no sigui català 

no pot entendre. Esdevé elterritori de la pròpia personalitat, de l’autodeterminació. El jo es contraposa 

sempre als altres, previngut iprotegit de les influències externes. Ala vegada, ival adir que li és 

molt característic, Josep Vallribera se serveix molt sovint de paraules catalanes que posen al 

descobert laseva consanguinitat amb francesos iespanyols. L’etimologia de les paraules, laxarxa 

secreta que conformen ique des de temps immemorials ha mantingut les cultures unides i entrellaçades 

més enllà de les fronteres estatals actuals, laseva base protolingüística comuna de comprensió 

per damunt de les ideologies que com uncodi ha estat capaç d’unir les persones, donant més 

valor als elements que les uneixen que no aaquells que les separen, és una idea fonamental que 

hom retroba en l’ús reiterat dels seus retalls de llengües. Unmateix context esrepeteix en diverses 

llengües obé les llengües es combinen l’una amb l’altra com sifossin una sola. Així, la lectura dels 

quadres de Josep Vallribera ens transporta auncontext decomprensió més enllà de totes les contextualitats 

monolingües. Com en una explosió de pensaments dispersos, les paraules tenen rarament 

un caràcter apel-latiu inoacostumen tampoc aformular reflexions polítiques osocials, sinó que es 

mouen majoritàriament en un context delavida quotidiana, especialment en l’aquí i l’ara del mateix 

artista. Enforteixen l'autonomia dialèctica de l'artista: vital, dialogal iapuntada. 

Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Diretor Ludwig Museum Koblenz 

7 







 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

54 





weist Vallribera nicht ohne Stolz auf Picasso der seiner Meinung nach immer nur dem eigenen Impuls 

gefolgt sei und sich niemals um das Urteil der Kunstwelt geschert habe. 

Was ist es, was ihn so unverkennbar werden lässt, wenngleich sich jede Faser bei ihm gegen 

Festschreibung stäubt? 

Eines der Auffälligsten Merkmale seiner künstlerischen Position ist die kürzelhafte, mehr verweisende 

als bezeichnende Zeichnung seiner teils apokryphen Motive, die zwischen rein Ahnungsvollem und 

dann wieder mehr Konkretem hin- und herpendeln und dabei nicht selten ein Gefühl der Ortlosigkeit, 

der Verunklärung erzeugen. Schemenhaft tauchen Gestalten in seinen Bildern oder Zeichnungen auf, 

die wie Schamanen einer entfernten, aber noch sehr gegenwärtigen Wirklichkeit zu entstammen 

scheinen. Menschen spielen dabei immer wieder eine entscheidende Rolle, vor allem ihre Köpfe, die 

wie ein kosmisches Zentrum ihren eigenwilligen Mittelpunkt formulieren.. Wie magische Schemen 

treten sie an die Bildgrenze, frontal auf den Betrachter gerichtet. Ein Ausweichen ist nicht möglich und 

unausweichlich fesseln sie die Blicke auf sich. Sie sind von wiederborstiger Schönheit, mitunter erinnernd 

an die dem Tode schon geweihten Leidensgesichter auf alten, christlichen Wallfahrtsbildern, an 

Christus mit der Dornenkrone, blutüberströmt, bis hin zum alten nie hinfällig werdende Thema des 

„Ecco Homo“. 

„Vielsprachigkeit“ und historisches Bewusstsein sind Vallribera nicht nur wichtig, sondern finden unmittelbaren 

Einfluss inseinem Werk. So ist dem Katalanen auch kaum etwas wichtiger und gedanklich 

entzündender als die politische Autonomie: aus ihr erwächst die der Sprache, der geschichtlichen 

Genese, der politischen Unabhängigkeit und des inneren Stolzes. 

Vallribera nutzt Sprache als Botschaft: Nicht immer in dem Sinne, dass die Worte für sich gesehen 

und verstanden bereits Programm sind, wohl aber insofern als das Geflecht der unterschiedlichsten 

Sprachen, die nebeneinander gleichberechtigt existieren, etwas von jenem Kosmos abstrahlen, in 

dem auch der Künstler selbst sich bewegt. Als Reisender und Lebender zwischen den europäischen 

Ländern Spanien, Frankreich, Deutschland, Österreich und Italien, sind sie es auch gewesen, die ihn 

mit ihren kulturellen Eigenheiten tiefgreifend geprägt haben. Von all diesen Lebenskulturen, die zumindest 

in der Zeit der 60er-80er Jahre durchaus von einem hohen Mass an kultureller Identität geprägt 

waren und Unterschiede bewusst erlebten und aufrechthielten, hat Vallribera die katalanische sicherlich 

am bewustessten empfunden. Sie ist es, die sein Fühlen und Denken tief beeinflusst und sich 

sprachlich immer wieder in den Kontext seiner Werke eingegraben hat. Die Etymologie der 

Wortwurzeln, ihr geheimes Geflecht, das die Kulturen über die aktuellen Ländergrenzen hinweg seit 

Urzeiten miteinander verwoben und verflochten hat, ihre gemeinsame Verstehensbasis jenseits aller 

Ideologien die wie ein Code Menschen zu verbinden vermag und das Einende mehr betont als das 

Trennende, ist ein Grundgedanke, der sich in der wiederkehrenden Nutzung von Sprachfetzen 

wiederfinden. Ein und derselbe Kontext wird inmehreren Sprachen wiederholt, oder Sprachen werden 

miteinander verbunden als wären sie eins. Sozwingt das Lesen der Bilder bei Vallribera in einen Verstehenskontext 

jenseits aller monolingualen Kontextualität. Die wie Gedankensprengsel eingebrachten 

Worte haben selten einen appellativen Charakter, rufen selten auf den ersten Blick politische oder 

gesellschaftliche Reflexionen hervor, sondern bewegen sich zumeist in einem Kontext von 

Alltäglichkeit, und vor allem um das Hier und Jetzt des Künstlers selbst. Sie verstärken die dialektische 

Autonomie des Künstlers - vital, dialogisch und pointiert. 

Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Direktorin Ludwig Museum Koblenz 

9 







Variety ofstyles, controversy, the unconscious, and swimming against the tide, are characteristics that 

Josep Vallribera claims for himself and his work. 

It is often anattitude of inner refusal, one of great autonomy, that wishes to only obey itself, and acertain 

scepticism towards the affected artistic enterprise, that characterise him. He loves argumentative 

reasoning, verbal confrontation with his counterpart when it comes toart and politics, just as his entire 

nature is inclined towards sometimes provocative dialog. 

Josep Vallribera began his artistic education asaphotographer, soitishardly surprising that photographic 

media or stylistic devices are also represented in his works. Pure photography is mostly 

masked byoverpainting, drawing orwriting. The interventions can bevery subtle, almost poetic. 

Vallribera's scepticism is, above all, directed against the modern art market, against fashions and 

currents that one is practically obliged to submit to if one hopes to be in the forefront of the arts. 

Vallribera, the eternal objector and solitary fighter, issuspicious of such rules. With sharp analytical 

thinking, Vallribera observes the evolution ofart and takes pleasure in defending his own position. But, 

it is precisely this scepticism, familiarity with the position of the gallery owner and ofthe artist, that 

explains why Vallribera (familiar with both through his own experience) has come to affirm himself in 

what most clearly is the foundation of his artistic perspective: the subjective factor, looking inwards, to 

the sphere where not only his personal confrontations reside along with associations, emotions, 

visions, but also his fears. This aspect becomes most clear when Vallribera leaves aside the conceptual 

factor, that is, directly inthe drawing. Traces of drawing can befound scattered all over his work, 

speaking in amore incisive language. 

It is as if, and this can beseen in all of Vallribera's work, the artist's performance were guided by 

emotion, and therefore nourished by asource from the subconscious, but at asecond stage ended up 

defined thematically through an intellectual structure. For Vallribera emotion is not enough, what is 

always important for him is to reflect onartistic performance; he only tolerates pure chance ifitis 

accompanied bythis second level of explanation. From this perspective, many of his works are located 

at the intersection of gestural painting, that allows for incursions into the informal without actually 

residing there, and acomplex intellectual interpretation. For him, art is art inthe interpretation that the 

artist him/herself makes. 

Art and life merge into asingle bubbling mixture, and in such aradical way that his art evolves from 

immediate experience, and a life without art, without friction with artistic positions, deeply bores him. 

To define Vallribera solely as a painter would be fatal and nonsensical at the same time. He hates 

nothing more than the "isms" insisted onbyart historiens. And as if to avoid theese „isms“, to avoid 

being defined, Vallribera avidly changes styles and means of expression that are valid only at the 

moment of their performance: Vallribera cannot be determined, but remains recognizable. When his 

approach is queried, Vallribera with some pride points toPicasso, who, in his opinion, always followed 

his own impulse and never worried about the judgment of the art world. 

10 

54 





What is it that makes him so unmistakable, even though his every fibre resists definition? 

One ofthe most prominent aspects of his artistic position isthe brief, more directing than distinctive 

drawing of his partly apocryphal themes, which oscillate back and forth between the purely ominous 

and the more concrete, thereby not infrequently creating asense of placelessness, of obfuscation. 

Figures hazily appear in his paintings and drawings like shamans arising from a distant yet very 

contemporary /present reality. People continually play a decisive role in this regard, in particular their 

heads, formulating their own self-willed centre-point. Like magical silhouettes they step outward and 

up to the picture’s border, frontally facing the beholder. Evasion is impossible and they inevitably captivate 

the eyes. They are ofreminiscent of unruly and repentant beauty, at times even ofthose already 

consecrated to death, with suffering faces on old Christian pilgrimage images, from Christ with the 

crown of thorns, streaming with blood, to the old, never-ending theme of Ecce Homo. 

“Multilingualism” and historical awareness are not just important to Vallribera, but have animmediate 

influence on his work. Indeed, there is little that is more significant and thought-provoking to the Catalan, 

than political autonomy: from it grows that of language, that of historical genesis, of political independence 

and inner pride. 

Vallribera uses language as an embassy: Not always inthe sense that words are seen and understood 

in and of themselves, already as programme, but rather in the sense that the mesh of endlessly 

diverse languages, which exist alongside one another in equal standing, radiates something from that 

cosmos in which the artist himself also moves. Asatraveller and resident between the European 

countries of Spain, France, Germany, Austria and Italy, it was these too, that shaped him with their 

respective cultural particularities. Of all these cultures of life, which were, at least during the time of the 

60s to the 80s thoroughly characterised byahigh degree of cultural identity, consciously experiencing 

and sustaining differences, Vallribera certainly felt that of Catalonia the most. It is she, who influences 

his feelings and thought, recurringly embedded in the context of his works. The etymology of wordstems, 

their secret web, which has intertwined and interwoven cultures across current state borders 

down through the ages, its common basis of understanding beyond all ideologies, which like acode 

has the power to link people and emphasise the unifying over the divisive, is a basic tenet that is again 

encountered in the recurring use of language patterns. One and the same context isrepeated in 

several languages, or languages are combined as though they were one. Therefore, in the case of 

Vallribera the reading of pieces compels one into aconceptual context beyond all monolingual context. 

