You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
CANET<br />
ROCK<br />
ENTRADES AMB<br />
SÚPER DESCOMPTE<br />
PER ALS NOSTRES<br />
LECTORS!<br />
P. 10<br />
#309<br />
21 - 27<br />
DE MARÇ<br />
2014<br />
JULIÀ<br />
El cambrer de<br />
Ca l’Estevet,<br />
vestit de<br />
carrer, va amb<br />
un cinturó de<br />
bales.<br />
INCLOU PÒSTER<br />
CENTRAL!!!<br />
AL SERVEI<br />
DE BCN!<br />
Coneix de prop els millors cambrers<br />
de la ciutat, sense uniforme i amb<br />
ganes de reivindicar-se<br />
WES ANDERSON<br />
“EN CADA PEL·LÍCULA EM<br />
SENTO MÉS DINS EL MEU MÓN”<br />
/ LA IAIA<br />
MÉS / MORE / MÁS:<br />
TIMEOUT.CAT<br />
“TENIM ÈXIT DE PÚBLIC I<br />
ARA ASSOLIM L’ARTÍSTIC”
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
2 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
El millor<br />
de BCN<br />
Reportatges<br />
14. La iaia a Tots Sants<br />
Marta Salicrú es planta amb La iaia a La<br />
Casamurada, on han gravat sis vídeos.<br />
18. Wes Anderson<br />
El director fa a El Gran Hotel Budapest el seu<br />
film més divertit. Ell també ho és...<br />
18. Canet Rock<br />
Deu raons per tornar al festival.<br />
33. Cambrers de BCN<br />
¿Vols saber quins són els millors cambrers<br />
de la ciutat?<br />
2<br />
Time Out Barcelona<br />
20 al 26 de març de 2014<br />
El duel entre Benicio del Toro i<br />
Mathieu Amalric a Jimmy P. és<br />
d’aquells que passaran a la<br />
història del cine pàgina 28<br />
1<br />
La companyia Rosas<br />
recupera al Mercat de<br />
les Flors el seu<br />
esplèndid Drumming<br />
pàgina 40<br />
Seccions<br />
22. Coses per fer<br />
26. Cinema<br />
31. Teatre<br />
41. Música<br />
46. Clubs<br />
47. LGBT<br />
49. Comèdia<br />
50. Art<br />
52. Llibres<br />
58. Menjar i beure<br />
63. Tendències<br />
66. Top Ten<br />
El CCCB acull un nou cicle de cinema<br />
d’animació,Metamorfosis, que us<br />
portarà perles que adorareu pàgina 23<br />
4<br />
Sempre ens ve de<br />
gust veure-la:<br />
Beyoncé serà al<br />
Palau Sant Jordi<br />
dilluns pàgina 43<br />
3<br />
5Montserrat Abelló<br />
protagonitza dv. 21<br />
el Dia Mundial de la<br />
Poesia pàgina 22<br />
La nostra<br />
portada<br />
Fotografia:<br />
Iván Moreno.<br />
Redacció Via Laietana, 20, 1a planta | 08003 Barcelona | T. 93 310 73 43 (redaccio@timeout.cat) Editor Eduard Voltas | Gerent Judit Sans | Directora de negoci Mabel Mas<br />
| Director Andreu Gomila | Cap de reportatges i web María José Gómez | Director d’art Diego Piccininno Disseny Anna Mateu Mur | Edició gràfica Maria Dias | Cap de redacció<br />
Marta Salicrú | Redacció Maria Junyent, Josep Lambies, Ricard Martín, Eugènia Sendra; Josep Maria Sarri i Aleix Cabau (agendes) | Web en català Pol Pareja | Web en<br />
castellà Erica Aspas | Web en anglès Jan Fleischer | Col·laboradors: Marcelo Aparicio, Laia Beltran, Jordi Bianciotto, Javier Blánquez, Òscar Broc, Gemma Casamajó, Gerard<br />
Casau, Ada Castells, David Castillo, Xavier Cester, Nando Cruz, Irene Fernández, Santi Fondevila, Begoña García, Violeta Kovacsics, Ivan Giménez, Maria Gorgues, Abel Grau,<br />
Eulàlia Iglesias, Pere Andreu Jariod, Carlos Losilla, Oriol Malet, Beatriz Martínez, Ricard Mas, Iván Moreno, Antonio José Navarro, Juan Carlos Olivares, Josep Pedrals, Javier<br />
Pérez Senz, Marta Porter, Albert Puig, Bàrbara Raubert, Ricard Ruiz Garzón, Martí Sales, Sergi Sánchez, Martín Tognola, Carla Tramullas, Carles Valbuena, Marià Veloy, Pere Vall,<br />
Marià Veloy, Nuria Vidal, Montse Virgili | Correcció textos Txell Coll, Rafel Soler | Publicitat T. 93 295 54 00 | Mercè Llubera mllubera@timeout.cat | Núria Gómez ngomez@timeout.cat<br />
| Pere Ribalta pribalta@timeout.cat | Coordinació de publicitat Carme Mingo cmingo@timeout.cat | Coordinació de màrqueting Clara Narvión | Disseny Xavi Laborda |<br />
Edita 80 MÉS 4 Publicacions amb l’autorització i la col·laboració de Time Out Internacional Limited London UK Time Out ®és una marca registrada de Time Out Group Limited,<br />
London UK. El dret d’utilitzar la marca, el nom i el logo de Time Out és una llicència de Time Out Group Limited London UK. ©2008 Time Out Group Limited. Reservats tots els<br />
drets. | Aquesta publicació no pot ésser reproduïda ni totalment ni parcialment sense consentiment del propietari. Tampoc no pot ésser transmesa per cap mitjà o mètode,<br />
ja sigui electrònic, mecànic o d’altre tipus. La revista no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors.<br />
Impressió Gráficas<br />
de Prensa Diaria<br />
Distribució S.A.D.E.U.<br />
Dipòsit legal B-44772-2010<br />
ISSN 1888-3850<br />
Difusió controlada per<br />
Amb la col·laboració<br />
de la Generalitat de Catalunya<br />
www.timeout.cat 3
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Passa<br />
a BCN<br />
Per Ricard Martín<br />
La guingueta, la<br />
guingueta...<br />
Terratrèmol sorrenc d’intensitat mitjana:<br />
aquest estiu, gràcies a la nova llei de<br />
costes, els xiringuitos canvien d’aparença.<br />
En les platges naturals es limiten i<br />
s’hauran de desmuntar a final de<br />
temporada. En les urbanes –formen part<br />
d’aquesta categoria els 4,5 km de litoral<br />
barceloní– podran tenir fins a 300 m² de<br />
superfície, terrassa inclosa. I el que és<br />
més important: la distància mínima entre<br />
estructures es redueix de 300 metres a<br />
150. En espera de veure com es concreta<br />
aquesta mesura, val a dir que el barceloní<br />
té un motiu d’alegria: els serveis hauran<br />
d’estar oberts a qualsevol banyista,<br />
encara que no formi part de la clientela!<br />
Adéu visites als pins pudents, prou posar<br />
en perill la vida nedant un quilòmetre per<br />
miccionar sense complexos. Ara bé, això<br />
obliga a reavaluar la semàntica: qui pot<br />
anomenar xiringuito, guingueta o baret<br />
–segons les abominables traduccions del<br />
Termcat– una andròmina de 17 per 17?<br />
Xiringón? Baràs? Ep, entre poc i massa:<br />
l’Ajuntament ens assegura que no<br />
n’augmentarà el nombre. I que, de fet, en<br />
temporada alta –de març a octubre– el dret<br />
a pixada pública en guingueta privada ja<br />
estava garantit. Know your right to piss!<br />
IVAN GIMÉNEZ<br />
PSST...<br />
Nova obertura sonada a La Rambla: abans<br />
que arribi l’estiu, el Grup Lombardero obrirà un<br />
nou local on hi ha el molt turístic Sports Bar.<br />
Tindrà 1000 m², llicència de discoteca, restaurant i<br />
espectacles de flamenc en viu amb la participació<br />
de Rafael Amargo.<br />
L’encarregat, de Pinter, que ha dirigit Xicu<br />
Masó al Teatre Lliure, tornarà la temporada que ve:<br />
segurament a l’octubre.<br />
Diccionari urbà<br />
Argot per a barcelonins xerraires | Per Josep Pedrals<br />
Sala de cine<br />
El barceloní ha aconseguit poder assimilar dos conceptes només canviant<br />
l’obertura d’unes vocals (desneutralitzant). L’exemple paradigmàtic és la sala<br />
de projeccions cinematogràfiques que es converteix en un peep show o un sex<br />
shop gràcies a la similitud fonètica amb una “sina salada”, un pit graciós i<br />
simpàtic.<br />
4 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
www.timeout.cat 5
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Passa<br />
a BCN<br />
Pots<br />
sentir-me<br />
Marta Salicrú<br />
I ara què?<br />
Un dia al Tibidabo amb l’autor de ‘Lolito’<br />
En Josep Lambies entra a l’Hotel Krüeger amb Ben Brooks després<br />
d’unes quantes pintes. Per poc no vomita sobre la nena de ‘L’exorcista’<br />
Després de venir a promocionar<br />
el seu anterior llibre, Crezco, Ben<br />
Brooks va decidir instaŀlar-se<br />
cinc mesos a Barcelona, dels<br />
quals en va passar quatre i mig<br />
totalment gat. En una d’aquelles<br />
trompes històriques que va<br />
durar tres dies va fer un sarró<br />
amb llaunes de conserves i birra<br />
a dojo i se’n va anar a escalar el<br />
Tibidabo amb la intenció de viure<br />
entre els matolls. El rotllo into<br />
the wild es va acabar quan va<br />
intentar fer la primera migdiada i<br />
es va clavar una pedra a la galta.<br />
Però el parc d’atraccions<br />
segueix sent el que més li<br />
agrada de la ciutat. Quan li vaig<br />
dir que em portés de farra pels<br />
seus antres preferits, que jo<br />
pagava la primera ronda, em va<br />
citar allà dalt. Ple dia, i aquí<br />
estem. Ell porta les patilles de<br />
les ulleres unides amb una bola<br />
impresentable de celo. Abans<br />
d’entrar ja em veig, quasi en<br />
dejuni, davant d’una banyera de<br />
mig litre de cervesa. Beneit de<br />
mi, no sé que és la primera d’una<br />
Merda, però<br />
si semblo el<br />
cul d’un porc,<br />
rosadet i amb<br />
una mica de pèl!<br />
dotzena. Perquè en Ben té 21<br />
anys, i molt, però que molt fetge.<br />
“On creus que vomitarem<br />
primer?”, em pregunta. Té la<br />
sospita que l’estómac ens<br />
resistirà fins a l’Hurakan.<br />
‘Lolito’<br />
Blackie Books<br />
249 pàg.<br />
19 €<br />
M’estic de dir-li que pateixo un<br />
vertigen galopant per no trencarli<br />
la iŀlusió. I al final, shit!, hi pujo.<br />
A la cua del Barco Pirata em<br />
parla de quan va viure a Londres,<br />
mantingut per una dona de 40<br />
anys que s’esclafava cigarrets<br />
als braços perquè ell no se n’hi<br />
volia anar al llit. Així comencen<br />
les confidències. A l’Hotel<br />
Krüeger xisclem tots dos com<br />
cabres degollades, agafats de<br />
les mans mentre un nan que va<br />
de Chucky ens empaita escales<br />
avall. Pixem infinitat de cops, i jo<br />
li explico que de petit em vaig<br />
trencar una dent en uns autos de<br />
xoc. I quan veu la foto de la<br />
muntanya russa crida: “Merda,<br />
semblo el cul d’un porc, rosat i<br />
amb pèl!”. La compro, són cinc<br />
euros. Així la nostra amistat<br />
quedarà segellada per sempre.<br />
Desafieu la redacció via Twitter amb el hashtag #reptetimeout<br />
Mentides per dir als turistes<br />
La Sagrada Família d’Antoni Gaudí, catalanista i catòlic, no<br />
està inspirada en cap epifania, ni en el Nou Testament, sinó<br />
en les mones de Pasqua.<br />
La coca se’n<br />
va a Suècia<br />
Sento a la ràdio que la Guàrdia<br />
Civil ha desmantellat una xarxa<br />
que importava cocaïna de la<br />
República Dominicana i que des<br />
del port de Barcelona la<br />
distribuïa per Europa, amb<br />
Suècia i Holanda com a països<br />
destinataris. Em fa pensar en<br />
les dades que periòdicament fa<br />
públiques Energy Control, el<br />
projecte d’una ONG<br />
especialitzada en la lluita contra<br />
la drogodependència, segons<br />
les quals un alt percentatge de<br />
les drogues que es consumeixen<br />
aquí estan adulterades, i em<br />
pregunto si la coca que entrava a<br />
Barcelona en direcció a Suècia<br />
era millor que la que es passa<br />
aquí, si les seves drogues són<br />
com el seu estat del benestar:<br />
de millor qualitat que el nostre.<br />
Arran de les morts recents de<br />
Philip Seymour Hoffman i Cory<br />
Monteith vaig tornar-me a<br />
preguntar si no estarien encara<br />
entre nosaltres si el consum de<br />
les anomenades drogues dures<br />
no fos legal i estigués<br />
regularitzat. La Llei Seca no va<br />
fer que la gent deixés de beure,<br />
només que ho fes d’amagat i<br />
que el negoci es fes en el mercat<br />
negre, lliure d’impostos. Potser<br />
si la cocaïna es distribuís en<br />
envasos en què s’informés dels<br />
efectes adversos, com les<br />
boques podrides i els pulmons<br />
negres als paquets de tabac,<br />
se’n consumiria menys. I la gent<br />
no es fotria paracetamol i altres<br />
adulterants molt pitjors nas<br />
amunt quan es fa una ratlla.<br />
Busqueu-la a Twitter:<br />
@salicrunette<br />
6 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Gent de<br />
Barcelona<br />
Jaime L. Pantaleón<br />
guitarrista,<br />
39 anys<br />
Te’n recordes de la teva<br />
primera guitarra?<br />
Sí, me la va deixar un noi de<br />
classe amb 16 anys. Vaig<br />
començar a tocar mentre<br />
escoltava els vinils del meu<br />
pare: Santana, els Stones,<br />
Pink Floyd... el tema que<br />
m’obsessionava era Light my<br />
fire de The Doors. Me’l posava<br />
un cop darrere un altre.<br />
La teva primera banda amb<br />
repercussió internacional va<br />
ser 12twelve. Què hi vas<br />
aprendre?<br />
Jo venia del death metal però<br />
vaig conèixer Sonic Youth i em<br />
van canviar la vida. A 12twelve<br />
vam coincidir quatre bojos per<br />
la música. El grup funcionava<br />
a partir de la passió. Mantenir<br />
un grup on tothom crea i<br />
improvisa, i on ningú dirigeix,<br />
és difícil. Amb el màrqueting<br />
es va perdre la mística.<br />
Amb Cuzo beveu de la<br />
psicodèlia turca i estàs a<br />
punt d’editar en solitari un<br />
disc de boleros. Com hi has<br />
arribat aquí?<br />
No deixo mai d’experimentar,<br />
la música és un viatge de dins<br />
cap enfora. En un visita a la<br />
República Dominicana, on va<br />
néixer el meu pare, un oncle<br />
es va posar davant meu i va<br />
tocar Lucía de Serrat. Em vaig<br />
adonar que l’art veritable és<br />
un home amb una guitarra, la<br />
nuesa absoluta.<br />
Entrevista: Montse Virgili<br />
Foto: Irene Fernández<br />
Sentit al<br />
carrer<br />
Al metro, una dona<br />
demana diners i es<br />
contradiu mentre<br />
parla:<br />
–Perdone de molestias.<br />
Soy viuda, tengo<br />
cinco hijos y mi marido<br />
esta en el paro...<br />
Dues dones en una<br />
visita guiada a l’antic<br />
hospital de Sant Pau:<br />
–Fíjate que pudiendo<br />
hacerlo normal se les<br />
ocurrió así.<br />
–Pues ahí está el<br />
mérito.<br />
Al fantàstic Caracas<br />
de Casanova amb<br />
Mallorca :<br />
–Ai Francesc, Francesc...<br />
Si fossis ‘inglés’<br />
prendries te!<br />
Dos amics:<br />
–A Praga hay que ir en<br />
primavera. ¿No has<br />
oido hablar de la primavera<br />
de Praga?<br />
Se ve que es alucinante.<br />
Dues amigues:<br />
–A Barcelona hi ha semàfors<br />
de més, vull dir<br />
que a alguns no se’ls<br />
ha de fer cas.<br />
Envieu-nos frases a través del<br />
Facebook de Time Out Barcelona,<br />
o via twitter amb el hashtag<br />
#sentitalcarrer<br />
www.timeout.cat 7
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
La ruleta<br />
Guille Milkyway<br />
Aina Clotet<br />
Jair Domínguez<br />
Llucia Ramis<br />
The end. Es van obrir els llums.<br />
Vaig estirar els braços per<br />
deixondir-me una mica i vaig<br />
expirar mentre m’aixecava. En<br />
girar-me, la mirada del noi del<br />
darrere em va colpir. Denotava<br />
emoció pura i profunda, però<br />
estava descaradament<br />
continguda malgrat les restes<br />
evidents de llàgrimes als ulls. La<br />
pel·li a mi m’havia agradat molt.<br />
Era una pel·lícula d’amor i no hi<br />
paraven de sonar cançons de<br />
Mama Cass. Però la raó per la<br />
qual vaig sortir del cine<br />
especialment feliç era haver<br />
estat testimoni d’aquella<br />
mirada.<br />
El comentari generalitzat a la<br />
sortida era que la pel·lícula era<br />
dolentota. No deien “dolenta”,<br />
deien “do-len-to-ta”, omplint-se<br />
la boca, amb suficiència. Tota<br />
aquella gent amb aquell posat<br />
una mica com de tornada de tot<br />
dient que tot plegat era un<br />
reguitzell de tòpics<br />
intranscendents sobre<br />
l’enamorament homosexual<br />
adolescent.<br />
Un paper ranci i vulgar<br />
Una pel·lícula do-len-to-ta.<br />
Tothom té ganes de verbalitzar<br />
sentències a la sortida del cine i<br />
en aquest cas totes eren<br />
antitètiques al que jo havia<br />
sentit i a la mirada del noi de<br />
mirada colpidora. La ductilitat de<br />
la perc<strong>epc</strong>ió davant l’obra<br />
artística és fascinant, sí, esclar,<br />
L’impostor<br />
però en aquest cas no tenia res<br />
a veure amb això. Aquella gent<br />
només feia un paper. Un paper<br />
ranci i vulgar.<br />
No era una nit per anar enlloc,<br />
però sabia que si me n’anava al<br />
llit no m’adormiria. Així que vaig<br />
decidir prendre una cervesa al<br />
Double Standard, el pub del<br />
costat del cinema. Allà la gent<br />
acostumava a desenvolupar els<br />
arguments que recolzaven les<br />
seves sentències naftalíniques.<br />
Darrere meu un noi no parava<br />
d’alliçonar una noia sobre el que<br />
ell anomenava “cinema<br />
trampós” [sic], referint-se a la<br />
pel·lícula que acabàvem de<br />
ORIOL MALET<br />
veure. Per descriure-la utilitzava<br />
paraules com teen-movie, fútil,<br />
dèbil i mil estupideses més que<br />
em vaig esforçar per no sentir. En<br />
sortir del bar, el drama: aquell<br />
noi de verborrea absurda era el<br />
noi de mirada colpidora que<br />
tenia al darrere al cinema. Quin<br />
imbècil, quin mentider, quin<br />
farsant. Era un traïdor.<br />
‘Guilty pleasures’<br />
Mai més no l’havia tornat a<br />
veure, aquest impostor, fins avui.<br />
La seva foto encapçala una<br />
secció del diari que es diu Guilty<br />
Pleasures. I precisament avui, el<br />
dia que me’l torno a trobar, en<br />
aquesta secció on sembla que hi<br />
acostuma a escriure, parla de la<br />
pel·lícula amb música de Mama<br />
Cass que vam veure l’un davant<br />
de l’altre ara fa quasi 20 anys. I<br />
la descriu com això, com un<br />
guilty pleasure, un plaer<br />
culpable, inconfessable.<br />
El mecanisme exacte que fa<br />
que l’emoció senzilla i veritable<br />
es negui en un primer terme i<br />
esdevingui, passat el temps,<br />
culpabilitat vestida de mot cool,<br />
només el podria explicar el noi<br />
de mirada colpidora. Jo,<br />
simplement, ho trobo<br />
lamentable. Això dels guilty<br />
pleasures no és res més que<br />
l’enèsima derivació del<br />
sentiment de culpa judeocristià<br />
retrògrad i tradicionalista. I,<br />
francament, no mola gens ni<br />
mica.<br />
L’AMPLIFICADOR<br />
Per Martí Sales<br />
Què és un webzine? És un<br />
fanzín –publicació independent<br />
autogestionada, barata o gratuïta<br />
que sol tractar temes musicals<br />
o culturals– amb format web.<br />
Gentnormal és un webzine de<br />
referència en l’escena catalana.<br />
Què té Gentnormal? Passió a<br />
dojo. Cap quota de res. Fan el<br />
que els ve de gust. Parlen del<br />
que els fascina. Transmeten<br />
entusiasme i adrenalina a les<br />
seves recomanacions, entrevistesvermut,<br />
llistes de Spotify, còmics<br />
passats de voltes... Enguany<br />
celebren cinc anys d’existència i<br />
ho fan amb una sèrie de festes i<br />
concerts. La propera serà el 17<br />
d’abril, a l’Heliogàbal, amb<br />
el Dofí Malalt i Roger Peláez<br />
canta Sau.<br />
8 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
www.timeout.cat 9
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Fem tribu!<br />
www.timeout.cat<br />
LA SETMANA<br />
PASSADA <br />
FA DUES<br />
SETMANES <br />
FA TRES<br />
SETMANES<br />
Canet Rock 2014:<br />
aconsegueix una de les 1.000 entrades<br />
amb més descompte del festival<br />
Love of Lesbian, Txarango i<br />
Gerard Quintana són els primers<br />
confirmats del Canet Rock, que el<br />
proper 5 de juliol convertirà<br />
aquesta població del Maresme<br />
en l’epicentre del pop-rock del<br />
país. Esperem amb candeletes la<br />
resta de confirmacions...<br />
sortirem de dubtes el dia 25 de<br />
març, durant la presentació<br />
pública del certamen. Aquest<br />
festival promet reunir al bo i millor<br />
de la música catalana actual, i<br />
ser una gran festa per a tots els<br />
gustos. Per als que hi van ser i per<br />
als que han crescut amb els nous<br />
grups que actuaran al festival<br />
d’enguany.<br />
Time Out vol posar-t’ho fàcil<br />
perquè no et perdis el que promet<br />
ser el festival de l’any: si ets lector<br />
nostre podràs aconseguir la teva<br />
entrada per només 25 euros!<br />
Només cal que entris a timeout.<br />
cat, et registris, compris l’entrada<br />
a entrades.timeout.cat, i siguis<br />
un dels 1.000 primers a<br />
aconseguir el teu tiquet.<br />
Torna el Canet Rock per<br />
reivindicar l’esperit d’aquest<br />
mític festival que entre 1975 i<br />
1978 va aglutinar tota una<br />
generació que vibrava amb la<br />
música i que lluitava activament<br />
contra el franquisme. Creien en<br />
un món millor, més lliure i més<br />
just, i això és justament el que cal<br />
recordar avui en dia. Aquest<br />
esperit se suma a la qualitat del<br />
cartell que, de moment, només<br />
podem intuir amb els tres primers<br />
noms que han sigut confirmats:<br />
tres icones de la música catalana<br />
que prometen fer-nos ballar<br />
durant dotze hores.<br />
El dia 25 es revelaran moltes<br />
de les sorpreses que trobarem al<br />
Canet Rock 2014. Hi haurà<br />
activitats a totes hores,<br />
gastronomia d’alta volada i un<br />
ambient que promet ser<br />
irrepetible.<br />
PER 25 €<br />
Aconsegueix la teva entrada<br />
per només 25 euros, entra a<br />
timeout.cat i registra’t.<br />
ELS 1.000 PRIMERS<br />
Time Out t’ho posa fàcil:<br />
només cal que estiguis<br />
registrat, compris l’entrada a<br />
entrades.timeout.cat i siguis<br />
un dels 1.000 primers a aconseguir<br />
el teu tiquet.<br />
PREMI A LA VISTA<br />
I a més, ser de la nostra<br />
comunitat té premi. Entra a<br />
la nostra web i digue’ns quin<br />
grup t’agradaria escoltar al<br />
Canet Rock: entraràs al sorteig<br />
d’un cap de setmana de<br />
luxe al Maresme! Més detalls<br />
a timeout.cat<br />
27 DE MARÇ, 12 H<br />
Les entrades sortiran a la<br />
venda el 27 de març a les 12<br />
h a un cost final de 36 euros.<br />
Compra-la a través de la nostra<br />
web i podràs aconseguir el<br />
millor descompte només per<br />
ser de Time Out!<br />
UN GRAN FESTIVAL<br />
12 hores de música, 15 grups<br />
i un preu ben especial per als<br />
nostres lectors!<br />
10 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
www.timeout.cat 11
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
12 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
www.timeout.cat 13
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
LA IAIA<br />
S’ENCOMANA A<br />
TOTS SANTS<br />
La iaia recrea en<br />
viu part del seu<br />
nou disc, ‘On<br />
és la màgia?’,<br />
per al projecte<br />
audiovisual<br />
Tots Sants. Els<br />
visitem a La<br />
Casamurada<br />
Per Marta Salicrú<br />
Fotografia Iván Moreno<br />
Què hi pinta, un rellotge de sol, dins<br />
d’un estudi de gravació? Som a La<br />
Casamurada, a Banyeres del<br />
Penedès, on hi hem seguit el trio de<br />
Vic La iaia. Ens hi han convidat Tots<br />
Sants, el projecte audiovisual que<br />
dóna la volta als vídeos que graven<br />
músics tocant en un espai inusual<br />
–un taxi, un replà, un ascensor– amb<br />
una premissa molt més senzilla:<br />
gravar-los en un lloc amb carisma, sí,<br />
però on la qualitat de so sigui òptima,<br />
on l’alta fidelitat estigui per sobre de<br />
l’anècdota. Un lloc com una masia<br />
medieval construïda a partir d’una<br />
torre de defensa del segle XIII i<br />
reconvertida en estudi de gravació<br />
amb rellotge de sol d’interior –a la<br />
façana de la torre– fa set anys.<br />
Raimon Fransoy i Xavier Puig, de la<br />
productora audiovisual Elsabeth<br />
Produccions, van arribar a La<br />
Casamurada perseguint l’Adrià Puntí.<br />
Feia precisament set anys que<br />
