epc-timeoff2103

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
CANET
ROCK
ENTRADES AMB
SÚPER DESCOMPTE
PER ALS NOSTRES
LECTORS!
P. 10
#309
21 - 27
DE MARÇ
2014
JULIÀ
El cambrer de
Ca l’Estevet,
vestit de
carrer, va amb
un cinturó de
bales.
INCLOU PÒSTER
CENTRAL!!!
AL SERVEI
DE BCN!
Coneix de prop els millors cambrers
de la ciutat, sense uniforme i amb
ganes de reivindicar-se
WES ANDERSON
“EN CADA PEL·LÍCULA EM
SENTO MÉS DINS EL MEU MÓN”
/ LA IAIA
MÉS / MORE / MÁS:
TIMEOUT.CAT
“TENIM ÈXIT DE PÚBLIC I
ARA ASSOLIM L’ARTÍSTIC”

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
2 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
El millor
de BCN
Reportatges
14. La iaia a Tots Sants
Marta Salicrú es planta amb La iaia a La
Casamurada, on han gravat sis vídeos.
18. Wes Anderson
El director fa a El Gran Hotel Budapest el seu
film més divertit. Ell també ho és...
18. Canet Rock
Deu raons per tornar al festival.
33. Cambrers de BCN
¿Vols saber quins són els millors cambrers
de la ciutat?
2
Time Out Barcelona
20 al 26 de març de 2014
El duel entre Benicio del Toro i
Mathieu Amalric a Jimmy P. és
d’aquells que passaran a la
història del cine pàgina 28
1
La companyia Rosas
recupera al Mercat de
les Flors el seu
esplèndid Drumming
pàgina 40
Seccions
22. Coses per fer
26. Cinema
31. Teatre
41. Música
46. Clubs
47. LGBT
49. Comèdia
50. Art
52. Llibres
58. Menjar i beure
63. Tendències
66. Top Ten
El CCCB acull un nou cicle de cinema
d’animació,Metamorfosis, que us
portarà perles que adorareu pàgina 23
4
Sempre ens ve de
gust veure-la:
Beyoncé serà al
Palau Sant Jordi
dilluns pàgina 43
3
5Montserrat Abelló
protagonitza dv. 21
el Dia Mundial de la
Poesia pàgina 22
La nostra
portada
Fotografia:
Iván Moreno.
Redacció Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 (redaccio@timeout.cat) Editor Eduard Voltas | Gerent Judit Sans | Directora de negoci Mabel Mas
| Director Andreu Gomila | Cap de reportatges i web María José Gómez | Director d’art Diego Piccininno Disseny Anna Mateu Mur | Edició gràfica Maria Dias | Cap de redacció
Marta Salicrú | Redacció Maria Junyent, Josep Lambies, Ricard Martín, Eugènia Sendra; Josep Maria Sarri i Aleix Cabau (agendes) | Web en català Pol Pareja | Web en
castellà Erica Aspas | Web en anglès Jan Fleischer | Col·laboradors: Marcelo Aparicio, Laia Beltran, Jordi Bianciotto, Javier Blánquez, Òscar Broc, Gemma Casamajó, Gerard
Casau, Ada Castells, David Castillo, Xavier Cester, Nando Cruz, Irene Fernández, Santi Fondevila, Begoña García, Violeta Kovacsics, Ivan Giménez, Maria Gorgues, Abel Grau,
Eulàlia Iglesias, Pere Andreu Jariod, Carlos Losilla, Oriol Malet, Beatriz Martínez, Ricard Mas, Iván Moreno, Antonio José Navarro, Juan Carlos Olivares, Josep Pedrals, Javier
Pérez Senz, Marta Porter, Albert Puig, Bàrbara Raubert, Ricard Ruiz Garzón, Martí Sales, Sergi Sánchez, Martín Tognola, Carla Tramullas, Carles Valbuena, Marià Veloy, Pere Vall,
Marià Veloy, Nuria Vidal, Montse Virgili | Correcció textos Txell Coll, Rafel Soler | Publicitat T. 93 295 54 00 | Mercè Llubera mllubera@timeout.cat | Núria Gómez ngomez@timeout.cat
| Pere Ribalta pribalta@timeout.cat | Coordinació de publicitat Carme Mingo cmingo@timeout.cat | Coordinació de màrqueting Clara Narvión | Disseny Xavi Laborda |
Edita 80 MÉS 4 Publicacions amb l’autorització i la col·laboració de Time Out Internacional Limited London UK Time Out ®és una marca registrada de Time Out Group Limited,
London UK. El dret d’utilitzar la marca, el nom i el logo de Time Out és una llicència de Time Out Group Limited London UK. ©2008 Time Out Group Limited. Reservats tots els
drets. | Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode,
ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.
Impressió Gráficas
de Prensa Diaria
Distribució S.A.D.E.U.
Dipòsit legal B-44772-2010
ISSN 1888-3850
Difusió controlada per
Amb la col·laboració
de la Generalitat de Catalunya
www.timeout.cat 3

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Passa
a BCN
Per Ricard Martín
La guingueta, la
guingueta...
Terratrèmol sorrenc d’intensitat mitjana:
aquest estiu, gràcies a la nova llei de
costes, els xiringuitos canvien d’aparença.
En les platges naturals es limiten i
s’hauran de desmuntar a final de
temporada. En les urbanes –formen part
d’aquesta categoria els 4,5 km de litoral
barceloní– podran tenir fins a 300 m² de
superfície, terrassa inclosa. I el que és
més important: la distància mínima entre
estructures es redueix de 300 metres a
150. En espera de veure com es concreta
aquesta mesura, val a dir que el barceloní
té un motiu d’alegria: els serveis hauran
d’estar oberts a qualsevol banyista,
encara que no formi part de la clientela!
Adéu visites als pins pudents, prou posar
en perill la vida nedant un quilòmetre per
miccionar sense complexos. Ara bé, això
obliga a reavaluar la semàntica: qui pot
anomenar xiringuito, guingueta o baret
–segons les abominables traduccions del
Termcat– una andròmina de 17 per 17?
Xiringón? Baràs? Ep, entre poc i massa:
l’Ajuntament ens assegura que no
n’augmentarà el nombre. I que, de fet, en
temporada alta –de març a octubre– el dret
a pixada pública en guingueta privada ja
estava garantit. Know your right to piss!
IVAN GIMÉNEZ
PSST...
Nova obertura sonada a La Rambla: abans
que arribi l’estiu, el Grup Lombardero obrirà un
nou local on hi ha el molt turístic Sports Bar.
Tindrà 1000 m², llicència de discoteca, restaurant i
espectacles de flamenc en viu amb la participació
de Rafael Amargo.
L’encarregat, de Pinter, que ha dirigit Xicu
Masó al Teatre Lliure, tornarà la temporada que ve:
segurament a l’octubre.
Diccionari urbà
Argot per a barcelonins xerraires | Per Josep Pedrals
Sala de cine
El barceloní ha aconseguit poder assimilar dos conceptes només canviant
l’obertura d’unes vocals (desneutralitzant). L’exemple paradigmàtic és la sala
de projeccions cinematogràfiques que es converteix en un peep show o un sex
shop gràcies a la similitud fonètica amb una “sina salada”, un pit graciós i
simpàtic.
4 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 5

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Passa
a BCN
Pots
sentir-me
Marta Salicrú
I ara què?
Un dia al Tibidabo amb l’autor de ‘Lolito’
En Josep Lambies entra a l’Hotel Krüeger amb Ben Brooks després
d’unes quantes pintes. Per poc no vomita sobre la nena de ‘L’exorcista’
Després de venir a promocionar
el seu anterior llibre, Crezco, Ben
Brooks va decidir instaŀlar-se
cinc mesos a Barcelona, dels
quals en va passar quatre i mig
totalment gat. En una d’aquelles
trompes històriques que va
durar tres dies va fer un sarró
amb llaunes de conserves i birra
a dojo i se’n va anar a escalar el
Tibidabo amb la intenció de viure
entre els matolls. El rotllo into
the wild es va acabar quan va
intentar fer la primera migdiada i
es va clavar una pedra a la galta.
Però el parc d’atraccions
segueix sent el que més li
agrada de la ciutat. Quan li vaig
dir que em portés de farra pels
seus antres preferits, que jo
pagava la primera ronda, em va
citar allà dalt. Ple dia, i aquí
estem. Ell porta les patilles de
les ulleres unides amb una bola
impresentable de celo. Abans
d’entrar ja em veig, quasi en
dejuni, davant d’una banyera de
mig litre de cervesa. Beneit de
mi, no sé que és la primera d’una
Merda, però
si semblo el
cul d’un porc,
rosadet i amb
una mica de pèl!
dotzena. Perquè en Ben té 21
anys, i molt, però que molt fetge.
“On creus que vomitarem
primer?”, em pregunta. Té la
sospita que l’estómac ens
resistirà fins a l’Hurakan.
‘Lolito’
Blackie Books
249 pàg.
19 €
M’estic de dir-li que pateixo un
vertigen galopant per no trencarli
la iŀlusió. I al final, shit!, hi pujo.
A la cua del Barco Pirata em
parla de quan va viure a Londres,
mantingut per una dona de 40
anys que s’esclafava cigarrets
als braços perquè ell no se n’hi
volia anar al llit. Així comencen
les confidències. A l’Hotel
Krüeger xisclem tots dos com
cabres degollades, agafats de
les mans mentre un nan que va
de Chucky ens empaita escales
avall. Pixem infinitat de cops, i jo
li explico que de petit em vaig
trencar una dent en uns autos de
xoc. I quan veu la foto de la
muntanya russa crida: “Merda,
semblo el cul d’un porc, rosat i
amb pèl!”. La compro, són cinc
euros. Així la nostra amistat
quedarà segellada per sempre.
Desafieu la redacció via Twitter amb el hashtag #reptetimeout
Mentides per dir als turistes
La Sagrada Família d’Antoni Gaudí, catalanista i catòlic, no
està inspirada en cap epifania, ni en el Nou Testament, sinó
en les mones de Pasqua.
La coca se’n
va a Suècia
Sento a la ràdio que la Guàrdia
Civil ha desmantellat una xarxa
que importava cocaïna de la
República Dominicana i que des
del port de Barcelona la
distribuïa per Europa, amb
Suècia i Holanda com a països
destinataris. Em fa pensar en
les dades que periòdicament fa
públiques Energy Control, el
projecte d’una ONG
especialitzada en la lluita contra
la drogodependència, segons
les quals un alt percentatge de
les drogues que es consumeixen
aquí estan adulterades, i em
pregunto si la coca que entrava a
Barcelona en direcció a Suècia
era millor que la que es passa
aquí, si les seves drogues són
com el seu estat del benestar:
de millor qualitat que el nostre.
Arran de les morts recents de
Philip Seymour Hoffman i Cory
Monteith vaig tornar-me a
preguntar si no estarien encara
entre nosaltres si el consum de
les anomenades drogues dures
no fos legal i estigués
regularitzat. La Llei Seca no va
fer que la gent deixés de beure,
només que ho fes d’amagat i
que el negoci es fes en el mercat
negre, lliure d’impostos. Potser
si la cocaïna es distribuís en
envasos en què s’informés dels
efectes adversos, com les
boques podrides i els pulmons
negres als paquets de tabac,
se’n consumiria menys. I la gent
no es fotria paracetamol i altres
adulterants molt pitjors nas
amunt quan es fa una ratlla.
Busqueu-la a Twitter:
@salicrunette
6 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Gent de
Barcelona
Jaime L. Pantaleón
guitarrista,
39 anys
Te’n recordes de la teva
primera guitarra?
Sí, me la va deixar un noi de
classe amb 16 anys. Vaig
començar a tocar mentre
escoltava els vinils del meu
pare: Santana, els Stones,
Pink Floyd... el tema que
m’obsessionava era Light my
fire de The Doors. Me’l posava
un cop darrere un altre.
La teva primera banda amb
repercussió internacional va
ser 12twelve. Què hi vas
aprendre?
Jo venia del death metal però
vaig conèixer Sonic Youth i em
van canviar la vida. A 12twelve
vam coincidir quatre bojos per
la música. El grup funcionava
a partir de la passió. Mantenir
un grup on tothom crea i
improvisa, i on ningú dirigeix,
és difícil. Amb el màrqueting
es va perdre la mística.
Amb Cuzo beveu de la
psicodèlia turca i estàs a
punt d’editar en solitari un
disc de boleros. Com hi has
arribat aquí?
No deixo mai d’experimentar,
la música és un viatge de dins
cap enfora. En un visita a la
República Dominicana, on va
néixer el meu pare, un oncle
es va posar davant meu i va
tocar Lucía de Serrat. Em vaig
adonar que l’art veritable és
un home amb una guitarra, la
nuesa absoluta.
Entrevista: Montse Virgili
Foto: Irene Fernández
Sentit al
carrer
Al metro, una dona
demana diners i es
contradiu mentre
parla:
–Perdone de molestias.
Soy viuda, tengo
cinco hijos y mi marido
esta en el paro...
Dues dones en una
visita guiada a l’antic
hospital de Sant Pau:
–Fíjate que pudiendo
hacerlo normal se les
ocurrió así.
–Pues ahí está el
mérito.
Al fantàstic Caracas
de Casanova amb
Mallorca :
–Ai Francesc, Francesc...
Si fossis ‘inglés’
prendries te!
Dos amics:
–A Praga hay que ir en
primavera. ¿No has
oido hablar de la primavera
de Praga?
Se ve que es alucinante.
Dues amigues:
–A Barcelona hi ha semàfors
de més, vull dir
que a alguns no se’ls
ha de fer cas.
Envieu-nos frases a través del
Facebook de Time Out Barcelona,
o via twitter amb el hashtag
#sentitalcarrer
www.timeout.cat 7

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
La ruleta
Guille Milkyway
Aina Clotet
Jair Domínguez
Llucia Ramis
The end. Es van obrir els llums.
Vaig estirar els braços per
deixondir-me una mica i vaig
expirar mentre m’aixecava. En
girar-me, la mirada del noi del
darrere em va colpir. Denotava
emoció pura i profunda, però
estava descaradament
continguda malgrat les restes
evidents de llàgrimes als ulls. La
pel·li a mi m’havia agradat molt.
Era una pel·lícula d’amor i no hi
paraven de sonar cançons de
Mama Cass. Però la raó per la
qual vaig sortir del cine
especialment feliç era haver
estat testimoni d’aquella
mirada.
El comentari generalitzat a la
sortida era que la pel·lícula era
dolentota. No deien “dolenta”,
deien “do-len-to-ta”, omplint-se
la boca, amb suficiència. Tota
aquella gent amb aquell posat
una mica com de tornada de tot
dient que tot plegat era un
reguitzell de tòpics
intranscendents sobre
l’enamorament homosexual
adolescent.
Un paper ranci i vulgar
Una pel·lícula do-len-to-ta.
Tothom té ganes de verbalitzar
sentències a la sortida del cine i
en aquest cas totes eren
antitètiques al que jo havia
sentit i a la mirada del noi de
mirada colpidora. La ductilitat de
la percepció davant l’obra
artística és fascinant, sí, esclar,
L’impostor
però en aquest cas no tenia res
a veure amb això. Aquella gent
només feia un paper. Un paper
ranci i vulgar.
No era una nit per anar enlloc,
però sabia que si me n’anava al
llit no m’adormiria. Així que vaig
decidir prendre una cervesa al
Double Standard, el pub del
costat del cinema. Allà la gent
acostumava a desenvolupar els
arguments que recolzaven les
seves sentències naftalíniques.
Darrere meu un noi no parava
d’alliçonar una noia sobre el que
ell anomenava “cinema
trampós” [sic], referint-se a la
pel·lícula que acabàvem de
ORIOL MALET
veure. Per descriure-la utilitzava
paraules com teen-movie, fútil,
dèbil i mil estupideses més que
em vaig esforçar per no sentir. En
sortir del bar, el drama: aquell
noi de verborrea absurda era el
noi de mirada colpidora que
tenia al darrere al cinema. Quin
imbècil, quin mentider, quin
farsant. Era un traïdor.
‘Guilty pleasures’
Mai més no l’havia tornat a
veure, aquest impostor, fins avui.
La seva foto encapçala una
secció del diari que es diu Guilty
Pleasures. I precisament avui, el
dia que me’l torno a trobar, en
aquesta secció on sembla que hi
acostuma a escriure, parla de la
pel·lícula amb música de Mama
Cass que vam veure l’un davant
de l’altre ara fa quasi 20 anys. I
la descriu com això, com un
guilty pleasure, un plaer
culpable, inconfessable.
El mecanisme exacte que fa
que l’emoció senzilla i veritable
es negui en un primer terme i
esdevingui, passat el temps,
culpabilitat vestida de mot cool,
només el podria explicar el noi
de mirada colpidora. Jo,
simplement, ho trobo
lamentable. Això dels guilty
pleasures no és res més que
l’enèsima derivació del
sentiment de culpa judeocristià
retrògrad i tradicionalista. I,
francament, no mola gens ni
mica.
L’AMPLIFICADOR
Per Martí Sales
Què és un webzine? És un
fanzín –publicació independent
autogestionada, barata o gratuïta
que sol tractar temes musicals
o culturals– amb format web.
Gentnormal és un webzine de
referència en l’escena catalana.
Què té Gentnormal? Passió a
dojo. Cap quota de res. Fan el
que els ve de gust. Parlen del
que els fascina. Transmeten
entusiasme i adrenalina a les
seves recomanacions, entrevistesvermut,
llistes de Spotify, còmics
passats de voltes... Enguany
celebren cinc anys d’existència i
ho fan amb una sèrie de festes i
concerts. La propera serà el 17
d’abril, a l’Heliogàbal, amb
el Dofí Malalt i Roger Peláez
canta Sau.
8 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 9

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Fem tribu!
www.timeout.cat
LA SETMANA
PASSADA
FA DUES
SETMANES
FA TRES
SETMANES
Canet Rock 2014:
aconsegueix una de les 1.000 entrades
amb més descompte del festival
Love of Lesbian, Txarango i
Gerard Quintana són els primers
confirmats del Canet Rock, que el
proper 5 de juliol convertirà
aquesta població del Maresme
en l’epicentre del pop-rock del
país. Esperem amb candeletes la
resta de confirmacions...
sortirem de dubtes el dia 25 de
març, durant la presentació
pública del certamen. Aquest
festival promet reunir al bo i millor
de la música catalana actual, i
ser una gran festa per a tots els
gustos. Per als que hi van ser i per
als que han crescut amb els nous
grups que actuaran al festival
d’enguany.
Time Out vol posar-t’ho fàcil
perquè no et perdis el que promet
ser el festival de l’any: si ets lector
nostre podràs aconseguir la teva
entrada per només 25 euros!
Només cal que entris a timeout.
cat, et registris, compris l’entrada
a entrades.timeout.cat, i siguis
un dels 1.000 primers a
aconseguir el teu tiquet.
Torna el Canet Rock per
reivindicar l’esperit d’aquest
mític festival que entre 1975 i
1978 va aglutinar tota una
generació que vibrava amb la
música i que lluitava activament
contra el franquisme. Creien en
un món millor, més lliure i més
just, i això és justament el que cal
recordar avui en dia. Aquest
esperit se suma a la qualitat del
cartell que, de moment, només
podem intuir amb els tres primers
noms que han sigut confirmats:
tres icones de la música catalana
que prometen fer-nos ballar
durant dotze hores.
El dia 25 es revelaran moltes
de les sorpreses que trobarem al
Canet Rock 2014. Hi haurà
activitats a totes hores,
gastronomia d’alta volada i un
ambient que promet ser
irrepetible.
PER 25 €
Aconsegueix la teva entrada
per només 25 euros, entra a
timeout.cat i registra’t.
ELS 1.000 PRIMERS
Time Out t’ho posa fàcil:
només cal que estiguis
registrat, compris l’entrada a
entrades.timeout.cat i siguis
un dels 1.000 primers a aconseguir
el teu tiquet.
PREMI A LA VISTA
I a més, ser de la nostra
comunitat té premi. Entra a
la nostra web i digue’ns quin
grup t’agradaria escoltar al
Canet Rock: entraràs al sorteig
d’un cap de setmana de
luxe al Maresme! Més detalls
a timeout.cat
27 DE MARÇ, 12 H
Les entrades sortiran a la
venda el 27 de març a les 12
h a un cost final de 36 euros.
Compra-la a través de la nostra
web i podràs aconseguir el
millor descompte només per
ser de Time Out!
UN GRAN FESTIVAL
12 hores de música, 15 grups
i un preu ben especial per als
nostres lectors!
10 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 11

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
12 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
www.timeout.cat 13

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LA IAIA
S’ENCOMANA A
TOTS SANTS
La iaia recrea en
viu part del seu
nou disc, ‘On
és la màgia?’,
per al projecte
audiovisual
Tots Sants. Els
visitem a La
Casamurada
Per Marta Salicrú
Fotografia Iván Moreno
Què hi pinta, un rellotge de sol, dins
d’un estudi de gravació? Som a La
Casamurada, a Banyeres del
Penedès, on hi hem seguit el trio de
Vic La iaia. Ens hi han convidat Tots
Sants, el projecte audiovisual que
dóna la volta als vídeos que graven
músics tocant en un espai inusual
–un taxi, un replà, un ascensor– amb
una premissa molt més senzilla:
gravar-los en un lloc amb carisma, sí,
però on la qualitat de so sigui òptima,
on l’alta fidelitat estigui per sobre de
l’anècdota. Un lloc com una masia
medieval construïda a partir d’una
torre de defensa del segle XIII i
reconvertida en estudi de gravació
amb rellotge de sol d’interior –a la
façana de la torre– fa set anys.
Raimon Fransoy i Xavier Puig, de la
productora audiovisual Elsabeth
Produccions, van arribar a La
Casamurada perseguint l’Adrià Puntí.
Feia precisament set anys que
rodaven una pel·lícula sobre l’ex-
ELS MELÒMANS
Tots Sants no
disposa de cap
soci capitalista, i
els seus artífexs
hi treballen per
amor a l’art de la
música. Però amb
un capital de més
de 100 vídeos
de gran qualitat
audiovisual, ara
busquen patrocinador.
Umpah-Pah, com uns sísifs del
documental musical, i per acabar-lo
van tenir la idea de gravar el músic
gironí tocant en directe. Van filmar-lo
amb una banda d’acompanyament
de luxe, els Egon Soda, que són com
de la família: Elsabeth Produccions
pren el nom de l’àvia de Ricky Falkner,
veu del grup. I malgrat que les
qüestions legals que impedeixen que
Puntí publiqui noves cançons no van
permetre fer servir el material per al
documental –que al final s’estrenaria
a l’In-Edit 2012–, l’excursió al
Penedès no va ser en va. Jesús
Rovira, propietari de l’estudi –a més
de baixista i compositor de
Lax’n’busto–, els va obrir les portes a
fer més coses junts, i amb la
implicació de Jordi C. Corchs, de
l’estudi Infusiones Musicales, i del
periodista musical Roger Roca
(Sputnik) naixeria el projecte Tots
Sants. Fins ara han filmat una
trentena de grups i artistes, entre ells
14 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
DE POPULARITAT
N’HEM TINGUT DES
DEL PRINCIPI. L’ÈXIT
ARTÍSTIC, FER COSES
AMB QUÈ ENS SENTIM
A GUST, VA ARRIBANT
DE MICA EN MICA”
Roger Mas –un dels primers–, Manel,
Sílvia Pérez Cruz, Ariel Rot, Christina
Rosenvinge, Quico Pi de la Serra i
Refree, que en va sortir amb el disc
antològic Tots Sants (2012). Durant el
segon cap de setmana de març van
passar-hi Seward, Los Hermanos
Cubero, Me and the Bees i Miquel
Serra en una tongada de gravacions
que inaugurarien La iaia.
Retorn a La Casamurada
No era el primer cop que el trio
osonenc trepitjava La Casamurada.
Allà va ser on van gravar el seu primer
disc, Les ratlles del banyador (2011),
arrancant d’El Puerto de Santa María
el productor de Cadis Paco Loco,
productor dels tres anteriors àlbums
de Mishima. “Vam treure el Paco
d’allà, i mira que a ell no li agrada
marxar-ne ni per anar de vacances”,
diu l’Ernest Crusats, veu i compositor
principal de La iaia, menjant-se un
plàtan –“Tinc gana tot el dia”, es
LA IAIA XXL
El divendres 21 a
L’Auditori el trio
defensarà On és la
màgia? acompanyat
de la Cobla
Bisbal Jove. “Ampliar
la formació
fins a onze músics
és com tocar amb
una orquestra
simfònica”,
afirma Jordi
Casadesús.
justifica–. “L’estudi del Paco Loco és
un santuari”, afirma. I ho sap de
primera mà, perquè és allà on van
gravar On és la màgia?, el seu segon
àlbum, que acaba de publicar-se.
L’excursió al Penedès ens ha
permès veure La iaia com ja no se’ls
veu avui en dia, amb Jordi Casadesús
assegut davant un harmònium
Newman Bros de finals del XIX,
l’Ernest cantant sense micro i Jordi
Torrents, àlies Turre, fent una
percussió amb la caixa de la bateria,
encara sense muntar: una
encarnació acústica més semblant a
la que els va donar a conèixer amb la
maqueta El meu vaixell (2010), i que
els va posar sota el focus quan el trio,
aleshores acabat de formar, ni tan
sols havia trobat el seu so. “En part
va ser una putada –admet Crusats,
digerint la sèpia amb patates,
tendríssima, que ha cuinat l’Olga
Mias, productora de Tots Sants–,
perquè de cop i volta t’estàs
www.timeout.cat 15