Rarely do these words, applied like thought-smatterings, have an appellative character, seldom on first 

glance calling forth political or social reflections, generally rather moving in acontext ofeveryday life, 

and above all, around the artist’s own here and now. They reinforce the artist’s dialectic autonomy – 

vital, dialogical, pointed. 

Prof. Dr. Beate Reifenscheid, Diretor Ludwig Museum Koblenz 

translated by Metafrasi, Barcelona 

11 






aEivissa 

1997 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Fotografía sobreescrit 

Fotografie überschriftet 

Photography overwritten 

18 x 12,5 cm 

1/7 -7/7 

Edicions H. Jenninger, LaPobla de Benifassà, E 

12 

54 





13 






casa eivissenque I 

ibizenkischen Haus I 

Ibizan house I 

1997 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




12,5 x18 cm 

1/7 -7/7 


14 

54 





15 






casa eivissenque II 

ibizenkischen Haus II 

Ibizan house II 

1997 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




18 x 12,5 cm 

1/7 -7/7 


16 

54 





17 






casa eivissenque IIa 

ibizenkischen Haus IIa 

Ibizan house IIa 

1997 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




18 x 12,5 cm 

1/7 -7/7 


18 

54 





19 






Sense títol 

Ohne Titel 

Untitled 

1998 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




12,2 x17,6 cm 

1/7 -7/7 


20 

54 





21 






Sense títol 

Ohne Titel 

Untitled 

1998 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




17,6 x12,2 cm 

1/7 -7/7 


22 

54 





23 






Sense títol 

Ohne Titel 

Untitled 

1998 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




12,2 x17,6 cm 

1/7 -7/7 


24 

54 





25 






54 





27 






Homenatge al Mediterra 

2000 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Marbre, alumini iesmalt 

Marmorstein, Aluminium und Lackfarbe 

Marble, aluminium and varnish 

150 x32x25 cm 

1/7 -7/7 

Frank Pages Art Galerie, Baden-Baden 

28 

54 





29 






Homenatge al Mediterra 

2000 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Alumini iesmalt 

Aluminium und Lackfarbe 

Aluminium and varnish 

ca. 120 x 100 x5cm 

1/7 -7/7 

Frank Pages Art Galerie, Baden-Baden, 

30 

54 





31 






Essay 

2000 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 

2serigrafias 2colors, Josep Vallribera +1CDTony Moore i 

2serigrafias 1color, Tony Moore +1CDJosep Vallribera 

Mappe mit 

2Siebdrucke 2Farben, Josep Vallribera +1CDTony Moore und 

2Siebdrucke 1Farbe, Tony Moore +1CDJosep Vallribera 

Portfolio with 

2silk-screen prints 2colors, Josep Vallribera +1CDTony Moore and 

2silk-screen prints 1color, Tony Moore +1CDJosep Vallribera 

42 x30cm 

Hahnemühle-Bütten, 300 g 

1/70 - 70/70 +10e.a. 

CD’s 1/80 - 80/80 

AvantgART, Heimbach, D 

CD’s -Contemporary Art Production Ltd., GB 


32 

54 





33 






Essay 

2000 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 



Mappe mit 






68 x56cm 


1/60 - 60/60 +10e.a. 

CD’s 1/70 - 70/70 




34 

54 





35 






Essay 

2000 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 



Mappe mit 






78 x56cm 


1/50 - 50/50 +10e.a. 

CD’s 1/60 - 60/60 



Edicions HJenninger, LaPobla de Benifassà, E 

36 

54 





37 






Tony Moore-Josep Vallribera: Diálogo abierto 

Tony Moore es un virtuoso del violoncelo. Josep Vallribera es un maestro de la plástica, de 

la pintura en acción, de la acción en el arte. 

Digo esto como premisa para quien entienda que la creación artística está muy constreñida 

cuando el artista ejecuta con las limítaciones que impone el desconocimiento de la 

técnica, es decir, de las posibilidades que ofrece el medio o el instrumento. 

Pero tanto Vallribera como Moore se ponen en guardia cuando se les habla del virtuosismo, 

de la técnica habilidosa. Pero no es porque carezcan de estas cualidades, sino por- 

 

que ellos desechan: amaneramiento, recargamiento excesivo y barroco, repetición, fórmulas. 

Esto es, ellos odian las fórmulas que obligan a la repetición. 

Pero nadie que desconosca las posibilidades de la ejecución en profundidad, puede ser 

espontáneo. Ellos son espontáneos, pero no repetitivos. 

Dialogan usando campos muy similares pero no idénticos. Desde la poesía de la palabra, 

desde la poesía de la pintura, se llega a la música. O viceversa, desde la música se llega 

a un campo común de poesía. 

¿Poesía? Si el término se ha convertido en un tópico, digamos que Vallribera y Moore se 

encuentran y se unen en un campo común donde la chispa de la creación salta bajo un 

ritmo, unos sonidos y unos silencios son compartidos. 

Puestos en contacto en este proceso de creación espontánea, tanto uno como otro, van 

avanzando, van creando variaciones, van cohesionando, van improvisando hasta el punto 

de generar una atmósfera que ellos dominan con maestría. 

Decir que Vallribera lee la música o que Moore recrea la pintura mediante el violonchelo 

puede ser un atrevimiento o una idea muy simple. Pero están en eso o están muy cerca 

de eso. Cuando ambos creadores consiguen la inmersión de la palabra, del sonido y de la 

plástica parecen estar ambos inpregnados por un espíritu, el espíritu que les inspira, que 

les genera la atmósfera global. 

En qualquier caso, cuando se sienten elevados en este proceso, un poco hipnótico 

-aunque sin abandonar el sentido lógico del lenguaje, de sus variados lenguajes- los artistas 

controlan el climax y las fases de su actuación. 

Estamos en una época en que incluso mensajes tan radicales como los del arte minimal 

han caído en una repetición estéril, amanerada, artesanal, vacia. 

Se entiende, en tal caso, que Vallribera y Moore se suestionen constantemente valorando 

la creación como un acto único, singular, irrepetible. Es obvio en la plástica de Vallribera 

la valoración del gesto. A veces, sus trazos, como el grito profundo, nace desde el fondo, 

en un trazo visceral, único y siempre nuevo. Desde este trazo, o desde sus propias pulsiones, 

el violonchelo de Moore abre este lenguaja -abierto, siempre abierto e imprevisibleque 

ambos emprenden siempre renovado en sus acciones artisticas. 

Mariano Planells 

Asociación Internacional de Criticos de Arte (AICA) 

38 

54 





Tony Moore - Josep Vallribera: Diàleg obert 

Tony Moore és un viruós del violoncel. Josep Vallribera és un mestre de la plàstica, de la 

pintura en acció, de l‘acció en l‘art. 

Dic aixó com a premissa per a qui entengui que la creació artística es veu fortament limitada 

quan l‘artista executa sotmès a les resticcions que imposa el desconeixement de la 

técnica, és a dir, de les possibilitats que oferwixen el mitjà o l‘instrument. 

Tant Vallribera com Moore es posen en guàrdia quan hom els parla de virtuosisme, d‘habilitat 

tècnica. Però això no és perquè els manquin aquestes qualitats, sinó perquè mas- 

 

amanerament, recarregament excessiu i barroc, repetició, fórmules. És a dir, ells odien les 

fórmules que porten a la repetició. 

És clar que ningú que ignori les possibilitats de l‘execució en profunditat por ser espontani. 

Ells són espontanis, però no són repetitius. 

En el seu diàleg utilizen camps molt semblants, però no idèntics. Des de la poesia de la 

 

s arriba a un camp comú de poesia. 

Poesia? Si bé aquest terme ja s‘ha convertit en un tòpic, direm que Vallribera i Moore es 

troben i s‘uneixen en un camp comú on l‘espurna de la creació sorgeix d‘un ritme, on hi ha 

uns sons i uns silencis compartis. 

Un cop establert el contacte en aquest procés de creació espontània, l‘un i l‘altre avancen, 

 

amb mestría. 

Dir que Vallribera llegeix la música o que Moore recrea la pintura mitjançant el violoncel 

 

creadors aconsegueixen la immersió de la paraula, del so i de la plástica, apareixen impregnats 

d‘un esperit, de l‘esperit que els inspira, que genera la seva atmosfera global. 

En qualsevol cas, quan són duts per aquest procés que té alguna cosa d‘hipnòtic -si bé 

no abandonen el sentit lògic del llenguatge, dels seus diversos llenguatges-, els artistes 

controlen el climax i les fases de la seva actuació. 

 

en la repetició estèril, amanerada, artesana i buida. 

S entén, així, que Vallribera i Moore es posin en qüestió sonstantment i que valorin la 

creació com un acte únic, singular, irrepetible, En la plàstica de Vallribera és òbvia la valoració 

del gest. De vegades, els seus traços sorgeixen de la profunditat com un crit, en un 

gest visceral, únic i sempre nou. Des d‘aquest gest, o des de les seves própies pulsions, 

el violoncel de Moore obre aquest llenguatge -obert, sempre obert i imprevisible-, que ambdós 

emprenen sempre renovat en les seves accions artístiques. 

Mariano Planells (Associació ínternacional de Crítics d‘Art (AICA) 

Traducció del castellà al català Profesora Mª Lluïsa Presas (Universitat Autònoma de Barcelona) 

39 






Tony Moore - Josep Vallribera: Open Dialogue. 

Tony Moore is a cello virtuoso. Josep Vallribera is a master of painting, of paint in motion, 

of motion in art. 

Imsaying this as a premise for those who understand that artistic creation is constrained 

when tehe work of an artist is limited by a lack of technique, in other words when working 

without knowing the full possibilities of the medium or the instrument. But both Vallribera 

and Moore are on guard when they hear words like virtuosity or skilled technique being 

used to refer to them - but not because they lack these qualities. The main reason is that 

 

they so despice: Affectation, excessive and baroque overelaboration, repetition and formulas. 

That is to say, they hate formulas that force repetition. 

But any artist who is not entirely skilled in his technique cannot be spontaneous. Vallribera 

and Moore are spontaneous but not repetitive. 

etry 

of painting you reach music. Or the other way around, from the music qou arrive at a 

 

Poetry? If this term has become commonplace, let‘s say that Vallribera and Moore have 

 

a rhythm, in tune wit the sounds and the silences they share. 

 

they create variations, they fuse, they improvise until they have generated an atmospere 

that they master. 

