21.03.2014 Views

epc-timeoff2103

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

CANET<br />

ROCK<br />

ENTRADES AMB<br />

SÚPER DESCOMPTE<br />

PER ALS NOSTRES<br />

LECTORS!<br />

P. 10<br />

#309<br />

21 - 27<br />

DE MARÇ<br />

2014<br />

JULIÀ<br />

El cambrer de<br />

Ca l’Estevet,<br />

vestit de<br />

carrer, va amb<br />

un cinturó de<br />

bales.<br />

INCLOU PÒSTER<br />

CENTRAL!!!<br />

AL SERVEI<br />

DE BCN!<br />

Coneix de prop els millors cambrers<br />

de la ciutat, sense uniforme i amb<br />

ganes de reivindicar-se<br />

WES ANDERSON<br />

“EN CADA PEL·LÍCULA EM<br />

SENTO MÉS DINS EL MEU MÓN”<br />

/ LA IAIA<br />

MÉS / MORE / MÁS:<br />

TIMEOUT.CAT<br />

“TENIM ÈXIT DE PÚBLIC I<br />

ARA ASSOLIM L’ARTÍSTIC”


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

2 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

El millor<br />

de BCN<br />

Reportatges<br />

14. La iaia a Tots Sants<br />

Marta Salicrú es planta amb La iaia a La<br />

Casamurada, on han gravat sis vídeos.<br />

18. Wes Anderson<br />

El director fa a El Gran Hotel Budapest el seu<br />

film més divertit. Ell també ho és...<br />

18. Canet Rock<br />

Deu raons per tornar al festival.<br />

33. Cambrers de BCN<br />

¿Vols saber quins són els millors cambrers<br />

de la ciutat?<br />

2<br />

Time Out Barcelona<br />

20 al 26 de març de 2014<br />

El duel entre Benicio del Toro i<br />

Mathieu Amalric a Jimmy P. és<br />

d’aquells que passaran a la<br />

història del cine pàgina 28<br />

1<br />

La companyia Rosas<br />

recupera al Mercat de<br />

les Flors el seu<br />

esplèndid Drumming<br />

pàgina 40<br />

Seccions<br />

22. Coses per fer<br />

26. Cinema<br />

31. Teatre<br />

41. Música<br />

46. Clubs<br />

47. LGBT<br />

49. Comèdia<br />

50. Art<br />

52. Llibres<br />

58. Menjar i beure<br />

63. Tendències<br />

66. Top Ten<br />

El CCCB acull un nou cicle de cinema<br />

d’animació,Metamorfosis, que us<br />

portarà perles que adorareu pàgina 23<br />

4<br />

Sempre ens ve de<br />

gust veure-la:<br />

Beyoncé serà al<br />

Palau Sant Jordi<br />

dilluns pàgina 43<br />

3<br />

5Montserrat Abelló<br />

protagonitza dv. 21<br />

el Dia Mundial de la<br />

Poesia pàgina 22<br />

La nostra<br />

portada<br />

Fotografia:<br />

Iván Moreno.<br />

Redacció Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 (redaccio@timeout.cat) Editor Eduard Voltas | Gerent Judit Sans | Directora de negoci Mabel Mas<br />

| Director Andreu Gomila | Cap de reportatges i web María José Gómez | Director d’art Diego Piccininno Disseny Anna Mateu Mur | Edició gràfica Maria Dias | Cap de redacció<br />

Marta Salicrú | Redacció Maria Junyent, Josep Lambies, Ricard Martín, Eugènia Sendra; Josep Maria Sarri i Aleix Cabau (agendes) | Web en català Pol Pareja | Web en<br />

castellà Erica Aspas | Web en anglès Jan Fleischer | Col·laboradors: Marcelo Aparicio, Laia Beltran, Jordi Bianciotto, Javier Blánquez, Òscar Broc, Gemma Casamajó, Gerard<br />

Casau, Ada Castells, David Castillo, Xavier Cester, Nando Cruz, Irene Fernández, Santi Fondevila, Begoña García, Violeta Kovacsics, Ivan Giménez, Maria Gorgues, Abel Grau,<br />

Eulàlia Iglesias, Pere Andreu Jariod, Carlos Losilla, Oriol Malet, Beatriz Martínez, Ricard Mas, Iván Moreno, Antonio José Navarro, Juan Carlos Olivares, Josep Pedrals, Javier<br />

Pérez Senz, Marta Porter, Albert Puig, Bàrbara Raubert, Ricard Ruiz Garzón, Martí Sales, Sergi Sánchez, Martín Tognola, Carla Tramullas, Carles Valbuena, Marià Veloy, Pere Vall,<br />

Marià Veloy, Nuria Vidal, Montse Virgili | Correcció textos Txell Coll, Rafel Soler | Publicitat T. 93 295 54 00 | Mercè Llubera mllubera@timeout.cat | Núria Gómez ngomez@timeout.cat<br />

| Pere Ribalta pribalta@timeout.cat | Coordinació de publicitat Carme Mingo cmingo@timeout.cat | Coordinació de màrqueting Clara Narvión | Disseny Xavi Laborda |<br />

Edita 80 MÉS 4 Publicacions amb l’autorització i la col·laboració de Time Out Internacional Limited London UK Time Out ®és una marca registrada de Time Out Group Limited,<br />

London UK. El dret d’utilitzar la marca, el nom i el logo de Time Out és una llicència de Time Out Group Limited London UK. ©2008 Time Out Group Limited. Reservats tots els<br />

drets. | Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode,<br />

ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.<br />

Impressió Gráficas<br />

de Prensa Diaria<br />

Distribució S.A.D.E.U.<br />

Dipòsit legal B-44772-2010<br />

ISSN 1888-3850<br />

Difusió controlada per<br />

Amb la col·laboració<br />

de la Generalitat de Catalunya<br />

www.timeout.cat 3


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Passa<br />

a BCN<br />

Per Ricard Martín<br />

La guingueta, la<br />

guingueta...<br />

Terratrèmol sorrenc d’intensitat mitjana:<br />

aquest estiu, gràcies a la nova llei de<br />

costes, els xiringuitos canvien d’aparença.<br />

En les platges naturals es limiten i<br />

s’hauran de desmuntar a final de<br />

temporada. En les urbanes –formen part<br />

d’aquesta categoria els 4,5 km de litoral<br />

barceloní– podran tenir fins a 300 m² de<br />

superfície, terrassa inclosa. I el que és<br />

més important: la distància mínima entre<br />

estructures es redueix de 300 metres a<br />

150. En espera de veure com es concreta<br />

aquesta mesura, val a dir que el barceloní<br />

té un motiu d’alegria: els serveis hauran<br />

d’estar oberts a qualsevol banyista,<br />

encara que no formi part de la clientela!<br />

Adéu visites als pins pudents, prou posar<br />

en perill la vida nedant un quilòmetre per<br />

miccionar sense complexos. Ara bé, això<br />

obliga a reavaluar la semàntica: qui pot<br />

anomenar xiringuito, guingueta o baret<br />

–segons les abominables traduccions del<br />

Termcat– una andròmina de 17 per 17?<br />

Xiringón? Baràs? Ep, entre poc i massa:<br />

l’Ajuntament ens assegura que no<br />

n’augmentarà el nombre. I que, de fet, en<br />

temporada alta –de març a octubre– el dret<br />

a pixada pública en guingueta privada ja<br />

estava garantit. Know your right to piss!<br />

IVAN GIMÉNEZ<br />

PSST...<br />

Nova obertura sonada a La Rambla: abans<br />

que arribi l’estiu, el Grup Lombardero obrirà un<br />

nou local on hi ha el molt turístic Sports Bar.<br />

Tindrà 1000 m², llicència de discoteca, restaurant i<br />

espectacles de flamenc en viu amb la participació<br />

de Rafael Amargo.<br />

L’encarregat, de Pinter, que ha dirigit Xicu<br />

Masó al Teatre Lliure, tornarà la temporada que ve:<br />

segurament a l’octubre.<br />

Diccionari urbà<br />

Argot per a barcelonins xerraires | Per Josep Pedrals<br />

Sala de cine<br />

El barceloní ha aconseguit poder assimilar dos conceptes només canviant<br />

l’obertura d’unes vocals (desneutralitzant). L’exemple paradigmàtic és la sala<br />

de projeccions cinematogràfiques que es converteix en un peep show o un sex<br />

shop gràcies a la similitud fonètica amb una “sina salada”, un pit graciós i<br />