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
exposant amb una cosa amb la qual
no sents que hagis assolit res, que
encara no voldries ensenyar perquè
encara no n’estàs content. El procés
d’aconseguir un so que ens agradi ha
estat a la vista de tothom
–s’apuntava a Les ratlles del
banyador, i brilla amb els colors fluor
que taquen la portada de l’elèctric i
electrònic On és la màgia?–. Però
havíem d’aprofitar l’embranzida.
L’èxit, en el sentit de popularitat,
l’hem tingut des del principi. L’èxit
artístic, en el sentit de fer coses amb
què ens sentim més a gust, va
arribant de mica en mica”.
Del contrabaix al baix sintètic
Parapetat darrere d’una marimba que
serveix de suport d’un iPad i d’un
teclat MIDI, armat d’una guitarra
elèctrica i amb una multiplicitat de
pedals a l’abast, Jordi Casadesús,
que abans carregava el contrabaix al
grup i ara controla un baix sintètic
L’ÓS
Per esmorteir el
cop del bombo, en
Turre porta un osset
de peluix dins
la bateria com a
homenatge al seu
nou single, L’ós.
A la preestrena
del xou amb cobla
a Banyoles, dels
ulls de l’ós en sortien
raigs làsers.
Esteu avisats.
amb els peus, explica què signifiquen
tots aquests trastos per al so del nou
àlbum. “El canvi tecnològic ens ha
permès el nou so”: amb les mans
lliures, ara Casadesús pot tocar
l’elèctrica i els teclats, uns
sintetitzadors molt presents a On és
la màgia?. Han ampliat la paleta de
so sense haver d’ampliar la plantilla.
“Ens vam reinventar una mica,
també pel que fa a les lletres i
sobretot a l’esperit –diu Crusats–. No
ha estat com tornar a començar,
perquè ja tens una mica de trajectòria
i d’experiència, però sí que hem fet
un semi reset. Hi ha un treball
important, una intenció de créixer i de
provar coses diferents. No hi havia
res de premeditat, tret de fer un disc
que fos diferent del primer, que sonés
menys de fusta, menys folk. No
volíem repetir el que ja havíem fet,
volíem que fos més atrevit, més
vitalista. Tot anava en aquesta
dinàmica”. “L’Ernest veia el disc més
positiu, més màgic –continua
Casadesús–. Vam intentar canviar la
manera de fer per intentar que el
resultat fos diferent”. I ho és, però
sense estridències: seguint el fil que
començaven a estirar a Declaració de
principis, la cançó que obria i d’on
sorgia el títol del seu debut. “Ha
estat una evolució”, concedeix
Casadesús.
El trio comença a tocar L’arbre que
vol ser humà, un dels sis temes del
nou disc que graven per a Tots Sants.
L’Ernest està entestat a fer servir
bengales al vídeo, però en Turre no ho
veu clar: les vol posar al seu
instrument. “Què pateixes per la
bateria? Si això ho posen als
pastissos per als nens!”, li etziba. Al
final graven dues preses: una amb
bengales i una sense. I Crusats i
Casadesús acaben sent baixa en el
compromís que tenien al vespre:
“Deixar de gravar un vídeo per fer un
futbito és trist”, conclou el cantant.
16 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
EL FANTÀSTIC MR. ANDERSON
WES ANDERSON HO HA TORNAT A FER: ‘EL GRAN HOTEL BUDAPEST’ ÉS LA SEVA PEL·LI MÉS DIVERTIDA. PARLEM AMB ELL SOBRE
EL CANTÓ POCA-SOLTA DE RALPH FIENNES I SOBRE PER QUÈ VA PORTAR 10.000 EUROS A BILL MURRAY EN UNA MALETA
Per
Dave Calhoun
Retrat
Rob Greig
18 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Espatlles estretes, cabell net però
potser no tan net, un vestit de tweed,
uns botins Clarks que li arriben a mig
turmell. ¿Hi ha algun altre director viu
que s’assembli més a un dels
personatges de les seves pel·lícules
que Wes Anderson?
Cineasta texà de 44 anys. Les
seves pel·lícules, des de Rushmore i
Els Tenenbaums fins a Fantàstic
senyor Fox i Moonrise kingdom
irradien hipsterisme, una
intel·ligència insolent i la ment
pensant d’un excèntric. La seva nova
pel·lícula, El Gran Hotel Budapest, és
fins ara la millor. És la història de
Gustave H (Ralph Fiennes, molt i molt
divertit), un conserge verborreic d’un
hotel europeu dels anys 30 que es
veu embolicat en la investigació d’un
assassinat.
Anderson està en ratxa. El 2012,
Moonrise kingdom va aconseguir un
públic que no havia tingut mai i una
nominació a l’Òscar a la millor
pel·lícula. Si mireu amb atenció,
trobareu la seva influència arreu:
pel·lis indie d’imitació, anuncis de
televisió poc convencionals i la
passió per totes aquelles coses
manufacturades i analògiques.
Tot i que viu a París, el trobem, molt
apropiadament, en un club i hotel
londinenc passat de moda on el
paper de la paret sembla sortir d’una
de les seves pel·lícules.
¿Et sents frustrat quan la gent et diu
que fas la mateixa pel·lícula una
vegada i una altra? Hi ha qui diu que
és com si ja l’hagués vista.
Abans em rebotava més. Ara no em
sento pas gaire provocat. Potser és
que tinc la pell més dura que abans.
Quan estic fent una pel·lícula, estic
intentant fer una cosa completament
diferent del que ja he fet. Però sé que
al final, quan ho veus tot seguit, la
gent s’adona en deu segons que allò
ho he fet jo.
¿Però no trobes que és un
compliment que la gent et digui que
tens un estil tan clar, propi i definit?
És un enorme compliment excepte
quan no ho diuen amb la intenció que
sigui un compliment.
Per internet circula un sketch del
que hauria estat una versió de Star
wars si l’hagués dirigit Wes
Anderson. És bàsicament Rushmore
però amb el Chewbacca en una
motocicleta vintage. ¿Et mires
aquestes coses?
N’he vist algunes, sí. Edward Norton
en va fer una amb Saturday Night Live
que era com una pel·lícula de terror.
És maco que facin aquestes coses.
Però alhora també penso que jo en
podria fer una que fes molta més por.
M’agradaria que algú em reptés
algun dia a fer una paròdia de mi
mateix, a veure què em surt.
També he llegit el teu nom entre els
candidats a dirigir l’últim capítol de
Spider-man. No voldria faltar-te al
respecte, però no és cert, oi?
Ningú, en missió oficial, s’ha posat
en contacte amb mi per oferir-m’ho.
Estic convençut que va ser una
invenció d’internet.
El Gran Hotel Budapest és la teva
pel·lícula més divertida fins al
moment. Què et feia pensar que
Ralph Fiennes podia arribar a ser tan
divertit?
Estava molt graciós a la pel·lícula
M’AGRADARIA
QUE ALGÚ EM
REPTÉS ALGUN DIA
A FER UNA PARÒDIA
DE MI MATEIX,
A VEURE QUÈ
EM SURT”
Amagats a Bruges, i també a l’obra de
teatre God of Carnage. Feia temps
que volia treballar amb ell. El vaig
conèixer fa deu anys. Vaig anar
convidat a casa de no sé qui, vaig
entrar a la cuina i allà, assegut sobre
la taula, estava ell. Des d’aleshores
que volia trobar alguna cosa per fer
amb ell. És molt intens. És com un
actor de mètode, i no havia treballat
amb ningú així.
¿T’agrada estar en hotels?
Abans sí, però amb els anys m’he
adonat que no m’agrada això de
caminar per un passadís llarg, ficarme
en un ascensor, creuar el vestíbul,
sortir al carrer, fer un tram de carrer i
adonar-me que m’he deixat alguna
cosa. Me’n vaig afartar. Però mentre
escrivíem la pel·lícula vam viatjar epr
ES PENEDEIX...
Un bon dia, el
seu germà i
ell van decidir
que volien una
entrada a la
seva habitació
des del sostre.
Van estar dies
fent-lo. “No recordo
mai haver
vist el meu pare
tan horroritzat.
No s’ho podia
creure!”.
ADMIRA...
Quan era un nen
admirava Farrah
Fawcett: tenia
un pòster d’ella
amb vestit de
bany! La seva
obsessió actual
és Joan Blondell
i un film en particular,
Blonde
crazy, amb
James Cagney.
SOPARIA AMB...
Anderson, si
pogués, soparia
amb Luis
Buñuel: “Tinc la
sensació que
era una d’aquelles
persones
que estava bé
tenir al voltant,
que li agradava
passar-s’ho
bé”.
Alemanya, Àustria, Hongria i la
República Txeca. Vam veure moltes
coses.
Però durant el rodatge et vas allotjar
en un hotel, amb el càsting de la
pel·lícula. Diuen que els actors
esmorzaven en pijama.
Sí, vam agafar un hotel petit a
Görlitz, Alemanya. Teníem una
cuinera que conec d’Itàlia que va
cuinar per a nosaltres totes les nits
durant el rodatge. Cada vespre hi
havia una bona festa a l’hora de
sopar.
A El Gran Hotel Budapest hi ha
moltes cares que ja coneixíem de
pel·lícules anteriors: Owen Wilson,
Adrien Brody i Bill Murray. Aquest
últim ha aparegut en totes les teves
pel·lícules des de Rushmore. Què és
el que més t’agrada de treballar amb
ell?
Sempre m’he sentit animat. En cada
pel·lícula sembla que estigui una
mica més a dins del meu món. La
nostra col·laboració ha anat
evolucionant de manera molt
favorable al llarg del temps.
Diuen que una vegada vas accedir a
portar-li 10.000 euros en metàl·lic
dins d’una maleta, des de la Mostra
de Venècia fins a Roma. ¿És cert,
això?
Sí, és cert. Els diners eren per a un tal
Luigi. Em sembla que era un dipòsit
per a un apartament que en Bill havia
llogat. Però he de dir que no és tan
difícil portar 10.000 euros de
Venècia a Roma. No ocupen una
maleta sencera!
¿Tu i Bill feu festa junts?
De vegades, però és que ell porta una
vida molt internacional i jo no conec
pas tots els seus aspectes. Sovint
desapareix del mapa durant un
temps, i de sobte reapareix. Sempre
és interessant quan això passa.
Tu ets de Texas, però vius a París.
¿Ets oficialment un americà en ple
exili europeu?
Bé, de fet no he passat pels Estats
Units en els últims dos anys. Ara
estem a punt d’anar-hi a passar un
mes o així. Tinc el meu pis i la meva
oficina a París, i la meva xicota té una
casa a Kent, així que hi anem amb
freqüència. També vaig sovint a
Londres. Però a París encara sento
que sóc un americà a l’estranger. El
meu francès no és ara millor del que
ha estat mai.
‘El Gran Hotel Budapest’ s’estrena
aquest divendres 21.
www.timeout.cat 19

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
BACK TO CANET
El 5 de juliol reneix el mític Canet Rock, fita musical de tota una generació. Josep
M. Mainat, promotor dels festivals d’ahir i avui, us dóna deu motius perquè hi aneu
01.
Música i societat bullen juntes
Els Festivals de Canet van ser
mítics per dues raons: la
societat tenia moltes ganes
d’expressar un sentiment
col·lectiu i la música feta en
català connectava molt bé amb
aquest sentiment. Ara tornem
a viure temps d’efervescència
social i creativa. Estem davant
de grans canvis. Societat i
música catalana tornen a estar
molt actives, com als anys 70,
encara que en contextos
diferents. Per això és un bon
moment per a què tot el país es
reuneixi en una gran festa
musical i reivindicativa.
02.
Els artistes s’han entregat
Hi actuaran quinze bandes. La
resposta dels artistes ha estat
excel·lent. També han copsat
que estem plantejant un acte
històric, únic i irrepetible
03.
No és només un festival
El Canet Rock va mes enllà
d’un festival. És, sobretot, una
gran festa. Una gran trobada
musical i cultural. Un
esdeveniment històric que
torna en un moment històric.
Tots els assistents podran
tornar a dir “jo vaig ser-hi”.
04.
Neix en un moment històric
Ara hi ha la necessitat
d’expressar desitjos,
esperances i canvis. Això ens
va inspirar a organitzar els
Festivals dels 70 i això és el
que ha portat a recuperar-los.
Els grans esdeveniments
FOTOS: FRANCESC FÀBREGAS
vénen marcats per la iniciativa
popular, per l’aire que es
respira, per les necessitats
d’expressar-se. Canet Rock
neix de totes aquestes
aspiracions.
05.
És un espai de llibertat
És la pròpia gent qui decideix
finalment quin caràcter ha de
tenir cada esdeveniment. I és
bo que així sigui. És, doncs, el
públic el que decidirà quin és
l’ambient que s’hi crearà. Per
part de qui ho organitza es vol
que sigui un espai de llibertat.
06..
És per a tothom
Està pensat per a tots els
públics. Volem que la gent que
va ser-hi als dels 70 tingui
l’oportunitat de rememorar
aquells temps posant-se al dia
del que sona a Catalunya ara i
que els joves gaudeixin dels
seus grups més estimats.
07..
Hi veuràs sortir el sol
Volem reproduir el format
original del Canet Rock, de set
de la tarda a set del matí. Ens
agrada la idea de veure com es
pon i torna a sortir el sol mentre
els artistes van passant. A
l’estiu les festes són llargues...
La idea és que la gent vingui,
entri, surti, vagi a fer un bany a
la platja, torni... O estigui allà
tota l’estona. La gent farà la
festa a la seva mida.
08.
Lluís Danés dirigeix el xou
Grans sorpreses. Sensibilitat.
Màgia. En Lluís és un dels
millors professionals del país.
Es va enamorar del projecte
des del primer moment i ens
sentim molt afortunats de
poder comptar amb ell.
09.
Trobaràs els artistes dels 70
Sens dubte. La trajectòria
musical del nostre país és molt
rica. Tenim grans
professionals. De totes les
generacions. Crec,
sincerament, que hem
aconseguit fer una proposta
artística sense precedents.
10.
Hi haurà moltes sorpreses
Ara no les puc desvetllar. Però
de fet, tota la vetllada serà una
gran sorpresa.
20 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
Coordina
Maria Junyent
mjunyent@timeout.cat
@junyjuliol
Coses per fer
Fes-te poeta, xavala
Coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia,el poeta de la casa, Andreu Gomila,
us ofereix set consells per aprendre a domar les muses
Compra’t una llibreta
1 No importa si és
Moleskine, Penguin, Miquel
Rius o de la papereria del
barri. Pots escriure a
màquina, cert, però la llibreta
és portàtil i pots seguir més
de prop els teus avenços (o
retrocessos), els esborranys,
les modificacions, etc. A
Raima (Comtal, 27) n’hi ha
moltes. També a La Central
del Raval (Elisabets, 6).
Aprèn a observar
2 Pots mirar-te tu mateix o
mirar cap enfora. És més fàcil
començar pel món que
t’envolta, encara que et
creguis un desgraciat que ha
de vessar les llàgrimes en un
paper. Asseu-te en una plaça,
a la de la Virreina o a la de Sant
Agustí Vell, per exemple, i
deixa que els moviments dels
cossos, les paraules que
sents al teu voltant deixin
petjada. Avisa els teus amics
que qualsevol cosa que diguin
pot anar en contra seva.
Copia els millors
3 Llegeix sense parar. Quan
hagis llegit Homer, Dante,
Ausiàs March, Lorca, Vinyoli,
Baudelaire, Riba, Akhmàtova,
Cernuda i companyia sabràs
que el que estàs fent és
genuí. I no dubtis: si t’agrada
molt un poeta, copia’l. Adapta
el seu to, fins i tot la seva
història, i fes-te’l teu. Exercita
el múscul poètic. A La Central
de Mallorca (Mallorca, 237) i
a Laie (Pau Claris, 85) tenen
la millor selecció de poesia
de la ciutat. Si no tens un
euro, fes-te soci de la
Biblioteca de Catalunya
(Hospital, 56): tenen més
poesia de la que podràs llegir
en ta vida.
Escolta els mestres
4 Has de obrir-te camí sol,
però sempre pots recórrer als
llibres de consells, una mena
d’autoajuda poètica, escrits per
grans poetes. El millor és Cartes
a un jove poeta, de Rilke. I
L’acte
central del Dia
Mundial de la
Poesia és dv. 21
al Palau Robert,
18.30 h
aprofita qualsevol conferència,
xerrada o recital, d’algun poeta
veterà per anar-hi. Gimferrer,
Abelló, Casasses,
Pessarrodona, Sampere,
Camps Mundó, et poden
ensenyar moltes coses.
Aprèn a recitar
5 La prova definitiva que un
poema és bo és quan se sent en
veu alta. No cal que sigui una
performance, ni que tingui
moltes exclamacions, ni que la
gent rigui. A l’Horiginal
(Ferlandina, 29) Josep Pedrals
munta recitals cada setmana,
alguns dels quals tenen format
de jam session. Si ets agosarat,
pots participar al Poetry Slam
(segueix-los al seu Facebook).
Hi ha molts cafès on fan recitals,
com el Cafè del Centre (Girona,
69), el Cafè Mandacarú
(Magalhães, 35) o l’Ateneu
Rosa de Foc (Robí, 5). Fins i tot
hi ha botigues de queviures que
fan recitals, com Sopa de
Lletres (Hedilla,110), que
regenta el poeta Oriol Izquierdo.
Munta una colla
6 Això ja és opcional, tot i que
no va gens malament formar
part d’un grup. Per trobar
còmplices que et critiquin la teva
obra o, simplement, per passarvos
lectures o parlar de poesia.
Ja ho sabràs: la poesia no és un
tema de conversa habitual i
molta gent arrufarà el nas quan
treguis el tema. No et preocupis.
D’una cosa pots estar segur:
només t’escoltarà la teva mare.
No tinguis pressa
7 Hi ha més poetes que
editorials. I no és gens fàcil
publicar un llibre. Si vas a veure
un editor, segurament et
recomanarà que et presentis a
un premi. Si ets jove i inèdit,
pots provar a l’Amadeu Oller,
que enguany farà 50 anys. N’hi
ha molts de premis, però
tampoc no es tracta de publicar
a qualsevol preu. Si no guanyes i
ningú no vol editar un llibre teu,
vol dir que encara estàs verd. No
defalleixis!
22 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
ELS PIONERS DEL CINEMA D’ANIMACIÓ
Universos inquietants, foscos i plens de poesia al cicle Metamorfosis
ALÍCIA
L’artista txec Jan Švankmajer es
considera un dels cineastes més
complets i transgressors de la
seva generació. Amb Algo de Alicia
(1988) va portar la icònica obra
de Lewis Carroll al seu propi país
de les torbacions, on Alícia és de
carn i ossos i el conill, dissecat, es
mou per stop-motion.
‘DARKNESS LIGHT
DARKNESS’
Truquen a la porta. S’encén el
llum. És una mà. Sola, de fang.
La mà obre una altra porta, i dos
ulls de vidre rodolen cap a ella.
Arribaran més convidats. Orelles,
papallones, una llengua que repta.
En set minuts i mig Švankmajer
juga a ser Déu, i se’n surt.
FÉTICHE
Ladislas Starewitch, de formació
autodidàctica, és el pioner i
mestre indiscutible de l’animació
de titelles. El seu univers és
d’una complexitat meravellosa. A
Hollywood van voler adaptar les
seves aventures del gos Fétiche,
però ell s’hi va negar per continuar
treballant al taller familiar.
‘STREET OF CROCODILES’
El món dels bessons Quay, fascinats
per la ciència, és sinistre i atractiu,
i està format per objectes oblidats
i peces que han perdut la seva
funció original. Street of Crocodile
és una de les seves grans obres, i
Terry Gilliam la va definir com una
de les millors obres d’animació de
tots els temps.
METAMORFOSIS s’inaugura el 25 de març i s’allargarà fins al 7 de setembre al CCCB. De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h. De 4 a 6 €
Coses per fer
www.timeout.cat 23