To say that Vallribera reads music or that Moore recreates painting with his cello might 

seem a little daring or simlistic. But that is what they are doing, or they are close to doing. 

When both creators are immersed in word, in sound, and in painting tey seem to be impregnated 

with a spirit. This spirit inspires them, and helps them create an overall ambience. 

In any case, when they feel elevated in this slightly hypnotic process -although without forgetting 

the logical sence of their language, their various languages- the artists control the 

climax and the stages of their performance. 

We are in a time when even radical messages such as those from minimal art have deteriorated 

to a sterile, affected, crafty, empty repetition at the level of arts and crafts. Ii is 

understood, in this case, that Vallribera and Moore are constantly questioning and evaluating 

creation as a unique, singular, exclusive act. The evaluation of gesture is obvious in 

Vallribera‘s painting. Sometimes his strokes are born deep down inside, like a cry from the 

depths or an innate stroke, unique and forever novel. Starting with this stroke, or with his 

own impulse, Moore‘s cello opens up this language - open, forever open and unforeseeable 

- which they both take up and continually renew in their artistic actions. 

Mariano Planells, International Association of Art Critics (AICA) 

Translation from Castellano to English Professor Renée O‘Brate (Universitat Autonoma de 

Barcelona) 

40 

54 





Tony Moore - Josep Vallribera: offener Dialog 

Tony Moore spielt virtuos Violoncello, Josep Vallribera ist ein Meister der bildenden Kunst, der Aktionsmalerei, 

der Aktionskunst. 

Ich sage dies ganz zu Anfang für alle die, die den künstlerischen Schaffensakt als äußerst limitiert ansehen, 

im Falle, dass der Künstler die Technik nicht beherrscht, alle Möglichkeiten also, die das Medium oder das 

Instrument bietet. 

Sowohl Vallribera wie auch Tony Moore gehen aber in die Defensive, wenn das Gespräch auf die Virtuosität 

und die Beherrschung der Techniken kommt. Nicht, weil es ihnen an Technik und Virtuosität mangelt, sondern 

weil diese Ausdrücke all zu oft mit Begriffen assoziiert werden, die sie rundheraus ablehnen: mit Manierismus, 

barockhafter Überladung, Wiederholung, Formeln. Ja, sie hassen Formeln, die zu Wiederholungen 

zwingen. 

Jemand jedoch, der nicht alle Möglichkeiten der künstlerischen Ausführung beherrscht, kann nicht spontan 

sein. Und sie sind spontan, aber nicht repetitiv. 

Sie stehen miteinander im Dialog, jeder benutzt seine eigenen Mittel, die zwar einander ähnlich sind, jedoch 

keinesfalls gleichzusetzten sind. Die Poetik der Worte, die Poesie der Bilder führt hin zur Musik, und umgekehrt: 

ausgehend von der Musik wird gemeinsam die Ebene der Poesie erreicht. 

Poesie? Auch wenn dieser Begriff wie ein Gemeinplatz klingt, will ich behaupten, dass Moore und Vallribera 

eine gemeinsame Ebene gefunden haben, auf der der kreative Akt ganz bestimmte Töne hervorbringt, einem 

eigenen Rhythmus folgt und das Schweigen miteinander geteilt wird. 

Vor den Prozess spontaner Kreation gestellt, beginnen beide, sich zu bewegen, sie schaffen Variationen, sie 

gehen aufeinander zu, sie improvisieren, bis dann ein Ambiente entsteht, das sie meisterhaft beherrschen. 

Zu behaupten, dass Vallribera die Musik liest und dass Moore die Malerei auf seinem Violoncello wieder erschafft, 

mag als eine Übertreibung angesehen, oder aber als eine zu simple Idee abgelehnt werden, aber sie 

tun es, oder sind kurz davor, dies zu erreichen. Wenn beide Künstler sich von den Worten, den Tönen und 

den Plastiken überfluten lassen, dann scheinen beide von demselben Geist in Besitz genommen zu sein, 

einem Geist, der die gesamte Atmosphäre erschafft. 

Wenn Sie sich dann in diese leicht hypnotisierende Situation eingelebt haben -ohne aber den logischen Sinn 

der Sprache, der verschiedenen Sprachen zu verlieren- dann kontrollierten beide Künstler jede Phase der 

Vorstellung, bis hin zu Ihrem Höhepunkt. 

Wir leben in einer Zeit, in der selbst radikale Vorschläge, wie zum Beispiel die Minimalkunst, in steril handwerkliche, 

manierierte, entleerte Repetitionen verfallen sind. 

Beide stellen sich jedenfalls ständig in Frage und erachten das Schaffen als einen einmaligen, außergewöhnlichen 

und unwiederholbaren Akt. Bei den Plastiken legt Vallribera zweifellos größten Wert auf den 

Gesichtsausdruck: die Gesichtszüge -wie beim Schrei, der aus der Tiefe kommt- sind viszerale, einmalige, 

sich erneuernde Züge. Diese Zuge, oder vielleicht die eigenen Vibrationen, locken dem Violoncello von Moore 

eine offene, eine immer offene und unvorhersehbare Sprache heraus, die dann beide in immer 

anderen Formen während ihren kunstlerischen Darbietungen ubernehmen. 

Mariano Planells, Internationale Vereinigung der Kunstkritiker (AICA) 

Übersetzung vom Castillisch ins Deutsch von Prof. Wilhelm Neunzig (Universitat Autònoma de Barcelona) 

41 






Michael Holst 


Barbara Vallribera 

2000 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 

1 Heliogravure -Michael Holst 

1 Heliogravure -Josep Vallribera 

1 Heliogravure -Barbara Vallribera 

ca. 42x30 cm 

Hanemühle-Bütten, 350 g 

41 x29cm 

1/40 - 40/40 +10e.a. 

Atelier Blanc, München, D 

Joachim Schöne, Andernach, D 

42 

54 





43 






Home llorer 

Lorbeermann 

Man laurel 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Litografía 1color 

Steindruck 1Farbe 

Lithography 1color 

42x29,7 cm 

Hahnemühle 350 g 

1/100 -100/100 

10 e.a. 

AvantgArt Heimbach, D 


44 

54 





45 






Cap I 

Kopf I 

Head I 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




78x56 cm 


1/26 - 26/26 

4e.a. 

AvantgArt, Heimbach, D 


46 

54 





47 






Cap II 

Kopf II 

Head II 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Litografía 3colors 

Steindruck 3Farben 

Lithography 3colors 

78x56 cm 


1/26 - 26/26 

4e.a. 


Edicions H. Jenninger, LaPobla de Benifassà E 

48 

54 





49 






Cap III 

Kopf III 

Head III 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




48x38 cm 


1/26 - 26/26 

4e.a. 



50 

54 





51 






Estructura I 

Struktur I 

Structur I 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




78x56 cm 


1/26 - 26/26 

4e.a. 


Edicions H. Jenninger, LaPobla de Benifassà E 

52 

54 





53 






Estructura II 

Struktur II 

Structur II 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




78x56 cm 


1/26 - 26/26 

4e.a. 

AvantgArt Heimbach 


54 

54 





55 






Cap através del cosmos passejant 

Kopf durch den Kosmos spazierend 

Head through the cosmos... walking 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 3serigrafias a3colors i1Texte de Klaas S. De Boer 

Mappe mit 3Siebdrucken je3Farben und 1 poetischer Text von Klaas S. De Boer 

Portfolio with 3silk screen prints 3colors each and 1poetic words pages 

42x30 cm 

Hahnemühle 

1/45 - 45/45 

5e.a. 



56 

54 





57 






58 

54 





59 






60 

54 





61 






Sense titol 

Ohne Titel 

Untitled 

2001 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Serigrafia 4colors 

Siebdruck 4Farben 

silk screen print 4colors 

78 x57cm 

Hahnemühle 

1/45 - 45/45 

10 e.a. 



62 

54 





63 






Sense títol 

Ohne Titel 

Untitled 

2001 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Fotografía sobrepintat 

Fotografie übermalt 

Photography over paint 

10 x15cm 

1/7 -7/7 


64 

54 





65 






i... 

und... 

and... 

2001 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

Neon dins metacrilat transparent 

Neon in transparentem Plexiglas 

Neon in matacrylat transparent 

620 x 500 x10mm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


66 

54 





67 






TU -TEMPS -YO 

DU -ZEIT -ICH 

YOU -TIME -I 

2001 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller 

editor: 

Neon damunt metacrilat transparent 

Neon auf transparentem Plexiglas 

Neon on matacrylat transparent 

240 x 1700 x10mm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


68 

54 





69 






‘lo món com objecte art* 

*die Welt als Kunstobjekt* 

*the world as an art-object* 

1997-2001 

tècnica: 

creu-montatge amb 7fotos 

Kreuz-Montage mit 7Fotos 

cross-montage with 7photos 

1. Ibiza 1997 

2. Wismar 1999 

3. TV Canal 9Valencia 2001 

4. Wismar 1999 

5. Wetzlar 2000 

6. Wetzlar 2000 

7. Barcelona 2001 

mida: 

numeració: 

editor: 

290 x 180 cm 

1/7 -7/7 


70 

54 





71 






Estudi d*un ‘arc* per l*entrada d*una ciutad indeterminada 

Studie für einen Torbogen einer unbekannten Stadt 

Sketch for a gateway in an unknown city 

2002 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fusta icornamenta 

Holz und Geweih 

wood and antlers 

100 x 100 x50cm 

1/7 -7/7 


72 

54 





73 






Bsrcelona 

2002 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Fotografia sobreescrit 

Fotografie überschrieben 


12,5 x18 cm 

1/7 -7/7 


74 

54 





75 






introvertid 

introvertiert 

introverted 

2003 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

ferro 

Eisen 

iron 

91 x50x0,5 cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 


76 

54 





77 






Objecte ferid 

verletztes Objekt 

wound object 

2003 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

ferro amb bambú 

Eisen mit Bambus 

iron with bamboo 

50 xØ6x14 cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 


78 

54 





79 






Dehors 

fora 

außen 

outside 

2003 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




200 x 355 x70mm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


80 

54 





81 






Sense titol 

Ohne Titel 

Untitled 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

ferro, pintura 

Eisen, Lack 

iron, paint 

83 x33x2cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 

Edcions H. Jenninger, LaPobla de Benifassà, E 

82 

54 





83 






Sense titol 

Ohne Titel 

Untitled 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

ferro, pintura 

Eisen, Lack 

iron, paint 

83 x33x2cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 

Edcions H. Jenninger, LaPobla de Benifassà, E 

84 

54 





85 






Objecte per l’entrada d’un indret 

Objekt für einen Ortseingang 

Object for the entry of a place 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

ferro 

Eisen 

iron 

60 x50x50 cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 


86 

54 





87 






Cornamenta I 

Gehörn I 

Horns I 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

Ferro oxiat icornamenta 

oxydiertes Eisen und Gehörn 

oxiized iron and horns 

30 x60x35 cm 

1/7 -7/7 

Bel, La Senia 


88 

54 





89 






Mots visibles 

Sichtbare Worte 

Visible words 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




200 x 355 x70mm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


90 

54 





91 






Amb Contrallum -pensant profundament 

Im Gegenlicht und tief denkend zu Dir 

2004 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

serigrafia 3colors 



40 x26cm 

1/40 - 40/40 

7e.a. 