simpàtic.<br />

4 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

www.timeout.cat 5


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Passa<br />

a BCN<br />

Pots<br />

sentir-me<br />

Marta Salicrú<br />

I ara què?<br />

Un dia al Tibidabo amb l’autor de ‘Lolito’<br />

En Josep Lambies entra a l’Hotel Krüeger amb Ben Brooks després<br />

d’unes quantes pintes. Per poc no vomita sobre la nena de ‘L’exorcista’<br />

Després de venir a promocionar<br />

el seu anterior llibre, Crezco, Ben<br />

Brooks va decidir instaŀlar-se<br />

cinc mesos a Barcelona, dels<br />

quals en va passar quatre i mig<br />

totalment gat. En una d’aquelles<br />

trompes històriques que va<br />

durar tres dies va fer un sarró<br />

amb llaunes de conserves i birra<br />

a dojo i se’n va anar a escalar el<br />

Tibidabo amb la intenció de viure<br />

entre els matolls. El rotllo into<br />

the wild es va acabar quan va<br />

intentar fer la primera migdiada i<br />

es va clavar una pedra a la galta.<br />

Però el parc d’atraccions<br />

segueix sent el que més li<br />

agrada de la ciutat. Quan li vaig<br />

dir que em portés de farra pels<br />

seus antres preferits, que jo<br />

pagava la primera ronda, em va<br />

citar allà dalt. Ple dia, i aquí<br />

estem. Ell porta les patilles de<br />

les ulleres unides amb una bola<br />

impresentable de celo. Abans<br />

d’entrar ja em veig, quasi en<br />

dejuni, davant d’una banyera de<br />

mig litre de cervesa. Beneit de<br />

mi, no sé que és la primera d’una<br />

Merda, però<br />

si semblo el<br />

cul d’un porc,<br />

rosadet i amb<br />

una mica de pèl!<br />

dotzena. Perquè en Ben té 21<br />

anys, i molt, però que molt fetge.<br />

“On creus que vomitarem<br />

primer?”, em pregunta. Té la<br />

sospita que l’estómac ens<br />

resistirà fins a l’Hurakan.<br />

‘Lolito’<br />

Blackie Books<br />

249 pàg.<br />

19 €<br />

M’estic de dir-li que pateixo un<br />

vertigen galopant per no trencarli<br />

la iŀlusió. I al final, shit!, hi pujo.<br />

A la cua del Barco Pirata em<br />

parla de quan va viure a Londres,<br />

mantingut per una dona de 40<br />

anys que s’esclafava cigarrets<br />

als braços perquè ell no se n’hi<br />

volia anar al llit. Així comencen<br />

les confidències. A l’Hotel<br />

Krüeger xisclem tots dos com<br />

cabres degollades, agafats de<br />

les mans mentre un nan que va<br />

de Chucky ens empaita escales<br />

avall. Pixem infinitat de cops, i jo<br />

li explico que de petit em vaig<br />

trencar una dent en uns autos de<br />

xoc. I quan veu la foto de la<br />

muntanya russa crida: “Merda,<br />

semblo el cul d’un porc, rosat i<br />

amb pèl!”. La compro, són cinc<br />

euros. Així la nostra amistat<br />

quedarà segellada per sempre.<br />

Desafieu la redacció via Twitter amb el hashtag #reptetimeout<br />

Mentides per dir als turistes<br />

La Sagrada Família d’Antoni Gaudí, catalanista i catòlic, no<br />

està inspirada en cap epifania, ni en el Nou Testament, sinó<br />

en les mones de Pasqua.<br />

La coca se’n<br />

va a Suècia<br />

Sento a la ràdio que la Guàrdia<br />

Civil ha desmantellat una xarxa<br />

que importava cocaïna de la<br />

República Dominicana i que des<br />

del port de Barcelona la<br />

distribuïa per Europa, amb<br />

Suècia i Holanda com a països<br />

destinataris. Em fa pensar en<br />

les dades que periòdicament fa<br />

públiques Energy Control, el<br />

projecte d’una ONG<br />

especialitzada en la lluita contra<br />

la drogodependència, segons<br />

les quals un alt percentatge de<br />

les drogues que es consumeixen<br />

aquí estan adulterades, i em<br />

pregunto si la coca que entrava a<br />

Barcelona en direcció a Suècia<br />

era millor que la que es passa<br />

aquí, si les seves drogues són<br />

com el seu estat del benestar:<br />

de millor qualitat que el nostre.<br />

Arran de les morts recents de<br />

Philip Seymour Hoffman i Cory<br />

Monteith vaig tornar-me a<br />

preguntar si no estarien encara<br />

entre nosaltres si el consum de<br />

les anomenades drogues dures<br />

no fos legal i estigués<br />

regularitzat. La Llei Seca no va<br />

fer que la gent deixés de beure,<br />

només que ho fes d’amagat i<br />

que el negoci es fes en el mercat<br />

negre, lliure d’impostos. Potser<br />

si la cocaïna es distribuís en<br />

envasos en què s’informés dels<br />

efectes adversos, com les<br />

boques podrides i els pulmons<br />

negres als paquets de tabac,<br />

se’n consumiria menys. I la gent<br />

no es fotria paracetamol i altres<br />

adulterants molt pitjors nas<br />

amunt quan es fa una ratlla.<br />

Busqueu-la a Twitter:<br />

@salicrunette<br />

6 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Gent de<br />

Barcelona<br />

Jaime L. Pantaleón<br />

guitarrista,<br />

39 anys<br />

Te’n recordes de la teva<br />

primera guitarra?<br />

Sí, me la va deixar un noi de<br />

classe amb 16 anys. Vaig<br />

començar a tocar mentre<br />

escoltava els vinils del meu<br />

pare: Santana, els Stones,<br />

Pink Floyd... el tema que<br />

m’obsessionava era Light my<br />

fire de The Doors. Me’l posava<br />

un cop darrere un altre.<br />

La teva primera banda amb<br />

repercussió internacional va<br />

ser 12twelve. Què hi vas<br />

aprendre?<br />

Jo venia del death metal però<br />

vaig conèixer Sonic Youth i em<br />

van canviar la vida. A 12twelve<br />

vam coincidir quatre bojos per<br />

la música. El grup funcionava<br />

a partir de la passió. Mantenir<br />

un grup on tothom crea i<br />

improvisa, i on ningú dirigeix,<br />

és difícil. Amb el màrqueting<br />

es va perdre la mística.<br />

Amb Cuzo beveu de la<br />

psicodèlia turca i estàs a<br />

punt d’editar en solitari un<br />

disc de boleros. Com hi has<br />

arribat aquí?<br />

No deixo mai d’experimentar,<br />

la música és un viatge de dins<br />

cap enfora. En un visita a la<br />

República Dominicana, on va<br />

néixer el meu pare, un oncle<br />

es va posar davant meu i va<br />

tocar Lucía de Serrat. Em vaig<br />

adonar que l’art veritable és<br />

un home amb una guitarra, la<br />

nuesa absoluta.<br />

Entrevista: Montse Virgili<br />

Foto: Irene Fernández<br />

Sentit al<br />

carrer<br />

Al metro, una dona<br />

demana diners i es<br />

contradiu mentre<br />

parla:<br />

–Perdone de molestias.<br />

Soy viuda, tengo<br />

cinco hijos y mi marido<br />

esta en el paro...<br />

Dues dones en una<br />

visita guiada a l’antic<br />

hospital de Sant Pau:<br />

–Fíjate que pudiendo<br />

hacerlo normal se les<br />

ocurrió así.<br />

–Pues ahí está el<br />

mérito.<br />

Al fantàstic Caracas<br />

de Casanova amb<br />

Mallorca :<br />

–Ai Francesc, Francesc...<br />

Si fossis ‘inglés’<br />

prendries te!<br />

Dos amics:<br />

–A Praga hay que ir en<br />

primavera. ¿No has<br />

oido hablar de la primavera<br />

de Praga?<br />

Se ve que es alucinante.<br />

Dues amigues:<br />

–A Barcelona hi ha semàfors<br />

de més, vull dir<br />

que a alguns no se’ls<br />

ha de fer cas.<br />

Envieu-nos frases a través del<br />

Facebook de Time Out Barcelona,<br />

o via twitter amb el hashtag<br />

#sentitalcarrer<br />

www.timeout.cat 7


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

La ruleta<br />

Guille Milkyway<br />

Aina Clotet<br />

Jair Domínguez<br />

Llucia Ramis<br />

The end. Es van obrir els llums.<br />

Vaig estirar els braços per<br />

deixondir-me una mica i vaig<br />

expirar mentre m’aixecava. En<br />

girar-me, la mirada del noi del<br />

darrere em va colpir. Denotava<br />

emoció pura i profunda, però<br />

estava descaradament<br />

continguda malgrat les restes<br />

evidents de llàgrimes als ulls. La<br />

pel·li a mi m’havia agradat molt.<br />

Era una pel·lícula d’amor i no hi<br />

paraven de sonar cançons de<br />

Mama Cass. Però la raó per la<br />

qual vaig sortir del cine<br />

especialment feliç era haver<br />

estat testimoni d’aquella<br />

mirada.<br />

El comentari generalitzat a la<br />

sortida era que la pel·lícula era<br />

dolentota. No deien “dolenta”,<br />

deien “do-len-to-ta”, omplint-se<br />

la boca, amb suficiència. Tota<br />

aquella gent amb aquell posat<br />

una mica com de tornada de tot<br />

dient que tot plegat era un<br />

reguitzell de tòpics<br />

intranscendents sobre<br />

l’enamorament homosexual<br />

adolescent.<br />

Un paper ranci i vulgar<br />

Una pel·lícula do-len-to-ta.<br />

Tothom té ganes de verbalitzar<br />

sentències a la sortida del cine i<br />

en aquest cas totes eren<br />

antitètiques al que jo havia<br />

sentit i a la mirada del noi de<br />

mirada colpidora. La ductilitat de<br />

la perc<strong>epc</strong>ió davant l’obra<br />

artística és fascinant, sí, esclar,<br />

L’impostor<br />

però en aquest cas no tenia res<br />

a veure amb això. Aquella gent<br />

només feia un paper. Un paper<br />

ranci i vulgar.<br />

No era una nit per anar enlloc,<br />

però sabia que si me n’anava al<br />

llit no m’adormiria. Així que vaig<br />

decidir prendre una cervesa al<br />

Double Standard, el pub del<br />

costat del cinema. Allà la gent<br />

acostumava a desenvolupar els<br />

arguments que recolzaven les<br />

seves sentències naftalíniques.<br />

Darrere meu un noi no parava<br />

d’alliçonar una noia sobre el que<br />

ell anomenava “cinema<br />

trampós” [sic], referint-se a la<br />

pel·lícula que acabàvem de<br />

ORIOL MALET<br />

veure. Per descriure-la utilitzava<br />

paraules com teen-movie, fútil,<br />

dèbil i mil estupideses més que<br />

em vaig esforçar per no sentir. En<br />

sortir del bar, el drama: aquell<br />

noi de verborrea absurda era el<br />

noi de mirada colpidora que<br />

tenia al darrere al cinema. Quin<br />

imbècil, quin mentider, quin<br />

farsant. Era un traïdor.<br />

‘Guilty pleasures’<br />

Mai més no l’havia tornat a<br />

veure, aquest impostor, fins avui.<br />

La seva foto encapçala una<br />

secció del diari que es diu Guilty<br />

Pleasures. I precisament avui, el<br />

dia que me’l torno a trobar, en<br />

aquesta secció on sembla que hi<br />

acostuma a escriure, parla de la<br />

pel·lícula amb música de Mama<br />

Cass que vam veure l’un davant<br />

de l’altre ara fa quasi 20 anys. I<br />

la descriu com això, com un<br />

guilty pleasure, un plaer<br />

culpable, inconfessable.<br />

El mecanisme exacte que fa<br />

que l’emoció senzilla i veritable<br />

es negui en un primer terme i<br />

esdevingui, passat el temps,<br />

culpabilitat vestida de mot cool,<br />

només el podria explicar el noi<br />

de mirada colpidora. Jo,<br />

simplement, ho trobo<br />

lamentable. Això dels guilty<br />

pleasures no és res més que<br />

l’enèsima derivació del<br />

sentiment de culpa judeocristià<br />

retrògrad i tradicionalista. I,<br />

francament, no mola gens ni<br />

mica.<br />

L’AMPLIFICADOR<br />

Per Martí Sales<br />

Què és un webzine? És un<br />

fanzín –publicació independent<br />

autogestionada, barata o gratuïta<br />

que sol tractar temes musicals<br />

o culturals– amb format web.<br />

Gentnormal és un webzine de<br />

referència en l’escena catalana.<br />

Què té Gentnormal? Passió a<br />

dojo. Cap quota de res. Fan el<br />

que els ve de gust. Parlen del<br />

que els fascina. Transmeten<br />

entusiasme i adrenalina a les<br />

seves recomanacions, entrevistesvermut,<br />

llistes de Spotify, còmics<br />

passats de voltes... Enguany<br />

celebren cinc anys d’existència i<br />

ho fan amb una sèrie de festes i<br />

concerts. La propera serà el 17<br />

d’abril, a l’Heliogàbal, amb<br />

el Dofí Malalt i Roger Peláez<br />

canta Sau.<br />

8 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

www.timeout.cat 9


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Fem tribu!<br />

www.timeout.cat<br />

LA SETMANA<br />

PASSADA <br />

FA DUES<br />

SETMANES <br />

FA TRES<br />

SETMANES<br />

Canet Rock 2014:<br />

aconsegueix una de les 1.000 entrades<br />

amb més descompte del festival<br />

Love of Lesbian, Txarango i<br />

Gerard Quintana són els primers<br />

confirmats del Canet Rock, que el<br />

proper 5 de juliol convertirà<br />

aquesta població del Maresme<br />

en l’epicentre del pop-rock del<br />

país. Esperem amb candeletes la<br />

resta de confirmacions...<br />

sortirem de dubtes el dia 25 de<br />

març, durant la presentació<br />

pública del certamen. Aquest<br />

festival promet reunir al bo i millor<br />

de la música catalana actual, i<br />

ser una gran festa per a tots els<br />

gustos. Per als que hi van ser i per<br />

als que han crescut amb els nous<br />

grups que actuaran al festival<br />

d’enguany.<br />

Time Out vol posar-t’ho fàcil<br />

perquè no et perdis el que promet<br />

ser el festival de l’any: si ets lector<br />

nostre podràs aconseguir la teva<br />

entrada per només 25 euros!<br />

Només cal que entris a timeout.<br />

cat, et registris, compris l’entrada<br />

a entrades.timeout.cat, i siguis<br />

un dels 1.000 primers a<br />

aconseguir el teu tiquet.<br />

Torna el Canet Rock per<br />

reivindicar l’esperit d’aquest<br />

mític festival que entre 1975 i<br />

1978 va aglutinar tota una<br />

generació que vibrava amb la<br />

música i que lluitava activament<br />

contra el franquisme. Creien en<br />

un món millor, més lliure i més<br />

just, i això és justament el que cal<br />

recordar avui en dia. Aquest<br />

esperit se suma a la qualitat del<br />

cartell que, de moment, només<br />

podem intuir amb els tres primers<br />

noms que han sigut confirmats:<br />

tres icones de la música catalana<br />

que prometen fer-nos ballar<br />

durant dotze hores.<br />

El dia 25 es revelaran moltes<br />

de les sorpreses que trobarem al<br />

Canet Rock 2014. Hi haurà<br />

activitats a totes hores,<br />

gastronomia d’alta volada i un<br />

ambient que promet ser<br />

irrepetible.<br />

PER 25 €<br />

Aconsegueix la teva entrada<br />

per només 25 euros, entra a<br />

timeout.cat i registra’t.<br />

ELS 1.000 PRIMERS<br />

Time Out t’ho posa fàcil:<br />

només cal que estiguis<br />

registrat, compris l’entrada a<br />

entrades.timeout.cat i siguis<br />

un dels 1.000 primers a aconseguir<br />

el teu tiquet.<br />

PREMI A LA VISTA<br />

I a més, ser de la nostra<br />

comunitat té premi. Entra a<br />

la nostra web i digue’ns quin<br />

grup t’agradaria escoltar al<br />

Canet Rock: entraràs al sorteig<br />

d’un cap de setmana de<br />

luxe al Maresme! Més detalls<br />

a timeout.cat<br />

27 DE MARÇ, 12 H<br />

Les entrades sortiran a la<br />

venda el 27 de març a les 12<br />

h a un cost final de 36 euros.<br />

Compra-la a través de la nostra<br />

web i podràs aconseguir el<br />

millor descompte només per<br />

ser de Time Out!<br />

UN GRAN FESTIVAL<br />

12 hores de música, 15 grups<br />

i un preu ben especial per als<br />

nostres lectors!<br />

10 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

www.timeout.cat 11


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

12 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

www.timeout.cat 13


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

LA IAIA<br />

S’ENCOMANA A<br />

TOTS SANTS<br />

La iaia recrea en<br />

viu part del seu<br />

nou disc, ‘On<br />

és la màgia?’,<br />

per al projecte<br />

audiovisual<br />

Tots Sants. Els<br />

visitem a La<br />

Casamurada<br />

Per Marta Salicrú<br />

Fotografia Iván Moreno<br />

Què hi pinta, un rellotge de sol, dins<br />

d’un estudi de gravació? Som a La<br />

Casamurada, a Banyeres del<br />

Penedès, on hi hem seguit el trio de<br />

Vic La iaia. Ens hi han convidat Tots<br />

Sants, el projecte audiovisual que<br />

dóna la volta als vídeos que graven<br />

músics tocant en un espai inusual<br />

–un taxi, un replà, un ascensor– amb<br />

una premissa molt més senzilla:<br />

gravar-los en un lloc amb carisma, sí,<br />

però on la qualitat de so sigui òptima,<br />

on l’alta fidelitat estigui per sobre de<br />

l’anècdota. Un lloc com una masia<br />

medieval construïda a partir d’una<br />

torre de defensa del segle XIII i<br />

reconvertida en estudi de gravació<br />

amb rellotge de sol d’interior –a la<br />

façana de la torre– fa set anys.<br />

Raimon Fransoy i Xavier Puig, de la<br />

productora audiovisual Elsabeth<br />

Produccions, van arribar a La<br />

Casamurada perseguint l’Adrià Puntí.<br />

Feia precisament set anys que<br />

rodaven una pel·lícula sobre l’ex-<br />

ELS MELÒMANS<br />

Tots Sants no<br />

disposa de cap<br />

soci capitalista, i<br />

els seus artífexs<br />

hi treballen per<br />

amor a l’art de la<br />

música. Però amb<br />

un capital de més<br />

de 100 vídeos<br />

de gran qualitat<br />

audiovisual, ara<br />

busquen patrocinador.<br />

Umpah-Pah, com uns sísifs del<br />

documental musical, i per acabar-lo<br />

van tenir la idea de gravar el músic<br />

gironí tocant en directe. Van filmar-lo<br />

amb una banda d’acompanyament<br />

de luxe, els Egon Soda, que són com<br />

de la família: Elsabeth Produccions<br />

pren el nom de l’àvia de Ricky Falkner,<br />

veu del grup. I malgrat que les<br />

qüestions legals que impedeixen que<br />

Puntí publiqui noves cançons no van<br />

permetre fer servir el material per al<br />

documental –que al final s’estrenaria<br />

a l’In-Edit 2012–, l’excursió al<br />

Penedès no va ser en va. Jesús<br />

Rovira, propietari de l’estudi –a més<br />

de baixista i compositor de<br />

Lax’n’busto–, els va obrir les portes a<br />

fer més coses junts, i amb la<br />

implicació de Jordi C. Corchs, de<br />

l’estudi Infusiones Musicales, i del<br />

periodista musical Roger Roca<br />

(Sputnik) naixeria el projecte Tots<br />

Sants. Fins ara han filmat una<br />

trentena de grups i artistes, entre ells<br />

14 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

DE POPULARITAT<br />

N’HEM TINGUT DES<br />

DEL PRINCIPI. L’ÈXIT<br />

ARTÍSTIC, FER COSES<br />

AMB QUÈ ENS SENTIM<br />

A GUST, VA ARRIBANT<br />

DE MICA EN MICA”<br />

Roger Mas –un dels primers–, Manel,<br />

Sílvia Pérez Cruz, Ariel Rot, Christina<br />

Rosenvinge, Quico Pi de la Serra i<br />

Refree, que en va sortir amb el disc<br />

antològic Tots Sants (2012). Durant el<br />

segon cap de setmana de març van<br />

passar-hi Seward, Los Hermanos<br />

Cubero, Me and the Bees i Miquel<br />

Serra en una tongada de gravacions<br />

que inaugurarien La iaia.<br />

Retorn a La Casamurada<br />

No era el primer cop que el trio<br />

osonenc trepitjava La Casamurada.<br />

Allà va ser on van gravar el seu primer<br />

disc, Les ratlles del banyador (2011),<br />

arrancant d’El Puerto de Santa María<br />

el productor de Cadis Paco Loco,<br />

productor dels tres anteriors àlbums<br />

de Mishima. “Vam treure el Paco<br />

d’allà, i mira que a ell no li agrada<br />

marxar-ne ni per anar de vacances”,<br />

diu l’Ernest Crusats, veu i compositor<br />

principal de La iaia, menjant-se un<br />

plàtan –“Tinc gana tot el dia”, es<br />

LA IAIA XXL<br />

El divendres 21 a<br />

L’Auditori el trio<br />

defensarà On és la<br />

màgia? acompanyat<br />

de la Cobla<br />

Bisbal Jove. “Ampliar<br />

la formació<br />

fins a onze músics<br />

és com tocar amb<br />

una orquestra<br />

simfònica”,<br />

afirma Jordi<br />

Casadesús.<br />

justifica–. “L’estudi del Paco Loco és<br />

un santuari”, afirma. I ho sap de<br />

primera mà, perquè és allà on van<br />

gravar On és la màgia?, el seu segon<br />

àlbum, que acaba de publicar-se.<br />

L’excursió al Penedès ens ha<br />

permès veure La iaia com ja no se’ls<br />

veu avui en dia, amb Jordi Casadesús<br />

assegut davant un harmònium<br />

Newman Bros de finals del XIX,<br />

l’Ernest cantant sense micro i Jordi<br />

Torrents, àlies Turre, fent una<br />

percussió amb la caixa de la bateria,<br />

encara sense muntar: una<br />

encarnació acústica més semblant a<br />

la que els va donar a conèixer amb la<br />

maqueta El meu vaixell (2010), i que<br />

els va posar sota el focus quan el trio,<br />

aleshores acabat de formar, ni tan<br />

sols havia trobat el seu so. “En part<br />

va ser una putada –admet Crusats,<br />

digerint la sèpia amb patates,<br />

tendríssima, que ha cuinat l’Olga<br />

Mias, productora de Tots Sants–,<br />

perquè de cop i volta t’estàs<br />

www.timeout.cat 15


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

exposant amb una cosa amb la qual<br />

no sents que hagis assolit res, que<br />

encara no voldries ensenyar perquè<br />

encara no n’estàs content. El procés<br />

d’aconseguir un so que ens agradi ha<br />

estat a la vista de tothom<br />

–s’apuntava a Les ratlles del<br />

banyador, i brilla amb els colors fluor<br />

que taquen la portada de l’elèctric i<br />

electrònic On és la màgia?–. Però<br />

havíem d’aprofitar l’embranzida.<br />

L’èxit, en el sentit de popularitat,<br />

l’hem tingut des del principi. L’èxit<br />

artístic, en el sentit de fer coses amb<br />

què ens sentim més a gust, va<br />

arribant de mica en mica”.<br />

Del contrabaix al baix sintètic<br />

Parapetat darrere d’una marimba que<br />

serveix de suport d’un iPad i d’un<br />

teclat MIDI, armat d’una guitarra<br />

elèctrica i amb una multiplicitat de<br />

pedals a l’abast, Jordi Casadesús,<br />

que abans carregava el contrabaix al<br />

grup i ara controla un baix sintètic<br />

L’ÓS<br />

Per esmorteir el<br />

cop del bombo, en<br />

Turre porta un osset<br />

de peluix dins<br />

la bateria com a<br />

homenatge al seu<br />

nou single, L’ós.<br />

A la preestrena<br />

del xou amb cobla<br />

a Banyoles, dels<br />

ulls de l’ós en sortien<br />

raigs làsers.<br />

Esteu avisats.<br />

amb els peus, explica què signifiquen<br />

tots aquests trastos per al so del nou<br />

àlbum. “El canvi tecnològic ens ha<br />

permès el nou so”: amb les mans<br />

lliures, ara Casadesús pot tocar<br />

l’elèctrica i els teclats, uns<br />

sintetitzadors molt presents a On és<br />

la màgia?. Han ampliat la paleta de<br />

so sense haver d’ampliar la plantilla.<br />

“Ens vam reinventar una mica,<br />

també pel que fa a les lletres i<br />

sobretot a l’esperit –diu Crusats–. No<br />

ha estat com tornar a començar,<br />

perquè ja tens una mica de trajectòria<br />

i d’experiència, però sí que hem fet<br />

un semi reset. Hi ha un treball<br />

important, una intenció de créixer i de<br />

provar coses diferents. No hi havia<br />

res de premeditat, tret de fer un disc<br />

que fos diferent del primer, que sonés<br />

menys de fusta, menys folk. No<br />

volíem repetir el que ja havíem fet,<br />

volíem que fos més atrevit, més<br />

vitalista. Tot anava en aquesta<br />

dinàmica”. “L’Ernest veia el disc més<br />

positiu, més màgic –continua<br />

Casadesús–. Vam intentar canviar la<br />

manera de fer per intentar que el<br />

resultat fos diferent”. I ho és, però<br />

sense estridències: seguint el fil que<br />

començaven a estirar a Declaració de<br />

principis, la cançó que obria i d’on<br />

sorgia el títol del seu debut. “Ha<br />

estat una evolució”, concedeix<br />

Casadesús.<br />

El trio comença a tocar L’arbre que<br />

vol ser humà, un dels sis temes del<br />

nou disc que graven per a Tots Sants.<br />

L’Ernest està entestat a fer servir<br />

bengales al vídeo, però en Turre no ho<br />

veu clar: les vol posar al seu<br />

instrument. “Què pateixes per la<br />

bateria? Si això ho posen als<br />

pastissos per als nens!”, li etziba. Al<br />

final graven dues preses: una amb<br />

bengales i una sense. I Crusats i<br />

Casadesús acaben sent baixa en el<br />

compromís que tenien al vespre:<br />

“Deixar de gravar un vídeo per fer un<br />

futbito és trist”, conclou el cantant.<br />

16 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

EL FANTÀSTIC MR. ANDERSON<br />

WES ANDERSON HO HA TORNAT A FER: ‘EL GRAN HOTEL BUDAPEST’ ÉS LA SEVA PEL·LI MÉS DIVERTIDA. PARLEM AMB ELL SOBRE<br />

EL CANTÓ POCA-SOLTA DE RALPH FIENNES I SOBRE PER QUÈ VA PORTAR 10.000 EUROS A BILL MURRAY EN UNA MALETA<br />

Per<br />

Dave Calhoun<br />

Retrat<br />

Rob Greig<br />

18 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Espatlles estretes, cabell net però<br />

potser no tan net, un vestit de tweed,<br />

uns botins Clarks que li arriben a mig<br />

turmell. ¿Hi ha algun altre director viu<br />

que s’assembli més a un dels<br />

personatges de les seves pel·lícules<br />

que Wes Anderson?<br />

Cineasta texà de 44 anys. Les<br />

seves pel·lícules, des de Rushmore i<br />

Els Tenenbaums fins a Fantàstic<br />

senyor Fox i Moonrise kingdom<br />

irradien hipsterisme, una<br />

intel·ligència insolent i la ment<br />

pensant d’un excèntric. La seva nova<br />

pel·lícula, El Gran Hotel Budapest, és<br />

fins ara la millor. És la història de<br />

Gustave H (Ralph Fiennes, molt i molt<br />

divertit), un conserge verborreic d’un<br />

hotel europeu dels anys 30 que es<br />

veu embolicat en la investigació d’un<br />

assassinat.<br />

Anderson està en ratxa. El 2012,<br />

Moonrise kingdom va aconseguir un<br />

públic que no havia tingut mai i una<br />

nominació a l’Òscar a la millor<br />

pel·lícula. Si mireu amb atenció,<br />

trobareu la seva influència arreu:<br />

pel·lis indie d’imitació, anuncis de<br />

televisió poc convencionals i la<br />

passió per totes aquelles coses<br />

manufacturades i analògiques.<br />

Tot i que viu a París, el trobem, molt<br />

apropiadament, en un club i hotel<br />

londinenc passat de moda on el<br />

paper de la paret sembla sortir d’una<br />

de les seves pel·lícules.<br />

¿Et sents frustrat quan la gent et diu<br />

que fas la mateixa pel·lícula una<br />

vegada i una altra? Hi ha qui diu que<br />

és com si ja l’hagués vista.<br />

Abans em rebotava més. Ara no em<br />

sento pas gaire provocat. Potser és<br />

que tinc la pell més dura que abans.<br />

Quan estic fent una pel·lícula, estic<br />

intentant fer una cosa completament<br />

diferent del que ja he fet. Però sé que<br />

al final, quan ho veus tot seguit, la<br />

gent s’adona en deu segons que allò<br />

ho he fet jo.<br />

¿Però no trobes que és un<br />

compliment que la gent et digui que<br />

tens un estil tan clar, propi i definit?<br />

És un enorme compliment excepte<br />

quan no ho diuen amb la intenció que<br />

sigui un compliment.<br />

Per internet circula un sketch del<br />

que hauria estat una versió de Star<br />

wars si l’hagués dirigit Wes<br />

Anderson. És bàsicament Rushmore<br />

però amb el Chewbacca en una<br />

motocicleta vintage. ¿Et mires<br />

aquestes coses?<br />

N’he vist algunes, sí. Edward Norton<br />

en va fer una amb Saturday Night Live<br />

que era com una pel·lícula de terror.<br />

És maco que facin aquestes coses.<br />

Però alhora també penso que jo en<br />

podria fer una que fes molta més por.<br />

M’agradaria que algú em reptés<br />

algun dia a fer una paròdia de mi<br />

mateix, a veure què em surt.<br />

També he llegit el teu nom entre els<br />

candidats a dirigir l’últim capítol de<br />

Spider-man. No voldria faltar-te al<br />

respecte, però no és cert, oi?<br />

Ningú, en missió oficial, s’ha posat<br />

en contacte amb mi per oferir-m’ho.<br />

Estic convençut que va ser una<br />

invenció d’internet.<br />

El Gran Hotel Budapest és la teva<br />

pel·lícula més divertida fins al<br />

moment. Què et feia pensar que<br />

Ralph Fiennes podia arribar a ser tan<br />

divertit?<br />

Estava molt graciós a la pel·lícula<br />

M’AGRADARIA<br />

QUE ALGÚ EM<br />

REPTÉS ALGUN DIA<br />

A FER UNA PARÒDIA<br />

DE MI MATEIX,<br />

A VEURE QUÈ<br />

EM SURT”<br />

Amagats a Bruges, i també a l’obra de<br />

teatre God of Carnage. Feia temps<br />

que volia treballar amb ell. El vaig<br />

conèixer fa deu anys. Vaig anar<br />

convidat a casa de no sé qui, vaig<br />

entrar a la cuina i allà, assegut sobre<br />

la taula, estava ell. Des d’aleshores<br />

que volia trobar alguna cosa per fer<br />

amb ell. És molt intens. És com un<br />

actor de mètode, i no havia treballat<br />

amb ningú així.<br />

¿T’agrada estar en hotels?<br />

Abans sí, però amb els anys m’he<br />

adonat que no m’agrada això de<br />

caminar per un passadís llarg, ficarme<br />

en un ascensor, creuar el vestíbul,<br />

sortir al carrer, fer un tram de carrer i<br />

adonar-me que m’he deixat alguna<br />

cosa. Me’n vaig afartar. Però mentre<br />

escrivíem la pel·lícula vam viatjar epr<br />

ES PENEDEIX...<br />

Un bon dia, el<br />

seu germà i<br />

ell van decidir<br />

que volien una<br />

entrada a la<br />

seva habitació<br />

des del sostre.<br />

Van estar dies<br />

fent-lo. “No recordo<br />

mai haver<br />

vist el meu pare<br />

tan horroritzat.<br />

No s’ho podia<br />

creure!”.<br />

ADMIRA...<br />

Quan era un nen<br />

admirava Farrah<br />

Fawcett: tenia<br />

un pòster d’ella<br />

amb vestit de<br />

bany! La seva<br />

obsessió actual<br />

és Joan Blondell<br />

i un film en particular,<br />

Blonde<br />

crazy, amb<br />

James Cagney.<br />

SOPARIA AMB...<br />

Anderson, si<br />

pogués, soparia<br />

amb Luis<br />

Buñuel: “Tinc la<br />

sensació que<br />

era una d’aquelles<br />

persones<br />

que estava bé<br />

tenir al voltant,<br />

que li agradava<br />

passar-s’ho<br />

bé”.<br />

Alemanya, Àustria, Hongria i la<br />

República Txeca. Vam veure moltes<br />

coses.<br />

Però durant el rodatge et vas allotjar<br />

en un hotel, amb el càsting de la<br />

pel·lícula. Diuen que els actors<br />

esmorzaven en pijama.<br />

Sí, vam agafar un hotel petit a<br />

Görlitz, Alemanya. Teníem una<br />

cuinera que conec d’Itàlia que va<br />

cuinar per a nosaltres totes les nits<br />

durant el rodatge. Cada vespre hi<br />

havia una bona festa a l’hora de<br />

sopar.<br />

A El Gran Hotel Budapest hi ha<br />

moltes cares que ja coneixíem de<br />

pel·lícules anteriors: Owen Wilson,<br />

Adrien Brody i Bill Murray. Aquest<br />

últim ha aparegut en totes les teves<br />

pel·lícules des de Rushmore. Què és<br />

el que més t’agrada de treballar amb<br />

ell?<br />

Sempre m’he sentit animat. En cada<br />

pel·lícula sembla que estigui una<br />

mica més a dins del meu món. La<br />

nostra col·laboració ha anat<br />

evolucionant de manera molt<br />

favorable al llarg del temps.<br />

Diuen que una vegada vas accedir a<br />

portar-li 10.000 euros en metàl·lic<br />

dins d’una maleta, des de la Mostra<br />

de Venècia fins a Roma. ¿És cert,<br />

això?<br />

Sí, és cert. Els diners eren per a un tal<br />

Luigi. Em sembla que era un dipòsit<br />

per a un apartament que en Bill havia<br />

llogat. Però he de dir que no és tan<br />

difícil portar 10.000 euros de<br />

Venècia a Roma. No ocupen una<br />

maleta sencera!<br />

¿Tu i Bill feu festa junts?<br />

De vegades, però és que ell porta una<br />

vida molt internacional i jo no conec<br />

pas tots els seus aspectes. Sovint<br />

desapareix del mapa durant un<br />

temps, i de sobte reapareix. Sempre<br />

és interessant quan això passa.<br />

Tu ets de Texas, però vius a París.<br />

¿Ets oficialment un americà en ple<br />

exili europeu?<br />

Bé, de fet no he passat pels Estats<br />

Units en els últims dos anys. Ara<br />

estem a punt d’anar-hi a passar un<br />

mes o així. Tinc el meu pis i la meva<br />

oficina a París, i la meva xicota té una<br />

casa a Kent, així que hi anem amb<br />

freqüència. També vaig sovint a<br />

Londres. Però a París encara sento<br />

que sóc un americà a l’estranger. El<br />

meu francès no és ara millor del que<br />

ha estat mai.<br />

‘El Gran Hotel Budapest’ s’estrena<br />

aquest divendres 21.<br />

www.timeout.cat 19


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

BACK TO CANET<br />

El 5 de juliol reneix el mític Canet Rock, fita musical de tota una generació. Josep<br />

M. Mainat, promotor dels festivals d’ahir i avui, us dóna deu motius perquè hi aneu<br />

01.<br />

Música i societat bullen juntes<br />

Els Festivals de Canet van ser<br />

mítics per dues raons: la<br />

societat tenia moltes ganes<br />

d’expressar un sentiment<br />

col·lectiu i la música feta en<br />

català connectava molt bé amb<br />

aquest sentiment. Ara tornem<br />

a viure temps d’efervescència<br />

social i creativa. Estem davant<br />

de grans canvis. Societat i<br />

música catalana tornen a estar<br />

molt actives, com als anys 70,<br />

encara que en contextos<br />

diferents. Per això és un bon<br />

moment per a què tot el país es<br />

reuneixi en una gran festa<br />

musical i reivindicativa.<br />

02.<br />

Els artistes s’han entregat<br />

Hi actuaran quinze bandes. La<br />

resposta dels artistes ha estat<br />

excel·lent. També han copsat<br />

que estem plantejant un acte<br />

històric, únic i irrepetible<br />

03.<br />

No és només un festival<br />

El Canet Rock va mes enllà<br />

d’un festival. És, sobretot, una<br />

gran festa. Una gran trobada<br />

musical i cultural. Un<br />

esdeveniment històric que<br />

torna en un moment històric.<br />

Tots els assistents podran<br />

tornar a dir “jo vaig ser-hi”.<br />

04.<br />

Neix en un moment històric<br />

Ara hi ha la necessitat<br />

d’expressar desitjos,<br />

esperances i canvis. Això ens<br />

va inspirar a organitzar els<br />

Festivals dels 70 i això és el<br />

que ha portat a recuperar-los.<br />

Els grans esdeveniments<br />

FOTOS: FRANCESC FÀBREGAS<br />

vénen marcats per la iniciativa<br />

popular, per l’aire que es<br />

respira, per les necessitats<br />

d’expressar-se. Canet Rock<br />

neix de totes aquestes<br />

aspiracions.<br />

05.<br />

És un espai de llibertat<br />

És la pròpia gent qui decideix<br />

finalment quin caràcter ha de<br />

tenir cada esdeveniment. I és<br />

bo que així sigui. És, doncs, el<br />

públic el que decidirà quin és<br />

l’ambient que s’hi crearà. Per<br />

part de qui ho organitza es vol<br />

que sigui un espai de llibertat.<br />

06..<br />

És per a tothom<br />

Està pensat per a tots els<br />

públics. Volem que la gent que<br />

va ser-hi als dels 70 tingui<br />

l’oportunitat de rememorar<br />

aquells temps posant-se al dia<br />

del que sona a Catalunya ara i<br />

que els joves gaudeixin dels<br />

seus grups més estimats.<br />

07..<br />

Hi veuràs sortir el sol<br />

Volem reproduir el format<br />

original del Canet Rock, de set<br />

de la tarda a set del matí. Ens<br />

agrada la idea de veure com es<br />

pon i torna a sortir el sol mentre<br />

els artistes van passant. A<br />

l’estiu les festes són llargues...<br />

La idea és que la gent vingui,<br />

entri, surti, vagi a fer un bany a<br />

la platja, torni... O estigui allà<br />

tota l’estona. La gent farà la<br />

festa a la seva mida.<br />

08.<br />

Lluís Danés dirigeix el xou<br />

Grans sorpreses. Sensibilitat.<br />

Màgia. En Lluís és un dels<br />

millors professionals del país.<br />

Es va enamorar del projecte<br />

des del primer moment i ens<br />

sentim molt afortunats de<br />

poder comptar amb ell.<br />

09.<br />

Trobaràs els artistes dels 70<br />

Sens dubte. La trajectòria<br />

musical del nostre país és molt<br />

rica. Tenim grans<br />

professionals. De totes les<br />

generacions. Crec,<br />

sincerament, que hem<br />

aconseguit fer una proposta<br />

artística sense precedents.<br />

10.<br />

Hi haurà moltes sorpreses<br />

Ara no les puc desvetllar. Però<br />

de fet, tota la vetllada serà una<br />

gran sorpresa.<br />

20 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Coses per fer<br />

Coordina<br />

Maria Junyent<br />

mjunyent@timeout.cat<br />

@junyjuliol<br />

Coses per fer<br />

Fes-te poeta, xavala<br />

Coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia,el poeta de la casa, Andreu Gomila,<br />

us ofereix set consells per aprendre a domar les muses<br />

Compra’t una llibreta<br />

1 No importa si és<br />

Moleskine, Penguin, Miquel<br />

Rius o de la papereria del<br />

barri. Pots escriure a<br />

màquina, cert, però la llibreta<br />

és portàtil i pots seguir més<br />

de prop els teus avenços (o<br />

retrocessos), els esborranys,<br />

les modificacions, etc. A<br />

Raima (Comtal, 27) n’hi ha<br />

moltes. També a La Central<br />

del Raval (Elisabets, 6).<br />

Aprèn a observar<br />

2 Pots mirar-te tu mateix o<br />

mirar cap enfora. És més fàcil<br />

començar pel món que<br />

t’envolta, encara que et<br />

creguis un desgraciat que ha<br />

de vessar les llàgrimes en un<br />

paper. Asseu-te en una plaça,<br />

a la de la Virreina o a la de Sant<br />

Agustí Vell, per exemple, i<br />

deixa que els moviments dels<br />

cossos, les paraules que<br />

sents al teu voltant deixin<br />

petjada. Avisa els teus amics<br />

que qualsevol cosa que diguin<br />

pot anar en contra seva.<br />

Copia els millors<br />

3 Llegeix sense parar. Quan<br />

hagis llegit Homer, Dante,<br />

Ausiàs March, Lorca, Vinyoli,<br />

Baudelaire, Riba, Akhmàtova,<br />

Cernuda i companyia sabràs<br />

que el que estàs fent és<br />

genuí. I no dubtis: si t’agrada<br />

molt un poeta, copia’l. Adapta<br />

el seu to, fins i tot la seva<br />

història, i fes-te’l teu. Exercita<br />

el múscul poètic. A La Central<br />

de Mallorca (Mallorca, 237) i<br />

a Laie (Pau Claris, 85) tenen<br />

la millor selecció de poesia<br />

de la ciutat. Si no tens un<br />

euro, fes-te soci de la<br />

Biblioteca de Catalunya<br />

(Hospital, 56): tenen més<br />

poesia de la que podràs llegir<br />

en ta vida.<br />

Escolta els mestres<br />

4 Has de obrir-te camí sol,<br />

però sempre pots recórrer als<br />

llibres de consells, una mena<br />

d’autoajuda poètica, escrits per<br />

grans poetes. El millor és Cartes<br />

a un jove poeta, de Rilke. I<br />

L’acte<br />

central del Dia<br />

Mundial de la<br />

Poesia és dv. 21<br />

al Palau Robert,<br />

18.30 h<br />

aprofita qualsevol conferència,<br />

xerrada o recital, d’algun poeta<br />

veterà per anar-hi. Gimferrer,<br />

Abelló, Casasses,<br />

Pessarrodona, Sampere,<br />

Camps Mundó, et poden<br />

ensenyar moltes coses.<br />

Aprèn a recitar<br />

5 La prova definitiva que un<br />

poema és bo és quan se sent en<br />

veu alta. No cal que sigui una<br />

performance, ni que tingui<br />

moltes exclamacions, ni que la<br />

gent rigui. A l’Horiginal<br />

(Ferlandina, 29) Josep Pedrals<br />

munta recitals cada setmana,<br />

alguns dels quals tenen format<br />

de jam session. Si ets agosarat,<br />

pots participar al Poetry Slam<br />

(segueix-los al seu Facebook).<br />

Hi ha molts cafès on fan recitals,<br />

com el Cafè del Centre (Girona,<br />

69), el Cafè Mandacarú<br />

(Magalhães, 35) o l’Ateneu<br />

Rosa de Foc (Robí, 5). Fins i tot<br />

hi ha botigues de queviures que<br />

fan recitals, com Sopa de<br />

Lletres (Hedilla,110), que<br />

regenta el poeta Oriol Izquierdo.<br />

Munta una colla<br />

6 Això ja és opcional, tot i que<br />

no va gens malament formar<br />

part d’un grup. Per trobar<br />

còmplices que et critiquin la teva<br />

obra o, simplement, per passarvos<br />

lectures o parlar de poesia.<br />

Ja ho sabràs: la poesia no és un<br />

tema de conversa habitual i<br />

molta gent arrufarà el nas quan<br />

treguis el tema. No et preocupis.<br />

D’una cosa pots estar segur:<br />

només t’escoltarà la teva mare.<br />

No tinguis pressa<br />

7 Hi ha més poetes que<br />

editorials. I no és gens fàcil<br />

publicar un llibre. Si vas a veure<br />

un editor, segurament et<br />

recomanarà que et presentis a<br />

un premi. Si ets jove i inèdit,<br />

pots provar a l’Amadeu Oller,<br />

que enguany farà 50 anys. N’hi<br />

ha molts de premis, però<br />

tampoc no es tracta de publicar<br />

a qualsevol preu. Si no guanyes i<br />

ningú no vol editar un llibre teu,<br />

vol dir que encara estàs verd. No<br />

defalleixis!<br />

22 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Coses per fer<br />

ELS PIONERS DEL CINEMA D’ANIMACIÓ<br />

Universos inquietants, foscos i plens de poesia al cicle Metamorfosis<br />

ALÍCIA<br />

L’artista txec Jan Švankmajer es<br />

considera un dels cineastes més<br />

complets i transgressors de la<br />

seva generació. Amb Algo de Alicia<br />

(1988) va portar la icònica obra<br />

de Lewis Carroll al seu propi país<br />

de les torbacions, on Alícia és de<br />

carn i ossos i el conill, dissecat, es<br />

mou per stop-motion.<br />

‘DARKNESS LIGHT<br />

DARKNESS’<br />

Truquen a la porta. S’encén el<br />

llum. És una mà. Sola, de fang.<br />

La mà obre una altra porta, i dos<br />

ulls de vidre rodolen cap a ella.<br />

Arribaran més convidats. Orelles,<br />

papallones, una llengua que repta.<br />

En set minuts i mig Švankmajer<br />

juga a ser Déu, i se’n surt.<br />

FÉTICHE<br />

Ladislas Starewitch, de formació<br />

autodidàctica, és el pioner i<br />

mestre indiscutible de l’animació<br />

de titelles. El seu univers és<br />

d’una complexitat meravellosa. A<br />

Hollywood van voler adaptar les<br />

seves aventures del gos Fétiche,<br />

però ell s’hi va negar per continuar<br />

treballant al taller familiar.<br />

‘STREET OF CROCODILES’<br />

El món dels bessons Quay, fascinats<br />

per la ciència, és sinistre i atractiu,<br />

i està format per objectes oblidats<br />

i peces que han perdut la seva<br />

funció original. Street of Crocodile<br />

és una de les seves grans obres, i<br />

Terry Gilliam la va definir com una<br />

de les millors obres d’animació de<br />

tots els temps.<br />

METAMORFOSIS s’inaugura el 25 de març i s’allargarà fins al 7 de setembre al CCCB. De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h. De 4 a 6 €<br />