rodaven una pel·lícula sobre l’ex-<br />
ELS MELÒMANS<br />
Tots Sants no<br />
disposa de cap<br />
soci capitalista, i<br />
els seus artífexs<br />
hi treballen per<br />
amor a l’art de la<br />
música. Però amb<br />
un capital de més<br />
de 100 vídeos<br />
de gran qualitat<br />
audiovisual, ara<br />
busquen patrocinador.<br />
Umpah-Pah, com uns sísifs del<br />
documental musical, i per acabar-lo<br />
van tenir la idea de gravar el músic<br />
gironí tocant en directe. Van filmar-lo<br />
amb una banda d’acompanyament<br />
de luxe, els Egon Soda, que són com<br />
de la família: Elsabeth Produccions<br />
pren el nom de l’àvia de Ricky Falkner,<br />
veu del grup. I malgrat que les<br />
qüestions legals que impedeixen que<br />
Puntí publiqui noves cançons no van<br />
permetre fer servir el material per al<br />
documental –que al final s’estrenaria<br />
a l’In-Edit 2012–, l’excursió al<br />
Penedès no va ser en va. Jesús<br />
Rovira, propietari de l’estudi –a més<br />
de baixista i compositor de<br />
Lax’n’busto–, els va obrir les portes a<br />
fer més coses junts, i amb la<br />
implicació de Jordi C. Corchs, de<br />
l’estudi Infusiones Musicales, i del<br />
periodista musical Roger Roca<br />
(Sputnik) naixeria el projecte Tots<br />
Sants. Fins ara han filmat una<br />
trentena de grups i artistes, entre ells<br />
14 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
DE POPULARITAT<br />
N’HEM TINGUT DES<br />
DEL PRINCIPI. L’ÈXIT<br />
ARTÍSTIC, FER COSES<br />
AMB QUÈ ENS SENTIM<br />
A GUST, VA ARRIBANT<br />
DE MICA EN MICA”<br />
Roger Mas –un dels primers–, Manel,<br />
Sílvia Pérez Cruz, Ariel Rot, Christina<br />
Rosenvinge, Quico Pi de la Serra i<br />
Refree, que en va sortir amb el disc<br />
antològic Tots Sants (2012). Durant el<br />
segon cap de setmana de març van<br />
passar-hi Seward, Los Hermanos<br />
Cubero, Me and the Bees i Miquel<br />
Serra en una tongada de gravacions<br />
que inaugurarien La iaia.<br />
Retorn a La Casamurada<br />
No era el primer cop que el trio<br />
osonenc trepitjava La Casamurada.<br />
Allà va ser on van gravar el seu primer<br />
disc, Les ratlles del banyador (2011),<br />
arrancant d’El Puerto de Santa María<br />
el productor de Cadis Paco Loco,<br />
productor dels tres anteriors àlbums<br />
de Mishima. “Vam treure el Paco<br />
d’allà, i mira que a ell no li agrada<br />
marxar-ne ni per anar de vacances”,<br />
diu l’Ernest Crusats, veu i compositor<br />
principal de La iaia, menjant-se un<br />
plàtan –“Tinc gana tot el dia”, es<br />
LA IAIA XXL<br />
El divendres 21 a<br />
L’Auditori el trio<br />
defensarà On és la<br />
màgia? acompanyat<br />
de la Cobla<br />
Bisbal Jove. “Ampliar<br />
la formació<br />
fins a onze músics<br />
és com tocar amb<br />
una orquestra<br />
simfònica”,<br />
afirma Jordi<br />
Casadesús.<br />
justifica–. “L’estudi del Paco Loco és<br />
un santuari”, afirma. I ho sap de<br />
primera mà, perquè és allà on van<br />
gravar On és la màgia?, el seu segon<br />
àlbum, que acaba de publicar-se.<br />
L’excursió al Penedès ens ha<br />
permès veure La iaia com ja no se’ls<br />
veu avui en dia, amb Jordi Casadesús<br />
assegut davant un harmònium<br />
Newman Bros de finals del XIX,<br />
l’Ernest cantant sense micro i Jordi<br />
Torrents, àlies Turre, fent una<br />
percussió amb la caixa de la bateria,<br />
encara sense muntar: una<br />
encarnació acústica més semblant a<br />
la que els va donar a conèixer amb la<br />
maqueta El meu vaixell (2010), i que<br />
els va posar sota el focus quan el trio,<br />
aleshores acabat de formar, ni tan<br />
sols havia trobat el seu so. “En part<br />
va ser una putada –admet Crusats,<br />
digerint la sèpia amb patates,<br />
tendríssima, que ha cuinat l’Olga<br />
Mias, productora de Tots Sants–,<br />
perquè de cop i volta t’estàs<br />
www.timeout.cat 15
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
exposant amb una cosa amb la qual<br />
no sents que hagis assolit res, que<br />
encara no voldries ensenyar perquè<br />
encara no n’estàs content. El procés<br />
d’aconseguir un so que ens agradi ha<br />
estat a la vista de tothom<br />
–s’apuntava a Les ratlles del<br />
banyador, i brilla amb els colors fluor<br />
que taquen la portada de l’elèctric i<br />
electrònic On és la màgia?–. Però<br />
havíem d’aprofitar l’embranzida.<br />
L’èxit, en el sentit de popularitat,<br />
l’hem tingut des del principi. L’èxit<br />
artístic, en el sentit de fer coses amb<br />
què ens sentim més a gust, va<br />
arribant de mica en mica”.<br />
Del contrabaix al baix sintètic<br />
Parapetat darrere d’una marimba que<br />
serveix de suport d’un iPad i d’un<br />
teclat MIDI, armat d’una guitarra<br />
elèctrica i amb una multiplicitat de<br />
pedals a l’abast, Jordi Casadesús,<br />
que abans carregava el contrabaix al<br />
grup i ara controla un baix sintètic<br />
L’ÓS<br />
Per esmorteir el<br />
cop del bombo, en<br />
Turre porta un osset<br />
de peluix dins<br />
la bateria com a<br />
homenatge al seu<br />
nou single, L’ós.<br />
A la preestrena<br />
del xou amb cobla<br />
a Banyoles, dels<br />
ulls de l’ós en sortien<br />
raigs làsers.<br />
Esteu avisats.<br />
amb els peus, explica què signifiquen<br />
tots aquests trastos per al so del nou<br />
àlbum. “El canvi tecnològic ens ha<br />
permès el nou so”: amb les mans<br />
lliures, ara Casadesús pot tocar<br />
l’elèctrica i els teclats, uns<br />
sintetitzadors molt presents a On és<br />
la màgia?. Han ampliat la paleta de<br />
so sense haver d’ampliar la plantilla.<br />
“Ens vam reinventar una mica,<br />
també pel que fa a les lletres i<br />
sobretot a l’esperit –diu Crusats–. No<br />
ha estat com tornar a començar,<br />
perquè ja tens una mica de trajectòria<br />
i d’experiència, però sí que hem fet<br />
un semi reset. Hi ha un treball<br />
important, una intenció de créixer i de<br />
provar coses diferents. No hi havia<br />
res de premeditat, tret de fer un disc<br />
que fos diferent del primer, que sonés<br />
menys de fusta, menys folk. No<br />
volíem repetir el que ja havíem fet,<br />
volíem que fos més atrevit, més<br />
vitalista. Tot anava en aquesta<br />
dinàmica”. “L’Ernest veia el disc més<br />
positiu, més màgic –continua<br />
Casadesús–. Vam intentar canviar la<br />
manera de fer per intentar que el<br />
resultat fos diferent”. I ho és, però<br />
sense estridències: seguint el fil que<br />
començaven a estirar a Declaració de<br />
principis, la cançó que obria i d’on<br />
sorgia el títol del seu debut. “Ha<br />
estat una evolució”, concedeix<br />
Casadesús.<br />
El trio comença a tocar L’arbre que<br />
vol ser humà, un dels sis temes del<br />
nou disc que graven per a Tots Sants.<br />
L’Ernest està entestat a fer servir<br />
bengales al vídeo, però en Turre no ho<br />
veu clar: les vol posar al seu<br />
instrument. “Què pateixes per la<br />
bateria? Si això ho posen als<br />
pastissos per als nens!”, li etziba. Al<br />
final graven dues preses: una amb<br />
bengales i una sense. I Crusats i<br />
Casadesús acaben sent baixa en el<br />
compromís que tenien al vespre:<br />
“Deixar de gravar un vídeo per fer un<br />
futbito és trist”, conclou el cantant.<br />
16 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
EL FANTÀSTIC MR. ANDERSON<br />
WES ANDERSON HO HA TORNAT A FER: ‘EL GRAN HOTEL BUDAPEST’ ÉS LA SEVA PEL·LI MÉS DIVERTIDA. PARLEM AMB ELL SOBRE<br />
EL CANTÓ POCA-SOLTA DE RALPH FIENNES I SOBRE PER QUÈ VA PORTAR 10.000 EUROS A BILL MURRAY EN UNA MALETA<br />
Per<br />
Dave Calhoun<br />
Retrat<br />
Rob Greig<br />
18 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Espatlles estretes, cabell net però<br />
potser no tan net, un vestit de tweed,<br />
uns botins Clarks que li arriben a mig<br />
turmell. ¿Hi ha algun altre director viu<br />
que s’assembli més a un dels<br />
personatges de les seves pel·lícules<br />
que Wes Anderson?<br />
Cineasta texà de 44 anys. Les<br />
seves pel·lícules, des de Rushmore i<br />
Els Tenenbaums fins a Fantàstic<br />
senyor Fox i Moonrise kingdom<br />
irradien hipsterisme, una<br />
intel·ligència insolent i la ment<br />
pensant d’un excèntric. La seva nova<br />
pel·lícula, El Gran Hotel Budapest, és<br />
fins ara la millor. És la història de<br />
Gustave H (Ralph Fiennes, molt i molt<br />
divertit), un conserge verborreic d’un<br />
hotel europeu dels anys 30 que es<br />
veu embolicat en la investigació d’un<br />
assassinat.<br />
Anderson està en ratxa. El 2012,<br />
Moonrise kingdom va aconseguir un<br />
públic que no havia tingut mai i una<br />
nominació a l’Òscar a la millor<br />
pel·lícula. Si mireu amb atenció,<br />
trobareu la seva influència arreu:<br />
pel·lis indie d’imitació, anuncis de<br />
televisió poc convencionals i la<br />
passió per totes aquelles coses<br />
manufacturades i analògiques.<br />
Tot i que viu a París, el trobem, molt<br />
apropiadament, en un club i hotel<br />
londinenc passat de moda on el<br />
paper de la paret sembla sortir d’una<br />
de les seves pel·lícules.<br />
¿Et sents frustrat quan la gent et diu<br />
que fas la mateixa pel·lícula una<br />
vegada i una altra? Hi ha qui diu que<br />
és com si ja l’hagués vista.<br />
Abans em rebotava més. Ara no em<br />
sento pas gaire provocat. Potser és<br />
que tinc la pell més dura que abans.<br />
Quan estic fent una pel·lícula, estic<br />
intentant fer una cosa completament<br />
diferent del que ja he fet. Però sé que<br />
al final, quan ho veus tot seguit, la<br />
gent s’adona en deu segons que allò<br />
ho he fet jo.<br />
¿Però no trobes que és un<br />
compliment que la gent et digui que<br />
tens un estil tan clar, propi i definit?<br />
És un enorme compliment excepte<br />
quan no ho diuen amb la intenció que<br />
sigui un compliment.<br />
Per internet circula un sketch del<br />
que hauria estat una versió de Star<br />
wars si l’hagués dirigit Wes<br />
Anderson. És bàsicament Rushmore<br />
però amb el Chewbacca en una<br />
motocicleta vintage. ¿Et mires<br />
aquestes coses?<br />
N’he vist algunes, sí. Edward Norton<br />
en va fer una amb Saturday Night Live<br />
que era com una pel·lícula de terror.<br />
És maco que facin aquestes coses.<br />
Però alhora també penso que jo en<br />
podria fer una que fes molta més por.<br />
M’agradaria que algú em reptés<br />
algun dia a fer una paròdia de mi<br />
mateix, a veure què em surt.<br />
També he llegit el teu nom entre els<br />
candidats a dirigir l’últim capítol de<br />
Spider-man. No voldria faltar-te al<br />
respecte, però no és cert, oi?<br />
Ningú, en missió oficial, s’ha posat<br />
en contacte amb mi per oferir-m’ho.<br />
Estic convençut que va ser una<br />
invenció d’internet.<br />
El Gran Hotel Budapest és la teva<br />
pel·lícula més divertida fins al<br />
moment. Què et feia pensar que<br />
Ralph Fiennes podia arribar a ser tan<br />
divertit?<br />
Estava molt graciós a la pel·lícula<br />
M’AGRADARIA<br />
QUE ALGÚ EM<br />
REPTÉS ALGUN DIA<br />
A FER UNA PARÒDIA<br />
DE MI MATEIX,<br />
A VEURE QUÈ<br />
EM SURT”<br />
Amagats a Bruges, i també a l’obra de<br />
teatre God of Carnage. Feia temps<br />
que volia treballar amb ell. El vaig<br />
conèixer fa deu anys. Vaig anar<br />
convidat a casa de no sé qui, vaig<br />
entrar a la cuina i allà, assegut sobre<br />
la taula, estava ell. Des d’aleshores<br />
que volia trobar alguna cosa per fer<br />
amb ell. És molt intens. És com un<br />
actor de mètode, i no havia treballat<br />
amb ningú així.<br />
¿T’agrada estar en hotels?<br />
Abans sí, però amb els anys m’he<br />
adonat que no m’agrada això de<br />
caminar per un passadís llarg, ficarme<br />
en un ascensor, creuar el vestíbul,<br />
sortir al carrer, fer un tram de carrer i<br />
adonar-me que m’he deixat alguna<br />
cosa. Me’n vaig afartar. Però mentre<br />
escrivíem la pel·lícula vam viatjar epr<br />
ES PENEDEIX...<br />
Un bon dia, el<br />
seu germà i<br />
ell van decidir<br />
que volien una<br />
entrada a la<br />
seva habitació<br />
des del sostre.<br />
Van estar dies<br />
fent-lo. “No recordo<br />
mai haver<br />
vist el meu pare<br />
tan horroritzat.<br />
No s’ho podia<br />
creure!”.<br />
ADMIRA...<br />
Quan era un nen<br />
admirava Farrah<br />
Fawcett: tenia<br />
un pòster d’ella<br />
amb vestit de<br />
bany! La seva<br />
obsessió actual<br />
és Joan Blondell<br />
i un film en particular,<br />
Blonde<br />
crazy, amb<br />
James Cagney.<br />
SOPARIA AMB...<br />
Anderson, si<br />
pogués, soparia<br />
amb Luis<br />
Buñuel: “Tinc la<br />
sensació que<br />
era una d’aquelles<br />
persones<br />
que estava bé<br />
tenir al voltant,<br />
que li agradava<br />
passar-s’ho<br />
bé”.<br />
Alemanya, Àustria, Hongria i la<br />
República Txeca. Vam veure moltes<br />
coses.<br />
Però durant el rodatge et vas allotjar<br />
en un hotel, amb el càsting de la<br />
pel·lícula. Diuen que els actors<br />
esmorzaven en pijama.<br />
Sí, vam agafar un hotel petit a<br />
Görlitz, Alemanya. Teníem una<br />
cuinera que conec d’Itàlia que va<br />
cuinar per a nosaltres totes les nits<br />
durant el rodatge. Cada vespre hi<br />
havia una bona festa a l’hora de<br />
sopar.<br />
A El Gran Hotel Budapest hi ha<br />
moltes cares que ja coneixíem de<br />
pel·lícules anteriors: Owen Wilson,<br />
Adrien Brody i Bill Murray. Aquest<br />
últim ha aparegut en totes les teves<br />
pel·lícules des de Rushmore. Què és<br />
el que més t’agrada de treballar amb<br />
ell?<br />
Sempre m’he sentit animat. En cada<br />
pel·lícula sembla que estigui una<br />
mica més a dins del meu món. La<br />
nostra col·laboració ha anat<br />
evolucionant de manera molt<br />
favorable al llarg del temps.<br />
Diuen que una vegada vas accedir a<br />
portar-li 10.000 euros en metàl·lic<br />
dins d’una maleta, des de la Mostra<br />
de Venècia fins a Roma. ¿És cert,<br />
això?<br />
Sí, és cert. Els diners eren per a un tal<br />
Luigi. Em sembla que era un dipòsit<br />
per a un apartament que en Bill havia<br />
llogat. Però he de dir que no és tan<br />
difícil portar 10.000 euros de<br />
Venècia a Roma. No ocupen una<br />
maleta sencera!<br />
¿Tu i Bill feu festa junts?<br />
De vegades, però és que ell porta una<br />
vida molt internacional i jo no conec<br />
pas tots els seus aspectes. Sovint<br />
desapareix del mapa durant un<br />
temps, i de sobte reapareix. Sempre<br />
és interessant quan això passa.<br />
Tu ets de Texas, però vius a París.<br />
¿Ets oficialment un americà en ple<br />
exili europeu?<br />
Bé, de fet no he passat pels Estats<br />
Units en els últims dos anys. Ara<br />
estem a punt d’anar-hi a passar un<br />
mes o així. Tinc el meu pis i la meva<br />
oficina a París, i la meva xicota té una<br />
casa a Kent, així que hi anem amb<br />
freqüència. També vaig sovint a<br />
Londres. Però a París encara sento<br />
que sóc un americà a l’estranger. El<br />
meu francès no és ara millor del que<br />
ha estat mai.<br />
‘El Gran Hotel Budapest’ s’estrena<br />
aquest divendres 21.<br />
www.timeout.cat 19
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
BACK TO CANET<br />
El 5 de juliol reneix el mític Canet Rock, fita musical de tota una generació. Josep<br />
M. Mainat, promotor dels festivals d’ahir i avui, us dóna deu motius perquè hi aneu<br />
01.<br />
Música i societat bullen juntes<br />
Els Festivals de Canet van ser<br />
mítics per dues raons: la<br />
societat tenia moltes ganes<br />
d’expressar un sentiment<br />
col·lectiu i la música feta en<br />
català connectava molt bé amb<br />
aquest sentiment. Ara tornem<br />
a viure temps d’efervescència<br />
social i creativa. Estem davant<br />
de grans canvis. Societat i<br />
música catalana tornen a estar<br />
molt actives, com als anys 70,<br />
encara que en contextos<br />
diferents. Per això és un bon<br />
moment per a què tot el país es<br />
reuneixi en una gran festa<br />
musical i reivindicativa.<br />
02.<br />
Els artistes s’han entregat<br />
Hi actuaran quinze bandes. La<br />
resposta dels artistes ha estat<br />
excel·lent. També han copsat<br />
que estem plantejant un acte<br />
històric, únic i irrepetible<br />
03.<br />
No és només un festival<br />
El Canet Rock va mes enllà<br />
d’un festival. És, sobretot, una<br />
gran festa. Una gran trobada<br />
musical i cultural. Un<br />
esdeveniment històric que<br />
torna en un moment històric.<br />
Tots els assistents podran<br />
tornar a dir “jo vaig ser-hi”.<br />
04.<br />
Neix en un moment històric<br />
Ara hi ha la necessitat<br />
d’expressar desitjos,<br />
esperances i canvis. Això ens<br />
va inspirar a organitzar els<br />
Festivals dels 70 i això és el<br />
que ha portat a recuperar-los.<br />
Els grans esdeveniments<br />
FOTOS: FRANCESC FÀBREGAS<br />
vénen marcats per la iniciativa<br />
popular, per l’aire que es<br />
respira, per les necessitats<br />
d’expressar-se. Canet Rock<br />
neix de totes aquestes<br />
aspiracions.<br />
05.<br />
És un espai de llibertat<br />
És la pròpia gent qui decideix<br />
finalment quin caràcter ha de<br />
tenir cada esdeveniment. I és<br />
bo que així sigui. És, doncs, el<br />
públic el que decidirà quin és<br />
l’ambient que s’hi crearà. Per<br />
part de qui ho organitza es vol<br />
que sigui un espai de llibertat.<br />
06..<br />
És per a tothom<br />
Està pensat per a tots els<br />
públics. Volem que la gent que<br />
va ser-hi als dels 70 tingui<br />
l’oportunitat de rememorar<br />
aquells temps posant-se al dia<br />
del que sona a Catalunya ara i<br />
que els joves gaudeixin dels<br />
seus grups més estimats.<br />
07..<br />
Hi veuràs sortir el sol<br />
Volem reproduir el format<br />
original del Canet Rock, de set<br />
de la tarda a set del matí. Ens<br />
agrada la idea de veure com es<br />
pon i torna a sortir el sol mentre<br />
els artistes van passant. A<br />
l’estiu les festes són llargues...<br />
La idea és que la gent vingui,<br />
entri, surti, vagi a fer un bany a<br />
la platja, torni... O estigui allà<br />
tota l’estona. La gent farà la<br />
festa a la seva mida.<br />
08.<br />
Lluís Danés dirigeix el xou<br />
Grans sorpreses. Sensibilitat.<br />
Màgia. En Lluís és un dels<br />
millors professionals del país.<br />
Es va enamorar del projecte<br />
des del primer moment i ens<br />
sentim molt afortunats de<br />
poder comptar amb ell.<br />
09.<br />
Trobaràs els artistes dels 70<br />
Sens dubte. La trajectòria<br />
musical del nostre país és molt<br />
rica. Tenim grans<br />
professionals. De totes les<br />
generacions. Crec,<br />
sincerament, que hem<br />
aconseguit fer una proposta<br />
artística sense precedents.<br />
10.<br />
Hi haurà moltes sorpreses<br />
Ara no les puc desvetllar. Però<br />
de fet, tota la vetllada serà una<br />
gran sorpresa.<br />
20 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Coses per fer<br />
Coordina<br />
Maria Junyent<br />
mjunyent@timeout.cat<br />
@junyjuliol<br />
Coses per fer<br />
Fes-te poeta, xavala<br />
Coincidint amb el Dia Mundial de la Poesia,el poeta de la casa, Andreu Gomila,<br />
us ofereix set consells per aprendre a domar les muses<br />
Compra’t una llibreta<br />
1 No importa si és<br />
Moleskine, Penguin, Miquel<br />
Rius o de la papereria del<br />
barri. Pots escriure a<br />
màquina, cert, però la llibreta<br />
és portàtil i pots seguir més<br />
de prop els teus avenços (o<br />
retrocessos), els esborranys,<br />
les modificacions, etc. A<br />
Raima (Comtal, 27) n’hi ha<br />
moltes. També a La Central<br />
del Raval (Elisabets, 6).<br />
Aprèn a observar<br />
2 Pots mirar-te tu mateix o<br />
mirar cap enfora. És més fàcil<br />
començar pel món que<br />
t’envolta, encara que et<br />
creguis un desgraciat que ha<br />
de vessar les llàgrimes en un<br />
paper. Asseu-te en una plaça,<br />
a la de la Virreina o a la de Sant<br />
Agustí Vell, per exemple, i<br />
deixa que els moviments dels<br />
cossos, les paraules que<br />
sents al teu voltant deixin<br />
petjada. Avisa els teus amics<br />
que qualsevol cosa que diguin<br />
pot anar en contra seva.<br />
Copia els millors<br />
3 Llegeix sense parar. Quan<br />
hagis llegit Homer, Dante,<br />
Ausiàs March, Lorca, Vinyoli,<br />
Baudelaire, Riba, Akhmàtova,<br />
Cernuda i companyia sabràs<br />
que el que estàs fent és<br />
genuí. I no dubtis: si t’agrada<br />
molt un poeta, copia’l. Adapta<br />
el seu to, fins i tot la seva<br />
història, i fes-te’l teu. Exercita<br />
el múscul poètic. A La Central<br />
de Mallorca (Mallorca, 237) i<br />
a Laie (Pau Claris, 85) tenen<br />
la millor selecció de poesia<br />
de la ciutat. Si no tens un<br />
euro, fes-te soci de la<br />
Biblioteca de Catalunya<br />
(Hospital, 56): tenen més<br />
poesia de la que podràs llegir<br />
en ta vida.<br />
Escolta els mestres<br />
4 Has de obrir-te camí sol,<br />
però sempre pots recórrer als<br />
llibres de consells, una mena<br />
d’autoajuda poètica, escrits per<br />
grans poetes. El millor és Cartes<br />
a un jove poeta, de Rilke. I<br />
L’acte<br />
central del Dia<br />
Mundial de la<br />
Poesia és dv. 21<br />
al Palau Robert,<br />
18.30 h<br />
aprofita qualsevol conferència,<br />
xerrada o recital, d’algun poeta<br />
veterà per anar-hi. Gimferrer,<br />
Abelló, Casasses,<br />
Pessarrodona, Sampere,<br />
Camps Mundó, et poden<br />
ensenyar moltes coses.<br />
Aprèn a recitar<br />
5 La prova definitiva que un<br />
poema és bo és quan se sent en<br />
veu alta. No cal que sigui una<br />
performance, ni que tingui<br />
moltes exclamacions, ni que la<br />
gent rigui. A l’Horiginal<br />
(Ferlandina, 29) Josep Pedrals<br />
munta recitals cada setmana,<br />
alguns dels quals tenen format<br />
de jam session. Si ets agosarat,<br />
pots participar al Poetry Slam<br />
(segueix-los al seu Facebook).<br />
Hi ha molts cafès on fan recitals,<br />
com el Cafè del Centre (Girona,<br />
69), el Cafè Mandacarú<br />
(Magalhães, 35) o l’Ateneu<br />
Rosa de Foc (Robí, 5). Fins i tot<br />
hi ha botigues de queviures que<br />
fan recitals, com Sopa de<br />
Lletres (Hedilla,110), que<br />
regenta el poeta Oriol Izquierdo.<br />
Munta una colla<br />
6 Això ja és opcional, tot i que<br />
no va gens malament formar<br />
part d’un grup. Per trobar<br />
còmplices que et critiquin la teva<br />
obra o, simplement, per passarvos<br />
lectures o parlar de poesia.<br />
Ja ho sabràs: la poesia no és un<br />
tema de conversa habitual i<br />
molta gent arrufarà el nas quan<br />
treguis el tema. No et preocupis.<br />
D’una cosa pots estar segur:<br />
només t’escoltarà la teva mare.<br />
No tinguis pressa<br />
7 Hi ha més poetes que<br />
editorials. I no és gens fàcil<br />
publicar un llibre. Si vas a veure<br />
un editor, segurament et<br />
recomanarà que et presentis a<br />
un premi. Si ets jove i inèdit,<br />
pots provar a l’Amadeu Oller,<br />
que enguany farà 50 anys. N’hi<br />
ha molts de premis, però<br />
tampoc no es tracta de publicar<br />
a qualsevol preu. Si no guanyes i<br />
ningú no vol editar un llibre teu,<br />
vol dir que encara estàs verd. No<br />
defalleixis!<br />
22 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Coses per fer<br />
ELS PIONERS DEL CINEMA D’ANIMACIÓ<br />