Monografic, Vinaròs 

Kunstverein Buchholz, D 

92 

54 





93 






Detaills 

2005 

tècnica: 

text: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 

9montatge de fotos imprimit in digital isobrepintat 

Mappe mit 

9Fotomontagen in Digitaldruck und original übermalt 


9fotomontages in digitalprint and over paint 

Josep Miquel Garcia 

29,7 x42 cm 

1/21 - 21/21 +2e.a. 

Digitalakrobaten, Wetzlar 


94 

54 





95 






96 

54 





97 






98 

54 





99 






100 

54 





101 






102 

54 





103 






DER ORT UND DIE STELLE 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

EL LUGAR YEL SITIO 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

54 





EL LLOC IL´INDRET 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 






art? ¡!no¡! 

Kunst? ¡!nein¡! 

art? ¡!no¡! 

2005 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




10 x15cm 

1/6 -6/6 


106 

54 





107 






i una Rosa 

und eine Rose 

and arose 

2005 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 




15 x10cm 

1/6 -6/6 


108 

54 





109 






amida -agost 

nach Maß -August 

by dimension -August 

2005 

tècnica: 

DVD 

cámera estátic -Josep Vallribera 

statische Kamera -Josep Vallribera 

static camera -Josep Vallribera 

06:50 min 

edició limitada: 

editor: 

1/12 - 12/12 


110 

54 





111 






La lengua del Irak 

Die Zunge des Irak 

Irak’s tang 

2006 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




50 x70cm 

1/40 - 40/40 

5e.a. 

Artcrom Vinaròs 

Museo Florencio de la Fuente, Requena, E 


112 

54 





113 






entre cadiras 

zwischen Stühlen 

Between chairs 

2006 

tècnica: 

Carpeta amb: 

Mappe mit: 

Portfolio with: 

4 digitalprints deJosep Vallribera 

4 digitalprints deP.A. Amos 

4 digitalprints deTony Moore 

1DVD 

1text deCarles D.Marco 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

42 x 29,7 cm 

1/24 -24/24 

2h.c. 

Digitalakrobaten, Wetzlar 


114 

54 






Vallribera faunabordatge al vídeo. Seserveix del seu propi film per extreure’n els budells, per travessar-lo 

enlaseva fredor digital; esquinça, arrenca uncúmul simbòlic de números, decodis amarats ja 

d’altres sentits, congelats en una successió defotografies, liofilitzades, virtuals. Amb el temps adisposició, 

destil·la la seqüència, la corromp per crear noves lleis, noves relacions dins la imatge. El producte, 

com el més delicat dels aiguardents, adquireix vida pròpia, es transmuta en una essència forta, 

extraordinària paràfrasi d’un esdeveniment complex. Mitjançant una operació planificada, evidencia la 

fotografia com avestigi, la qual es constitueix en motor d’expressió plàstica, amb la qual exclou la realitat, 

laretalla, la condensa ilifa perdre fins itot la seva condició originària de representació quan es 

presenta asi mateixa com amatèria independent. Laimatge fixa adquireix vida pròpia, és estimulant, 

convida areconstruir l’escenari ontot té lloc, ésart en si mateixa, obeeix estatuts i els crea, havent-ne 

oblidat l’origen. L’ombra, contraposada ala llum, essència del vell cinema, protagonista, elcos de 

l’artista com avehicle, el gest indesxifrable, els objectes quotidians desvelats, despertats del seu 

somni contigu, la inquietud observada, recreada, la necessitat del gest, advers ala immobilitat, convertit 

en vida isubstància. 

P. A. AMOS 

La simetria de l’ordre subjacent al caos, lasubtilesa delalínia, la repetició com amètode, el color 

com amesura, la llum com arerefons. Eltreball de Amos. està inspirat de nou en el vídeo, però emergeix 

com acomentari, síntesi cristal·litzada amb altres mitjans, memòria del viatger enelretorn dela 

seva obsessió per viure en altres móns. Esmaterialitza en una irrealitat somiada, cerca els elements 

perduts enelrepòs, enlafamiliaritat del propi món, reconstrueix, com la música, elsignificat latent de 

les trames de l’entorn, produint un ritme eixordador, amo d’equilibris inestables, estuari dela poesia, 

calma inquieta travessada d’esquitxades, nervi de les coses, presència irrenunciable, bellesa, simfonia. 

Els quatre treballs de P.A. Amors il·luminen l’experiència, constitueixen les qualitats, els angles de 

la perplexitat de l’artista que observa el món iles seves propietats. Amb senzillesa, gairebé sense 

adonar-se’n, comenta el que no es pot dir, lavibració sincrònica delament amb l’entorn. Els grecs 

afirmaven que, en un sigil absolut, podem percebre laremor de fons de l’univers. 

TONY MOORE 

El silenci ila penombra del lloc on neixen les idees. Larugositat del somni abocat en vigília, la 

quietud, paisatges d’un relleu mínim i delicadament definit, esfumats contorns de la vida en les puntes 

de llum d’una posta de sol perenne, prenyada de reflexes daurats. La geometria subjacent als esdeveniments, 

el cosmos plàcid itaciturn, allotjat en els racons de la nit, poesia immanent, virtut de l’ull 

cansat, espelma dolçament imposada. La humanitat suggerida, dissimulada en les trames del teixit de 

les ombres, enigma perpetu iil·limitat. Un pas pel necessari costat obscur: l’ombra noexisteix sense 

la llum; n’és la part tributària icomplementària, filla d’un dualisme preexistent al pensament. Eltreball 

de Tony Moore. sanciona tal mecanisme, l’exposa com aeterna realitat desconeguda, lleu, fràgil, ia 

la vegada inviolable, suport devida imort, l’ombra com a geografia, lloc indòmit, desalvació, així com 

de desventura. Suggereix veure sense ser vist, observar sense exposar-se, mantenir-se distant de la 

vida per absorbir-ne tot el suc, sense disturbi, amb delit solitari. Vastitud itraïdoria, immediatesa i 

secret. 

Carles Marco, Florencia, Italia (Traducció: U.A.B. Departament de Traducció id’interpretació) 

115 







Vallribera stellt einen Video-Zusammenstoss her: Er benützt seinen eigenen Film, um ihm die Eingeweide 

herauszunehmen, um sie mit digitaler Kühle zu durchstoßen, zu zerreißen, ein symbolisches 

Zahlengeflecht zu entnehmen, mit Codes, die bereits in anderer Hinsicht durchtränkt sind, tiefgekühlt 

in einer Reihe von gefriergetrockneten, virtuellen Fotografien. Mit genügend Zeit zur Verfügung, destilliert 

er die Sequenz, korrumpiert sie, um neue Gesetze zu schaffen, neue Beziehungen im Bild. Das 

Produkt erlangt, wie der zarteste Schnaps, eigenes Leben, wird zu einer starken Essenz, zu einer 

außerordentlichen Umschreibung eines komplexen Geschehens. Mit einer durchdachten Operation 

zeigt die Fotografie die Spur, die durch einen Motor der plastischen Darstellung darstellt wird und 

damit die Realität ausschließt, einschränkt, kondensiert und sogar ihre ursprüngliche Kondition einer 

nochmaligen Darstellung verlieren läßt, wenn sie sich wieder als unabhängige Materie zeigt. Das treue 

Bild nimmt selbst Leben an. Ist stimulierend, lädt ein, die Szene, auf der das Geschehen abläuft, aufzubauen, 

ist Kunst ansich, gehorcht Statuten und schafft diese, und vergißt dabei ihren Ursprung. Der 

Schatten, Gegenpol zum Licht, Essenz des alten Kinos, Protagonist, der Körper des Künstlers als 

Fahrzeug, die nicht entzifferbare Geste, tägliche aufgeweckte Gegenstände, aus dem daneben liegenden 

Schlaf erweckt, die beobachtete, wieder erschaffene Unruhe, die Notwendigkeit der Geste, 

Gegenstück zur Unbeweglichkeit, lebendig und zur Substanz geworden. 

P. A. AMOS 

Die Symmetrie der dem Chaos unterworfenen Ordnung wird in der Linie verfeinert, in der Wiederholung 

als Methode, mit der Farbe als Maß, dem Licht als Untergrund. Die Arbeit von Amos, ist wieder 

am Video inspiriert, entsteht als Kommentar, eine mit anderen Mitteln kristallisierte Synthese, Erinnerung 

des Reisenden, bei der Rückkehr seiner Besessenheit, in anderen Welten zu leben. Es wird in 

einer erträumten Irrealität materialisiert, sie sucht dabei die Ruhe, in der bekanten Welt der verlorenen 

Elemente; sie rekonstruiert, wie die Musik, die latente Bedeutung der Anlagen der Umgebung; dabei 

entsteht ein betäubender Rhythmus, Herrscher instabiler Gleichgewichte, Inbegriff der Poesie, eine 

unruhige Ruhe durchdringt die Spritzer, der Nerv der Dinge, eine unverzichtbare Präsenz, Schönheit, 

Sinfonie. Die vier Arbeiten von P.A. Amos beleuchten die Erfahrung, stellen die Qualitäten dar, die 

Winkel des Perplexen der Künstlerin, die die Welt und ihre Merkmale betrachtet. Mit einer Einfachheit, 

beinahe ohne es zu bemerken, kommentiert sie das Unsagbare, die synchrone Vibration des Geistes 

mit ihrer Umgebung. Die Griechen sagten, daß man ein absolutes Geheimnis als Hintergrundsgeräusch 

des Universums auffassen kann. 