Coses per fer<br />

www.timeout.cat 23


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Coses per fer<br />

Coses per fer<br />

Els fils de la vida<br />

Arrenca la 5a edició del TOT, el Festival de<br />

Titelles de Barcelona. Per Maria Junyent<br />

Ja fa cinc anys del primer cop<br />

que un exèrcit de titelles va<br />

prendre el poder del Poble<br />

Espanyol. Una tropa<br />

heterogènia de guant, de fil i de<br />

tija va decidir fer del recinte del<br />

poble ibèric un escenari del qual<br />

en serien protagonistes. El<br />

festival ha anat creixent, any<br />

rere any, fins avui. La cinquena<br />

edició del TOT Festival presenta<br />

un total de setze espectacles<br />

–sis propostes de sala i deu de<br />

carrer– que es podran veure<br />

durant tot el cap de setmana.<br />

Aquest any són dinou<br />

companyies les que hi<br />

participen, totes elles amb<br />

propostes ben diferents, de<br />

rondalles tradicionals a òperes,<br />

i de clàssics a contemporanis.<br />

Totes elles, això sí, tenen un<br />

denominador comú: la<br />

transmissió de valors<br />

fonamentals com la justícia, la<br />

solidaritat i la generositat, amb<br />

la voluntat d’entretenir i<br />

transmetre alhora un missatge<br />

potent a tots els assistents,<br />

grans i petits.<br />

El festival aposta fort per la<br />

presència de produccions<br />

catalanes i per les propostes a<br />

l’aire lliure, que ofereixen dues<br />

grans cites. La primera, TOTal<br />

Experience, és un itinerari per la<br />

zona del Monestir Romànic de<br />

Sant Miquel en què l’espectador<br />

podrà gaudir de quatre<br />

actuacions de 15 minuts<br />

cadascuna, a càrrec de<br />

diferents companyies. L’altra<br />

proposta a l’aire lliure és el TOT<br />

Carrer, que inclou diferents<br />

espectacles que tindran lloc en<br />

les places i carrers del recinte.<br />

Acomodeu-vos a terra, doncs, i<br />

gaudiu de l’encant dels<br />

putxineŀlis.<br />

TOT Festival serà al Poble<br />

Espanyol el ds. 22 i el dg. 23.<br />

NO US ELS PERDEU<br />

‘EL NIU’<br />

El reconegut clown Leandre Ribera<br />

dirigeix aquest espectacle de<br />

Dudu&Cia, protagonitzat per dos<br />

éssers enigmàtics.<br />

Ds. i dg. a les 16.30 h<br />

JACK THE DRIPPER<br />

Pollock va rebre el sobrenom<br />

de Jack the dripper (Jack el<br />

gotejador). La companyia Tut Suit<br />

Puppets ha creat un titella pintor.<br />

Ds. i dg., diverses funcions<br />

24 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Coses per fer<br />

Poesia<br />

GRATIS La Fabra i Coats<br />

s’omple de poesia<br />

El Dia Mundial de la Poesia<br />

arriba amb un dia d’antelació a<br />

la Fabra i Coats amb aquesta<br />

activitat, on tothom que ho<br />

vulgui pot anar a llegir un poema<br />

que hagi escrit i vulgui<br />

compartir, o pot portar un<br />

poema breu que li agradi, o<br />

simplement anar a descobrir la<br />

Fabra i Coats més literària.<br />

Fabra i Coats. Sant Adrià, 20.<br />

www.fabraicoats.bcn.cat. Sant<br />

Andreu (L1). Dijous 20 a partir de<br />

les 10 h.<br />

GRATIS S’acosta el Dia<br />

Mundial de la Poesia... Vine a<br />

llegir un poema!<br />

El Consorci per a la<br />

Normalització Lingüística de<br />

Barcelona s’adhereix a la<br />

celebració del Dia Mundial de la<br />

Poesia amb una lectura pública<br />

de poemes en diverses<br />

llengües, per contribuir a<br />

l’apropament de les diverses<br />

cultures que conviuen a la<br />

ciutat. A les 11.30 h, els poetes<br />

Viceç Llorca i Bel Granya<br />

participaran en aquesta<br />

iniciativa, i a les 18 h ho faran<br />

els poetes Josep Pedrals i<br />

Eduard Escoffet.<br />

Espai Avinyó. Avinyó, 52.<br />

www.blocs.cpnl.cat/espaiavinyo<br />

Liceu (L3). Dj. 20 a partir de les<br />

11.30 h. Cal inscriure’s a<br />

barcelona@cpnl.cat<br />

Dia mundial<br />

del teatre<br />

GRATIS Dia Mundial del<br />

Teatre<br />

Sota el lema ‘Si el públic no va al<br />

teatre, el teatre anirà al públic’<br />

comencen els actes de<br />

celebració del Dia Mundial del<br />

Teatre amb un acte festiureivindicatiu<br />

a la plaça<br />

Universitat (de 18 a 21 h) que<br />

inclou la lectura dels Manifestos<br />

del Dia Mundial del Teatre 2014:<br />

Clara Segura llegirà el Manifest<br />

Internacional escrit per Brett<br />

Bailey, dramaturg i director sudafricà,<br />

i Àngels Bassas, el<br />

Manifest de l’AADPC, del qual<br />

també n’és l’autora. A més, hi<br />

haurà un tast dels espectacles<br />

que es poden veure aquests<br />

dies a la cartellera de<br />

Barcelona, a més d’espectacles<br />

de teatre de carrer, maquillatge i<br />

globus per als infants i recollida<br />

de signatures per demanar la<br />

rebaixa de l’IVA cultural. A partir<br />

de les 20 h, al Teatre Romea,<br />

‘Una vida de teatre’, una<br />

conferència amb l’actriu<br />

Montserrat Carulla al voltant de<br />

les experiències viscudes<br />

durant tota la seva vida<br />

dedicada a la interpretació i una<br />

relectura dels manifestos.<br />

Plaça Universitat i Teatre Romea.<br />

Universitat (L1-L2). Dilluns 24 a<br />

partir de les 18 h.<br />

Taules rodones<br />

GRATIS Còmic: Cinc visions<br />

Taula rodona amb els autors<br />

Sandra Uve, Néstor F., Sergi<br />

Puyol, Gabriel Corbera i Max. El<br />

crític Jordi Costa conduirà el<br />

debat amb els autors a la<br />

recerca dels possibles punts<br />

d’intersecció en els seus<br />

camins respectius i les seves<br />

maneres d’entendre la creació<br />

d’historietes.<br />

Arts Santa Mònica. La Rambla, 7.<br />

www.artssantamonica.cat<br />

Drassanes (L3). Dv. 21 a les 19 h.<br />

GRATIS Cultura i compromís<br />

amb Marina Garcés<br />

i Belen Gopegui<br />

La tasca de l’art, si hi<br />

hagués una tasca<br />

específica, si no fos la<br />

mateixa tasca del<br />

polític i de l’assagista<br />

i del revolucionari, és<br />

fer visible allò que és<br />

visible. En parlaran en<br />

aquest debat Belén Copegui i<br />

Marina Garcès.<br />

Ateneu Popular 9Barris.<br />

www.ateneu9b.net<br />

Portlligat, 11-15. Trinitat Nova<br />

( L4-L1-L3). Dv. 21 a les 19 h.<br />

Amb nens<br />

GRATIS Entre imatges.<br />

De la càmera al llibre<br />

‘Entre imatges’ proposa<br />

descobrir la fotografia i el<br />

Consulta totes<br />

les activitats<br />

infantils que es<br />

fan a Barcelona<br />

a timeout.cat<br />

cinema a partir de l’observació i<br />

la creació d’imatges mitjançant<br />

una sèrie de tallers impulsats<br />

per quatre centres de Barcelona<br />

que tenen la imatge com a eix<br />

central de la seva activitat.<br />

Quatre tallers autònoms i<br />

complementaris que permetran<br />

als nens i nenes experimentar<br />

amb les càmeres, analitzar<br />

fotografies i explorar el<br />

muntatge de vídeo i l’edició<br />

fotogràfica. De 6 a 12 anys.<br />

Fundació Foto Colectania.<br />

www.colectania.es Julián<br />

Romea, 6. Gràcia (FGC).<br />

Dissabtes d’11 a 13.30 h.<br />

Aperitius musicals.<br />

Un Patufet que sona<br />

Proposta musical i<br />

d’improvisació vocal basada en<br />

el conte tradicional d’En Patufet.<br />

A càrrec de Mariona Sagarra<br />

(veu) i Maria Albero (saltiri i<br />

carrilló). A partir de 4 anys.<br />

Biblioteca Vapor Vell.<br />

www.bcn.cat/bibvaporvellPtge.<br />

Vapor Vell, 1. Badal (L5). Dissabte<br />

22 de 12 a 13.30 h. 3,5 €.<br />

Oiraki. El castell dels ocells<br />

Un castell. Una princesa i un<br />

pèsol. Un rei i una reina. Un<br />

cavall vell, molts ocells, un mag<br />

maldestre i un criat espavilat.<br />

Un divertiment, una alenada<br />

d’optimisme i fantasia, amb un<br />

pel de poesia, alguna cançó i<br />

molta alegria! De la Cia.<br />

Binixiflat.<br />

Centre Artesà Tradicionàrius.<br />

tradicionarius.cat.<br />

Plaça Anna Frank.<br />

Fontana (L3). Dg. 23 a<br />

les 12 h. A partir de 7 €.<br />

Monstres<br />

La Nina ha sentit un<br />

plor a les golfes de casa<br />

seva. Curiosa i valenta,<br />

decideix esbrinar qui plora en<br />

aquell espai atrotinat i misteriós<br />

on no ha entrat mai. The Puppet<br />

Lab, una companyia escocesa<br />

amb un acreditat bagatge<br />

professional, i la catalana Zipit<br />

Company en són les<br />

responsables. A partir de 4<br />

anys.<br />

Centre Cívic el Sortidor.<br />

Pl. Sortidor, 12. Poble Sec (L3)<br />

www.ccivics.bcn.cat/elsortidor<br />

Ds. 22 a les 12 h. 2.30 euros.<br />

CAP DE SETMANA IDEAL<br />

DIVENDRES 21<br />

ITINERARI JOAN BROSSA<br />

Podeu celebrar el Dia Mundial de la<br />

Poesia amb aquest itinerari per la<br />

Rambla en què s’analitzaran alguns<br />

dels poemes urbans de Brossa, un<br />

dels grans poetes de la ciutat. Cal<br />

inscriure’s prèviament a<br />

jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat<br />

Punt de trobada: Pl. de Catalunya.<br />

17 h. 8 €.<br />

DISSABTE 22<br />

POBLENOU URBAN DISTRICT<br />

Jornada de portes obertes que<br />

convida a conèixer el Poblenou com<br />

a districte creatiu. Galeries, centres<br />

de creació, sales d’exposicions, entre<br />

d’altres, obren les portes al públic i<br />

preparen activitats especials.<br />

Diversos espais. Tot el dia. Gratis.<br />

www.poblenouurbandistrict.com<br />

DIUMENGE 23<br />

LOST&FOUND WEEKEND<br />

Torna el que és probablement el<br />

mercat vintage més divertit de la<br />

ciutat. A banda de peces úniques i<br />

gangues, a Lost&Found hi ha música,<br />

exhibicions de swing, parades de<br />

menjar i alegria en altres formes.<br />

Estació de França.<br />

D’11 a 20 h. Gratis.<br />

SALVA LÓPEZ<br />

Coses per fer<br />

www.timeout.cat 25


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Cinema<br />

Shakespeare a la francesa<br />

Cinema<br />

A Reis i reina<br />

va convertir<br />

Mathieu Amalric<br />

en un mosqueter<br />

porreta<br />

Un trapella com en Puck<br />

ARNAUD DESPLECHIN ESTRENA ‘JIMMY P.’<br />

Des que el 1991 va estrenar La<br />

vie des morts, Desplechin ha<br />

mostrat un interès creixent per<br />

les històries de famílies, com<br />

més disfuncionals millor. Fins<br />

ara totes eren franceses. Amb<br />

Jimmy P. ha abandonat Europa i<br />

se n’ha anat a buscar sort entre<br />

els indis americans.<br />

Ben mirat, tampoc no és tan<br />

diferent de Conte de Nadal, ¿oi?<br />

En certa manera em sento com<br />

si hagués portat la família de<br />

Catherine Deneuve, típica<br />

classe mitjana de Roubaix, al<br />

desempar del paisatge d’un<br />

western. El protagonista és un<br />

indi catòlic, de l’estirp dels<br />

Crazy Dogs, i encara així m’hi<br />

sento identificat.<br />

¿Identificat? ¿En quin sentit?<br />

La relació que té amb les dones<br />

em recorda a mi. Ell és tímid,<br />

púdic en extrems. Com jo.<br />

El problema de Jimmy P. és que<br />

el ronda l’esperit d’una morta.<br />

¿Saps? Hi ha una escena que<br />

em sembla deliciosa, i que tenia<br />

moltes ganes de rodar, en què<br />

en Jimmy està veient El jove<br />

Lincoln, de John Ford, just en el<br />

moment en què porta flors a la<br />

tomba d’Ann Rutledge, i<br />

s’emociona. És un indi que sent<br />

empatia cap a un president dels<br />

EUA, perquè ell també ha deixat<br />

morir la dona que estimava.<br />

Parles sovint de fantasmes.<br />

Són el gran motor del cine. Vaig<br />

rodar Reis i reina perquè tenia<br />

una obsessió fantasmagòrica<br />

que no em deixava dormir.<br />

A què et refereixes?<br />

Ostres, ara diré una cosa molt<br />

francesa i després me’n<br />

penediré. En aquella època<br />

pensava que no hi ha dona en el<br />

món que no tingui sobre la<br />

consciència la mort d’un home.<br />

Com la Bergman a Encadenats.<br />

A Jimmy P. hi ha una referència<br />

a Somni d’una nit d’estiu.<br />

Que bé que ho hagis notat! És<br />

molt petita, però n’estic molt<br />

orgullós. El llibre de George<br />

Devereux que m’ha servit<br />

d’inspiració deia que l’autèntic<br />

Jimmy havia vist un espectacle<br />

de titelles on hi havia un home<br />

que es transformava en ase.<br />

Ho dic perquè Conte de Nadal<br />

acabava amb un tros del Somni.<br />

Per això, m’ho vaig prendre com<br />

un senyal: havia de fer la pel·li!<br />

Parla’m del tête à tête Benicio<br />

del Toro-Mathieu Amalric.<br />

Aquesta era una de les gràcies:<br />

enfrontar un fill del mètode,<br />

deixeble de Stella Adler, que<br />

dóna voltes i voltes al gest més<br />

mínim, i un gran actor francès<br />

que té per costum anar fent,<br />

improvisar. És un vis-à-vis entre<br />

dues escoles d’interpretació.<br />

Potser per això és un film més<br />

sobri que els altres, ¿no creus?<br />

T. S. Eliot deia: “Fer-ho simple és<br />

més difícil que res”. Per un cop,<br />

vaig pensar a creure’l. I té raó.<br />

26 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Coordina<br />

Josep Lambies<br />

jlambies@timeout.cat<br />

@joseplambies<br />

En Josep Lambies està com un vedell en ple alletament: dos dels seus<br />

cineastes de capçalera estrenen film amb el bard anglès com a referent<br />

La Lady Macbeth rockera<br />

CLAIRE DENIS ESTRENA ‘LOS CANALLAS’<br />

Mentre Desplechin viu levitant<br />

en els regnes de Titània, Denis<br />

es reconeix hereva d’aquell<br />

Shakespeare tenebrós que una<br />

vegada va escriure: “La vida és<br />

un relat explicat per un idiota ple<br />

de soroll i de fúria”. Ella hi ha<br />

arribat a través de Faulkner i el<br />

seu arsenal de noveŀles.<br />

A Los canallas fas un poderós<br />

homenatge a Santuari.<br />

Va ser més casual del que<br />

sembla. Havia d’acabar amb<br />

una escena sexual grotesca. En<br />

el guió vaig escriure que la noia<br />

era penetrada per un objecte de<br />

fusta, rodó. El peu d’un llit<br />

m’hauria servit.<br />

¿Quan es va convertir en una<br />

panotxa de blat de moro?<br />

Vam rodar en una casa al mig<br />

del camp, desolada, tètrica,<br />

apartada de tot. Quan vam obrir<br />

el garatge vam trobar un bon<br />

carregament de blat de moro i<br />

vaig recordar la violació de<br />

Santuari i em vaig dir: “Casun la<br />

puta, és el destí!”.<br />

Veient Los canallas he tornat a<br />

sentir l’angoixa del teu film<br />

anterior, White material.<br />

Aquella era una pel·lícula molt<br />

faulkneriana, perquè explicava<br />

la història d’uns personatges<br />

condemnats a viure en un<br />

territori on els individus es<br />

relacionaven per vincles<br />

d’esclau-senyor. A White<br />

material, Isabelle Huppert es<br />

creia la reina d’un imperi, i era<br />

incapaç de mirar al seu voltant.<br />

¿La idea era traslladar l’aire<br />

malèfic i opressiu de White<br />

material a París?<br />

Volia mantenir aquella tensió,<br />

però en el marc d’una mena de<br />

polar, d’una trama negra. La<br />

música electrònica de Stuart<br />

Staples (Tindersticks) ha fet<br />

una molt bona feina.<br />

El títol és un homenatge a<br />

Los canallas duermen en paz<br />

d’Akira Kurosawa, el cineasta<br />

shakespearià per exceŀlència.<br />

Hi ha una cosa que comparteixo<br />

amb Kurosawa, que és l’interès<br />

per aquests homes que van de<br />

grans mascles, de guerrers, i<br />

que acaben sent tombats pel<br />

seu destí. És el personatge que<br />

interpreta sempre Toshirō<br />

Mifune: el d’un heroi que no és<br />

James Bond, perquè, tot i la<br />

seva força i carisma, la sort<br />

l’acaba doblegant.<br />

Com a Vincent Lindon.<br />

Exacte. Lindon té un personatge<br />

d’aires freds. És tossut, i<br />

d’alguna manera impenetrable,<br />

però molt generós. I pateix.<br />

¿Per què vas decidir que fos<br />

capità d’un vaixell?<br />

M’agraden aquests oficis a<br />

primera vista masculins.<br />

¿Com el de Denis Lavant i els<br />

legionaris de Beau travail?<br />

L’exèrcit és un lloc on els homes<br />

estan envoltats de més homes, i<br />

s’han de curar les ferides els<br />

uns als altres. Així són les bases<br />

militars estrangeres.<br />

Aquí on la veieu,<br />

va fer un film de<br />

vampirs que es<br />

deia Trouble<br />

every day<br />

Cinema<br />

Amb el suport de Gas Natural Fenosa<br />

www.timeout.cat 27


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Cinema<br />

El Gran Hotel Budapest Jimmy P.<br />

L’ESTRENA<br />

DE LA SETMANA<br />

<br />

Dir. Arnaud Desplechin<br />

(França i EUA, 2013). 117 min.<br />

Cinema<br />

<br />

Dir. Wes Anderson<br />

(EUA, 2014). 100 min.<br />

Circulava fa poc per la xarxa una<br />

ferotge, immensa peça del<br />

Saturday Night Live sobre una<br />

hipotètica pel·lícula de terror de<br />

Wes Anderson. El tràiler<br />

demostrava que difícilment hi<br />

ha un cineasta contemporani<br />

més parodiable, i a la vegada<br />

més singular, en la seva visió del<br />

món, encapsulada en una<br />

descomunal casa de nines que<br />

funciona com a escenari, naïf i<br />

sofisticat, del gran teatre de la<br />

vida. Si en els seus inicis, el<br />

cinema d’Anderson semblava<br />

atrapat en una hermètica<br />

bombolla, El Gran Hotel<br />

Budapest ratifica, després de la<br />

deliciosa Moonrise Kingdom,<br />

que ha trobat un estimulant<br />

punt de fuga en la memòria<br />

històrica. La mise en abyme<br />

posa en perspectiva, a ritme de<br />

còmic de Tintín, l’inici del declivi<br />

de la vella Europa, convidant a la<br />

festa, entre d’altres, Stefan<br />

ZUBROWKA, MON AMOUR<br />

Anderson situa l’acció en la república<br />

inventada de Zubrowka, que no és<br />

més que una barreja imaginada de<br />

totes les ciutats centreeuropees que<br />

va visitar quan localitzava.<br />

LES DUES ZETES<br />

Zweig, Max Ophüls, Ernst<br />

Lubitsch i Luchino Visconti.<br />

Que no ens espanti el ball de<br />

celebritats: darrere aquests<br />

models hi ha un relat d’iniciació<br />

que es torna la crònica d’una<br />

amistat que es torna la<br />

fotografia, sumptuosa en els<br />

detalls, d’un nazisme que mai no<br />

s’anomena pel seu nom. Narrat<br />

en tres períodes històrics als<br />

quals corresponen tres ràtios<br />

d’imatge, el film flueix sense fer<br />

escarafalls de les persecucions<br />

en miniatura, els vampirs de<br />

butxaca, els funiculars de<br />

joguina i les interpretacions<br />

afectades (Ralph Fiennes afina<br />

d’allò més bé els protocols<br />

verbals d’un conserge playboy).<br />

El que compta és que la comunió<br />

de tots aquests elements és, a<br />

la seva manera, una lliçó<br />

d’història. I que en Wes ens<br />

l’explica reivindicant la lleialtat i<br />

el sacrifici per sobre de totes les<br />

qualitats humanes. –Sergi<br />

Sánchez<br />

NOTA AL PEU Atenció al<br />

moment Cortina esquinçada.<br />

ZEIGMANIA<br />

La lectura de La piedad peligrosa<br />

i, sobretot, d’El món d’ahir,<br />

l’autobiografia de l’escriptor austríac<br />

Stefan Zweig, van ser l’autèntic punt<br />

de partida del film.<br />

Un ritme desconcertant i un to<br />

sempre híbrid, una sèrie de<br />

diàlegs a mig camí entre el<br />

realisme i l’epigrama, actors de<br />

diversos estils interpretatius<br />

enfrontats abruptament...<br />

Potser aquestes estratègies no<br />

acabaran de quadrar a algun<br />

espectador poc aficionat a veure<br />

que li trenquen els esquemes,<br />

però la història d’aquest soldat<br />

d’origen indi, que surt de la<br />

Segona Guerra Mundial amb<br />

ferides psíquiques (Benicio del<br />

Toro, imponent), i el seu<br />

encontre amb un psiquiatre<br />

estrambòtic (Mathieu Amalric,<br />

tan fascinant com sempre)<br />

donen lloc a una pel·lícula que<br />

comença com una exploració<br />

psicoanalítica i aviat passa a ser<br />

Los canallas<br />

<br />

Dir. Claire Denis<br />

(França, 2013). 100 min.<br />

El nou film de Claire Denis és un<br />

viatge al fons de les tenebres<br />

emprès pel capità de vaixell<br />

Marco Silvestri (Vincent Lindon,<br />

un actor a reivindicar), que torna<br />

a terra ferma quan s’assabenta<br />

del suïcidi del seu cunyat.<br />

Decideix venjar el dolor de la<br />

seva germana investigant la<br />

figura d’un ric empresari que<br />

hauria provocat la mort del<br />

cunyat. Los canallas és un<br />

un gran fresc coŀlectiu sobre<br />

l’amistat i l’amor, el pas del<br />

temps i la fragilitat dels<br />

assumptes humans. Arnaud<br />

Desplechin ja ho havia fet a<br />

l’exceŀlent Un cuento de Navidad<br />

o a Rois et reine. Però aquí<br />

resulta encara més trencador i<br />

sorprenent. –Carlos Losilla<br />

NOTA AL PEU Basat en la<br />

història d’un indi depressiu.<br />

drama amarat de desfici i<br />

nihilisme moral que beu del cine<br />

negre i la literatura de Faulkner.<br />

Denis el serveix en una paleta<br />

de colors freds i obscurs, i una<br />

aproximació tangencial al relat<br />

que pot deixar fora més d’un<br />

espectador. Sense desprendre<br />

la fascinació de les anteriors<br />

Beau travail o 35 Rhums, el film<br />

troba els seus millors moments<br />

en la malaltissa relació entre<br />

Lindon i el personatge de Chiara<br />

Mastroiani. –Eulàlia Iglesias<br />

NOTA AL PEU Banda sonora a<br />

càrrec de Tindersticks.<br />

28 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Cinema<br />

www.timeout.cat 29


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Cinema<br />

Cinema<br />

BYZANTIUM<br />

<br />

Molt abans que la saga Crepuscle o<br />

la sèrie True blood posessin de moda<br />

els vampirs contemporanis, Neil<br />

Jordan havia dirigit Entrevista con el<br />

vampiro. 20 anys després, el director<br />

irlandès torna als xucladors de sang.<br />

–Nuria Vidal<br />

LA HERMANDAD<br />

<br />

Un thriller d’espionatge polític que<br />

no necessita seqüències d’acció per<br />

mantenir una tensió constant des del<br />

principi a la fi. Fosc, claustrofòbic,<br />

una petita obra mestra del film noir.<br />

–Antonio José Navarro<br />

LA PARTIDA<br />

<br />

El futbol i el cinema no són molt<br />

bons amics. A La partida, l’esport<br />

rei serveix de teló de fons per a la<br />

El fotograma<br />

Per Pere Vall<br />

Barcelona: carbó i foc<br />

PORCIOLISME AL CUB<br />

La Barcelona que a un servidor i<br />

a uns quants romàntics més ens<br />

apassiona se’n va a can Pistraus.<br />

Es demoleix i s’enterra gràcies a<br />

un ajuntament que aviat igualarà<br />

el de l’època de Porcioles en<br />

rapidesa per firmar sentències<br />

de mort arquitectònica i<br />

carregar-se el paisatge urbà més<br />

antic i més valuós artísticament.<br />

L’última víctima: la Casa<br />

Tarragó, construïda l’any 1864<br />

i també coneguda com La<br />

Carboneria dels okupes del<br />

carrer Urgell.<br />

ENROTLLAR-SE O NO<br />

L’any passat, Manuel Huerga<br />

va estar a punt de rodar dins<br />

d’aquest imponent casalot, però,<br />

finalment, els seus okupants “no<br />

es van enrotllar”, en paraules<br />

del propi director. El material<br />

estava destinat a la pel·li La<br />

TAMBÉ S’ESTRENA...<br />

història de dos amics que inicien<br />

una relació sentimental en secret.<br />

–Violeta Kovacsics<br />

NON STOP (SIN ESCALAS)<br />

<br />

Jaume Collet-Serra, cineasta català<br />

que triomfa a la taquilla nordamericana<br />

des de fa uns anys,<br />

articula un producte funcional, però<br />

sense ànima, sense personalitat, al<br />

servei de l’estrella (Liam Neeson) i<br />

del públic. –AJN<br />

LA HERMANDAD<br />

<br />

Hi ha alguna cosa profundament<br />

trista i penosa. Potser és la sensació<br />

que ens trobem davant d’una<br />

pel·lícula de gènere fantàstic feta<br />

sense ofici ni alegria, incapaç de<br />

transmetre atmosfera, misteri o<br />

esperit lúdic. –Gerard Casau<br />

Rosa de Foc, que Huerga ha<br />

filmat a Barcelona, en un únic<br />

pla seqüència i en 3D.<br />

UN CRIT FAMOLENC<br />

Amb el títol de La rosa de foc, el<br />

realitzador de Salvador i Gaudí<br />

fa un homenatge al periodista<br />

Antonio Loredo, que, l’any 1909<br />

i des del diari La Protesta, va<br />

batejar Barcelona com La Rosa<br />

de Fuego. Una manera de definir<br />

el clima de combativitat de la<br />

ciutat, fruit de la fam i les males<br />

condicions de vida.<br />

AI, OKUPES!<br />

És lamentable, doncs, que la<br />

pel·li no inclogui uns plans de La<br />

Carboneria, símbol de les lluites<br />

que, aquí i avui, tenen lloc a la<br />

Barcelona de l’off Passeig de<br />

Gràcia. Un altre dia, estimats<br />

okupes, calculeu millor les<br />

vostres decisions. De bon rotllo.<br />

Musicals<br />

Bodes reials<br />

Fred Astaire i Jane Powell són<br />

dos germans ballarins. Ell porta<br />

frac, esclar, i uns botins de xarol<br />

màgics, que el pugen fins al<br />

sostre. Allà, cap per avall, es<br />

marca uns quants passos. Ella<br />

té gràcia escènica i unes corbes<br />

exuberants. I si et pica l’ullet et<br />

desfàs. Com a duo, són<br />

explosius. Tant, que els<br />

contracten per actuar durant<br />

una boda reial. El drama<br />

comença durant el banquet,<br />

quan tots dos cedeixen a<br />

temptacions sentimentals que<br />

posen en perill la seva vida<br />

professional. És de Stanley<br />

Donen!<br />

Filmoteca de Catalunya,<br />

Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />

Dv. 21. 21.30 h. 4 €<br />

El padre de Gardel<br />

La polèmica sobre quina era<br />

l’autèntica nacionalitat de<br />

Carlos Gardel té com a un dels<br />

eixos centrals esclarir quina és<br />

la veritable relació de parentesc<br />

entre el cantant i el coronel<br />

Carlos Félix Escayola, un militar<br />

despietat. El documental indaga<br />

en cada detall de la biografia<br />

d’Escayola i entrevista diversos<br />

descendents seus, així com<br />

investigadors de la cultura local.<br />

Filmoteca de Catalunya,<br />

Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />

Dg. 23. 19.30 h. 4 €<br />

Un americano en París<br />

Musical fastuós que recrea la<br />

vida d’un pintor bohemi a la<br />