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
Coses per fer
Els fils de la vida
Arrenca la 5a edició del TOT, el Festival de
Titelles de Barcelona. Per Maria Junyent
Ja fa cinc anys del primer cop
que un exèrcit de titelles va
prendre el poder del Poble
Espanyol. Una tropa
heterogènia de guant, de fil i de
tija va decidir fer del recinte del
poble ibèric un escenari del qual
en serien protagonistes. El
festival ha anat creixent, any
rere any, fins avui. La cinquena
edició del TOT Festival presenta
un total de setze espectacles
–sis propostes de sala i deu de
carrer– que es podran veure
durant tot el cap de setmana.
Aquest any són dinou
companyies les que hi
participen, totes elles amb
propostes ben diferents, de
rondalles tradicionals a òperes,
i de clàssics a contemporanis.
Totes elles, això sí, tenen un
denominador comú: la
transmissió de valors
fonamentals com la justícia, la
solidaritat i la generositat, amb
la voluntat d’entretenir i
transmetre alhora un missatge
potent a tots els assistents,
grans i petits.
El festival aposta fort per la
presència de produccions
catalanes i per les propostes a
l’aire lliure, que ofereixen dues
grans cites. La primera, TOTal
Experience, és un itinerari per la
zona del Monestir Romànic de
Sant Miquel en què l’espectador
podrà gaudir de quatre
actuacions de 15 minuts
cadascuna, a càrrec de
diferents companyies. L’altra
proposta a l’aire lliure és el TOT
Carrer, que inclou diferents
espectacles que tindran lloc en
les places i carrers del recinte.
Acomodeu-vos a terra, doncs, i
gaudiu de l’encant dels
putxineŀlis.
TOT Festival serà al Poble
Espanyol el ds. 22 i el dg. 23.
NO US ELS PERDEU
‘EL NIU’
El reconegut clown Leandre Ribera
dirigeix aquest espectacle de
Dudu&Cia, protagonitzat per dos
éssers enigmàtics.
Ds. i dg. a les 16.30 h
JACK THE DRIPPER
Pollock va rebre el sobrenom
de Jack the dripper (Jack el
gotejador). La companyia Tut Suit
Puppets ha creat un titella pintor.
Ds. i dg., diverses funcions
24 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coses per fer
Poesia
GRATIS La Fabra i Coats
s’omple de poesia
El Dia Mundial de la Poesia
arriba amb un dia d’antelació a
la Fabra i Coats amb aquesta
activitat, on tothom que ho
vulgui pot anar a llegir un poema
que hagi escrit i vulgui
compartir, o pot portar un
poema breu que li agradi, o
simplement anar a descobrir la
Fabra i Coats més literària.
Fabra i Coats. Sant Adrià, 20.
www.fabraicoats.bcn.cat. Sant
Andreu (L1). Dijous 20 a partir de
les 10 h.
GRATIS S’acosta el Dia
Mundial de la Poesia... Vine a
llegir un poema!
El Consorci per a la
Normalització Lingüística de
Barcelona s’adhereix a la
celebració del Dia Mundial de la
Poesia amb una lectura pública
de poemes en diverses
llengües, per contribuir a
l’apropament de les diverses
cultures que conviuen a la
ciutat. A les 11.30 h, els poetes
Viceç Llorca i Bel Granya
participaran en aquesta
iniciativa, i a les 18 h ho faran
els poetes Josep Pedrals i
Eduard Escoffet.
Espai Avinyó. Avinyó, 52.
www.blocs.cpnl.cat/espaiavinyo
Liceu (L3). Dj. 20 a partir de les
11.30 h. Cal inscriure’s a
barcelona@cpnl.cat
Dia mundial
del teatre
GRATIS Dia Mundial del
Teatre
Sota el lema ‘Si el públic no va al
teatre, el teatre anirà al públic’
comencen els actes de
celebració del Dia Mundial del
Teatre amb un acte festiureivindicatiu
a la plaça
Universitat (de 18 a 21 h) que
inclou la lectura dels Manifestos
del Dia Mundial del Teatre 2014:
Clara Segura llegirà el Manifest
Internacional escrit per Brett
Bailey, dramaturg i director sudafricà,
i Àngels Bassas, el
Manifest de l’AADPC, del qual
també n’és l’autora. A més, hi
haurà un tast dels espectacles
que es poden veure aquests
dies a la cartellera de
Barcelona, a més d’espectacles
de teatre de carrer, maquillatge i
globus per als infants i recollida
de signatures per demanar la
rebaixa de l’IVA cultural. A partir
de les 20 h, al Teatre Romea,
‘Una vida de teatre’, una
conferència amb l’actriu
Montserrat Carulla al voltant de
les experiències viscudes
durant tota la seva vida
dedicada a la interpretació i una
relectura dels manifestos.
Plaça Universitat i Teatre Romea.
Universitat (L1-L2). Dilluns 24 a
partir de les 18 h.
Taules rodones
GRATIS Còmic: Cinc visions
Taula rodona amb els autors
Sandra Uve, Néstor F., Sergi
Puyol, Gabriel Corbera i Max. El
crític Jordi Costa conduirà el
debat amb els autors a la
recerca dels possibles punts
d’intersecció en els seus
camins respectius i les seves
maneres d’entendre la creació
d’historietes.
Arts Santa Mònica. La Rambla, 7.
www.artssantamonica.cat
Drassanes (L3). Dv. 21 a les 19 h.
GRATIS Cultura i compromís
amb Marina Garcés
i Belen Gopegui
La tasca de l’art, si hi
hagués una tasca
específica, si no fos la
mateixa tasca del
polític i de l’assagista
i del revolucionari, és
fer visible allò que és
visible. En parlaran en
aquest debat Belén Copegui i
Marina Garcès.
Ateneu Popular 9Barris.
www.ateneu9b.net
Portlligat, 11-15. Trinitat Nova
( L4-L1-L3). Dv. 21 a les 19 h.
Amb nens
GRATIS Entre imatges.
De la càmera al llibre
‘Entre imatges’ proposa
descobrir la fotografia i el
Consulta totes
les activitats
infantils que es
fan a Barcelona
a timeout.cat
cinema a partir de l’observació i
la creació d’imatges mitjançant
una sèrie de tallers impulsats
per quatre centres de Barcelona
que tenen la imatge com a eix
central de la seva activitat.
Quatre tallers autònoms i
complementaris que permetran
als nens i nenes experimentar
amb les càmeres, analitzar
fotografies i explorar el
muntatge de vídeo i l’edició
fotogràfica. De 6 a 12 anys.
Fundació Foto Colectania.
www.colectania.es Julián
Romea, 6. Gràcia (FGC).
Dissabtes d’11 a 13.30 h.
Aperitius musicals.
Un Patufet que sona
Proposta musical i
d’improvisació vocal basada en
el conte tradicional d’En Patufet.
A càrrec de Mariona Sagarra
(veu) i Maria Albero (saltiri i
carrilló). A partir de 4 anys.
Biblioteca Vapor Vell.
www.bcn.cat/bibvaporvellPtge.
Vapor Vell, 1. Badal (L5). Dissabte
22 de 12 a 13.30 h. 3,5 €.
Oiraki. El castell dels ocells
Un castell. Una princesa i un
pèsol. Un rei i una reina. Un
cavall vell, molts ocells, un mag
maldestre i un criat espavilat.
Un divertiment, una alenada
d’optimisme i fantasia, amb un
pel de poesia, alguna cançó i
molta alegria! De la Cia.
Binixiflat.
Centre Artesà Tradicionàrius.
tradicionarius.cat.
Plaça Anna Frank.
Fontana (L3). Dg. 23 a
les 12 h. A partir de 7 €.
Monstres
La Nina ha sentit un
plor a les golfes de casa
seva. Curiosa i valenta,
decideix esbrinar qui plora en
aquell espai atrotinat i misteriós
on no ha entrat mai. The Puppet
Lab, una companyia escocesa
amb un acreditat bagatge
professional, i la catalana Zipit
Company en són les
responsables. A partir de 4
anys.
Centre Cívic el Sortidor.
Pl. Sortidor, 12. Poble Sec (L3)
www.ccivics.bcn.cat/elsortidor
Ds. 22 a les 12 h. 2.30 euros.
CAP DE SETMANA IDEAL
DIVENDRES 21
ITINERARI JOAN BROSSA
Podeu celebrar el Dia Mundial de la
Poesia amb aquest itinerari per la
Rambla en què s’analitzaran alguns
dels poemes urbans de Brossa, un
dels grans poetes de la ciutat. Cal
inscriure’s prèviament a
jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat
Punt de trobada: Pl. de Catalunya.
17 h. 8 €.
DISSABTE 22
POBLENOU URBAN DISTRICT
Jornada de portes obertes que
convida a conèixer el Poblenou com
a districte creatiu. Galeries, centres
de creació, sales d’exposicions, entre
d’altres, obren les portes al públic i
preparen activitats especials.
Diversos espais. Tot el dia. Gratis.
www.poblenouurbandistrict.com
DIUMENGE 23
LOST&FOUND WEEKEND
Torna el que és probablement el
mercat vintage més divertit de la
ciutat. A banda de peces úniques i
gangues, a Lost&Found hi ha música,
exhibicions de swing, parades de
menjar i alegria en altres formes.
Estació de França.
D’11 a 20 h. Gratis.
SALVA LÓPEZ
Coses per fer
www.timeout.cat 25

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
Shakespeare a la francesa
Cinema
A Reis i reina
va convertir
Mathieu Amalric
en un mosqueter
porreta
Un trapella com en Puck
ARNAUD DESPLECHIN ESTRENA ‘JIMMY P.’
Des que el 1991 va estrenar La
vie des morts, Desplechin ha
mostrat un interès creixent per
les històries de famílies, com
més disfuncionals millor. Fins
ara totes eren franceses. Amb
Jimmy P. ha abandonat Europa i
se n’ha anat a buscar sort entre
els indis americans.
Ben mirat, tampoc no és tan
diferent de Conte de Nadal, ¿oi?
En certa manera em sento com
si hagués portat la família de
Catherine Deneuve, típica
classe mitjana de Roubaix, al
desempar del paisatge d’un
western. El protagonista és un
indi catòlic, de l’estirp dels
Crazy Dogs, i encara així m’hi
sento identificat.
¿Identificat? ¿En quin sentit?
La relació que té amb les dones
em recorda a mi. Ell és tímid,
púdic en extrems. Com jo.
El problema de Jimmy P. és que
el ronda l’esperit d’una morta.
¿Saps? Hi ha una escena que
em sembla deliciosa, i que tenia
moltes ganes de rodar, en què
en Jimmy està veient El jove
Lincoln, de John Ford, just en el
moment en què porta flors a la
tomba d’Ann Rutledge, i
s’emociona. És un indi que sent
empatia cap a un president dels
EUA, perquè ell també ha deixat
morir la dona que estimava.
Parles sovint de fantasmes.
Són el gran motor del cine. Vaig
rodar Reis i reina perquè tenia
una obsessió fantasmagòrica
que no em deixava dormir.
A què et refereixes?
Ostres, ara diré una cosa molt
francesa i després me’n
penediré. En aquella època
pensava que no hi ha dona en el
món que no tingui sobre la
consciència la mort d’un home.
Com la Bergman a Encadenats.
A Jimmy P. hi ha una referència
a Somni d’una nit d’estiu.
Que bé que ho hagis notat! És
molt petita, però n’estic molt
orgullós. El llibre de George
Devereux que m’ha servit
d’inspiració deia que l’autèntic
Jimmy havia vist un espectacle
de titelles on hi havia un home
que es transformava en ase.
Ho dic perquè Conte de Nadal
acabava amb un tros del Somni.
Per això, m’ho vaig prendre com
un senyal: havia de fer la pel·li!
Parla’m del tête à tête Benicio
del Toro-Mathieu Amalric.
Aquesta era una de les gràcies:
enfrontar un fill del mètode,
deixeble de Stella Adler, que
dóna voltes i voltes al gest més
mínim, i un gran actor francès
que té per costum anar fent,
improvisar. És un vis-à-vis entre
dues escoles d’interpretació.
Potser per això és un film més
sobri que els altres, ¿no creus?
T. S. Eliot deia: “Fer-ho simple és
més difícil que res”. Per un cop,
vaig pensar a creure’l. I té raó.
26 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Coordina
Josep Lambies
jlambies@timeout.cat
@joseplambies
En Josep Lambies està com un vedell en ple alletament: dos dels seus
cineastes de capçalera estrenen film amb el bard anglès com a referent
La Lady Macbeth rockera
CLAIRE DENIS ESTRENA ‘LOS CANALLAS’
Mentre Desplechin viu levitant
en els regnes de Titània, Denis
es reconeix hereva d’aquell
Shakespeare tenebrós que una
vegada va escriure: “La vida és
un relat explicat per un idiota ple
de soroll i de fúria”. Ella hi ha
arribat a través de Faulkner i el
seu arsenal de noveŀles.
A Los canallas fas un poderós
homenatge a Santuari.
Va ser més casual del que
sembla. Havia d’acabar amb
una escena sexual grotesca. En
el guió vaig escriure que la noia
era penetrada per un objecte de
fusta, rodó. El peu d’un llit
m’hauria servit.
¿Quan es va convertir en una
panotxa de blat de moro?
Vam rodar en una casa al mig
del camp, desolada, tètrica,
apartada de tot. Quan vam obrir
el garatge vam trobar un bon
carregament de blat de moro i
vaig recordar la violació de
Santuari i em vaig dir: “Casun la
puta, és el destí!”.
Veient Los canallas he tornat a
sentir l’angoixa del teu film
anterior, White material.
Aquella era una pel·lícula molt
faulkneriana, perquè explicava
la història d’uns personatges
condemnats a viure en un
territori on els individus es
relacionaven per vincles
d’esclau-senyor. A White
material, Isabelle Huppert es
creia la reina d’un imperi, i era
incapaç de mirar al seu voltant.
¿La idea era traslladar l’aire
malèfic i opressiu de White
material a París?
Volia mantenir aquella tensió,
però en el marc d’una mena de
polar, d’una trama negra. La
música electrònica de Stuart
Staples (Tindersticks) ha fet
una molt bona feina.
El títol és un homenatge a
Los canallas duermen en paz
d’Akira Kurosawa, el cineasta
shakespearià per exceŀlència.
Hi ha una cosa que comparteixo
amb Kurosawa, que és l’interès
per aquests homes que van de
grans mascles, de guerrers, i
que acaben sent tombats pel
seu destí. És el personatge que
interpreta sempre Toshirō
Mifune: el d’un heroi que no és
James Bond, perquè, tot i la
seva força i carisma, la sort
l’acaba doblegant.
Com a Vincent Lindon.
Exacte. Lindon té un personatge
d’aires freds. És tossut, i
d’alguna manera impenetrable,
però molt generós. I pateix.
¿Per què vas decidir que fos
capità d’un vaixell?
M’agraden aquests oficis a
primera vista masculins.
¿Com el de Denis Lavant i els
legionaris de Beau travail?
L’exèrcit és un lloc on els homes
estan envoltats de més homes, i
s’han de curar les ferides els
uns als altres. Així són les bases
militars estrangeres.
Aquí on la veieu,
va fer un film de
vampirs que es
deia Trouble
every day
Cinema
Amb el suport de Gas Natural Fenosa
www.timeout.cat 27

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
El Gran Hotel Budapest Jimmy P.
L’ESTRENA
DE LA SETMANA
Dir. Arnaud Desplechin
(França i EUA, 2013). 117 min.
Cinema
Dir. Wes Anderson
(EUA, 2014). 100 min.
Circulava fa poc per la xarxa una
ferotge, immensa peça del
Saturday Night Live sobre una
hipotètica pel·lícula de terror de
Wes Anderson. El tràiler
demostrava que difícilment hi
ha un cineasta contemporani
més parodiable, i a la vegada
més singular, en la seva visió del
món, encapsulada en una
descomunal casa de nines que
funciona com a escenari, naïf i
sofisticat, del gran teatre de la
vida. Si en els seus inicis, el
cinema d’Anderson semblava
atrapat en una hermètica
bombolla, El Gran Hotel
Budapest ratifica, després de la
deliciosa Moonrise Kingdom,
que ha trobat un estimulant
punt de fuga en la memòria
històrica. La mise en abyme
posa en perspectiva, a ritme de
còmic de Tintín, l’inici del declivi
de la vella Europa, convidant a la
festa, entre d’altres, Stefan
ZUBROWKA, MON AMOUR
Anderson situa l’acció en la república
inventada de Zubrowka, que no és
més que una barreja imaginada de
totes les ciutats centreeuropees que
va visitar quan localitzava.
LES DUES ZETES
Zweig, Max Ophüls, Ernst
Lubitsch i Luchino Visconti.
Que no ens espanti el ball de
celebritats: darrere aquests
models hi ha un relat d’iniciació
que es torna la crònica d’una
amistat que es torna la
fotografia, sumptuosa en els
detalls, d’un nazisme que mai no
s’anomena pel seu nom. Narrat
en tres períodes històrics als
quals corresponen tres ràtios
d’imatge, el film flueix sense fer
escarafalls de les persecucions
en miniatura, els vampirs de
butxaca, els funiculars de
joguina i les interpretacions
afectades (Ralph Fiennes afina
d’allò més bé els protocols
verbals d’un conserge playboy).
El que compta és que la comunió
de tots aquests elements és, a
la seva manera, una lliçó
d’història. I que en Wes ens
l’explica reivindicant la lleialtat i
el sacrifici per sobre de totes les
qualitats humanes. –Sergi
Sánchez
NOTA AL PEU Atenció al
moment Cortina esquinçada.
ZEIGMANIA
La lectura de La piedad peligrosa
i, sobretot, d’El món d’ahir,
l’autobiografia de l’escriptor austríac
Stefan Zweig, van ser l’autèntic punt
de partida del film.
Un ritme desconcertant i un to
sempre híbrid, una sèrie de
diàlegs a mig camí entre el
realisme i l’epigrama, actors de
diversos estils interpretatius
enfrontats abruptament...
Potser aquestes estratègies no
acabaran de quadrar a algun
espectador poc aficionat a veure
que li trenquen els esquemes,
però la història d’aquest soldat
d’origen indi, que surt de la
Segona Guerra Mundial amb
ferides psíquiques (Benicio del
Toro, imponent), i el seu
encontre amb un psiquiatre
estrambòtic (Mathieu Amalric,
tan fascinant com sempre)
donen lloc a una pel·lícula que
comença com una exploració
psicoanalítica i aviat passa a ser
Los canallas
Dir. Claire Denis
(França, 2013). 100 min.
El nou film de Claire Denis és un
viatge al fons de les tenebres
emprès pel capità de vaixell
Marco Silvestri (Vincent Lindon,
un actor a reivindicar), que torna
a terra ferma quan s’assabenta
del suïcidi del seu cunyat.
Decideix venjar el dolor de la
seva germana investigant la
figura d’un ric empresari que
hauria provocat la mort del
cunyat. Los canallas és un
un gran fresc coŀlectiu sobre
l’amistat i l’amor, el pas del
temps i la fragilitat dels
assumptes humans. Arnaud
Desplechin ja ho havia fet a
l’exceŀlent Un cuento de Navidad
o a Rois et reine. Però aquí
resulta encara més trencador i
sorprenent. –Carlos Losilla
NOTA AL PEU Basat en la
història d’un indi depressiu.
drama amarat de desfici i
nihilisme moral que beu del cine
negre i la literatura de Faulkner.
Denis el serveix en una paleta
de colors freds i obscurs, i una
aproximació tangencial al relat
que pot deixar fora més d’un
espectador. Sense desprendre
la fascinació de les anteriors
Beau travail o 35 Rhums, el film
troba els seus millors moments
en la malaltissa relació entre
Lindon i el personatge de Chiara
Mastroiani. –Eulàlia Iglesias
NOTA AL PEU Banda sonora a
càrrec de Tindersticks.
28 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
www.timeout.cat 29