Universos inquietants, foscos i plens de poesia al cicle Metamorfosis<br />
ALÍCIA<br />
L’artista txec Jan Švankmajer es<br />
considera un dels cineastes més<br />
complets i transgressors de la<br />
seva generació. Amb Algo de Alicia<br />
(1988) va portar la icònica obra<br />
de Lewis Carroll al seu propi país<br />
de les torbacions, on Alícia és de<br />
carn i ossos i el conill, dissecat, es<br />
mou per stop-motion.<br />
‘DARKNESS LIGHT<br />
DARKNESS’<br />
Truquen a la porta. S’encén el<br />
llum. És una mà. Sola, de fang.<br />
La mà obre una altra porta, i dos<br />
ulls de vidre rodolen cap a ella.<br />
Arribaran més convidats. Orelles,<br />
papallones, una llengua que repta.<br />
En set minuts i mig Švankmajer<br />
juga a ser Déu, i se’n surt.<br />
FÉTICHE<br />
Ladislas Starewitch, de formació<br />
autodidàctica, és el pioner i<br />
mestre indiscutible de l’animació<br />
de titelles. El seu univers és<br />
d’una complexitat meravellosa. A<br />
Hollywood van voler adaptar les<br />
seves aventures del gos Fétiche,<br />
però ell s’hi va negar per continuar<br />
treballant al taller familiar.<br />
‘STREET OF CROCODILES’<br />
El món dels bessons Quay, fascinats<br />
per la ciència, és sinistre i atractiu,<br />
i està format per objectes oblidats<br />
i peces que han perdut la seva<br />
funció original. Street of Crocodile<br />
és una de les seves grans obres, i<br />
Terry Gilliam la va definir com una<br />
de les millors obres d’animació de<br />
tots els temps.<br />
METAMORFOSIS s’inaugura el 25 de març i s’allargarà fins al 7 de setembre al CCCB. De dimarts a diumenge, d’11 a 20 h. De 4 a 6 €<br />
Coses per fer<br />
www.timeout.cat 23
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Coses per fer<br />
Coses per fer<br />
Els fils de la vida<br />
Arrenca la 5a edició del TOT, el Festival de<br />
Titelles de Barcelona. Per Maria Junyent<br />
Ja fa cinc anys del primer cop<br />
que un exèrcit de titelles va<br />
prendre el poder del Poble<br />
Espanyol. Una tropa<br />
heterogènia de guant, de fil i de<br />
tija va decidir fer del recinte del<br />
poble ibèric un escenari del qual<br />
en serien protagonistes. El<br />
festival ha anat creixent, any<br />
rere any, fins avui. La cinquena<br />
edició del TOT Festival presenta<br />
un total de setze espectacles<br />
–sis propostes de sala i deu de<br />
carrer– que es podran veure<br />
durant tot el cap de setmana.<br />
Aquest any són dinou<br />
companyies les que hi<br />
participen, totes elles amb<br />
propostes ben diferents, de<br />
rondalles tradicionals a òperes,<br />
i de clàssics a contemporanis.<br />
Totes elles, això sí, tenen un<br />
denominador comú: la<br />
transmissió de valors<br />
fonamentals com la justícia, la<br />
solidaritat i la generositat, amb<br />
la voluntat d’entretenir i<br />
transmetre alhora un missatge<br />
potent a tots els assistents,<br />
grans i petits.<br />
El festival aposta fort per la<br />
presència de produccions<br />
catalanes i per les propostes a<br />
l’aire lliure, que ofereixen dues<br />
grans cites. La primera, TOTal<br />
Experience, és un itinerari per la<br />
zona del Monestir Romànic de<br />
Sant Miquel en què l’espectador<br />
podrà gaudir de quatre<br />
actuacions de 15 minuts<br />
cadascuna, a càrrec de<br />
diferents companyies. L’altra<br />
proposta a l’aire lliure és el TOT<br />
Carrer, que inclou diferents<br />
espectacles que tindran lloc en<br />
les places i carrers del recinte.<br />
Acomodeu-vos a terra, doncs, i<br />
gaudiu de l’encant dels<br />
putxineŀlis.<br />
TOT Festival serà al Poble<br />
Espanyol el ds. 22 i el dg. 23.<br />
NO US ELS PERDEU<br />
‘EL NIU’<br />
El reconegut clown Leandre Ribera<br />
dirigeix aquest espectacle de<br />
Dudu&Cia, protagonitzat per dos<br />
éssers enigmàtics.<br />
Ds. i dg. a les 16.30 h<br />
JACK THE DRIPPER<br />
Pollock va rebre el sobrenom<br />
de Jack the dripper (Jack el<br />
gotejador). La companyia Tut Suit<br />
Puppets ha creat un titella pintor.<br />
Ds. i dg., diverses funcions<br />
24 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Coses per fer<br />
Poesia<br />
GRATIS La Fabra i Coats<br />
s’omple de poesia<br />
El Dia Mundial de la Poesia<br />
arriba amb un dia d’antelació a<br />
la Fabra i Coats amb aquesta<br />
activitat, on tothom que ho<br />
vulgui pot anar a llegir un poema<br />
que hagi escrit i vulgui<br />
compartir, o pot portar un<br />
poema breu que li agradi, o<br />
simplement anar a descobrir la<br />
Fabra i Coats més literària.<br />
Fabra i Coats. Sant Adrià, 20.<br />
www.fabraicoats.bcn.cat. Sant<br />
Andreu (L1). Dijous 20 a partir de<br />
les 10 h.<br />
GRATIS S’acosta el Dia<br />
Mundial de la Poesia... Vine a<br />
llegir un poema!<br />
El Consorci per a la<br />
Normalització Lingüística de<br />
Barcelona s’adhereix a la<br />
celebració del Dia Mundial de la<br />
Poesia amb una lectura pública<br />
de poemes en diverses<br />
llengües, per contribuir a<br />
l’apropament de les diverses<br />
cultures que conviuen a la<br />
ciutat. A les 11.30 h, els poetes<br />
Viceç Llorca i Bel Granya<br />
participaran en aquesta<br />
iniciativa, i a les 18 h ho faran<br />
els poetes Josep Pedrals i<br />
Eduard Escoffet.<br />
Espai Avinyó. Avinyó, 52.<br />
www.blocs.cpnl.cat/espaiavinyo<br />
Liceu (L3). Dj. 20 a partir de les<br />
11.30 h. Cal inscriure’s a<br />
barcelona@cpnl.cat<br />
Dia mundial<br />
del teatre<br />
GRATIS Dia Mundial del<br />
Teatre<br />
Sota el lema ‘Si el públic no va al<br />
teatre, el teatre anirà al públic’<br />
comencen els actes de<br />
celebració del Dia Mundial del<br />
Teatre amb un acte festiureivindicatiu<br />
a la plaça<br />
Universitat (de 18 a 21 h) que<br />
inclou la lectura dels Manifestos<br />
del Dia Mundial del Teatre 2014:<br />
Clara Segura llegirà el Manifest<br />
Internacional escrit per Brett<br />
Bailey, dramaturg i director sudafricà,<br />
i Àngels Bassas, el<br />
Manifest de l’AADPC, del qual<br />
també n’és l’autora. A més, hi<br />
haurà un tast dels espectacles<br />
que es poden veure aquests<br />
dies a la cartellera de<br />
Barcelona, a més d’espectacles<br />
de teatre de carrer, maquillatge i<br />
globus per als infants i recollida<br />
de signatures per demanar la<br />
rebaixa de l’IVA cultural. A partir<br />
de les 20 h, al Teatre Romea,<br />
‘Una vida de teatre’, una<br />
conferència amb l’actriu<br />
Montserrat Carulla al voltant de<br />
les experiències viscudes<br />
durant tota la seva vida<br />
dedicada a la interpretació i una<br />
relectura dels manifestos.<br />
Plaça Universitat i Teatre Romea.<br />
Universitat (L1-L2). Dilluns 24 a<br />
partir de les 18 h.<br />
Taules rodones<br />
GRATIS Còmic: Cinc visions<br />
Taula rodona amb els autors<br />
Sandra Uve, Néstor F., Sergi<br />
Puyol, Gabriel Corbera i Max. El<br />
crític Jordi Costa conduirà el<br />
debat amb els autors a la<br />
recerca dels possibles punts<br />
d’intersecció en els seus<br />
camins respectius i les seves<br />
maneres d’entendre la creació<br />
d’historietes.<br />
Arts Santa Mònica. La Rambla, 7.<br />
www.artssantamonica.cat<br />
Drassanes (L3). Dv. 21 a les 19 h.<br />
GRATIS Cultura i compromís<br />
amb Marina Garcés<br />
i Belen Gopegui<br />
La tasca de l’art, si hi<br />
hagués una tasca<br />
específica, si no fos la<br />
mateixa tasca del<br />
polític i de l’assagista<br />
i del revolucionari, és<br />
fer visible allò que és<br />
visible. En parlaran en<br />
aquest debat Belén Copegui i<br />
Marina Garcès.<br />
Ateneu Popular 9Barris.<br />
www.ateneu9b.net<br />
Portlligat, 11-15. Trinitat Nova<br />
( L4-L1-L3). Dv. 21 a les 19 h.<br />
Amb nens<br />
GRATIS Entre imatges.<br />
De la càmera al llibre<br />
‘Entre imatges’ proposa<br />
descobrir la fotografia i el<br />
Consulta totes<br />
les activitats<br />
infantils que es<br />
fan a Barcelona<br />
a timeout.cat<br />
cinema a partir de l’observació i<br />
la creació d’imatges mitjançant<br />
una sèrie de tallers impulsats<br />
per quatre centres de Barcelona<br />
que tenen la imatge com a eix<br />
central de la seva activitat.<br />
Quatre tallers autònoms i<br />
complementaris que permetran<br />
als nens i nenes experimentar<br />
amb les càmeres, analitzar<br />
fotografies i explorar el<br />
muntatge de vídeo i l’edició<br />
fotogràfica. De 6 a 12 anys.<br />
Fundació Foto Colectania.<br />
www.colectania.es Julián<br />
Romea, 6. Gràcia (FGC).<br />
Dissabtes d’11 a 13.30 h.<br />
Aperitius musicals.<br />
Un Patufet que sona<br />
Proposta musical i<br />
d’improvisació vocal basada en<br />
el conte tradicional d’En Patufet.<br />
A càrrec de Mariona Sagarra<br />
(veu) i Maria Albero (saltiri i<br />
carrilló). A partir de 4 anys.<br />
Biblioteca Vapor Vell.<br />
www.bcn.cat/bibvaporvellPtge.<br />
Vapor Vell, 1. Badal (L5). Dissabte<br />
22 de 12 a 13.30 h. 3,5 €.<br />
Oiraki. El castell dels ocells<br />
Un castell. Una princesa i un<br />
pèsol. Un rei i una reina. Un<br />
cavall vell, molts ocells, un mag<br />
maldestre i un criat espavilat.<br />
Un divertiment, una alenada<br />
d’optimisme i fantasia, amb un<br />
pel de poesia, alguna cançó i<br />
molta alegria! De la Cia.<br />
Binixiflat.<br />
Centre Artesà Tradicionàrius.<br />
tradicionarius.cat.<br />
Plaça Anna Frank.<br />
Fontana (L3). Dg. 23 a<br />
les 12 h. A partir de 7 €.<br />
Monstres<br />
La Nina ha sentit un<br />
plor a les golfes de casa<br />
seva. Curiosa i valenta,<br />
decideix esbrinar qui plora en<br />
aquell espai atrotinat i misteriós<br />
on no ha entrat mai. The Puppet<br />
Lab, una companyia escocesa<br />
amb un acreditat bagatge<br />
professional, i la catalana Zipit<br />
Company en són les<br />
responsables. A partir de 4<br />
anys.<br />
Centre Cívic el Sortidor.<br />
Pl. Sortidor, 12. Poble Sec (L3)<br />
www.ccivics.bcn.cat/elsortidor<br />
Ds. 22 a les 12 h. 2.30 euros.<br />
CAP DE SETMANA IDEAL<br />
DIVENDRES 21<br />
ITINERARI JOAN BROSSA<br />
Podeu celebrar el Dia Mundial de la<br />
Poesia amb aquest itinerari per la<br />
Rambla en què s’analitzaran alguns<br />
dels poemes urbans de Brossa, un<br />
dels grans poetes de la ciutat. Cal<br />
inscriure’s prèviament a<br />
jbarnes@fundaciojoanbrossa.cat<br />
Punt de trobada: Pl. de Catalunya.<br />
17 h. 8 €.<br />
DISSABTE 22<br />
POBLENOU URBAN DISTRICT<br />
Jornada de portes obertes que<br />
convida a conèixer el Poblenou com<br />
a districte creatiu. Galeries, centres<br />
de creació, sales d’exposicions, entre<br />
d’altres, obren les portes al públic i<br />
preparen activitats especials.<br />
Diversos espais. Tot el dia. Gratis.<br />
www.poblenouurbandistrict.com<br />
DIUMENGE 23<br />
LOST&FOUND WEEKEND<br />
Torna el que és probablement el<br />
mercat vintage més divertit de la<br />
ciutat. A banda de peces úniques i<br />
gangues, a Lost&Found hi ha música,<br />
exhibicions de swing, parades de<br />
menjar i alegria en altres formes.<br />
Estació de França.<br />
D’11 a 20 h. Gratis.<br />
SALVA LÓPEZ<br />
Coses per fer<br />
www.timeout.cat 25
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Cinema<br />
Shakespeare a la francesa<br />
Cinema<br />
A Reis i reina<br />
va convertir<br />
Mathieu Amalric<br />
en un mosqueter<br />
porreta<br />
Un trapella com en Puck<br />
ARNAUD DESPLECHIN ESTRENA ‘JIMMY P.’<br />
Des que el 1991 va estrenar La<br />
vie des morts, Desplechin ha<br />
mostrat un interès creixent per<br />
les històries de famílies, com<br />
més disfuncionals millor. Fins<br />
ara totes eren franceses. Amb<br />
Jimmy P. ha abandonat Europa i<br />
se n’ha anat a buscar sort entre<br />
els indis americans.<br />
Ben mirat, tampoc no és tan<br />
diferent de Conte de Nadal, ¿oi?<br />
En certa manera em sento com<br />
si hagués portat la família de<br />
Catherine Deneuve, típica<br />
classe mitjana de Roubaix, al<br />
desempar del paisatge d’un<br />
western. El protagonista és un<br />
indi catòlic, de l’estirp dels<br />
Crazy Dogs, i encara així m’hi<br />
sento identificat.<br />
¿Identificat? ¿En quin sentit?<br />
La relació que té amb les dones<br />
em recorda a mi. Ell és tímid,<br />
púdic en extrems. Com jo.<br />
El problema de Jimmy P. és que<br />
el ronda l’esperit d’una morta.<br />
¿Saps? Hi ha una escena que<br />
em sembla deliciosa, i que tenia<br />
moltes ganes de rodar, en què<br />
en Jimmy està veient El jove<br />
Lincoln, de John Ford, just en el<br />
moment en què porta flors a la<br />
tomba d’Ann Rutledge, i<br />
s’emociona. És un indi que sent<br />
empatia cap a un president dels<br />
EUA, perquè ell també ha deixat<br />
morir la dona que estimava.<br />
Parles sovint de fantasmes.<br />
Són el gran motor del cine. Vaig<br />
rodar Reis i reina perquè tenia<br />
una obsessió fantasmagòrica<br />
que no em deixava dormir.<br />
A què et refereixes?<br />
Ostres, ara diré una cosa molt<br />
francesa i després me’n<br />
penediré. En aquella època<br />
pensava que no hi ha dona en el<br />
món que no tingui sobre la<br />
consciència la mort d’un home.<br />
Com la Bergman a Encadenats.<br />
A Jimmy P. hi ha una referència<br />
a Somni d’una nit d’estiu.<br />
Que bé que ho hagis notat! És<br />
molt petita, però n’estic molt<br />
orgullós. El llibre de George<br />
Devereux que m’ha servit<br />
d’inspiració deia que l’autèntic<br />
Jimmy havia vist un espectacle<br />
de titelles on hi havia un home<br />
que es transformava en ase.<br />
Ho dic perquè Conte de Nadal<br />
acabava amb un tros del Somni.<br />
Per això, m’ho vaig prendre com<br />
un senyal: havia de fer la pel·li!<br />
Parla’m del tête à tête Benicio<br />
del Toro-Mathieu Amalric.<br />
Aquesta era una de les gràcies:<br />
enfrontar un fill del mètode,<br />
deixeble de Stella Adler, que<br />
dóna voltes i voltes al gest més<br />
mínim, i un gran actor francès<br />
que té per costum anar fent,<br />
improvisar. És un vis-à-vis entre<br />
dues escoles d’interpretació.<br />
Potser per això és un film més<br />
sobri que els altres, ¿no creus?<br />
T. S. Eliot deia: “Fer-ho simple és<br />
més difícil que res”. Per un cop,<br />
vaig pensar a creure’l. I té raó.<br />
26 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Coordina<br />
Josep Lambies<br />
jlambies@timeout.cat<br />
@joseplambies<br />
En Josep Lambies està com un vedell en ple alletament: dos dels seus<br />
cineastes de capçalera estrenen film amb el bard anglès com a referent<br />
La Lady Macbeth rockera<br />
CLAIRE DENIS ESTRENA ‘LOS CANALLAS’<br />
Mentre Desplechin viu levitant<br />
en els regnes de Titània, Denis<br />
es reconeix hereva d’aquell<br />
Shakespeare tenebrós que una<br />
vegada va escriure: “La vida és<br />
un relat explicat per un idiota ple<br />
de soroll i de fúria”. Ella hi ha<br />
arribat a través de Faulkner i el<br />
seu arsenal de noveŀles.<br />
A Los canallas fas un poderós<br />
homenatge a Santuari.<br />
Va ser més casual del que<br />
sembla. Havia d’acabar amb<br />
una escena sexual grotesca. En<br />
el guió vaig escriure que la noia<br />
era penetrada per un objecte de<br />
fusta, rodó. El peu d’un llit<br />
m’hauria servit.<br />
¿Quan es va convertir en una<br />
panotxa de blat de moro?<br />
Vam rodar en una casa al mig<br />
del camp, desolada, tètrica,<br />
apartada de tot. Quan vam obrir<br />
el garatge vam trobar un bon<br />
carregament de blat de moro i<br />
vaig recordar la violació de<br />
Santuari i em vaig dir: “Casun la<br />
puta, és el destí!”.<br />
Veient Los canallas he tornat a<br />
sentir l’angoixa del teu film<br />
anterior, White material.<br />
Aquella era una pel·lícula molt<br />
faulkneriana, perquè explicava<br />
la història d’uns personatges<br />
condemnats a viure en un<br />
territori on els individus es<br />
relacionaven per vincles<br />
d’esclau-senyor. A White<br />
material, Isabelle Huppert es<br />
creia la reina d’un imperi, i era<br />
incapaç de mirar al seu voltant.<br />
¿La idea era traslladar l’aire<br />
malèfic i opressiu de White<br />
material a París?<br />
Volia mantenir aquella tensió,<br />
però en el marc d’una mena de<br />
polar, d’una trama negra. La<br />
música electrònica de Stuart<br />
Staples (Tindersticks) ha fet<br />
una molt bona feina.<br />
El títol és un homenatge a<br />
Los canallas duermen en paz<br />
d’Akira Kurosawa, el cineasta<br />
shakespearià per exceŀlència.<br />
Hi ha una cosa que comparteixo<br />
amb Kurosawa, que és l’interès<br />
per aquests homes que van de<br />
grans mascles, de guerrers, i<br />
que acaben sent tombats pel<br />
seu destí. És el personatge que<br />
interpreta sempre Toshirō<br />
Mifune: el d’un heroi que no és<br />
James Bond, perquè, tot i la<br />
seva força i carisma, la sort<br />
l’acaba doblegant.<br />
Com a Vincent Lindon.<br />
Exacte. Lindon té un personatge<br />
d’aires freds. És tossut, i<br />
d’alguna manera impenetrable,<br />
però molt generós. I pateix.<br />
¿Per què vas decidir que fos<br />
capità d’un vaixell?<br />
M’agraden aquests oficis a<br />
primera vista masculins.<br />
¿Com el de Denis Lavant i els<br />
legionaris de Beau travail?<br />
L’exèrcit és un lloc on els homes<br />
estan envoltats de més homes, i<br />
s’han de curar les ferides els<br />
uns als altres. Així són les bases<br />
militars estrangeres.<br />
Aquí on la veieu,<br />
va fer un film de<br />
vampirs que es<br />
deia Trouble<br />
every day<br />
Cinema<br />
Amb el suport de Gas Natural Fenosa<br />
www.timeout.cat 27
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Cinema<br />
El Gran Hotel Budapest Jimmy P.<br />
L’ESTRENA<br />
DE LA SETMANA<br />
<br />
Dir. Arnaud Desplechin<br />
(França i EUA, 2013). 117 min.<br />
Cinema<br />
<br />
Dir. Wes Anderson<br />
(EUA, 2014). 100 min.<br />
Circulava fa poc per la xarxa una<br />
ferotge, immensa peça del<br />
Saturday Night Live sobre una<br />
hipotètica pel·lícula de terror de<br />
Wes Anderson. El tràiler<br />
demostrava que difícilment hi<br />
ha un cineasta contemporani<br />
més parodiable, i a la vegada<br />
més singular, en la seva visió del<br />
món, encapsulada en una<br />
descomunal casa de nines que<br />
funciona com a escenari, naïf i<br />
sofisticat, del gran teatre de la<br />
vida. Si en els seus inicis, el<br />
cinema d’Anderson semblava<br />
atrapat en una hermètica<br />
bombolla, El Gran Hotel<br />
Budapest ratifica, després de la<br />
deliciosa Moonrise Kingdom,<br />
que ha trobat un estimulant<br />
punt de fuga en la memòria<br />
històrica. La mise en abyme<br />
posa en perspectiva, a ritme de<br />
còmic de Tintín, l’inici del declivi<br />
de la vella Europa, convidant a la<br />
festa, entre d’altres, Stefan<br />
ZUBROWKA, MON AMOUR<br />
Anderson situa l’acció en la república<br />
inventada de Zubrowka, que no és<br />
més que una barreja imaginada de<br />
totes les ciutats centreeuropees que<br />
va visitar quan localitzava.<br />
LES DUES ZETES<br />
Zweig, Max Ophüls, Ernst<br />
Lubitsch i Luchino Visconti.<br />
Que no ens espanti el ball de<br />
celebritats: darrere aquests<br />
models hi ha un relat d’iniciació<br />
que es torna la crònica d’una<br />
amistat que es torna la<br />
fotografia, sumptuosa en els<br />
detalls, d’un nazisme que mai no<br />
s’anomena pel seu nom. Narrat<br />
en tres períodes històrics als<br />
quals corresponen tres ràtios<br />
d’imatge, el film flueix sense fer<br />
escarafalls de les persecucions<br />
en miniatura, els vampirs de<br />
butxaca, els funiculars de<br />
joguina i les interpretacions<br />
afectades (Ralph Fiennes afina<br />
d’allò més bé els protocols<br />
verbals d’un conserge playboy).<br />
El que compta és que la comunió<br />
de tots aquests elements és, a<br />
la seva manera, una lliçó<br />
d’història. I que en Wes ens<br />
l’explica reivindicant la lleialtat i<br />
el sacrifici per sobre de totes les<br />
qualitats humanes. –Sergi<br />
Sánchez<br />
NOTA AL PEU Atenció al<br />
moment Cortina esquinçada.<br />
ZEIGMANIA<br />
La lectura de La piedad peligrosa<br />
i, sobretot, d’El món d’ahir,<br />
l’autobiografia de l’escriptor austríac<br />
Stefan Zweig, van ser l’autèntic punt<br />
de partida del film.<br />
Un ritme desconcertant i un to<br />
sempre híbrid, una sèrie de<br />
diàlegs a mig camí entre el<br />
realisme i l’epigrama, actors de<br />
diversos estils interpretatius<br />
enfrontats abruptament...<br />
Potser aquestes estratègies no<br />
acabaran de quadrar a algun<br />
espectador poc aficionat a veure<br />
que li trenquen els esquemes,<br />
però la història d’aquest soldat<br />
d’origen indi, que surt de la<br />
Segona Guerra Mundial amb<br />
ferides psíquiques (Benicio del<br />
Toro, imponent), i el seu<br />
encontre amb un psiquiatre<br />
estrambòtic (Mathieu Amalric,<br />
tan fascinant com sempre)<br />
donen lloc a una pel·lícula que<br />
comença com una exploració<br />
psicoanalítica i aviat passa a ser<br />
Los canallas<br />
<br />
Dir. Claire Denis<br />
(França, 2013). 100 min.<br />
El nou film de Claire Denis és un<br />
viatge al fons de les tenebres<br />
emprès pel capità de vaixell<br />
Marco Silvestri (Vincent Lindon,<br />
un actor a reivindicar), que torna<br />
a terra ferma quan s’assabenta<br />
del suïcidi del seu cunyat.<br />
Decideix venjar el dolor de la<br />
seva germana investigant la<br />
figura d’un ric empresari que<br />
hauria provocat la mort del<br />
cunyat. Los canallas és un<br />
un gran fresc coŀlectiu sobre<br />
l’amistat i l’amor, el pas del<br />
temps i la fragilitat dels<br />
assumptes humans. Arnaud<br />
Desplechin ja ho havia fet a<br />
l’exceŀlent Un cuento de Navidad<br />
o a Rois et reine. Però aquí<br />
resulta encara més trencador i<br />
sorprenent. –Carlos Losilla<br />
NOTA AL PEU Basat en la<br />
història d’un indi depressiu.<br />
drama amarat de desfici i<br />
nihilisme moral que beu del cine<br />
negre i la literatura de Faulkner.<br />
Denis el serveix en una paleta<br />
de colors freds i obscurs, i una<br />
aproximació tangencial al relat<br />
que pot deixar fora més d’un<br />
espectador. Sense desprendre<br />
la fascinació de les anteriors<br />
Beau travail o 35 Rhums, el film<br />
troba els seus millors moments<br />
en la malaltissa relació entre<br />
Lindon i el personatge de Chiara<br />
Mastroiani. –Eulàlia Iglesias<br />
NOTA AL PEU Banda sonora a<br />
càrrec de Tindersticks.<br />
28 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Cinema<br />
www.timeout.cat 29
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Cinema<br />
Cinema<br />
BYZANTIUM<br />
<br />
Molt abans que la saga Crepuscle o<br />
la sèrie True blood posessin de moda<br />
els vampirs contemporanis, Neil<br />
Jordan havia dirigit Entrevista con el<br />
vampiro. 20 anys després, el director<br />
irlandès torna als xucladors de sang.<br />
–Nuria Vidal<br />
LA HERMANDAD<br />
<br />
Un thriller d’espionatge polític que<br />
no necessita seqüències d’acció per<br />
mantenir una tensió constant des del<br />
principi a la fi. Fosc, claustrofòbic,<br />
una petita obra mestra del film noir.<br />
–Antonio José Navarro<br />
LA PARTIDA<br />
<br />
El futbol i el cinema no són molt<br />