capital francesa. Un dels cims<br />

del musical, amb set Òscars a la<br />

saca, entre els quals el de millor<br />

pel·lícula i un d’especial per a<br />

Gene Kelly.<br />

Filmoteca de Catalunya,<br />

Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />

Dt. 25.17 h. 4 €<br />

Las zapatillas rojas<br />

Un dels clàssics indiscutibles<br />

del cinema musical anglès i un<br />

dels èxits comercials més grans<br />

de Powell i Pressburger. El títol<br />

prové del conte de Hans<br />

Christian Andersen en què una<br />

ballarina de ballet clàssic es<br />

consagra, tot i que al final haurà<br />

d’escollir entre l’amor i l’art.<br />

Potser aquesta sigui la pel·lícula<br />

que Darren Aronofsky hauria<br />

volgut rodar quan va fer ‘Cigne<br />

negre’ amb la Natalie Portman.<br />

Filmoteca de Catalunya,<br />

Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />

Dt. 25. 20 h. 4 €<br />

Sanguinolentes<br />

Psicosi<br />

“Amb ‘Psicosi’ dirigia els<br />

espectadors com si estigués<br />

tocant l’orgue... Per a mi és una<br />

gran satisfacció utilitzar l’art<br />

cinematogràfic per a crear una<br />

emoció massiva. I amb ‘Psicosi’<br />

ho he aconseguit”. Ras i curt.<br />

Així s’expressava el gran mestre<br />

del suspens a l’hora de<br />

descriure un film que va fer que<br />

molts tinguessin pànic a una<br />

sessió de dutxa amb cortina.<br />

Cine Comèdia. Passeig de Gràcia,<br />

13. Passeig de Gràcia (L2-L3).<br />

Dj. 20. 20 h. 6 €<br />

Los siete samuráis<br />

Violenta, vital i bella, amb molta<br />

molta sang. Tres peculiaritats<br />

que van convertir aquesta<br />

pel·lícula d’Akira Kurosawa en<br />

objecte de desig als Estats<br />

Units. La indústria de Hollywood<br />

la va imitar i copiar amb<br />

pel·lícules com ‘Los siete<br />

magníficos’. Però en cap no hi<br />

havia Toshiro Mifune fotent crits<br />

a tort i a dret, enfundat en els<br />

seus bombatxos, katana en mà.<br />

Filmoteca de Catalunya,<br />

Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />

Dc. 26. 17 h. 4 €<br />

Pren<br />

nota!<br />

“Vallée és el primer<br />

que s’atreveix a<br />

parlar de l’epidèmia<br />

de sida dels 80<br />

sense guarnicions<br />

melodramàtiques<br />

estil ‘Philadelphia’.”<br />

Josep Lambies sobre ‘Dallas<br />

Buyers Club’.<br />

Time Out per a Gas Natural Fenosa<br />

30 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Teatre<br />

Coordina<br />

Andreu Gomila<br />

agomila@timeout.cat<br />

@andgomila<br />

Ens agrada!<br />

Per Andreu Gomila<br />

01.<br />

EL CABALLERO DE OLMEDO<br />

Lluís Pasqual dirigeix el seu<br />

millor espectacle en (potser)<br />

una dècada, amb la complicitat<br />

absoluta d’una tropa d’actors<br />

joves que ho dóna tot en escena.<br />

Recordin els seus noms.<br />

Teatre Lliure: Montjuïc.<br />

De dimecres a diumenge<br />

És difícil fer-ho tan fàcil<br />

La Perla 29 viatja a la Xina per ressuscitar ‘L’orfe del clan dels<br />

Zhao’ i la seva dinastia. La Maria Junyent recupera la infància<br />

Broggi i l’equip de La Perla 29<br />

tenen una capacitat sorprenent<br />

per portar l’espectador al lloc<br />

físic i emocional que es<br />

proposen a cada muntatge. Ho<br />

hem vist a Incendis, a 28 i mig, a<br />

Adiós a la infancia i a<br />

Translations. Ja pot ser el Líban<br />

de Mouawad, la Itàlia felliniana,<br />

la Barcelona de Marsé i ara la<br />

Xina del segon regne Xian que<br />

va retratar el xinès Ji Junxiang al<br />

s. XIII amb L’orfe del clan dels<br />

Zhao: una llegenda que explica<br />

la història d’un noi que venjarà<br />

la mort de la seva família.<br />

L’obra és un conte poètic en el<br />

qual els castells, boscos i<br />

princeses no són cap banalitat.<br />

“És una mica Guerra de les<br />

Galàxies” riu Julio Manrique, que<br />

encarna Cheng Ying, un metge<br />

humil que salvarà de la<br />

mort l’únic<br />

supervivent dels Zhao. Però ho<br />

és només pel que fa a l’èpica,<br />

perquè L’orfe de La Perla és el<br />

súmmum de la senzillesa. “Si<br />

fins ara es comparava l’Oriol<br />

amb Peter Brook, ara ho és més<br />

És una història<br />

simple que et<br />

connecta a<br />

sentiments<br />

molt purs<br />

que mai”. Manrique es refereix<br />

al fet que si bé tots els<br />

muntatges de La Perla es<br />

caracteritzen per la simplicitat<br />

de l’escena quasi nua, amb<br />

L’orfe van encara més enllà. Ni<br />

cortines, no hi ha. El Romea<br />

s’inunda de terra, envoltada per<br />

públic als quatre costats. La<br />

trepitgen Manrique, Ernest<br />

Villegas, Pablo Derqui, Lluís<br />

Marco, Borja Espinosa i Marta<br />

Marco. Joan Garriga, de la Troba<br />

Kung-Fú, hi posa veu i música en<br />

directe. Llum, paraula i no gaire<br />

més.<br />

James Fenton va dirigir-la al<br />

Swan Theatre de Londres amb la<br />

Royal Shakespeare Company, i<br />

va dir de Junxiang que és com el<br />

bard en versió xinesa. “Ho és pel<br />

que fa al volum; té la coŀlectivitat<br />

de la grandesa i l’èpica, i a la<br />

vegada la lírica d’escenes<br />

privades i emocions petites”, diu<br />

Manrique. I L’orfe “és una<br />

història simple que et connecta a<br />

sentiments molt purs”.<br />

L’orfe del clan dels Zhao<br />

busca revenja al Teatre Romea.<br />

MARINA RAURELL<br />

02.<br />

UN MOSQUIT PETIT<br />

Un altre nom a tenir molt en<br />

compte: Marc Artigau. Aquí fa<br />

una filigrana textual, senzilla,<br />

aparentment fàcil, que és una<br />

bufetada a l’intel·lecte. Si no hi<br />

van, se’n penediran.<br />

Almeria Teatre. De dc. a dg.<br />

03.<br />

DOÑA ROSITA LA SOLTERA<br />

Com Pasqual, Joan Ollé treu la<br />

pols a un clàssic amb un trio<br />

femení de bandera damunt<br />

l’escenari.<br />

TNC. De dimecres a diumenge<br />

04.<br />

CARNAVAL DE MÀGIA<br />

Hausson i Hermann Bonnín s’alien<br />

per recuperar l’esperit màgic de<br />

Joan Brossa.<br />

La Seca. A partir del dc. 26<br />

05.<br />

UN JETA, DOS JEFES<br />

Un festival còmic i teatral que ens<br />

farà passar dues hores gaudint del<br />

xou més original de la cartellera.<br />

Teatre Victòria. De dt. a dg.<br />

Teatre<br />

Amb el suport de Codorníu<br />

www.timeout.cat 31


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Teatre<br />

El caballero de Olmedo<br />

Consejos de un discípulo...<br />

<br />

Tantarantana. Fins al 30 de març<br />

Teatre<br />

<br />

Teatre Lliure: Montjuïc<br />

Fins al 13 d’abril<br />

Si els dic que en aquesta versió<br />

del clàssic de Lope de Vega<br />

canten un tango sobre la lletra<br />

del poeta o que les guitarres<br />

deixen anar el seu lament per<br />

bulerías (la gala de Medina/la<br />

flor de Olmedo) i, fins i tot, que el<br />

noble Don Pedro, pare de Doña<br />

Inés, es posa un nas vermell en<br />

una de les escenes, entendran<br />

que la versió de Lluís Pasqual<br />

d’El caballero de Olmedo no té<br />

res d’ortodoxa i és poc fidel a<br />

l’imaginari que d’ella se’n<br />

desprèn. Ben segur que aquest<br />

és justament l’encert del<br />

director.<br />

Seguint el camí de la saviesa<br />

encetat pel mestre Peter Brook,<br />

Pasqual va fent de l’austeritat i<br />

l’essencialitat un valor<br />

inqüestionable per vestir les<br />

històries que ens explica. I el<br />

resultat és teatralment magnífic<br />

perquè aconsegueix un clímax<br />

poètic tan orgànic i real com<br />

SABOR LORQUIÀ<br />

El caballero Olmedo de Pasqual<br />

és una mirada molt personal sobre<br />

l’obra de Lope de Vega que en<br />

aquesta funció desprèn un clímax<br />

clarament lorquià.<br />

ELS DETALLS<br />

allunyada resulta la història que<br />

ens explica Lope de Vega.<br />

Podria parlar d’un clàssic<br />

desnaturalitzat, sinó fos perquè<br />

hi queda la lírica del poeta. A la<br />

fi, el director fa servir l’obra per a<br />

una creació molt personal amb<br />

molta força visual i que desvela<br />

el seu gust pel món lorquià, un<br />

rastre que impregna tota la<br />

posada en escena. Molt acurats<br />

els intèrprets en la dicció i el<br />

moviment. Excel·lent l’espia<br />

escènic de Paco Azorín i la<br />

coreografia de la baralla amb<br />

espasa. Atmosfèrica il·luminació<br />

de Pasqual i Fernando Ayuste.<br />

Perfecta Rosa Maria Sardà com<br />

la celestina Fabia. Tot i que<br />

l’accent andalús de Pol Lopez<br />

(eficassíssim Tello) fa que no<br />

l’entenguem sempre, en general<br />

el text de Lope arriba amb<br />

claredat i naturalitat. En resum,<br />

una funció molt recomanable,<br />

sobretot pels que pensin que un<br />

clàssic com aquest té massa<br />

pols a sobre. –Santi Fondevila<br />

NOTA AL PEU Carmen Machi va<br />

fer el paper de Sardà a Madrid.<br />

ONZE JOVES<br />

L’obra és una coproducció entre la<br />

Kompanyia, la tropa de joves actors<br />

del Teatre Lliure, i la seva homònima<br />

de la Compañía Nacional de Teatro<br />

Clásico.<br />

ROS RIBAS<br />

La intenció de Fèlix Pons era<br />

bona. Però el resultat de<br />

l’adaptació de Consejos de un<br />

discípulo de Morrison a una<br />

fanático de Joyce de Bolaño i<br />

Porta no ho és tant, ja que ha<br />

alleugerit la mala bava del text a<br />

través d’una posada en escena<br />

un xic convencional per a una<br />

novel·la –i dos extraordinaris<br />

intèrprets– que et permetia<br />

passar-te de voltes. Aquest<br />

thriller protagonizat per un<br />

inteŀlectual català frustrat i una<br />

punk llatinoamericana que no té<br />

por de res requeria més ritme,<br />

una mica més d’imaginació.<br />

Pons l’encerta a l’hora de<br />

situar-nos en la Barcelona de<br />

primers dels 80 i d’instaŀlar-nos<br />

el dubte sobre si el que passa<br />

en escena és realitat o<br />

Lo tuyo y lo mío<br />

<br />

Club Capitol<br />

Fins a l’11 de maig<br />

Apostar per una idea senzilla i<br />

triomfar. Lo tuyo y lo mío és tan<br />

simple i rodona com una bona<br />

tornada pop, com la història de<br />

noia coneix noi, s’enamoren,<br />

entren en crisi, s’enganyen –ell<br />

amb un altre–, i passi-ho bé. Tot<br />

explicat enllaçant aquestes<br />

cançons que ens acompanyen<br />

com sarna amb gust. Les lletres<br />

d’èxits de Shakira, Rafael, Julio<br />

Iglesias, els Zombies, Karina,<br />

fantasmagoria. Però em temo<br />

que els que no han llegit la<br />

novel·la poden deixar escapar la<br />

subtilesa. Cap al final l’obra<br />

millora, enfolleix i Nao Albet i<br />

Claudia Benito semblen agrair<br />

agafar per les banyes els seus<br />

personatges. –Andreu Gomila<br />

NOTA AL PEU Únicament per a<br />

fans irredempts de Bolaño.<br />

Delafé, Rocío Jurado, expliquen<br />

la comèdia romàntica sense<br />

necessitat de subtext o dobles<br />

sentits.<br />

Joan Maria Segura aplica<br />

l’experiència adquirida a Egos<br />

Teatre perquè aquesta<br />

fantàstica jukebox flueixi i arribi<br />

fresca al públic, que gaudeix de<br />

la frivolitat i els talents musicals<br />

i interpretatius de Karen<br />

Gutiérrez, Manuel Ramos i el<br />

fenomen Didac Flores.<br />

–Juan Carlos Olivares<br />

NOTA AL PEU Heu vist On<br />

connaît la chanson?<br />

32 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

L’EQUIP<br />

ELS MILLORS<br />

CAMBRERS<br />

DE BCN<br />

PERFECTE!<br />

Són deu<br />

professionals que<br />

s’estimen l’ofici i<br />

l’excel·leixen amb<br />

la seva dedicació<br />

i bona feina. Són<br />

deu persones<br />

que treballen<br />

de valent, però<br />

sempre amb un<br />

somriure a la<br />

boca. Són els deu<br />

millors cambrers<br />

de la ciutat: l’equip<br />

ideal de Time Out<br />

Barcelona.<br />

Per Ricard Martín, Montse<br />

Virgili, María José Gómez<br />

i Martí Sales<br />

JORDI BAQUEDANO<br />

ANTIC MAGATZEM<br />

Un més de la família<br />

Pel tracte familiar amb la mestressa de<br />

l’Antic Magatzem (Aldana, 8. T. 93 441 55<br />

61), on en Jordi exerceix des de fa quinze<br />

anys, qui escriu es pensava que era el seu<br />

fill. Doncs no. És el restaurant d’un amic.<br />

“Tracto el restaurant com si fos meu. Perquè<br />

en els moments durs de la meva vida, els<br />

llocs on he treballat sempre m’han donat<br />

suport”. Tracta el client amb una amabilitat<br />

impecable, amb el bri de tensió de qui està<br />

fent una cosa realment important. “I tracto<br />

de vostè tothom, fins i tot els nens”. En un<br />

restaurant popular, ens fa sentir com al Ritz.<br />

JOSÉ CONDE<br />

GELIDA<br />

Un capipota i una copla<br />

En José va arribar a Barcelona amb 17 anys<br />

des de Zamora i va començar a treballar al<br />

Gelida (Diputació, 133. T. 93 453 79 97)<br />

quan aquest establiment encara estava en<br />

mans dels avis dels actuals propietaris.<br />

Com ell diu, “va venir un dia amb un altre”, i<br />

ja fa 38 anys que despatxa amb destresa<br />

galtes de porc, capipotes i sopes de pagès.<br />

Té un sentit de l’humor peculiar i sovint el<br />

pots sentir cantar mentre et posa a taula un<br />

bacallà com el de la iaia. Li agrada la gent i<br />

això es nota: has de tenir molt mal dia<br />

perquè no t’arrenqui un somriure.<br />

RICARDO TAPIA<br />

NOU CELLER<br />

Eficàcia garantida<br />

Ràpid com pocs, sense que l’eficiència li faci<br />

perdre ni un bri d’amabilitat, en Ricardo fa<br />

cinc anys que és el cambrer de referència del<br />

Nou Celler (Princesa, 16 T.93 330 03 03)<br />

reducte de cuina catalana al Born. Aquest<br />

equatorià va entrar en el ram de l’hostaleria<br />

fa catorze anys i explica que tant li va agradar<br />

“el tracte amb el públic que en vaig fer la<br />

meva professió”. Ha tingut casa pròpia, i ha<br />

après l’ofici en grans espais de banquets<br />

refinats com la Masia de Can Portell i<br />

l’entranyable Fali’s Bar, el darrer bar per a<br />

locals que queda dempeus a les Drassanes.<br />

TONI VÁZQUEZ<br />

CASA DE TAPES CAÑOTA<br />

Intel·ligència emocional<br />

En Toni et rep sempre amb un somriure<br />

sincer i una canya. Va aprendre l’ofici al bar<br />

del seu pare, però des dels 16 anys que vola<br />

pel seu compte. Ara, amb 42 anys, és el cap<br />

de sala del Cañota (Lleida, 7. T. 93 325 91<br />

71). És proper i diligent, entranyable amb el<br />

client i destre en l’organització d’un equip<br />

–el cap de setmana pot arribar a estar<br />

format per setze cambrers!– que serveix les<br />

tapes amb la cadència d’un metrònom.<br />

Amb el seu tarannà i la seva bona feina<br />

demostra que ser eficient no està renyit<br />

amb el bon humor. Al contrari.<br />

www.timeout.cat 33


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

EL TOP 10 DE BARCELONA<br />

03<br />

05<br />

01<br />

02<br />

04<br />

01.<br />

Toni Vázquez, Casa<br />

de Tapes Cañota<br />

02. 03. 04. 05.<br />

José Juan Avilés,<br />

7 Portes<br />

Ricardo Tapia,<br />

Nou Celler<br />

José Conde,<br />

Gelida<br />

Berta Fernández,<br />

Las Fernández<br />

34 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Fem un homenatge als cambrers d’ofici i vocació amb el ‘dream<br />

team’ de Barcelona: els professionals que amb la seva simpatia,<br />

eficàcia i bones maneres s’han guanyat un 10 en servei.<br />

06<br />

07<br />

09<br />

10<br />

08<br />

06. 07. 08. 09. 10.<br />

Dídaz Rodríguez,<br />

Can Lluís<br />

Yusi Alonso,<br />

Bagauda<br />

Jordi Baquedano,<br />

L’Antic Magatzem<br />

Julià Franco,<br />

Ca l’Estevet<br />

Juanjo González,<br />

Caribbean Club<br />

www.timeout.cat 35


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

LAS FERNÁNDEZ<br />

GELIDA<br />

CASA DE TAPES CAÑOTA<br />

BERTA FERNÁNDEZ<br />

LAS FERNÁNDEZ<br />

La salsa del Raval<br />

Quan aneu a sopar a Las Fernández<br />

(Carretes, 11. T. 934 43 20 43), una<br />

morenassa tatuada amb ulleres se us<br />

asseurà a la taula i amb un somriure que no<br />

te l’acabes us explicarà fil per randa la<br />

munió deliciosa de plats del dia. És la Berta<br />

Fernández, l’amazona arribada de<br />

Ponferrada fa més de deu anys que regenta<br />

el restaurant amb una gràcia i una alegria<br />

difícils de trobar a Barcelona. És un pou<br />

d’energia que fa que tothom s’hi senti com<br />

a casa i que no para d’engegar iniciatives<br />

pel barri del Raval. Una joia.<br />

JULIÀ FRANCO<br />

CA L’ESTEVET<br />

L’endevinador<br />

En Julià és heavy i de l’Espanyol, però quan<br />

el que vol és que tastis el llenguado del dia,<br />

tot això importa poc. En Julià és<br />

l’endevinador, el mag. Aquest home<br />

d’aspecte imponent i ulls de brillantina és<br />

capaç d’endevinar fins a l’últim desig del<br />

vostre cervell, fins i tot quan ni vosaltres<br />

mateixos ho sabeu. Et mira fixament als ulls<br />

i et deixa anar: “Ah... tu fas cara de voler<br />

aquest capipota”; o: “Ja sé el que<br />

necessites, un dels meus cafès<br />

irlandesos”... I el més fotut és que no<br />

s’equivoca mai.<br />

DÍDAC RODRÍGUEZ<br />

CAN LLUÍS<br />

El professor d’història<br />

Si tots els professors d’història fossin com<br />

en Dídac, la gent faria menys campanes.<br />

Des d’aquesta cantonada del Raval ho ha<br />

vist tot, i a Can Lluís (Cera, 49. T. 93 441 11<br />

87) s’hi han assegut alguns dels homes i<br />

dones més savis d’aquest país, però, ja ho<br />

sabem, la saviesa no s’enganxa com el greix<br />

a la paella, va per dins. I en Dídac la duu<br />

entaforada dins la camisa blanca i els<br />

tirants. El resum finíssim de la Transició<br />

espanyola que serveix en Dídac no entenc<br />

com no surt a la carta sota els musclos a la<br />

planxa.<br />

JUANJO GONZÁLEZ<br />

CARIBBEAN CLUB<br />

El seductor<br />

Que no és perquè ho digui jo, és perquè ho<br />

diu tothom. Li diuen ‘el guapo’. Va ser el<br />

guapo del Boadas, després del Milano i ara<br />

és el guapo del Caribbean Club (Sitges, 5. T.<br />

93 302 21 82). Ell somriu, combina corbatí i<br />

armilla amb texans i prepara uns còctels de<br />

llagrimeta. Té una llista de còctels al tupí<br />

que podrien tombar un elefant.<br />

Emmetzinats per la dolçor de les cireres<br />

confitades, el jazz de gramòfon i l’aparença<br />

de cabina de transatlàntic, us semblarà<br />

entre boires que torneu a veure Cary Grant.<br />

No sóc cap àngel, era el títol de la pel·lícula.<br />

36 www.timeout.cat<br />

YUSI ALONSO<br />

BAGAUDA<br />

Sant Joan<br />

Ara al bar Bagauda (Pi 5, T. 93 175 25 56)<br />

després de dotze anys al Kasparo i nou al<br />

Flagstaff, Yusi Alonso és d’aquells cambrers<br />

que fan el bar. Desprèn bon rotllo, eficàcia i<br />

amabilitat –sincera– des del primer Déu vos<br />

guard fins a la sortida. Tot natural: “Vaig<br />

començar en aquest ofici per casualitat i<br />

vaig al·lucinar. Gaudeixo amb aquesta feina<br />

i amb el tracte amb el públic. Potser només<br />

passes deu minuts en un bar, però són deu<br />

minuts molt importants. Has de pensar en<br />

com t’agradaria que t’atenguessin”. Ell és<br />

l’evangeli del cambrer.<br />

JOSÉ JUAN AVILÉS<br />

7 PORTES<br />

Cap a l’excel·lència<br />

Després de 35 anys al 7 Portes (Passeig<br />

Isabel II, 14. T. 93 319 30 33) José Juan<br />

Avilés afirma que va “començar en aquesta<br />

feina per diners, però amb el temps vaig<br />

veure com m’omplia”. La disciplina de<br />

servei del 7 Portes combina eficàcia marcial<br />

amb una elegància propera que, fins i tot en<br />

l’enormitat d’aquest pailebot centenari, et<br />

fa sentir com a casa. Per a ell, la gran virtut<br />

és la psicologia: “Quan seu un client, cal<br />

intentar saber què vol a la primera”. Tothom<br />

pot posar plats a taula, “però fer-ho bé no és<br />

a l’abast de tothom”.


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Teatre<br />

El chico de la última fila<br />

<br />

Sala Muntaner. Fins al 20 d’abril<br />

François Ozon va voler jugar una<br />

mica a Haneke quan va adaptar<br />

amb el títol A la casa el text de<br />

Juan Mayorga. Víctor Velasco ha<br />

preferit imaginar en el seu<br />

muntatge per a La Fila de al<br />

Lado que El chico de la última fila<br />

és una comèdia per a gent<br />

intel·ligent, com les de Yasima<br />

Reza. Menys sensació<br />

d’amenaça i més retrat crític<br />

social.<br />

Un encert de Velasco és la<br />

disposició escènica: una<br />

enorme taula d’aulari d’institut<br />

que es converteix en espai únic<br />

de convivència per a tots els<br />

personatges d’aquesta història<br />

de professor de literatura<br />

frustrat i alumne avantatjat que<br />

escriu per explotar la seva vena<br />

de voyeur. Però resol sense<br />

encert la tensió subjacent en el<br />

text –tot transcorre en un to<br />

massa pla– i unes<br />

interpretacions que no tenen la<br />

necessària harmonia per fer<br />

creïbles els punts del conflicte.<br />

–Juan Carlos Olivares<br />

NOTA AL PEU François Ozon va<br />

fer-ne una gran pel·li.<br />

Brutus<br />

Per Andreu Gomila<br />

Les gires<br />

A COREA DEL NORD<br />

A Anglaterra s’ha liat grossa arran<br />

de la decisió del Globe Theatre de<br />

portar Hamlet a Corea del Nord,<br />

dins el seu projecte de perpetrar,<br />

a partir del proper 23 d’abril,<br />

una gira mundial que durant dos<br />

anys els hauria de fer trepitjar<br />

tots els estats del planeta amb la<br />

història del príncep de Dinamarca.<br />

Amnistia Internacional i companyia<br />

els han criticat perquè consideren<br />

que aquest país és massa bèstia.<br />

Ni un mot sobre l’Aràbia Saudita...<br />

A CASTELLÓ<br />

Amb polèmica o sense, projectes<br />

com aquest ens semblen d’un altre<br />

planeta. El teatre català, en format<br />

companyia, fa molts anys que no<br />

travessa els Pirineus. Fa només<br />

deu anys, el Lliure de Rigola i el<br />

Romea de Bieito van anar de Sant<br />

Petersburg a Cadis. Cal enginy i<br />

una proposta que impacti... ¿Però<br />

saben que el TNC no ha trepitjat<br />

mai el País Valencià?<br />

A CASA<br />

Perquè els d’aquí es moguin calen<br />

còmplices i voluntat. Fa tres anys<br />

a Focus van muntar el BIT... que<br />

va durar dos espectacles. Era<br />

una bona idea. Quan haguem<br />

recuperat el públic hauríem de<br />

tornar al món. Si no, no existirem.<br />

Teatre<br />

www.timeout.cat 37


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Teatre<br />

Abaixen el teló!<br />

La sucrera diabètica<br />

Els objectes quotidians que ens<br />

acompanyen a primera hora del<br />

matí a la taula, tot esmorzant,<br />

ens conviden a reflexionar sobre<br />

les nostres batalles interiors.<br />

En aquesta posada en escena,<br />

l’Elena, la Sucrera, ens<br />

representa a qualsevol de<br />

nosaltres.<br />

Círcol Maldà. Pi, 5.<br />

Escala dreta.<br />

www.circolmalda.cat.<br />

Liceu (L3).De dc. a ds.,<br />

20.30 h. Dg., 19 h.<br />

14-20 €. Fins al 23 de<br />

març.<br />

Ritter, Dene, Voss / Retorn<br />

Dene i la seva germana Ritter,<br />

actrius, treuen per enèsima<br />

vegada al seu germà filòsof del<br />

centre psiquiàtric de Steinhof,<br />

per dur-lo a la casa familiar que<br />

han heretat. Ell torna a casa,<br />

Compra<br />

entrades i<br />

consulta la<br />

cartellera a<br />

timeout.cat<br />

però amb la idea de romandre-hi<br />

un temps breu. Tres<br />

personatges al límit. Una de les<br />

grans obres de Thomas<br />

Bernhard.<br />

Teatre Akadèmia. Buenos Aires,<br />

47-49. www.teatreakademia.cat.<br />

Hospital Clínic (L5). De dc. a ds.,<br />

20.30 h. Dg., 18.30 h. 18-22 €.<br />

Fins al 23 de març.<br />

Un mosquit petit<br />

No direm que aquesta<br />

obra de Marc Artigau<br />

sigui perfecta, però<br />

està tot tan ben lligat,<br />

té tant ritme i tanta<br />

profunditat, que s’hi<br />

acosta. El monòleg final<br />

del Fidel –“Què és la<br />

realitat?”, li pregunta a la<br />

Raquel– és digne del Pinter de<br />

‘The Room’ o del Mamet<br />

d’‘American Buffalo’.<br />

Almeria Teatre. Sant Lluís, 64.<br />

www.almeriateatre.com. De dc. a<br />

ds., 20 h. Dg., 18 h. 18-20 €. Fins<br />

al 23 de març.<br />

Torna a la cartellera<br />

Boig per tu, el musical<br />

Un grup de joves es troba just<br />

acabat el curs escolar, i<br />

s’enfronten a un estiu en el qual<br />

les circumstàncies els posaran<br />

davant d’un món nou: el pas a<br />

una certa maduresa sentimental<br />

que els marcarà el futur més<br />

immediat. Amb l’excusa<br />

d’organitzar una festa, el grup<br />

d’amics es troba, xerra, riu i<br />

sobretot canten les pors i<br />

alegries en aquest musical amb<br />

les cançons de Sau.<br />

Teatre Borràs. Urquinaona, 9.<br />

www.grupbalana.com.<br />

Urquinaona (L1-L4). Dc i dj., 20 h.<br />

Dv., 18 i 21.30 h. Ds., 18 i 21.30<br />

h. Dg., 12 i 18.30 h. 20-32 €. Fins<br />

al 6 d’abril.<br />

L’onada<br />

Torna un dels èxits de la<br />

temporada passada. Ignacio<br />

García May i Marc Montserrat<br />

porten a escena un experiment<br />

real del professor Ron Jones per<br />

comprendre per què el Nazisme<br />

va aconseguir implantar-se sota<br />

el consens democràtic.<br />

Teatre Lliure: Gràcia. Montseny,<br />

47. www.teatrelliure.com. De dt.<br />

a dv., 20.30 h. Ds., 21 h. Dg., 18<br />

h. 22-29 €. Fins al 20 d’abril.<br />

Pren<br />

nota!<br />

“La direcció<br />

és excel·lent. I<br />

Arànega encapçala<br />

un repartiment en<br />

què cadascú broda<br />

el seu paper”<br />

Santi Fondevila sobre ‘Doña<br />

Rosita la soltera’. Teatre<br />

Nacional. Fins al 6 d’abril.<br />

Time Out per a Codorníu<br />

Teatre<br />

38 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Teatre<br />

www.timeout.cat 39


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Dansa<br />

Coordina<br />

Andreu Gomila<br />

agomila@timeout.cat<br />

@andgomila<br />

Teatre<br />

Canvi generacional<br />

Les coses bones no envelleixen, i encara que el seu públic sí que ho faci, sempre hi<br />

haurà un relleu. Com la companyia Rosas i el seu ‘Drumming’. Per Bàrbara Raubert<br />