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Cinema
Cinema
BYZANTIUM
Molt abans que la saga Crepuscle o
la sèrie True blood posessin de moda
els vampirs contemporanis, Neil
Jordan havia dirigit Entrevista con el
vampiro. 20 anys després, el director
irlandès torna als xucladors de sang.
–Nuria Vidal
LA HERMANDAD
Un thriller d’espionatge polític que
no necessita seqüències d’acció per
mantenir una tensió constant des del
principi a la fi. Fosc, claustrofòbic,
una petita obra mestra del film noir.
–Antonio José Navarro
LA PARTIDA
El futbol i el cinema no són molt
bons amics. A La partida, l’esport
rei serveix de teló de fons per a la
El fotograma
Per Pere Vall
Barcelona: carbó i foc
PORCIOLISME AL CUB
La Barcelona que a un servidor i
a uns quants romàntics més ens
apassiona se’n va a can Pistraus.
Es demoleix i s’enterra gràcies a
un ajuntament que aviat igualarà
el de l’època de Porcioles en
rapidesa per firmar sentències
de mort arquitectònica i
carregar-se el paisatge urbà més
antic i més valuós artísticament.
L’última víctima: la Casa
Tarragó, construïda l’any 1864
i també coneguda com La
Carboneria dels okupes del
carrer Urgell.
ENROTLLAR-SE O NO
L’any passat, Manuel Huerga
va estar a punt de rodar dins
d’aquest imponent casalot, però,
finalment, els seus okupants “no
es van enrotllar”, en paraules
del propi director. El material
estava destinat a la pel·li La
TAMBÉ S’ESTRENA...
història de dos amics que inicien
una relació sentimental en secret.
–Violeta Kovacsics
NON STOP (SIN ESCALAS)
Jaume Collet-Serra, cineasta català
que triomfa a la taquilla nordamericana
des de fa uns anys,
articula un producte funcional, però
sense ànima, sense personalitat, al
servei de l’estrella (Liam Neeson) i
del públic. –AJN
LA HERMANDAD
Hi ha alguna cosa profundament
trista i penosa. Potser és la sensació
que ens trobem davant d’una
pel·lícula de gènere fantàstic feta
sense ofici ni alegria, incapaç de
transmetre atmosfera, misteri o
esperit lúdic. –Gerard Casau
Rosa de Foc, que Huerga ha
filmat a Barcelona, en un únic
pla seqüència i en 3D.
UN CRIT FAMOLENC
Amb el títol de La rosa de foc, el
realitzador de Salvador i Gaudí
fa un homenatge al periodista
Antonio Loredo, que, l’any 1909
i des del diari La Protesta, va
batejar Barcelona com La Rosa
de Fuego. Una manera de definir
el clima de combativitat de la
ciutat, fruit de la fam i les males
condicions de vida.
AI, OKUPES!
És lamentable, doncs, que la
pel·li no inclogui uns plans de La
Carboneria, símbol de les lluites
que, aquí i avui, tenen lloc a la
Barcelona de l’off Passeig de
Gràcia. Un altre dia, estimats
okupes, calculeu millor les
vostres decisions. De bon rotllo.
Musicals
Bodes reials
Fred Astaire i Jane Powell són
dos germans ballarins. Ell porta
frac, esclar, i uns botins de xarol
màgics, que el pugen fins al
sostre. Allà, cap per avall, es
marca uns quants passos. Ella
té gràcia escènica i unes corbes
exuberants. I si et pica l’ullet et
desfàs. Com a duo, són
explosius. Tant, que els
contracten per actuar durant
una boda reial. El drama
comença durant el banquet,
quan tots dos cedeixen a
temptacions sentimentals que
posen en perill la seva vida
professional. És de Stanley
Donen!
Filmoteca de Catalunya,
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).
Dv. 21. 21.30 h. 4 €
El padre de Gardel
La polèmica sobre quina era
l’autèntica nacionalitat de
Carlos Gardel té com a un dels
eixos centrals esclarir quina és
la veritable relació de parentesc
entre el cantant i el coronel
Carlos Félix Escayola, un militar
despietat. El documental indaga
en cada detall de la biografia
d’Escayola i entrevista diversos
descendents seus, així com
investigadors de la cultura local.
Filmoteca de Catalunya,
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).
Dg. 23. 19.30 h. 4 €
Un americano en París
Musical fastuós que recrea la
vida d’un pintor bohemi a la
capital francesa. Un dels cims
del musical, amb set Òscars a la
saca, entre els quals el de millor
pel·lícula i un d’especial per a
Gene Kelly.
Filmoteca de Catalunya,
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).
Dt. 25.17 h. 4 €
Las zapatillas rojas
Un dels clàssics indiscutibles
del cinema musical anglès i un
dels èxits comercials més grans
de Powell i Pressburger. El títol
prové del conte de Hans
Christian Andersen en què una
ballarina de ballet clàssic es
consagra, tot i que al final haurà
d’escollir entre l’amor i l’art.
Potser aquesta sigui la pel·lícula
que Darren Aronofsky hauria
volgut rodar quan va fer ‘Cigne
negre’ amb la Natalie Portman.
Filmoteca de Catalunya,
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).
Dt. 25. 20 h. 4 €
Sanguinolentes
Psicosi
“Amb ‘Psicosi’ dirigia els
espectadors com si estigués
tocant l’orgue... Per a mi és una
gran satisfacció utilitzar l’art
cinematogràfic per a crear una
emoció massiva. I amb ‘Psicosi’
ho he aconseguit”. Ras i curt.
Així s’expressava el gran mestre
del suspens a l’hora de
descriure un film que va fer que
molts tinguessin pànic a una
sessió de dutxa amb cortina.
Cine Comèdia. Passeig de Gràcia,
13. Passeig de Gràcia (L2-L3).
Dj. 20. 20 h. 6 €
Los siete samuráis
Violenta, vital i bella, amb molta
molta sang. Tres peculiaritats
que van convertir aquesta
pel·lícula d’Akira Kurosawa en
objecte de desig als Estats
Units. La indústria de Hollywood
la va imitar i copiar amb
pel·lícules com ‘Los siete
magníficos’. Però en cap no hi
havia Toshiro Mifune fotent crits
a tort i a dret, enfundat en els
seus bombatxos, katana en mà.
Filmoteca de Catalunya,
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).
Dc. 26. 17 h. 4 €
Pren
nota!
“Vallée és el primer
que s’atreveix a
parlar de l’epidèmia
de sida dels 80
sense guarnicions
melodramàtiques
estil ‘Philadelphia’.”
Josep Lambies sobre ‘Dallas
Buyers Club’.
Time Out per a Gas Natural Fenosa
30 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
Coordina
Andreu Gomila
agomila@timeout.cat
@andgomila
Ens agrada!
Per Andreu Gomila
01.
EL CABALLERO DE OLMEDO
Lluís Pasqual dirigeix el seu
millor espectacle en (potser)
una dècada, amb la complicitat
absoluta d’una tropa d’actors
joves que ho dóna tot en escena.
Recordin els seus noms.
Teatre Lliure: Montjuïc.
De dimecres a diumenge
És difícil fer-ho tan fàcil
La Perla 29 viatja a la Xina per ressuscitar ‘L’orfe del clan dels
Zhao’ i la seva dinastia. La Maria Junyent recupera la infància
Broggi i l’equip de La Perla 29
tenen una capacitat sorprenent
per portar l’espectador al lloc
físic i emocional que es
proposen a cada muntatge. Ho
hem vist a Incendis, a 28 i mig, a
Adiós a la infancia i a
Translations. Ja pot ser el Líban
de Mouawad, la Itàlia felliniana,
la Barcelona de Marsé i ara la
Xina del segon regne Xian que
va retratar el xinès Ji Junxiang al
s. XIII amb L’orfe del clan dels
Zhao: una llegenda que explica
la història d’un noi que venjarà
la mort de la seva família.
L’obra és un conte poètic en el
qual els castells, boscos i
princeses no són cap banalitat.
“És una mica Guerra de les
Galàxies” riu Julio Manrique, que
encarna Cheng Ying, un metge
humil que salvarà de la
mort l’únic
supervivent dels Zhao. Però ho
és només pel que fa a l’èpica,
perquè L’orfe de La Perla és el
súmmum de la senzillesa. “Si
fins ara es comparava l’Oriol
amb Peter Brook, ara ho és més
És una història
simple que et
connecta a
sentiments
molt purs
que mai”. Manrique es refereix
al fet que si bé tots els
muntatges de La Perla es
caracteritzen per la simplicitat
de l’escena quasi nua, amb
L’orfe van encara més enllà. Ni
cortines, no hi ha. El Romea
s’inunda de terra, envoltada per
públic als quatre costats. La
trepitgen Manrique, Ernest
Villegas, Pablo Derqui, Lluís
Marco, Borja Espinosa i Marta
Marco. Joan Garriga, de la Troba
Kung-Fú, hi posa veu i música en
directe. Llum, paraula i no gaire
més.
James Fenton va dirigir-la al
Swan Theatre de Londres amb la
Royal Shakespeare Company, i
va dir de Junxiang que és com el
bard en versió xinesa. “Ho és pel
que fa al volum; té la coŀlectivitat
de la grandesa i l’èpica, i a la
vegada la lírica d’escenes
privades i emocions petites”, diu
Manrique. I L’orfe “és una
història simple que et connecta a
sentiments molt purs”.
L’orfe del clan dels Zhao
busca revenja al Teatre Romea.
MARINA RAURELL
02.
UN MOSQUIT PETIT
Un altre nom a tenir molt en
compte: Marc Artigau. Aquí fa
una filigrana textual, senzilla,
aparentment fàcil, que és una
bufetada a l’intel·lecte. Si no hi
van, se’n penediran.
Almeria Teatre. De dc. a dg.
03.
DOÑA ROSITA LA SOLTERA
Com Pasqual, Joan Ollé treu la
pols a un clàssic amb un trio
femení de bandera damunt
l’escenari.
TNC. De dimecres a diumenge
04.
CARNAVAL DE MÀGIA
Hausson i Hermann Bonnín s’alien
per recuperar l’esperit màgic de
Joan Brossa.
La Seca. A partir del dc. 26
05.
UN JETA, DOS JEFES
Un festival còmic i teatral que ens
farà passar dues hores gaudint del
xou més original de la cartellera.
Teatre Victòria. De dt. a dg.
Teatre
Amb el suport de Codorníu
www.timeout.cat 31

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
El caballero de Olmedo
Consejos de un discípulo...
Tantarantana. Fins al 30 de març
Teatre
Teatre Lliure: Montjuïc
Fins al 13 d’abril
Si els dic que en aquesta versió
del clàssic de Lope de Vega
canten un tango sobre la lletra
del poeta o que les guitarres
deixen anar el seu lament per
bulerías (la gala de Medina/la
flor de Olmedo) i, fins i tot, que el
noble Don Pedro, pare de Doña
Inés, es posa un nas vermell en
una de les escenes, entendran
que la versió de Lluís Pasqual
d’El caballero de Olmedo no té
res d’ortodoxa i és poc fidel a
l’imaginari que d’ella se’n
desprèn. Ben segur que aquest
és justament l’encert del
director.
Seguint el camí de la saviesa
encetat pel mestre Peter Brook,
Pasqual va fent de l’austeritat i
l’essencialitat un valor
inqüestionable per vestir les
històries que ens explica. I el
resultat és teatralment magnífic
perquè aconsegueix un clímax
poètic tan orgànic i real com
SABOR LORQUIÀ
El caballero Olmedo de Pasqual
és una mirada molt personal sobre
l’obra de Lope de Vega que en
aquesta funció desprèn un clímax
clarament lorquià.
ELS DETALLS
allunyada resulta la història que
ens explica Lope de Vega.
Podria parlar d’un clàssic
desnaturalitzat, sinó fos perquè
hi queda la lírica del poeta. A la
fi, el director fa servir l’obra per a
una creació molt personal amb
molta força visual i que desvela
el seu gust pel món lorquià, un
rastre que impregna tota la
posada en escena. Molt acurats
els intèrprets en la dicció i el
moviment. Excel·lent l’espia
escènic de Paco Azorín i la
coreografia de la baralla amb
espasa. Atmosfèrica il·luminació
de Pasqual i Fernando Ayuste.
Perfecta Rosa Maria Sardà com
la celestina Fabia. Tot i que
l’accent andalús de Pol Lopez
(eficassíssim Tello) fa que no
l’entenguem sempre, en general
el text de Lope arriba amb
claredat i naturalitat. En resum,
una funció molt recomanable,
sobretot pels que pensin que un
clàssic com aquest té massa
pols a sobre. –Santi Fondevila
NOTA AL PEU Carmen Machi va
fer el paper de Sardà a Madrid.
ONZE JOVES
L’obra és una coproducció entre la
Kompanyia, la tropa de joves actors
del Teatre Lliure, i la seva homònima
de la Compañía Nacional de Teatro
Clásico.
ROS RIBAS
La intenció de Fèlix Pons era
bona. Però el resultat de
l’adaptació de Consejos de un
discípulo de Morrison a una
fanático de Joyce de Bolaño i
Porta no ho és tant, ja que ha
alleugerit la mala bava del text a
través d’una posada en escena
un xic convencional per a una
novel·la –i dos extraordinaris
intèrprets– que et permetia
passar-te de voltes. Aquest
thriller protagonizat per un
inteŀlectual català frustrat i una
punk llatinoamericana que no té
por de res requeria més ritme,
una mica més d’imaginació.
Pons l’encerta a l’hora de
situar-nos en la Barcelona de
primers dels 80 i d’instaŀlar-nos
el dubte sobre si el que passa
en escena és realitat o
Lo tuyo y lo mío
Club Capitol
Fins a l’11 de maig
Apostar per una idea senzilla i
triomfar. Lo tuyo y lo mío és tan
simple i rodona com una bona
tornada pop, com la història de
noia coneix noi, s’enamoren,
entren en crisi, s’enganyen –ell
amb un altre–, i passi-ho bé. Tot
explicat enllaçant aquestes
cançons que ens acompanyen
com sarna amb gust. Les lletres
d’èxits de Shakira, Rafael, Julio
Iglesias, els Zombies, Karina,
fantasmagoria. Però em temo
que els que no han llegit la
novel·la poden deixar escapar la
subtilesa. Cap al final l’obra
millora, enfolleix i Nao Albet i
Claudia Benito semblen agrair
agafar per les banyes els seus
personatges. –Andreu Gomila
NOTA AL PEU Únicament per a
fans irredempts de Bolaño.
Delafé, Rocío Jurado, expliquen
la comèdia romàntica sense
necessitat de subtext o dobles
sentits.
Joan Maria Segura aplica
l’experiència adquirida a Egos
Teatre perquè aquesta
fantàstica jukebox flueixi i arribi
fresca al públic, que gaudeix de
la frivolitat i els talents musicals
i interpretatius de Karen
Gutiérrez, Manuel Ramos i el
fenomen Didac Flores.
–Juan Carlos Olivares
NOTA AL PEU Heu vist On
connaît la chanson?
32 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
L’EQUIP
ELS MILLORS
CAMBRERS
DE BCN
PERFECTE!
Són deu
professionals que
s’estimen l’ofici i
l’excel·leixen amb
la seva dedicació
i bona feina. Són
deu persones
que treballen
de valent, però
sempre amb un
somriure a la
boca. Són els deu
millors cambrers
de la ciutat: l’equip
ideal de Time Out
Barcelona.
Per Ricard Martín, Montse
Virgili, María José Gómez
i Martí Sales
JORDI BAQUEDANO
ANTIC MAGATZEM
Un més de la família
Pel tracte familiar amb la mestressa de
l’Antic Magatzem (Aldana, 8. T. 93 441 55
61), on en Jordi exerceix des de fa quinze
anys, qui escriu es pensava que era el seu
fill. Doncs no. És el restaurant d’un amic.
“Tracto el restaurant com si fos meu. Perquè
en els moments durs de la meva vida, els
llocs on he treballat sempre m’han donat
suport”. Tracta el client amb una amabilitat
impecable, amb el bri de tensió de qui està
fent una cosa realment important. “I tracto
de vostè tothom, fins i tot els nens”. En un
restaurant popular, ens fa sentir com al Ritz.
JOSÉ CONDE
GELIDA
Un capipota i una copla
En José va arribar a Barcelona amb 17 anys
des de Zamora i va començar a treballar al
Gelida (Diputació, 133. T. 93 453 79 97)
quan aquest establiment encara estava en
mans dels avis dels actuals propietaris.
Com ell diu, “va venir un dia amb un altre”, i
ja fa 38 anys que despatxa amb destresa
galtes de porc, capipotes i sopes de pagès.
Té un sentit de l’humor peculiar i sovint el
pots sentir cantar mentre et posa a taula un
bacallà com el de la iaia. Li agrada la gent i
això es nota: has de tenir molt mal dia
perquè no t’arrenqui un somriure.
RICARDO TAPIA
NOU CELLER
Eficàcia garantida
Ràpid com pocs, sense que l’eficiència li faci
perdre ni un bri d’amabilitat, en Ricardo fa
cinc anys que és el cambrer de referència del
Nou Celler (Princesa, 16 T.93 330 03 03)
reducte de cuina catalana al Born. Aquest
equatorià va entrar en el ram de l’hostaleria
fa catorze anys i explica que tant li va agradar
“el tracte amb el públic que en vaig fer la
meva professió”. Ha tingut casa pròpia, i ha
après l’ofici en grans espais de banquets
refinats com la Masia de Can Portell i
l’entranyable Fali’s Bar, el darrer bar per a
locals que queda dempeus a les Drassanes.
TONI VÁZQUEZ
CASA DE TAPES CAÑOTA
Intel·ligència emocional
En Toni et rep sempre amb un somriure
sincer i una canya. Va aprendre l’ofici al bar
del seu pare, però des dels 16 anys que vola
pel seu compte. Ara, amb 42 anys, és el cap
de sala del Cañota (Lleida, 7. T. 93 325 91
71). És proper i diligent, entranyable amb el
client i destre en l’organització d’un equip
–el cap de setmana pot arribar a estar
format per setze cambrers!– que serveix les
tapes amb la cadència d’un metrònom.
Amb el seu tarannà i la seva bona feina
demostra que ser eficient no està renyit
amb el bon humor. Al contrari.
www.timeout.cat 33

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
EL TOP 10 DE BARCELONA
03
05
01
02
04
01.
Toni Vázquez, Casa
de Tapes Cañota
02. 03. 04. 05.
José Juan Avilés,
7 Portes
Ricardo Tapia,
Nou Celler
José Conde,
Gelida
Berta Fernández,
Las Fernández
34 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Fem un homenatge als cambrers d’ofici i vocació amb el ‘dream
team’ de Barcelona: els professionals que amb la seva simpatia,
eficàcia i bones maneres s’han guanyat un 10 en servei.
06
07
09
10
08
06. 07. 08. 09. 10.
Dídaz Rodríguez,
Can Lluís
Yusi Alonso,
Bagauda
Jordi Baquedano,
L’Antic Magatzem
Julià Franco,
Ca l’Estevet
Juanjo González,
Caribbean Club
www.timeout.cat 35

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LAS FERNÁNDEZ
GELIDA
CASA DE TAPES CAÑOTA
BERTA FERNÁNDEZ
LAS FERNÁNDEZ
La salsa del Raval
Quan aneu a sopar a Las Fernández
(Carretes, 11. T. 934 43 20 43), una
morenassa tatuada amb ulleres se us
asseurà a la taula i amb un somriure que no
te l’acabes us explicarà fil per randa la
munió deliciosa de plats del dia. És la Berta
Fernández, l’amazona arribada de
Ponferrada fa més de deu anys que regenta
el restaurant amb una gràcia i una alegria
difícils de trobar a Barcelona. És un pou
d’energia que fa que tothom s’hi senti com
a casa i que no para d’engegar iniciatives
pel barri del Raval. Una joia.
JULIÀ FRANCO
CA L’ESTEVET
L’endevinador
En Julià és heavy i de l’Espanyol, però quan
el que vol és que tastis el llenguado del dia,
tot això importa poc. En Julià és
l’endevinador, el mag. Aquest home
d’aspecte imponent i ulls de brillantina és
capaç d’endevinar fins a l’últim desig del
vostre cervell, fins i tot quan ni vosaltres
mateixos ho sabeu. Et mira fixament als ulls
i et deixa anar: “Ah... tu fas cara de voler
aquest capipota”; o: “Ja sé el que
necessites, un dels meus cafès
irlandesos”... I el més fotut és que no
s’equivoca mai.
DÍDAC RODRÍGUEZ
CAN LLUÍS
El professor d’història
Si tots els professors d’història fossin com
en Dídac, la gent faria menys campanes.
Des d’aquesta cantonada del Raval ho ha
vist tot, i a Can Lluís (Cera, 49. T. 93 441 11
87) s’hi han assegut alguns dels homes i
dones més savis d’aquest país, però, ja ho
sabem, la saviesa no s’enganxa com el greix
a la paella, va per dins. I en Dídac la duu
entaforada dins la camisa blanca i els
tirants. El resum finíssim de la Transició
espanyola que serveix en Dídac no entenc
com no surt a la carta sota els musclos a la
planxa.
JUANJO GONZÁLEZ
CARIBBEAN CLUB
El seductor
Que no és perquè ho digui jo, és perquè ho
diu tothom. Li diuen ‘el guapo’. Va ser el
guapo del Boadas, després del Milano i ara
és el guapo del Caribbean Club (Sitges, 5. T.
93 302 21 82). Ell somriu, combina corbatí i
armilla amb texans i prepara uns còctels de
llagrimeta. Té una llista de còctels al tupí
que podrien tombar un elefant.
Emmetzinats per la dolçor de les cireres
confitades, el jazz de gramòfon i l’aparença
de cabina de transatlàntic, us semblarà
entre boires que torneu a veure Cary Grant.
No sóc cap àngel, era el títol de la pel·lícula.
36 www.timeout.cat
YUSI ALONSO
BAGAUDA
Sant Joan
Ara al bar Bagauda (Pi 5, T. 93 175 25 56)
després de dotze anys al Kasparo i nou al
Flagstaff, Yusi Alonso és d’aquells cambrers
que fan el bar. Desprèn bon rotllo, eficàcia i
amabilitat –sincera– des del primer Déu vos
guard fins a la sortida. Tot natural: “Vaig
començar en aquest ofici per casualitat i
vaig al·lucinar. Gaudeixo amb aquesta feina
i amb el tracte amb el públic. Potser només
passes deu minuts en un bar, però són deu
minuts molt importants. Has de pensar en
com t’agradaria que t’atenguessin”. Ell és
l’evangeli del cambrer.
JOSÉ JUAN AVILÉS
7 PORTES
Cap a l’excel·lència
Després de 35 anys al 7 Portes (Passeig
Isabel II, 14. T. 93 319 30 33) José Juan
Avilés afirma que va “començar en aquesta
feina per diners, però amb el temps vaig
veure com m’omplia”. La disciplina de
servei del 7 Portes combina eficàcia marcial
amb una elegància propera que, fins i tot en
l’enormitat d’aquest pailebot centenari, et
fa sentir com a casa. Per a ell, la gran virtut
és la psicologia: “Quan seu un client, cal
intentar saber què vol a la primera”. Tothom
pot posar plats a taula, “però fer-ho bé no és
a l’abast de tothom”.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
El chico de la última fila
Sala Muntaner. Fins al 20 d’abril
François Ozon va voler jugar una
mica a Haneke quan va adaptar
amb el títol A la casa el text de
Juan Mayorga. Víctor Velasco ha
preferit imaginar en el seu
muntatge per a La Fila de al
Lado que El chico de la última fila
és una comèdia per a gent
intel·ligent, com les de Yasima
Reza. Menys sensació
d’amenaça i més retrat crític
social.
Un encert de Velasco és la
disposició escènica: una
enorme taula d’aulari d’institut
que es converteix en espai únic
de convivència per a tots els
personatges d’aquesta història
de professor de literatura
frustrat i alumne avantatjat que
escriu per explotar la seva vena
de voyeur. Però resol sense
encert la tensió subjacent en el
text –tot transcorre en un to
massa pla– i unes
interpretacions que no tenen la
necessària harmonia per fer
creïbles els punts del conflicte.
–Juan Carlos Olivares
NOTA AL PEU François Ozon va
fer-ne una gran pel·li.
Brutus
Per Andreu Gomila
Les gires
A COREA DEL NORD
A Anglaterra s’ha liat grossa arran
de la decisió del Globe Theatre de
portar Hamlet a Corea del Nord,
dins el seu projecte de perpetrar,
a partir del proper 23 d’abril,
una gira mundial que durant dos
anys els hauria de fer trepitjar
tots els estats del planeta amb la
història del príncep de Dinamarca.
Amnistia Internacional i companyia
els han criticat perquè consideren
que aquest país és massa bèstia.
Ni un mot sobre l’Aràbia Saudita...
A CASTELLÓ
Amb polèmica o sense, projectes
com aquest ens semblen d’un altre
planeta. El teatre català, en format
companyia, fa molts anys que no
travessa els Pirineus. Fa només
deu anys, el Lliure de Rigola i el
Romea de Bieito van anar de Sant
Petersburg a Cadis. Cal enginy i
una proposta que impacti... ¿Però
saben que el TNC no ha trepitjat
mai el País Valencià?
A CASA
Perquè els d’aquí es moguin calen
còmplices i voluntat. Fa tres anys
a Focus van muntar el BIT... que
va durar dos espectacles. Era
una bona idea. Quan haguem
recuperat el públic hauríem de
tornar al món. Si no, no existirem.
Teatre
www.timeout.cat 37

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
Abaixen el teló!
La sucrera diabètica
Els objectes quotidians que ens
acompanyen a primera hora del
matí a la taula, tot esmorzant,
ens conviden a reflexionar sobre
les nostres batalles interiors.
En aquesta posada en escena,
l’Elena, la Sucrera, ens
representa a qualsevol de
nosaltres.
Círcol Maldà. Pi, 5.
Escala dreta.
www.circolmalda.cat.
Liceu (L3).De dc. a ds.,
20.30 h. Dg., 19 h.
14-20 €. Fins al 23 de
març.
Ritter, Dene, Voss / Retorn
Dene i la seva germana Ritter,
actrius, treuen per enèsima
vegada al seu germà filòsof del
centre psiquiàtric de Steinhof,
per dur-lo a la casa familiar que
han heretat. Ell torna a casa,
Compra
entrades i
consulta la
cartellera a
timeout.cat
però amb la idea de romandre-hi
un temps breu. Tres
personatges al límit. Una de les
grans obres de Thomas
Bernhard.
Teatre Akadèmia. Buenos Aires,
47-49. www.teatreakademia.cat.
Hospital Clínic (L5). De dc. a ds.,
20.30 h. Dg., 18.30 h. 18-22 €.
Fins al 23 de març.
Un mosquit petit
No direm que aquesta
obra de Marc Artigau
sigui perfecta, però
està tot tan ben lligat,
té tant ritme i tanta
profunditat, que s’hi
acosta. El monòleg final
del Fidel –“Què és la
realitat?”, li pregunta a la
Raquel– és digne del Pinter de
‘The Room’ o del Mamet
d’‘American Buffalo’.
Almeria Teatre. Sant Lluís, 64.
www.almeriateatre.com. De dc. a
ds., 20 h. Dg., 18 h. 18-20 €. Fins
al 23 de març.
Torna a la cartellera
Boig per tu, el musical
Un grup de joves es troba just
acabat el curs escolar, i
s’enfronten a un estiu en el qual
les circumstàncies els posaran
davant d’un món nou: el pas a
una certa maduresa sentimental
que els marcarà el futur més
immediat. Amb l’excusa
d’organitzar una festa, el grup
d’amics es troba, xerra, riu i
sobretot canten les pors i
alegries en aquest musical amb
les cançons de Sau.
Teatre Borràs. Urquinaona, 9.
www.grupbalana.com.
Urquinaona (L1-L4). Dc i dj., 20 h.
Dv., 18 i 21.30 h. Ds., 18 i 21.30
h. Dg., 12 i 18.30 h. 20-32 €. Fins
al 6 d’abril.
L’onada
Torna un dels èxits de la
temporada passada. Ignacio
García May i Marc Montserrat
porten a escena un experiment
real del professor Ron Jones per
comprendre per què el Nazisme
va aconseguir implantar-se sota
el consens democràtic.
Teatre Lliure: Gràcia. Montseny,
47. www.teatrelliure.com. De dt.
a dv., 20.30 h. Ds., 21 h. Dg., 18
h. 22-29 €. Fins al 20 d’abril.
Pren
nota!
“La direcció
és excel·lent. I
Arànega encapçala
un repartiment en
què cadascú broda
el seu paper”
Santi Fondevila sobre ‘Doña
Rosita la soltera’. Teatre
Nacional. Fins al 6 d’abril.
Time Out per a Codorníu
Teatre
38 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Teatre
www.timeout.cat 39