bons amics. A La partida, l’esport<br />
rei serveix de teló de fons per a la<br />
El fotograma<br />
Per Pere Vall<br />
Barcelona: carbó i foc<br />
PORCIOLISME AL CUB<br />
La Barcelona que a un servidor i<br />
a uns quants romàntics més ens<br />
apassiona se’n va a can Pistraus.<br />
Es demoleix i s’enterra gràcies a<br />
un ajuntament que aviat igualarà<br />
el de l’època de Porcioles en<br />
rapidesa per firmar sentències<br />
de mort arquitectònica i<br />
carregar-se el paisatge urbà més<br />
antic i més valuós artísticament.<br />
L’última víctima: la Casa<br />
Tarragó, construïda l’any 1864<br />
i també coneguda com La<br />
Carboneria dels okupes del<br />
carrer Urgell.<br />
ENROTLLAR-SE O NO<br />
L’any passat, Manuel Huerga<br />
va estar a punt de rodar dins<br />
d’aquest imponent casalot, però,<br />
finalment, els seus okupants “no<br />
es van enrotllar”, en paraules<br />
del propi director. El material<br />
estava destinat a la pel·li La<br />
TAMBÉ S’ESTRENA...<br />
història de dos amics que inicien<br />
una relació sentimental en secret.<br />
–Violeta Kovacsics<br />
NON STOP (SIN ESCALAS)<br />
<br />
Jaume Collet-Serra, cineasta català<br />
que triomfa a la taquilla nordamericana<br />
des de fa uns anys,<br />
articula un producte funcional, però<br />
sense ànima, sense personalitat, al<br />
servei de l’estrella (Liam Neeson) i<br />
del públic. –AJN<br />
LA HERMANDAD<br />
<br />
Hi ha alguna cosa profundament<br />
trista i penosa. Potser és la sensació<br />
que ens trobem davant d’una<br />
pel·lícula de gènere fantàstic feta<br />
sense ofici ni alegria, incapaç de<br />
transmetre atmosfera, misteri o<br />
esperit lúdic. –Gerard Casau<br />
Rosa de Foc, que Huerga ha<br />
filmat a Barcelona, en un únic<br />
pla seqüència i en 3D.<br />
UN CRIT FAMOLENC<br />
Amb el títol de La rosa de foc, el<br />
realitzador de Salvador i Gaudí<br />
fa un homenatge al periodista<br />
Antonio Loredo, que, l’any 1909<br />
i des del diari La Protesta, va<br />
batejar Barcelona com La Rosa<br />
de Fuego. Una manera de definir<br />
el clima de combativitat de la<br />
ciutat, fruit de la fam i les males<br />
condicions de vida.<br />
AI, OKUPES!<br />
És lamentable, doncs, que la<br />
pel·li no inclogui uns plans de La<br />
Carboneria, símbol de les lluites<br />
que, aquí i avui, tenen lloc a la<br />
Barcelona de l’off Passeig de<br />
Gràcia. Un altre dia, estimats<br />
okupes, calculeu millor les<br />
vostres decisions. De bon rotllo.<br />
Musicals<br />
Bodes reials<br />
Fred Astaire i Jane Powell són<br />
dos germans ballarins. Ell porta<br />
frac, esclar, i uns botins de xarol<br />
màgics, que el pugen fins al<br />
sostre. Allà, cap per avall, es<br />
marca uns quants passos. Ella<br />
té gràcia escènica i unes corbes<br />
exuberants. I si et pica l’ullet et<br />
desfàs. Com a duo, són<br />
explosius. Tant, que els<br />
contracten per actuar durant<br />
una boda reial. El drama<br />
comença durant el banquet,<br />
quan tots dos cedeixen a<br />
temptacions sentimentals que<br />
posen en perill la seva vida<br />
professional. És de Stanley<br />
Donen!<br />
Filmoteca de Catalunya,<br />
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />
Dv. 21. 21.30 h. 4 €<br />
El padre de Gardel<br />
La polèmica sobre quina era<br />
l’autèntica nacionalitat de<br />
Carlos Gardel té com a un dels<br />
eixos centrals esclarir quina és<br />
la veritable relació de parentesc<br />
entre el cantant i el coronel<br />
Carlos Félix Escayola, un militar<br />
despietat. El documental indaga<br />
en cada detall de la biografia<br />
d’Escayola i entrevista diversos<br />
descendents seus, així com<br />
investigadors de la cultura local.<br />
Filmoteca de Catalunya,<br />
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />
Dg. 23. 19.30 h. 4 €<br />
Un americano en París<br />
Musical fastuós que recrea la<br />
vida d’un pintor bohemi a la<br />
capital francesa. Un dels cims<br />
del musical, amb set Òscars a la<br />
saca, entre els quals el de millor<br />
pel·lícula i un d’especial per a<br />
Gene Kelly.<br />
Filmoteca de Catalunya,<br />
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />
Dt. 25.17 h. 4 €<br />
Las zapatillas rojas<br />
Un dels clàssics indiscutibles<br />
del cinema musical anglès i un<br />
dels èxits comercials més grans<br />
de Powell i Pressburger. El títol<br />
prové del conte de Hans<br />
Christian Andersen en què una<br />
ballarina de ballet clàssic es<br />
consagra, tot i que al final haurà<br />
d’escollir entre l’amor i l’art.<br />
Potser aquesta sigui la pel·lícula<br />
que Darren Aronofsky hauria<br />
volgut rodar quan va fer ‘Cigne<br />
negre’ amb la Natalie Portman.<br />
Filmoteca de Catalunya,<br />
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />
Dt. 25. 20 h. 4 €<br />
Sanguinolentes<br />
Psicosi<br />
“Amb ‘Psicosi’ dirigia els<br />
espectadors com si estigués<br />
tocant l’orgue... Per a mi és una<br />
gran satisfacció utilitzar l’art<br />
cinematogràfic per a crear una<br />
emoció massiva. I amb ‘Psicosi’<br />
ho he aconseguit”. Ras i curt.<br />
Així s’expressava el gran mestre<br />
del suspens a l’hora de<br />
descriure un film que va fer que<br />
molts tinguessin pànic a una<br />
sessió de dutxa amb cortina.<br />
Cine Comèdia. Passeig de Gràcia,<br />
13. Passeig de Gràcia (L2-L3).<br />
Dj. 20. 20 h. 6 €<br />
Los siete samuráis<br />
Violenta, vital i bella, amb molta<br />
molta sang. Tres peculiaritats<br />
que van convertir aquesta<br />
pel·lícula d’Akira Kurosawa en<br />
objecte de desig als Estats<br />
Units. La indústria de Hollywood<br />
la va imitar i copiar amb<br />
pel·lícules com ‘Los siete<br />
magníficos’. Però en cap no hi<br />
havia Toshiro Mifune fotent crits<br />
a tort i a dret, enfundat en els<br />
seus bombatxos, katana en mà.<br />
Filmoteca de Catalunya,<br />
Salvador Seguí, 1. Liceu (L3).<br />
Dc. 26. 17 h. 4 €<br />
Pren<br />
nota!<br />
“Vallée és el primer<br />
que s’atreveix a<br />
parlar de l’epidèmia<br />
de sida dels 80<br />
sense guarnicions<br />
melodramàtiques<br />
estil ‘Philadelphia’.”<br />
Josep Lambies sobre ‘Dallas<br />
Buyers Club’.<br />
Time Out per a Gas Natural Fenosa<br />
30 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Teatre<br />
Coordina<br />
Andreu Gomila<br />
agomila@timeout.cat<br />
@andgomila<br />
Ens agrada!<br />
Per Andreu Gomila<br />
01.<br />
EL CABALLERO DE OLMEDO<br />
Lluís Pasqual dirigeix el seu<br />
millor espectacle en (potser)<br />
una dècada, amb la complicitat<br />
absoluta d’una tropa d’actors<br />
joves que ho dóna tot en escena.<br />
Recordin els seus noms.<br />
Teatre Lliure: Montjuïc.<br />
De dimecres a diumenge<br />
És difícil fer-ho tan fàcil<br />
La Perla 29 viatja a la Xina per ressuscitar ‘L’orfe del clan dels<br />
Zhao’ i la seva dinastia. La Maria Junyent recupera la infància<br />
Broggi i l’equip de La Perla 29<br />
tenen una capacitat sorprenent<br />
per portar l’espectador al lloc<br />
físic i emocional que es<br />
proposen a cada muntatge. Ho<br />
hem vist a Incendis, a 28 i mig, a<br />
Adiós a la infancia i a<br />
Translations. Ja pot ser el Líban<br />
de Mouawad, la Itàlia felliniana,<br />
la Barcelona de Marsé i ara la<br />
Xina del segon regne Xian que<br />
va retratar el xinès Ji Junxiang al<br />
s. XIII amb L’orfe del clan dels<br />
Zhao: una llegenda que explica<br />
la història d’un noi que venjarà<br />
la mort de la seva família.<br />
L’obra és un conte poètic en el<br />
qual els castells, boscos i<br />
princeses no són cap banalitat.<br />
“És una mica Guerra de les<br />
Galàxies” riu Julio Manrique, que<br />
encarna Cheng Ying, un metge<br />
humil que salvarà de la<br />
mort l’únic<br />
supervivent dels Zhao. Però ho<br />
és només pel que fa a l’èpica,<br />
perquè L’orfe de La Perla és el<br />
súmmum de la senzillesa. “Si<br />
fins ara es comparava l’Oriol<br />
amb Peter Brook, ara ho és més<br />
És una història<br />
simple que et<br />
connecta a<br />
sentiments<br />
molt purs<br />
que mai”. Manrique es refereix<br />
al fet que si bé tots els<br />
muntatges de La Perla es<br />
caracteritzen per la simplicitat<br />
de l’escena quasi nua, amb<br />
L’orfe van encara més enllà. Ni<br />
cortines, no hi ha. El Romea<br />
s’inunda de terra, envoltada per<br />
públic als quatre costats. La<br />
trepitgen Manrique, Ernest<br />
Villegas, Pablo Derqui, Lluís<br />
Marco, Borja Espinosa i Marta<br />
Marco. Joan Garriga, de la Troba<br />
Kung-Fú, hi posa veu i música en<br />
directe. Llum, paraula i no gaire<br />
més.<br />
James Fenton va dirigir-la al<br />
Swan Theatre de Londres amb la<br />
Royal Shakespeare Company, i<br />
va dir de Junxiang que és com el<br />
bard en versió xinesa. “Ho és pel<br />
que fa al volum; té la coŀlectivitat<br />
de la grandesa i l’èpica, i a la<br />
vegada la lírica d’escenes<br />
privades i emocions petites”, diu<br />
Manrique. I L’orfe “és una<br />
història simple que et connecta a<br />
sentiments molt purs”.<br />
L’orfe del clan dels Zhao<br />
busca revenja al Teatre Romea.<br />
MARINA RAURELL<br />
02.<br />
UN MOSQUIT PETIT<br />
Un altre nom a tenir molt en<br />
compte: Marc Artigau. Aquí fa<br />
una filigrana textual, senzilla,<br />
aparentment fàcil, que és una<br />
bufetada a l’intel·lecte. Si no hi<br />
van, se’n penediran.<br />
Almeria Teatre. De dc. a dg.<br />
03.<br />
DOÑA ROSITA LA SOLTERA<br />
Com Pasqual, Joan Ollé treu la<br />
pols a un clàssic amb un trio<br />
femení de bandera damunt<br />
l’escenari.<br />
TNC. De dimecres a diumenge<br />
04.<br />
CARNAVAL DE MÀGIA<br />
Hausson i Hermann Bonnín s’alien<br />
per recuperar l’esperit màgic de<br />
Joan Brossa.<br />
La Seca. A partir del dc. 26<br />
05.<br />
UN JETA, DOS JEFES<br />
Un festival còmic i teatral que ens<br />
farà passar dues hores gaudint del<br />
xou més original de la cartellera.<br />
Teatre Victòria. De dt. a dg.<br />
Teatre<br />
Amb el suport de Codorníu<br />
www.timeout.cat 31
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Teatre<br />
El caballero de Olmedo<br />
Consejos de un discípulo...<br />
<br />
Tantarantana. Fins al 30 de març<br />
Teatre<br />
<br />
Teatre Lliure: Montjuïc<br />
Fins al 13 d’abril<br />
Si els dic que en aquesta versió<br />
del clàssic de Lope de Vega<br />
canten un tango sobre la lletra<br />
del poeta o que les guitarres<br />
deixen anar el seu lament per<br />
bulerías (la gala de Medina/la<br />
flor de Olmedo) i, fins i tot, que el<br />
noble Don Pedro, pare de Doña<br />
Inés, es posa un nas vermell en<br />
una de les escenes, entendran<br />
que la versió de Lluís Pasqual<br />
d’El caballero de Olmedo no té<br />
res d’ortodoxa i és poc fidel a<br />
l’imaginari que d’ella se’n<br />
desprèn. Ben segur que aquest<br />
és justament l’encert del<br />
director.<br />
Seguint el camí de la saviesa<br />
encetat pel mestre Peter Brook,<br />
Pasqual va fent de l’austeritat i<br />
l’essencialitat un valor<br />
inqüestionable per vestir les<br />
històries que ens explica. I el<br />
resultat és teatralment magnífic<br />
perquè aconsegueix un clímax<br />
poètic tan orgànic i real com<br />
SABOR LORQUIÀ<br />
El caballero Olmedo de Pasqual<br />
és una mirada molt personal sobre<br />
l’obra de Lope de Vega que en<br />
aquesta funció desprèn un clímax<br />
clarament lorquià.<br />
ELS DETALLS<br />
allunyada resulta la història que<br />
ens explica Lope de Vega.<br />
Podria parlar d’un clàssic<br />
desnaturalitzat, sinó fos perquè<br />
hi queda la lírica del poeta. A la<br />
fi, el director fa servir l’obra per a<br />
una creació molt personal amb<br />
molta força visual i que desvela<br />
el seu gust pel món lorquià, un<br />
rastre que impregna tota la<br />
posada en escena. Molt acurats<br />
els intèrprets en la dicció i el<br />
moviment. Excel·lent l’espia<br />
escènic de Paco Azorín i la<br />
coreografia de la baralla amb<br />
espasa. Atmosfèrica il·luminació<br />
de Pasqual i Fernando Ayuste.<br />
Perfecta Rosa Maria Sardà com<br />
la celestina Fabia. Tot i que<br />
l’accent andalús de Pol Lopez<br />
(eficassíssim Tello) fa que no<br />
l’entenguem sempre, en general<br />
el text de Lope arriba amb<br />
claredat i naturalitat. En resum,<br />
una funció molt recomanable,<br />
sobretot pels que pensin que un<br />
clàssic com aquest té massa<br />
pols a sobre. –Santi Fondevila<br />
NOTA AL PEU Carmen Machi va<br />
fer el paper de Sardà a Madrid.<br />
ONZE JOVES<br />
L’obra és una coproducció entre la<br />
Kompanyia, la tropa de joves actors<br />
del Teatre Lliure, i la seva homònima<br />
de la Compañía Nacional de Teatro<br />
Clásico.<br />
ROS RIBAS<br />
La intenció de Fèlix Pons era<br />
bona. Però el resultat de<br />
l’adaptació de Consejos de un<br />
discípulo de Morrison a una<br />
fanático de Joyce de Bolaño i<br />
Porta no ho és tant, ja que ha<br />
alleugerit la mala bava del text a<br />
través d’una posada en escena<br />
un xic convencional per a una<br />
novel·la –i dos extraordinaris<br />
intèrprets– que et permetia<br />
passar-te de voltes. Aquest<br />
thriller protagonizat per un<br />
inteŀlectual català frustrat i una<br />
punk llatinoamericana que no té<br />
por de res requeria més ritme,<br />
una mica més d’imaginació.<br />
Pons l’encerta a l’hora de<br />
situar-nos en la Barcelona de<br />
primers dels 80 i d’instaŀlar-nos<br />
el dubte sobre si el que passa<br />
en escena és realitat o<br />
Lo tuyo y lo mío<br />
<br />
Club Capitol<br />
Fins a l’11 de maig<br />
Apostar per una idea senzilla i<br />
triomfar. Lo tuyo y lo mío és tan<br />
simple i rodona com una bona<br />
tornada pop, com la història de<br />
noia coneix noi, s’enamoren,<br />
entren en crisi, s’enganyen –ell<br />
amb un altre–, i passi-ho bé. Tot<br />
explicat enllaçant aquestes<br />
cançons que ens acompanyen<br />
com sarna amb gust. Les lletres<br />
d’èxits de Shakira, Rafael, Julio<br />
Iglesias, els Zombies, Karina,<br />
fantasmagoria. Però em temo<br />
que els que no han llegit la<br />
novel·la poden deixar escapar la<br />
subtilesa. Cap al final l’obra<br />
millora, enfolleix i Nao Albet i<br />
Claudia Benito semblen agrair<br />
agafar per les banyes els seus<br />
personatges. –Andreu Gomila<br />
NOTA AL PEU Únicament per a<br />
fans irredempts de Bolaño.<br />
Delafé, Rocío Jurado, expliquen<br />
la comèdia romàntica sense<br />
necessitat de subtext o dobles<br />
sentits.<br />
Joan Maria Segura aplica<br />
l’experiència adquirida a Egos<br />
Teatre perquè aquesta<br />
fantàstica jukebox flueixi i arribi<br />
fresca al públic, que gaudeix de<br />
la frivolitat i els talents musicals<br />
i interpretatius de Karen<br />
Gutiérrez, Manuel Ramos i el<br />
fenomen Didac Flores.<br />
–Juan Carlos Olivares<br />
NOTA AL PEU Heu vist On<br />
connaît la chanson?<br />
32 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
L’EQUIP<br />
ELS MILLORS<br />
CAMBRERS<br />
DE BCN<br />
PERFECTE!<br />
Són deu<br />
professionals que<br />
s’estimen l’ofici i<br />
l’excel·leixen amb<br />
la seva dedicació<br />
i bona feina. Són<br />
deu persones<br />
que treballen<br />
de valent, però<br />
sempre amb un<br />
somriure a la<br />
boca. Són els deu<br />
millors cambrers<br />
de la ciutat: l’equip<br />
ideal de Time Out<br />
Barcelona.<br />
Per Ricard Martín, Montse<br />
Virgili, María José Gómez<br />
i Martí Sales<br />
JORDI BAQUEDANO<br />
ANTIC MAGATZEM<br />
Un més de la família<br />
Pel tracte familiar amb la mestressa de<br />
l’Antic Magatzem (Aldana, 8. T. 93 441 55<br />
61), on en Jordi exerceix des de fa quinze<br />
anys, qui escriu es pensava que era el seu<br />
fill. Doncs no. És el restaurant d’un amic.<br />
“Tracto el restaurant com si fos meu. Perquè<br />
en els moments durs de la meva vida, els<br />
llocs on he treballat sempre m’han donat<br />
suport”. Tracta el client amb una amabilitat<br />
impecable, amb el bri de tensió de qui està<br />
fent una cosa realment important. “I tracto<br />
de vostè tothom, fins i tot els nens”. En un<br />
restaurant popular, ens fa sentir com al Ritz.<br />
JOSÉ CONDE<br />
GELIDA<br />
Un capipota i una copla<br />
En José va arribar a Barcelona amb 17 anys<br />
des de Zamora i va començar a treballar al<br />
Gelida (Diputació, 133. T. 93 453 79 97)<br />
quan aquest establiment encara estava en<br />
mans dels avis dels actuals propietaris.<br />
Com ell diu, “va venir un dia amb un altre”, i<br />
ja fa 38 anys que despatxa amb destresa<br />
galtes de porc, capipotes i sopes de pagès.<br />
Té un sentit de l’humor peculiar i sovint el<br />
pots sentir cantar mentre et posa a taula un<br />
bacallà com el de la iaia. Li agrada la gent i<br />
això es nota: has de tenir molt mal dia<br />
perquè no t’arrenqui un somriure.<br />
RICARDO TAPIA<br />
NOU CELLER<br />
Eficàcia garantida<br />
Ràpid com pocs, sense que l’eficiència li faci<br />
perdre ni un bri d’amabilitat, en Ricardo fa<br />
cinc anys que és el cambrer de referència del<br />
Nou Celler (Princesa, 16 T.93 330 03 03)<br />
reducte de cuina catalana al Born. Aquest<br />
equatorià va entrar en el ram de l’hostaleria<br />
fa catorze anys i explica que tant li va agradar<br />
“el tracte amb el públic que en vaig fer la<br />
meva professió”. Ha tingut casa pròpia, i ha<br />
après l’ofici en grans espais de banquets<br />
refinats com la Masia de Can Portell i<br />
l’entranyable Fali’s Bar, el darrer bar per a<br />
locals que queda dempeus a les Drassanes.<br />
TONI VÁZQUEZ<br />
CASA DE TAPES CAÑOTA<br />
Intel·ligència emocional<br />
En Toni et rep sempre amb un somriure<br />
sincer i una canya. Va aprendre l’ofici al bar<br />
del seu pare, però des dels 16 anys que vola<br />
pel seu compte. Ara, amb 42 anys, és el cap<br />
de sala del Cañota (Lleida, 7. T. 93 325 91<br />
71). És proper i diligent, entranyable amb el<br />
client i destre en l’organització d’un equip<br />
–el cap de setmana pot arribar a estar<br />
format per setze cambrers!– que serveix les<br />
tapes amb la cadència d’un metrònom.<br />
Amb el seu tarannà i la seva bona feina<br />
demostra que ser eficient no està renyit<br />
amb el bon humor. Al contrari.<br />
www.timeout.cat 33
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
EL TOP 10 DE BARCELONA<br />
03<br />
05<br />
01<br />
02<br />
04<br />
01.<br />
Toni Vázquez, Casa<br />
de Tapes Cañota<br />
02. 03. 04. 05.<br />
José Juan Avilés,<br />
7 Portes<br />
Ricardo Tapia,<br />
Nou Celler<br />
José Conde,<br />
Gelida<br />
Berta Fernández,<br />
Las Fernández<br />
34 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Fem un homenatge als cambrers d’ofici i vocació amb el ‘dream<br />
team’ de Barcelona: els professionals que amb la seva simpatia,<br />
eficàcia i bones maneres s’han guanyat un 10 en servei.<br />
06<br />
07<br />
09<br />
10<br />
08<br />
06. 07. 08. 09. 10.<br />
Dídaz Rodríguez,<br />
Can Lluís<br />
Yusi Alonso,<br />
Bagauda<br />
Jordi Baquedano,<br />
L’Antic Magatzem<br />
Julià Franco,<br />
Ca l’Estevet<br />
Juanjo González,<br />
Caribbean Club<br />
www.timeout.cat 35
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
LAS FERNÁNDEZ<br />
GELIDA<br />
CASA DE TAPES CAÑOTA<br />
BERTA FERNÁNDEZ<br />
LAS FERNÁNDEZ<br />
La salsa del Raval<br />
Quan aneu a sopar a Las Fernández<br />
(Carretes, 11. T. 934 43 20 43), una<br />
morenassa tatuada amb ulleres se us<br />
asseurà a la taula i amb un somriure que no<br />
te l’acabes us explicarà fil per randa la<br />
munió deliciosa de plats del dia. És la Berta<br />
Fernández, l’amazona arribada de<br />
Ponferrada fa més de deu anys que regenta<br />
el restaurant amb una gràcia i una alegria<br />
difícils de trobar a Barcelona. És un pou<br />
d’energia que fa que tothom s’hi senti com<br />
a casa i que no para d’engegar iniciatives<br />
pel barri del Raval. Una joia.<br />
JULIÀ FRANCO<br />
CA L’ESTEVET<br />
L’endevinador<br />
En Julià és heavy i de l’Espanyol, però quan<br />
el que vol és que tastis el llenguado del dia,<br />
tot això importa poc. En Julià és<br />
l’endevinador, el mag. Aquest home<br />
d’aspecte imponent i ulls de brillantina és<br />
capaç d’endevinar fins a l’últim desig del<br />
vostre cervell, fins i tot quan ni vosaltres<br />
mateixos ho sabeu. Et mira fixament als ulls<br />
i et deixa anar: “Ah... tu fas cara de voler<br />
aquest capipota”; o: “Ja sé el que<br />
necessites, un dels meus cafès<br />
irlandesos”... I el més fotut és que no<br />
s’equivoca mai.<br />
DÍDAC RODRÍGUEZ<br />
CAN LLUÍS<br />
El professor d’història<br />
Si tots els professors d’història fossin com<br />
en Dídac, la gent faria menys campanes.<br />
Des d’aquesta cantonada del Raval ho ha<br />
vist tot, i a Can Lluís (Cera, 49. T. 93 441 11<br />
87) s’hi han assegut alguns dels homes i<br />
dones més savis d’aquest país, però, ja ho<br />
sabem, la saviesa no s’enganxa com el greix<br />
a la paella, va per dins. I en Dídac la duu<br />
entaforada dins la camisa blanca i els<br />
tirants. El resum finíssim de la Transició<br />
espanyola que serveix en Dídac no entenc<br />
com no surt a la carta sota els musclos a la<br />
planxa.<br />
JUANJO GONZÁLEZ<br />
CARIBBEAN CLUB<br />
El seductor<br />
Que no és perquè ho digui jo, és perquè ho<br />
diu tothom. Li diuen ‘el guapo’. Va ser el<br />
guapo del Boadas, després del Milano i ara<br />
és el guapo del Caribbean Club (Sitges, 5. T.<br />
93 302 21 82). Ell somriu, combina corbatí i<br />
armilla amb texans i prepara uns còctels de<br />
llagrimeta. Té una llista de còctels al tupí<br />
que podrien tombar un elefant.<br />
Emmetzinats per la dolçor de les cireres<br />
confitades, el jazz de gramòfon i l’aparença<br />
de cabina de transatlàntic, us semblarà<br />
entre boires que torneu a veure Cary Grant.<br />
No sóc cap àngel, era el títol de la pel·lícula.<br />
36 www.timeout.cat<br />
YUSI ALONSO<br />
BAGAUDA<br />
Sant Joan<br />
Ara al bar Bagauda (Pi 5, T. 93 175 25 56)<br />
després de dotze anys al Kasparo i nou al<br />
Flagstaff, Yusi Alonso és d’aquells cambrers<br />
que fan el bar. Desprèn bon rotllo, eficàcia i<br />
amabilitat –sincera– des del primer Déu vos<br />
guard fins a la sortida. Tot natural: “Vaig<br />
començar en aquest ofici per casualitat i<br />
vaig al·lucinar. Gaudeixo amb aquesta feina<br />
i amb el tracte amb el públic. Potser només<br />
passes deu minuts en un bar, però són deu<br />
minuts molt importants. Has de pensar en<br />
com t’agradaria que t’atenguessin”. Ell és<br />
l’evangeli del cambrer.<br />
JOSÉ JUAN AVILÉS<br />
7 PORTES<br />
Cap a l’excel·lència<br />
Després de 35 anys al 7 Portes (Passeig<br />
Isabel II, 14. T. 93 319 30 33) José Juan<br />
Avilés afirma que va “començar en aquesta<br />
feina per diners, però amb el temps vaig<br />
veure com m’omplia”. La disciplina de<br />
servei del 7 Portes combina eficàcia marcial<br />
amb una elegància propera que, fins i tot en<br />
l’enormitat d’aquest pailebot centenari, et<br />
fa sentir com a casa. Per a ell, la gran virtut<br />
és la psicologia: “Quan seu un client, cal<br />
intentar saber què vol a la primera”. Tothom<br />
pot posar plats a taula, “però fer-ho bé no és<br />
a l’abast de tothom”.