Anne Teresa de Keersmaeker va<br />

estrenar Drumming el 1998 i de<br />

seguida va ser considerada<br />

una master piece. Va tenir una<br />

gira mundial extensíssima<br />

durant sis anys, represa el<br />

2012 i que finalment ens arriba<br />

a Barcelona amb dues<br />

ballarines del primer elenc:<br />

Fumiyo Ikeda i la navarresa<br />

Marta Coronado.<br />

“Va ser la meva primera peça<br />

com a professional, amb un<br />

paper molt petit –explica<br />

Coronado, que va ser alumna de<br />

José i Concha Láinez,<br />

importants renovadors de la<br />

dansa contemporània a<br />

l’Institut del Teatre de<br />

Barcelona, abans d’anar a parar<br />

a Bèlgica–. Ara tinc el paper<br />

principal, però m’agrada mirar<br />

la ballarina que ha agafat el<br />

meu rol, els detalls que hi<br />

aporta, i em recorda les altres<br />

persones que també l’han<br />

ballat, és molt enriquidor”.<br />

Quan es va tornar a muntar<br />

l’any 2012, va ser amb l’afegit<br />

de la música de Steve Reich<br />

interpretada en directe per<br />

Ictus, l’orquestra que sempre<br />

ha estat al costat de la<br />

companyia, convertint la peça<br />

en Drumming live.<br />

Amb alumnes de l’ESMUC<br />

Un dels músics d’Ictus, Miquel<br />

Bernat, dirigeix els estudiants<br />

de l’ Escola Superior de Música<br />

de Catalunya (ESMUC) que<br />

interpretaran Drumming live al<br />

Mercat de les Flors, un repte i<br />

un luxe en parts iguals: “La<br />

major part del temps ens<br />

deixem portar per la música,<br />

que és molt potent, però hi ha<br />

alguns moments que<br />

necessitem les indicacions dels<br />

músics i, en altres, quan música<br />

i coreografia són molt circulars i<br />

repetitives, necessitem les<br />

MÚSICA I DANSA Els creadors<br />

ANNE TERESA DE<br />

KEERSMAEKER<br />

Alumna de Maurice Béjart, va crear<br />

Rosas el 1983 i, des d’aleshores, ha<br />

tingut clar que música i dansa han<br />

d’anar de la mà.<br />

STEVE REICH<br />

El compositor nord-americà és un<br />

dels caps visibles de la música<br />

d’avantguarda. És l’autor de la<br />

‘banda sonora’ del Drumming live<br />

de Rosas.<br />

HERMAN SORGELOOS<br />

pantalles amb comptadors de<br />

temps per saber on som”.<br />

La complexitat de les peces<br />

de Rosas enriqueix el serialisme<br />

musical amb una dinàmica de<br />

filigranes alhora que esprem<br />

sons involuntaris dels cossos<br />

que es mouen.<br />

Però a part de la música en<br />

directe, el que sobretot ha<br />

canviat són els ballarins. “La<br />

Fumiyo i jo ara ballem entre<br />

jovenets que tenen una energia<br />

molt forta i renovadora. La<br />

majoria vénen de l’escola<br />

PARTS [l’escola de<br />

Estic contenta<br />

de formar part<br />

d’una cosa que<br />

sembla suspesa<br />

en el temps<br />

Keersmaeker a Brussel·les] i<br />

van aprendre les bases de la<br />

peça en els cursos, jo mateixa<br />

en vaig ser professora! I és molt<br />

bonic de veure el canvi<br />

generacional”, explica<br />

Coronado. Però no només han<br />

canviat els ballarins, també el<br />

públic. “Gent que ens havia vist<br />

aleshores, ara tornen amb els<br />

seus fills”, diu.<br />

No hi ha caducitat pel que és<br />

bo de debò: Rosas és un clàssic<br />

de la dansa continental i aquest<br />

és un dels espectacles que van<br />

confirmar-los a nivell mundial .<br />

“I jo estic contenta de formar<br />

part d’una cosa que sembla<br />

suspesa en el temps”, afegeix,<br />

categòrica, la ballarina. Però no<br />

trigueu a comprar l’entrada.<br />

‘Drumming live’ serà al<br />

Mercat de les Flors de dj. 27 a<br />

dg. 30.<br />

40 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Música<br />

Coordina<br />

Marta Salicrú<br />

msalicru@timeout.cat<br />

@salicrunette<br />

Ens agrada!<br />

Per Marta Salicrú<br />

01.<br />

BEYONCÉ<br />

El retorn de la Knowles al<br />

Sant Jordi promet ser tot un<br />

esdeveniment. I ara que ja és la<br />

senyora Carter ja no haurà de<br />

vestir-se de núvia i cantar l’Ave<br />

Maria (glups) com l’últim cop.<br />

Palau Sant Jordi. Dilluns 24<br />

‘Male bonding’<br />

Gerard Quintana i Xarim Aresté acullen la Marta Salicrú a casa<br />

seva per parlar de ‘Tothom ho sap’, el seu disc junts<br />

Xarim Aresté em guia a través<br />

d’un pis de l’Eixample,<br />

d’aquells amb llum en els dos<br />

extrems del llarg passadís. A<br />

l’esquerra –la seva habitació–,<br />

veig de lluny un pòster de la gira<br />

de retorn de Sopa de Cabra, en<br />

què l’ànima de Very Pomelo va<br />

fer de segon guitarrista. Gerard<br />

Quintana, que ens ve a trobar a<br />

l’ala est, explica que fitxar-lo per<br />

a aquells bolos va ser en l’única<br />

cosa en què s’han posat<br />

d’acord amb Josep Thió, dels<br />

Sopa. Quintana i Aresté m’han<br />

obert casa seva per parlar<br />

d’una altra cosa que<br />

comparteixen, Tothom ho sap, el<br />

seu disc conjunt.<br />

Porten polseres de conjunt, el<br />

Gerard, taronja, i el Xarim, rosa;<br />

els les van portar del Brasil.<br />

S’acaben les frases l’un a<br />

l’altre i són la viva encarnació<br />

del male bonding: tenen una<br />

relació fraternal entre mascles<br />

que fa patxoca, viuen un<br />

bromance que ni en Mick i en<br />

Keith als inicis. Potser d’aquí<br />

que la portada del seu disc<br />

homenatgi la de Let it bleed<br />

(1969), dels Stones, un dels<br />

molts discos de rock del llindar<br />

entre els 60 i els 70 que<br />

flotaven en l’ambient febril i<br />

compulsiu en què van parir, a<br />

casa, les maquetes de Tothom<br />

ho sap, i Lladregots (2013), el<br />

disc en solitari d’Aresté.<br />

A la paret hi ha encara les<br />

esquitxades de quètxup d’una<br />

sessió de fotos promocional<br />

que se’ls en va anar de les<br />

mans, com un procés de creació<br />

salvatge i kamikaze en què han<br />

buscat la cruesa. “Un dia t’ho<br />

posarem –amenaça el Xarim–.<br />

És molt dur. Són hores de<br />

gravacions d’improvisacions. El<br />

que suposa pujar a un globus i<br />

viatjar”. Però allà van trobar la<br />

llavor dels cadàvers exquisits<br />

que formen l’àlbum, creats a<br />

trossos per tots dos.<br />

El viatge ha permès a Gerard<br />

Quintana “tornar a casa”, al<br />

rock que li va “salvar la vida”,<br />

després d’excursions més<br />

intimistes amb el seu projecte<br />

en solitari. En el Xarim hi ha<br />

trobat “un creient”, diu, que<br />

combrega amb la seva mateixa<br />

fe. I diu que és un valent, perquè<br />

s’ha embolicat amb un<br />

“dinosaure” com ell. “Ens<br />

legitimem –afegeix Aresté–, pel<br />

respecte que ens tenim. Que ell<br />

cregui en mi em retroalimenta”.<br />

Gerard Quintana i Xarim<br />

Aresté estrenen Tothom ho sap<br />

divendres 21 al BARTS.<br />

02.<br />

JOANA SERRAT + REFREE<br />

La vigatana i la seva banda<br />

facturen una Americana de<br />

primera que va impressionar Neko<br />

Case. En doble cartell amb el nou<br />

Refree és un pla rodó.<br />

Sala Apolo. Dijous 27<br />

03.<br />

SUN KIL MOON<br />

¿Voleu saber quins membres de la<br />

família de Mark Kozelek han mort<br />

i en quines circumstàncies? Doncs<br />

escolteu Benji. I feu-ho amb molta<br />

atenció. Sala Apolo. Dc. 26<br />

04.<br />

LA IAIA XXL<br />

Quina big band escauria millor al<br />

trio de Vic que una cobla, encara<br />

que ells hagin condemnat la fusta<br />

a l’ostracisme al nou disc On és la<br />

màgia?. L’Auditori. Dv. 21<br />

05.<br />

ELIANE ELIAS<br />

La cantant i pianista brasilera<br />

pensa en Chet Baker en la<br />

inauguració de la segona edició<br />

del cicle de concerts Round About<br />

Midnight. Coliseum. Dv. 21<br />

Tots els concerts<br />

a timeout.cat<br />

Música<br />

www.timeout.cat 41


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Agenda Fnac<br />

del 20 al 26 de març<br />

Música<br />

Dijous 20<br />

Fnac Diagonal Mar. Sandra<br />

Carrasco, “Océano”, En directe.<br />

19h.<br />

Fnac L’Illa. “Mis primeros,<br />

primeros besos”, de Lyona. A la<br />

llibreria. 19:30h.<br />

Fnac Triangle. Dinero, “DNR”. En<br />

directe. 19h.<br />

QUÈ PASSA AMB... Joana Serrat<br />

Música<br />

Divendres 21<br />

Fnac La Maquinista. Club<br />

Fnac Junior: Origami Kids, amb<br />

Mihoko Sugita. 18h.<br />

Fnac Arenas. Ester Casanovas,<br />

“Ingravidez”. En directe. 19h.<br />

Fnac L’Illa. Club Fnac Junior.<br />

Talleres Petit Singapur, para<br />

niñ@s de 1 a 12 años. 18h.<br />

Dissabte 22<br />

Fnac Arenas. Dia Internacional<br />

de l´Aigua. Projecció dels curtmetratges<br />

guanyadors del We<br />

Art Water Film Festival. 18h.<br />

Fnac La Maquinista. Club<br />

Fnac Junior. Recicla! Taller de<br />

reciclatge a càrrec de Colorín<br />

Colorado. A partir de 4 anys.<br />

12.30h.<br />

Dilluns 24<br />

Fnac L’Illa. Club de l´Agulla.<br />

Taller de flors de ganxet a càrrec<br />

de Ingrid Valls, de Ganchitos.<br />

Inscripcions a través de Fnac<br />

L’Illa a Facebook. 19h.<br />

Fnac Triangle/Fnac L’Illa.<br />

Nuevo Talento de Cortometraje.<br />

Proyección de los cortos a concurso.<br />

16h. Fnac Diagonal Mar/<br />

Arenas/La Maquinista. 19h.<br />

Dimarts 25<br />

Fnac L’Illa. Un al mes no fa<br />

mal. Club de lectura Llegir en<br />

català. “Salnitre”, d´Antoni Real.<br />

Trobada amb l´autor (places<br />

limitades, inscripcions gratuïtes<br />

a comunicacion.illa@fnac.es).<br />

Fnac Triangle/Fnac L’Illa.<br />

Nuevo Talento de Cortometraje.<br />

Proyección de los cortos a<br />

concurso. 16h. Fnac Diagonal<br />

Mar/Fnac Arenas/Fnac La<br />

Maquinista. 19h.<br />

Dimecres 26<br />

Fnac L’Illa. Club Fnac Junior: “La<br />

festa FROZEN”. Projecció de la<br />

pel·lícula, sessió de fotos i berenar<br />

familiar. 18h.<br />

Joana Serrat és l’artista d’El<br />

Segell del Primavera Sound amb<br />

més bolos programats al Regne<br />

Unit. Potser perquè Dear Great<br />

Canyon (2014), el nou disc de la<br />

cantautora de Vic amb què –amb<br />

l’ajuda de Howard Bilerman,<br />

productor canadenc associat a<br />

Arcade Fire– el seu so ha crescut<br />

fins a esdevenir un elegant pop<br />

d’arrel nord-americana, sembla<br />

una bona aposta per conquerir el<br />

mercat anglosaxó des d’aquí.<br />

Els dos primers àlbums els vas<br />

signar amb les inicials. Per què<br />

vas adoptar nom i cognom amb<br />

The relief sessions (2012)?<br />

Volia diferenciar les primeres<br />

experimentacions d’allò que<br />

vindria després. Amb el Relief<br />

tot estava molt més pensat.<br />

Un home enfonsat<br />

Mark Kozelek va signar alguns<br />

dels discos més dolorosos del<br />

folk dels 90 amb el seu antic<br />

projecte, Red House Painters, i<br />

des que va decidir canviar de<br />

nom –però no d’estil– i fer-se dir<br />

Sun Kil Moon, encara no havia<br />

fet un disc a l’altura de les seves<br />

obres mestres. El nivell de<br />

Kozelek sempre ha estat<br />

elevadíssim, però li mancava el<br />

punt de geni que només li surt<br />

quan hi ha molt dolor. I Benji, el<br />

seu retorn del 2014, és trist<br />

com un Nadal solitari. Diu que<br />

les noves cançons estan<br />

El títol d’aquell disc fa<br />

referència al consol. De què<br />

t’havies de consolar?<br />

Tenia 25 anys i no havia fet res a<br />

la vida. Però vaig tornar a tocar i<br />

vaig sentir que era més fidel a mi<br />

mateixa del que feia abans.<br />

El nou disc sona molt americà.<br />

Tenia clar que volia fer música<br />

americana, però el Relief el vaig<br />

fer amb músics que venien del<br />

jazz. Ara buscava un so<br />

internacional.<br />

Per això volies un productor de<br />

fora com Howard Bilerman?<br />

Necessitava algú que m’ajudés<br />

a explotar les cançons, perquè<br />

tu saps com vols que sonin,<br />

però cal que algú t’ajudi a arribar<br />

al so que busques.<br />

Has vestit el disc amb<br />

arranjaments molt rics.<br />

Les cançons demanaven capes<br />

i textures perquè és un disc de<br />

pes, de superació. Té a veure<br />

amb el que he viscut: és èpic<br />

prendre una decisió i apostar-ho<br />

tot per fer el que vols.<br />

Què vas haver d’apostar?<br />

No tinc una família que em pagui<br />

els 15.000 euros que ha costat<br />

el disc. Jo no puc sortir a sopar<br />

cada setmana perquè estic<br />

endeutada, i abans no podia<br />

perquè estava estalviant. Quan<br />

estava farta de tot pensava que<br />

gravaria el disc amb Howard<br />

Bilerman i em calmava. –M.S.<br />

Joana Serrat actuarà amb<br />

Refree el dijous 27 a l’Apolo.<br />

escrites des de la perspectiva<br />

d’un home de 47 anys que veu<br />

com tot al seu voltant comença<br />

a canviar radicalment, i la<br />

presència més inquietant és la<br />

de la mort: a les cançons,<br />

sempre hi mor algú, ja sigui un<br />

personatge fictici o James<br />

Gandolfini. La millor versió de<br />

Kozelek és quan s’enfonsa, i és<br />

la que tindrem en directe.<br />

–Javier Blánquez<br />

Sun Kil Moon posseirà Mark<br />

Kozelek per presentar Benji<br />

dimecres 26 a la Sala Apolo.<br />

ALICIA AGUILERA<br />

42 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Música<br />

Un banquet per als sentits<br />

CONCERT<br />

DE LA SETMANA<br />

La gira de<br />

Beyoncé que<br />

ara passa per<br />

Barcelona –i<br />

que, aparentment, acabarà tres<br />

dies després a Lisboa, potser<br />

per no tornar ja mai més– té un<br />

llarg recorregut. Va començar la<br />

primavera del 2013 com una<br />

celebració del seu matrimoni<br />

amb Jay-Z, per això es diu The<br />

Mrs. Carter Show Tour, i s’ha<br />

perllongat de manera victoriosa<br />

amb la sortida per sorpresa el<br />

passat desembre del seu<br />

cinquè àlbum d’estudi, Beyoncé.<br />

Per tant, el que tindrem al Sant<br />

Jordi serà la versió actualitzada i<br />

expandida del tour del 2013,<br />

amb els hits de sempre –no<br />

patiu: l’arc argumental comença<br />

amb Run the world (Girls) i<br />

conclou amb la balada Halo–,<br />

però també el nou repertori,<br />

Blow i Drunk in love incloses. El<br />

que no varia és el sentit de<br />

l’espectacle típic en aquesta<br />

mena de gires: veureu Beyoncé<br />

ballant com una deessa, lluint<br />

vestuari luxós dissenyat per les<br />

primeres firmes del món de la<br />

moda, en un escenari inspirat<br />

en la lluentor del regnat de Lluís<br />

XIV. Un banquet per als sentits.<br />

–Javier Blánquez<br />

Beyoncé farà de senyora<br />

Carter dl. 24 al Palau Sant Jordi<br />

El Teloner<br />

Per Albert Puig<br />

Festivals per estrenar<br />

Música<br />

CLOWNIA<br />

Atents als nouvinguts en el<br />

calendari de festivals de l’estiu<br />

català. Comencem a Sant Joan<br />

de les Abadesses, on el 2 i 3<br />

de maig Txarango conviden el<br />

gruix de l’escena alternativa,<br />

adolescent i mestissa del país.<br />

Els caps de cartell: Txarango,<br />

Catarres i La Troba Kung-Fú.<br />

Preus assequibles, acampada<br />

i unes possibilitats d’èxit més<br />

que reals. Competència directa,<br />

l’Acampada Jove.<br />

JIWAPOP<br />

A Montcada i Reixac, 27, 28 i 29<br />

de juny, possiblement el festival<br />

més enigmàtic de tots, dedicat<br />

a la música, la consciència, la<br />

sostenibilitat i la solidaritat.<br />

El cap de cartell, Alejandro<br />

Jodorowsky, no canta, tot i que<br />

també tenen Love of Lesbian,<br />

Macaco i Els Amics de les Arts.<br />

La seva màxima competència, un<br />

altre debutant, el Canet Rock.<br />

CANET ROCK<br />

El 5 de juliol, amb la intenció<br />

decidida d’aplegar els grups més<br />

mediàtics de la música catalana.<br />

De moment, Love of Lesbian,<br />

Txarango i Gerard Quintana, però<br />

en vindran molts més. Aconseguir<br />

l’esperit original sembla difícil, la<br />

competència, el Jiwapop.<br />

VIDA<br />

A Vilanova i la Geltrú, del 3 al 6<br />

de juliol, en un paratge idíl·lic.<br />

Caps de cartell en el moment<br />

de tancar aquest article: Lana<br />

Del Rey, M. Ward i Yo La Tengo,<br />

s’esperen sorpreses més grans.<br />

Preu de les entrades coherent<br />

amb el que es proposa en espera<br />

de confirmar els peixos grossos.<br />

La seva principal competència,<br />

Primavera Sound i Cruïlla BCN.<br />

www.timeout.cat 43


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Música<br />

Música<br />

Romeo Santos<br />

Fórmula Vol. 2<br />

<br />

EL DISC<br />

DE LA SETMANA<br />

L’autoproclamat rei de la<br />

bachata actua aquesta<br />

setmana al Palau Sant Jordi,<br />

però ben poc haureu llegit sobre<br />

el seu nou disc. El menyspreu<br />

dels mitjans cap als gèneres<br />

llatins ha fet que la bachata<br />

només hagi estat admirada<br />

quan Juan Luis Guerra la va<br />

redimensionar poèticament i<br />

cromàticament. A diferència de<br />

la majoria d’estils, la bachata ha<br />

de tenir un punt ‘inteŀlectual’.<br />

Però si és pura (ensucrada,<br />

apassionada i irresistiblement<br />

melòdica) no n’hi ha prou.<br />

Aquest cop l’excantant<br />

d’Aventura (sí, els d’Obsesión)<br />

s’ha envoltat de coŀlaboradors<br />

de luxe per ampliar mercat.<br />

Però, esclar, les maniobres<br />

comercials no garanteixen<br />

troballes artístiques. Carlos<br />

Santana fa el-de-sem-pre. Tego<br />

Calderón i Nicki Minaj l’ajuden a<br />

posar un peu a la pista de ball, i<br />

la cosa prometia, però no acaba<br />

d’esclatar. En canvi, amb Marc<br />

Anthony arrisca menys i fan molt<br />

bona parella salsera.<br />

Així doncs, el millor i pitjor<br />

ho fa tot sol. El pitjor?<br />

Posar a una cançó<br />

antihomòfoba un títol com<br />

No tiene la culpa, que<br />

sembla suggerit per la Marta<br />

Ferrussola. El millor? Un grapat<br />

de títols marca de la casa on<br />

perfecciona amb elegància<br />

instrumental i una veu exquisida<br />

la seva fórmula de cançons<br />

d’amor, gelosia i possessió:<br />

Odio (tot i la discreta aparició de<br />

Drake), Propuesta indecente (tot<br />

i romantitzar l’abús sexual), la<br />

trepidant Obra maestra, la<br />

hiperbòlicament romàntica<br />

Cancioncitas de amor... Aquesta<br />

darrera és ideal per consolar els<br />

amants abandonats en els dies<br />

més tristos... i per fer-los riure<br />

de vergonya mesos després<br />

quan recordin com bramaven<br />

allò de: “La televisión me hace<br />

daño; que mueran las novelas de<br />

amor y que el DJ pierda su<br />

trabajo si suenan cancioncitas<br />

de amor”. Fórmula Vol. 2 no és<br />

una obra mestra, però és molt<br />

més consistent que el disc de<br />

Pharrell Williams. I aquest sí<br />

que us el trobareu fins a la sopa.<br />

–Nando Cruz<br />

NOTA AL PEU Bachata amb<br />

irresistible ‘topping’ de sucre.<br />

Blues, cançó i jazz<br />

BandAutors: Duot<br />

El bateria Ramon Prats i el<br />

saxofonista Albert Cirera són un<br />

dels referents de l’escena<br />

improvisació jazzística.<br />

Dv. 21. Palau de la Música. Palau<br />

de la Música, 4-6. Urquinaona<br />

(L1-L4). 22.30 h. 12 €.<br />

Eliane Elias<br />

La pianista i cantant brasilera<br />

defensa, acompanyada d’un<br />

quartet, el seu homenatge al<br />

trompetista de jazz Chet Baker ‘I<br />

thought about you’ (2013).<br />

Divendres 21. Coliseum. Gran<br />

Via, 595. Passeig de Gràcia (L2-<br />

L3-L4). 23 h. 25-50 €.<br />

Jerry González & El Comando<br />

de la Clave<br />

No existeix en el panorama<br />

jazzístic un músic que<br />

representi millor la combinació<br />

entre el Carib i Nova York com el<br />

trompetista i ‘conguero’.<br />

Dv. 21 i ds. 22. Jamboree. Pl.<br />

Reial, 17. Liceu (L3). 20-<br />

22 h. 20-25 €.<br />

Romeo Santos<br />

(Vegeu ‘El disc de la<br />

setmana’).<br />

Ds. 22. Palau Sant Jordi.<br />

Pg. Olímpic, 5-7. Espanya<br />

(L1-L3-FGC). 20 h. 28-82 €.<br />

Otis Taylor Band<br />

Un dels exponents más genuïns<br />

i autèntics del blues més<br />

essencial, trepitjarà per primer<br />

cop el Jamboree en companyia<br />

de la seva formació de luxe.<br />

Compra<br />

entrades i busca<br />

tots els concerts<br />

de la setmana a<br />

timeout.cat<br />

Dt. 25. Jamboree. Pl. Reial, 17.<br />

Liceu (L3). 20 i 22 h. 20-25 €.<br />

Folk, pop, rock i soul<br />

GRATIS Pascal Comelade<br />

El músic actuarà acompanyat de<br />

la Bel Canto Orquestra mentre<br />

els pinzells del dibuixant Max<br />

iŀlustren la seva música.<br />

Dijous 20. Arts Santa Mònica. La<br />

Rambla, 7. Drassanes (L3). 21 h.<br />

Espaldamaceta + Isaac Ulam<br />

Espaldamaceta presenta ‘Baile<br />

Masái’ (2013), on s’ha calçat la<br />

guitarra elèctrica i acompanyarse<br />

de bateria, baix i distorsions.<br />

Dijous 20. Heliogàbal. Ramón y<br />

Cajal, 80. Joanic (L4). 21 h. 8 €.<br />

Raydibaum<br />

El quintet presenta ‘Estructures<br />

sota terra’, cinquè treball d’una<br />

carrera que aquest any compleix<br />

10 anys i promet celebració.<br />

Dijous 20. La [2] de l’Apolo. Nou<br />

de la Rambla, 111. Paral·lel (L2-<br />

L3). 21 h. 10-12 €.<br />

Thalia Zedek<br />

L’ex-Come defensa la<br />

nuesa emocional de<br />

‘Via’ (2013).<br />

Dj. 20. BeCool. Pl.<br />

Joan Llongueras, 5.<br />

Hospital Clínic (L5).<br />

20.30 h. 17-19 €.<br />

BarnaSants 2014: La iaia amb<br />

la Cobla Bisbal Jove<br />

El trio de vic presenten el segon<br />

disc, ‘On és la màgia?’ (2014),<br />

amb la forma de ‘big band’ més<br />

autòctona.<br />

44 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Música<br />

Dv. 21. L’Auditori. Lepant, 150.<br />

Marina (L1). 21 h. 20 €.<br />

Let’s Festival 2014: Sidonie<br />

El trio de pop i psicodèlia de<br />

Barcelona (23.30 h), presenten<br />

el setè disc, ‘Sierra i Canadà’.<br />

Completen el cartell The Right<br />

Ons i La Sombra del Átomo.<br />

Dissabte 22. Salamandra Sala 1.<br />

Av. Carrilet, 235. Av. Carrilet (L1-<br />

FGC). 21 h. 15-20 €.<br />

Blood Red Shoes<br />

El duo post-punk-pop britànic<br />

presenten el seu homònim<br />

recent quart treball.<br />

Diumenge 23. Razzmatazz.<br />

Almogàvers, 122. Marina (L1),<br />

Bogatell (L4). 20 h. 17-20 €.<br />

Clinton Fearon<br />

L’Ex-Gladiator, un dels músics<br />

amb més talent de Jamaica,<br />

presenta ‘Goodness’ (2014), en<br />

el seu debut a Barcelona.<br />

Dg. 23. La [2] de l’Apolo. Nou de<br />

la Rambla, 111. Paral·lel (L2-L3).<br />

20.30 h. 16-20 €.<br />

Festival del Mil·lenni: José<br />

Mercé & José Manuel Zapata<br />

El ‘cantaor’ gadità s’alia amb el<br />

tenor granadí per rendir tribut al<br />

cançoner de Gardel i Piazzolla.<br />

Dilluns 24. L’Auditori. Lepant,<br />

150. Marina (L1). 21 h. 18-54 €.<br />

Festival del Mil·lenni: Sara Pi<br />

Representant barcelonina del<br />

neosoul, presenta ‘Wake up’<br />

(2013), amb regust brasiler.<br />

Dt. 25. Luz de Gas. Muntaner,<br />

246. Diagonal (L3-L5). 21 h. 20 €.<br />

José Domingo<br />

Psicodèlia mediterrànea en el<br />

tercer llarg en solitari del líder<br />

de Psychoine, ‘Almeria’ (2013).<br />

Dimecres 26. La [2] de l’Apolo.<br />

Nou de la Rambla, 111. Paral·lel<br />

(L2-L3). 21.30 h. 8-10 €.<br />

Remate<br />

Concert en solitari i entrevista<br />

en viu com a presentació de<br />

‘Nelson es perfecto’ (2014).<br />

Dc. 26. Heliogàbal. Ramón y<br />

Cajal, 80. Joanic (L4). 20 h. 6 €.<br />

Música<br />

www.timeout.cat 45


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Clàssica<br />

Clubs<br />

Contenció i sarau<br />

Dues possibilitats, tu tries: festa salvatge<br />

o sons elegants. Per Javier Blánquez<br />

Una ‘Passió’ nipona<br />

Masaaki Suzuki porta la seva visió de<br />

Bach al Palau. Per Marta Porter<br />

EL KÀISER DEL TECHNO CONTINUA EN FORMA<br />

Sven Väth, l’únic home que surt al diccionari com a sinònim de festa, aterra<br />