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Dansa
Coordina
Andreu Gomila
agomila@timeout.cat
@andgomila
Teatre
Canvi generacional
Les coses bones no envelleixen, i encara que el seu públic sí que ho faci, sempre hi
haurà un relleu. Com la companyia Rosas i el seu ‘Drumming’. Per Bàrbara Raubert
Anne Teresa de Keersmaeker va
estrenar Drumming el 1998 i de
seguida va ser considerada
una master piece. Va tenir una
gira mundial extensíssima
durant sis anys, represa el
2012 i que finalment ens arriba
a Barcelona amb dues
ballarines del primer elenc:
Fumiyo Ikeda i la navarresa
Marta Coronado.
“Va ser la meva primera peça
com a professional, amb un
paper molt petit –explica
Coronado, que va ser alumna de
José i Concha Láinez,
importants renovadors de la
dansa contemporània a
l’Institut del Teatre de
Barcelona, abans d’anar a parar
a Bèlgica–. Ara tinc el paper
principal, però m’agrada mirar
la ballarina que ha agafat el
meu rol, els detalls que hi
aporta, i em recorda les altres
persones que també l’han
ballat, és molt enriquidor”.
Quan es va tornar a muntar
l’any 2012, va ser amb l’afegit
de la música de Steve Reich
interpretada en directe per
Ictus, l’orquestra que sempre
ha estat al costat de la
companyia, convertint la peça
en Drumming live.
Amb alumnes de l’ESMUC
Un dels músics d’Ictus, Miquel
Bernat, dirigeix els estudiants
de l’ Escola Superior de Música
de Catalunya (ESMUC) que
interpretaran Drumming live al
Mercat de les Flors, un repte i
un luxe en parts iguals: “La
major part del temps ens
deixem portar per la música,
que és molt potent, però hi ha
alguns moments que
necessitem les indicacions dels
músics i, en altres, quan música
i coreografia són molt circulars i
repetitives, necessitem les
MÚSICA I DANSA Els creadors
ANNE TERESA DE
KEERSMAEKER
Alumna de Maurice Béjart, va crear
Rosas el 1983 i, des d’aleshores, ha
tingut clar que música i dansa han
d’anar de la mà.
STEVE REICH
El compositor nord-americà és un
dels caps visibles de la música
d’avantguarda. És l’autor de la
‘banda sonora’ del Drumming live
de Rosas.
HERMAN SORGELOOS
pantalles amb comptadors de
temps per saber on som”.
La complexitat de les peces
de Rosas enriqueix el serialisme
musical amb una dinàmica de
filigranes alhora que esprem
sons involuntaris dels cossos
que es mouen.
Però a part de la música en
directe, el que sobretot ha
canviat són els ballarins. “La
Fumiyo i jo ara ballem entre
jovenets que tenen una energia
molt forta i renovadora. La
majoria vénen de l’escola
PARTS [l’escola de
Estic contenta
de formar part
d’una cosa que
sembla suspesa
en el temps
Keersmaeker a Brussel·les] i
van aprendre les bases de la
peça en els cursos, jo mateixa
en vaig ser professora! I és molt
bonic de veure el canvi
generacional”, explica
Coronado. Però no només han
canviat els ballarins, també el
públic. “Gent que ens havia vist
aleshores, ara tornen amb els
seus fills”, diu.
No hi ha caducitat pel que és
bo de debò: Rosas és un clàssic
de la dansa continental i aquest
és un dels espectacles que van
confirmar-los a nivell mundial .
“I jo estic contenta de formar
part d’una cosa que sembla
suspesa en el temps”, afegeix,
categòrica, la ballarina. Però no
trigueu a comprar l’entrada.
‘Drumming live’ serà al
Mercat de les Flors de dj. 27 a
dg. 30.
40 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Coordina
Marta Salicrú
msalicru@timeout.cat
@salicrunette
Ens agrada!
Per Marta Salicrú
01.
BEYONCÉ
El retorn de la Knowles al
Sant Jordi promet ser tot un
esdeveniment. I ara que ja és la
senyora Carter ja no haurà de
vestir-se de núvia i cantar l’Ave
Maria (glups) com l’últim cop.
Palau Sant Jordi. Dilluns 24
‘Male bonding’
Gerard Quintana i Xarim Aresté acullen la Marta Salicrú a casa
seva per parlar de ‘Tothom ho sap’, el seu disc junts
Xarim Aresté em guia a través
d’un pis de l’Eixample,
d’aquells amb llum en els dos
extrems del llarg passadís. A
l’esquerra –la seva habitació–,
veig de lluny un pòster de la gira
de retorn de Sopa de Cabra, en
què l’ànima de Very Pomelo va
fer de segon guitarrista. Gerard
Quintana, que ens ve a trobar a
l’ala est, explica que fitxar-lo per
a aquells bolos va ser en l’única
cosa en què s’han posat
d’acord amb Josep Thió, dels
Sopa. Quintana i Aresté m’han
obert casa seva per parlar
d’una altra cosa que
comparteixen, Tothom ho sap, el
seu disc conjunt.
Porten polseres de conjunt, el
Gerard, taronja, i el Xarim, rosa;
els les van portar del Brasil.
S’acaben les frases l’un a
l’altre i són la viva encarnació
del male bonding: tenen una
relació fraternal entre mascles
que fa patxoca, viuen un
bromance que ni en Mick i en
Keith als inicis. Potser d’aquí
que la portada del seu disc
homenatgi la de Let it bleed
(1969), dels Stones, un dels
molts discos de rock del llindar
entre els 60 i els 70 que
flotaven en l’ambient febril i
compulsiu en què van parir, a
casa, les maquetes de Tothom
ho sap, i Lladregots (2013), el
disc en solitari d’Aresté.
A la paret hi ha encara les
esquitxades de quètxup d’una
sessió de fotos promocional
que se’ls en va anar de les
mans, com un procés de creació
salvatge i kamikaze en què han
buscat la cruesa. “Un dia t’ho
posarem –amenaça el Xarim–.
És molt dur. Són hores de
gravacions d’improvisacions. El
que suposa pujar a un globus i
viatjar”. Però allà van trobar la
llavor dels cadàvers exquisits
que formen l’àlbum, creats a
trossos per tots dos.
El viatge ha permès a Gerard
Quintana “tornar a casa”, al
rock que li va “salvar la vida”,
després d’excursions més
intimistes amb el seu projecte
en solitari. En el Xarim hi ha
trobat “un creient”, diu, que
combrega amb la seva mateixa
fe. I diu que és un valent, perquè
s’ha embolicat amb un
“dinosaure” com ell. “Ens
legitimem –afegeix Aresté–, pel
respecte que ens tenim. Que ell
cregui en mi em retroalimenta”.
Gerard Quintana i Xarim
Aresté estrenen Tothom ho sap
divendres 21 al BARTS.
02.
JOANA SERRAT + REFREE
La vigatana i la seva banda
facturen una Americana de
primera que va impressionar Neko
Case. En doble cartell amb el nou
Refree és un pla rodó.
Sala Apolo. Dijous 27
03.
SUN KIL MOON
¿Voleu saber quins membres de la
família de Mark Kozelek han mort
i en quines circumstàncies? Doncs
escolteu Benji. I feu-ho amb molta
atenció. Sala Apolo. Dc. 26
04.
LA IAIA XXL
Quina big band escauria millor al
trio de Vic que una cobla, encara
que ells hagin condemnat la fusta
a l’ostracisme al nou disc On és la
màgia?. L’Auditori. Dv. 21
05.
ELIANE ELIAS
La cantant i pianista brasilera
pensa en Chet Baker en la
inauguració de la segona edició
del cicle de concerts Round About
Midnight. Coliseum. Dv. 21
Tots els concerts
a timeout.cat
Música
www.timeout.cat 41

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Agenda Fnac
del 20 al 26 de març
Música
Dijous 20
Fnac Diagonal Mar. Sandra
Carrasco, “Océano”, En directe.
19h.
Fnac L’Illa. “Mis primeros,
primeros besos”, de Lyona. A la
llibreria. 19:30h.
Fnac Triangle. Dinero, “DNR”. En
directe. 19h.
QUÈ PASSA AMB... Joana Serrat
Música
Divendres 21
Fnac La Maquinista. Club
Fnac Junior: Origami Kids, amb
Mihoko Sugita. 18h.
Fnac Arenas. Ester Casanovas,
“Ingravidez”. En directe. 19h.
Fnac L’Illa. Club Fnac Junior.
Talleres Petit Singapur, para
niñ@s de 1 a 12 años. 18h.
Dissabte 22
Fnac Arenas. Dia Internacional
de l´Aigua. Projecció dels curtmetratges
guanyadors del We
Art Water Film Festival. 18h.
Fnac La Maquinista. Club
Fnac Junior. Recicla! Taller de
reciclatge a càrrec de Colorín
Colorado. A partir de 4 anys.
12.30h.
Dilluns 24
Fnac L’Illa. Club de l´Agulla.
Taller de flors de ganxet a càrrec
de Ingrid Valls, de Ganchitos.
Inscripcions a través de Fnac
L’Illa a Facebook. 19h.
Fnac Triangle/Fnac L’Illa.
Nuevo Talento de Cortometraje.
Proyección de los cortos a concurso.
16h. Fnac Diagonal Mar/
Arenas/La Maquinista. 19h.
Dimarts 25
Fnac L’Illa. Un al mes no fa
mal. Club de lectura Llegir en
català. “Salnitre”, d´Antoni Real.
Trobada amb l´autor (places
limitades, inscripcions gratuïtes
a comunicacion.illa@fnac.es).
Fnac Triangle/Fnac L’Illa.
Nuevo Talento de Cortometraje.
Proyección de los cortos a
concurso. 16h. Fnac Diagonal
Mar/Fnac Arenas/Fnac La
Maquinista. 19h.
Dimecres 26
Fnac L’Illa. Club Fnac Junior: “La
festa FROZEN”. Projecció de la
pel·lícula, sessió de fotos i berenar
familiar. 18h.
Joana Serrat és l’artista d’El
Segell del Primavera Sound amb
més bolos programats al Regne
Unit. Potser perquè Dear Great
Canyon (2014), el nou disc de la
cantautora de Vic amb què –amb
l’ajuda de Howard Bilerman,
productor canadenc associat a
Arcade Fire– el seu so ha crescut
fins a esdevenir un elegant pop
d’arrel nord-americana, sembla
una bona aposta per conquerir el
mercat anglosaxó des d’aquí.
Els dos primers àlbums els vas
signar amb les inicials. Per què
vas adoptar nom i cognom amb
The relief sessions (2012)?
Volia diferenciar les primeres
experimentacions d’allò que
vindria després. Amb el Relief
tot estava molt més pensat.
Un home enfonsat
Mark Kozelek va signar alguns
dels discos més dolorosos del
folk dels 90 amb el seu antic
projecte, Red House Painters, i
des que va decidir canviar de
nom –però no d’estil– i fer-se dir
Sun Kil Moon, encara no havia
fet un disc a l’altura de les seves
obres mestres. El nivell de
Kozelek sempre ha estat
elevadíssim, però li mancava el
punt de geni que només li surt
quan hi ha molt dolor. I Benji, el
seu retorn del 2014, és trist
com un Nadal solitari. Diu que
les noves cançons estan
El títol d’aquell disc fa
referència al consol. De què
t’havies de consolar?
Tenia 25 anys i no havia fet res a
la vida. Però vaig tornar a tocar i
vaig sentir que era més fidel a mi
mateixa del que feia abans.
El nou disc sona molt americà.
Tenia clar que volia fer música
americana, però el Relief el vaig
fer amb músics que venien del
jazz. Ara buscava un so
internacional.
Per això volies un productor de
fora com Howard Bilerman?
Necessitava algú que m’ajudés
a explotar les cançons, perquè
tu saps com vols que sonin,
però cal que algú t’ajudi a arribar
al so que busques.
Has vestit el disc amb
arranjaments molt rics.
Les cançons demanaven capes
i textures perquè és un disc de
pes, de superació. Té a veure
amb el que he viscut: és èpic
prendre una decisió i apostar-ho
tot per fer el que vols.
Què vas haver d’apostar?
No tinc una família que em pagui
els 15.000 euros que ha costat
el disc. Jo no puc sortir a sopar
cada setmana perquè estic
endeutada, i abans no podia
perquè estava estalviant. Quan
estava farta de tot pensava que
gravaria el disc amb Howard
Bilerman i em calmava. –M.S.
Joana Serrat actuarà amb
Refree el dijous 27 a l’Apolo.
escrites des de la perspectiva
d’un home de 47 anys que veu
com tot al seu voltant comença
a canviar radicalment, i la
presència més inquietant és la
de la mort: a les cançons,
sempre hi mor algú, ja sigui un
personatge fictici o James
Gandolfini. La millor versió de
Kozelek és quan s’enfonsa, i és
la que tindrem en directe.
–Javier Blánquez
Sun Kil Moon posseirà Mark
Kozelek per presentar Benji
dimecres 26 a la Sala Apolo.
ALICIA AGUILERA
42 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Un banquet per als sentits
CONCERT
DE LA SETMANA
La gira de
Beyoncé que
ara passa per
Barcelona –i
que, aparentment, acabarà tres
dies després a Lisboa, potser
per no tornar ja mai més– té un
llarg recorregut. Va començar la
primavera del 2013 com una
celebració del seu matrimoni
amb Jay-Z, per això es diu The
Mrs. Carter Show Tour, i s’ha
perllongat de manera victoriosa
amb la sortida per sorpresa el
passat desembre del seu
cinquè àlbum d’estudi, Beyoncé.
Per tant, el que tindrem al Sant
Jordi serà la versió actualitzada i
expandida del tour del 2013,
amb els hits de sempre –no
patiu: l’arc argumental comença
amb Run the world (Girls) i
conclou amb la balada Halo–,
però també el nou repertori,
Blow i Drunk in love incloses. El
que no varia és el sentit de
l’espectacle típic en aquesta
mena de gires: veureu Beyoncé
ballant com una deessa, lluint
vestuari luxós dissenyat per les
primeres firmes del món de la
moda, en un escenari inspirat
en la lluentor del regnat de Lluís
XIV. Un banquet per als sentits.
–Javier Blánquez
Beyoncé farà de senyora
Carter dl. 24 al Palau Sant Jordi
El Teloner
Per Albert Puig
Festivals per estrenar
Música
CLOWNIA
Atents als nouvinguts en el
calendari de festivals de l’estiu
català. Comencem a Sant Joan
de les Abadesses, on el 2 i 3
de maig Txarango conviden el
gruix de l’escena alternativa,
adolescent i mestissa del país.
Els caps de cartell: Txarango,
Catarres i La Troba Kung-Fú.
Preus assequibles, acampada
i unes possibilitats d’èxit més
que reals. Competència directa,
l’Acampada Jove.
JIWAPOP
A Montcada i Reixac, 27, 28 i 29
de juny, possiblement el festival
més enigmàtic de tots, dedicat
a la música, la consciència, la
sostenibilitat i la solidaritat.
El cap de cartell, Alejandro
Jodorowsky, no canta, tot i que
també tenen Love of Lesbian,
Macaco i Els Amics de les Arts.
La seva màxima competència, un
altre debutant, el Canet Rock.
CANET ROCK
El 5 de juliol, amb la intenció
decidida d’aplegar els grups més
mediàtics de la música catalana.
De moment, Love of Lesbian,
Txarango i Gerard Quintana, però
en vindran molts més. Aconseguir
l’esperit original sembla difícil, la
competència, el Jiwapop.
VIDA
A Vilanova i la Geltrú, del 3 al 6
de juliol, en un paratge idíl·lic.
Caps de cartell en el moment
de tancar aquest article: Lana
Del Rey, M. Ward i Yo La Tengo,
s’esperen sorpreses més grans.
Preu de les entrades coherent
amb el que es proposa en espera
de confirmar els peixos grossos.
La seva principal competència,
Primavera Sound i Cruïlla BCN.
www.timeout.cat 43

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Música
Romeo Santos
Fórmula Vol. 2
EL DISC
DE LA SETMANA
L’autoproclamat rei de la
bachata actua aquesta
setmana al Palau Sant Jordi,
però ben poc haureu llegit sobre
el seu nou disc. El menyspreu
dels mitjans cap als gèneres
llatins ha fet que la bachata
només hagi estat admirada
quan Juan Luis Guerra la va
redimensionar poèticament i
cromàticament. A diferència de
la majoria d’estils, la bachata ha
de tenir un punt ‘inteŀlectual’.
Però si és pura (ensucrada,
apassionada i irresistiblement
melòdica) no n’hi ha prou.
Aquest cop l’excantant
d’Aventura (sí, els d’Obsesión)
s’ha envoltat de coŀlaboradors
de luxe per ampliar mercat.
Però, esclar, les maniobres
comercials no garanteixen
troballes artístiques. Carlos
Santana fa el-de-sem-pre. Tego
Calderón i Nicki Minaj l’ajuden a
posar un peu a la pista de ball, i
la cosa prometia, però no acaba
d’esclatar. En canvi, amb Marc
Anthony arrisca menys i fan molt
bona parella salsera.
Així doncs, el millor i pitjor
ho fa tot sol. El pitjor?
Posar a una cançó
antihomòfoba un títol com
No tiene la culpa, que
sembla suggerit per la Marta
Ferrussola. El millor? Un grapat
de títols marca de la casa on
perfecciona amb elegància
instrumental i una veu exquisida
la seva fórmula de cançons
d’amor, gelosia i possessió:
Odio (tot i la discreta aparició de
Drake), Propuesta indecente (tot
i romantitzar l’abús sexual), la
trepidant Obra maestra, la
hiperbòlicament romàntica
Cancioncitas de amor... Aquesta
darrera és ideal per consolar els
amants abandonats en els dies
més tristos... i per fer-los riure
de vergonya mesos després
quan recordin com bramaven
allò de: “La televisión me hace
daño; que mueran las novelas de
amor y que el DJ pierda su
trabajo si suenan cancioncitas
de amor”. Fórmula Vol. 2 no és
una obra mestra, però és molt
més consistent que el disc de
Pharrell Williams. I aquest sí
que us el trobareu fins a la sopa.
–Nando Cruz
NOTA AL PEU Bachata amb
irresistible ‘topping’ de sucre.
Blues, cançó i jazz
BandAutors: Duot
El bateria Ramon Prats i el
saxofonista Albert Cirera són un
dels referents de l’escena
improvisació jazzística.
Dv. 21. Palau de la Música. Palau
de la Música, 4-6. Urquinaona
(L1-L4). 22.30 h. 12 €.
Eliane Elias
La pianista i cantant brasilera
defensa, acompanyada d’un
quartet, el seu homenatge al
trompetista de jazz Chet Baker ‘I
thought about you’ (2013).
Divendres 21. Coliseum. Gran
Via, 595. Passeig de Gràcia (L2-
L3-L4). 23 h. 25-50 €.
Jerry González & El Comando
de la Clave
No existeix en el panorama
jazzístic un músic que
representi millor la combinació
entre el Carib i Nova York com el
trompetista i ‘conguero’.
Dv. 21 i ds. 22. Jamboree. Pl.
Reial, 17. Liceu (L3). 20-
22 h. 20-25 €.
Romeo Santos
(Vegeu ‘El disc de la
setmana’).
Ds. 22. Palau Sant Jordi.
Pg. Olímpic, 5-7. Espanya
(L1-L3-FGC). 20 h. 28-82 €.
Otis Taylor Band
Un dels exponents más genuïns
i autèntics del blues més
essencial, trepitjarà per primer
cop el Jamboree en companyia
de la seva formació de luxe.
Compra
entrades i busca
tots els concerts
de la setmana a
timeout.cat
Dt. 25. Jamboree. Pl. Reial, 17.
Liceu (L3). 20 i 22 h. 20-25 €.
Folk, pop, rock i soul
GRATIS Pascal Comelade
El músic actuarà acompanyat de
la Bel Canto Orquestra mentre
els pinzells del dibuixant Max
iŀlustren la seva música.
Dijous 20. Arts Santa Mònica. La
Rambla, 7. Drassanes (L3). 21 h.
Espaldamaceta + Isaac Ulam
Espaldamaceta presenta ‘Baile
Masái’ (2013), on s’ha calçat la
guitarra elèctrica i acompanyarse
de bateria, baix i distorsions.
Dijous 20. Heliogàbal. Ramón y
Cajal, 80. Joanic (L4). 21 h. 8 €.
Raydibaum
El quintet presenta ‘Estructures
sota terra’, cinquè treball d’una
carrera que aquest any compleix
10 anys i promet celebració.
Dijous 20. La [2] de l’Apolo. Nou
de la Rambla, 111. Paral·lel (L2-
L3). 21 h. 10-12 €.
Thalia Zedek
L’ex-Come defensa la
nuesa emocional de
‘Via’ (2013).
Dj. 20. BeCool. Pl.
Joan Llongueras, 5.
Hospital Clínic (L5).
20.30 h. 17-19 €.
BarnaSants 2014: La iaia amb
la Cobla Bisbal Jove
El trio de vic presenten el segon
disc, ‘On és la màgia?’ (2014),
amb la forma de ‘big band’ més
autòctona.
44 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Música
Dv. 21. L’Auditori. Lepant, 150.
Marina (L1). 21 h. 20 €.
Let’s Festival 2014: Sidonie
El trio de pop i psicodèlia de
Barcelona (23.30 h), presenten
el setè disc, ‘Sierra i Canadà’.
Completen el cartell The Right
Ons i La Sombra del Átomo.
Dissabte 22. Salamandra Sala 1.
Av. Carrilet, 235. Av. Carrilet (L1-
FGC). 21 h. 15-20 €.
Blood Red Shoes
El duo post-punk-pop britànic
presenten el seu homònim
recent quart treball.
Diumenge 23. Razzmatazz.
Almogàvers, 122. Marina (L1),
Bogatell (L4). 20 h. 17-20 €.
Clinton Fearon
L’Ex-Gladiator, un dels músics
amb més talent de Jamaica,
presenta ‘Goodness’ (2014), en
el seu debut a Barcelona.
Dg. 23. La [2] de l’Apolo. Nou de
la Rambla, 111. Paral·lel (L2-L3).
20.30 h. 16-20 €.
Festival del Mil·lenni: José
Mercé & José Manuel Zapata
El ‘cantaor’ gadità s’alia amb el
tenor granadí per rendir tribut al
cançoner de Gardel i Piazzolla.
Dilluns 24. L’Auditori. Lepant,
150. Marina (L1). 21 h. 18-54 €.
Festival del Mil·lenni: Sara Pi
Representant barcelonina del
neosoul, presenta ‘Wake up’
(2013), amb regust brasiler.
Dt. 25. Luz de Gas. Muntaner,
246. Diagonal (L3-L5). 21 h. 20 €.
José Domingo
Psicodèlia mediterrànea en el
tercer llarg en solitari del líder
de Psychoine, ‘Almeria’ (2013).
Dimecres 26. La [2] de l’Apolo.
Nou de la Rambla, 111. Paral·lel
(L2-L3). 21.30 h. 8-10 €.
Remate
Concert en solitari i entrevista
en viu com a presentació de
‘Nelson es perfecto’ (2014).
Dc. 26. Heliogàbal. Ramón y
Cajal, 80. Joanic (L4). 20 h. 6 €.
Música
www.timeout.cat 45