TONY MOORE 

Die Stille und der Halbschatten des Ortes, an dem die Ideen wachsen. Die Strenge des im Geheimen 

umgekehrten Schlafs, die Ruhe, Landschaften eines minimalen und fein definierten Reliefs, verwischte 

Konturen des Lebens an den Spitzen des Lichts eines ewigen Sonnenuntergangs, voll von goldenen 

Reflexen. Die den Geschehnissen zugrunde liegende Geometrie, der ruhige und schweigsame 

Kosmos, beherbergt im Netz der Nacht, immanente Poesie, Tugend des müden Auges, eine sanft aufgezwungene 

Kerze. Die Menschheit entsteht, versteckt in den Verflechtungen des Schattens, ein ewiges 

stilles Rätsel. Ein Schritt auf die notwendige dunkle Seite: der Schatten existiert nicht ohne Licht, 

er ist der Tribut, ervervollständigt es, kommt aus dem vorher bereits vorhandenen Dualismus der 

Gedanken. Die Arbeit von Tony Moore. bestraft diesen Mechanismus, zeigt ihn als ewig unbekannte, 

leichte, zerbrechliche und zugleich eiserne Realität, Stütze des Lebens und des Todes, der Schatten 

als Geographie, unbeugsamer Ort der Rettung und doch des Abenteuers. Er schlägt vor, zu sehen 

ohne gesehen zu werden, zu beobachten, ohne sich auszustellen, vom Leben entfernt zu bleiben, um 

es in seiner Gesamtheit zu absorbieren, ohne Störung, mit einsamer Freude. Die Weite und das Heimtückische, 

Unmittelbarkeit und Geheimnis. 


116 

54 






Vallribera takes on video. Making use of his own film to get to the core and explore itinits digital 

coldness, he breaks it apart, pulling from it a symbolic grouping of numbers and codes drenched in yet 

other meanings and frozen in aseries of freeze-dried and virtual photographs. Taking his time, hefilters 

through the sequence, corrupting it to establish new laws and new relations within the image. As 

with the most delicate of liquors, the product takes on alife ofits own. It is transformed into astrong 

essence, an extraordinary remaking ofacomplex event. Heshows us that photography is merely a 

trace, by way of a planned operation, turning it into adriver of plastic expression. With it, he rules out 

reality, cutting it up, condensing it and even stripping itofits original state ofre-presentation when presented 

to itself as independent matter. The fixed image takes onalife ofits own. It is stimulating, inviting 

one to reconstruct the scenario where it all takes place. It is art in and of itself, obeying rules as 

well as creating them, forgetting its beginnings. Shadows, set against the light, the essence of old 

cinema, the leading role, the artist’s body as avehicle, the indecipherable gesture, sleepless everyday 

objects awakened from their contiguous rest, observed and recreated disquiet, the necessity of the 

gesture, adverse to immobility and converted into life and substance. 

P. A. AMOS 

The symmetry ofthe order which underlies chaos, the subtlety ofaline, repetition asmethod, colour 

as measure and light as a backdrop. Video is once again the inspiration for Amos.’s work, but this time 

it is an analysis, acrystallised synthesis with other mediums, the memoirs ofthe traveller returning 

from his obsession to experience other worlds. Itsprings forth asadreamt unreality, seeking the lost 

elements inrest and in the familiarity ofits own world. Much like music, itreconstructs the latent meaning 

of the setting’s pattern, producing adeafening rhythm, owner of unstable balances, estuary of 

poetry, arestless calm interrupted by splashes, the nerve of things, an undeniable presence, beauty 

and symphony. P.A. Amos’s four works illustrate the experience. They make up the attributes, the 

angles of the artist’s perplexity observed bythe world and its properties. Almost without realising it, 

P.A. simply voices the unspeakable, the mind’s synchronic vibration with the setting. The Greeks claimed 

that in absolute silence we would be able to observe the buzz ofthe depths of the universe. 

TONY MOORE 

The silence and semi-darkness ofthe place from where ideas are born. The roughness ofadream 

shattered by wakefulness, stillness, scenery with aminimal and delicately defined backdrop, softened 

contours of life inthe points of light of a perennial sunset, bursting with golden reflections. The underlying 

geometry of events, the serene and silent cosmos lodged in the ins and outs ofthe night, immanent 

poetry, the virtue ofthe tired eye, asoftly imposed sleeplessness. Suggested humanity, hidden in 

the weave ofthe shadows’ fabric, aperpetual and limitless enigma. Stepping into the essential dark 

side: ashadow cannot exist without light. Itisthe shadow’s tributary, complementing it, the daughter of 

a dualism that existed before thought. Moore.’s work endorses this mechanism. It exposes it as an 

eternal reality that is unknown, light and fragile, while at the same time unyielding, supporting life and 

death. The shadow as geography, asaboundless place, one of salvation as well as of misfortune. It 

suggests sight without being seen, observation without being observed, maintaining a distance from 

life inorder to take in all it has to offer, without disturbance and with solitary delight. Vastness and treachery, 

immediacy and secrecy. 


117 






118 

54 





119 






120 

54 





121 






Tu -temps -yo 

Du -Zeit -Ich 

You-time -I 

2007 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




67 x51cm 

Moulin Bütten, 240 g 

1/49 - 49/49 

15 e.a., 9h.c. 

Hans-Hermann Bottenbruch, Dinslaken, D 


122 

54 





123 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




50 x70cm 

1/60 - 60/60 



124 

54 





125 






Pensant amb tu 

An dich denkend 

Thinking with you 

2007 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 


Siebruck 4Farben 


50 x35cm 

1/24 - 24/24 

3e.a. 


Edicions H. Jenninger, LaPobla eBenifasà, E 

126 

54 





127 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Serigrafía fotogràfica 

Fotosiebdruck 

Photographic silk-screen 

65 x50cm 


1/75 - 75/75 

20 e.a. 

Hans-Hermann Bottenbruch, Dinslaken 



128 

54 





129 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 


Fotosiebdruck 


65 x50cm 


1/75 - 75/75 

20 e.a. 




130 

54 





131 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 


Fotosiebdruck 


65 x50cm 


1/75 - 75/75 

20 e.a. 




132 

54 





133 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

paper: 

numeració: 

impressor: 

editor: 


Fotosiebdruck 


65 x50cm 


1/75 - 75/75 

20 e.a. 




134 

54 





135 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

serigrafia 1color 

Siebruck 1Farbe 

silk screen print 1color 

35 X25cm 

1/45 - 45/45 

8e.a. +1hc 


Edicions H. Jenninger, LaPobla de Benifasà, E 

136 

54 





137 






Cap 

Kopf 

Head 

2007 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 


Siebruck 3Farben 


35 X25cm 

1/40 - 40/40 

1hc 


Edicions H. Jenninger, LaPobla de Benifasà, E 

138 

54 





139 






140 

54 





141 






Por 

Angst 

Fear 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (aquatinta ipunta seca) 

Radierung (Aquatinta und Kaltnadel) 

Etching (aquatint and dry point) 

180 x 112 cm 

Hahnemühle 340g 

75 x88cm(150 x88cm) 

1/4 -4/4 

Atelier Blanc, München 


142 

54 





143 






Es -sesent be amb contra llum 

Hört sich gut im Gegenlicht 

It sounds good against the light 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (aquatinta ipunta seca) 

Radierung (Aquatinta und Kaltnadel) 


180 x 112 cm 


75 x88cm(150 x88cm) 

1/4 -4/4 



144 

54 





145 






Tua culpa 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (punta seca, planxa decoure oxidada isobre pintat) 

Radierung (Kaltnadel, korrosierte Kupferplatte und Übermalung) 

Etching (dry point, copperplate corrosive and over paint) 

180 x 112 cm 


160 x 100 cm 

1/4 -4/4 

1e.a. 



146 

54 





147 






Fills 

Kinder 

Children 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort punta seca) 

Radierung (Kaltnadel) 


180 x 112 cm 


160 x 100 

1/4 -4/4 

1e.a. 



148 

54 





149 






Galileo picta 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort punta seca) 

Radierung (Kaltnadel) 

Etching (dry point) 

125 x91cm 


85 x62cm 

1/6 -6/6 



150 

54 





151 






Temps 

Zeit 

Time 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (punta seca, planxa decoure oxidada isobre pintat) 

Radierung (Kaltnadel, korrosierte Kupferplatte und Übermalung) 

Etching (dry point, copperplate corrosive and over paint) 

125 x91cm 


85 x62cm 

1/3 -3/3 

2e.a. 

1h.c. 



152 

54 





153 






Bandas negras esquerra 

Schwarze Bänder links 

Black bands left 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort aquatinta iplanxa decoure oxidada) 

Radierung (Aquatinta und korrosierte Kupferplatte) 

Etching (aquatint and copperplate corrosive) 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



154 

54 





155 






Bandas negras dreta 

Schwarze Bänder rechts 

Black bands right 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



156 

54 





157 






Bandas negras esquerra 

Schwarze Bänder links 

Black bands left 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



158 

54 





159 






Bandas negras dreta 

Schwarze Bänder rechts 

Black bands right 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



160 

54 





161 






Bandas claras esquerra 

Helle Bänder links 

Light bands left 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort aquatinta isobre pintat) 

Radierung (Aquatinta und Übermalung) 

Etching (aquatint and over paint) 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



162 

54 





163 






Bandas claras dreta 

Helle Bänder rechts 

Light bands right 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort aquatinta isobre pintat) 

Radierung (Aquatinta und Übermalung) 

Etching (aquatint and over paint) 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



164 

54 





165 






Rectangle I 

Rechteck I 

Rectangle I 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort aquatinta, punta seca isobre pintat) 

Radierung (Aquatinta, Kaltnadel und Übermalung) 

Etching (aquatint, dry point and over paint) 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/2 -2/2 



166 

54 





167 






Rectangle II 

Rechteck II 

Rectangle II 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort aquatinta, punta seca isobre pintat) 

Radierung (Aquatinta, Kaltnadel und Übermalung) 

Etching (aquatint, dry point and over paint) 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 



168 

54 





169 






Al cap 

Im Kopf 

In the head 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (punta seca, planxa decoure oxidada isobre escrit) 

Radierung (Kaltnadel, korrosierte Kupferplatte und original beschriftet) 

Etching (dry point, copperplate corrosive and over whritten) 

125 x91cm 


100 x80cm 

2e.a. 



170 

54 





171 






Arbre 

Baum 

Tree 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort punta seca 

Radierung Kaltnadel 

Etching dry point 

125 x91cm 


100 x80cm 

1/6 -6/6 



172 

54 





173 






Pensament profund 

Tiefer Gedanke 

thought profound 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/6 -6/6 

1e.a. 



174 

54 





175 






2caps amb cipres iestels 

2Köpfe mit Zypresse und Sterne 

2 heads with cypress and stars 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/3 -3/3 

2e.a. 



176 

54 





177 






Cap -München 

Kopf -München 

Head -München 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/6 -6/6 

1h.c. 



178 

54 





179 






Atenció 

Vorsicht 

Caution 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




125 x91cm 


100 x80cm 

1/4 -4/4 

2e.a. 



180 

54 





181 






Temps -dimecres 

Zeit -Mittwoch 

Time -Wednesday 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




91 x 125 cm 


80 x 100 cm 

1/3 -3/3 

2e.a. 