al Teatre Principal. La seva recepta és ja clàssica i celebrada pels fans: gestos<br />

eufòrics envers la pista, techno actual mesclat amb força i la mateixa definició<br />

de carisma. Teatre Principal. Divendres 21.0.30 h<br />

Música<br />

Quan l’organista, clavecinista i<br />

director Masaaki Suzuki va<br />

decidir enregistrar la integral de<br />

les cantates de Bach amb un cor<br />

i una orquestra nipons, la<br />

sorpresa dins del món musical<br />

va ser gran, bàsicament per la<br />

tasca que comporta fer-ho en un<br />

idioma, el japonès, que ben poc<br />

té a veure amb l’alemany de<br />

Bach. Amb tot, un cop va sortir a<br />

la llum, les crítiques i els<br />

aplaudiments van ser unànimes.<br />

Així, no és estrany que l’any<br />

del seu 60 aniversari arribi al<br />

Palau de la Música amb una de<br />

les obres més carismàtiques de<br />

Setmana Santa, la Passió<br />

segons sant Joan de Bach, i ho<br />

faci al capdavant de la formació<br />

que ell mateix va fundar l’any<br />

1990, el Bach Collegium Japan,<br />

amb la intenció d’apropar al<br />

públic japonès les obres<br />

mestres del repertori barroc.<br />

Pel que fa a la Passió segons<br />

Sant Joan, Bach la va<br />

compondre durant el primer<br />

hivern en què va ser el<br />

responsable de la música<br />

religiosa a l’església de Sant<br />

Tomàs i a l’església de Sant<br />

Nicolau a Leipzig, pel servei de<br />

vespres del Divendres Sant del<br />

1724. Concebuda com a oratori,<br />

la Passió és una representació<br />

dramaticomusical de l’Evangeli<br />

segons Joan, construïda a base<br />

de recitatius i parts corals. En el<br />

concert podrem escoltar les<br />

veus solistes de la soprano<br />

Joanne Lunn, el contratenor<br />

Damien Guillon, el tenor Gerd<br />

Türk i el baix Peter Kooij.<br />

Masaaki Suzuki avançarà la<br />

Pasqua dl. 24 al Palau de la<br />

Música.<br />

ELS DITS MÉS RÀPIDS<br />

Araabmuzik barreja el típic hip-hop<br />

narcòtic amb sons propis del trance<br />

europeu. I genera la música en<br />

directe, tocant el botons del sampler<br />

a velocitat infernal.<br />

Lolita. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h<br />

EL TECHNO MÉS ELEGANT<br />

A l’altra sala del Razz, un mestre del<br />

techno amb ànima. Carl Craig és la<br />

viva història de Detroit, un innovador<br />

encara en estat de gràcia. Tot ell és<br />

elegància.<br />

The Loft. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h<br />

RETORN AL PALAU<br />

Maasaki Suzuki i el Bach<br />

Collegium Japan ja van interpretar<br />

la Passió segons sant Mateu, de<br />

Johann Sebastian Bach al Palau<br />

de la Música l’any 2002.<br />

46 www.timeout.cat<br />

REINCIDÈNCIA BARROCA<br />

COMPROMÍS PREMIAT<br />

La ciutat de Leipzig va atorgar<br />

la Medalla de Bach del 2012<br />

a Masaaki Suzuki, pel seu<br />

compromís amb la difusió de la<br />

música de Bach.<br />

MÚSICA DISCO IMMORTAL<br />

La música disco no mor: es<br />

transforma. En el canvi de segle,<br />

Metro Area van fer seva l’essència<br />

del so de Nova York i hi van donar<br />

nous aires. Els veus i et cau la baba.<br />

Nitsa Club. Divendres 21. 0.30 h<br />

FOSCOR ITALIANA<br />

Itàlia és una de les potències del<br />

techno experimental, i Lucy, un dels<br />

artistes que més han aprofundit en<br />

la dimensió fosca del ritme en brut.<br />

Presentarà el seu segon LP.<br />

The Loft. Razz Clubs. Ds. 22. 1 h


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

LGBT<br />

Coordina<br />

Josep Maria Sarri<br />

jmsarri@timeout.cat<br />

@jmsarri<br />

ELS IMPERDIBLES<br />

¡QUE TRABAJE RITA!<br />

La festa més madrilenya de l’ambient<br />

es trasllada per una nit al Poble<br />

Espanyol. Amb homenatge preconcert<br />

a Beyoncé, Bimba Bosé als<br />

plats i Tata Golosa... als micròfons!<br />

Ds. 22. Discotheque. 23.30 h<br />

Un amor a la cubana<br />

En Josep Maria Sarri parla amb el director de ‘La partida’, una<br />

tràgica història d’amor i futbol a l’Havana<br />

Antonio Hens és un cineasta<br />

cordovès que sol tocar el tema<br />

de l’homosexualitat en<br />

ambients peculiars: a<br />

Clandestinos (2007), el seu<br />

anterior film, el context era ni<br />

més ni menys que el terrorisme<br />

d’ETA, i la seva nova pel·lícula<br />

s’ambienta a l’Havana de Raúl<br />

Castro. Allà dos nois de 17 anys,<br />

donant puntades a la pilota,<br />

s’enamoren. Però Hens va més<br />

lluny per explorar el tema de la<br />

prostitució gai masculina i el<br />

fenomen del turisme sexual a<br />

l’illa. “No pretenc intervenir-hi o<br />

jutjar-ho, sinó narrar i mostrar<br />

una història de manera crua,<br />

gairebé documental”, explica.<br />

La partida narra l’amor que<br />

sorgeix entre Yosvani (Milton<br />

García) i Reinier (Reinier Díaz),<br />

que passen de jugar a futbol al<br />

carrer a ser incapaços de<br />

controlar l’atracció que senten<br />

l’un per l’altre. El primer està a<br />

punt de casar-se amb una noia<br />

que no li agrada i el segon fins i<br />

tot té dona i fill i manté trobades<br />

amb un espanyol (Toni Cantó) no<br />

per plaer sinó per supervivència.<br />

“No només ell es prostitueix,<br />

també la seva dona adolescent,<br />

en acceptar-ho i callar, i l’àvia<br />

(Mirta Ibarra), per a qui la<br />

finalitat –un plat de menjar–<br />

justifica els mitjans. Es<br />

prostitueixen els concentrats<br />

Toni Cantó<br />

va rodar la<br />

pel·lícula abans<br />

de ser diputat<br />

per UPyD<br />

cada nit al malecón, una fauna<br />

d’homes, transvestits i<br />

jovenets, que venen els seus<br />

cossos per una samarreta del<br />

Barça o un telèfon mòbil”, diu.<br />

Els joves protagonistes,<br />

novells en la interpretació,<br />

resulten molt creïbles. Entre els<br />

veterans sorprèn la presència de<br />

Cantó, que interpreta un<br />

entrenador de futbol a l’armari.<br />

La pel·lícula es va rodar l’agost<br />

del 2011, just abans que fos<br />

diputat per UPyD. Hens justifica<br />

la seva presència: “El vaig triar<br />

perquè necessitava algú que<br />

jugués prou bé al futbol per<br />

resultar creïble davant la càmera,<br />

i el Toni juga molt bé”, apunta.<br />

El director confia que la seva<br />

història contribueixi a alimentar<br />

el debat sobre la necessitat que<br />

futbolistes gais parlin<br />

obertament de la seva<br />

homosexualitat. “En un país<br />

que ha estat bandera de la<br />

regulació dels matrimonis entre<br />

les persones del mateix sexe,<br />

encara hi ha moltes zones<br />

fosques. M’agradaria que La<br />

partida ajudés a posar sobre la<br />

taula qüestions com aquesta”.<br />

‘La partida’ es pot veure als<br />

cinemes Boliche i Girona<br />

TWIN PIGS<br />

Un nou tea dance mensual per<br />

sumar a la cada cop més llarga<br />

llista de saraus gais del diumenge<br />

per la tarda. Al capdavant, el DJ<br />

Rebote i Borja Pony.<br />

Dg. 23. Sala Plataforma. 18 h<br />

FESTA MITJA ETIQUETA<br />

Nova festa de Sociedad Cerrada<br />

en una nau industrial del Poblesec.<br />

De cintura cap amunt, vestiuvos<br />

elegants. De cintura cap avall,<br />

llibertat total....<br />

Ds. 22. Localització secreta. 24 h<br />

LGBT<br />

www.timeout.cat 47


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

LGBT<br />

Concerts<br />

Donasport<br />

LGBT<br />

BRS i punt<br />

La coral de les Panteres<br />

Grogues, els Barcelona Rainbow<br />

Singers, celebren 4 anys. I ho<br />

fan de la millor forma possible:<br />

amb un nou concert on estrenen<br />

repertori. Hi trobareu cançons<br />

de grans dives del pop, ‘hits’<br />

d’Eurovisió i clàssics de<br />

musicals. El xou, presentat per<br />

la ‘drag’ Lola Bastarda,<br />

comptarà amb la coŀlaboració<br />

de la secció de dansa del club<br />

esportiu LGBT i un dels grups de<br />

teatre, Urpes-T. També hi serà<br />

present el Mallorca Gay Men<br />

Chorus. Com a entitat sense<br />

ànim de lucre, els beneficis de<br />

l’esdeveniment aniran destinats<br />

a millorar la formació vocal i<br />

artística dels integrants així<br />

com a reclutar nous talents per<br />

fer créixer la formació.<br />

Centre Cívic Can Felipa. Pallars,<br />

277. Poblenou (L4). Dissabte 22.<br />

20 h. 6-8 €.<br />

GRATIS Festa<br />

Abans de la competició de vòlei<br />

platja, el Donasport d’enguany<br />

es tanca amb una festa a<br />

l’Ohlala! Serà el punt i final<br />

festiu a tres setmanes<br />

d’activitats. La sessió comptarà<br />

amb la participació de la<br />

‘pensapoadora’ Laura Freijo.<br />

Bim Bam Bum. Casanova 71.<br />

Universitat (L1-L2). Dissabte 22.<br />

22 h.<br />

GRATIS Vòlei platja<br />

El Donasport posa punt i final a<br />

tres setmanes d’activitats<br />

esportives amb un torneig de<br />

vòlei platja entre diversos<br />

equips. Les places són<br />

limitades. Si no us hi heu inscrit,<br />

sempre podeu anar a animar les<br />

participants.<br />

Platja de Bogatell. Espigó del<br />

Bogatell al de la Mar Bella.<br />

Bogatell (L4). Diumenge 23.<br />

11 h.<br />

48 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Comèdia<br />

Tots volem un fruiter com ell<br />

Santi Rodríguez fa l’última funció d’‘A mi que me registren’ a<br />

Barcelona, on la va estrenar. Per Maria Junyent<br />

Coordina<br />

Maria Junyent<br />

mjunyent@timeout.cat<br />

@junyjuliol<br />

Ens agrada!<br />

Per Maria Junyent<br />

01.<br />

PABLO CARBONELL<br />

Entre d’altres, va ser el cantant<br />

de Los Toreros Muertos, i el<br />

responsable d’algunes de les<br />

entrevistes més memorables de<br />

CQC. Un humorista de cap a peus.<br />

Club Capitol. De dv. 21 a dg. 23<br />

Ja fa vuit anys que 7 vidas, una<br />

de les primeres comèdies de<br />

situació espanyoles d’èxit, es va<br />

acabar. Tot i així, encara no puc<br />

evitar veure el bigoti de Santi<br />

Rodríguez cada cop que algú<br />

pronuncia la paraula frutero. El<br />

personatge a qui donava vida<br />

era mig analfabet, homòfob i<br />

masclista, entabanador i ranci<br />

fins a la meduŀla i, tot i així,<br />

irremeiablement entranyable i<br />

divertit. Ens explica que també<br />

ell el recorda sovint, i que<br />

encara avui l’aturen pel carrer<br />

buscant alguna resta d’aquell<br />

simpàtic desgraciat.<br />

La vida ha seguit i el Santi ha<br />

pres altres camins. Entre ells, el<br />

dels monòlegs. El 2009 va<br />

estrenar al Capitol A mi que me<br />

registren, un espectacle on,<br />

bàsicament, explica la seva vida<br />

des que va néixer fins avui. Ara<br />

tanca el cercle al Goya, on farà<br />

l’última funció. La tecnologia hi<br />

té un paper central, al monòleg,<br />

perquè tal com explica el Santi<br />

“és potser l’element de canvi<br />

més heavy entre la generació<br />

dels meus pares i la meva. A<br />

més a més, és un canvi al qual<br />

Tinc la sospita<br />

que el públic<br />

no trigarà a<br />

cansar-se dels<br />

monòlegs<br />

no tenim altre remei que<br />

adaptar-nos”. Posa exemples<br />

senzills: “Abans memoritzàvem<br />

números de telèfon i ara ens<br />

quedem en blanc si n’hem de<br />

recordar un de sol, abans<br />

viatjàvem amb la Guia Campsa i<br />

ara perdem el nord sense un<br />

TomTom”. I no és només una<br />

qüestió de tecnologia: “Abans,<br />

si tornaves a casa amb un<br />

suspens, rebies un bon càstig.<br />

Des que els ‘pot millorar’ van<br />

substituir els suspensos, els<br />

càstigs són una resposta<br />

massa rotunda”.<br />

M’he trobat amb un Santi<br />

combatiu. Diu que té “la sospita<br />

que el públic es cansarà aviat<br />

dels monòlegs”. “En fa tothom,<br />

no es treballen prou, i els falta<br />

autenticitat, perquè és<br />

imprescindible que els hagi<br />

escrit la mateixa persona que<br />

els fa, i això no passa sempre”.<br />

Ja ho diu: A mi que me registren.<br />

Podreu comprovar que no<br />

amaga res.<br />

Santi Rodríguez permetrà que<br />

el registreu al Teatre Goya<br />

Codorníu el dv. 21 a les 23.30 h<br />

02.<br />

MAGICAL HISTORY CLUB<br />

No és un viatge al passat, sinó<br />

un retorn al futur del qual en som<br />

espectadors. ¿Què deu pensar<br />

Ghandi del món d’avui?<br />

Coliseum. Dc. i dj. 20.30 h, dv.<br />

21 h, ds. 18 i 21 h, dg. 18 h<br />

03.<br />

A MI QUE ME REGISTREN<br />

El Frutero de 7 vidas era la viva<br />

imatge del concepte grotesc. El<br />

seu bigoti aznarià ple d’escuma<br />

de birra em porta bons records.<br />

Teatre Goya-Codorniu. Dv. 21<br />

04.<br />

FAMELAB SEMIFINAL 2014<br />

Impressionant: un concurs<br />

internacional de monòlegs<br />

científics. Bromes sobre teoremes,<br />

conjectures, graus Kelvin,<br />

octaedres, i Flipy al jurat.<br />

Teatre Poliorama. Divendres 21<br />

05.<br />

SINGLES NIGHT<br />

La família Impro-Show dedica<br />

una nit als solters. Si torneu sols<br />

a casa almenys podreu dir que<br />

heu rigut.<br />

Teatreneu. Divendres 21 i 28<br />

Si vols petar-te de riure<br />

entra a timeout.cat<br />

Comèdia<br />

www.timeout.cat 49


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Art<br />

El pintor de parets<br />

L’art urbà s’instaŀla a la Galeria 3 Punts i a Montana, on exposa<br />

l’artista lituà Ernest Zacharevic. Per Eugènia Sendra<br />

Sobre un mur de pintura del<br />

carrer d’Àlaba treu el cap una de<br />

les criatures d’Ernest<br />

Zacharevic, el jove pintor lituà<br />

resident a Malàisia que viatja<br />

pel món transformant parets<br />

amb un estil a mig camí del<br />

grafit, la instal·lació i l’escultura.<br />

“M’agraden les intervencions<br />

urbanes, aquesta espontaneïtat<br />

d’una obra que més enllà de<br />

l’estil i el nom de l’artista<br />

provoca una reacció en el<br />

vianant”. Pretén fer somriure la<br />

gent i ho aconsegueix<br />

estampant carros de<br />

supermercat, bicicletes i<br />

Coordina<br />

Eugènia Sendra<br />

esendra@timeout.cat<br />

@eugeniasendra<br />

EN QUALSEVOL MUR<br />

EL PARE DE LES PLANTILLES<br />

Blek le Rat va ser dels primers a<br />

desenvolupar la tècnica de l’stencil<br />

–en el seu cas eren de mida real–. A<br />

més del contingut social de la seva<br />

obra, són inoblidables les rates que<br />

va fer córrer pel París dels anys 80.<br />

Art<br />

Sigui en una<br />

galeria o en un<br />

mur, la peça és<br />

bona si transmet<br />

passió i fulgor<br />

cadires contra els murs perquè<br />

interactuïn amb els seus<br />

personatges de rostres<br />

orientals dibuixats amb pinzell.<br />

De tant en tant torna a la<br />

intimidadora tela en blanc –no li<br />

és del tot estranya perquè és<br />

com va iniciar-se artísticament–,<br />

sobretot si sorgeixen propostes<br />

com el projecte que exposa a<br />

Montana Shop & Gallery, Piedra,<br />

papel, tijera!.<br />

De nou, l’art urbà salta a la<br />

galeria. Zacharevic recorda la<br />

relació que va començar a Nova<br />

York a finals dels 70, on van<br />

destacar Keith Haring i Kenny<br />

Scarf; l’efecte Banksy, que va fer<br />

elevar el preu de l’art urbà pels<br />

volts de l’any 2000, i la febre<br />

més recent de què el lituà va ser<br />

testimoni quan vivia a Londres.<br />

Però l’artista no s’està d’opinar<br />

que “una peça no és bona pel<br />

fet de ser en una galeria o en un<br />

mur, sinó que ho és si transmet<br />

la passió, fulgor i habilitat de<br />

l’artista”.<br />

Coincidint amb la presència<br />

de Zacharevic a Barcelona, la<br />

Galeria 3 Punts inaugura una<br />

gran mostra que vol ser un<br />

reconeixement a l’art urbà, els<br />

artistes i les seves múltiples<br />

formes de treballar. A Abnormal<br />

activity s’exhibiran obres de<br />

referents contemporanis<br />

(Banksy, Blek le Rat, D*Face,<br />

Shepard Fairey, Miss Van, Mr.<br />

Brainwash i The London Police,<br />

entre d’altres) al costat de la<br />

nova fornada d’artistes, en què<br />

destaquen Ashwan, Ciro Schu,<br />

Eledu, Hello Monsters i Daniel<br />

Muñoz San.<br />

PIEDRA, PAPEL, TIJERA! serà<br />

a Montana fins al 3 de maig<br />

MARIA DIAS<br />

LA GRAFITERA ROMÀNTICA<br />

Les dones emmascarades i sensuals<br />

i els entorns surrealistes i onírics<br />

conformen part de l’univers de Miss<br />

Van, l’artista originària de Tolosa de<br />

Llenguadoc, que compagina el treball<br />

als murs i sobre llenç.<br />

EL PINTOR CLÀSSIC<br />

Ernest Zacharevic registra i dibuixa<br />

l’entorn, i amb les obres reflecteix<br />

la seva perc<strong>epc</strong>ió del món. Més que<br />

grafiter, es considera un pintor que<br />

treu els seus treballs d’estudi al<br />

carrer, un llenç per experimentar.<br />

50 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Art<br />

Comencen<br />

GRATIS Guillaume Leblon<br />

L’obra de l’artista francès està<br />

plena de referències a la<br />

naturalesa, l’arquitectura,<br />

l’hàbitat domèstic o el seu propi<br />

estudi. Les seves escultures,<br />

objectes i instaŀlacions tenen un<br />

tret d’estranyesa que concentra<br />

l’atenció i fa sorgir el debat.<br />

ProjecteSD. Ptge. Mercader, 8.<br />

www.projectesd.com. Passeig<br />

de Gràcia (L2-L3-L4). De dt. a<br />

ds., d’11 a 19 h.<br />

Sobre (el) paper<br />

Del potencial del paper com a<br />

suport per construir imatges en<br />

sabien Picasso, Dalí, Christo,<br />

Hernández Pijuan i Gordillo,<br />

entre d’altres. La mostra de la<br />

col·lecció de la Fundació Suñol<br />

revisa el protagonisme d’aquest<br />

suport artístic en la segona<br />

meitat del segle XX.<br />

Fundació Suñol. Pg. de Gràcia,<br />

98. www.fundaciosunol.org.<br />

Diagonal (L3, L5). De dl. a ds.,<br />

d’11 a 14 i de 16 a 20 h. 4 €<br />

(entrada reduïda, 2 €).<br />

FGC). De dt. a ds., de 10.15 a<br />

19.45 h. Dg. i fest., de 10.15 a<br />

14.45 h. 12 €.<br />

La pintura que reneix<br />

GRATIS Propter Nuptias<br />

Miroir Noir, el duo format per Rai<br />

Escalé i Miloš Kopták, signa una<br />

mostra d’imatges tenebroses,<br />

de nuvis amb els rostres<br />

deformats i convidats amb<br />

aparença de zombi. Si crèieu<br />

morta la pintura, aquí us<br />

reconciliareu amb el gènere.<br />

Eat Meat. Mònec, 14.<br />

www.eatmeat.cat. Urquinaona<br />

(L1,L4). De dt. a ds, de 17 a 21 h.<br />

GRATIS I cover the waterfront<br />

A les seves pintures, Mojé<br />

Assefjah desenvolupa el seu<br />

propi llenguatge visual. Les<br />

amples i arquejades franges de<br />

color exploten i les pinzellades<br />

s’entrellacen mantenint un<br />

dinamisme que s’estén per<br />

l’espai pictòric.<br />

Galeria +R. Sant Eusebi, 40.<br />

www.maserre.com. Sant Gervasi<br />

(FGC). De dl. a dv., de16 a 20 h.<br />

Art<br />

Barcelona en fotos<br />

Colita. Perquè sí!<br />

Colita és un dels noms més<br />

destacats de la fotografia<br />

catalana contemporània. La<br />

mostra presenta un recorregut<br />

per la seva trajectòria gràfica i<br />

apropa al seu univers personal.<br />

MNAC. Museu Nacional d’Art de<br />

Catalunya. Parc de Montjuïc.<br />

www.mnac.cat. Espanya (L1-L3-<br />

Sinuositats<br />

GRATIS Sobre la espiral...<br />

Les forces que mouen l’univers<br />

es materalitzen en les obres de<br />

Martín Chirino, un dels creadors<br />

de referència de l’escultura<br />

espanyola.<br />

Senda. Consell de Cent, 337.<br />

www.galeriasenda.com. Passeig<br />

de Gràcia (L2-L3). De dt. a ds.,<br />

d’11 a 20 h.<br />

www.timeout.cat 51


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Llibres<br />

Coordina<br />

Josep Lambies<br />

jlambies@timeout.cat<br />

@joseplambies<br />

Tants caps, tants barrets<br />

En Josep Lambies s’ho passa bomba amb els nous relats de<br />

Yannick Garcia, i va a entrevistar-lo a una hamburgueseria<br />

Llibres<br />

¿És moral escriure el nom de<br />

Steven Seagal al costat del de<br />

Stefan Zweig? ¿Algú entre tots<br />

vosaltres és capaç d’imaginar<br />

un híbrid entre el mestre marcial<br />

de pectorals d’acer i aquell antic<br />

bigotut d’ulleres circulars que<br />

va veure com l’Imperi<br />

Austrohongarès se n’anava a<br />

can Pistraus? Quin esguerro,<br />

pensareu. Però en Yannick<br />

Garcia és un home de món, i<br />

està acostumat a veure coses<br />

aberrants de tota mena. “Sóc<br />

intèrpret simultani, em toca<br />

viatjar”, rebla, assegut sota els<br />

neons d’una hamburgueseria<br />

simpàtica que em queda just a<br />

sota de la redacció.<br />

És un home pausat, en<br />

Yannick. Sensat i reflexiu. Es va<br />

donar a conèixer l’any 2012,<br />

quan Barbamecs, el seu primer<br />

recull de relats, va veure la llum.<br />

Diu que era un llibre on els<br />

personatges tenien una relació<br />

poc normativa amb el seu cos.<br />

M’apunto l’expressió, “poc<br />

normativa”, mentre ell m’explica<br />

la història d’aquell nen que es<br />

despertava amb un dit blavós,<br />

víctima d’una mena de Raynaud.<br />

El seu pare el salvava tallant-li el<br />

tros perjudicat i l’hi substituïa<br />

per una de les seves falanges.<br />

Sí, era bèstia. En Yannick beu un<br />

glop minúscul de cafè.<br />

Fa un parell de mesos que La<br />

nostra vida vertical es<br />

proclamava guanyador de la<br />

darrera edició del Premi<br />

Documenta. Deu contes nous,<br />

un fris d’històries d’ampli abast<br />

geogràfic i també temporal, on<br />

l’Steven i l’Stefan conviuen en<br />

NOEMÍ FLUIXÀ<br />

He projectat<br />

històries que em<br />

toquen de prop<br />

en personatges<br />

molt llunyans<br />

relativa pau, al costat d’un manc<br />

que té la seva primera<br />

experiència sexual i un home<br />

que assisteix a una clínica per<br />

fer-se castrar. “Conec molts<br />

dels entorns que aquí descric<br />

–raona en Yannick–. Gràcies al<br />

meu ofici he anat acumulant un<br />

bagatge molt ric que fins ara no<br />

havia aprofitat. I valia la pena<br />

esforçar-s’hi”. Certament.<br />

I doncs, d’on coi ve la història<br />

del pobre infeliç que es vol<br />

desfer dels seus atributs? “He<br />

fet de traductor per a algunes<br />

associacions d’eunucs<br />

–respon–. Com et dic, la majoria<br />

de trames tenen un punt de<br />

partida verídic”. El conte que<br />

passa a Califòrnia va néixer<br />

arrel d’un article sobre el Dalailama<br />

i la reencarnació, i n’hi ha<br />

un altre basat en una anècdota<br />

de rodatge d’Arizona dream.<br />

¿Continuem?<br />

En Yannick segueix escurant,<br />

impassible, les restes<br />

d’escuma de la tasseta. ¿Algun<br />

punt fosc, Yannick? “Bé, en tots<br />

ells hi ha una implicació<br />

personal –conclou–. D’alguna<br />

manera he projectat una sèrie<br />

de situacions que em toquen de<br />

prop en personatges que em<br />

queden molt lluny en edat,<br />

temps i nacionalitat”. El bo d’en<br />

Yannick volia demostrar que les<br />

històries són, d’alguna manera,<br />

universals. Que siguem a<br />

Rússia o en un burger del Born,<br />

tots podem patir els mateixos<br />

mals. Potser si l’Steven i<br />

l’Stefan s’haguessin trobat a<br />

bord d’un transatlàntic, Lluna<br />

plena i brisa càlida... qui sap.<br />

La nostra vida vertical<br />

L’Altra. 142 pàg. 16 €<br />

52 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Llibres<br />

La rubia de ojos negros<br />

Benjamin Black<br />

<br />

EL LLIBRE<br />

DE LA SETMANA<br />

Trad. Nuria Barrios.<br />

Alfaguara. 330 pàg. 19,50 €<br />

Philip Marlowe és un dels grans<br />

mites de la literatura policíaca.<br />

Per això és digne d’admirar que<br />

Benjamin Black, pseudònim de<br />

l’escriptor irlandès John<br />

Banville, hagi acceptat el repte<br />

de tornar el llegendari detectiu<br />

de Raymond Chandler a la vida. I<br />

pot estar ben satisfet, perquè<br />

se’n surt amb nota.<br />

I és que el Marlowe de Black<br />

és gairebé clavat a l’original.<br />

Potser un punt menys cínic i una<br />

mica més sentimental i reflexiu,<br />

però en essència continua sent<br />

el mateix detectiu lleial i amb<br />

principis. Aquesta sensació de<br />

retrobar-se, només obrir la<br />

primera pàgina, amb un vell<br />

conegut que no ha canviat gens<br />

ni mica malgrat el pas del<br />

temps, és el millor elogi que es<br />

pot fer a una ‘novel·la vintage’<br />

que recrea a la perfecció la<br />

inconfusible atmosfera dels<br />

clàssics de l’època daurada de<br />

la novel·la negra nordamericana.<br />