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Clàssica
Clubs
Contenció i sarau
Dues possibilitats, tu tries: festa salvatge
o sons elegants. Per Javier Blánquez
Una ‘Passió’ nipona
Masaaki Suzuki porta la seva visió de
Bach al Palau. Per Marta Porter
EL KÀISER DEL TECHNO CONTINUA EN FORMA
Sven Väth, l’únic home que surt al diccionari com a sinònim de festa, aterra
al Teatre Principal. La seva recepta és ja clàssica i celebrada pels fans: gestos
eufòrics envers la pista, techno actual mesclat amb força i la mateixa definició
de carisma. Teatre Principal. Divendres 21.0.30 h
Música
Quan l’organista, clavecinista i
director Masaaki Suzuki va
decidir enregistrar la integral de
les cantates de Bach amb un cor
i una orquestra nipons, la
sorpresa dins del món musical
va ser gran, bàsicament per la
tasca que comporta fer-ho en un
idioma, el japonès, que ben poc
té a veure amb l’alemany de
Bach. Amb tot, un cop va sortir a
la llum, les crítiques i els
aplaudiments van ser unànimes.
Així, no és estrany que l’any
del seu 60 aniversari arribi al
Palau de la Música amb una de
les obres més carismàtiques de
Setmana Santa, la Passió
segons sant Joan de Bach, i ho
faci al capdavant de la formació
que ell mateix va fundar l’any
1990, el Bach Collegium Japan,
amb la intenció d’apropar al
públic japonès les obres
mestres del repertori barroc.
Pel que fa a la Passió segons
Sant Joan, Bach la va
compondre durant el primer
hivern en què va ser el
responsable de la música
religiosa a l’església de Sant
Tomàs i a l’església de Sant
Nicolau a Leipzig, pel servei de
vespres del Divendres Sant del
1724. Concebuda com a oratori,
la Passió és una representació
dramaticomusical de l’Evangeli
segons Joan, construïda a base
de recitatius i parts corals. En el
concert podrem escoltar les
veus solistes de la soprano
Joanne Lunn, el contratenor
Damien Guillon, el tenor Gerd
Türk i el baix Peter Kooij.
Masaaki Suzuki avançarà la
Pasqua dl. 24 al Palau de la
Música.
ELS DITS MÉS RÀPIDS
Araabmuzik barreja el típic hip-hop
narcòtic amb sons propis del trance
europeu. I genera la música en
directe, tocant el botons del sampler
a velocitat infernal.
Lolita. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h
EL TECHNO MÉS ELEGANT
A l’altra sala del Razz, un mestre del
techno amb ànima. Carl Craig és la
viva història de Detroit, un innovador
encara en estat de gràcia. Tot ell és
elegància.
The Loft. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h
RETORN AL PALAU
Maasaki Suzuki i el Bach
Collegium Japan ja van interpretar
la Passió segons sant Mateu, de
Johann Sebastian Bach al Palau
de la Música l’any 2002.
46 www.timeout.cat
REINCIDÈNCIA BARROCA
COMPROMÍS PREMIAT
La ciutat de Leipzig va atorgar
la Medalla de Bach del 2012
a Masaaki Suzuki, pel seu
compromís amb la difusió de la
música de Bach.
MÚSICA DISCO IMMORTAL
La música disco no mor: es
transforma. En el canvi de segle,
Metro Area van fer seva l’essència
del so de Nova York i hi van donar
nous aires. Els veus i et cau la baba.
Nitsa Club. Divendres 21. 0.30 h
FOSCOR ITALIANA
Itàlia és una de les potències del
techno experimental, i Lucy, un dels
artistes que més han aprofundit en
la dimensió fosca del ritme en brut.
Presentarà el seu segon LP.
The Loft. Razz Clubs. Ds. 22. 1 h

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LGBT
Coordina
Josep Maria Sarri
jmsarri@timeout.cat
@jmsarri
ELS IMPERDIBLES
¡QUE TRABAJE RITA!
La festa més madrilenya de l’ambient
es trasllada per una nit al Poble
Espanyol. Amb homenatge preconcert
a Beyoncé, Bimba Bosé als
plats i Tata Golosa... als micròfons!
Ds. 22. Discotheque. 23.30 h
Un amor a la cubana
En Josep Maria Sarri parla amb el director de ‘La partida’, una
tràgica història d’amor i futbol a l’Havana
Antonio Hens és un cineasta
cordovès que sol tocar el tema
de l’homosexualitat en
ambients peculiars: a
Clandestinos (2007), el seu
anterior film, el context era ni
més ni menys que el terrorisme
d’ETA, i la seva nova pel·lícula
s’ambienta a l’Havana de Raúl
Castro. Allà dos nois de 17 anys,
donant puntades a la pilota,
s’enamoren. Però Hens va més
lluny per explorar el tema de la
prostitució gai masculina i el
fenomen del turisme sexual a
l’illa. “No pretenc intervenir-hi o
jutjar-ho, sinó narrar i mostrar
una història de manera crua,
gairebé documental”, explica.
La partida narra l’amor que
sorgeix entre Yosvani (Milton
García) i Reinier (Reinier Díaz),
que passen de jugar a futbol al
carrer a ser incapaços de
controlar l’atracció que senten
l’un per l’altre. El primer està a
punt de casar-se amb una noia
que no li agrada i el segon fins i
tot té dona i fill i manté trobades
amb un espanyol (Toni Cantó) no
per plaer sinó per supervivència.
“No només ell es prostitueix,
també la seva dona adolescent,
en acceptar-ho i callar, i l’àvia
(Mirta Ibarra), per a qui la
finalitat –un plat de menjar–
justifica els mitjans. Es
prostitueixen els concentrats
Toni Cantó
va rodar la
pel·lícula abans
de ser diputat
per UPyD
cada nit al malecón, una fauna
d’homes, transvestits i
jovenets, que venen els seus
cossos per una samarreta del
Barça o un telèfon mòbil”, diu.
Els joves protagonistes,
novells en la interpretació,
resulten molt creïbles. Entre els
veterans sorprèn la presència de
Cantó, que interpreta un
entrenador de futbol a l’armari.
La pel·lícula es va rodar l’agost
del 2011, just abans que fos
diputat per UPyD. Hens justifica
la seva presència: “El vaig triar
perquè necessitava algú que
jugués prou bé al futbol per
resultar creïble davant la càmera,
i el Toni juga molt bé”, apunta.
El director confia que la seva
història contribueixi a alimentar
el debat sobre la necessitat que
futbolistes gais parlin
obertament de la seva
homosexualitat. “En un país
que ha estat bandera de la
regulació dels matrimonis entre
les persones del mateix sexe,
encara hi ha moltes zones
fosques. M’agradaria que La
partida ajudés a posar sobre la
taula qüestions com aquesta”.
‘La partida’ es pot veure als
cinemes Boliche i Girona
TWIN PIGS
Un nou tea dance mensual per
sumar a la cada cop més llarga
llista de saraus gais del diumenge
per la tarda. Al capdavant, el DJ
Rebote i Borja Pony.
Dg. 23. Sala Plataforma. 18 h
FESTA MITJA ETIQUETA
Nova festa de Sociedad Cerrada
en una nau industrial del Poblesec.
De cintura cap amunt, vestiuvos
elegants. De cintura cap avall,
llibertat total....
Ds. 22. Localització secreta. 24 h
LGBT
www.timeout.cat 47

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
LGBT
Concerts
Donasport
LGBT
BRS i punt
La coral de les Panteres
Grogues, els Barcelona Rainbow
Singers, celebren 4 anys. I ho
fan de la millor forma possible:
amb un nou concert on estrenen
repertori. Hi trobareu cançons
de grans dives del pop, ‘hits’
d’Eurovisió i clàssics de
musicals. El xou, presentat per
la ‘drag’ Lola Bastarda,
comptarà amb la coŀlaboració
de la secció de dansa del club
esportiu LGBT i un dels grups de
teatre, Urpes-T. També hi serà
present el Mallorca Gay Men
Chorus. Com a entitat sense
ànim de lucre, els beneficis de
l’esdeveniment aniran destinats
a millorar la formació vocal i
artística dels integrants així
com a reclutar nous talents per
fer créixer la formació.
Centre Cívic Can Felipa. Pallars,
277. Poblenou (L4). Dissabte 22.
20 h. 6-8 €.
GRATIS Festa
Abans de la competició de vòlei
platja, el Donasport d’enguany
es tanca amb una festa a
l’Ohlala! Serà el punt i final
festiu a tres setmanes
d’activitats. La sessió comptarà
amb la participació de la
‘pensapoadora’ Laura Freijo.
Bim Bam Bum. Casanova 71.
Universitat (L1-L2). Dissabte 22.
22 h.
GRATIS Vòlei platja
El Donasport posa punt i final a
tres setmanes d’activitats
esportives amb un torneig de
vòlei platja entre diversos
equips. Les places són
limitades. Si no us hi heu inscrit,
sempre podeu anar a animar les
participants.
Platja de Bogatell. Espigó del
Bogatell al de la Mar Bella.
Bogatell (L4). Diumenge 23.
11 h.
48 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Comèdia
Tots volem un fruiter com ell
Santi Rodríguez fa l’última funció d’‘A mi que me registren’ a
Barcelona, on la va estrenar. Per Maria Junyent
Coordina
Maria Junyent
mjunyent@timeout.cat
@junyjuliol
Ens agrada!
Per Maria Junyent
01.
PABLO CARBONELL
Entre d’altres, va ser el cantant
de Los Toreros Muertos, i el
responsable d’algunes de les
entrevistes més memorables de
CQC. Un humorista de cap a peus.
Club Capitol. De dv. 21 a dg. 23
Ja fa vuit anys que 7 vidas, una
de les primeres comèdies de
situació espanyoles d’èxit, es va
acabar. Tot i així, encara no puc
evitar veure el bigoti de Santi
Rodríguez cada cop que algú
pronuncia la paraula frutero. El
personatge a qui donava vida
era mig analfabet, homòfob i
masclista, entabanador i ranci
fins a la meduŀla i, tot i així,
irremeiablement entranyable i
divertit. Ens explica que també
ell el recorda sovint, i que
encara avui l’aturen pel carrer
buscant alguna resta d’aquell
simpàtic desgraciat.
La vida ha seguit i el Santi ha
pres altres camins. Entre ells, el
dels monòlegs. El 2009 va
estrenar al Capitol A mi que me
registren, un espectacle on,
bàsicament, explica la seva vida
des que va néixer fins avui. Ara
tanca el cercle al Goya, on farà
l’última funció. La tecnologia hi
té un paper central, al monòleg,
perquè tal com explica el Santi
“és potser l’element de canvi
més heavy entre la generació
dels meus pares i la meva. A
més a més, és un canvi al qual
Tinc la sospita
que el públic
no trigarà a
cansar-se dels
monòlegs
no tenim altre remei que
adaptar-nos”. Posa exemples
senzills: “Abans memoritzàvem
números de telèfon i ara ens
quedem en blanc si n’hem de
recordar un de sol, abans
viatjàvem amb la Guia Campsa i
ara perdem el nord sense un
TomTom”. I no és només una
qüestió de tecnologia: “Abans,
si tornaves a casa amb un
suspens, rebies un bon càstig.
Des que els ‘pot millorar’ van
substituir els suspensos, els
càstigs són una resposta
massa rotunda”.
M’he trobat amb un Santi
combatiu. Diu que té “la sospita
que el públic es cansarà aviat
dels monòlegs”. “En fa tothom,
no es treballen prou, i els falta
autenticitat, perquè és
imprescindible que els hagi
escrit la mateixa persona que
els fa, i això no passa sempre”.
Ja ho diu: A mi que me registren.
Podreu comprovar que no
amaga res.
Santi Rodríguez permetrà que
el registreu al Teatre Goya
Codorníu el dv. 21 a les 23.30 h
02.
MAGICAL HISTORY CLUB
No és un viatge al passat, sinó
un retorn al futur del qual en som
espectadors. ¿Què deu pensar
Ghandi del món d’avui?
Coliseum. Dc. i dj. 20.30 h, dv.
21 h, ds. 18 i 21 h, dg. 18 h
03.
A MI QUE ME REGISTREN
El Frutero de 7 vidas era la viva
imatge del concepte grotesc. El
seu bigoti aznarià ple d’escuma
de birra em porta bons records.
Teatre Goya-Codorniu. Dv. 21
04.
FAMELAB SEMIFINAL 2014
Impressionant: un concurs
internacional de monòlegs
científics. Bromes sobre teoremes,
conjectures, graus Kelvin,
octaedres, i Flipy al jurat.
Teatre Poliorama. Divendres 21
05.
SINGLES NIGHT
La família Impro-Show dedica
una nit als solters. Si torneu sols
a casa almenys podreu dir que
heu rigut.
Teatreneu. Divendres 21 i 28
Si vols petar-te de riure
entra a timeout.cat
Comèdia
www.timeout.cat 49

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Art
El pintor de parets
L’art urbà s’instaŀla a la Galeria 3 Punts i a Montana, on exposa
l’artista lituà Ernest Zacharevic. Per Eugènia Sendra
Sobre un mur de pintura del
carrer d’Àlaba treu el cap una de
les criatures d’Ernest
Zacharevic, el jove pintor lituà
resident a Malàisia que viatja
pel món transformant parets
amb un estil a mig camí del
grafit, la instal·lació i l’escultura.
“M’agraden les intervencions
urbanes, aquesta espontaneïtat
d’una obra que més enllà de
l’estil i el nom de l’artista
provoca una reacció en el
vianant”. Pretén fer somriure la
gent i ho aconsegueix
estampant carros de
supermercat, bicicletes i
Coordina
Eugènia Sendra
esendra@timeout.cat
@eugeniasendra
EN QUALSEVOL MUR
EL PARE DE LES PLANTILLES
Blek le Rat va ser dels primers a
desenvolupar la tècnica de l’stencil
–en el seu cas eren de mida real–. A
més del contingut social de la seva
obra, són inoblidables les rates que
va fer córrer pel París dels anys 80.
Art
Sigui en una
galeria o en un
mur, la peça és
bona si transmet
passió i fulgor
cadires contra els murs perquè
interactuïn amb els seus
personatges de rostres
orientals dibuixats amb pinzell.
De tant en tant torna a la
intimidadora tela en blanc –no li
és del tot estranya perquè és
com va iniciar-se artísticament–,
sobretot si sorgeixen propostes
com el projecte que exposa a
Montana Shop & Gallery, Piedra,
papel, tijera!.
De nou, l’art urbà salta a la
galeria. Zacharevic recorda la
relació que va començar a Nova
York a finals dels 70, on van
destacar Keith Haring i Kenny
Scarf; l’efecte Banksy, que va fer
elevar el preu de l’art urbà pels
volts de l’any 2000, i la febre
més recent de què el lituà va ser
testimoni quan vivia a Londres.
Però l’artista no s’està d’opinar
que “una peça no és bona pel
fet de ser en una galeria o en un
mur, sinó que ho és si transmet
la passió, fulgor i habilitat de
l’artista”.
Coincidint amb la presència
de Zacharevic a Barcelona, la
Galeria 3 Punts inaugura una
gran mostra que vol ser un
reconeixement a l’art urbà, els
artistes i les seves múltiples
formes de treballar. A Abnormal
activity s’exhibiran obres de
referents contemporanis
(Banksy, Blek le Rat, D*Face,
Shepard Fairey, Miss Van, Mr.
Brainwash i The London Police,
entre d’altres) al costat de la
nova fornada d’artistes, en què
destaquen Ashwan, Ciro Schu,
Eledu, Hello Monsters i Daniel
Muñoz San.
PIEDRA, PAPEL, TIJERA! serà
a Montana fins al 3 de maig
MARIA DIAS
LA GRAFITERA ROMÀNTICA
Les dones emmascarades i sensuals
i els entorns surrealistes i onírics
conformen part de l’univers de Miss
Van, l’artista originària de Tolosa de
Llenguadoc, que compagina el treball
als murs i sobre llenç.
EL PINTOR CLÀSSIC
Ernest Zacharevic registra i dibuixa
l’entorn, i amb les obres reflecteix
la seva percepció del món. Més que
grafiter, es considera un pintor que
treu els seus treballs d’estudi al
carrer, un llenç per experimentar.
50 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Art
Comencen
GRATIS Guillaume Leblon
L’obra de l’artista francès està
plena de referències a la
naturalesa, l’arquitectura,
l’hàbitat domèstic o el seu propi
estudi. Les seves escultures,
objectes i instaŀlacions tenen un
tret d’estranyesa que concentra
l’atenció i fa sorgir el debat.
ProjecteSD. Ptge. Mercader, 8.
www.projectesd.com. Passeig
de Gràcia (L2-L3-L4). De dt. a
ds., d’11 a 19 h.
Sobre (el) paper
Del potencial del paper com a
suport per construir imatges en
sabien Picasso, Dalí, Christo,
Hernández Pijuan i Gordillo,
entre d’altres. La mostra de la
col·lecció de la Fundació Suñol
revisa el protagonisme d’aquest
suport artístic en la segona
meitat del segle XX.
Fundació Suñol. Pg. de Gràcia,
98. www.fundaciosunol.org.
Diagonal (L3, L5). De dl. a ds.,
d’11 a 14 i de 16 a 20 h. 4 €
(entrada reduïda, 2 €).
FGC). De dt. a ds., de 10.15 a
19.45 h. Dg. i fest., de 10.15 a
14.45 h. 12 €.
La pintura que reneix
GRATIS Propter Nuptias
Miroir Noir, el duo format per Rai
Escalé i Miloš Kopták, signa una
mostra d’imatges tenebroses,
de nuvis amb els rostres
deformats i convidats amb
aparença de zombi. Si crèieu
morta la pintura, aquí us
reconciliareu amb el gènere.
Eat Meat. Mònec, 14.
www.eatmeat.cat. Urquinaona
(L1,L4). De dt. a ds, de 17 a 21 h.
GRATIS I cover the waterfront
A les seves pintures, Mojé
Assefjah desenvolupa el seu
propi llenguatge visual. Les
amples i arquejades franges de
color exploten i les pinzellades
s’entrellacen mantenint un
dinamisme que s’estén per
l’espai pictòric.
Galeria +R. Sant Eusebi, 40.
www.maserre.com. Sant Gervasi
(FGC). De dl. a dv., de16 a 20 h.
Art
Barcelona en fotos
Colita. Perquè sí!
Colita és un dels noms més
destacats de la fotografia
catalana contemporània. La
mostra presenta un recorregut
per la seva trajectòria gràfica i
apropa al seu univers personal.
MNAC. Museu Nacional d’Art de
Catalunya. Parc de Montjuïc.
www.mnac.cat. Espanya (L1-L3-
Sinuositats
GRATIS Sobre la espiral...
Les forces que mouen l’univers
es materalitzen en les obres de
Martín Chirino, un dels creadors
de referència de l’escultura
espanyola.
Senda. Consell de Cent, 337.
www.galeriasenda.com. Passeig
de Gràcia (L2-L3). De dt. a ds.,
d’11 a 20 h.
www.timeout.cat 51