182 

54 





183 






Cosmos 

Kosmos 

Cosmos 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




91 x 125 cm 


80 x 100 cm 

1/6 -6/6 



184 

54 





185 






Cap através del Cosmos I 

Kopf durch den Cosmos I 

Head through the cosmos I 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (punta seca isobre escrit) 

Radierung (Kaltnadel und original beschriftet) 

Etching (dry point and over whritten) 

91 x 125 cm 


80 x 100 cm 

1/2 -2/2 

2e.a. 



186 

54 





187 






Cap através del Cosmos II 

Kopf durch den Cosmos II 

Head through the cosmos II 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 




91 x 125 cm 


80 x 100 cm 

2e.a. 



188 

54 





189 






Cap através del Cosmos passejant 

Kopf durch den Cosmos spazierend 

Head through the cosmos walking 

2008 

tècnica: 

mida: 

paper: 

placa: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Aiguafort (punta seca isobre escrit) 

Radierung (Kaltnadel und original beschriftet) 

Etching (dry point and over whritten) 

91 x 125 cm 


80 x 100 cm 

2e.a. 



190 

54 





191 






Pura 

2008 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




12 x28x3cm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


192 

54 





193 






Natura pura 

2008 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




20 x 35,5, x7cm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


194 

54 





195 






Paisatge 

Landschaft 

Landscape 

2008 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




20 x43x7cm 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


196 

54 





197 






Manifest per avui - dema 

Manifest für heute -morgen 

Manifesto for today -tomorrow 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

Carpeta amb 

1 CD: P. J. Caplin -visualacousmatique 

Josep Vallribera -veu 

1Manifest deJosep Vallribera; imprimit en digital 

Mappe mit 

1 CD: P.J. Caplin -visualacousmatique 

Josep Vallribera -Stimme 

1Manifest von Josep Vallribera; Digitaldruck 


1 CD: P.J. Caplin -visualacousmatique 

Josep Vallribera -vois 

1Manifesto by Josep Vallribera; digitalprint 

29,7 x21 cm 

1/9 -9/9 


198 

54 





199 






200 

54 





201 






202 

54 





203 






204 

54 





205 






206 

54 





207 






Infinit 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 

neon, objecte amb 10triangles 

Neon, Objekt mit 10 Dreiecken 

neon, object with 10triangles 

13 x13x3cmcada triangle 

13 x13x3cmjeDreieck 

13 x13x3cmech triangle 

1/7 -7/7 

Pijuàn, Reus 


208 

54 





209 






caiman 

Alligator 

alligator 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fotografia 

fotografie 

photography 

15 x10cm 

1/6 -6/6 


210 

54 





211 






Poesia 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fotografia 

fotografie 

photography 

15 x10cm 

1/6 -6/6 


212 

54 





213 






Mata de esparaguera seca amb imatges 

Wilder Spargel mit Abbildungen 

wild sparragus with images 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fotografia 

fotografie 

photography 

15 x10cm 

1/6 -6/6 


214 

54 





215 






crani damunt diversos 

Schädel auf Verschiedenem 

skull on various things 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fotografia 

fotografie 

photography 

15 x10cm 

1/6 -6/6 


216 

54 





217 






Sense titol 

Ohne Titel 

Untitled 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 4serigrafias 

Mappe mit 4Siebdrucken 

Portfolio with 4silk-screen prints 

42 x 29,7 cm 

1/30 - 30/30 



218 

54 





219 






Sense titol 

Ohne Titel 

Untitled 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

impressor: 

editor: 

Carpeta amb 3serigrafias 

Mappe mit 3Siebdrucken 

Portfolio with 3silk-screen prints 

42 x 29,7 cm 

1/30 - 30/30 



220 

54 





221 






222 

54 





223 






NATURA PURA 

2009 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

taller: 

editor: 




40 x40x7cm 

1/3 -3/3 

Pijuàn, Reus 


224 

54 





225 






NATURA PURA 

2010 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

fotografia en impressió digital 

fotografie in Digitaldruck 

photography in digital print 

15 x10cm 

1/6 -6/6 


226 

54 





227 






Manifest 

2010 

tècnica: 

mida: 

numeració: 

editor: 

impressió digital 

Digitaldruck 

photography in digital print 

40 x30cm 

1/7 -7/7 


228 

54 





229 






230 

54 





231 






232 

54 





233 






natura pura 

2010 

tècnica: 

DVD: 29:45 min 

camera: Josep Vallribera enunbosc prop d'Ediger /Eller (Alemanya) 

in einem Wald bei Ediger /Eller (Deutschland) 

in aforest near Ediger /Eller (Germany) 

paraules i detalls: Josep Vallribera 

Worte und Details “trouvés”: Josep Vallribera 

words and details “trouvés”: Josep Vallriberaq 

numeració: 

editor: 

1/20 - 20/20 


234 

54 





235 






54 





JOSEP VALLRIBERA va néixer el 1937, en plena Guerra Civil, aJuneda (Lleida). Elseu pare 

era unfotògraf de Barcelona ilaseva mare era filla de pagèsos de Juneda. Acabada la guerra, 

lafamília es va instal-lar aLes Borges Blanques, onJosep Vallribera va iniciar la seva 

educació al col-legi dels caputxins. L’any 1945 la família es va traslladar aBarcelona i l’artista 

va continuar la seva educació al’Academia Catalunya, institut d’ensenyament secundari, on 

rebia també apart classes de dibuix. 

Al seu pare noli agradava lavida alagran ciutat, demanera que es va retirar amb la seva 

família aEivissa, on encara no havia arribat el turisme. Josep Vallribera tenia aleshores 12 

anys, ivarecomençar a l’institut d’ensenyament secundari d’Eivissa. 

Als 18 anys esfavoluntari del servei militar aixi acabara avans per tal d’estudiar fotografía a 

l’escola Schwerer d’Hamburg. Abans, però, va viatjar per suècia des de finals de 1958 a 

començaments de 1959. Josep Vallribera ja havia rebut lliçons de fotografía del seu pare, de 

manera que ben aviat es va posar de manifest la inutilitat de l’escola d’Hamburg. Això va permetre 

al jove Vallribera treballar com afotògraf i dur aterme diversos treballs experimentals. 

L’any 1963 va tornar aEivissa on va obrir la “Galería Gràfica”, iva continuar practicant la fotografía 

ila pintura. Els seus treballs van participar el 1966 en una exposició col-lectiva, “Arte 

figurativo enIbiza”, que va recórrer Europa. En aquell moment Eivissa s’havia convertit enun 

refugi on es trobaven artistes de tots els àmbits ide renom internacional: membres del Grupo 

El Paso com Viola iSaura, Emilio Vedova, Corneille (del grup Cobra), Heinz Trökes, Orson 

Welles, Francesc Parcerisas, Erwin Broner, l’arquitecte Josep Lluís Sert imolts altres. 

El 1967 va obrir la “Galería Vallribera” amb elseu pare, iel 1969 va inaugurar “The Inside Out 

Art Gallery” amb l’obra de l’artista francés M. Macréau. Aquesta activitat noliimpedia, però, 

continuar desenvolupant la seva pròpia obra. Des de 1963 fins al 1973 va fer regularment 

estades mensuals d’estudis aParis cada primavera icada tardor. El 1973 va deixar Eivissa. 

De primer es va instal-lar durant un any aAarhus (Dinamarca), després durant sis mesos a 

Múnic, per acabar traslladant-se aAustria on va viure fins el 1980 adiverses localitats: Innsbruck, 

Hall (Tirol), Steyr i Linz. 

Va tornar aAlemanya ies va instal-lar aWetzlar, onvaviure durant un any imig. L’estiu del 

1982 l’enyorança del sur vaser més forta iva passar un any de treball intens amb nombroses 

exposicions aFrança, durant aquest temps tenia el taller alaregió de Les Hautes Alpes. 

Després d’un temps d’alternança entre França iCatalunya, l’any 1984 va fixar laseva residéncia 

alacosta mediterrania. 

En els darrers anys, el seu treball está reconegut arreu del mon: 

“DICCIONARIO DE PINTORES Y ESCULTORES ESPAÑOLES DELSIGLO XX, 1998” 

“BENEZIT, 1999” 

“DICCIONARI DEPINTORS, ESCULTORS, GRAVADORS IDIBUIXANTS, L’art ala Lleida del 

segle XX, 2003” 

237 






JOSEP VALLRIBERA wurde 1937 während des spanischen Bürgerkrieges in Juneda (Lleida), 

Katalonien, als Sohn eines Fotografen aus Barcelona und einer Bauerstochter aus Juneda 

geboren. AmEnde des Krieges zog die Familie nach Les Borges Blanques, woerimAlter 

von sechs Jahren zur Kapuzinerschule geschickt wurde. Im Jahre 1945 zog die Familie abermals 

um. Diesmal nach Barcelona, wo er die Academia Catalunya, ein Privatgymnasium, 

besuchte. An den Nachmittagen nahm er an der gleichen Academia an Intensivkursen für zeichenen 

teil. 

Aber seinen Vater hielt nichts in der Großstadt. Erzog es vor, sich mit seiner Familie auf die 

damals vom Tourismus noch unberührte Insel Eivissa (Ibiza) zurückzuziehen. Josep Vallribera 

war damals 12Jahre alt. Er besuchte nun das Gymnasium auf Eivissa. 

Seinen Militärdienst verlegte ervor um früher eine Ausbildung in der Hamburger Fotoschule 

Schwerer zu absolvieren, die er mit einer Reise nach Schweden von Ende 1958 bis Anfang 

1959 begann. Da Josep Vallribera schon von seinem Vater eine sehr gute fotografische Ausbildung 

erhalten hatte, war für ihn die Schule in Hamburg fast überflüssig. Er nutzte die meiste 

Zeit dazu, als freier Fotograf zu arbeiten und diverse Laborarbeiten durchzuführen, um sein 

Taschengeld aufzubessern. 

1963 kehrte Josep Vallribera nach Eivissa zurück, wo er die “Galería Grafica” eröffnete, sich 

aber gleichzeitig auch mit künstlerischen Fotos und Malerei beschäftigte. Die Arbeiten wurden 

1966 unter dem Titel “Arte figurativo enIbiza” in einer Kollektive zum ersten Mal auf einer 

Wanderausstellung durch Europa gezeigt. Zu dieser Zeit war Eivissa ein Künstlerrefugium. 

Dort frafen sich internationale Künstler aus allen Bereichen wie z. B. Mitgleider der Grupo El 

Paso: Viola, Saura etc., Emilio Vedova, Corneille (Gruppe Cobra), Heinz Trökes, Orson Welles, 

Françesc Parserisas, Erwin Broner, der Architekt Sert u.v.a.. 