UN ENCÀRREC ESPECIAL<br />

Curiós, els hereus de Raymond<br />

Chandler van ser els qui van convidar<br />

John Banville a ressuscitar el mític<br />

detectiu creat per l’autor nordamericà.<br />

MITE ETERN<br />

D’acord, potser l’enrevessada<br />

i absorbent intriga de La rubia de<br />

ojos negros té l’aire conegut<br />

d’altres noveŀles del gènere,<br />

amb els seus inesperats girs<br />

argumentals, barroquismes<br />

diversos i uns personatges que<br />

no són el que semblen, la qual<br />

cosa fa que el lector intueixi que<br />

la novel·la ens depararà alguna<br />

gran sorpresa amagada.<br />

Però més enllà de l’interès de<br />

la trama argumental, la novel·la<br />

avança a un ritme molt àgil<br />

gràcies als seus diàlegs<br />

impagables. I, naturalment, no<br />

hi falten els personatges de<br />

rigor en aquest tipus d’històries:<br />

una dona molt atractiva amb<br />

intencions poc clares,<br />

poderosos delinqüents que<br />

amaguen els seus tèrbols<br />

negocis darrere la façana de<br />

clubs selectes freqüentats per<br />

l’alta societat, sicaris sàdics i<br />

policies eficients però cremats<br />

professionalment després de<br />

tants anys de feina. Fins i tot,<br />

Benjamin Black s’atreveix a<br />

recuperar per a l’ocasió el<br />

carismàtic protagonista d’El<br />

llarg adéu, la millor novel·la de<br />

Chandler.<br />

Només cal celebrar que<br />

Benjamin Black/John Banville<br />

hagi recuperat amb tanta<br />

fortuna Philip Marlowe. I animarlo<br />

a escriure més noveŀles que<br />

tinguin com a protagonista<br />

aquest llegendari detectiu. Si<br />

són tan bones com La rubia de<br />

ojos negros, els lectors, podeu<br />

estar-ne segurs, hi sortirem<br />

guanyant. –Carles Valbuena<br />

NOTA AL PEU Li agraden les<br />

dones, el whisky i els escacs.<br />

DETECTIU DE CINE<br />

Dick Powell, Humphrey Bogart o<br />

Robert Mitchum són alguns dels<br />

actors de Hollywood que han<br />

encarnat el detectiu Philip Marlowe<br />

en la gran pantalla.<br />

3 raons per llegir...<br />

Zona prohibida<br />

Per Ricard Ruiz Garzón<br />

LA PLAGA: ELS ADULTS<br />

La Daia i l’Inge són bessones<br />

internes, a l’escola de les quals<br />

pares i professors són<br />

hologrames. Una epidèmia ha<br />

esborrat els adults, però una<br />

avaria les obliga a sortir. A<br />

l’exterior, amb 100 companyes,<br />

trobaran més joves –nois!–, i<br />

caçadors, i adults que<br />

segresten una de les germanes.<br />

Comença la gran aventura... de<br />

sobreviure.<br />

LA ZONA: DISTÒPICA<br />

En línia amb Els jocs de la fam, el<br />

veterà Cirici ha sabut ordir una<br />

distòpia juvenil de volada, que<br />

ha merescut el Premi Ramon<br />

Muntaner. Les germanes, els<br />

secrets de la ‘zona’, la resolució<br />

Leopardi<br />

<br />

Pietro Citati<br />

Trad. Juan Díaz de<br />

Atauri.<br />

Acantilado.<br />

527 pàg. 25 €<br />

Té molta raó l’assagista Pietro<br />

Citati (Kafka) quan diu que<br />

Leopardi fa vertigen. En la<br />

biografia que ha dedicat al poeta<br />

i pensador de Recanati ho deixa<br />

ben clar. Leopardi, una de les<br />

veus més vigoroses de la<br />

literatura europea i precursor<br />

del nihilisme, va viure una<br />

existència descomunal,<br />

sacsejada entre una terrible<br />

malaltia i una força creativa<br />

incontenible. Leopardi patia una<br />

tuberculosi òssia que li va<br />

causar geps a l’esquena i al pit,<br />

vivia sotmès a la depressió i<br />

estava gairebé cec. D’origen<br />

aristocràtic i posseïdor d’una<br />

cultura colossal, va viure idiŀlis<br />

amb escriptors, dones de l’alta<br />

del desastre, els combats... Tot<br />

funciona, però el gran què és<br />

l’esperança: hi ha un avui pitjor,<br />

sí, però cinc pedretes milloraran<br />

l’endemà.<br />

LA PRÈVIA: L’ESQUELET<br />

Com si hagués fet un spin off del<br />

seu gran èxit, L’esquelet de la<br />

balena, també Premi Ramon<br />

Muntaner però del llunyà 1986,<br />

David Cirici ha sabut actualitzar<br />

la seva obra juvenil més reeixida<br />

(28 edicions). Ara narra una<br />

noia, i l’exterior emergeix, i el<br />

futur és fosc. Però vertebra el<br />

text, com sempre, l’amistat.<br />

L’autèntic esquelet.<br />

David Cirici<br />

Fanbooks. 272 pàg. 14,90 €<br />

societat i joves inteŀlectuals,<br />

sense consumar-ne cap. Això no<br />

obstant, al llarg dels seus 38<br />

anys de vida i patiments, mai no<br />

va deixar d’escriure. Conreava<br />

la poesia i el pensament, que<br />

podien confluir en un instant de<br />

fulgor iŀlimitat, com al poema<br />

L’Infinito, o estendre’s en les<br />

agudes divagacions del<br />

Zibaldone, un diari personal on<br />

barrejava història, filosofia,<br />

crítica i aforismes. Amb una<br />

escriptura elegant i un profund<br />

coneixement del vastíssim<br />

corpus leopardià, Citati combina<br />

magistralment la semblança<br />

amb la interpretació dels textos.<br />

Així aconsegueix destiŀlar<br />

l’essència contradictòria de<br />

Leopardi: iŀlustrat i romàntic,<br />

sistemàtic i fragmentari,<br />

esgotat i insatisfet. Citati dóna<br />

les claus per entendre com<br />

Leopardi va poder extreure tanta<br />

bellesa escrivint sobre el tedi, el<br />

neguit, la desesperança i el<br />

no-res.–Abel Grau<br />

NOTA AL PEU “I el naufragi és<br />

dolç en aquest mar”, Leopardi.<br />

Llibres<br />

www.timeout.cat 53


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Llibres<br />

101 llibres de BCN<br />

Per David Castillo<br />

Escola de rebel·lia va ser l’única<br />

novel·la publicada pel dirigent<br />

anarcosindicalista Salvador<br />

Seguí, el Noi del Sucre, el<br />

mateix any, 1923, en què va ser<br />

assassinat per pistolers de la<br />

patronal catalana –van<br />

eliminar-ne més de 500 en<br />

aquells anys–. En clau d’Émile<br />

Zola, l’obra narra les vicissituds<br />

d’un noi amb inquietuds que,<br />

provinent d’Andalusia, ve a<br />

92 91<br />

‘Escola de<br />

rebel·lia’,<br />

Salvador<br />

Seguí.<br />

treballar a Barcelona,<br />

s’instal·la al Xino –la mitjana de<br />

vida era de 40 anys-- i<br />

s’enamora i casa amb una jove<br />

prostituta del carrer Robadors.<br />

La seva desesperació és quan<br />

la noia emmalalteix de<br />

tuberculosi i no li pot pagar els<br />

medicaments. La seva mort<br />

miserable li serveix per prendre<br />

consciència de les dificultats<br />

indignes que patia la classe<br />

obrera. No sé què en pensaria<br />

el brillant sindicalista de la<br />

situació actual, però segur que<br />

no s’ho miraria amb<br />

indiferència. El personatge de<br />

la seva novel·la cau abatut al<br />

carrer sant Rafael amb Riereta.<br />

Ell perdria la vida al mateix<br />

carrer, cantonada amb Cadena.<br />

¿Barcelona és bona?<br />

‘La ciutat<br />

malalta’,<br />

Josep<br />

Maria Vilà.<br />

Vaig tenir la sort en la meva<br />

joventut de poder accedir a les<br />

novel·les, La ciutat malalta i El<br />

poder feia vacances, que el<br />

periodista Josep Maria Vilà va<br />

publicar el 1956 i el 1963,<br />

aquesta última a l’editorial<br />

Selecta. Nascut a Calella el<br />

1897, Vilà es va traslladar de<br />

ben jove a Barcelona on va<br />

conèixer les condicions<br />

infrahumanes dels treballadors<br />

i va descriure en les seves dues<br />

novel·les, la guerra oberta entre<br />

el sindicat Únic –la CNT-- i el<br />

Lliure, pagat per la patronal.<br />

Centenars de morts van omplir<br />

els carrers de Barcelona. La<br />

primera obra la va situar entre<br />

el 1916 i el 1920, i la segona, al<br />

començament dels anys 20 fins<br />

a la dictadura de Primo de<br />

Rivera. El to entre el<br />

naturalisme, la crònica i<br />

l’assaig és una delícia, així com<br />

la informació detallada. Hi ha<br />

moments en què mor fins a<br />

l’apuntador, des dels advocats<br />

de la CNT Francesc Layret i<br />

Josep Ulled fins a persones<br />

confoses amb empresaris o<br />

militants del Sometent. La<br />

batalla s’allargaria durant<br />

gairebé mig segle.<br />

Llibres<br />

54 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Moritz<br />

Una secció de<br />

Cerveses Moritz<br />

@MoritzBarcelona<br />

Només per a les vostres oïdes<br />

El diumenge 23 hi haurà una audició del nou disc de Mishima a<br />

la Fàbrica Moritz per a només 100 afortunats. Per Erica Aspas<br />

Des de fa uns dies, per internet<br />

ja circulen un parell de temes de<br />

l‘esperadíssim nou disc de<br />

Mishima, L’ànsia que cura. Ha<br />

estat com un regal de la banda<br />

als seus fans, per fer passar el<br />

temps d’espera amb menys<br />

ansietat, però alhora ha estat un<br />

arma de doble fulla, ja que els<br />

dies fins el dimarts 25, data de<br />

sortida del disc, passen lents,<br />

com si el temps es desfés, com<br />

als rellotges de Dalí. Ja se sap,<br />

és gairebé impossible que et<br />

donin un bocí de pastís i que et<br />

diguin que no en pots menjar<br />

més fins d’aquí uns dies.<br />

No defalliu: l’autèntica afició<br />

es demostra en aquests<br />

moments, esperant<br />

pacientment la vostra<br />

recompensa, que arribarà per<br />

diferents canals. Feu-nos cas,<br />

s’estan gestant esdeveniments<br />

amb Mishima com a<br />

protagonistes que us faran<br />

frisar.<br />

Moritz sortejarà<br />

a través del<br />

seu Facebook<br />

10 invitacions<br />

dobles per l’acte<br />

Per exemple, estigueu molt<br />

atents a les xarxes socials de<br />

Cerveses Moritz perquè estan<br />

preparant un esdeveniment<br />

molt especial i per a un públic<br />

comptat.<br />

El diumenge 23, a partir de<br />

les 19 h, dos dies abans del<br />

llançament de l’àlbum, se’n farà<br />

una audició de dalt a baix a la<br />

Fàbrica Moritz Barcelona. Ja us<br />

heu recuperat de l’ensurt?<br />

Doncs bé, seguim. Es tracta<br />

d’una audició exclusiva per a<br />

100 persones. Repetim,<br />

audició, no concert, tot i que el<br />

grup hi serà present. Els<br />

afortunats seran 80 fans que ja<br />

han fet una prereserva del disc, i<br />

20 afortunats més que hauran<br />

guanyat una invitació doble a<br />

través del Facebook de la<br />

cervesera.<br />

Després de l’escolta, de<br />

descobrir per primer cop els<br />

nous temes, una mica<br />

afrancesats (han gravat el disc<br />

al país veí) hi haurà un coŀloqui<br />

amb el grup i un tast del seu vi,<br />

Estones de Mishima, amb la<br />

participació d’en Sergi Figueras,<br />

el sommelier del Bar à Vins de<br />

Moritz.<br />

Està previst que l’acte finalitzi<br />

a les nou de la nit,<br />

aproximadament, moment en<br />

què tindreu dues opcions:<br />

marxar cap a casa o sopar a la<br />

Fàbrica i veure-hi el Madrid-<br />

Barça en pantalla gegant. Quina<br />

tarda, la d’aquell dia!<br />

‘L’ànsia que cura’ es podrà<br />

escoltar el diumenge 23 a la<br />

Fàbrica Moritz Barcelona (ronda<br />

St. Antoni, 41) a les 19 h.<br />

www.moritz.cat i Facebook.<br />

com/Moritzbarcelona<br />

ALBERTO POLO<br />

Moritz<br />

www.timeout.cat 55


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Moritz<br />

Nous camins<br />

de la creació<br />

Moritz<br />

Internet és un aliat del cine<br />

Una nova edició de l’Atlántida Film Fest<br />

arriba a les vostres cases<br />

Cinèfils de veritat, no de modes,<br />

heu de saber que, del 27 de març<br />

al 27 d’abril, arriba una nova<br />

edició de l’Atlántida Film Fest, el<br />

primer festival de cinema on line<br />

espanyol de pel·lícules estatals i<br />

internacionals. La festa<br />

d’inauguració serà el dijous 27 a<br />

la Fàbrica Moritz. En Jaume<br />

Ripoll, director del festival, ens<br />

n’explica els detalls.<br />

El creixement d’espectadors<br />

de les tres edicions és<br />

aclaparador.<br />

Estem molt satisfets del suport<br />

del públic. Arribar als 40.000<br />

espectadors a la tercera edició<br />

va ser la prova de que hi ha<br />

molta gent disposada a pagar<br />

per gaudir d’un bon festival de<br />

cinema en aquest país, encara<br />

que no hagi que sortir de casa.<br />

La clau és que sigui on line? El<br />

format? Els títols?<br />

Poder veure les pel·lícules que<br />

han estat premiades a<br />

Sundance, Berlín i Canes abans<br />

que s’estrenin als cinemes,<br />

poder fer-ho a casa o allà a on<br />

vulguis des de gairebé qualsevol<br />

dispositiu i fer-ho per menys de<br />

3 euros.<br />

Reivindiqueu internet com una<br />

realitat de consum i no com una<br />

eina perjudicial per al cinema.<br />

Internet és un aliat, esclar, mai<br />

un enemic. És un gran error<br />

pensar el contrari. És un aliat<br />

pels espectadors, que avui<br />

tenen més pel·lícules legals que<br />

mai a la seva disposició amb<br />

gran qualitat, independentment<br />

d’allà on visquin.<br />

Per al públic tot són<br />

avantatges. Als cineastes, què<br />

els significa el festival?<br />

Per als autors estatals i dels<br />

països d’Amèrica del Sud és<br />

una gran oportunitat per donar a<br />

conèixer la seva obra dins un<br />

festival que arribi a tot arreu<br />

Obres com Los Ilusos, de Jonás<br />

Trueba, Otel·lo, de Hammudi<br />

Al-Rahmoun Font, o Mi loco<br />

Erasmus, de Carlo Paidal, són<br />

bons exemples de títols que van<br />

arribar a un gran públic gràcies<br />

al festival.<br />

Quins títols destacaries?<br />

Aquest any la programació ha<br />

donat un altre bot de qualitat. És<br />

un privilegi poder inaugurar amb<br />

El Desconocido del lago, la millor<br />

pel·lícula de 2013 segons<br />

Cahiers du cinema. A la Secció<br />

Atlas hi trobem les noves<br />

pel·lícules d’autors de culte<br />

com Valerie Donzelli, Xavier<br />

Dolan o Michel Gondry, de qui<br />

estrenarem a Espanya el seu<br />

film amb Noam Chomsky. A més<br />

de joies com Ilo Ilo (finalista als<br />

Oscars) o el documental The<br />

unkown known.<br />

Com serà la festa d’inauguració<br />

el dia 27 a la Fàbrica Moritz?<br />

Esperem que hi vingui un munt<br />

de gent. A més de bona cervesa<br />

hi posarem bona música a<br />

càrrec de DJ Caro i Deezer i es<br />

podrà parlar amb alguns dels<br />

directors de la Secció Oficial.<br />

El Disseny Hub Barcelona, seu<br />

del FAD, acull el cicle DEMO.<br />

Explorant nous processos de<br />

creació, organitzat per l’ADI-FAD<br />

del divendres 21 al 31 de març,<br />

amb el suport de Moritz. Es<br />

tracta d’una sèrie d’activitats<br />

per apropar al públic els nous<br />

processos creatius en la<br />

generació de productes, gràcies<br />

a la investigació amb nous<br />

materials, la reinterpretació de<br />

les tècniques artesanals o<br />

l’aparició de les noves<br />

tecnologies.<br />

El cicle inclou quatre tallers<br />

per experimentar aquests<br />

canvis en la pròpia pell, dos per<br />

a públic infantil. En destaquen el<br />

d’El Último Grito, sobre nous<br />

tipus d’espais de cinema i<br />

noves formes de construcció<br />

narrativa i de filmació; el de Yuri<br />

Suzuki i Óscar Díaz, que proposa<br />

nous usos d’un objecte tan<br />

banal com un despertador.<br />

A banda d’això, dissabte 22 hi<br />

haurà la Jornada DEMO, i el dia<br />

28 de març a la Fàbrica Moritz<br />

Barcelona (21 h) tindrà lloc la<br />

DEMO Futurs, on quatre recent<br />

graduats d’universitats de<br />

disseny de Catalunya ens<br />

explicaran els seus projectes,<br />

dintre de la filosofia DEMO.<br />

Després, Mans o iniciarà la<br />

festa de cloenda.<br />

DEMO es fa al DHUB (plaça de<br />

les Glòries, 37) del divendres<br />

21 al 31 de març. www.fad.cat<br />

56 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Moritz<br />

L’experiència és un grau<br />

El festival Lapsus celebra el desè<br />

aniversari al CCCB el 4 i el 5 d’abril<br />

Electrònica amb segell BCN<br />

El festival Caudorella programa directes,<br />

seminaris i una mostra de fotografia<br />

El segell Lapsus és un gat vell<br />

en això de les músiques<br />

electròniques d’avantguarda.<br />

Davant d’altres iniciatives<br />

sorgides més recentment, ells<br />

podem treure pit i presumir de<br />

complir 10 anys sense<br />

despentinar-se. Aquesta<br />

primera edició del festival es<br />

farà el divendres 4 i el dissabte<br />

5 d’abril al CCCB, i amb Moritz<br />

com a patrocinador principal.<br />

Segons els seus directors,<br />

Albert Salinas, Carles Guajardo i<br />

Albert Miralles, l’objectiu del<br />

festival és “oferir una<br />

experiència còmoda a<br />

l’espectador: aforament limitat,<br />

escenari únic amb una 0cuidada<br />

posada en escena i gran varietat<br />

d’artistes”. Parlem del cartell,<br />

amb propostes no sempre<br />

mediàtiques, i amb la quota<br />

d’artistes estrangers i<br />

espanyols força equilibrada.<br />

Vuit artistes vénen de fora de<br />

les nostres contrades. Del<br />

Regne Unit ens visiten Dalhous,<br />

Etch, Shape Worship i Kelpe;<br />

dels Estats Units, Jensen<br />

Sportag; de Suècia, 1991;<br />

d’Àustria, Fennesz, i de França<br />

Kangding Ray. El percentatge<br />

estatal està representat per<br />

Olde Gods, Playmodes, Sau<br />

Poler, Alba G. Corral, Oscar Sol,<br />

Videocratz i MID. Teniu al vostre<br />

abast un abonament pels dos<br />

dies per 35 euros que podeu<br />

comprar a Discos Paradiso<br />

(Ferlandina, 39) o a Ticketea.<br />

Lapsus es farà el 4 i el 5 d’abril<br />

al CCCB. Abonament, 35 €<br />

Si ens mirem de dalt a baix la<br />

programació del Caudorella, que<br />

va començar el 15 de març i que<br />

s’allarga fins dissabte, més que<br />

unes jornades sobre música<br />

electrònica es presenten com<br />

l’abecé d’aquest gènere a la<br />

ciutat. Des del 2011 han<br />

treballat per promocionar i fer<br />

difusió de la música electrònica<br />

feta a casa, tant d’artistes com<br />

de segells. Destriem el gra de la<br />

palla.<br />

Una de les novetats és que el<br />

CCCB, el divendres 21 i el<br />

dissabte 22, acollirà, gratis, la<br />

Fira de discogràfiques, el CDO<br />

Visuals, el CDO-Lab (secció<br />

divulgativa per a professionals),<br />

CDO Formació (amb classes<br />

magistrals, seminaris i<br />

conferències que també es<br />

faran al Museu de la Música, a<br />

Microfusa i a la UPF, entre<br />

d’altres espais) i alguns dels<br />

principals concerts de les<br />

jornades. Una altra secció<br />

destacada és CDO Play, on es<br />

presenten les novetats<br />

d’artistes, segells i coŀlectius.<br />

A banda de ser un dels<br />

patrocinadors de les jornades, a<br />

can Moritz també hi passaran<br />

coses. La Fàbrica Moritz<br />

Barcelona acollirà, divendres 21<br />

a partir de les 21.20 h, les<br />

actuacions de Melodonia,<br />

Volatil, Kith’R’mple i<br />

Electroputas.<br />

L’Hangar també es presenta<br />

com un espai primordial aquest<br />

any, i les seves instaŀlacions<br />

seran testimonis d’una trobada<br />

de creadors, seminaris de<br />

creació, presentacions sonores<br />

i tallers de formació, i també<br />

acollirà, fins a final de mes, la<br />

mostra Les Jornades des de la<br />

fotografia, comissariada per<br />

Carlos Vergara, i que permet<br />

rebobinar i veure quà ha estat<br />

Caudorella des del 2011.<br />

Caudorella es fa fins dissabte<br />

22 a diversos espais de la<br />

ciutat. www.caudorella.cat<br />

Moritz<br />

LA SETMANA DE MORITZ Els actes que no et pots perdre<br />

PANTERA ROSA, 50 ANYS<br />

El dijous 20 (20.15 h), els cinemes<br />

Aribau celebren el 50 aniversari<br />

de l’icònic personatge amb una<br />

exposició, el passi de la pel·lícula i un<br />

concert amb temes de Henri Mancini.<br />

VINS AMB HISTÒRIA<br />

Jordi Creus i Sergi Figueras ens parlen<br />

de grecs, fenicis i del naixement de la<br />

nació catalana al Vins amb història<br />

del dijous 20 a El 300 del Born (plaça<br />

Comercial, 12. 19 h. 10 €).<br />

LA VIDA ÉS JOC<br />

El dimarts 25 comença aquest cicle<br />

a El 300 del Born (19 h. Gratis fins<br />

a omplir l’aforament) amb la xerrada<br />

La construcció d’una marca, a càrrec<br />

d’Albert Castellón i Oriol Ripoll.<br />

CICLE NOVES ARRELS<br />

El 300 del Born acull l’actuació de<br />

Soundsystem So Insistent dins aquest<br />

cicle de nous talents musicals. Serà<br />

el dimecres 26 a les 19 h. (Gratis fins<br />

a omplir l’aforament).<br />

www.timeout.cat 57


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Menjar i beure<br />

Coordina<br />

Ricard Martín<br />

rmartin@timeout.cat<br />

@RicardMartn<br />

No són tapes per a guiris!<br />

Els propietaris del Taller de Tapas obren l’Ajoblanco a Tuset, tapa<br />

i producte selecte a preus molt raonables. Per Ricard Martín<br />

DEMANEU-HI...<br />

TATAKI DE BOU<br />

Preston ha adaptat trets de la cuina<br />

anglesa: vegeu aquestes làmines poc<br />

fetes de bou, tendres i sagnants, amb<br />

una sala de rave picant que destrona<br />

qualsevol 'wasabi', ideal també per al<br />

peix fumat.<br />

Menjar i beure<br />

FOTOS: IVAN GIMÉNEZ<br />

Els guiris i les tapes. Aquests<br />

dos sintagmes, quants<br />

comentaris despectius han<br />

omplert la boca de gurmets de<br />

pa sucat amb oli de gira-sol? Bé,<br />

doncs avui toca parlar amb una<br />

de les persones de Barcelona<br />

que més coneixen la tapa. I és<br />

guiri! La londinenca Kate<br />

Preston és la copropietària del<br />

novíssim Ajoblanco, nou<br />

restaurant-bar de tapes al carrer<br />

de Tuset. I no li atribueixo<br />

aquest coneixement a la<br />

babalà: amb el seu marit, José<br />

Lombardero, van obrir el primer<br />

Taller de Tapas l’any 2003.<br />

Lombardero, gallec, porta la<br />

tapa a la genètica: ja tenia un<br />

bar a l’Hospitalet als 60.<br />

A primer cop d’ull, l’Ajoblanco<br />

fa pensar: “Vaja, un altre local<br />

de tapes fines i barroquisme<br />

made in Lázaro-Rosa Violán (rei<br />

de l’interiorisme gastro,<br />

colonitzador d’Enric<br />

Granados)”. Sí i no. El local és<br />

solemne, eclesial. Però els plats<br />

no enganyen i es troben en una<br />

línia de qualitat-preu que en<br />

aquesta zona costa de trobar.<br />

“Ens hem assegurat que tot<br />

sigui bo, que tingui la seva<br />

gràcia, però no disfressem res.<br />

Que parli el producte”, diu<br />

Morton. Té memòria històrica<br />

racional (de ració): ella i el seu<br />

marit recorrien les barres del<br />

Gòtic a finals dels 90, i recorda<br />

No fa tant<br />

temps, les tapes<br />

s’escalfaven<br />

al microones i<br />

s’amuntegaven<br />

bé “quan s’escalfaven les coses<br />

al microones, veies tots els<br />

fregits amuntegats, no es<br />

cuinava al moment”. “Això<br />

sembla que passés al segle XIX<br />

–continua–, i no, va ser fa quinze<br />

anys”. Ells, diu, van ser dels<br />

primers a canviar aquesta<br />

tessitura, “sense cap intenció<br />

de dirigir el restaurant als<br />

turistes”.<br />

Tampoc no defineix<br />

l’Ajoblanco com un lloc<br />

estrictament de tapes. Més<br />

aviat hi ha “tapes clàssiques<br />

que ens agraden, plats per<br />

compartir i segons amb<br />

entitat”. Com dèiem, poques<br />

complicacions i molt d’ofici:<br />

poc peix però “arribat cada dia<br />

de la llotja”, i carn molt ben<br />

tractada a preus raonables i<br />

amb DO: vegeu l’entrecot de<br />

vaca vella basca (250 g a 18 €)<br />

o les costelletes de xai<br />

pirenaic. Sense escumes ni<br />

fums: “No creiem en això, no<br />

som un restaurant<br />

gastronòmic”. Bé, el que hem<br />

menjat ho desmenteix. Upper<br />

diagonalers i proletaris que la<br />

creueu, hi podreu conviure i<br />

menjar bé.<br />

Ajoblanco<br />

Tuset, 20. T. 93 667 87 66.<br />

P: 25-30 € aprox.<br />

CORS DE CARXOFA<br />

Una de les tapes favorites dels<br />

clients: el cor de la carxofa ben<br />

fregit, lleuger i arrebossat, amorosit<br />

amb una salsa de romesco. Val la<br />

pena tastar també les escopinyes<br />

gallegues amb Martini.<br />

ETON MESS<br />

Preston ha introduït aquest clàssic de<br />

les postres britàniques a la carta: una<br />

barreja de fruites del bosc, maduixes i<br />

bocins de merenga. Es diu així perquè<br />

se servia en el torneig anual de<br />

criquet d’Eton. Senzill, bo i efectiu!<br />

58 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Menjar i beure<br />

Acontraluz<br />

MARIA DIAS<br />