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
Coordina
Josep Lambies
jlambies@timeout.cat
@joseplambies
Tants caps, tants barrets
En Josep Lambies s’ho passa bomba amb els nous relats de
Yannick Garcia, i va a entrevistar-lo a una hamburgueseria
Llibres
¿És moral escriure el nom de
Steven Seagal al costat del de
Stefan Zweig? ¿Algú entre tots
vosaltres és capaç d’imaginar
un híbrid entre el mestre marcial
de pectorals d’acer i aquell antic
bigotut d’ulleres circulars que
va veure com l’Imperi
Austrohongarès se n’anava a
can Pistraus? Quin esguerro,
pensareu. Però en Yannick
Garcia és un home de món, i
està acostumat a veure coses
aberrants de tota mena. “Sóc
intèrpret simultani, em toca
viatjar”, rebla, assegut sota els
neons d’una hamburgueseria
simpàtica que em queda just a
sota de la redacció.
És un home pausat, en
Yannick. Sensat i reflexiu. Es va
donar a conèixer l’any 2012,
quan Barbamecs, el seu primer
recull de relats, va veure la llum.
Diu que era un llibre on els
personatges tenien una relació
poc normativa amb el seu cos.
M’apunto l’expressió, “poc
normativa”, mentre ell m’explica
la història d’aquell nen que es
despertava amb un dit blavós,
víctima d’una mena de Raynaud.
El seu pare el salvava tallant-li el
tros perjudicat i l’hi substituïa
per una de les seves falanges.
Sí, era bèstia. En Yannick beu un
glop minúscul de cafè.
Fa un parell de mesos que La
nostra vida vertical es
proclamava guanyador de la
darrera edició del Premi
Documenta. Deu contes nous,
un fris d’històries d’ampli abast
geogràfic i també temporal, on
l’Steven i l’Stefan conviuen en
NOEMÍ FLUIXÀ
He projectat
històries que em
toquen de prop
en personatges
molt llunyans
relativa pau, al costat d’un manc
que té la seva primera
experiència sexual i un home
que assisteix a una clínica per
fer-se castrar. “Conec molts
dels entorns que aquí descric
–raona en Yannick–. Gràcies al
meu ofici he anat acumulant un
bagatge molt ric que fins ara no
havia aprofitat. I valia la pena
esforçar-s’hi”. Certament.
I doncs, d’on coi ve la història
del pobre infeliç que es vol
desfer dels seus atributs? “He
fet de traductor per a algunes
associacions d’eunucs
–respon–. Com et dic, la majoria
de trames tenen un punt de
partida verídic”. El conte que
passa a Califòrnia va néixer
arrel d’un article sobre el Dalailama
i la reencarnació, i n’hi ha
un altre basat en una anècdota
de rodatge d’Arizona dream.
¿Continuem?
En Yannick segueix escurant,
impassible, les restes
d’escuma de la tasseta. ¿Algun
punt fosc, Yannick? “Bé, en tots
ells hi ha una implicació
personal –conclou–. D’alguna
manera he projectat una sèrie
de situacions que em toquen de
prop en personatges que em
queden molt lluny en edat,
temps i nacionalitat”. El bo d’en
Yannick volia demostrar que les
històries són, d’alguna manera,
universals. Que siguem a
Rússia o en un burger del Born,
tots podem patir els mateixos
mals. Potser si l’Steven i
l’Stefan s’haguessin trobat a
bord d’un transatlàntic, Lluna
plena i brisa càlida... qui sap.
La nostra vida vertical
L’Altra. 142 pàg. 16 €
52 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
La rubia de ojos negros
Benjamin Black
EL LLIBRE
DE LA SETMANA
Trad. Nuria Barrios.
Alfaguara. 330 pàg. 19,50 €
Philip Marlowe és un dels grans
mites de la literatura policíaca.
Per això és digne d’admirar que
Benjamin Black, pseudònim de
l’escriptor irlandès John
Banville, hagi acceptat el repte
de tornar el llegendari detectiu
de Raymond Chandler a la vida. I
pot estar ben satisfet, perquè
se’n surt amb nota.
I és que el Marlowe de Black
és gairebé clavat a l’original.
Potser un punt menys cínic i una
mica més sentimental i reflexiu,
però en essència continua sent
el mateix detectiu lleial i amb
principis. Aquesta sensació de
retrobar-se, només obrir la
primera pàgina, amb un vell
conegut que no ha canviat gens
ni mica malgrat el pas del
temps, és el millor elogi que es
pot fer a una ‘novel·la vintage’
que recrea a la perfecció la
inconfusible atmosfera dels
clàssics de l’època daurada de
la novel·la negra nordamericana.
UN ENCÀRREC ESPECIAL
Curiós, els hereus de Raymond
Chandler van ser els qui van convidar
John Banville a ressuscitar el mític
detectiu creat per l’autor nordamericà.
MITE ETERN
D’acord, potser l’enrevessada
i absorbent intriga de La rubia de
ojos negros té l’aire conegut
d’altres noveŀles del gènere,
amb els seus inesperats girs
argumentals, barroquismes
diversos i uns personatges que
no són el que semblen, la qual
cosa fa que el lector intueixi que
la novel·la ens depararà alguna
gran sorpresa amagada.
Però més enllà de l’interès de
la trama argumental, la novel·la
avança a un ritme molt àgil
gràcies als seus diàlegs
impagables. I, naturalment, no
hi falten els personatges de
rigor en aquest tipus d’històries:
una dona molt atractiva amb
intencions poc clares,
poderosos delinqüents que
amaguen els seus tèrbols
negocis darrere la façana de
clubs selectes freqüentats per
l’alta societat, sicaris sàdics i
policies eficients però cremats
professionalment després de
tants anys de feina. Fins i tot,
Benjamin Black s’atreveix a
recuperar per a l’ocasió el
carismàtic protagonista d’El
llarg adéu, la millor novel·la de
Chandler.
Només cal celebrar que
Benjamin Black/John Banville
hagi recuperat amb tanta
fortuna Philip Marlowe. I animarlo
a escriure més noveŀles que
tinguin com a protagonista
aquest llegendari detectiu. Si
són tan bones com La rubia de
ojos negros, els lectors, podeu
estar-ne segurs, hi sortirem
guanyant. –Carles Valbuena
NOTA AL PEU Li agraden les
dones, el whisky i els escacs.
DETECTIU DE CINE
Dick Powell, Humphrey Bogart o
Robert Mitchum són alguns dels
actors de Hollywood que han
encarnat el detectiu Philip Marlowe
en la gran pantalla.
3 raons per llegir...
Zona prohibida
Per Ricard Ruiz Garzón
LA PLAGA: ELS ADULTS
La Daia i l’Inge són bessones
internes, a l’escola de les quals
pares i professors són
hologrames. Una epidèmia ha
esborrat els adults, però una
avaria les obliga a sortir. A
l’exterior, amb 100 companyes,
trobaran més joves –nois!–, i
caçadors, i adults que
segresten una de les germanes.
Comença la gran aventura... de
sobreviure.
LA ZONA: DISTÒPICA
En línia amb Els jocs de la fam, el
veterà Cirici ha sabut ordir una
distòpia juvenil de volada, que
ha merescut el Premi Ramon
Muntaner. Les germanes, els
secrets de la ‘zona’, la resolució
Leopardi
Pietro Citati
Trad. Juan Díaz de
Atauri.
Acantilado.
527 pàg. 25 €
Té molta raó l’assagista Pietro
Citati (Kafka) quan diu que
Leopardi fa vertigen. En la
biografia que ha dedicat al poeta
i pensador de Recanati ho deixa
ben clar. Leopardi, una de les
veus més vigoroses de la
literatura europea i precursor
del nihilisme, va viure una
existència descomunal,
sacsejada entre una terrible
malaltia i una força creativa
incontenible. Leopardi patia una
tuberculosi òssia que li va
causar geps a l’esquena i al pit,
vivia sotmès a la depressió i
estava gairebé cec. D’origen
aristocràtic i posseïdor d’una
cultura colossal, va viure idiŀlis
amb escriptors, dones de l’alta
del desastre, els combats... Tot
funciona, però el gran què és
l’esperança: hi ha un avui pitjor,
sí, però cinc pedretes milloraran
l’endemà.
LA PRÈVIA: L’ESQUELET
Com si hagués fet un spin off del
seu gran èxit, L’esquelet de la
balena, també Premi Ramon
Muntaner però del llunyà 1986,
David Cirici ha sabut actualitzar
la seva obra juvenil més reeixida
(28 edicions). Ara narra una
noia, i l’exterior emergeix, i el
futur és fosc. Però vertebra el
text, com sempre, l’amistat.
L’autèntic esquelet.
David Cirici
Fanbooks. 272 pàg. 14,90 €
societat i joves inteŀlectuals,
sense consumar-ne cap. Això no
obstant, al llarg dels seus 38
anys de vida i patiments, mai no
va deixar d’escriure. Conreava
la poesia i el pensament, que
podien confluir en un instant de
fulgor iŀlimitat, com al poema
L’Infinito, o estendre’s en les
agudes divagacions del
Zibaldone, un diari personal on
barrejava història, filosofia,
crítica i aforismes. Amb una
escriptura elegant i un profund
coneixement del vastíssim
corpus leopardià, Citati combina
magistralment la semblança
amb la interpretació dels textos.
Així aconsegueix destiŀlar
l’essència contradictòria de
Leopardi: iŀlustrat i romàntic,
sistemàtic i fragmentari,
esgotat i insatisfet. Citati dóna
les claus per entendre com
Leopardi va poder extreure tanta
bellesa escrivint sobre el tedi, el
neguit, la desesperança i el
no-res.–Abel Grau
NOTA AL PEU “I el naufragi és
dolç en aquest mar”, Leopardi.
Llibres
www.timeout.cat 53

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Llibres
101 llibres de BCN
Per David Castillo
Escola de rebel·lia va ser l’única
novel·la publicada pel dirigent
anarcosindicalista Salvador
Seguí, el Noi del Sucre, el
mateix any, 1923, en què va ser
assassinat per pistolers de la
patronal catalana –van
eliminar-ne més de 500 en
aquells anys–. En clau d’Émile
Zola, l’obra narra les vicissituds
d’un noi amb inquietuds que,
provinent d’Andalusia, ve a
92 91
‘Escola de
rebel·lia’,
Salvador
Seguí.
treballar a Barcelona,
s’instal·la al Xino –la mitjana de
vida era de 40 anys-- i
s’enamora i casa amb una jove
prostituta del carrer Robadors.
La seva desesperació és quan
la noia emmalalteix de
tuberculosi i no li pot pagar els
medicaments. La seva mort
miserable li serveix per prendre
consciència de les dificultats
indignes que patia la classe
obrera. No sé què en pensaria
el brillant sindicalista de la
situació actual, però segur que
no s’ho miraria amb
indiferència. El personatge de
la seva novel·la cau abatut al
carrer sant Rafael amb Riereta.
Ell perdria la vida al mateix
carrer, cantonada amb Cadena.
¿Barcelona és bona?
‘La ciutat
malalta’,
Josep
Maria Vilà.
Vaig tenir la sort en la meva
joventut de poder accedir a les
novel·les, La ciutat malalta i El
poder feia vacances, que el
periodista Josep Maria Vilà va
publicar el 1956 i el 1963,
aquesta última a l’editorial
Selecta. Nascut a Calella el
1897, Vilà es va traslladar de
ben jove a Barcelona on va
conèixer les condicions
infrahumanes dels treballadors
i va descriure en les seves dues
novel·les, la guerra oberta entre
el sindicat Únic –la CNT-- i el
Lliure, pagat per la patronal.
Centenars de morts van omplir
els carrers de Barcelona. La
primera obra la va situar entre
el 1916 i el 1920, i la segona, al
començament dels anys 20 fins
a la dictadura de Primo de
Rivera. El to entre el
naturalisme, la crònica i
l’assaig és una delícia, així com
la informació detallada. Hi ha
moments en què mor fins a
l’apuntador, des dels advocats
de la CNT Francesc Layret i
Josep Ulled fins a persones
confoses amb empresaris o
militants del Sometent. La
batalla s’allargaria durant
gairebé mig segle.
Llibres
54 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
Una secció de
Cerveses Moritz
@MoritzBarcelona
Només per a les vostres oïdes
El diumenge 23 hi haurà una audició del nou disc de Mishima a
la Fàbrica Moritz per a només 100 afortunats. Per Erica Aspas
Des de fa uns dies, per internet
ja circulen un parell de temes de
l‘esperadíssim nou disc de
Mishima, L’ànsia que cura. Ha
estat com un regal de la banda
als seus fans, per fer passar el
temps d’espera amb menys
ansietat, però alhora ha estat un
arma de doble fulla, ja que els
dies fins el dimarts 25, data de
sortida del disc, passen lents,
com si el temps es desfés, com
als rellotges de Dalí. Ja se sap,
és gairebé impossible que et
donin un bocí de pastís i que et
diguin que no en pots menjar
més fins d’aquí uns dies.
No defalliu: l’autèntica afició
es demostra en aquests
moments, esperant
pacientment la vostra
recompensa, que arribarà per
diferents canals. Feu-nos cas,
s’estan gestant esdeveniments
amb Mishima com a
protagonistes que us faran
frisar.
Moritz sortejarà
a través del
seu Facebook
10 invitacions
dobles per l’acte
Per exemple, estigueu molt
atents a les xarxes socials de
Cerveses Moritz perquè estan
preparant un esdeveniment
molt especial i per a un públic
comptat.
El diumenge 23, a partir de
les 19 h, dos dies abans del
llançament de l’àlbum, se’n farà
una audició de dalt a baix a la
Fàbrica Moritz Barcelona. Ja us
heu recuperat de l’ensurt?
Doncs bé, seguim. Es tracta
d’una audició exclusiva per a
100 persones. Repetim,
audició, no concert, tot i que el
grup hi serà present. Els
afortunats seran 80 fans que ja
han fet una prereserva del disc, i
20 afortunats més que hauran
guanyat una invitació doble a
través del Facebook de la
cervesera.
Després de l’escolta, de
descobrir per primer cop els
nous temes, una mica
afrancesats (han gravat el disc
al país veí) hi haurà un coŀloqui
amb el grup i un tast del seu vi,
Estones de Mishima, amb la
participació d’en Sergi Figueras,
el sommelier del Bar à Vins de
Moritz.
Està previst que l’acte finalitzi
a les nou de la nit,
aproximadament, moment en
què tindreu dues opcions:
marxar cap a casa o sopar a la
Fàbrica i veure-hi el Madrid-
Barça en pantalla gegant. Quina
tarda, la d’aquell dia!
‘L’ànsia que cura’ es podrà
escoltar el diumenge 23 a la
Fàbrica Moritz Barcelona (ronda
St. Antoni, 41) a les 19 h.
www.moritz.cat i Facebook.
com/Moritzbarcelona
ALBERTO POLO
Moritz
www.timeout.cat 55

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
Nous camins
de la creació
Moritz
Internet és un aliat del cine
Una nova edició de l’Atlántida Film Fest
arriba a les vostres cases
Cinèfils de veritat, no de modes,
heu de saber que, del 27 de març
al 27 d’abril, arriba una nova
edició de l’Atlántida Film Fest, el
primer festival de cinema on line
espanyol de pel·lícules estatals i
internacionals. La festa
d’inauguració serà el dijous 27 a
la Fàbrica Moritz. En Jaume
Ripoll, director del festival, ens
n’explica els detalls.
El creixement d’espectadors
de les tres edicions és
aclaparador.
Estem molt satisfets del suport
del públic. Arribar als 40.000
espectadors a la tercera edició
va ser la prova de que hi ha
molta gent disposada a pagar
per gaudir d’un bon festival de
cinema en aquest país, encara
que no hagi que sortir de casa.
La clau és que sigui on line? El
format? Els títols?
Poder veure les pel·lícules que
han estat premiades a
Sundance, Berlín i Canes abans
que s’estrenin als cinemes,
poder fer-ho a casa o allà a on
vulguis des de gairebé qualsevol
dispositiu i fer-ho per menys de
3 euros.
Reivindiqueu internet com una
realitat de consum i no com una
eina perjudicial per al cinema.
Internet és un aliat, esclar, mai
un enemic. És un gran error
pensar el contrari. És un aliat
pels espectadors, que avui
tenen més pel·lícules legals que
mai a la seva disposició amb
gran qualitat, independentment
d’allà on visquin.
Per al públic tot són
avantatges. Als cineastes, què
els significa el festival?
Per als autors estatals i dels
països d’Amèrica del Sud és
una gran oportunitat per donar a
conèixer la seva obra dins un
festival que arribi a tot arreu
Obres com Los Ilusos, de Jonás
Trueba, Otel·lo, de Hammudi
Al-Rahmoun Font, o Mi loco
Erasmus, de Carlo Paidal, són
bons exemples de títols que van
arribar a un gran públic gràcies
al festival.
Quins títols destacaries?
Aquest any la programació ha
donat un altre bot de qualitat. És
un privilegi poder inaugurar amb
El Desconocido del lago, la millor
pel·lícula de 2013 segons
Cahiers du cinema. A la Secció
Atlas hi trobem les noves
pel·lícules d’autors de culte
com Valerie Donzelli, Xavier
Dolan o Michel Gondry, de qui
estrenarem a Espanya el seu
film amb Noam Chomsky. A més
de joies com Ilo Ilo (finalista als
Oscars) o el documental The
unkown known.
Com serà la festa d’inauguració
el dia 27 a la Fàbrica Moritz?
Esperem que hi vingui un munt
de gent. A més de bona cervesa
hi posarem bona música a
càrrec de DJ Caro i Deezer i es
podrà parlar amb alguns dels
directors de la Secció Oficial.
El Disseny Hub Barcelona, seu
del FAD, acull el cicle DEMO.
Explorant nous processos de
creació, organitzat per l’ADI-FAD
del divendres 21 al 31 de març,
amb el suport de Moritz. Es
tracta d’una sèrie d’activitats
per apropar al públic els nous
processos creatius en la
generació de productes, gràcies
a la investigació amb nous
materials, la reinterpretació de
les tècniques artesanals o
l’aparició de les noves
tecnologies.
El cicle inclou quatre tallers
per experimentar aquests
canvis en la pròpia pell, dos per
a públic infantil. En destaquen el
d’El Último Grito, sobre nous
tipus d’espais de cinema i
noves formes de construcció
narrativa i de filmació; el de Yuri
Suzuki i Óscar Díaz, que proposa
nous usos d’un objecte tan
banal com un despertador.
A banda d’això, dissabte 22 hi
haurà la Jornada DEMO, i el dia
28 de març a la Fàbrica Moritz
Barcelona (21 h) tindrà lloc la
DEMO Futurs, on quatre recent
graduats d’universitats de
disseny de Catalunya ens
explicaran els seus projectes,
dintre de la filosofia DEMO.
Després, Mans o iniciarà la
festa de cloenda.
DEMO es fa al DHUB (plaça de
les Glòries, 37) del divendres
21 al 31 de març. www.fad.cat
56 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Moritz
L’experiència és un grau
El festival Lapsus celebra el desè
aniversari al CCCB el 4 i el 5 d’abril
Electrònica amb segell BCN
El festival Caudorella programa directes,
seminaris i una mostra de fotografia
El segell Lapsus és un gat vell
en això de les músiques
electròniques d’avantguarda.
Davant d’altres iniciatives
sorgides més recentment, ells
podem treure pit i presumir de
complir 10 anys sense
despentinar-se. Aquesta
primera edició del festival es
farà el divendres 4 i el dissabte
5 d’abril al CCCB, i amb Moritz
com a patrocinador principal.
Segons els seus directors,
Albert Salinas, Carles Guajardo i
Albert Miralles, l’objectiu del
festival és “oferir una
experiència còmoda a
l’espectador: aforament limitat,
escenari únic amb una 0cuidada
posada en escena i gran varietat
d’artistes”. Parlem del cartell,
amb propostes no sempre
mediàtiques, i amb la quota
d’artistes estrangers i
espanyols força equilibrada.
Vuit artistes vénen de fora de
les nostres contrades. Del
Regne Unit ens visiten Dalhous,
Etch, Shape Worship i Kelpe;
dels Estats Units, Jensen
Sportag; de Suècia, 1991;
d’Àustria, Fennesz, i de França
Kangding Ray. El percentatge
estatal està representat per
Olde Gods, Playmodes, Sau
Poler, Alba G. Corral, Oscar Sol,
Videocratz i MID. Teniu al vostre
abast un abonament pels dos
dies per 35 euros que podeu
comprar a Discos Paradiso
(Ferlandina, 39) o a Ticketea.
Lapsus es farà el 4 i el 5 d’abril
al CCCB. Abonament, 35 €
Si ens mirem de dalt a baix la
programació del Caudorella, que
va començar el 15 de març i que
s’allarga fins dissabte, més que
unes jornades sobre música
electrònica es presenten com
l’abecé d’aquest gènere a la
ciutat. Des del 2011 han
treballat per promocionar i fer
difusió de la música electrònica
feta a casa, tant d’artistes com
de segells. Destriem el gra de la
palla.
Una de les novetats és que el
CCCB, el divendres 21 i el
dissabte 22, acollirà, gratis, la
Fira de discogràfiques, el CDO
Visuals, el CDO-Lab (secció
divulgativa per a professionals),
CDO Formació (amb classes
magistrals, seminaris i
conferències que també es
faran al Museu de la Música, a
Microfusa i a la UPF, entre
d’altres espais) i alguns dels
principals concerts de les
jornades. Una altra secció
destacada és CDO Play, on es
presenten les novetats
d’artistes, segells i coŀlectius.
A banda de ser un dels
patrocinadors de les jornades, a
can Moritz també hi passaran
coses. La Fàbrica Moritz
Barcelona acollirà, divendres 21
a partir de les 21.20 h, les
actuacions de Melodonia,
Volatil, Kith’R’mple i
Electroputas.
L’Hangar també es presenta
com un espai primordial aquest
any, i les seves instaŀlacions
seran testimonis d’una trobada
de creadors, seminaris de
creació, presentacions sonores
i tallers de formació, i també
acollirà, fins a final de mes, la
mostra Les Jornades des de la
fotografia, comissariada per
Carlos Vergara, i que permet
rebobinar i veure quà ha estat
Caudorella des del 2011.
Caudorella es fa fins dissabte
22 a diversos espais de la
ciutat. www.caudorella.cat
Moritz
LA SETMANA DE MORITZ Els actes que no et pots perdre
PANTERA ROSA, 50 ANYS
El dijous 20 (20.15 h), els cinemes
Aribau celebren el 50 aniversari
de l’icònic personatge amb una
exposició, el passi de la pel·lícula i un
concert amb temes de Henri Mancini.
VINS AMB HISTÒRIA
Jordi Creus i Sergi Figueras ens parlen
de grecs, fenicis i del naixement de la
nació catalana al Vins amb història
del dijous 20 a El 300 del Born (plaça
Comercial, 12. 19 h. 10 €).
LA VIDA ÉS JOC
El dimarts 25 comença aquest cicle
a El 300 del Born (19 h. Gratis fins
a omplir l’aforament) amb la xerrada
La construcció d’una marca, a càrrec
d’Albert Castellón i Oriol Ripoll.
CICLE NOVES ARRELS
El 300 del Born acull l’actuació de
Soundsystem So Insistent dins aquest
cicle de nous talents musicals. Serà
el dimecres 26 a les 19 h. (Gratis fins
a omplir l’aforament).
www.timeout.cat 57