Zusammen mit seinem Vater eröffnete er 1967 die “Galería Vallribera” und 1969 mit Werken 

des französischen Künstlers M.Macréau “The Inside Out Art Gallery”. Seine eigene künstlerische 

Arbeit verstärkte Josep Vallribera immer mehr. Von 1963 bis 1973 unternahm er jeden 

Frühling und Herbst jeweils für einen Monat eine Studienreise nach Paris. 1973 verließ Josep 

Vallribera Ibiza. Zuerst reiste er für etwa ein Jahr nach Aarhus, Dänemark, danach sechs 

Monate nach München und dann nach Österreich, wo er sich bis 1980 in Innsbruck, Hall in 

Tirol, Steyr und Linz aufhielt. 

Danach kam er wieder nach Deutschland, diesmal nach Wetzlar, woer eineinhalb Jahre blieb. 

Im Sommer 1982 zog es ihn wieder Richtung Süden. Er verbrachte ein Jahr mit intensiver 

Arbeit und Ausstellungen in Frankreich. Sein Atelier befand sich in Les Hautes Alpes. Anschließend 

pendelte er bis 1984 zwischen Frankreich und Spanien. Im Jahre 1984 beschloß 

Josep Vallribera, sich wieder in Spanien niederzulassen, wo er seitdem lebt und arbeitet. 

Seine Arbeit ist international anerkannt: 

-“DICCIONARIO DE PINTORES Y ESCULTORES ESPAÑOLES DELSIGLO XX, 1998” 

-“Benezit, 1999” 

-“DICCIONARI DEPINTORS, ESCULTORS, GRAVADORS IDIBUIXANTS, L’art ala Lleida 

del segle XX, 2003” 

238 

54 





JOSEP VALLRIBERA was born in 1937 in Juneda (Lleida) Catalonia, Spain, during the spanish 

civil war, the son ofaphotographer from Barcelona and afarmer’s daughter from Juneda. 

At the end of the war, the family moved to les Borges Blanques where atthe age of six he was 

send to acapuchin school. In 1945, the family moved once more, this time to Barcelona. 

There, he attended the Academía Catalunya, aprivate high school, where Josep Vallribera 

was also given drawing lessons. 

However, nothing kept his father in the city, he preferred toretreat with his Family to the island 

of Eivissa (Ibiza), with atthat tihme had not yet been overrun bytourists. Josep Vallribera was 

12 years old at that time. He was now attending the high school an Eivissa. 

At the age of 18, he enlisted voluntarily in the armed forces inorder to finish early and thus be 

able to complete additional training at the photography school Schwerer in Hamburg. He 

began by travelling tosweden at the end of 1958. He stayed ther until the beginning of 1959 

when he went to Hamburg. 

Since Josep Vallribera had already received very good training in photography from his father, 

the school in Hamburg was actually unnecessary for him. Heused the time mainly to work as 

a free-lance photographer and do photographic laboratory work in order to increase his 

pocket-money. 

In 1963, Josep Vallribera returned to Eivissa where he opened the “Galería Gráfica”. Atthe 

same time, hecontinued to make photographs and paintings, which were resented for the first 

time in 1966 under the litle “Arte Figurativo EnIbiza” as a part ofanexhibition touring through 

europe. At this time, Eivissa was an artists’ refuge. It was ameeting-oasis for all kinds of international 

artists such asthe members ofthe grupo el Paso: Viola, Saura, etc., Emilio Vedova, 

Corneille (Cobra Group), Heinz Tröckes, Orson Welles, Françesc Parserisas, E. Broner, the 

architect Josep Lluís Sert as well as many others. 

Together with his father, he opened in 1967 the “Galería Vallribera” and in 1969 “The Inside 

Out Art Galery” with the french artist M.Macréau’s pieces of art. He concentrated toanever 

encreasing extent on improving his own art. Between 1963 and 1973, he made one-month 

trips toParis in the spring and fall of each year for study purposes. In 1973, Josep Vallribera 

left Eivissa. Atfirst, hetravelled for aproximately one year to Aarhus, Denmark. After that, he 

spent six months in Munich and then travelled to Austria where, until 1980, he divided his time 

between Innsbruck, Hall in Tirol, Steyr and Linz. 

Afterwards, hereturned again to Germany, this time for 18months in Wetzlar. Inthe summer 

of 1982, he felt again the urge togosouth. He spent one Year in France during which time he 

worked very hard and had some exhibitions. His studio was located in les Hautes Alpes. Thereafter, 

he travelled back and forth between France and Spain until 1984. In 1984, Josep Vallribera 

decided to move back toSpain; this time, however, tothe mediterranean coast. 

His work is internationally recognized: 

“DICCIONARIO DE PINTORES Y ESCULTORES ESPAÑOLES DELSIGLO XX, 1998” 

“Benezit, 1999” 

“DICCIONARI DEPINTORS, ESCULTORS, GRAVADORS IDIBUIXANTS, L’art ala Lleida del 

segle XX, 2003” 

239 






ACCIO-ART 

1974 

 

1976 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

1978-79 

 

 

1980-82 

 

 

 

1981 

 

 

 

 

 

1982 

 

 

1983 

 

 

 

1989 

 

 

 

1990 

 

 

 

 

54 





Manifest: Música igest-gràfic" .Projecte sobre una nota musical traduída a"gest-gràfic" i 

"gest-gràfic" traduít anota musical per a partitura. L'acciò vatenir lloc en una sala de Jan des 

Bouvrie, Amsterdam (NL) (video) 

1993 

Assaigs amb música ipintura. Música: Peter Matheis (piano). Pintura: Josep Vallribera. L'acció 

va tenir lloc al'estudi de PeterMatheis ialaGaleria Brennecke,Berlín(D) (video) 

1994 

Assaigs. Al bosc. Josep Vallribera: gest-gràfic. Peter Matheis piano, Eiffel (D) (video) 

Assaigs. Lectura en tres parts. 

1.Pensaments ifets; 2. Diversitats variacions; 3. Art sarcàstic. 

Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger /Mosel (D) (targeta postal ivideo) 

1996 

Assaigs. Valors itraduccions de5dies de trobada aEdiger. 

Tony Moore (violencel); Josep Vallribera (escenificació i"gest-gràfic"). 

Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger/ Mosel (D) (video) 

1997 

Assaigs. Tony Moore (violoncel); Andrea Reiners (veu); Josep Vallribera (lletra, dibuix, imatge, 

màscara). Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger/Mosel (D) (video) 

Assaigs. Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (lletres, textos). L'acció vatenir lloc ala 

Frank Pages Galeria, Baden-Baden (D) (video) 

2000 

Assaigs. Valors itraduccions decinc dies de trobada aLaPobla de Benifassà. 

Tony Moore (violoncel);Josep Vallribera(veu).LaPobla de Benifassà, Castelló(E) (video, minidisciCD) 

2001 

Assaigs. Valors itraduccions decinc dies de trobada en el Museu d'Art Contemporani 

d'Eivissa. Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot). 

Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, Eivissa (Illes Balears) (E) (video) 

Assaigs. Valors itraduccions de dos dies de trobada al Ludwig-Museum de Koblenz. Tony 

Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot iescenificacó), Coblença, (D) (video) 

Assaigs. Valors itraduccions de quatre dies de trobada aAvantgART", Fòrum d'Art Contemporani. 

Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot iescenificació), Heimbach (D) (video) 

2005 

Assaigs. Entre cadieres [between chairs] de cinc dies de trobada en La Pobla de Benifassà” 

Escenificacó amb Josep Vallribera, P.A. Amos iTony Moore. 

La Pobla de Benifassà, Castelló (E) (DVD) 

2007 

Hommage a Dieter Roth, Institut Cervantes, Berlin (D) 

Hommage a Dieter Roth, Kunsthalle Darmstadt (D) 

2009 

Manifest per avui - demà; per l’art Tony Moore -visualacousmatique; 

Josep Vallribera -Manifest; .Jenninger -muntatge DVD. La Pobla de Benifassà, Castelló (E) 

241 






KUNSTAKTIONEN 

1974-75 

“Hommage aPicasso”, Barcelona, (E) 

1976 

“Autodidaktik als Beispiel 2-Kreativität und Erfahrungen in jedem Moment und jedem Aufenthaltsort”, 

Rotterdam, (NL) 

“Konsum - Tragik - Schatten” 

Konsum - installiert von Hans Grosch 

Tragik -installiert von Josep Vallribera 

Schatten -installiert von einem Münchner Künstler 

Hall in Tirol, (A) (Postkarte) 


“Die Welt als Kunstobjekt -Aktivität in den Straßen von Steyr und inszeniert in der Galerie 

Schnittpunkt. Abb. M. Derflinger, Steyr, (A) (Postkarte) 


“Essays ins Atelier”, im Atelier und in der Galerie Schnittpunkt. Abb. J. Vallribera mit einem 

Assistenten, Steyr, (A) (Postkarte und Film) 

1980-82 

“Umgebung als Kunstimpuls”, Referenzen über Kreativie Impulse inBeziehung zur 

Umgebung, 1980-82. Idee in Steyr, (A) und inszeniert imAtelier, Wetzlar, (D) und in Ribeyret, 

Les Hautes Alpes, (F) (Postkarte) 

1981 

“Ohne dich keine Kunst”, Aktivität in den Straßen von Wetzlar. Abb. H. Jenninger, (D) 

(Postkarte und Poster) 

“Essays -Mimik und Schrift in Relation zu Farben”, inszeniert imAtelier in Wetzlar. Abb. J. 

Vallribera mit einem Assistenten, (D) (Katalog) 

“Eat art sarkastik - aus alltäglichen Realitäten”, inszeniert imAtelier in Wetzlar, (D) (Katalog) 

1982 

“Lutte contre l’art non art”, Ribeyret, Les Hautes Alpes, Abb. H. Jenninger, (F) (Postkarte) 

1983 

“Événements etimages plus cultivés”, verschiedene Konzepte (Mensch -Stein -Baum usw.), 

Ribeyret, Les Hautes Alpes, Abb. J. Vallribera, (F) (Katalog) 

1989 

“Manifest: Musik und Gesto-Grafía”, Konzept über eine Musiknote übersetzt zum Gest-Gráfic 

und der Gest-Gráfic als eine Musiknote zur Partitur. Die Aktion fand statt: 

1. in der Kunsthochschule Valencia, Abb. H. Jenninger, (E) (Video und Postkarte) 

242 

54 





1990 



2. in einem neutralen Raum, Valencia, E, Abb. H. Jenninger, (E) (Video) 



3. Jan des Bouvrie, Amsterdam, (NL), Abb. H. Jenninger, (E) (Video) 

1993 

Essays mit Musik und Malerei, Peter Matheis -Klavier und Josep Vallribera -Malerei 

im Studio von Peter Matheis, Berlin, (D) (Video) 

Essays mit Musik und Malerei, Peter Matheis -Klavier und Josep Vallribera -Malerei 

in Galerie Brennecke, Berlin, (D) (Video und Postkarte) 

1994 

Essays -imWald, mit Josep Vallribera -Gesto-Grafia und Peter Matheis -Klavier. Eifel (D) 

(Video) 

1995 

Essays -Lesung in 3Teilen, 

1. Gedanken und Tatsachen, 

2. Verschiedenes, Variationen, 

3. Arte Sarcàstico, 

Ediger/Mosel, (D) (Video) 

1996 

Essays -“Wertungen und Umsetzungen, von fünf Tagen Treffen inEdiger”. 