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Teatre<br />
El chico de la última fila<br />
<br />
Sala Muntaner. Fins al 20 d’abril<br />
François Ozon va voler jugar una<br />
mica a Haneke quan va adaptar<br />
amb el títol A la casa el text de<br />
Juan Mayorga. Víctor Velasco ha<br />
preferit imaginar en el seu<br />
muntatge per a La Fila de al<br />
Lado que El chico de la última fila<br />
és una comèdia per a gent<br />
intel·ligent, com les de Yasima<br />
Reza. Menys sensació<br />
d’amenaça i més retrat crític<br />
social.<br />
Un encert de Velasco és la<br />
disposició escènica: una<br />
enorme taula d’aulari d’institut<br />
que es converteix en espai únic<br />
de convivència per a tots els<br />
personatges d’aquesta història<br />
de professor de literatura<br />
frustrat i alumne avantatjat que<br />
escriu per explotar la seva vena<br />
de voyeur. Però resol sense<br />
encert la tensió subjacent en el<br />
text –tot transcorre en un to<br />
massa pla– i unes<br />
interpretacions que no tenen la<br />
necessària harmonia per fer<br />
creïbles els punts del conflicte.<br />
–Juan Carlos Olivares<br />
NOTA AL PEU François Ozon va<br />
fer-ne una gran pel·li.<br />
Brutus<br />
Per Andreu Gomila<br />
Les gires<br />
A COREA DEL NORD<br />
A Anglaterra s’ha liat grossa arran<br />
de la decisió del Globe Theatre de<br />
portar Hamlet a Corea del Nord,<br />
dins el seu projecte de perpetrar,<br />
a partir del proper 23 d’abril,<br />
una gira mundial que durant dos<br />
anys els hauria de fer trepitjar<br />
tots els estats del planeta amb la<br />
història del príncep de Dinamarca.<br />
Amnistia Internacional i companyia<br />
els han criticat perquè consideren<br />
que aquest país és massa bèstia.<br />
Ni un mot sobre l’Aràbia Saudita...<br />
A CASTELLÓ<br />
Amb polèmica o sense, projectes<br />
com aquest ens semblen d’un altre<br />
planeta. El teatre català, en format<br />
companyia, fa molts anys que no<br />
travessa els Pirineus. Fa només<br />
deu anys, el Lliure de Rigola i el<br />
Romea de Bieito van anar de Sant<br />
Petersburg a Cadis. Cal enginy i<br />
una proposta que impacti... ¿Però<br />
saben que el TNC no ha trepitjat<br />
mai el País Valencià?<br />
A CASA<br />
Perquè els d’aquí es moguin calen<br />
còmplices i voluntat. Fa tres anys<br />
a Focus van muntar el BIT... que<br />
va durar dos espectacles. Era<br />
una bona idea. Quan haguem<br />
recuperat el públic hauríem de<br />
tornar al món. Si no, no existirem.<br />
Teatre<br />
www.timeout.cat 37
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Teatre<br />
Abaixen el teló!<br />
La sucrera diabètica<br />
Els objectes quotidians que ens<br />
acompanyen a primera hora del<br />
matí a la taula, tot esmorzant,<br />
ens conviden a reflexionar sobre<br />
les nostres batalles interiors.<br />
En aquesta posada en escena,<br />
l’Elena, la Sucrera, ens<br />
representa a qualsevol de<br />
nosaltres.<br />
Círcol Maldà. Pi, 5.<br />
Escala dreta.<br />
www.circolmalda.cat.<br />
Liceu (L3).De dc. a ds.,<br />
20.30 h. Dg., 19 h.<br />
14-20 €. Fins al 23 de<br />
març.<br />
Ritter, Dene, Voss / Retorn<br />
Dene i la seva germana Ritter,<br />
actrius, treuen per enèsima<br />
vegada al seu germà filòsof del<br />
centre psiquiàtric de Steinhof,<br />
per dur-lo a la casa familiar que<br />
han heretat. Ell torna a casa,<br />
Compra<br />
entrades i<br />
consulta la<br />
cartellera a<br />
timeout.cat<br />
però amb la idea de romandre-hi<br />
un temps breu. Tres<br />
personatges al límit. Una de les<br />
grans obres de Thomas<br />
Bernhard.<br />
Teatre Akadèmia. Buenos Aires,<br />
47-49. www.teatreakademia.cat.<br />
Hospital Clínic (L5). De dc. a ds.,<br />
20.30 h. Dg., 18.30 h. 18-22 €.<br />
Fins al 23 de març.<br />
Un mosquit petit<br />
No direm que aquesta<br />
obra de Marc Artigau<br />
sigui perfecta, però<br />
està tot tan ben lligat,<br />
té tant ritme i tanta<br />
profunditat, que s’hi<br />
acosta. El monòleg final<br />
del Fidel –“Què és la<br />
realitat?”, li pregunta a la<br />
Raquel– és digne del Pinter de<br />
‘The Room’ o del Mamet<br />
d’‘American Buffalo’.<br />
Almeria Teatre. Sant Lluís, 64.<br />
www.almeriateatre.com. De dc. a<br />
ds., 20 h. Dg., 18 h. 18-20 €. Fins<br />
al 23 de març.<br />
Torna a la cartellera<br />
Boig per tu, el musical<br />
Un grup de joves es troba just<br />
acabat el curs escolar, i<br />
s’enfronten a un estiu en el qual<br />
les circumstàncies els posaran<br />
davant d’un món nou: el pas a<br />
una certa maduresa sentimental<br />
que els marcarà el futur més<br />
immediat. Amb l’excusa<br />
d’organitzar una festa, el grup<br />
d’amics es troba, xerra, riu i<br />
sobretot canten les pors i<br />
alegries en aquest musical amb<br />
les cançons de Sau.<br />
Teatre Borràs. Urquinaona, 9.<br />
www.grupbalana.com.<br />
Urquinaona (L1-L4). Dc i dj., 20 h.<br />
Dv., 18 i 21.30 h. Ds., 18 i 21.30<br />
h. Dg., 12 i 18.30 h. 20-32 €. Fins<br />
al 6 d’abril.<br />
L’onada<br />
Torna un dels èxits de la<br />
temporada passada. Ignacio<br />
García May i Marc Montserrat<br />
porten a escena un experiment<br />
real del professor Ron Jones per<br />
comprendre per què el Nazisme<br />
va aconseguir implantar-se sota<br />
el consens democràtic.<br />
Teatre Lliure: Gràcia. Montseny,<br />
47. www.teatrelliure.com. De dt.<br />
a dv., 20.30 h. Ds., 21 h. Dg., 18<br />
h. 22-29 €. Fins al 20 d’abril.<br />
Pren<br />
nota!<br />
“La direcció<br />
és excel·lent. I<br />
Arànega encapçala<br />
un repartiment en<br />
què cadascú broda<br />
el seu paper”<br />
Santi Fondevila sobre ‘Doña<br />
Rosita la soltera’. Teatre<br />
Nacional. Fins al 6 d’abril.<br />
Time Out per a Codorníu<br />
Teatre<br />
38 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Teatre<br />
www.timeout.cat 39
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Dansa<br />
Coordina<br />
Andreu Gomila<br />
agomila@timeout.cat<br />
@andgomila<br />
Teatre<br />
Canvi generacional<br />
Les coses bones no envelleixen, i encara que el seu públic sí que ho faci, sempre hi<br />
haurà un relleu. Com la companyia Rosas i el seu ‘Drumming’. Per Bàrbara Raubert<br />
Anne Teresa de Keersmaeker va<br />
estrenar Drumming el 1998 i de<br />
seguida va ser considerada<br />
una master piece. Va tenir una<br />
gira mundial extensíssima<br />
durant sis anys, represa el<br />
2012 i que finalment ens arriba<br />
a Barcelona amb dues<br />
ballarines del primer elenc:<br />
Fumiyo Ikeda i la navarresa<br />
Marta Coronado.<br />
“Va ser la meva primera peça<br />
com a professional, amb un<br />
paper molt petit –explica<br />
Coronado, que va ser alumna de<br />
José i Concha Láinez,<br />
importants renovadors de la<br />
dansa contemporània a<br />
l’Institut del Teatre de<br />
Barcelona, abans d’anar a parar<br />
a Bèlgica–. Ara tinc el paper<br />
principal, però m’agrada mirar<br />
la ballarina que ha agafat el<br />
meu rol, els detalls que hi<br />
aporta, i em recorda les altres<br />
persones que també l’han<br />
ballat, és molt enriquidor”.<br />
Quan es va tornar a muntar<br />
l’any 2012, va ser amb l’afegit<br />
de la música de Steve Reich<br />
interpretada en directe per<br />
Ictus, l’orquestra que sempre<br />
ha estat al costat de la<br />
companyia, convertint la peça<br />
en Drumming live.<br />
Amb alumnes de l’ESMUC<br />
Un dels músics d’Ictus, Miquel<br />
Bernat, dirigeix els estudiants<br />
de l’ Escola Superior de Música<br />
de Catalunya (ESMUC) que<br />
interpretaran Drumming live al<br />
Mercat de les Flors, un repte i<br />
un luxe en parts iguals: “La<br />
major part del temps ens<br />
deixem portar per la música,<br />
que és molt potent, però hi ha<br />
alguns moments que<br />
necessitem les indicacions dels<br />
músics i, en altres, quan música<br />
i coreografia són molt circulars i<br />
repetitives, necessitem les<br />
MÚSICA I DANSA Els creadors<br />
ANNE TERESA DE<br />
KEERSMAEKER<br />
Alumna de Maurice Béjart, va crear<br />
Rosas el 1983 i, des d’aleshores, ha<br />
tingut clar que música i dansa han<br />
d’anar de la mà.<br />
STEVE REICH<br />
El compositor nord-americà és un<br />
dels caps visibles de la música<br />
d’avantguarda. És l’autor de la<br />
‘banda sonora’ del Drumming live<br />
de Rosas.<br />
HERMAN SORGELOOS<br />
pantalles amb comptadors de<br />
temps per saber on som”.<br />
La complexitat de les peces<br />
de Rosas enriqueix el serialisme<br />
musical amb una dinàmica de<br />
filigranes alhora que esprem<br />
sons involuntaris dels cossos<br />
que es mouen.<br />
Però a part de la música en<br />
directe, el que sobretot ha<br />
canviat són els ballarins. “La<br />
Fumiyo i jo ara ballem entre<br />
jovenets que tenen una energia<br />
molt forta i renovadora. La<br />
majoria vénen de l’escola<br />
PARTS [l’escola de<br />
Estic contenta<br />
de formar part<br />
d’una cosa que<br />
sembla suspesa<br />
en el temps<br />
Keersmaeker a Brussel·les] i<br />
van aprendre les bases de la<br />
peça en els cursos, jo mateixa<br />
en vaig ser professora! I és molt<br />
bonic de veure el canvi<br />
generacional”, explica<br />
Coronado. Però no només han<br />
canviat els ballarins, també el<br />
públic. “Gent que ens havia vist<br />
aleshores, ara tornen amb els<br />
seus fills”, diu.<br />
No hi ha caducitat pel que és<br />
bo de debò: Rosas és un clàssic<br />
de la dansa continental i aquest<br />
és un dels espectacles que van<br />
confirmar-los a nivell mundial .<br />
“I jo estic contenta de formar<br />
part d’una cosa que sembla<br />
suspesa en el temps”, afegeix,<br />
categòrica, la ballarina. Però no<br />
trigueu a comprar l’entrada.<br />
‘Drumming live’ serà al<br />
Mercat de les Flors de dj. 27 a<br />
dg. 30.<br />
40 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Música<br />
Coordina<br />
Marta Salicrú<br />
msalicru@timeout.cat<br />
@salicrunette<br />
Ens agrada!<br />
Per Marta Salicrú<br />
01.<br />
BEYONCÉ<br />
El retorn de la Knowles al<br />
Sant Jordi promet ser tot un<br />
esdeveniment. I ara que ja és la<br />
senyora Carter ja no haurà de<br />
vestir-se de núvia i cantar l’Ave<br />
Maria (glups) com l’últim cop.<br />
Palau Sant Jordi. Dilluns 24<br />
‘Male bonding’<br />
Gerard Quintana i Xarim Aresté acullen la Marta Salicrú a casa<br />
seva per parlar de ‘Tothom ho sap’, el seu disc junts<br />
Xarim Aresté em guia a través<br />
d’un pis de l’Eixample,<br />
d’aquells amb llum en els dos<br />
extrems del llarg passadís. A<br />
l’esquerra –la seva habitació–,<br />
veig de lluny un pòster de la gira<br />
de retorn de Sopa de Cabra, en<br />
què l’ànima de Very Pomelo va<br />
fer de segon guitarrista. Gerard<br />
Quintana, que ens ve a trobar a<br />
l’ala est, explica que fitxar-lo per<br />
a aquells bolos va ser en l’única<br />
cosa en què s’han posat<br />
d’acord amb Josep Thió, dels<br />
Sopa. Quintana i Aresté m’han<br />
obert casa seva per parlar<br />
d’una altra cosa que<br />
comparteixen, Tothom ho sap, el<br />
seu disc conjunt.<br />
Porten polseres de conjunt, el<br />
Gerard, taronja, i el Xarim, rosa;<br />
els les van portar del Brasil.<br />
S’acaben les frases l’un a<br />
l’altre i són la viva encarnació<br />
del male bonding: tenen una<br />
relació fraternal entre mascles<br />
que fa patxoca, viuen un<br />
bromance que ni en Mick i en<br />
Keith als inicis. Potser d’aquí<br />
que la portada del seu disc<br />
homenatgi la de Let it bleed<br />
(1969), dels Stones, un dels<br />
molts discos de rock del llindar<br />
entre els 60 i els 70 que<br />
flotaven en l’ambient febril i<br />
compulsiu en què van parir, a<br />
casa, les maquetes de Tothom<br />
ho sap, i Lladregots (2013), el<br />
disc en solitari d’Aresté.<br />
A la paret hi ha encara les<br />
esquitxades de quètxup d’una<br />
sessió de fotos promocional<br />
que se’ls en va anar de les<br />
mans, com un procés de creació<br />
salvatge i kamikaze en què han<br />
buscat la cruesa. “Un dia t’ho<br />
posarem –amenaça el Xarim–.<br />
És molt dur. Són hores de<br />
gravacions d’improvisacions. El<br />
que suposa pujar a un globus i<br />
viatjar”. Però allà van trobar la<br />
llavor dels cadàvers exquisits<br />
que formen l’àlbum, creats a<br />
trossos per tots dos.<br />
El viatge ha permès a Gerard<br />
Quintana “tornar a casa”, al<br />
rock que li va “salvar la vida”,<br />
després d’excursions més<br />
intimistes amb el seu projecte<br />
en solitari. En el Xarim hi ha<br />
trobat “un creient”, diu, que<br />
combrega amb la seva mateixa<br />
fe. I diu que és un valent, perquè<br />
s’ha embolicat amb un<br />
“dinosaure” com ell. “Ens<br />
legitimem –afegeix Aresté–, pel<br />
respecte que ens tenim. Que ell<br />
cregui en mi em retroalimenta”.<br />
Gerard Quintana i Xarim<br />
Aresté estrenen Tothom ho sap<br />
divendres 21 al BARTS.<br />
02.<br />
JOANA SERRAT + REFREE<br />
La vigatana i la seva banda<br />
facturen una Americana de<br />
primera que va impressionar Neko<br />
Case. En doble cartell amb el nou<br />
Refree és un pla rodó.<br />
Sala Apolo. Dijous 27<br />
03.<br />
SUN KIL MOON<br />
¿Voleu saber quins membres de la<br />
família de Mark Kozelek han mort<br />
i en quines circumstàncies? Doncs<br />
escolteu Benji. I feu-ho amb molta<br />
atenció. Sala Apolo. Dc. 26<br />
04.<br />
LA IAIA XXL<br />
Quina big band escauria millor al<br />
trio de Vic que una cobla, encara<br />
que ells hagin condemnat la fusta<br />
a l’ostracisme al nou disc On és la<br />
màgia?. L’Auditori. Dv. 21<br />
05.<br />
ELIANE ELIAS<br />
La cantant i pianista brasilera<br />
pensa en Chet Baker en la<br />
inauguració de la segona edició<br />
del cicle de concerts Round About<br />
Midnight. Coliseum. Dv. 21<br />
Tots els concerts<br />
a timeout.cat<br />
Música<br />
www.timeout.cat 41
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Agenda Fnac<br />
del 20 al 26 de març<br />
Música<br />
Dijous 20<br />
Fnac Diagonal Mar. Sandra<br />
Carrasco, “Océano”, En directe.<br />
19h.<br />
Fnac L’Illa. “Mis primeros,<br />
primeros besos”, de Lyona. A la<br />
llibreria. 19:30h.<br />
Fnac Triangle. Dinero, “DNR”. En<br />
directe. 19h.<br />
QUÈ PASSA AMB... Joana Serrat<br />
Música<br />
Divendres 21<br />
Fnac La Maquinista. Club<br />
Fnac Junior: Origami Kids, amb<br />
Mihoko Sugita. 18h.<br />
Fnac Arenas. Ester Casanovas,<br />
“Ingravidez”. En directe. 19h.<br />
Fnac L’Illa. Club Fnac Junior.<br />
Talleres Petit Singapur, para<br />
niñ@s de 1 a 12 años. 18h.<br />
Dissabte 22<br />
Fnac Arenas. Dia Internacional<br />
de l´Aigua. Projecció dels curtmetratges<br />
guanyadors del We<br />
Art Water Film Festival. 18h.<br />
Fnac La Maquinista. Club<br />
Fnac Junior. Recicla! Taller de<br />
reciclatge a càrrec de Colorín<br />
Colorado. A partir de 4 anys.<br />
12.30h.<br />
Dilluns 24<br />
Fnac L’Illa. Club de l´Agulla.<br />
Taller de flors de ganxet a càrrec<br />
de Ingrid Valls, de Ganchitos.<br />
Inscripcions a través de Fnac<br />
L’Illa a Facebook. 19h.<br />
Fnac Triangle/Fnac L’Illa.<br />
Nuevo Talento de Cortometraje.<br />
Proyección de los cortos a concurso.<br />
16h. Fnac Diagonal Mar/<br />
Arenas/La Maquinista. 19h.<br />
Dimarts 25<br />
Fnac L’Illa. Un al mes no fa<br />
mal. Club de lectura Llegir en<br />
català. “Salnitre”, d´Antoni Real.<br />
Trobada amb l´autor (places<br />
limitades, inscripcions gratuïtes<br />
a comunicacion.illa@fnac.es).<br />
Fnac Triangle/Fnac L’Illa.<br />
Nuevo Talento de Cortometraje.<br />
Proyección de los cortos a<br />
concurso. 16h. Fnac Diagonal<br />
Mar/Fnac Arenas/Fnac La<br />
Maquinista. 19h.<br />
Dimecres 26<br />
Fnac L’Illa. Club Fnac Junior: “La<br />
festa FROZEN”. Projecció de la<br />
pel·lícula, sessió de fotos i berenar<br />
familiar. 18h.<br />
Joana Serrat és l’artista d’El<br />
Segell del Primavera Sound amb<br />
més bolos programats al Regne<br />
Unit. Potser perquè Dear Great<br />
Canyon (2014), el nou disc de la<br />
cantautora de Vic amb què –amb<br />
l’ajuda de Howard Bilerman,<br />
productor canadenc associat a<br />
Arcade Fire– el seu so ha crescut<br />
fins a esdevenir un elegant pop<br />
d’arrel nord-americana, sembla<br />
una bona aposta per conquerir el<br />
mercat anglosaxó des d’aquí.<br />
Els dos primers àlbums els vas<br />
signar amb les inicials. Per què<br />
vas adoptar nom i cognom amb<br />
The relief sessions (2012)?<br />
Volia diferenciar les primeres<br />
experimentacions d’allò que<br />
vindria després. Amb el Relief<br />
tot estava molt més pensat.<br />
Un home enfonsat<br />
Mark Kozelek va signar alguns<br />
dels discos més dolorosos del<br />
folk dels 90 amb el seu antic<br />
projecte, Red House Painters, i<br />
des que va decidir canviar de<br />
nom –però no d’estil– i fer-se dir<br />
Sun Kil Moon, encara no havia<br />
fet un disc a l’altura de les seves<br />
obres mestres. El nivell de<br />
Kozelek sempre ha estat<br />
elevadíssim, però li mancava el<br />
punt de geni que només li surt<br />
quan hi ha molt dolor. I Benji, el<br />
seu retorn del 2014, és trist<br />
com un Nadal solitari. Diu que<br />
les noves cançons estan<br />
El títol d’aquell disc fa<br />
referència al consol. De què<br />
t’havies de consolar?<br />
Tenia 25 anys i no havia fet res a<br />
la vida. Però vaig tornar a tocar i<br />
vaig sentir que era més fidel a mi<br />
mateixa del que feia abans.<br />
El nou disc sona molt americà.<br />
Tenia clar que volia fer música<br />
americana, però el Relief el vaig<br />
fer amb músics que venien del<br />
jazz. Ara buscava un so<br />
internacional.<br />
Per això volies un productor de<br />
fora com Howard Bilerman?<br />
Necessitava algú que m’ajudés<br />
a explotar les cançons, perquè<br />
tu saps com vols que sonin,<br />
però cal que algú t’ajudi a arribar<br />
al so que busques.<br />
Has vestit el disc amb<br />
arranjaments molt rics.<br />
Les cançons demanaven capes<br />
i textures perquè és un disc de<br />
pes, de superació. Té a veure<br />
amb el que he viscut: és èpic<br />
prendre una decisió i apostar-ho<br />
tot per fer el que vols.<br />
Què vas haver d’apostar?<br />
No tinc una família que em pagui<br />
els 15.000 euros que ha costat<br />
el disc. Jo no puc sortir a sopar<br />
cada setmana perquè estic<br />
endeutada, i abans no podia<br />
perquè estava estalviant. Quan<br />
estava farta de tot pensava que<br />
gravaria el disc amb Howard<br />
Bilerman i em calmava. –M.S.<br />
Joana Serrat actuarà amb<br />
Refree el dijous 27 a l’Apolo.<br />
escrites des de la perspectiva<br />
d’un home de 47 anys que veu<br />
com tot al seu voltant comença<br />
a canviar radicalment, i la<br />
presència més inquietant és la<br />
de la mort: a les cançons,<br />
sempre hi mor algú, ja sigui un<br />
personatge fictici o James<br />
Gandolfini. La millor versió de<br />
Kozelek és quan s’enfonsa, i és<br />
la que tindrem en directe.<br />
–Javier Blánquez<br />
Sun Kil Moon posseirà Mark<br />
Kozelek per presentar Benji<br />
dimecres 26 a la Sala Apolo.<br />
ALICIA AGUILERA<br />
42 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Música<br />
Un banquet per als sentits<br />
CONCERT<br />
DE LA SETMANA<br />
La gira de<br />
Beyoncé que<br />
ara passa per<br />
Barcelona –i<br />
que, aparentment, acabarà tres<br />
dies després a Lisboa, potser<br />
per no tornar ja mai més– té un<br />
llarg recorregut. Va començar la<br />
primavera del 2013 com una<br />
celebració del seu matrimoni<br />
amb Jay-Z, per això es diu The<br />
Mrs. Carter Show Tour, i s’ha<br />
perllongat de manera victoriosa<br />
amb la sortida per sorpresa el<br />
passat desembre del seu<br />
cinquè àlbum d’estudi, Beyoncé.<br />
Per tant, el que tindrem al Sant<br />
Jordi serà la versió actualitzada i<br />
expandida del tour del 2013,<br />
amb els hits de sempre –no<br />
patiu: l’arc argumental comença<br />
amb Run the world (Girls) i<br />
conclou amb la balada Halo–,<br />
però també el nou repertori,<br />
Blow i Drunk in love incloses. El<br />
que no varia és el sentit de<br />
l’espectacle típic en aquesta<br />
mena de gires: veureu Beyoncé<br />
ballant com una deessa, lluint<br />
vestuari luxós dissenyat per les<br />
primeres firmes del món de la<br />
moda, en un escenari inspirat<br />
en la lluentor del regnat de Lluís<br />
XIV. Un banquet per als sentits.<br />
–Javier Blánquez<br />
Beyoncé farà de senyora<br />
Carter dl. 24 al Palau Sant Jordi<br />
El Teloner<br />
Per Albert Puig<br />
Festivals per estrenar<br />
Música<br />
CLOWNIA<br />
Atents als nouvinguts en el<br />
calendari de festivals de l’estiu<br />
català. Comencem a Sant Joan<br />
de les Abadesses, on el 2 i 3<br />
de maig Txarango conviden el<br />
gruix de l’escena alternativa,<br />
adolescent i mestissa del país.<br />
Els caps de cartell: Txarango,<br />
Catarres i La Troba Kung-Fú.<br />
Preus assequibles, acampada<br />
i unes possibilitats d’èxit més<br />
que reals. Competència directa,<br />
l’Acampada Jove.<br />
JIWAPOP<br />
A Montcada i Reixac, 27, 28 i 29<br />
de juny, possiblement el festival<br />
més enigmàtic de tots, dedicat<br />
a la música, la consciència, la<br />
sostenibilitat i la solidaritat.<br />
El cap de cartell, Alejandro<br />
Jodorowsky, no canta, tot i que<br />
també tenen Love of Lesbian,<br />
Macaco i Els Amics de les Arts.<br />
La seva màxima competència, un<br />
altre debutant, el Canet Rock.<br />
CANET ROCK<br />
El 5 de juliol, amb la intenció<br />
decidida d’aplegar els grups més<br />
mediàtics de la música catalana.<br />
De moment, Love of Lesbian,<br />
Txarango i Gerard Quintana, però<br />
en vindran molts més. Aconseguir<br />
l’esperit original sembla difícil, la<br />
competència, el Jiwapop.<br />
VIDA<br />
A Vilanova i la Geltrú, del 3 al 6<br />
de juliol, en un paratge idíl·lic.<br />
Caps de cartell en el moment<br />
de tancar aquest article: Lana<br />
Del Rey, M. Ward i Yo La Tengo,<br />
s’esperen sorpreses més grans.<br />
Preu de les entrades coherent<br />
amb el que es proposa en espera<br />
de confirmar els peixos grossos.<br />
La seva principal competència,<br />
Primavera Sound i Cruïlla BCN.<br />
www.timeout.cat 43
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Música<br />
Música<br />
Romeo Santos<br />
Fórmula Vol. 2<br />
<br />
EL DISC<br />
DE LA SETMANA<br />
L’autoproclamat rei de la<br />
bachata actua aquesta<br />
setmana al Palau Sant Jordi,<br />
però ben poc haureu llegit sobre<br />
el seu nou disc. El menyspreu<br />
dels mitjans cap als gèneres<br />
llatins ha fet que la bachata<br />
només hagi estat admirada<br />
quan Juan Luis Guerra la va<br />
redimensionar poèticament i<br />
cromàticament. A diferència de<br />
la majoria d’estils, la bachata ha<br />
de tenir un punt ‘inteŀlectual’.<br />
Però si és pura (ensucrada,<br />
apassionada i irresistiblement<br />
melòdica) no n’hi ha prou.<br />
Aquest cop l’excantant<br />
d’Aventura (sí, els d’Obsesión)<br />
s’ha envoltat de coŀlaboradors<br />
de luxe per ampliar mercat.<br />
Però, esclar, les maniobres<br />
comercials no garanteixen<br />
troballes artístiques. Carlos<br />
Santana fa el-de-sem-pre. Tego<br />
Calderón i Nicki Minaj l’ajuden a<br />
posar un peu a la pista de ball, i<br />
la cosa prometia, però no acaba<br />
d’esclatar. En canvi, amb Marc<br />
Anthony arrisca menys i fan molt<br />
bona parella salsera.<br />
Així doncs, el millor i pitjor<br />
ho fa tot sol. El pitjor?<br />
Posar a una cançó<br />
antihomòfoba un títol com<br />
No tiene la culpa, que<br />
sembla suggerit per la Marta<br />
Ferrussola. El millor? Un grapat<br />
de títols marca de la casa on<br />
perfecciona amb elegància<br />
instrumental i una veu exquisida<br />
la seva fórmula de cançons<br />
d’amor, gelosia i possessió:<br />
Odio (tot i la discreta aparició de<br />
Drake), Propuesta indecente (tot<br />
i romantitzar l’abús sexual), la<br />
trepidant Obra maestra, la<br />
hiperbòlicament romàntica<br />
Cancioncitas de amor... Aquesta<br />
darrera és ideal per consolar els<br />
amants abandonats en els dies<br />
més tristos... i per fer-los riure<br />
de vergonya mesos després<br />
quan recordin com bramaven<br />
allò de: “La televisión me hace<br />
daño; que mueran las novelas de<br />
amor y que el DJ pierda su<br />
trabajo si suenan cancioncitas<br />
de amor”. Fórmula Vol. 2 no és<br />
una obra mestra, però és molt<br />
més consistent que el disc de<br />
Pharrell Williams. I aquest sí<br />
que us el trobareu fins a la sopa.<br />
–Nando Cruz<br />
NOTA AL PEU Bachata amb<br />
irresistible ‘topping’ de sucre.<br />
Blues, cançó i jazz<br />
BandAutors: Duot<br />
El bateria Ramon Prats i el<br />
saxofonista Albert Cirera són un<br />
dels referents de l’escena<br />
improvisació jazzística.<br />
Dv. 21. Palau de la Música. Palau<br />
de la Música, 4-6. Urquinaona<br />
(L1-L4). 22.30 h. 12 €.<br />
Eliane Elias<br />
La pianista i cantant brasilera<br />
defensa, acompanyada d’un<br />
quartet, el seu homenatge al<br />
trompetista de jazz Chet Baker ‘I<br />
thought about you’ (2013).<br />
Divendres 21. Coliseum. Gran<br />
Via, 595. Passeig de Gràcia (L2-<br />
L3-L4). 23 h. 25-50 €.<br />
Jerry González & El Comando<br />
de la Clave<br />
No existeix en el panorama<br />
jazzístic un músic que<br />
representi millor la combinació<br />