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Coordina
Ricard Martín
rmartin@timeout.cat
@RicardMartn
No són tapes per a guiris!
Els propietaris del Taller de Tapas obren l’Ajoblanco a Tuset, tapa
i producte selecte a preus molt raonables. Per Ricard Martín
DEMANEU-HI...
TATAKI DE BOU
Preston ha adaptat trets de la cuina
anglesa: vegeu aquestes làmines poc
fetes de bou, tendres i sagnants, amb
una sala de rave picant que destrona
qualsevol 'wasabi', ideal també per al
peix fumat.
Menjar i beure
FOTOS: IVAN GIMÉNEZ
Els guiris i les tapes. Aquests
dos sintagmes, quants
comentaris despectius han
omplert la boca de gurmets de
pa sucat amb oli de gira-sol? Bé,
doncs avui toca parlar amb una
de les persones de Barcelona
que més coneixen la tapa. I és
guiri! La londinenca Kate
Preston és la copropietària del
novíssim Ajoblanco, nou
restaurant-bar de tapes al carrer
de Tuset. I no li atribueixo
aquest coneixement a la
babalà: amb el seu marit, José
Lombardero, van obrir el primer
Taller de Tapas l’any 2003.
Lombardero, gallec, porta la
tapa a la genètica: ja tenia un
bar a l’Hospitalet als 60.
A primer cop d’ull, l’Ajoblanco
fa pensar: “Vaja, un altre local
de tapes fines i barroquisme
made in Lázaro-Rosa Violán (rei
de l’interiorisme gastro,
colonitzador d’Enric
Granados)”. Sí i no. El local és
solemne, eclesial. Però els plats
no enganyen i es troben en una
línia de qualitat-preu que en
aquesta zona costa de trobar.
“Ens hem assegurat que tot
sigui bo, que tingui la seva
gràcia, però no disfressem res.
Que parli el producte”, diu
Morton. Té memòria històrica
racional (de ració): ella i el seu
marit recorrien les barres del
Gòtic a finals dels 90, i recorda
No fa tant
temps, les tapes
s’escalfaven
al microones i
s’amuntegaven
bé “quan s’escalfaven les coses
al microones, veies tots els
fregits amuntegats, no es
cuinava al moment”. “Això
sembla que passés al segle XIX
–continua–, i no, va ser fa quinze
anys”. Ells, diu, van ser dels
primers a canviar aquesta
tessitura, “sense cap intenció
de dirigir el restaurant als
turistes”.
Tampoc no defineix
l’Ajoblanco com un lloc
estrictament de tapes. Més
aviat hi ha “tapes clàssiques
que ens agraden, plats per
compartir i segons amb
entitat”. Com dèiem, poques
complicacions i molt d’ofici:
poc peix però “arribat cada dia
de la llotja”, i carn molt ben
tractada a preus raonables i
amb DO: vegeu l’entrecot de
vaca vella basca (250 g a 18 €)
o les costelletes de xai
pirenaic. Sense escumes ni
fums: “No creiem en això, no
som un restaurant
gastronòmic”. Bé, el que hem
menjat ho desmenteix. Upper
diagonalers i proletaris que la
creueu, hi podreu conviure i
menjar bé.
Ajoblanco
Tuset, 20. T. 93 667 87 66.
P: 25-30 € aprox.
CORS DE CARXOFA
Una de les tapes favorites dels
clients: el cor de la carxofa ben
fregit, lleuger i arrebossat, amorosit
amb una salsa de romesco. Val la
pena tastar també les escopinyes
gallegues amb Martini.
ETON MESS
Preston ha introduït aquest clàssic de
les postres britàniques a la carta: una
barreja de fruites del bosc, maduixes i
bocins de merenga. Es diu així perquè
se servia en el torneig anual de
criquet d’Eton. Senzill, bo i efectiu!
58 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Acontraluz
MARIA DIAS
Milanesat, 19
T. 93 203 06 58. P: 40 € aprox.
Arriba l’època de l’any en què el
restaurant jardí A Contraluz
pren la seva màxima dimensió.
Si bé la resta de l’any és
acollidor, a la primavera i a
l’estiu les seves terrasses són
punt inevitable de trobada per
als qui gaudeixen amb el bon
gust, el bon ambient i, sobretot,
amb la bona taula. Taules ben
vestides, amb estovalles de
fina tela blanca i separades de
manera que la privacitat es
mantingui, i la decoració que té
aquest glamurós local de més
de vint anys serveixen perquè
el comensal iniciï amb
exceŀlent predisposició una
trobada gastronòmica
d’altíssim nivell.
Els detalls decoratius i el
servei impecable completen un
panorama que els pròxims
mesos assolirà la seva
esplendor amb l’exultant verd
de les plantes i el color de les
seves flors. La Carla i en Mauri
van endevinar la tecla fent-se
càrrec, ja fa cinc anys, d’aquest
lloc privilegiat. Al migdia la llum
natural inunda el lloc i de nit una
iŀluminació exceŀlent crea
l’ambient ideal. Pel que fa a la
cuina, molt renovada
darrerament, està ben pensada
i aconseguida, tot i que deixa
poques opcions per als qui els
agrada cuidar la butxaca.
Comencem celebrant la varietat
i qualitat de pans que posen
sobre la taula, amb un oli d’oliva
verge de gran nivell. Les
croquetes de pernil i les
carxofes fregides van ser un bon
començament per a ‘La nostra
hamburguesa de vedella amb
patates fregides i buquet
d’amanida’. Ben condimentada
i cuinada al punt demanat, és
una delícia.
Els espaguetis amb gules i
bitxo són un encert i les postres
estrella són els makis de
mascarpone. Una atmosfera
relaxada i amb molt bona
música seleccionada per crear
un bon ambient, A Contraluz és
un lloc on s’ha d’anar i gaudirne,
deixant per un dia les
privacions i dietes.
Els enamorats o els que
vulguin enamorar algú tenen, a
més, l’escenari ideal.
–Marcos Andrea
EL COMPTE
(1 Persona)
1 Servei de pa .......................5,80€
1 Croquetes de pernil ..........16,18€
1 Carxofes .............................7,18€
1 Espaguetis amb gules ..... 14,55€
1 Hamburguesa ...................12,73€
1 Copa de vi ............................ 2,15
1 Tallat .................................... 1,90
1 Gelat de la casa .................5,50€
TOTAL (amb IVA) ...............72,58€
‘Time Out Barcelona’ visita
anònimament els restaurants
i paga el compte.
Menjar i beure
www.timeout.cat 59

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Entrepà de rosbif
EL PLAT
DE LA SETMANA
Menjar i beure
Stop & Mos
Els Encants (Local B-619)
T. 647 424 980. Preu: 6,50 €
Si s’és als Encants és perquè es
busca una oportunitat, una
originalitat, quelcom del passat
o alguna cosa econòmica. I ha
estat una gran idea instaŀlar una
sèrie de petits grans llocs per
esmorzar-hi o dinar-hi els dies
de mercat, els dilluns, els
dimecres, els divendres i els
dissabtes.
A la pole-position de la variada
oferta hi ha l’entrepà de rosbif
de l’Stop & Mos, segurament el
més original i sobretot perquè
ofereix entrepans i plats de
migdia a base de productes
ecològics. La carn d’aquest
entrepà que descansa –en una
salsa de la seva pròpia cocció i
una altra de rave picant com
agrada als irlandesos– entre
dos trossos de pa elaborat amb
cervesa negra especialment per
al Toni, és de producció
biològica, com la totalitat de la
matèria primera que utilitzen per
als seus plats, sopes i
entrepans. Un gran encert
gaudir d’aquest i d’altres
entrepans amb la cervesa
Estrella Galicia.
–Marcos Andrea
NOTA AL PEU No se us acudiria
mai que en un mercat de vell hi
han entrepans ecològics.
MARIA DIAS
Penseu en La Laia
¿Un bon menú de migdia a la
zona alta, a preus assequibles?
Aquesta pregunta a vegades
sembla de les d’Iker Jiménez:
sense resposta. Però tingueu en
compte La Laia, al carrer de
Laforja: un restaurant que,
treballant amb producte fresc,
aconsegueix que un menú de
migdia de 12,50 € sembli a la
carta. De nit, el restaurant
canvia de cara per oferir una
qualitat superior per al públic
més exigent: són propostes
originals i divertides de tapes
d’alta gastronomia. Vegeu: un
fantàstic carré de xai cuit a
baixa temperatura amb pera en
almívar d’anís o, en l’altre
extrem, un entrepà de calamars
fet com Déu mana.
La Laia
Laforja, 61
T. 93 209 49 43
60 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Flamarades
Guerrilleres
Carlota, tercera generació d’una nissaga de cuineres, mana
al restaurant homònim, abans Alba París. Per Pau Arenós
Carlota Claver, de 33 anys i
amb dues filles, és l’hereva de
dues dones. La mare, l’Aurora.
L’àvia, la Victòria. No només
recau a les seves mans el
patrimoni físic amb dos
restaurants, l’Alba Granados i
l’Alba París, amb nova
orientació i nom, Carlota, sinó
també el de la memòria. La
Carlota dedica les croquetes a
l’àvia i fundadora del negoci, i
encara que tinc ganes de
clavar una mossegada en
aquest record, em continc
perquè m’estic desenganxant
d’obusos i braves en espera
que el bombardeig remeti.
Després de 20 anys de
servei, el restaurant Carlota
substitueix l’Alba París. “L’hem
arreglat nosaltres”, explica
ufanosa la xef. Els ha quedat
bé, bufó, acollidor, on no
desentonaria veure algú fent
ganxet, si fos possible ganxet
de guerrilla en aquella
modalitat dels treballs
manuals entre l’habilitat i
l’activisme que abraça i
escalfa els fanals de les
ciutats. La cuina del Carlota
també és urbana,
#kuinaurbana, entre la
innocència i l’acció. “Penso:
PICA PICA
Atenció
Als dilatats horaris, amb
esmorzars i berenars.
Recomanable per a
Aquells a qui els agrada una
decoració treballada.
Que en fugin
Els que xisclen si una carta
alterna burger i sashimi.
‘Això pot quedar bé’. No
m’importa l’origen, si és cuina
local o de fora”. El caneló de
wonton amb pollastre pota
blava del Prat és d’aquí i d’allà.
L’embolcall, estranger. El
concepte i el farcit, local.
M’agrada, bo, sedós, tot i que
milloraria si l’exterior estigués
més torrat, en contrast amb el
flàccid interior. Torno a trobarme
canelons a les postres,
deliciosos; aquests sí,
cruixents, amb sèsam,
espuma de formatge i
maduixa.
Carlota –el restaurant, la
cuinera– està en construcció,
consolidant la carta. Ella es
mou entre l'Alba Granados,
“més gran”, i aquest espai
petit, els dirigeix tots dos, però
sent que en donar el seu nom
ha cedit alguna cosa íntima. Es
preocupa per les necessitats
JULIO CARBÓ
dels clients amb plats per a
celíacs i diabètics –compte
amb aquest gest tan
infreqüent– i indica si una
recepta va carregada amb
fruita seca o amb lactosa. O si
és 100% vegana. Compromís,
doncs, cuina de guerrilla.
Pasten i couen el pa, una
altra de les noves labors, molt
bo, i també la coca, que
cobreixen amb sardines
fumades, tomàquets i olives.
Menys atractives, les llenties
amb foie gras, carbassa,
germinats i verdures
laminades. La textura del
salmó a baixa temperatura és
bona, però no la del peu de
porc amb picant thai. Faig una
copa amb Els Pics 2012, negre
punxegut del Priorat.
La nova generació de xefs
catalanes es multiplica, tot i
que el contacte de la Carlota
amb les altres és escàs o nul.
Seria interessant que dones
com Ana Ruiz, Núria Gironès i
Ariadna Julián es coneguessin
i teixissin aliances.
¿Per què les cuineres
ocupen un espai menor a les
pàgines gastronòmiques,
coronades per Carme
Ruscalleda, Fina Puigdevall i
Mey Hofmann? Sempre la
mateixa pregunta. I sempre la
mateixa resposta. N’hi ha
poques, molt poques, al
capdavant dels restaurants.
¿Ganxet? No, guerrilla.
Carlota
París, 168. T. 93 430 91 19
P: 25-30 € (sense vi)
Menjar i beure
www.timeout.cat 61

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Menjar i beure
Menjar i beure
Nou Barris de luxe
Els dijous, tapa i beguda per 1,95 €, al
nord de Sant Andreu! Per Montse Virgili
Els barcelonins patim una
malaltia congènita, la mandra.
Quan preguntes a qualsevol per
un tros de Barcelona que no és
allà on ell viu o treballa, la
majoria foten la mateixa cara
que si els parlessis de
Tasmània. Nou Barris no és al
Pacífic, s’hi arriba amb línia
groga i blava, amb autobús i, fins
i tot, a peu. Els que no sabem
nadar també hi som benvinguts.
A més, encara hi ha més motius
per eixamplar horitzons si el que
ens hi espera és un festí de
tapes saboroses i la beguda que
trieu per 1,95 euros tots els
dijous de l’any. Una trentena de
bars s’han acollit a aquesta
festa major, cadascun amb una
IRENE FERNÁNDEZ
de les seves tapes més
emblemàtiques. Per exemple, el
Conde Drácula ofereix Diablo
Conde Drácula, patates picants
com el dimoni. Més frescos, a El
Abuelo, proposen el Mos de la
Charo, fet a base de pa de coca
torrat amb verduretes variades i
bacallà, i tot amanit amb pebre
vermell.
Si fos per mi, jo viuria a la
Bodegueta d’en Miquel, la de la
Font d’en Canyelles. En Miquel,
l’amo, en té una altra a uns 500
metres amb el mateix nom. Per
la ruta de les tapes dels dijous,
ells proposen la tapa estrella
del seu establiment, el mini
carpaccio de mango, foie gras i
pernil ibèric. A veure com ho
entomes, això, foraster.
La Bodegueta d’en Miquel és
un monument a la bona tapa, la
cervesa ben fresca i una bona
copa de vi tota la setmana. De
fet, quan hi entreu, pot ser que
us recordi una mica Cal Marino
del Poble-sec. Un bar allargat
que comença amb les bótes de
vi a dojo, una prestatgeria plena
de vins per endur-se a casa o
prendre allà mateix que s’acaba
on comença la barra, un deliri.
Croquetes fetes per la veïna,
anxoves (les millors de Nou
Barris) i formatges, fins i tot n’hi
ha de macerats amb whisky. Us
explicarà el secret: en Miquel de
Nou Barris i l’Edu de Cal Marino
són germans, i es veu que això
de muntar cellers de luxe corre
per les venes.
La Bodegueta d’en Miquel
Font d’en Canyelles, 47
T. 93 518 40 61
Energia ‘eco’
Habitat 2012
DO Catalunya. Vol. 14 % 10 €
L’únic requisit absolut per a la
vida és l’energia, i aquesta
s’intensifica treballant amb la
natura. Un vi cosmopolita,
deliciós amb les amanides, el
tofu i menges de cuina oriental
nipona i tailandesa. Ideal també
amb formatges d’ovella i peixos
al forn. Té un nas intens amb
frescor de llimona, fons de
poma verda i subtilitat herbàcia:
una finestra oberta de clima
mediterrani. La garnatxa blanca
i el xareŀlo passat
per bóta creen un vi
de nova generació
que aprèn de
l’experiència
Torres. Sense
pesticides ni
herbicides. The
Best Green
Launch 2013
segons The
Drink
Business.
–Meritxell
Falgueras
El millor vi
ecològic del
2013 segons la
premsa anglesa
és català!
62 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Coordina
Eugènia Sendra
esendra@timeout.cat
@eugeniasendra
Els rètols més canalles
Cartel Cartelería s’inspira en el comerç tradicional de
Madrid per parir rètols sarcàstics i divertits. Per Laia Beltran
Demanar a un coŀlega què vol
que li regalis per al seu
aniversari pot ser un suïcidi. O
no. També pot ser la porta a una
intensa aventura creativa.
“Saps què? Vull aquest rètol
antic de ‘Lechería’”. Potser fa
més de cent anys que decora un
antic comerç de Madrid, però no
importa. El caprici d’una bona
amiga és una ordre que
necessita immediatament un
gabinet de crisi per valorar les
opcions: 1) Robar-lo. 2)
Comprar-lo als seus legítims
propietaris. 3) Intentar fer-ne un
d’igual. El publicista Guillermo
Frank Cotanda i la iŀlustradora
Marta Hernández van sospesar
les tres alternatives, però es van
decidir per la darrera. Tot en
nom de l’amistat. I van triomfar
doblement: aquest cartell
casolà de ‘Lechería’ també va
ser la llavor d’un projecte més
ambiciós: Cartel Cartelería.
Putas e hijos. Sí, sí, ho heu
llegit bé. El Guillermo i la Marta
han reinventat el concepte de
comerç tradicional. Per això els
seus rètols també parlen de
‘Modales’ i ‘Corazonería’. En
aquestes botigues de fantasia
no hi falta sarcasme i diversió.
Hi pots comprar un pot de bon
comportament o un quilo de
fidelitat congelada. Tot
dependrà del
vostre grau
d’imaginació.
D’això el duet
de Cartel
Cartelería en va
sobrat, ja ho veieu. I també de
bona tècnica: tots els rètols
els construeixen ells
mateixos i els pinten a mà
a l’estil de la vella escola
(també accepten
encàrrecs).
En aquesta a
història, el
ciberespai
ha jugat a
ser Cupido:
Cartel
Cartelería i The
Font Hunter es van
conèixer
a la xarxa.
Fiblada. Van intimar
ràpidament –l’amor a
les lletres
uneix molt– i
ves per on,
ja tenim els rètols més canalla
de Madrid de visita a Barcelona.
Durant uns mesos, els podeu
veure, tocar i olorar a la segona
planta de The Font Hunter, petit
temple consagrat a la tipografia
de fusta i ara també de neó. No
falteu a la cita.
Cartel Cartelería
www.cartelcarteleria.com
The Font Hunter (París, 215)
EXPRESSA’T
RECURS ‘VINTAGE’
Els rètols antics estan de moda.
En botigues tan temptadores com
Antique Boutique en trobareu
d’autèntics, alguns fins i tot
reconvertits en curioses làmpades.
www.antiqueboutiquebcn.com
LLUMS DE NEÓ
Allò que vulguis dir, també ho pots dir
amb lletres de neó. Tu tries la mida,
la forma i el color. I l’equip
de Luminosos Villoro posa la
tècnica i l’experiència.
www.luminosos-villoro.net
FUSTA AMB MISSATGE
Un Woody és més que
un tros de fusta. És una frase
que t’arrenca un somriure o et fa
pensar, i també un original objecte de
decoració fet a mà a Barcelona.
www.misswood.es
Tendències
www.timeout.cat 63

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Fragments de Loewe
Tendències
El meu estil
Els Beatles s’escolten, decoren la
casa i us vesteixen. Tornem als 60!
Per Eugènia Sendra
QUIN PUF EL
D’AQUELL DIA
Per rememorar amb confort
el tercer disc de la banda,
el seu primer porro i altres
històries per a mitòmans.
El Vinyls de Woouf! és la
millor opció (149 euros).
woouf.com
El 1846 naixia Loewe, la firma
de marroquineria que va ser
proveïdora de la casa reial
espanyola a inicis del segle XX i
que va captivar l’starsytem nordamericà,
la marca que va idear
la bossa Amazona i que ha
convertit els mocadors de seda
en llenços on retratar els
paisatges del país.
Com es relata la història
d’una casa centenària (avui part
de l’imperi LVMH) que sedueix
els amants del luxe i l’artesania
i que aposta per la modernitat?
Amb una exposició
calidoscòpica, amb jocs de
miralls i les fotografies de
Schleten i Abbenes, i amb una
quinzena de peces icòniques de
Loewe. Fragmentos de una
historia: 168 años de Loewe, la
mostra itinerant comissariada
per Ana Dominguez i Omar Sosa,
Objecte de desig
directors d’art de la revista
Apartamento, és una proposta a
mig camí de l’editorial de moda i
l’arquitectura efímera per
transitar per les èpoques de la
casa madrilenya. –E.S.
A la Galeria Loewe (Pg. de
Gràcia, 91) fins al 31 de març
MIRANT EL MAR MENOR
¿Qui gosa estampar el Mediterrani sobre seda? SuTurno s’hi ha atrevit,
sense renunciar a la geometria i al color que caracteritzen les creacions
de Julia Vergara i Javier Gutiérrez. Fins a 210€. shop.suturno.net
UN MAR DE
MONSTRES
La psicodèlia i les criatures
marines de 'Yellow
Submarine' tenyeixen les
Vans (70 euros) inspirades
en el film dels de Liverpool.
www.vans.es
VIRTUTS I DEFECTES
Paul, John, Ringo i George,
vistos per la il·lustradora Maria
Herreros, són protagonistes
de samarretes (29,90 euros) i
calendaris. mariaherreros.es
LOURDES CABRERA
64 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
Tendències
Temporada de bicicletes
Arriba la primavera: és el moment de posar la bicicleta a punt i triar
l’uniforme per al bon temps. Per Eugènia Sendra
A Cap
Problema, My
Beautiful
Parking i Bike It
trobareu
més idees
LA ‘RETRO’ DE PASSEIG
LA ‘FIXIE’ MÉS VERDA
PLEGABLE I AMB ESTIL
VECHICLE D’ÈPOCA
Abans que la comprés Yamaha, Motobecane feia
joies com aquesta. 350 €. monsieurvelo.es
CAP I ULLS
El casc compacte i afavoridor existeix. Demaneu per
l’invent de Carrera. 80 €. facebook.com/MBPBCN
PER FER-SE SENTIR
Entre ferros i rodes italianes trobem la flor, un
timbre retro. 12 €. www.barcelonafoldingbike.com
Tendències
VESTITS A MIDA
Són de pell i al gust del client. Parlem de punys!
A partir de 20 €. facebook.com/paloma13bicis
FITA DEL DISSENY
No és una fixie qualsevol: la de Bamboocycles és
lleugera i de disseny. 1.260 €. bicious.com
EINES EN ORDRE
¿Amor al ganxet fins i tot sobre rodes? Feu-vos
amb la bossa d’A mà. 32 €. bcnramonas.com
EL CLÀSSIC
La casa Brooks no només fa seients bonics,
comproveu-ho. 125 €. www.brooksengland.com
UN TRON PER AL CUL REIAL
Thrones signa l’Speed Demon, el complement per
a temeraris. 100 €. facebook.com/MBPBCN
PES PLOMA
Les ORI són aptes per a asfalt i muntanya, forçuts
i escanyolits. 890 €. facebook.com/bikeit.es
www.timeout.cat 65

Top Ten
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
01.
Tassa amb trencadís
Qui li ho havia de dir, al
coŀlaborador de Gaudí, Josep
M. Jujol, que quan va començar
a utilitzar el mosaic reciclat a la
finca Güell va crear l’estampat
de Barcelona per exceŀlència.
Hi és pertot, però nosaltres ens
quedarem amb la modalitat de
la tassa per brindar amb cafè
amb llet.
02.
Un marc d’amor
Totes les ciutats que tenen una
O en el seu nom estan
condemnades que aquesta
vocal versàtil es converteixi en
un cor que llueix en marcs,
plats, samarretes, gorres i tota
mena d’objectes. Aquesta
Barcelona amorosa segur que
triomfa entre els guiris que han
lligat a la ciutat.
03.
Barcelona University
I per lligar, res millor que fer un
Erasmus a Barcelona i
comprar-te la dessuadora amb
el logo de Barcelona University.
No se sap ben bé a quina
University fa referència, però si
voleu l’oficial, la venen a la UB i
té la mateixa pinta ianqui que la
falsa.
04.
Itziar Castro
Què? Per què? Doncs perquè
podria haver estat al top ten
dels estrafolaris, dels artistes
del Poble-sec, de les dones
amb carisma, i no la hi vam
posar, així és que coŀloquem
l’actriu a la llista dels souvenirs
perquè algun dia serà molt
famosa i se’n faran estatuetes
espectaculars.
05.
Hello Kitty
Sí, la plaga de la gateta
japonesa també afecta els
records de Barcelona en la
modalitat més gaudiniana, és
clar. L’animal porta una
samarreta amb l’estampat
Jujol i el tenim en la versió de
tendre peluix. No hem gosat
prémer-li la panxa per si té
alguna cosa a dir.
06.
Barcelona
Top Ten
‘Souvenirs’
Brau ‘rogigualda’ a’
Costa d’entendre que això
tingui alguna cosa a veure amb
una ciutat que es va declarar
antitaurina, però n’hi devia
haver un munt al magatzem i,
damunt, amb un estampat groc
i vermell que fa curt de barres.
01
04
07
SCOTT CHASSEROT
La veritat és que es ven molt
baratet. Només apte per a
nostàlgics.
07.
Les castanyoles
Podríem pensar que entren en
el lot dels defensors de
l’homogeneïtat dels toros i el
flamenc, però preferirem creure
que aquest souvenir és ben
nostrat i fa referència a
l’espectacle Tokateos, de
Mercè Rius, un xou molt divertit
que treu el màxim partit a
aquest instrument mínim.
08.
Gorra del Barça
Sí, i samarreta i calçotets i
pantalons i banyadors i
tovalloles... ja se sap que és
més que un club i, com tot el
que triomfa, està piratejat al
màxim. Hi ha la versió oficial al
Museu del Barça i als
establiments acreditats, i
l’oficiosa, a les botiguetes més
atrotinades de la ciutat.
09.
Rellotges de Dalí
Ben bé de Barcelona, no és que
ho siguin, per mor dels
figuerencs, però tot s’hi val si
es tracta d’endur-se un record,
en aquest cas, artístic. Es
venen als llocs més sofis de
souvenirs junt amb castellers
de ceràmica i rajoles de
xocolata que recorden
l’empedrat del passeig de
Gràcia.
10.
Denúncia als mossos
Un bon
guiri no pot marxar
de la ciutat sense haver
passat
per comissaria
perquè li han robat la cartera
a la Rambla. A banda del
trasbals i la mala llet, tindrà
un paperet
que li hauran lliurat
els mossos
com a prova.
Sempre el
pot posar en el
marc més kitsch de la botiga
de records.
Per Ada Castells
66 www.timeout.cat

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.

© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
68 www.timeout.cat