Tony Moore -Cello, Josep Vallribera -Inszenierung und Gesto-Grafía, Ediger/Mosel, (D) 

(Video) 

1997 

Essays -Tony Moore (GB) -Cello, Andrea Reiners (D) -Stimme ,Josep Vallribera (E) -Texte- 

Zeichnungen-Bilder-Masken. Ediger/Mosel, D(Video) 

Essays -Tony Moore (GB) -Cello und Josep Vallribera (E) -Wort, Text. Baden-Baden, E 

(Video) 

Essays -Wertungen und Umsetzungen, von zwei Wochen Treffen inLaPobla de Benifassà. 

Tony Moore -Cello, Josep Vallribera -Stimme. LaPobla de Benifassà, (E) (Video, Minidisc 

und CD) 

2000 

Essays. Wertungen und Umsetzungen, von fünf Tagen Treffen inLaPobla de Benifassà". 

Tony Moore (Cello); Josep Vallribera (Stimme). La Pobla de Benifassà, Castelló (E) 

(Video( 

243 






2001 

Essays -Wertungen und Umsetzungen, von fünf Tagen Treffen imMuseu d’Art Contemporani 

d’Eivissa. Tony Moore -Cello, Josep Vallribera -Wort und Inszenierung. Ibiza, (E) (Video) 

Essays -Wertungen und Umsetzungen, von zwei Tagen Treffen im Ludwig Museum Koblenz. 

Tony Moore -Cello, Josep Vallribera -Wort und Inszenierung. Koblenz, (D) (Video) 

Essays -Wertungen und Umsetzungehn, von vier Tagen Treffen bei Avantgart, Forum für zeitgenössische 

Kunst. Tony Moore -Cello, Josep Vallribera -Wort, Bild und Inszenierung. Heimbach, 

(D) (Video) 

2005 

Essays -Between chairs. from 5 days meeting inLaPobla de Benifassà, 

Inszenierung mit Josep Vallribera -PAAmos -Tony Moore. 

La Pobla de Benifassà, (E) (DVD) 

2007 



2009 

Manifest für heute -morgen; für die Kunst. Tony Moore -visualacousmatique; 

Josep Vallribera -Manifest, H. Jenninger -DVD-Montage. 


244 

54 





ART ACTIONS 

1974-75 

 

1976 

 

 

 

 

 

 

 


 

 


 

 

1980-82 

 

 

 

1981 

 

 

 

 

 

1982 

 

 

1983 

 

 

 






1989 

 

 

 

 

1990 

 

 

 

 

 

 

 

1993 

 

 

 

 

1994 

 

1995 

 

 

 

 

 

1996 

 

 

 

1997 

 

 

 

 

 

 

 

54 










JOSEP VALLRIBERA wurde 1937 während des spanischen Bürgerkrieges in Juneda (Lleida), 

Katalonien, als Sohn eines Fotografen aus Barcelona und einer Bauerstochter aus Juneda 

geboren. AmEnde des Krieges zog die Familie nach Les Borges Blanques, woerimAlter 

von sechs Jahren zur Kapuzinerschule geschickt wurde. Im Jahre 1945 zog die Familie abermals 

um. Diesmal nach Barcelona, wo er die Academia Catalunya, ein Privatgymnasium, 

besuchte. An den Nachmittagen nahm er an der gleichen Academia an Intensivkursen für zeichenen 

teil. 

Aber seinen Vater hielt nichts in der Großstadt. Erzog es vor, sich mit seiner Familie auf die 

damals vom Tourismus noch unberührte Insel Eivissa (Ibiza) zurückzuziehen. Josep Vallribera 

war damals 12Jahre alt. Er besuchte nun das Gymnasium auf Eivissa. 

Seinen Militärdienst verlegte ervor um früher eine Ausbildung in der Hamburger Fotoschule 

Schwerer zu absolvieren, die er mit einer Reise nach Schweden von Ende 1958 bis Anfang 

1959 begann. Da Josep Vallribera schon von seinem Vater eine sehr gute fotografische Ausbildung 

erhalten hatte, war für ihn die Schule in Hamburg fast überflüssig. Er nutzte die meiste 

Zeit dazu, als freier Fotograf zu arbeiten und diverse Laborarbeiten durchzuführen, um sein 

Taschengeld aufzubessern. 

1963 kehrte Josep Vallribera nach Eivissa zurück, wo er die “Galería Grafica” eröffnete, sich 

aber gleichzeitig auch mit künstlerischen Fotos und Malerei beschäftigte. Die Arbeiten wurden 

1966 unter dem Titel “Arte figurativo enIbiza” in einer Kollektive zum ersten Mal auf einer 

Wanderausstellung durch Europa gezeigt. Zu dieser Zeit war Eivissa ein Künstlerrefugium. 

Dort frafen sich internationale Künstler aus allen Bereichen wie z. B. Mitgleider der Grupo El 

Paso: Viola, Saura etc., Emilio Vedova, Corneille (Gruppe Cobra), Heinz Trökes, Orson Welles, 

Françesc Parserisas, Erwin Broner, der Architekt Sert u.v.a.. 

Zusammen mit seinem Vater eröffnete er 1967 die “Galería Vallribera” und 1969 mit Werken 

des französischen Künstlers M.Macréau “The Inside Out Art Gallery”. Seine eigene künstlerische 

Arbeit verstärkte Josep Vallribera immer mehr. Von 1963 bis 1973 unternahm er jeden 

Frühling und Herbst jeweils für einen Monat eine Studienreise nach Paris. 1973 verließ Josep 

Vallribera Ibiza. Zuerst reiste er für etwa ein Jahr nach Aarhus, Dänemark, danach sechs 

Monate nach München und dann nach Österreich, wo er sich bis 1980 in Innsbruck, Hall in 

Tirol, Steyr und Linz aufhielt. 

Danach kam er wieder nach Deutschland, diesmal nach Wetzlar, woer eineinhalb Jahre blieb. 

Im Sommer 1982 zog es ihn wieder Richtung Süden. Er verbrachte ein Jahr mit intensiver 

Arbeit und Ausstellungen in Frankreich. Sein Atelier befand sich in Les Hautes Alpes. Anschließend 

pendelte er bis 1984 zwischen Frankreich und Spanien. Im Jahre 1984 beschloß 

Josep Vallribera, sich wieder in Spanien niederzulassen, wo er seitdem lebt und arbeitet. 

Seine Arbeit ist international anerkannt: 

-“DICCIONARIO DE PINTORES Y ESCULTORES ESPAÑOLES DELSIGLO XX, 1998” 

-“Benezit, 1999” 

-“DICCIONARI DEPINTORS, ESCULTORS, GRAVADORS IDIBUIXANTS, L’art ala Lleida 

del segle XX, 2003” 

238 

54 





El catàleg es publica també en edició 

amb una serigrafia de Josep Vallribera. 

exemplars signats i 

numerats 1/45 -45/45 

Das Werksverzeichnis erscheint auch 

als Vorzugsausgabe mit einer Serigrafie 

von Josep Vallribera signiert und 

nummeriert 1/45 -45/45 

This Catalogue includes copies of an silk screen printing 

by Josep Vallribera, which corresponds 

to the format ofthe book, signed and 

numbered 1/45 - 45/45 

249 






54 





Manifest: Música igest-gràfic" .Projecte sobre una nota musical traduída a"gest-gràfic" i 

"gest-gràfic" traduít anota musical per a partitura. L'acciò vatenir lloc en una sala de Jan des 

Bouvrie, Amsterdam (NL) (video) 

1993 

Assaigs amb música ipintura. Música: Peter Matheis (piano). Pintura: Josep Vallribera. L'acció 

va tenir lloc al'estudi de PeterMatheis ialaGaleria Brennecke,Berlín(D) (video) 

1994 

Assaigs. Al bosc. Josep Vallribera: gest-gràfic. Peter Matheis piano, Eiffel (D) (video) 

Assaigs. Lectura en tres parts. 

1.Pensaments ifets; 2. Diversitats variacions; 3. Art sarcàstic. 

Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger /Mosel (D) (targeta postal ivideo) 

1996 

Assaigs. Valors itraduccions de5dies de trobada aEdiger. 

Tony Moore (violencel); Josep Vallribera (escenificació i"gest-gràfic"). 

Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger/ Mosel (D) (video) 

1997 

Assaigs. Tony Moore (violoncel); Andrea Reiners (veu); Josep Vallribera (lletra, dibuix, imatge, 

màscara). Escenari del Gasthof Christoffel, Ediger/Mosel (D) (video) 

Assaigs. Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (lletres, textos). L'acció vatenir lloc ala 

Frank Pages Galeria, Baden-Baden (D) (video) 

2000 

Assaigs. Valors itraduccions decinc dies de trobada aLaPobla de Benifassà. 

Tony Moore (violoncel);Josep Vallribera(veu).LaPobla de Benifassà, Castelló(E) (video, minidisciCD) 

2001 

Assaigs. Valors itraduccions decinc dies de trobada en el Museu d'Art Contemporani 

d'Eivissa. Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot). 

Museu d'Art Contemporani d'Eivissa, Eivissa (Illes Balears) (E) (video) 

Assaigs. Valors itraduccions de dos dies de trobada al Ludwig-Museum de Koblenz. Tony 

Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot iescenificacó), Coblença, (D) (video) 

Assaigs. Valors itraduccions de quatre dies de trobada aAvantgART", Fòrum d'Art Contemporani. 

Tony Moore (violoncel); Josep Vallribera (mot iescenificació), Heimbach (D) (video) 

2005 

Assaigs. Entre cadieres [between chairs] de cinc dies de trobada en La Pobla de Benifassà” 

Escenificacó amb Josep Vallribera, P.A. Amos iTony Moore. 


2007 



2009 

Manifest per avui - demà; per l’art Tony Moore -visualacousmatique; 

Josep Vallribera -Manifest; .Jenninger -muntatge DVD. La Pobla de Benifassà, Castelló (E) 

241 






54

JOSEP VALLRIBERA: MULTIPLES · OBRA GRÀFICA 1997–2010 (Edicions H. Jenninger) ISBN 978-84-939139-4-6

Erfolgreiche ePaper selbst erstellen

Template löschen?

Als Template speichern?