entre el Carib i Nova York com el<br />
trompetista i ‘conguero’.<br />
Dv. 21 i ds. 22. Jamboree. Pl.<br />
Reial, 17. Liceu (L3). 20-<br />
22 h. 20-25 €.<br />
Romeo Santos<br />
(Vegeu ‘El disc de la<br />
setmana’).<br />
Ds. 22. Palau Sant Jordi.<br />
Pg. Olímpic, 5-7. Espanya<br />
(L1-L3-FGC). 20 h. 28-82 €.<br />
Otis Taylor Band<br />
Un dels exponents más genuïns<br />
i autèntics del blues més<br />
essencial, trepitjarà per primer<br />
cop el Jamboree en companyia<br />
de la seva formació de luxe.<br />
Compra<br />
entrades i busca<br />
tots els concerts<br />
de la setmana a<br />
timeout.cat<br />
Dt. 25. Jamboree. Pl. Reial, 17.<br />
Liceu (L3). 20 i 22 h. 20-25 €.<br />
Folk, pop, rock i soul<br />
GRATIS Pascal Comelade<br />
El músic actuarà acompanyat de<br />
la Bel Canto Orquestra mentre<br />
els pinzells del dibuixant Max<br />
iŀlustren la seva música.<br />
Dijous 20. Arts Santa Mònica. La<br />
Rambla, 7. Drassanes (L3). 21 h.<br />
Espaldamaceta + Isaac Ulam<br />
Espaldamaceta presenta ‘Baile<br />
Masái’ (2013), on s’ha calçat la<br />
guitarra elèctrica i acompanyarse<br />
de bateria, baix i distorsions.<br />
Dijous 20. Heliogàbal. Ramón y<br />
Cajal, 80. Joanic (L4). 21 h. 8 €.<br />
Raydibaum<br />
El quintet presenta ‘Estructures<br />
sota terra’, cinquè treball d’una<br />
carrera que aquest any compleix<br />
10 anys i promet celebració.<br />
Dijous 20. La [2] de l’Apolo. Nou<br />
de la Rambla, 111. Paral·lel (L2-<br />
L3). 21 h. 10-12 €.<br />
Thalia Zedek<br />
L’ex-Come defensa la<br />
nuesa emocional de<br />
‘Via’ (2013).<br />
Dj. 20. BeCool. Pl.<br />
Joan Llongueras, 5.<br />
Hospital Clínic (L5).<br />
20.30 h. 17-19 €.<br />
BarnaSants 2014: La iaia amb<br />
la Cobla Bisbal Jove<br />
El trio de vic presenten el segon<br />
disc, ‘On és la màgia?’ (2014),<br />
amb la forma de ‘big band’ més<br />
autòctona.<br />
44 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Música<br />
Dv. 21. L’Auditori. Lepant, 150.<br />
Marina (L1). 21 h. 20 €.<br />
Let’s Festival 2014: Sidonie<br />
El trio de pop i psicodèlia de<br />
Barcelona (23.30 h), presenten<br />
el setè disc, ‘Sierra i Canadà’.<br />
Completen el cartell The Right<br />
Ons i La Sombra del Átomo.<br />
Dissabte 22. Salamandra Sala 1.<br />
Av. Carrilet, 235. Av. Carrilet (L1-<br />
FGC). 21 h. 15-20 €.<br />
Blood Red Shoes<br />
El duo post-punk-pop britànic<br />
presenten el seu homònim<br />
recent quart treball.<br />
Diumenge 23. Razzmatazz.<br />
Almogàvers, 122. Marina (L1),<br />
Bogatell (L4). 20 h. 17-20 €.<br />
Clinton Fearon<br />
L’Ex-Gladiator, un dels músics<br />
amb més talent de Jamaica,<br />
presenta ‘Goodness’ (2014), en<br />
el seu debut a Barcelona.<br />
Dg. 23. La [2] de l’Apolo. Nou de<br />
la Rambla, 111. Paral·lel (L2-L3).<br />
20.30 h. 16-20 €.<br />
Festival del Mil·lenni: José<br />
Mercé & José Manuel Zapata<br />
El ‘cantaor’ gadità s’alia amb el<br />
tenor granadí per rendir tribut al<br />
cançoner de Gardel i Piazzolla.<br />
Dilluns 24. L’Auditori. Lepant,<br />
150. Marina (L1). 21 h. 18-54 €.<br />
Festival del Mil·lenni: Sara Pi<br />
Representant barcelonina del<br />
neosoul, presenta ‘Wake up’<br />
(2013), amb regust brasiler.<br />
Dt. 25. Luz de Gas. Muntaner,<br />
246. Diagonal (L3-L5). 21 h. 20 €.<br />
José Domingo<br />
Psicodèlia mediterrànea en el<br />
tercer llarg en solitari del líder<br />
de Psychoine, ‘Almeria’ (2013).<br />
Dimecres 26. La [2] de l’Apolo.<br />
Nou de la Rambla, 111. Paral·lel<br />
(L2-L3). 21.30 h. 8-10 €.<br />
Remate<br />
Concert en solitari i entrevista<br />
en viu com a presentació de<br />
‘Nelson es perfecto’ (2014).<br />
Dc. 26. Heliogàbal. Ramón y<br />
Cajal, 80. Joanic (L4). 20 h. 6 €.<br />
Música<br />
www.timeout.cat 45
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Clàssica<br />
Clubs<br />
Contenció i sarau<br />
Dues possibilitats, tu tries: festa salvatge<br />
o sons elegants. Per Javier Blánquez<br />
Una ‘Passió’ nipona<br />
Masaaki Suzuki porta la seva visió de<br />
Bach al Palau. Per Marta Porter<br />
EL KÀISER DEL TECHNO CONTINUA EN FORMA<br />
Sven Väth, l’únic home que surt al diccionari com a sinònim de festa, aterra<br />
al Teatre Principal. La seva recepta és ja clàssica i celebrada pels fans: gestos<br />
eufòrics envers la pista, techno actual mesclat amb força i la mateixa definició<br />
de carisma. Teatre Principal. Divendres 21.0.30 h<br />
Música<br />
Quan l’organista, clavecinista i<br />
director Masaaki Suzuki va<br />
decidir enregistrar la integral de<br />
les cantates de Bach amb un cor<br />
i una orquestra nipons, la<br />
sorpresa dins del món musical<br />
va ser gran, bàsicament per la<br />
tasca que comporta fer-ho en un<br />
idioma, el japonès, que ben poc<br />
té a veure amb l’alemany de<br />
Bach. Amb tot, un cop va sortir a<br />
la llum, les crítiques i els<br />
aplaudiments van ser unànimes.<br />
Així, no és estrany que l’any<br />
del seu 60 aniversari arribi al<br />
Palau de la Música amb una de<br />
les obres més carismàtiques de<br />
Setmana Santa, la Passió<br />
segons sant Joan de Bach, i ho<br />
faci al capdavant de la formació<br />
que ell mateix va fundar l’any<br />
1990, el Bach Collegium Japan,<br />
amb la intenció d’apropar al<br />
públic japonès les obres<br />
mestres del repertori barroc.<br />
Pel que fa a la Passió segons<br />
Sant Joan, Bach la va<br />
compondre durant el primer<br />
hivern en què va ser el<br />
responsable de la música<br />
religiosa a l’església de Sant<br />
Tomàs i a l’església de Sant<br />
Nicolau a Leipzig, pel servei de<br />
vespres del Divendres Sant del<br />
1724. Concebuda com a oratori,<br />
la Passió és una representació<br />
dramaticomusical de l’Evangeli<br />
segons Joan, construïda a base<br />
de recitatius i parts corals. En el<br />
concert podrem escoltar les<br />
veus solistes de la soprano<br />
Joanne Lunn, el contratenor<br />
Damien Guillon, el tenor Gerd<br />
Türk i el baix Peter Kooij.<br />
Masaaki Suzuki avançarà la<br />
Pasqua dl. 24 al Palau de la<br />
Música.<br />
ELS DITS MÉS RÀPIDS<br />
Araabmuzik barreja el típic hip-hop<br />
narcòtic amb sons propis del trance<br />
europeu. I genera la música en<br />
directe, tocant el botons del sampler<br />
a velocitat infernal.<br />
Lolita. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h<br />
EL TECHNO MÉS ELEGANT<br />
A l’altra sala del Razz, un mestre del<br />
techno amb ànima. Carl Craig és la<br />
viva història de Detroit, un innovador<br />
encara en estat de gràcia. Tot ell és<br />
elegància.<br />
The Loft. Razz Clubs. Dv. 21. 1 h<br />
RETORN AL PALAU<br />
Maasaki Suzuki i el Bach<br />
Collegium Japan ja van interpretar<br />
la Passió segons sant Mateu, de<br />
Johann Sebastian Bach al Palau<br />
de la Música l’any 2002.<br />
46 www.timeout.cat<br />
REINCIDÈNCIA BARROCA<br />
COMPROMÍS PREMIAT<br />
La ciutat de Leipzig va atorgar<br />
la Medalla de Bach del 2012<br />
a Masaaki Suzuki, pel seu<br />
compromís amb la difusió de la<br />
música de Bach.<br />
MÚSICA DISCO IMMORTAL<br />
La música disco no mor: es<br />
transforma. En el canvi de segle,<br />
Metro Area van fer seva l’essència<br />
del so de Nova York i hi van donar<br />
nous aires. Els veus i et cau la baba.<br />
Nitsa Club. Divendres 21. 0.30 h<br />
FOSCOR ITALIANA<br />
Itàlia és una de les potències del<br />
techno experimental, i Lucy, un dels<br />
artistes que més han aprofundit en<br />
la dimensió fosca del ritme en brut.<br />
Presentarà el seu segon LP.<br />
The Loft. Razz Clubs. Ds. 22. 1 h
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
LGBT<br />
Coordina<br />
Josep Maria Sarri<br />
jmsarri@timeout.cat<br />
@jmsarri<br />
ELS IMPERDIBLES<br />
¡QUE TRABAJE RITA!<br />
La festa més madrilenya de l’ambient<br />
es trasllada per una nit al Poble<br />
Espanyol. Amb homenatge preconcert<br />
a Beyoncé, Bimba Bosé als<br />
plats i Tata Golosa... als micròfons!<br />
Ds. 22. Discotheque. 23.30 h<br />
Un amor a la cubana<br />
En Josep Maria Sarri parla amb el director de ‘La partida’, una<br />
tràgica història d’amor i futbol a l’Havana<br />
Antonio Hens és un cineasta<br />
cordovès que sol tocar el tema<br />
de l’homosexualitat en<br />
ambients peculiars: a<br />
Clandestinos (2007), el seu<br />
anterior film, el context era ni<br />
més ni menys que el terrorisme<br />
d’ETA, i la seva nova pel·lícula<br />
s’ambienta a l’Havana de Raúl<br />
Castro. Allà dos nois de 17 anys,<br />
donant puntades a la pilota,<br />
s’enamoren. Però Hens va més<br />
lluny per explorar el tema de la<br />
prostitució gai masculina i el<br />
fenomen del turisme sexual a<br />
l’illa. “No pretenc intervenir-hi o<br />
jutjar-ho, sinó narrar i mostrar<br />
una història de manera crua,<br />
gairebé documental”, explica.<br />
La partida narra l’amor que<br />
sorgeix entre Yosvani (Milton<br />
García) i Reinier (Reinier Díaz),<br />
que passen de jugar a futbol al<br />
carrer a ser incapaços de<br />
controlar l’atracció que senten<br />
l’un per l’altre. El primer està a<br />
punt de casar-se amb una noia<br />
que no li agrada i el segon fins i<br />
tot té dona i fill i manté trobades<br />
amb un espanyol (Toni Cantó) no<br />
per plaer sinó per supervivència.<br />
“No només ell es prostitueix,<br />
també la seva dona adolescent,<br />
en acceptar-ho i callar, i l’àvia<br />
(Mirta Ibarra), per a qui la<br />
finalitat –un plat de menjar–<br />
justifica els mitjans. Es<br />
prostitueixen els concentrats<br />
Toni Cantó<br />
va rodar la<br />
pel·lícula abans<br />
de ser diputat<br />
per UPyD<br />
cada nit al malecón, una fauna<br />
d’homes, transvestits i<br />
jovenets, que venen els seus<br />
cossos per una samarreta del<br />
Barça o un telèfon mòbil”, diu.<br />
Els joves protagonistes,<br />
novells en la interpretació,<br />
resulten molt creïbles. Entre els<br />
veterans sorprèn la presència de<br />
Cantó, que interpreta un<br />
entrenador de futbol a l’armari.<br />
La pel·lícula es va rodar l’agost<br />
del 2011, just abans que fos<br />
diputat per UPyD. Hens justifica<br />
la seva presència: “El vaig triar<br />
perquè necessitava algú que<br />
jugués prou bé al futbol per<br />
resultar creïble davant la càmera,<br />
i el Toni juga molt bé”, apunta.<br />
El director confia que la seva<br />
història contribueixi a alimentar<br />
el debat sobre la necessitat que<br />
futbolistes gais parlin<br />
obertament de la seva<br />
homosexualitat. “En un país<br />
que ha estat bandera de la<br />
regulació dels matrimonis entre<br />
les persones del mateix sexe,<br />
encara hi ha moltes zones<br />
fosques. M’agradaria que La<br />
partida ajudés a posar sobre la<br />
taula qüestions com aquesta”.<br />
‘La partida’ es pot veure als<br />
cinemes Boliche i Girona<br />
TWIN PIGS<br />
Un nou tea dance mensual per<br />
sumar a la cada cop més llarga<br />
llista de saraus gais del diumenge<br />
per la tarda. Al capdavant, el DJ<br />
Rebote i Borja Pony.<br />
Dg. 23. Sala Plataforma. 18 h<br />
FESTA MITJA ETIQUETA<br />
Nova festa de Sociedad Cerrada<br />
en una nau industrial del Poblesec.<br />
De cintura cap amunt, vestiuvos<br />
elegants. De cintura cap avall,<br />
llibertat total....<br />
Ds. 22. Localització secreta. 24 h<br />
LGBT<br />
www.timeout.cat 47
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
LGBT<br />
Concerts<br />
Donasport<br />
LGBT<br />
BRS i punt<br />
La coral de les Panteres<br />
Grogues, els Barcelona Rainbow<br />
Singers, celebren 4 anys. I ho<br />
fan de la millor forma possible:<br />
amb un nou concert on estrenen<br />
repertori. Hi trobareu cançons<br />
de grans dives del pop, ‘hits’<br />
d’Eurovisió i clàssics de<br />
musicals. El xou, presentat per<br />
la ‘drag’ Lola Bastarda,<br />
comptarà amb la coŀlaboració<br />
de la secció de dansa del club<br />
esportiu LGBT i un dels grups de<br />
teatre, Urpes-T. També hi serà<br />
present el Mallorca Gay Men<br />
Chorus. Com a entitat sense<br />
ànim de lucre, els beneficis de<br />
l’esdeveniment aniran destinats<br />
a millorar la formació vocal i<br />
artística dels integrants així<br />
com a reclutar nous talents per<br />
fer créixer la formació.<br />
Centre Cívic Can Felipa. Pallars,<br />
277. Poblenou (L4). Dissabte 22.<br />
20 h. 6-8 €.<br />
GRATIS Festa<br />
Abans de la competició de vòlei<br />
platja, el Donasport d’enguany<br />
es tanca amb una festa a<br />
l’Ohlala! Serà el punt i final<br />
festiu a tres setmanes<br />
d’activitats. La sessió comptarà<br />
amb la participació de la<br />
‘pensapoadora’ Laura Freijo.<br />
Bim Bam Bum. Casanova 71.<br />
Universitat (L1-L2). Dissabte 22.<br />
22 h.<br />
GRATIS Vòlei platja<br />
El Donasport posa punt i final a<br />
tres setmanes d’activitats<br />
esportives amb un torneig de<br />
vòlei platja entre diversos<br />
equips. Les places són<br />
limitades. Si no us hi heu inscrit,<br />
sempre podeu anar a animar les<br />
participants.<br />
Platja de Bogatell. Espigó del<br />
Bogatell al de la Mar Bella.<br />
Bogatell (L4). Diumenge 23.<br />
11 h.<br />
48 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Comèdia<br />
Tots volem un fruiter com ell<br />
Santi Rodríguez fa l’última funció d’‘A mi que me registren’ a<br />
Barcelona, on la va estrenar. Per Maria Junyent<br />
Coordina<br />
Maria Junyent<br />
mjunyent@timeout.cat<br />
@junyjuliol<br />
Ens agrada!<br />
Per Maria Junyent<br />
01.<br />
PABLO CARBONELL<br />
Entre d’altres, va ser el cantant<br />
de Los Toreros Muertos, i el<br />
responsable d’algunes de les<br />
entrevistes més memorables de<br />
CQC. Un humorista de cap a peus.<br />
Club Capitol. De dv. 21 a dg. 23<br />
Ja fa vuit anys que 7 vidas, una<br />
de les primeres comèdies de<br />
situació espanyoles d’èxit, es va<br />
acabar. Tot i així, encara no puc<br />
evitar veure el bigoti de Santi<br />
Rodríguez cada cop que algú<br />
pronuncia la paraula frutero. El<br />
personatge a qui donava vida<br />
era mig analfabet, homòfob i<br />
masclista, entabanador i ranci<br />
fins a la meduŀla i, tot i així,<br />
irremeiablement entranyable i<br />
divertit. Ens explica que també<br />
ell el recorda sovint, i que<br />
encara avui l’aturen pel carrer<br />
buscant alguna resta d’aquell<br />
simpàtic desgraciat.<br />
La vida ha seguit i el Santi ha<br />
pres altres camins. Entre ells, el<br />
dels monòlegs. El 2009 va<br />
estrenar al Capitol A mi que me<br />
registren, un espectacle on,<br />
bàsicament, explica la seva vida<br />
des que va néixer fins avui. Ara<br />
tanca el cercle al Goya, on farà<br />
l’última funció. La tecnologia hi<br />
té un paper central, al monòleg,<br />
perquè tal com explica el Santi<br />
“és potser l’element de canvi<br />
més heavy entre la generació<br />
dels meus pares i la meva. A<br />
més a més, és un canvi al qual<br />
Tinc la sospita<br />
que el públic<br />
no trigarà a<br />
cansar-se dels<br />
monòlegs<br />
no tenim altre remei que<br />
adaptar-nos”. Posa exemples<br />
senzills: “Abans memoritzàvem<br />
números de telèfon i ara ens<br />
quedem en blanc si n’hem de<br />
recordar un de sol, abans<br />
viatjàvem amb la Guia Campsa i<br />
ara perdem el nord sense un<br />
TomTom”. I no és només una<br />
qüestió de tecnologia: “Abans,<br />
si tornaves a casa amb un<br />
suspens, rebies un bon càstig.<br />
Des que els ‘pot millorar’ van<br />
substituir els suspensos, els<br />
càstigs són una resposta<br />
massa rotunda”.<br />
M’he trobat amb un Santi<br />
combatiu. Diu que té “la sospita<br />
que el públic es cansarà aviat<br />
dels monòlegs”. “En fa tothom,<br />
no es treballen prou, i els falta<br />
autenticitat, perquè és<br />
imprescindible que els hagi<br />
escrit la mateixa persona que<br />
els fa, i això no passa sempre”.<br />
Ja ho diu: A mi que me registren.<br />
Podreu comprovar que no<br />
amaga res.<br />
Santi Rodríguez permetrà que<br />
el registreu al Teatre Goya<br />
Codorníu el dv. 21 a les 23.30 h<br />
02.<br />
MAGICAL HISTORY CLUB<br />
No és un viatge al passat, sinó<br />
un retorn al futur del qual en som<br />
espectadors. ¿Què deu pensar<br />
Ghandi del món d’avui?<br />
Coliseum. Dc. i dj. 20.30 h, dv.<br />
21 h, ds. 18 i 21 h, dg. 18 h<br />
03.<br />
A MI QUE ME REGISTREN<br />
El Frutero de 7 vidas era la viva<br />
imatge del concepte grotesc. El<br />
seu bigoti aznarià ple d’escuma<br />
de birra em porta bons records.<br />
Teatre Goya-Codorniu. Dv. 21<br />
04.<br />
FAMELAB SEMIFINAL 2014<br />
Impressionant: un concurs<br />
internacional de monòlegs<br />
científics. Bromes sobre teoremes,<br />
conjectures, graus Kelvin,<br />
octaedres, i Flipy al jurat.<br />
Teatre Poliorama. Divendres 21<br />
05.<br />
SINGLES NIGHT<br />
La família Impro-Show dedica<br />
una nit als solters. Si torneu sols<br />
a casa almenys podreu dir que<br />
heu rigut.<br />
Teatreneu. Divendres 21 i 28<br />
Si vols petar-te de riure<br />
entra a timeout.cat<br />
Comèdia<br />
www.timeout.cat 49
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Art<br />
El pintor de parets<br />
L’art urbà s’instaŀla a la Galeria 3 Punts i a Montana, on exposa<br />
l’artista lituà Ernest Zacharevic. Per Eugènia Sendra<br />
Sobre un mur de pintura del<br />
carrer d’Àlaba treu el cap una de<br />
les criatures d’Ernest<br />
Zacharevic, el jove pintor lituà<br />
resident a Malàisia que viatja<br />
pel món transformant parets<br />
amb un estil a mig camí del<br />
grafit, la instal·lació i l’escultura.<br />
“M’agraden les intervencions<br />
urbanes, aquesta espontaneïtat<br />
d’una obra que més enllà de<br />
l’estil i el nom de l’artista<br />
provoca una reacció en el<br />
vianant”. Pretén fer somriure la<br />
gent i ho aconsegueix<br />
estampant carros de<br />
supermercat, bicicletes i<br />
Coordina<br />
Eugènia Sendra<br />
esendra@timeout.cat<br />
@eugeniasendra<br />
EN QUALSEVOL MUR<br />
EL PARE DE LES PLANTILLES<br />
Blek le Rat va ser dels primers a<br />
desenvolupar la tècnica de l’stencil<br />
–en el seu cas eren de mida real–. A<br />
més del contingut social de la seva<br />
obra, són inoblidables les rates que<br />
va fer córrer pel París dels anys 80.<br />
Art<br />
Sigui en una<br />
galeria o en un<br />
mur, la peça és<br />
bona si transmet<br />
passió i fulgor<br />
cadires contra els murs perquè<br />
interactuïn amb els seus<br />
personatges de rostres<br />
orientals dibuixats amb pinzell.<br />
De tant en tant torna a la<br />
intimidadora tela en blanc –no li<br />
és del tot estranya perquè és<br />
com va iniciar-se artísticament–,<br />
sobretot si sorgeixen propostes<br />
com el projecte que exposa a<br />
Montana Shop & Gallery, Piedra,<br />
papel, tijera!.<br />
De nou, l’art urbà salta a la<br />
galeria. Zacharevic recorda la<br />
relació que va començar a Nova<br />
York a finals dels 70, on van<br />
destacar Keith Haring i Kenny<br />
Scarf; l’efecte Banksy, que va fer<br />
elevar el preu de l’art urbà pels<br />
volts de l’any 2000, i la febre<br />
més recent de què el lituà va ser<br />
testimoni quan vivia a Londres.<br />
Però l’artista no s’està d’opinar<br />
que “una peça no és bona pel<br />
fet de ser en una galeria o en un<br />
mur, sinó que ho és si transmet<br />
la passió, fulgor i habilitat de<br />
l’artista”.<br />
Coincidint amb la presència<br />
de Zacharevic a Barcelona, la<br />
Galeria 3 Punts inaugura una<br />
gran mostra que vol ser un<br />
reconeixement a l’art urbà, els<br />
artistes i les seves múltiples<br />
formes de treballar. A Abnormal<br />
activity s’exhibiran obres de<br />
referents contemporanis<br />
(Banksy, Blek le Rat, D*Face,<br />
Shepard Fairey, Miss Van, Mr.<br />
Brainwash i The London Police,<br />
entre d’altres) al costat de la<br />
nova fornada d’artistes, en què<br />
destaquen Ashwan, Ciro Schu,<br />
Eledu, Hello Monsters i Daniel<br />
Muñoz San.<br />
PIEDRA, PAPEL, TIJERA! serà<br />
a Montana fins al 3 de maig<br />
MARIA DIAS<br />
LA GRAFITERA ROMÀNTICA<br />
Les dones emmascarades i sensuals<br />
i els entorns surrealistes i onírics<br />
conformen part de l’univers de Miss<br />
Van, l’artista originària de Tolosa de<br />
Llenguadoc, que compagina el treball<br />
als murs i sobre llenç.<br />
EL PINTOR CLÀSSIC<br />
Ernest Zacharevic registra i dibuixa<br />
l’entorn, i amb les obres reflecteix<br />
la seva perc<strong>epc</strong>ió del món. Més que<br />
grafiter, es considera un pintor que<br />
treu els seus treballs d’estudi al<br />
carrer, un llenç per experimentar.<br />
50 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Art<br />
Comencen<br />
GRATIS Guillaume Leblon<br />
L’obra de l’artista francès està<br />
plena de referències a la<br />
naturalesa, l’arquitectura,<br />
l’hàbitat domèstic o el seu propi<br />
estudi. Les seves escultures,<br />
objectes i instaŀlacions tenen un<br />
tret d’estranyesa que concentra<br />
l’atenció i fa sorgir el debat.<br />
ProjecteSD. Ptge. Mercader, 8.<br />
www.projectesd.com. Passeig<br />
de Gràcia (L2-L3-L4). De dt. a<br />
ds., d’11 a 19 h.<br />
Sobre (el) paper<br />
Del potencial del paper com a<br />
suport per construir imatges en<br />
sabien Picasso, Dalí, Christo,<br />
Hernández Pijuan i Gordillo,<br />
entre d’altres. La mostra de la<br />
col·lecció de la Fundació Suñol<br />
revisa el protagonisme d’aquest<br />
suport artístic en la segona<br />
meitat del segle XX.<br />
Fundació Suñol. Pg. de Gràcia,<br />
98. www.fundaciosunol.org.<br />
Diagonal (L3, L5). De dl. a ds.,<br />
d’11 a 14 i de 16 a 20 h. 4 €<br />
(entrada reduïda, 2 €).<br />
FGC). De dt. a ds., de 10.15 a<br />
19.45 h. Dg. i fest., de 10.15 a<br />
14.45 h. 12 €.<br />
La pintura que reneix<br />
GRATIS Propter Nuptias<br />
Miroir Noir, el duo format per Rai<br />
Escalé i Miloš Kopták, signa una<br />
mostra d’imatges tenebroses,<br />
de nuvis amb els rostres<br />
deformats i convidats amb<br />
aparença de zombi. Si crèieu<br />
morta la pintura, aquí us<br />
reconciliareu amb el gènere.<br />
Eat Meat. Mònec, 14.<br />
www.eatmeat.cat. Urquinaona<br />
(L1,L4). De dt. a ds, de 17 a 21 h.<br />
GRATIS I cover the waterfront<br />
A les seves pintures, Mojé<br />
Assefjah desenvolupa el seu<br />
propi llenguatge visual. Les<br />
amples i arquejades franges de<br />
color exploten i les pinzellades<br />
s’entrellacen mantenint un<br />
dinamisme que s’estén per<br />
l’espai pictòric.<br />
Galeria +R. Sant Eusebi, 40.<br />
www.maserre.com. Sant Gervasi<br />
(FGC). De dl. a dv., de16 a 20 h.<br />
Art<br />
Barcelona en fotos<br />
Colita. Perquè sí!<br />
Colita és un dels noms més<br />
destacats de la fotografia<br />
catalana contemporània. La<br />
mostra presenta un recorregut<br />
per la seva trajectòria gràfica i<br />
apropa al seu univers personal.<br />
MNAC. Museu Nacional d’Art de<br />
Catalunya. Parc de Montjuïc.<br />
www.mnac.cat. Espanya (L1-L3-<br />
Sinuositats<br />
GRATIS Sobre la espiral...<br />
Les forces que mouen l’univers<br />
es materalitzen en les obres de<br />
Martín Chirino, un dels creadors<br />
de referència de l’escultura<br />
espanyola.<br />
Senda. Consell de Cent, 337.<br />
www.galeriasenda.com. Passeig<br />
de Gràcia (L2-L3). De dt. a ds.,<br />
d’11 a 20 h.<br />
www.timeout.cat 51
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Llibres<br />
Coordina<br />
Josep Lambies<br />
jlambies@timeout.cat<br />
@joseplambies<br />
Tants caps, tants barrets<br />
En Josep Lambies s’ho passa bomba amb els nous relats de<br />
Yannick Garcia, i va a entrevistar-lo a una hamburgueseria<br />
Llibres<br />
¿És moral escriure el nom de<br />
Steven Seagal al costat del de<br />
Stefan Zweig? ¿Algú entre tots<br />
vosaltres és capaç d’imaginar<br />
un híbrid entre el mestre marcial<br />
de pectorals d’acer i aquell antic<br />
bigotut d’ulleres circulars que<br />
va veure com l’Imperi<br />
Austrohongarès se n’anava a<br />
can Pistraus? Quin esguerro,<br />
pensareu. Però en Yannick<br />
Garcia és un home de món, i<br />
està acostumat a veure coses<br />
aberrants de tota mena. “Sóc<br />
intèrpret simultani, em toca<br />
viatjar”, rebla, assegut sota els<br />
neons d’una hamburgueseria<br />
simpàtica que em queda just a<br />
sota de la redacció.<br />
És un home pausat, en<br />
Yannick. Sensat i reflexiu. Es va<br />
donar a conèixer l’any 2012,<br />
quan Barbamecs, el seu primer<br />
recull de relats, va veure la llum.<br />
Diu que era un llibre on els<br />
personatges tenien una relació<br />
poc normativa amb el seu cos.<br />
M’apunto l’expressió, “poc<br />
normativa”, mentre ell m’explica<br />
la història d’aquell nen que es<br />
despertava amb un dit blavós,<br />
víctima d’una mena de Raynaud.<br />
El seu pare el salvava tallant-li el<br />
tros perjudicat i l’hi substituïa<br />
per una de les seves falanges.<br />
Sí, era bèstia. En Yannick beu un<br />
glop minúscul de cafè.<br />
Fa un parell de mesos que La<br />
nostra vida vertical es<br />
proclamava guanyador de la<br />
darrera edició del Premi<br />
Documenta. Deu contes nous,<br />
un fris d’històries d’ampli abast<br />
geogràfic i també temporal, on<br />
l’Steven i l’Stefan conviuen en<br />
NOEMÍ FLUIXÀ<br />
He projectat<br />
històries que em<br />
toquen de prop<br />
en personatges<br />
molt llunyans<br />
relativa pau, al costat d’un manc<br />
que té la seva primera<br />