<br />

Milanesat, 19<br />

T. 93 203 06 58. P: 40 € aprox.<br />

Arriba l’època de l’any en què el<br />

restaurant jardí A Contraluz<br />

pren la seva màxima dimensió.<br />

Si bé la resta de l’any és<br />

acollidor, a la primavera i a<br />

l’estiu les seves terrasses són<br />

punt inevitable de trobada per<br />

als qui gaudeixen amb el bon<br />

gust, el bon ambient i, sobretot,<br />

amb la bona taula. Taules ben<br />

vestides, amb estovalles de<br />

fina tela blanca i separades de<br />

manera que la privacitat es<br />

mantingui, i la decoració que té<br />

aquest glamurós local de més<br />

de vint anys serveixen perquè<br />

el comensal iniciï amb<br />

exceŀlent predisposició una<br />

trobada gastronòmica<br />

d’altíssim nivell.<br />

Els detalls decoratius i el<br />

servei impecable completen un<br />

panorama que els pròxims<br />

mesos assolirà la seva<br />

esplendor amb l’exultant verd<br />

de les plantes i el color de les<br />

seves flors. La Carla i en Mauri<br />

van endevinar la tecla fent-se<br />

càrrec, ja fa cinc anys, d’aquest<br />

lloc privilegiat. Al migdia la llum<br />

natural inunda el lloc i de nit una<br />

iŀluminació exceŀlent crea<br />

l’ambient ideal. Pel que fa a la<br />

cuina, molt renovada<br />

darrerament, està ben pensada<br />

i aconseguida, tot i que deixa<br />

poques opcions per als qui els<br />

agrada cuidar la butxaca.<br />

Comencem celebrant la varietat<br />

i qualitat de pans que posen<br />

sobre la taula, amb un oli d’oliva<br />

verge de gran nivell. Les<br />

croquetes de pernil i les<br />

carxofes fregides van ser un bon<br />

començament per a ‘La nostra<br />

hamburguesa de vedella amb<br />

patates fregides i buquet<br />

d’amanida’. Ben condimentada<br />

i cuinada al punt demanat, és<br />

una delícia.<br />

Els espaguetis amb gules i<br />

bitxo són un encert i les postres<br />

estrella són els makis de<br />

mascarpone. Una atmosfera<br />

relaxada i amb molt bona<br />

música seleccionada per crear<br />

un bon ambient, A Contraluz és<br />

un lloc on s’ha d’anar i gaudirne,<br />

deixant per un dia les<br />

privacions i dietes.<br />

Els enamorats o els que<br />

vulguin enamorar algú tenen, a<br />

més, l’escenari ideal.<br />

–Marcos Andrea<br />

EL COMPTE<br />

(1 Persona)<br />

1 Servei de pa .......................5,80€<br />

1 Croquetes de pernil ..........16,18€<br />

1 Carxofes .............................7,18€<br />

1 Espaguetis amb gules ..... 14,55€<br />

1 Hamburguesa ...................12,73€<br />

1 Copa de vi ............................ 2,15<br />

1 Tallat .................................... 1,90<br />

1 Gelat de la casa .................5,50€<br />

TOTAL (amb IVA) ...............72,58€<br />

‘Time Out Barcelona’ visita<br />

anònimament els restaurants<br />

i paga el compte.<br />

Menjar i beure<br />

www.timeout.cat 59


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Menjar i beure<br />

Entrepà de rosbif<br />

EL PLAT<br />

DE LA SETMANA<br />

Menjar i beure<br />

<br />

Stop & Mos<br />

Els Encants (Local B-619)<br />

T. 647 424 980. Preu: 6,50 €<br />

Si s’és als Encants és perquè es<br />

busca una oportunitat, una<br />

originalitat, quelcom del passat<br />

o alguna cosa econòmica. I ha<br />

estat una gran idea instaŀlar una<br />

sèrie de petits grans llocs per<br />

esmorzar-hi o dinar-hi els dies<br />

de mercat, els dilluns, els<br />

dimecres, els divendres i els<br />

dissabtes.<br />

A la pole-position de la variada<br />

oferta hi ha l’entrepà de rosbif<br />

de l’Stop & Mos, segurament el<br />

més original i sobretot perquè<br />

ofereix entrepans i plats de<br />

migdia a base de productes<br />

ecològics. La carn d’aquest<br />

entrepà que descansa –en una<br />

salsa de la seva pròpia cocció i<br />

una altra de rave picant com<br />

agrada als irlandesos– entre<br />

dos trossos de pa elaborat amb<br />

cervesa negra especialment per<br />

al Toni, és de producció<br />

biològica, com la totalitat de la<br />

matèria primera que utilitzen per<br />

als seus plats, sopes i<br />

entrepans. Un gran encert<br />

gaudir d’aquest i d’altres<br />

entrepans amb la cervesa<br />

Estrella Galicia.<br />

–Marcos Andrea<br />

NOTA AL PEU No se us acudiria<br />

mai que en un mercat de vell hi<br />

han entrepans ecològics.<br />

MARIA DIAS<br />

Penseu en La Laia<br />

¿Un bon menú de migdia a la<br />

zona alta, a preus assequibles?<br />

Aquesta pregunta a vegades<br />

sembla de les d’Iker Jiménez:<br />

sense resposta. Però tingueu en<br />

compte La Laia, al carrer de<br />

Laforja: un restaurant que,<br />

treballant amb producte fresc,<br />

aconsegueix que un menú de<br />

migdia de 12,50 € sembli a la<br />

carta. De nit, el restaurant<br />

canvia de cara per oferir una<br />

qualitat superior per al públic<br />

més exigent: són propostes<br />

originals i divertides de tapes<br />

d’alta gastronomia. Vegeu: un<br />

fantàstic carré de xai cuit a<br />

baixa temperatura amb pera en<br />

almívar d’anís o, en l’altre<br />

extrem, un entrepà de calamars<br />

fet com Déu mana.<br />

La Laia<br />

Laforja, 61<br />

T. 93 209 49 43<br />

60 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Flamarades<br />

Guerrilleres<br />

Carlota, tercera generació d’una nissaga de cuineres, mana<br />

al restaurant homònim, abans Alba París. Per Pau Arenós<br />

Carlota Claver, de 33 anys i<br />

amb dues filles, és l’hereva de<br />

dues dones. La mare, l’Aurora.<br />

L’àvia, la Victòria. No només<br />

recau a les seves mans el<br />

patrimoni físic amb dos<br />

restaurants, l’Alba Granados i<br />

l’Alba París, amb nova<br />

orientació i nom, Carlota, sinó<br />

també el de la memòria. La<br />

Carlota dedica les croquetes a<br />

l’àvia i fundadora del negoci, i<br />

encara que tinc ganes de<br />

clavar una mossegada en<br />

aquest record, em continc<br />

perquè m’estic desenganxant<br />

d’obusos i braves en espera<br />

que el bombardeig remeti.<br />

Després de 20 anys de<br />

servei, el restaurant Carlota<br />

substitueix l’Alba París. “L’hem<br />

arreglat nosaltres”, explica<br />

ufanosa la xef. Els ha quedat<br />

bé, bufó, acollidor, on no<br />

desentonaria veure algú fent<br />

ganxet, si fos possible ganxet<br />

de guerrilla en aquella<br />

modalitat dels treballs<br />

manuals entre l’habilitat i<br />

l’activisme que abraça i<br />

escalfa els fanals de les<br />

ciutats. La cuina del Carlota<br />

també és urbana,<br />

#kuinaurbana, entre la<br />

innocència i l’acció. “Penso:<br />

PICA PICA<br />

Atenció<br />

Als dilatats horaris, amb<br />

esmorzars i berenars.<br />

Recomanable per a<br />

Aquells a qui els agrada una<br />

decoració treballada.<br />

Que en fugin<br />

Els que xisclen si una carta<br />

alterna burger i sashimi.<br />

‘Això pot quedar bé’. No<br />

m’importa l’origen, si és cuina<br />

local o de fora”. El caneló de<br />

wonton amb pollastre pota<br />

blava del Prat és d’aquí i d’allà.<br />

L’embolcall, estranger. El<br />

concepte i el farcit, local.<br />

M’agrada, bo, sedós, tot i que<br />

milloraria si l’exterior estigués<br />

més torrat, en contrast amb el<br />

flàccid interior. Torno a trobarme<br />

canelons a les postres,<br />

deliciosos; aquests sí,<br />

cruixents, amb sèsam,<br />

espuma de formatge i<br />

maduixa.<br />

Carlota –el restaurant, la<br />

cuinera– està en construcció,<br />

consolidant la carta. Ella es<br />

mou entre l'Alba Granados,<br />

“més gran”, i aquest espai<br />

petit, els dirigeix tots dos, però<br />

sent que en donar el seu nom<br />

ha cedit alguna cosa íntima. Es<br />

preocupa per les necessitats<br />

JULIO CARBÓ<br />

dels clients amb plats per a<br />

celíacs i diabètics –compte<br />

amb aquest gest tan<br />

infreqüent– i indica si una<br />

recepta va carregada amb<br />

fruita seca o amb lactosa. O si<br />

és 100% vegana. Compromís,<br />

doncs, cuina de guerrilla.<br />

Pasten i couen el pa, una<br />

altra de les noves labors, molt<br />

bo, i també la coca, que<br />

cobreixen amb sardines<br />

fumades, tomàquets i olives.<br />

Menys atractives, les llenties<br />

amb foie gras, carbassa,<br />

germinats i verdures<br />

laminades. La textura del<br />

salmó a baixa temperatura és<br />

bona, però no la del peu de<br />

porc amb picant thai. Faig una<br />

copa amb Els Pics 2012, negre<br />

punxegut del Priorat.<br />

La nova generació de xefs<br />

catalanes es multiplica, tot i<br />

que el contacte de la Carlota<br />

amb les altres és escàs o nul.<br />

Seria interessant que dones<br />

com Ana Ruiz, Núria Gironès i<br />

Ariadna Julián es coneguessin<br />

i teixissin aliances.<br />

¿Per què les cuineres<br />

ocupen un espai menor a les<br />

pàgines gastronòmiques,<br />

coronades per Carme<br />

Ruscalleda, Fina Puigdevall i<br />

Mey Hofmann? Sempre la<br />

mateixa pregunta. I sempre la<br />

mateixa resposta. N’hi ha<br />

poques, molt poques, al<br />

capdavant dels restaurants.<br />

¿Ganxet? No, guerrilla.<br />

Carlota<br />

París, 168. T. 93 430 91 19<br />

P: 25-30 € (sense vi)<br />

Menjar i beure<br />

www.timeout.cat 61


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Menjar i beure<br />

Menjar i beure<br />

Nou Barris de luxe<br />

Els dijous, tapa i beguda per 1,95 €, al<br />

nord de Sant Andreu! Per Montse Virgili<br />

Els barcelonins patim una<br />

malaltia congènita, la mandra.<br />

Quan preguntes a qualsevol per<br />

un tros de Barcelona que no és<br />

allà on ell viu o treballa, la<br />

majoria foten la mateixa cara<br />

que si els parlessis de<br />

Tasmània. Nou Barris no és al<br />

Pacífic, s’hi arriba amb línia<br />

groga i blava, amb autobús i, fins<br />

i tot, a peu. Els que no sabem<br />

nadar també hi som benvinguts.<br />

A més, encara hi ha més motius<br />

per eixamplar horitzons si el que<br />

ens hi espera és un festí de<br />

tapes saboroses i la beguda que<br />

trieu per 1,95 euros tots els<br />

dijous de l’any. Una trentena de<br />

bars s’han acollit a aquesta<br />

festa major, cadascun amb una<br />

IRENE FERNÁNDEZ<br />

de les seves tapes més<br />

emblemàtiques. Per exemple, el<br />

Conde Drácula ofereix Diablo<br />

Conde Drácula, patates picants<br />

com el dimoni. Més frescos, a El<br />

Abuelo, proposen el Mos de la<br />

Charo, fet a base de pa de coca<br />

torrat amb verduretes variades i<br />

bacallà, i tot amanit amb pebre<br />

vermell.<br />

Si fos per mi, jo viuria a la<br />

Bodegueta d’en Miquel, la de la<br />

Font d’en Canyelles. En Miquel,<br />

l’amo, en té una altra a uns 500<br />

metres amb el mateix nom. Per<br />

la ruta de les tapes dels dijous,<br />

ells proposen la tapa estrella<br />

del seu establiment, el mini<br />

carpaccio de mango, foie gras i<br />

pernil ibèric. A veure com ho<br />

entomes, això, foraster.<br />

La Bodegueta d’en Miquel és<br />

un monument a la bona tapa, la<br />

cervesa ben fresca i una bona<br />

copa de vi tota la setmana. De<br />

fet, quan hi entreu, pot ser que<br />

us recordi una mica Cal Marino<br />

del Poble-sec. Un bar allargat<br />

que comença amb les bótes de<br />

vi a dojo, una prestatgeria plena<br />

de vins per endur-se a casa o<br />

prendre allà mateix que s’acaba<br />

on comença la barra, un deliri.<br />

Croquetes fetes per la veïna,<br />

anxoves (les millors de Nou<br />

Barris) i formatges, fins i tot n’hi<br />

ha de macerats amb whisky. Us<br />

explicarà el secret: en Miquel de<br />

Nou Barris i l’Edu de Cal Marino<br />

són germans, i es veu que això<br />

de muntar cellers de luxe corre<br />

per les venes.<br />

La Bodegueta d’en Miquel<br />

Font d’en Canyelles, 47<br />

T. 93 518 40 61<br />

Energia ‘eco’<br />

<br />

Habitat 2012<br />

DO Catalunya. Vol. 14 % 10 €<br />

L’únic requisit absolut per a la<br />

vida és l’energia, i aquesta<br />

s’intensifica treballant amb la<br />

natura. Un vi cosmopolita,<br />

deliciós amb les amanides, el<br />

tofu i menges de cuina oriental<br />

nipona i tailandesa. Ideal també<br />

amb formatges d’ovella i peixos<br />

al forn. Té un nas intens amb<br />

frescor de llimona, fons de<br />

poma verda i subtilitat herbàcia:<br />

una finestra oberta de clima<br />

mediterrani. La garnatxa blanca<br />

i el xareŀlo passat<br />

per bóta creen un vi<br />

de nova generació<br />

que aprèn de<br />

l’experiència<br />

Torres. Sense<br />

pesticides ni<br />

herbicides. The<br />

Best Green<br />

Launch 2013<br />

segons The<br />

Drink<br />

Business.<br />

–Meritxell<br />

Falgueras<br />

El millor vi<br />

ecològic del<br />

2013 segons la<br />

premsa anglesa<br />

és català!<br />

62 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Tendències<br />

Coordina<br />

Eugènia Sendra<br />

esendra@timeout.cat<br />

@eugeniasendra<br />

Els rètols més canalles<br />

Cartel Cartelería s’inspira en el comerç tradicional de<br />

Madrid per parir rètols sarcàstics i divertits. Per Laia Beltran<br />

Demanar a un coŀlega què vol<br />

que li regalis per al seu<br />

aniversari pot ser un suïcidi. O<br />

no. També pot ser la porta a una<br />

intensa aventura creativa.<br />

“Saps què? Vull aquest rètol<br />

antic de ‘Lechería’”. Potser fa<br />

més de cent anys que decora un<br />

antic comerç de Madrid, però no<br />

importa. El caprici d’una bona<br />

amiga és una ordre que<br />

necessita immediatament un<br />

gabinet de crisi per valorar les<br />

opcions: 1) Robar-lo. 2)<br />

Comprar-lo als seus legítims<br />

propietaris. 3) Intentar fer-ne un<br />

d’igual. El publicista Guillermo<br />

Frank Cotanda i la iŀlustradora<br />

Marta Hernández van sospesar<br />

les tres alternatives, però es van<br />

decidir per la darrera. Tot en<br />

nom de l’amistat. I van triomfar<br />

doblement: aquest cartell<br />

casolà de ‘Lechería’ també va<br />

ser la llavor d’un projecte més<br />

ambiciós: Cartel Cartelería.<br />

Putas e hijos. Sí, sí, ho heu<br />

llegit bé. El Guillermo i la Marta<br />

han reinventat el concepte de<br />

comerç tradicional. Per això els<br />

seus rètols també parlen de<br />

‘Modales’ i ‘Corazonería’. En<br />

aquestes botigues de fantasia<br />

no hi falta sarcasme i diversió.<br />

Hi pots comprar un pot de bon<br />

comportament o un quilo de<br />

fidelitat congelada. Tot<br />

dependrà del<br />

vostre grau<br />

d’imaginació.<br />

D’això el duet<br />

de Cartel<br />

Cartelería en va<br />

sobrat, ja ho veieu. I també de<br />

bona tècnica: tots els rètols<br />

els construeixen ells<br />

mateixos i els pinten a mà<br />

a l’estil de la vella escola<br />

(també accepten<br />

encàrrecs).<br />

En aquesta a<br />

història, el<br />

ciberespai<br />

ha jugat a<br />

ser Cupido:<br />

Cartel<br />

Cartelería i The<br />

Font Hunter es van<br />

conèixer<br />

a la xarxa.<br />

Fiblada. Van intimar<br />

ràpidament –l’amor a<br />

les lletres<br />

uneix molt– i<br />

ves per on,<br />

ja tenim els rètols més canalla<br />

de Madrid de visita a Barcelona.<br />

Durant uns mesos, els podeu<br />

veure, tocar i olorar a la segona<br />

planta de The Font Hunter, petit<br />

temple consagrat a la tipografia<br />

de fusta i ara també de neó. No<br />

falteu a la cita.<br />

Cartel Cartelería<br />

www.cartelcarteleria.com<br />

The Font Hunter (París, 215)<br />

EXPRESSA’T<br />

RECURS ‘VINTAGE’<br />

Els rètols antics estan de moda.<br />

En botigues tan temptadores com<br />

Antique Boutique en trobareu<br />

d’autèntics, alguns fins i tot<br />

reconvertits en curioses làmpades.<br />

www.antiqueboutiquebcn.com<br />

LLUMS DE NEÓ<br />

Allò que vulguis dir, també ho pots dir<br />

amb lletres de neó. Tu tries la mida,<br />

la forma i el color. I l’equip<br />

de Luminosos Villoro posa la<br />

tècnica i l’experiència.<br />

www.luminosos-villoro.net<br />

FUSTA AMB MISSATGE<br />

Un Woody és més que<br />

un tros de fusta. És una frase<br />

que t’arrenca un somriure o et fa<br />

pensar, i també un original objecte de<br />

decoració fet a mà a Barcelona.<br />

www.misswood.es<br />

Tendències<br />

www.timeout.cat 63


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Tendències<br />

Fragments de Loewe<br />

Tendències<br />

El meu estil<br />

Els Beatles s’escolten, decoren la<br />

casa i us vesteixen. Tornem als 60!<br />

Per Eugènia Sendra<br />

QUIN PUF EL<br />

D’AQUELL DIA<br />

Per rememorar amb confort<br />

el tercer disc de la banda,<br />

el seu primer porro i altres<br />

històries per a mitòmans.<br />

El Vinyls de Woouf! és la<br />

millor opció (149 euros).<br />

woouf.com<br />

El 1846 naixia Loewe, la firma<br />

de marroquineria que va ser<br />

proveïdora de la casa reial<br />

espanyola a inicis del segle XX i<br />

que va captivar l’starsytem nordamericà,<br />

la marca que va idear<br />

la bossa Amazona i que ha<br />

convertit els mocadors de seda<br />

en llenços on retratar els<br />

paisatges del país.<br />

Com es relata la història<br />

d’una casa centenària (avui part<br />

de l’imperi LVMH) que sedueix<br />

els amants del luxe i l’artesania<br />

i que aposta per la modernitat?<br />

Amb una exposició<br />

calidoscòpica, amb jocs de<br />

miralls i les fotografies de<br />

Schleten i Abbenes, i amb una<br />

quinzena de peces icòniques de<br />

Loewe. Fragmentos de una<br />

historia: 168 años de Loewe, la<br />

mostra itinerant comissariada<br />

per Ana Dominguez i Omar Sosa,<br />

Objecte de desig<br />

directors d’art de la revista<br />

Apartamento, és una proposta a<br />

mig camí de l’editorial de moda i<br />

l’arquitectura efímera per<br />

transitar per les èpoques de la<br />

casa madrilenya. –E.S.<br />

A la Galeria Loewe (Pg. de<br />

Gràcia, 91) fins al 31 de març<br />

MIRANT EL MAR MENOR<br />

¿Qui gosa estampar el Mediterrani sobre seda? SuTurno s’hi ha atrevit,<br />

sense renunciar a la geometria i al color que caracteritzen les creacions<br />

de Julia Vergara i Javier Gutiérrez. Fins a 210€. shop.suturno.net<br />

UN MAR DE<br />

MONSTRES<br />

La psicodèlia i les criatures<br />

marines de 'Yellow<br />

Submarine' tenyeixen les<br />

Vans (70 euros) inspirades<br />

en el film dels de Liverpool.<br />

www.vans.es<br />

VIRTUTS I DEFECTES<br />

Paul, John, Ringo i George,<br />

vistos per la il·lustradora Maria<br />

Herreros, són protagonistes<br />

de samarretes (29,90 euros) i<br />

calendaris. mariaherreros.es<br />

LOURDES CABRERA<br />

64 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

Tendències<br />

Temporada de bicicletes<br />

Arriba la primavera: és el moment de posar la bicicleta a punt i triar<br />

l’uniforme per al bon temps. Per Eugènia Sendra<br />

A Cap<br />

Problema, My<br />

Beautiful<br />

Parking i Bike It<br />

trobareu<br />

més idees<br />

LA ‘RETRO’ DE PASSEIG<br />

LA ‘FIXIE’ MÉS VERDA<br />

PLEGABLE I AMB ESTIL<br />

VECHICLE D’ÈPOCA<br />

Abans que la comprés Yamaha, Motobecane feia<br />

joies com aquesta. 350 €. monsieurvelo.es<br />

CAP I ULLS<br />

El casc compacte i afavoridor existeix. Demaneu per<br />

l’invent de Carrera. 80 €. facebook.com/MBPBCN<br />

PER FER-SE SENTIR<br />

Entre ferros i rodes italianes trobem la flor, un<br />

timbre retro. 12 €. www.barcelonafoldingbike.com<br />

Tendències<br />

VESTITS A MIDA<br />

Són de pell i al gust del client. Parlem de punys!<br />

A partir de 20 €. facebook.com/paloma13bicis<br />

FITA DEL DISSENY<br />

No és una fixie qualsevol: la de Bamboocycles és<br />

lleugera i de disseny. 1.260 €. bicious.com<br />

EINES EN ORDRE<br />

¿Amor al ganxet fins i tot sobre rodes? Feu-vos<br />

amb la bossa d’A mà. 32 €. bcnramonas.com<br />

EL CLÀSSIC<br />

La casa Brooks no només fa seients bonics,<br />

comproveu-ho. 125 €. www.brooksengland.com<br />

UN TRON PER AL CUL REIAL<br />

Thrones signa l’Speed Demon, el complement per<br />

a temeraris. 100 €. facebook.com/MBPBCN<br />

PES PLOMA<br />

Les ORI són aptes per a asfalt i muntanya, forçuts<br />

i escanyolits. 890 €. facebook.com/bikeit.es<br />

www.timeout.cat 65


Top Ten<br />

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

01.<br />

Tassa amb trencadís<br />

Qui li ho havia de dir, al<br />

coŀlaborador de Gaudí, Josep<br />

M. Jujol, que quan va començar<br />

a utilitzar el mosaic reciclat a la<br />

finca Güell va crear l’estampat<br />

de Barcelona per exceŀlència.<br />

Hi és pertot, però nosaltres ens<br />

quedarem amb la modalitat de<br />

la tassa per brindar amb cafè<br />

amb llet.<br />

02.<br />

Un marc d’amor<br />

Totes les ciutats que tenen una<br />

O en el seu nom estan<br />

condemnades que aquesta<br />

vocal versàtil es converteixi en<br />

un cor que llueix en marcs,<br />

plats, samarretes, gorres i tota<br />

mena d’objectes. Aquesta<br />

Barcelona amorosa segur que<br />

triomfa entre els guiris que han<br />

lligat a la ciutat.<br />

03.<br />

Barcelona University<br />

I per lligar, res millor que fer un<br />

Erasmus a Barcelona i<br />

comprar-te la dessuadora amb<br />

el logo de Barcelona University.<br />

No se sap ben bé a quina<br />

University fa referència, però si<br />

voleu l’oficial, la venen a la UB i<br />

té la mateixa pinta ianqui que la<br />

falsa.<br />

04.<br />

Itziar Castro<br />

Què? Per què? Doncs perquè<br />

podria haver estat al top ten<br />

dels estrafolaris, dels artistes<br />

del Poble-sec, de les dones<br />

amb carisma, i no la hi vam<br />

posar, així és que coŀloquem<br />

l’actriu a la llista dels souvenirs<br />

perquè algun dia serà molt<br />

famosa i se’n faran estatuetes<br />

espectaculars.<br />

05.<br />

Hello Kitty<br />

Sí, la plaga de la gateta<br />

japonesa també afecta els<br />

records de Barcelona en la<br />

modalitat més gaudiniana, és<br />

clar. L’animal porta una<br />

samarreta amb l’estampat<br />

Jujol i el tenim en la versió de<br />

tendre peluix. No hem gosat<br />

prémer-li la panxa per si té<br />

alguna cosa a dir.<br />

06.<br />

Barcelona<br />

Top Ten<br />

‘Souvenirs’<br />

Brau ‘rogigualda’ a’<br />

Costa d’entendre que això<br />

tingui alguna cosa a veure amb<br />

una ciutat que es va declarar<br />

antitaurina, però n’hi devia<br />

haver un munt al magatzem i,<br />

damunt, amb un estampat groc<br />

i vermell que fa curt de barres.<br />

01<br />

04<br />

07<br />

SCOTT CHASSEROT<br />

La veritat és que es ven molt<br />

baratet. Només apte per a<br />

nostàlgics.<br />

07.<br />

Les castanyoles<br />

Podríem pensar que entren en<br />

el lot dels defensors de<br />

l’homogeneïtat dels toros i el<br />

flamenc, però preferirem creure<br />

que aquest souvenir és ben<br />

nostrat i fa referència a<br />

l’espectacle Tokateos, de<br />

Mercè Rius, un xou molt divertit<br />

que treu el màxim partit a<br />

aquest instrument mínim.<br />

08.<br />

Gorra del Barça<br />

Sí, i samarreta i calçotets i<br />

pantalons i banyadors i<br />

tovalloles... ja se sap que és<br />

més que un club i, com tot el<br />

que triomfa, està piratejat al<br />

màxim. Hi ha la versió oficial al<br />

Museu del Barça i als<br />

establiments acreditats, i<br />

l’oficiosa, a les botiguetes més<br />

atrotinades de la ciutat.<br />

09.<br />

Rellotges de Dalí<br />

Ben bé de Barcelona, no és que<br />

ho siguin, per mor dels<br />

figuerencs, però tot s’hi val si<br />

es tracta d’endur-se un record,<br />

en aquest cas, artístic. Es<br />

venen als llocs més sofis de<br />

souvenirs junt amb castellers<br />

de ceràmica i rajoles de<br />

xocolata que recorden<br />

l’empedrat del passeig de<br />

Gràcia.<br />

10.<br />

Denúncia als mossos<br />

Un bon<br />

guiri no pot marxar<br />

de la ciutat sense haver<br />

passat<br />

per comissaria<br />

perquè li han robat la cartera<br />

a la Rambla. A banda del<br />

trasbals i la mala llet, tindrà<br />

un paperet<br />

que li hauran lliurat<br />

els mossos<br />

com a prova.<br />

Sempre el<br />

pot posar en el<br />

marc més kitsch de la botiga<br />

de records.<br />

Per Ada Castells<br />

66 www.timeout.cat


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.


© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />

Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />

68 www.timeout.cat

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!