experiència sexual i un home<br />
que assisteix a una clínica per<br />
fer-se castrar. “Conec molts<br />
dels entorns que aquí descric<br />
–raona en Yannick–. Gràcies al<br />
meu ofici he anat acumulant un<br />
bagatge molt ric que fins ara no<br />
havia aprofitat. I valia la pena<br />
esforçar-s’hi”. Certament.<br />
I doncs, d’on coi ve la història<br />
del pobre infeliç que es vol<br />
desfer dels seus atributs? “He<br />
fet de traductor per a algunes<br />
associacions d’eunucs<br />
–respon–. Com et dic, la majoria<br />
de trames tenen un punt de<br />
partida verídic”. El conte que<br />
passa a Califòrnia va néixer<br />
arrel d’un article sobre el Dalailama<br />
i la reencarnació, i n’hi ha<br />
un altre basat en una anècdota<br />
de rodatge d’Arizona dream.<br />
¿Continuem?<br />
En Yannick segueix escurant,<br />
impassible, les restes<br />
d’escuma de la tasseta. ¿Algun<br />
punt fosc, Yannick? “Bé, en tots<br />
ells hi ha una implicació<br />
personal –conclou–. D’alguna<br />
manera he projectat una sèrie<br />
de situacions que em toquen de<br />
prop en personatges que em<br />
queden molt lluny en edat,<br />
temps i nacionalitat”. El bo d’en<br />
Yannick volia demostrar que les<br />
històries són, d’alguna manera,<br />
universals. Que siguem a<br />
Rússia o en un burger del Born,<br />
tots podem patir els mateixos<br />
mals. Potser si l’Steven i<br />
l’Stefan s’haguessin trobat a<br />
bord d’un transatlàntic, Lluna<br />
plena i brisa càlida... qui sap.<br />
La nostra vida vertical<br />
L’Altra. 142 pàg. 16 €<br />
52 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Llibres<br />
La rubia de ojos negros<br />
Benjamin Black<br />
<br />
EL LLIBRE<br />
DE LA SETMANA<br />
Trad. Nuria Barrios.<br />
Alfaguara. 330 pàg. 19,50 €<br />
Philip Marlowe és un dels grans<br />
mites de la literatura policíaca.<br />
Per això és digne d’admirar que<br />
Benjamin Black, pseudònim de<br />
l’escriptor irlandès John<br />
Banville, hagi acceptat el repte<br />
de tornar el llegendari detectiu<br />
de Raymond Chandler a la vida. I<br />
pot estar ben satisfet, perquè<br />
se’n surt amb nota.<br />
I és que el Marlowe de Black<br />
és gairebé clavat a l’original.<br />
Potser un punt menys cínic i una<br />
mica més sentimental i reflexiu,<br />
però en essència continua sent<br />
el mateix detectiu lleial i amb<br />
principis. Aquesta sensació de<br />
retrobar-se, només obrir la<br />
primera pàgina, amb un vell<br />
conegut que no ha canviat gens<br />
ni mica malgrat el pas del<br />
temps, és el millor elogi que es<br />
pot fer a una ‘novel·la vintage’<br />
que recrea a la perfecció la<br />
inconfusible atmosfera dels<br />
clàssics de l’època daurada de<br />
la novel·la negra nordamericana.<br />
UN ENCÀRREC ESPECIAL<br />
Curiós, els hereus de Raymond<br />
Chandler van ser els qui van convidar<br />
John Banville a ressuscitar el mític<br />
detectiu creat per l’autor nordamericà.<br />
MITE ETERN<br />
D’acord, potser l’enrevessada<br />
i absorbent intriga de La rubia de<br />
ojos negros té l’aire conegut<br />
d’altres noveŀles del gènere,<br />
amb els seus inesperats girs<br />
argumentals, barroquismes<br />
diversos i uns personatges que<br />
no són el que semblen, la qual<br />
cosa fa que el lector intueixi que<br />
la novel·la ens depararà alguna<br />
gran sorpresa amagada.<br />
Però més enllà de l’interès de<br />
la trama argumental, la novel·la<br />
avança a un ritme molt àgil<br />
gràcies als seus diàlegs<br />
impagables. I, naturalment, no<br />
hi falten els personatges de<br />
rigor en aquest tipus d’històries:<br />
una dona molt atractiva amb<br />
intencions poc clares,<br />
poderosos delinqüents que<br />
amaguen els seus tèrbols<br />
negocis darrere la façana de<br />
clubs selectes freqüentats per<br />
l’alta societat, sicaris sàdics i<br />
policies eficients però cremats<br />
professionalment després de<br />
tants anys de feina. Fins i tot,<br />
Benjamin Black s’atreveix a<br />
recuperar per a l’ocasió el<br />
carismàtic protagonista d’El<br />
llarg adéu, la millor novel·la de<br />
Chandler.<br />
Només cal celebrar que<br />
Benjamin Black/John Banville<br />
hagi recuperat amb tanta<br />
fortuna Philip Marlowe. I animarlo<br />
a escriure més noveŀles que<br />
tinguin com a protagonista<br />
aquest llegendari detectiu. Si<br />
són tan bones com La rubia de<br />
ojos negros, els lectors, podeu<br />
estar-ne segurs, hi sortirem<br />
guanyant. –Carles Valbuena<br />
NOTA AL PEU Li agraden les<br />
dones, el whisky i els escacs.<br />
DETECTIU DE CINE<br />
Dick Powell, Humphrey Bogart o<br />
Robert Mitchum són alguns dels<br />
actors de Hollywood que han<br />
encarnat el detectiu Philip Marlowe<br />
en la gran pantalla.<br />
3 raons per llegir...<br />
Zona prohibida<br />
Per Ricard Ruiz Garzón<br />
LA PLAGA: ELS ADULTS<br />
La Daia i l’Inge són bessones<br />
internes, a l’escola de les quals<br />
pares i professors són<br />
hologrames. Una epidèmia ha<br />
esborrat els adults, però una<br />
avaria les obliga a sortir. A<br />
l’exterior, amb 100 companyes,<br />
trobaran més joves –nois!–, i<br />
caçadors, i adults que<br />
segresten una de les germanes.<br />
Comença la gran aventura... de<br />
sobreviure.<br />
LA ZONA: DISTÒPICA<br />
En línia amb Els jocs de la fam, el<br />
veterà Cirici ha sabut ordir una<br />
distòpia juvenil de volada, que<br />
ha merescut el Premi Ramon<br />
Muntaner. Les germanes, els<br />
secrets de la ‘zona’, la resolució<br />
Leopardi<br />
<br />
Pietro Citati<br />
Trad. Juan Díaz de<br />
Atauri.<br />
Acantilado.<br />
527 pàg. 25 €<br />
Té molta raó l’assagista Pietro<br />
Citati (Kafka) quan diu que<br />
Leopardi fa vertigen. En la<br />
biografia que ha dedicat al poeta<br />
i pensador de Recanati ho deixa<br />
ben clar. Leopardi, una de les<br />
veus més vigoroses de la<br />
literatura europea i precursor<br />
del nihilisme, va viure una<br />
existència descomunal,<br />
sacsejada entre una terrible<br />
malaltia i una força creativa<br />
incontenible. Leopardi patia una<br />
tuberculosi òssia que li va<br />
causar geps a l’esquena i al pit,<br />
vivia sotmès a la depressió i<br />
estava gairebé cec. D’origen<br />
aristocràtic i posseïdor d’una<br />
cultura colossal, va viure idiŀlis<br />
amb escriptors, dones de l’alta<br />
del desastre, els combats... Tot<br />
funciona, però el gran què és<br />
l’esperança: hi ha un avui pitjor,<br />
sí, però cinc pedretes milloraran<br />
l’endemà.<br />
LA PRÈVIA: L’ESQUELET<br />
Com si hagués fet un spin off del<br />
seu gran èxit, L’esquelet de la<br />
balena, també Premi Ramon<br />
Muntaner però del llunyà 1986,<br />
David Cirici ha sabut actualitzar<br />
la seva obra juvenil més reeixida<br />
(28 edicions). Ara narra una<br />
noia, i l’exterior emergeix, i el<br />
futur és fosc. Però vertebra el<br />
text, com sempre, l’amistat.<br />
L’autèntic esquelet.<br />
David Cirici<br />
Fanbooks. 272 pàg. 14,90 €<br />
societat i joves inteŀlectuals,<br />
sense consumar-ne cap. Això no<br />
obstant, al llarg dels seus 38<br />
anys de vida i patiments, mai no<br />
va deixar d’escriure. Conreava<br />
la poesia i el pensament, que<br />
podien confluir en un instant de<br />
fulgor iŀlimitat, com al poema<br />
L’Infinito, o estendre’s en les<br />
agudes divagacions del<br />
Zibaldone, un diari personal on<br />
barrejava història, filosofia,<br />
crítica i aforismes. Amb una<br />
escriptura elegant i un profund<br />
coneixement del vastíssim<br />
corpus leopardià, Citati combina<br />
magistralment la semblança<br />
amb la interpretació dels textos.<br />
Així aconsegueix destiŀlar<br />
l’essència contradictòria de<br />
Leopardi: iŀlustrat i romàntic,<br />
sistemàtic i fragmentari,<br />
esgotat i insatisfet. Citati dóna<br />
les claus per entendre com<br />
Leopardi va poder extreure tanta<br />
bellesa escrivint sobre el tedi, el<br />
neguit, la desesperança i el<br />
no-res.–Abel Grau<br />
NOTA AL PEU “I el naufragi és<br />
dolç en aquest mar”, Leopardi.<br />
Llibres<br />
www.timeout.cat 53
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Llibres<br />
101 llibres de BCN<br />
Per David Castillo<br />
Escola de rebel·lia va ser l’única<br />
novel·la publicada pel dirigent<br />
anarcosindicalista Salvador<br />
Seguí, el Noi del Sucre, el<br />
mateix any, 1923, en què va ser<br />
assassinat per pistolers de la<br />
patronal catalana –van<br />
eliminar-ne més de 500 en<br />
aquells anys–. En clau d’Émile<br />
Zola, l’obra narra les vicissituds<br />
d’un noi amb inquietuds que,<br />
provinent d’Andalusia, ve a<br />
92 91<br />
‘Escola de<br />
rebel·lia’,<br />
Salvador<br />
Seguí.<br />
treballar a Barcelona,<br />
s’instal·la al Xino –la mitjana de<br />
vida era de 40 anys-- i<br />
s’enamora i casa amb una jove<br />
prostituta del carrer Robadors.<br />
La seva desesperació és quan<br />
la noia emmalalteix de<br />
tuberculosi i no li pot pagar els<br />
medicaments. La seva mort<br />
miserable li serveix per prendre<br />
consciència de les dificultats<br />
indignes que patia la classe<br />
obrera. No sé què en pensaria<br />
el brillant sindicalista de la<br />
situació actual, però segur que<br />
no s’ho miraria amb<br />
indiferència. El personatge de<br />
la seva novel·la cau abatut al<br />
carrer sant Rafael amb Riereta.<br />
Ell perdria la vida al mateix<br />
carrer, cantonada amb Cadena.<br />
¿Barcelona és bona?<br />
‘La ciutat<br />
malalta’,<br />
Josep<br />
Maria Vilà.<br />
Vaig tenir la sort en la meva<br />
joventut de poder accedir a les<br />
novel·les, La ciutat malalta i El<br />
poder feia vacances, que el<br />
periodista Josep Maria Vilà va<br />
publicar el 1956 i el 1963,<br />
aquesta última a l’editorial<br />
Selecta. Nascut a Calella el<br />
1897, Vilà es va traslladar de<br />
ben jove a Barcelona on va<br />
conèixer les condicions<br />
infrahumanes dels treballadors<br />
i va descriure en les seves dues<br />
novel·les, la guerra oberta entre<br />
el sindicat Únic –la CNT-- i el<br />
Lliure, pagat per la patronal.<br />
Centenars de morts van omplir<br />
els carrers de Barcelona. La<br />
primera obra la va situar entre<br />
el 1916 i el 1920, i la segona, al<br />
començament dels anys 20 fins<br />
a la dictadura de Primo de<br />
Rivera. El to entre el<br />
naturalisme, la crònica i<br />
l’assaig és una delícia, així com<br />
la informació detallada. Hi ha<br />
moments en què mor fins a<br />
l’apuntador, des dels advocats<br />
de la CNT Francesc Layret i<br />
Josep Ulled fins a persones<br />
confoses amb empresaris o<br />
militants del Sometent. La<br />
batalla s’allargaria durant<br />
gairebé mig segle.<br />
Llibres<br />
54 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Moritz<br />
Una secció de<br />
Cerveses Moritz<br />
@MoritzBarcelona<br />
Només per a les vostres oïdes<br />
El diumenge 23 hi haurà una audició del nou disc de Mishima a<br />
la Fàbrica Moritz per a només 100 afortunats. Per Erica Aspas<br />
Des de fa uns dies, per internet<br />
ja circulen un parell de temes de<br />
l‘esperadíssim nou disc de<br />
Mishima, L’ànsia que cura. Ha<br />
estat com un regal de la banda<br />
als seus fans, per fer passar el<br />
temps d’espera amb menys<br />
ansietat, però alhora ha estat un<br />
arma de doble fulla, ja que els<br />
dies fins el dimarts 25, data de<br />
sortida del disc, passen lents,<br />
com si el temps es desfés, com<br />
als rellotges de Dalí. Ja se sap,<br />
és gairebé impossible que et<br />
donin un bocí de pastís i que et<br />
diguin que no en pots menjar<br />
més fins d’aquí uns dies.<br />
No defalliu: l’autèntica afició<br />
es demostra en aquests<br />
moments, esperant<br />
pacientment la vostra<br />
recompensa, que arribarà per<br />
diferents canals. Feu-nos cas,<br />
s’estan gestant esdeveniments<br />
amb Mishima com a<br />
protagonistes que us faran<br />
frisar.<br />
Moritz sortejarà<br />
a través del<br />
seu Facebook<br />
10 invitacions<br />
dobles per l’acte<br />
Per exemple, estigueu molt<br />
atents a les xarxes socials de<br />
Cerveses Moritz perquè estan<br />
preparant un esdeveniment<br />
molt especial i per a un públic<br />
comptat.<br />
El diumenge 23, a partir de<br />
les 19 h, dos dies abans del<br />
llançament de l’àlbum, se’n farà<br />
una audició de dalt a baix a la<br />
Fàbrica Moritz Barcelona. Ja us<br />
heu recuperat de l’ensurt?<br />
Doncs bé, seguim. Es tracta<br />
d’una audició exclusiva per a<br />
100 persones. Repetim,<br />
audició, no concert, tot i que el<br />
grup hi serà present. Els<br />
afortunats seran 80 fans que ja<br />
han fet una prereserva del disc, i<br />
20 afortunats més que hauran<br />
guanyat una invitació doble a<br />
través del Facebook de la<br />
cervesera.<br />
Després de l’escolta, de<br />
descobrir per primer cop els<br />
nous temes, una mica<br />
afrancesats (han gravat el disc<br />
al país veí) hi haurà un coŀloqui<br />
amb el grup i un tast del seu vi,<br />
Estones de Mishima, amb la<br />
participació d’en Sergi Figueras,<br />
el sommelier del Bar à Vins de<br />
Moritz.<br />
Està previst que l’acte finalitzi<br />
a les nou de la nit,<br />
aproximadament, moment en<br />
què tindreu dues opcions:<br />
marxar cap a casa o sopar a la<br />
Fàbrica i veure-hi el Madrid-<br />
Barça en pantalla gegant. Quina<br />
tarda, la d’aquell dia!<br />
‘L’ànsia que cura’ es podrà<br />
escoltar el diumenge 23 a la<br />
Fàbrica Moritz Barcelona (ronda<br />
St. Antoni, 41) a les 19 h.<br />
www.moritz.cat i Facebook.<br />
com/Moritzbarcelona<br />
ALBERTO POLO<br />
Moritz<br />
www.timeout.cat 55
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Moritz<br />
Nous camins<br />
de la creació<br />
Moritz<br />
Internet és un aliat del cine<br />
Una nova edició de l’Atlántida Film Fest<br />
arriba a les vostres cases<br />
Cinèfils de veritat, no de modes,<br />
heu de saber que, del 27 de març<br />
al 27 d’abril, arriba una nova<br />
edició de l’Atlántida Film Fest, el<br />
primer festival de cinema on line<br />
espanyol de pel·lícules estatals i<br />
internacionals. La festa<br />
d’inauguració serà el dijous 27 a<br />
la Fàbrica Moritz. En Jaume<br />
Ripoll, director del festival, ens<br />
n’explica els detalls.<br />
El creixement d’espectadors<br />
de les tres edicions és<br />
aclaparador.<br />
Estem molt satisfets del suport<br />
del públic. Arribar als 40.000<br />
espectadors a la tercera edició<br />
va ser la prova de que hi ha<br />
molta gent disposada a pagar<br />
per gaudir d’un bon festival de<br />
cinema en aquest país, encara<br />
que no hagi que sortir de casa.<br />
La clau és que sigui on line? El<br />
format? Els títols?<br />
Poder veure les pel·lícules que<br />
han estat premiades a<br />
Sundance, Berlín i Canes abans<br />
que s’estrenin als cinemes,<br />
poder fer-ho a casa o allà a on<br />
vulguis des de gairebé qualsevol<br />
dispositiu i fer-ho per menys de<br />
3 euros.<br />
Reivindiqueu internet com una<br />
realitat de consum i no com una<br />
eina perjudicial per al cinema.<br />
Internet és un aliat, esclar, mai<br />
un enemic. És un gran error<br />
pensar el contrari. És un aliat<br />
pels espectadors, que avui<br />
tenen més pel·lícules legals que<br />
mai a la seva disposició amb<br />
gran qualitat, independentment<br />
d’allà on visquin.<br />
Per al públic tot són<br />
avantatges. Als cineastes, què<br />
els significa el festival?<br />
Per als autors estatals i dels<br />
països d’Amèrica del Sud és<br />
una gran oportunitat per donar a<br />
conèixer la seva obra dins un<br />
festival que arribi a tot arreu<br />
Obres com Los Ilusos, de Jonás<br />
Trueba, Otel·lo, de Hammudi<br />
Al-Rahmoun Font, o Mi loco<br />
Erasmus, de Carlo Paidal, són<br />
bons exemples de títols que van<br />
arribar a un gran públic gràcies<br />
al festival.<br />
Quins títols destacaries?<br />
Aquest any la programació ha<br />
donat un altre bot de qualitat. És<br />
un privilegi poder inaugurar amb<br />
El Desconocido del lago, la millor<br />
pel·lícula de 2013 segons<br />
Cahiers du cinema. A la Secció<br />
Atlas hi trobem les noves<br />
pel·lícules d’autors de culte<br />
com Valerie Donzelli, Xavier<br />
Dolan o Michel Gondry, de qui<br />
estrenarem a Espanya el seu<br />
film amb Noam Chomsky. A més<br />
de joies com Ilo Ilo (finalista als<br />
Oscars) o el documental The<br />
unkown known.<br />
Com serà la festa d’inauguració<br />
el dia 27 a la Fàbrica Moritz?<br />
Esperem que hi vingui un munt<br />
de gent. A més de bona cervesa<br />
hi posarem bona música a<br />
càrrec de DJ Caro i Deezer i es<br />
podrà parlar amb alguns dels<br />
directors de la Secció Oficial.<br />
El Disseny Hub Barcelona, seu<br />
del FAD, acull el cicle DEMO.<br />
Explorant nous processos de<br />
creació, organitzat per l’ADI-FAD<br />
del divendres 21 al 31 de març,<br />
amb el suport de Moritz. Es<br />
tracta d’una sèrie d’activitats<br />
per apropar al públic els nous<br />
processos creatius en la<br />
generació de productes, gràcies<br />
a la investigació amb nous<br />
materials, la reinterpretació de<br />
les tècniques artesanals o<br />
l’aparició de les noves<br />
tecnologies.<br />
El cicle inclou quatre tallers<br />
per experimentar aquests<br />
canvis en la pròpia pell, dos per<br />
a públic infantil. En destaquen el<br />
d’El Último Grito, sobre nous<br />
tipus d’espais de cinema i<br />
noves formes de construcció<br />
narrativa i de filmació; el de Yuri<br />
Suzuki i Óscar Díaz, que proposa<br />
nous usos d’un objecte tan<br />
banal com un despertador.<br />
A banda d’això, dissabte 22 hi<br />
haurà la Jornada DEMO, i el dia<br />
28 de març a la Fàbrica Moritz<br />
Barcelona (21 h) tindrà lloc la<br />
DEMO Futurs, on quatre recent<br />
graduats d’universitats de<br />
disseny de Catalunya ens<br />
explicaran els seus projectes,<br />
dintre de la filosofia DEMO.<br />
Després, Mans o iniciarà la<br />
festa de cloenda.<br />
DEMO es fa al DHUB (plaça de<br />
les Glòries, 37) del divendres<br />
21 al 31 de març. www.fad.cat<br />
56 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Moritz<br />
L’experiència és un grau<br />
El festival Lapsus celebra el desè<br />
aniversari al CCCB el 4 i el 5 d’abril<br />
Electrònica amb segell BCN<br />
El festival Caudorella programa directes,<br />
seminaris i una mostra de fotografia<br />
El segell Lapsus és un gat vell<br />
en això de les músiques<br />
electròniques d’avantguarda.<br />
Davant d’altres iniciatives<br />
sorgides més recentment, ells<br />
podem treure pit i presumir de<br />
complir 10 anys sense<br />
despentinar-se. Aquesta<br />
primera edició del festival es<br />
farà el divendres 4 i el dissabte<br />
5 d’abril al CCCB, i amb Moritz<br />
com a patrocinador principal.<br />
Segons els seus directors,<br />
Albert Salinas, Carles Guajardo i<br />
Albert Miralles, l’objectiu del<br />
festival és “oferir una<br />
experiència còmoda a<br />
l’espectador: aforament limitat,<br />
escenari únic amb una 0cuidada<br />
posada en escena i gran varietat<br />
d’artistes”. Parlem del cartell,<br />
amb propostes no sempre<br />
mediàtiques, i amb la quota<br />
d’artistes estrangers i<br />
espanyols força equilibrada.<br />
Vuit artistes vénen de fora de<br />
les nostres contrades. Del<br />
Regne Unit ens visiten Dalhous,<br />
Etch, Shape Worship i Kelpe;<br />
dels Estats Units, Jensen<br />
Sportag; de Suècia, 1991;<br />
d’Àustria, Fennesz, i de França<br />
Kangding Ray. El percentatge<br />
estatal està representat per<br />
Olde Gods, Playmodes, Sau<br />
Poler, Alba G. Corral, Oscar Sol,<br />
Videocratz i MID. Teniu al vostre<br />
abast un abonament pels dos<br />
dies per 35 euros que podeu<br />
comprar a Discos Paradiso<br />
(Ferlandina, 39) o a Ticketea.<br />
Lapsus es farà el 4 i el 5 d’abril<br />
al CCCB. Abonament, 35 €<br />
Si ens mirem de dalt a baix la<br />
programació del Caudorella, que<br />
va començar el 15 de març i que<br />
s’allarga fins dissabte, més que<br />
unes jornades sobre música<br />
electrònica es presenten com<br />
l’abecé d’aquest gènere a la<br />
ciutat. Des del 2011 han<br />
treballat per promocionar i fer<br />
difusió de la música electrònica<br />
feta a casa, tant d’artistes com<br />
de segells. Destriem el gra de la<br />
palla.<br />
Una de les novetats és que el<br />
CCCB, el divendres 21 i el<br />
dissabte 22, acollirà, gratis, la<br />
Fira de discogràfiques, el CDO<br />
Visuals, el CDO-Lab (secció<br />
divulgativa per a professionals),<br />
CDO Formació (amb classes<br />
magistrals, seminaris i<br />
conferències que també es<br />
faran al Museu de la Música, a<br />
Microfusa i a la UPF, entre<br />
d’altres espais) i alguns dels<br />
principals concerts de les<br />
jornades. Una altra secció<br />
destacada és CDO Play, on es<br />
presenten les novetats<br />
d’artistes, segells i coŀlectius.<br />
A banda de ser un dels<br />
patrocinadors de les jornades, a<br />
can Moritz també hi passaran<br />
coses. La Fàbrica Moritz<br />
Barcelona acollirà, divendres 21<br />
a partir de les 21.20 h, les<br />
actuacions de Melodonia,<br />
Volatil, Kith’R’mple i<br />
Electroputas.<br />
L’Hangar també es presenta<br />
com un espai primordial aquest<br />
any, i les seves instaŀlacions<br />
seran testimonis d’una trobada<br />
de creadors, seminaris de<br />
creació, presentacions sonores<br />
i tallers de formació, i també<br />
acollirà, fins a final de mes, la<br />
mostra Les Jornades des de la<br />
fotografia, comissariada per<br />
Carlos Vergara, i que permet<br />
rebobinar i veure quà ha estat<br />
Caudorella des del 2011.<br />
Caudorella es fa fins dissabte<br />
22 a diversos espais de la<br />
ciutat. www.caudorella.cat<br />
Moritz<br />
LA SETMANA DE MORITZ Els actes que no et pots perdre<br />
PANTERA ROSA, 50 ANYS<br />
El dijous 20 (20.15 h), els cinemes<br />
Aribau celebren el 50 aniversari<br />
de l’icònic personatge amb una<br />
exposició, el passi de la pel·lícula i un<br />
concert amb temes de Henri Mancini.<br />
VINS AMB HISTÒRIA<br />
Jordi Creus i Sergi Figueras ens parlen<br />
de grecs, fenicis i del naixement de la<br />
nació catalana al Vins amb història<br />
del dijous 20 a El 300 del Born (plaça<br />
Comercial, 12. 19 h. 10 €).<br />
LA VIDA ÉS JOC<br />
El dimarts 25 comença aquest cicle<br />
a El 300 del Born (19 h. Gratis fins<br />
a omplir l’aforament) amb la xerrada<br />
La construcció d’una marca, a càrrec<br />
d’Albert Castellón i Oriol Ripoll.<br />
CICLE NOVES ARRELS<br />
El 300 del Born acull l’actuació de<br />
Soundsystem So Insistent dins aquest<br />
cicle de nous talents musicals. Serà<br />
el dimecres 26 a les 19 h. (Gratis fins<br />
a omplir l’aforament).<br />
www.timeout.cat 57
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Menjar i beure<br />
Coordina<br />
Ricard Martín<br />
rmartin@timeout.cat<br />
@RicardMartn<br />
No són tapes per a guiris!<br />
Els propietaris del Taller de Tapas obren l’Ajoblanco a Tuset, tapa<br />
i producte selecte a preus molt raonables. Per Ricard Martín<br />
DEMANEU-HI...<br />
TATAKI DE BOU<br />
Preston ha adaptat trets de la cuina<br />
anglesa: vegeu aquestes làmines poc<br />
fetes de bou, tendres i sagnants, amb<br />
una sala de rave picant que destrona<br />
qualsevol 'wasabi', ideal també per al<br />
peix fumat.<br />
Menjar i beure<br />
FOTOS: IVAN GIMÉNEZ<br />
Els guiris i les tapes. Aquests<br />
dos sintagmes, quants<br />
comentaris despectius han<br />
omplert la boca de gurmets de<br />
pa sucat amb oli de gira-sol? Bé,<br />
doncs avui toca parlar amb una<br />
de les persones de Barcelona<br />
que més coneixen la tapa. I és<br />
guiri! La londinenca Kate<br />
Preston és la copropietària del<br />
novíssim Ajoblanco, nou<br />
restaurant-bar de tapes al carrer<br />
de Tuset. I no li atribueixo<br />
aquest coneixement a la<br />
babalà: amb el seu marit, José<br />
Lombardero, van obrir el primer<br />
Taller de Tapas l’any 2003.<br />
Lombardero, gallec, porta la<br />
tapa a la genètica: ja tenia un<br />
bar a l’Hospitalet als 60.<br />
A primer cop d’ull, l’Ajoblanco<br />
fa pensar: “Vaja, un altre local<br />
de tapes fines i barroquisme<br />
made in Lázaro-Rosa Violán (rei<br />
de l’interiorisme gastro,<br />
colonitzador d’Enric<br />
Granados)”. Sí i no. El local és<br />
solemne, eclesial. Però els plats<br />
no enganyen i es troben en una<br />
línia de qualitat-preu que en<br />
aquesta zona costa de trobar.<br />
“Ens hem assegurat que tot<br />
sigui bo, que tingui la seva<br />
gràcia, però no disfressem res.<br />
Que parli el producte”, diu<br />
Morton. Té memòria històrica<br />
racional (de ració): ella i el seu<br />
marit recorrien les barres del<br />
Gòtic a finals dels 90, i recorda<br />
No fa tant<br />
temps, les tapes<br />
s’escalfaven<br />
al microones i<br />
s’amuntegaven<br />
bé “quan s’escalfaven les coses<br />
al microones, veies tots els<br />
fregits amuntegats, no es<br />
cuinava al moment”. “Això<br />
sembla que passés al segle XIX<br />
–continua–, i no, va ser fa quinze<br />
anys”. Ells, diu, van ser dels<br />
primers a canviar aquesta<br />
tessitura, “sense cap intenció<br />
de dirigir el restaurant als<br />
turistes”.<br />
Tampoc no defineix<br />
l’Ajoblanco com un lloc<br />
estrictament de tapes. Més<br />
aviat hi ha “tapes clàssiques<br />
que ens agraden, plats per<br />
compartir i segons amb<br />
entitat”. Com dèiem, poques<br />
complicacions i molt d’ofici:<br />
poc peix però “arribat cada dia<br />
de la llotja”, i carn molt ben<br />
tractada a preus raonables i<br />
amb DO: vegeu l’entrecot de<br />
vaca vella basca (250 g a 18 €)<br />
o les costelletes de xai<br />
pirenaic. Sense escumes ni<br />
fums: “No creiem en això, no<br />
som un restaurant<br />
gastronòmic”. Bé, el que hem<br />
menjat ho desmenteix. Upper<br />
diagonalers i proletaris que la<br />
creueu, hi podreu conviure i<br />
menjar bé.<br />
Ajoblanco<br />
Tuset, 20. T. 93 667 87 66.<br />
P: 25-30 € aprox.<br />
CORS DE CARXOFA<br />
Una de les tapes favorites dels<br />
clients: el cor de la carxofa ben<br />
fregit, lleuger i arrebossat, amorosit<br />
amb una salsa de romesco. Val la<br />
pena tastar també les escopinyes<br />
gallegues amb Martini.<br />
ETON MESS<br />
Preston ha introduït aquest clàssic de<br />
les postres britàniques a la carta: una<br />
barreja de fruites del bosc, maduixes i<br />
bocins de merenga. Es diu així perquè<br />
se servia en el torneig anual de<br />
criquet d’Eton. Senzill, bo i efectiu!<br />
58 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Menjar i beure<br />
Acontraluz<br />
MARIA DIAS<br />
<br />
Milanesat, 19<br />
T. 93 203 06 58. P: 40 € aprox.<br />
Arriba l’època de l’any en què el<br />
restaurant jardí A Contraluz<br />
pren la seva màxima dimensió.<br />
Si bé la resta de l’any és<br />
acollidor, a la primavera i a<br />
l’estiu les seves terrasses són<br />
punt inevitable de trobada per<br />
als qui gaudeixen amb el bon<br />
gust, el bon ambient i, sobretot,<br />
amb la bona taula. Taules ben<br />
vestides, amb estovalles de<br />
fina tela blanca i separades de<br />
manera que la privacitat es<br />
mantingui, i la decoració que té<br />
aquest glamurós local de més<br />
de vint anys serveixen perquè<br />
el comensal iniciï amb<br />
exceŀlent predisposició una<br />
trobada gastronòmica<br />
d’altíssim nivell.<br />
Els detalls decoratius i el<br />
servei impecable completen un<br />
panorama que els pròxims<br />
mesos assolirà la seva<br />
esplendor amb l’exultant verd<br />
de les plantes i el color de les<br />
seves flors. La Carla i en Mauri<br />
van endevinar la tecla fent-se<br />
càrrec, ja fa cinc anys, d’aquest<br />
lloc privilegiat. Al migdia la llum<br />
natural inunda el lloc i de nit una<br />
iŀluminació exceŀlent crea<br />
l’ambient ideal. Pel que fa a la<br />
cuina, molt renovada<br />
darrerament, està ben pensada<br />
i aconseguida, tot i que deixa<br />
poques opcions per als qui els<br />
agrada cuidar la butxaca.<br />
Comencem celebrant la varietat<br />
i qualitat de pans que posen<br />
sobre la taula, amb un oli d’oliva<br />
verge de gran nivell. Les<br />
croquetes de pernil i les<br />
carxofes fregides van ser un bon<br />
començament per a ‘La nostra<br />
hamburguesa de vedella amb<br />
patates fregides i buquet<br />
d’amanida’. Ben condimentada<br />
i cuinada al punt demanat, és<br />
una delícia.<br />
Els espaguetis amb gules i<br />
bitxo són un encert i les postres<br />
estrella són els makis de<br />
mascarpone. Una atmosfera<br />
relaxada i amb molt bona<br />
música seleccionada per crear<br />
un bon ambient, A Contraluz és<br />
un lloc on s’ha d’anar i gaudirne,<br />
deixant per un dia les<br />
privacions i dietes.<br />
Els enamorats o els que<br />
vulguin enamorar algú tenen, a<br />
més, l’escenari ideal.<br />
–Marcos Andrea<br />
EL COMPTE<br />
(1 Persona)<br />
1 Servei de pa .......................5,80€<br />
1 Croquetes de pernil ..........16,18€<br />
1 Carxofes .............................7,18€<br />
1 Espaguetis amb gules ..... 14,55€<br />
1 Hamburguesa ...................12,73€<br />
1 Copa de vi ............................ 2,15<br />
1 Tallat .................................... 1,90<br />
1 Gelat de la casa .................5,50€<br />
TOTAL (amb IVA) ...............72,58€<br />
‘Time Out Barcelona’ visita<br />
anònimament els restaurants<br />
i paga el compte.<br />
Menjar i beure<br />
www.timeout.cat 59
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Menjar i beure<br />
Entrepà de rosbif<br />
EL PLAT<br />
DE LA SETMANA<br />
Menjar i beure<br />
<br />
Stop & Mos<br />
Els Encants (Local B-619)<br />
T. 647 424 980. Preu: 6,50 €<br />
Si s’és als Encants és perquè es<br />
busca una oportunitat, una<br />
originalitat, quelcom del passat<br />
o alguna cosa econòmica. I ha<br />
estat una gran idea instaŀlar una<br />
sèrie de petits grans llocs per<br />
esmorzar-hi o dinar-hi els dies<br />
de mercat, els dilluns, els<br />
dimecres, els divendres i els<br />
dissabtes.<br />
A la pole-position de la variada<br />
oferta hi ha l’entrepà de rosbif<br />
de l’Stop & Mos, segurament el<br />
més original i sobretot perquè<br />
ofereix entrepans i plats de<br />
migdia a base de productes<br />
ecològics. La carn d’aquest<br />
entrepà que descansa –en una<br />
salsa de la seva pròpia cocció i<br />
una altra de rave picant com<br />
agrada als irlandesos– entre<br />
dos trossos de pa elaborat amb<br />
cervesa negra especialment per<br />
al Toni, és de producció<br />
biològica, com la totalitat de la<br />
matèria primera que utilitzen per<br />
als seus plats, sopes i<br />
entrepans. Un gran encert<br />
gaudir d’aquest i d’altres<br />
entrepans amb la cervesa<br />
Estrella Galicia.<br />
–Marcos Andrea<br />
NOTA AL PEU No se us acudiria<br />
mai que en un mercat de vell hi<br />
han entrepans ecològics.<br />
MARIA DIAS<br />
Penseu en La Laia<br />
¿Un bon menú de migdia a la<br />
zona alta, a preus assequibles?<br />
Aquesta pregunta a vegades<br />
sembla de les d’Iker Jiménez:<br />
sense resposta. Però tingueu en<br />
compte La Laia, al carrer de<br />
Laforja: un restaurant que,<br />
treballant amb producte fresc,<br />
aconsegueix que un menú de<br />
migdia de 12,50 € sembli a la<br />
carta. De nit, el restaurant<br />
canvia de cara per oferir una<br />
qualitat superior per al públic<br />
més exigent: són propostes<br />
originals i divertides de tapes<br />
d’alta gastronomia. Vegeu: un<br />
fantàstic carré de xai cuit a<br />
baixa temperatura amb pera en<br />
almívar d’anís o, en l’altre<br />
extrem, un entrepà de calamars<br />
fet com Déu mana.<br />
La Laia<br />
Laforja, 61<br />
T. 93 209 49 43<br />
60 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Flamarades<br />
Guerrilleres<br />
Carlota, tercera generació d’una nissaga de cuineres, mana<br />
al restaurant homònim, abans Alba París. Per Pau Arenós<br />
Carlota Claver, de 33 anys i<br />
amb dues filles, és l’hereva de<br />
dues dones. La mare, l’Aurora.<br />
L’àvia, la Victòria. No només<br />
recau a les seves mans el<br />
patrimoni físic amb dos<br />
restaurants, l’Alba Granados i<br />
l’Alba París, amb nova<br />
orientació i nom, Carlota, sinó<br />
també el de la memòria. La<br />
Carlota dedica les croquetes a<br />
l’àvia i fundadora del negoci, i<br />
encara que tinc ganes de<br />
clavar una mossegada en<br />
aquest record, em continc<br />
perquè m’estic desenganxant<br />
d’obusos i braves en espera<br />
que el bombardeig remeti.<br />
Després de 20 anys de<br />
servei, el restaurant Carlota<br />
substitueix l’Alba París. “L’hem<br />
arreglat nosaltres”, explica<br />
ufanosa la xef. Els ha quedat<br />
bé, bufó, acollidor, on no<br />
desentonaria veure algú fent<br />
ganxet, si fos possible ganxet<br />
de guerrilla en aquella<br />
modalitat dels treballs<br />
manuals entre l’habilitat i<br />
l’activisme que abraça i<br />
escalfa els fanals de les<br />
ciutats. La cuina del Carlota<br />
també és urbana,<br />
#kuinaurbana, entre la<br />
innocència i l’acció. “Penso:<br />
PICA PICA<br />
Atenció<br />
Als dilatats horaris, amb<br />
esmorzars i berenars.<br />
Recomanable per a<br />
Aquells a qui els agrada una<br />
decoració treballada.<br />
Que en fugin<br />
Els que xisclen si una carta<br />
alterna burger i sashimi.<br />
‘Això pot quedar bé’. No<br />
m’importa l’origen, si és cuina<br />
local o de fora”. El caneló de<br />
wonton amb pollastre pota<br />
blava del Prat és d’aquí i d’allà.<br />
L’embolcall, estranger. El<br />
concepte i el farcit, local.<br />
M’agrada, bo, sedós, tot i que<br />
milloraria si l’exterior estigués<br />
més torrat, en contrast amb el<br />
flàccid interior. Torno a trobarme<br />
canelons a les postres,<br />
deliciosos; aquests sí,<br />
cruixents, amb sèsam,<br />
espuma de formatge i<br />
maduixa.<br />
Carlota –el restaurant, la<br />
cuinera– està en construcció,<br />
consolidant la carta. Ella es<br />
mou entre l'Alba Granados,<br />
“més gran”, i aquest espai<br />
petit, els dirigeix tots dos, però<br />
sent que en donar el seu nom<br />
ha cedit alguna cosa íntima. Es<br />
preocupa per les necessitats<br />
JULIO CARBÓ<br />
dels clients amb plats per a<br />
celíacs i diabètics –compte<br />
amb aquest gest tan<br />
infreqüent– i indica si una<br />
recepta va carregada amb<br />
fruita seca o amb lactosa. O si<br />
és 100% vegana. Compromís,<br />
doncs, cuina de guerrilla.<br />
Pasten i couen el pa, una<br />
altra de les noves labors, molt<br />
bo, i també la coca, que<br />
cobreixen amb sardines<br />
fumades, tomàquets i olives.<br />
Menys atractives, les llenties<br />
amb foie gras, carbassa,<br />
germinats i verdures<br />
laminades. La textura del<br />
salmó a baixa temperatura és<br />
bona, però no la del peu de<br />
porc amb picant thai. Faig una<br />
copa amb Els Pics 2012, negre<br />
punxegut del Priorat.<br />
La nova generació de xefs<br />
catalanes es multiplica, tot i<br />
que el contacte de la Carlota<br />
amb les altres és escàs o nul.<br />
Seria interessant que dones<br />
com Ana Ruiz, Núria Gironès i<br />
Ariadna Julián es coneguessin<br />
i teixissin aliances.<br />
¿Per què les cuineres<br />
ocupen un espai menor a les<br />
pàgines gastronòmiques,<br />
coronades per Carme<br />
Ruscalleda, Fina Puigdevall i<br />
Mey Hofmann? Sempre la<br />
mateixa pregunta. I sempre la<br />
mateixa resposta. N’hi ha<br />
poques, molt poques, al<br />
capdavant dels restaurants.<br />
¿Ganxet? No, guerrilla.<br />
Carlota<br />
París, 168. T. 93 430 91 19<br />
P: 25-30 € (sense vi)<br />
Menjar i beure<br />
www.timeout.cat 61
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Menjar i beure<br />
Menjar i beure<br />
Nou Barris de luxe<br />
Els dijous, tapa i beguda per 1,95 €, al<br />
nord de Sant Andreu! Per Montse Virgili<br />
Els barcelonins patim una<br />
malaltia congènita, la mandra.<br />
Quan preguntes a qualsevol per<br />
un tros de Barcelona que no és<br />
allà on ell viu o treballa, la<br />
majoria foten la mateixa cara<br />
que si els parlessis de<br />
Tasmània. Nou Barris no és al<br />
Pacífic, s’hi arriba amb línia<br />
groga i blava, amb autobús i, fins<br />
i tot, a peu. Els que no sabem<br />
nadar també hi som benvinguts.<br />
A més, encara hi ha més motius<br />
per eixamplar horitzons si el que<br />
ens hi espera és un festí de<br />
tapes saboroses i la beguda que<br />
trieu per 1,95 euros tots els<br />
dijous de l’any. Una trentena de<br />
bars s’han acollit a aquesta<br />
festa major, cadascun amb una<br />
IRENE FERNÁNDEZ<br />
de les seves tapes més<br />
emblemàtiques. Per exemple, el<br />
Conde Drácula ofereix Diablo<br />
Conde Drácula, patates picants<br />
com el dimoni. Més frescos, a El<br />
Abuelo, proposen el Mos de la<br />
Charo, fet a base de pa de coca<br />
torrat amb verduretes variades i<br />
bacallà, i tot amanit amb pebre<br />
vermell.<br />
Si fos per mi, jo viuria a la<br />
Bodegueta d’en Miquel, la de la<br />
Font d’en Canyelles. En Miquel,<br />
l’amo, en té una altra a uns 500<br />
metres amb el mateix nom. Per<br />
la ruta de les tapes dels dijous,<br />
ells proposen la tapa estrella<br />
del seu establiment, el mini<br />
carpaccio de mango, foie gras i<br />
pernil ibèric. A veure com ho<br />
entomes, això, foraster.<br />
La Bodegueta d’en Miquel és<br />
un monument a la bona tapa, la<br />
cervesa ben fresca i una bona<br />
copa de vi tota la setmana. De<br />
fet, quan hi entreu, pot ser que<br />
us recordi una mica Cal Marino<br />
del Poble-sec. Un bar allargat<br />
que comença amb les bótes de<br />
vi a dojo, una prestatgeria plena<br />
de vins per endur-se a casa o<br />
prendre allà mateix que s’acaba<br />
on comença la barra, un deliri.<br />
Croquetes fetes per la veïna,<br />
anxoves (les millors de Nou<br />
Barris) i formatges, fins i tot n’hi<br />
ha de macerats amb whisky. Us<br />
explicarà el secret: en Miquel de<br />
Nou Barris i l’Edu de Cal Marino<br />
són germans, i es veu que això<br />
de muntar cellers de luxe corre<br />
per les venes.<br />
La Bodegueta d’en Miquel<br />
Font d’en Canyelles, 47<br />
T. 93 518 40 61<br />
Energia ‘eco’<br />
<br />
Habitat 2012<br />
DO Catalunya. Vol. 14 % 10 €<br />
L’únic requisit absolut per a la<br />
vida és l’energia, i aquesta<br />
s’intensifica treballant amb la<br />
natura. Un vi cosmopolita,<br />
deliciós amb les amanides, el<br />
tofu i menges de cuina oriental<br />
nipona i tailandesa. Ideal també<br />
amb formatges d’ovella i peixos<br />
al forn. Té un nas intens amb<br />
frescor de llimona, fons de<br />
poma verda i subtilitat herbàcia:<br />
una finestra oberta de clima<br />
mediterrani. La garnatxa blanca<br />
i el xareŀlo passat<br />
per bóta creen un vi<br />
de nova generació<br />
que aprèn de<br />
l’experiència<br />
Torres. Sense<br />
pesticides ni<br />
herbicides. The<br />
Best Green<br />
Launch 2013<br />
segons The<br />
Drink<br />
Business.<br />
–Meritxell<br />
Falgueras<br />
El millor vi<br />
ecològic del<br />
2013 segons la<br />
premsa anglesa<br />
és català!<br />
62 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Tendències<br />
Coordina<br />
Eugènia Sendra<br />
esendra@timeout.cat<br />
@eugeniasendra<br />
Els rètols més canalles<br />
Cartel Cartelería s’inspira en el comerç tradicional de<br />
Madrid per parir rètols sarcàstics i divertits. Per Laia Beltran<br />
Demanar a un coŀlega què vol<br />
que li regalis per al seu<br />
aniversari pot ser un suïcidi. O<br />
no. També pot ser la porta a una<br />
intensa aventura creativa.<br />
“Saps què? Vull aquest rètol<br />
antic de ‘Lechería’”. Potser fa<br />
més de cent anys que decora un<br />
antic comerç de Madrid, però no<br />
importa. El caprici d’una bona<br />
amiga és una ordre que<br />
necessita immediatament un<br />
gabinet de crisi per valorar les<br />
opcions: 1) Robar-lo. 2)<br />
Comprar-lo als seus legítims<br />
propietaris. 3) Intentar fer-ne un<br />
d’igual. El publicista Guillermo<br />
Frank Cotanda i la iŀlustradora<br />
Marta Hernández van sospesar<br />
les tres alternatives, però es van<br />
decidir per la darrera. Tot en<br />
nom de l’amistat. I van triomfar<br />
doblement: aquest cartell<br />
casolà de ‘Lechería’ també va<br />
ser la llavor d’un projecte més<br />
ambiciós: Cartel Cartelería.<br />
Putas e hijos. Sí, sí, ho heu<br />
llegit bé. El Guillermo i la Marta<br />
han reinventat el concepte de<br />
comerç tradicional. Per això els<br />
seus rètols també parlen de<br />
‘Modales’ i ‘Corazonería’. En<br />
aquestes botigues de fantasia<br />
no hi falta sarcasme i diversió.<br />
Hi pots comprar un pot de bon<br />
comportament o un quilo de<br />
fidelitat congelada. Tot<br />
dependrà del<br />
vostre grau<br />
d’imaginació.<br />
D’això el duet<br />
de Cartel<br />
Cartelería en va<br />
sobrat, ja ho veieu. I també de<br />
bona tècnica: tots els rètols<br />
els construeixen ells<br />
mateixos i els pinten a mà<br />
a l’estil de la vella escola<br />
(també accepten<br />
encàrrecs).<br />
En aquesta a<br />
història, el<br />
ciberespai<br />
ha jugat a<br />
ser Cupido:<br />
Cartel<br />
Cartelería i The<br />
Font Hunter es van<br />
conèixer<br />
a la xarxa.<br />
Fiblada. Van intimar<br />
ràpidament –l’amor a<br />
les lletres<br />
uneix molt– i<br />
ves per on,<br />
ja tenim els rètols més canalla<br />
de Madrid de visita a Barcelona.<br />
Durant uns mesos, els podeu<br />
veure, tocar i olorar a la segona<br />
planta de The Font Hunter, petit<br />
temple consagrat a la tipografia<br />
de fusta i ara també de neó. No<br />
falteu a la cita.<br />
Cartel Cartelería<br />
www.cartelcarteleria.com<br />
The Font Hunter (París, 215)<br />
EXPRESSA’T<br />
RECURS ‘VINTAGE’<br />
Els rètols antics estan de moda.<br />
En botigues tan temptadores com<br />
Antique Boutique en trobareu<br />
d’autèntics, alguns fins i tot<br />
reconvertits en curioses làmpades.<br />
www.antiqueboutiquebcn.com<br />
LLUMS DE NEÓ<br />
Allò que vulguis dir, també ho pots dir<br />
amb lletres de neó. Tu tries la mida,<br />
la forma i el color. I l’equip<br />
de Luminosos Villoro posa la<br />
tècnica i l’experiència.<br />
www.luminosos-villoro.net<br />
FUSTA AMB MISSATGE<br />
Un Woody és més que<br />
un tros de fusta. És una frase<br />
que t’arrenca un somriure o et fa<br />
pensar, i també un original objecte de<br />
decoració fet a mà a Barcelona.<br />
www.misswood.es<br />
Tendències<br />
www.timeout.cat 63
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Tendències<br />
Fragments de Loewe<br />
Tendències<br />
El meu estil<br />
Els Beatles s’escolten, decoren la<br />
casa i us vesteixen. Tornem als 60!<br />
Per Eugènia Sendra<br />
QUIN PUF EL<br />
D’AQUELL DIA<br />
Per rememorar amb confort<br />
el tercer disc de la banda,<br />
el seu primer porro i altres<br />
històries per a mitòmans.<br />
El Vinyls de Woouf! és la<br />
millor opció (149 euros).<br />
woouf.com<br />
El 1846 naixia Loewe, la firma<br />
de marroquineria que va ser<br />
proveïdora de la casa reial<br />
espanyola a inicis del segle XX i<br />
que va captivar l’starsytem nordamericà,<br />
la marca que va idear<br />
la bossa Amazona i que ha<br />
convertit els mocadors de seda<br />
en llenços on retratar els<br />
paisatges del país.<br />
Com es relata la història<br />
d’una casa centenària (avui part<br />
de l’imperi LVMH) que sedueix<br />
els amants del luxe i l’artesania<br />
i que aposta per la modernitat?<br />
Amb una exposició<br />
calidoscòpica, amb jocs de<br />
miralls i les fotografies de<br />
Schleten i Abbenes, i amb una<br />
quinzena de peces icòniques de<br />
Loewe. Fragmentos de una<br />
historia: 168 años de Loewe, la<br />
mostra itinerant comissariada<br />
per Ana Dominguez i Omar Sosa,<br />
Objecte de desig<br />
directors d’art de la revista<br />
Apartamento, és una proposta a<br />
mig camí de l’editorial de moda i<br />
l’arquitectura efímera per<br />
transitar per les èpoques de la<br />
casa madrilenya. –E.S.<br />
A la Galeria Loewe (Pg. de<br />
Gràcia, 91) fins al 31 de març<br />
MIRANT EL MAR MENOR<br />
¿Qui gosa estampar el Mediterrani sobre seda? SuTurno s’hi ha atrevit,<br />
sense renunciar a la geometria i al color que caracteritzen les creacions<br />
de Julia Vergara i Javier Gutiérrez. Fins a 210€. shop.suturno.net<br />
UN MAR DE<br />
MONSTRES<br />
La psicodèlia i les criatures<br />
marines de 'Yellow<br />
Submarine' tenyeixen les<br />
Vans (70 euros) inspirades<br />
en el film dels de Liverpool.<br />
www.vans.es<br />
VIRTUTS I DEFECTES<br />
Paul, John, Ringo i George,<br />
vistos per la il·lustradora Maria<br />
Herreros, són protagonistes<br />
de samarretes (29,90 euros) i<br />
calendaris. mariaherreros.es<br />
LOURDES CABRERA<br />
64 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
Tendències<br />
Temporada de bicicletes<br />
Arriba la primavera: és el moment de posar la bicicleta a punt i triar<br />
l’uniforme per al bon temps. Per Eugènia Sendra<br />
A Cap<br />
Problema, My<br />
Beautiful<br />
Parking i Bike It<br />
trobareu<br />
més idees<br />
LA ‘RETRO’ DE PASSEIG<br />
LA ‘FIXIE’ MÉS VERDA<br />
PLEGABLE I AMB ESTIL<br />
VECHICLE D’ÈPOCA<br />
Abans que la comprés Yamaha, Motobecane feia<br />
joies com aquesta. 350 €. monsieurvelo.es<br />
CAP I ULLS<br />
El casc compacte i afavoridor existeix. Demaneu per<br />
l’invent de Carrera. 80 €. facebook.com/MBPBCN<br />
PER FER-SE SENTIR<br />
Entre ferros i rodes italianes trobem la flor, un<br />
timbre retro. 12 €. www.barcelonafoldingbike.com<br />
Tendències<br />
VESTITS A MIDA<br />
Són de pell i al gust del client. Parlem de punys!<br />
A partir de 20 €. facebook.com/paloma13bicis<br />
FITA DEL DISSENY<br />
No és una fixie qualsevol: la de Bamboocycles és<br />
lleugera i de disseny. 1.260 €. bicious.com<br />
EINES EN ORDRE<br />
¿Amor al ganxet fins i tot sobre rodes? Feu-vos<br />
amb la bossa d’A mà. 32 €. bcnramonas.com<br />
EL CLÀSSIC<br />
La casa Brooks no només fa seients bonics,<br />
comproveu-ho. 125 €. www.brooksengland.com<br />
UN TRON PER AL CUL REIAL<br />
Thrones signa l’Speed Demon, el complement per<br />
a temeraris. 100 €. facebook.com/MBPBCN<br />
PES PLOMA<br />
Les ORI són aptes per a asfalt i muntanya, forçuts<br />
i escanyolits. 890 €. facebook.com/bikeit.es<br />
www.timeout.cat 65
Top Ten<br />
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
01.<br />
Tassa amb trencadís<br />
Qui li ho havia de dir, al<br />
coŀlaborador de Gaudí, Josep<br />
M. Jujol, que quan va començar<br />
a utilitzar el mosaic reciclat a la<br />
finca Güell va crear l’estampat<br />
de Barcelona per exceŀlència.<br />
Hi és pertot, però nosaltres ens<br />
quedarem amb la modalitat de<br />
la tassa per brindar amb cafè<br />
amb llet.<br />
02.<br />
Un marc d’amor<br />
Totes les ciutats que tenen una<br />
O en el seu nom estan<br />
condemnades que aquesta<br />
vocal versàtil es converteixi en<br />
un cor que llueix en marcs,<br />
plats, samarretes, gorres i tota<br />
mena d’objectes. Aquesta<br />
Barcelona amorosa segur que<br />
triomfa entre els guiris que han<br />
lligat a la ciutat.<br />
03.<br />
Barcelona University<br />
I per lligar, res millor que fer un<br />
Erasmus a Barcelona i<br />
comprar-te la dessuadora amb<br />
el logo de Barcelona University.<br />
No se sap ben bé a quina<br />
University fa referència, però si<br />
voleu l’oficial, la venen a la UB i<br />
té la mateixa pinta ianqui que la<br />
falsa.<br />
04.<br />
Itziar Castro<br />
Què? Per què? Doncs perquè<br />
podria haver estat al top ten<br />
dels estrafolaris, dels artistes<br />
del Poble-sec, de les dones<br />
amb carisma, i no la hi vam<br />
posar, així és que coŀloquem<br />
l’actriu a la llista dels souvenirs<br />
perquè algun dia serà molt<br />
famosa i se’n faran estatuetes<br />
espectaculars.<br />
05.<br />
Hello Kitty<br />
Sí, la plaga de la gateta<br />
japonesa també afecta els<br />
records de Barcelona en la<br />
modalitat més gaudiniana, és<br />
clar. L’animal porta una<br />
samarreta amb l’estampat<br />
Jujol i el tenim en la versió de<br />
tendre peluix. No hem gosat<br />
prémer-li la panxa per si té<br />
alguna cosa a dir.<br />
06.<br />
Barcelona<br />
Top Ten<br />
‘Souvenirs’<br />
Brau ‘rogigualda’ a’<br />
Costa d’entendre que això<br />
tingui alguna cosa a veure amb<br />
una ciutat que es va declarar<br />
antitaurina, però n’hi devia<br />
haver un munt al magatzem i,<br />
damunt, amb un estampat groc<br />
i vermell que fa curt de barres.<br />
01<br />
04<br />
07<br />
SCOTT CHASSEROT<br />
La veritat és que es ven molt<br />
baratet. Només apte per a<br />
nostàlgics.<br />
07.<br />
Les castanyoles<br />
Podríem pensar que entren en<br />
el lot dels defensors de<br />
l’homogeneïtat dels toros i el<br />
flamenc, però preferirem creure<br />
que aquest souvenir és ben<br />
nostrat i fa referència a<br />
l’espectacle Tokateos, de<br />
Mercè Rius, un xou molt divertit<br />
que treu el màxim partit a<br />
aquest instrument mínim.<br />
08.<br />
Gorra del Barça<br />
Sí, i samarreta i calçotets i<br />
pantalons i banyadors i<br />
tovalloles... ja se sap que és<br />
més que un club i, com tot el<br />
que triomfa, està piratejat al<br />
màxim. Hi ha la versió oficial al<br />
Museu del Barça i als<br />
establiments acreditats, i<br />
l’oficiosa, a les botiguetes més<br />
atrotinades de la ciutat.<br />
09.<br />
Rellotges de Dalí<br />
Ben bé de Barcelona, no és que<br />
ho siguin, per mor dels<br />
figuerencs, però tot s’hi val si<br />
es tracta d’endur-se un record,<br />
en aquest cas, artístic. Es<br />
venen als llocs més sofis de<br />
souvenirs junt amb castellers<br />
de ceràmica i rajoles de<br />
xocolata que recorden<br />
l’empedrat del passeig de<br />
Gràcia.<br />
10.<br />
Denúncia als mossos<br />
Un bon<br />
guiri no pot marxar<br />
de la ciutat sense haver<br />
passat<br />
per comissaria<br />
perquè li han robat la cartera<br />
a la Rambla. A banda del<br />
trasbals i la mala llet, tindrà<br />
un paperet<br />
que li hauran lliurat<br />
els mossos<br />
com a prova.<br />
Sempre el<br />
pot posar en el<br />
marc més kitsch de la botiga<br />
de records.<br />
Per Ada Castells<br />
66 www.timeout.cat
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.
© El Periódico de Catalunya. Todos los derechos reservados.<br />
Esta publicación es para uso exclusivamente personal y se prohíbe su reproducción, distribución, transformación y uso para press-clipping.<br />
68 www.timeout.cat